TERRASSA

Ja denota un bon estat de salut que els dos assajos previs de Terrassa fossin potents; genteta i bones proves, un bon binomi per una actuació en què s’hi preveia un pas més.

Un altre reflex del potencial de mobilització de la colla és la foto del Twitter dels 8 autobusos dirigint-se a la ciutat industrial.

El fet de plantejar-nos un 5d9f a la Festa Major de Terrassa m’omplia d’il·lusió i orgull, no només per estrenar-lo a la meva ciutat natal, sinó per la mateixa evolució de la colla en aquesta diada. Fa 5 temporades ja hi havíem estat convidats i jo recordo anar de crossa en un 3d8. Fa 3 anys havia viscut l’actuació embarassada amb el nervis de la tripleta vilafranquina més matinera i el pilar de 7f descarregat. I ara volíem tirar el primer 5d9f un mes i mig abans de Sant Magí, i a més de 100km de Tarragona!

Analitzant aquests esdeveniments previs a la diada, ja és evident que la colla passa per un bon moment i que seguim el nostre particular camí ascendent.

Com en gairebé totes les diades fora de Tarragona, aquesta va començar impuntual. A més, al Raval de Montserrat hi feia un bon bat de sol i estava ple de gom a gom.

Els Castellers de Terrassa van tirar un sòlid 4d8 i Minyons va carregar el primer 3d10fm de la temporada castellera, bon inici per les dues colles egarenques! Naltros vam sortir de 3d9f; vam descarregar-lo tranquil i serè, i ja teníem el quart de l’any al sac! Després del 2d7 i 2d9fm descarregats per la colla turquesa i malva respectivament, ja estàvem preparats per encarar el nostre repte.

No sé si van ser els nervis del primer, el sol o l‘hora, però el 5d9f ja va pujar remenadet des del principi. Al meu nou lloc al folre de la banda del 2, estàvem còmodes, però es podia palpar a l’ambient que el castell no estava anant plàcid. Quan vaig sentir les dues aletes i que encara seguíem, pensava que ja el teníem, però les gralles van parar de sonar i llavors la meva preocupació es va centrar en l’equip mèdic, anant a buscar gels per 4 copets de la gent. Per sort la canalla ja era baix i ningú s’havia fet res.

El meu regust de boca va ser més dolç després de veure el vídeo del castell, ja que l’havíem treballat de valent i s’hi observaven altres signes positius: una canalla decidida, fina i ràpida, un tronc que va defensar el castell amb fermesa i un folre que va treballar de forma coherent damunt d’una pinya gran i sòlida. Senyals que, tot i que havíem treballat per descarregar-lo, ja tornàvem a tenir l’estructura de 5 ben treballada.

En última ronda vam veure un 7d7 i un 4d9f, i després vam seguir amb el nostre 4d9f, que, igual que el 3, tenia canvis en el pom de dalt. La mare de la Cristina m’explicava amb un somriure que l’havia coronat d’enxaneta per primera vegada.

I per finalitzar, cinc pd5, volum de pilars a l’abast de poques colles, amb castellers diversos per encarar nous reptes de futur.

Crec que podem estar contents de l’actuació duta a terme per la colla a Terrassa, i què millor que rematar-ho amb una setmaneta merescuda de vacancetes a la costa Brava.

La veritat és que dins del paisatge que ens ofereix la cala gèlida és més fàcil encarar la temporada amb energia i optimisme!•