LA MEVA EXPERIÈNCIA A LA COLLA JOVE

TEXT: Hannes Geiger (Tübingen, Alemanya) traducció: jordi castro

Em dic Hannes, tinc 18 anys i visc a Tübingen, una ciutat universitària del sud d’Alemanya. Durant la primavera del 2017 he passat uns mesos a Tarragona i la Colla Jove.

Abans d’anar a la Colla per primer cop no havia sentit mai a parlar de les tradicions catalanes o almenys dels Castells. Però, poc després d’arribar a Tarragona, uns amics meus que viuen aquí i que coneixen la Colla em van proposar que hi anés a provar-los.

Al cap d’unes hores vaig visitar la Jove per primer cop. No havia vist un castell en directe mai a la vida i per mi va ser impressionant. Simplement no em podia creure que una construcció tan alta, feta només de persones, no caigués. Però no em vaig quedar només mirant. Em van deixar una faixa, em van inscriure i un munt de gent em va començar a donar consells i a ensenyar-me què havia de fer. Em va resultar impossible entendre-ho tot, perquè aleshores no parlava castellà o ni tan sols català, però finalment vaig acabar dins d’una pinya.

“Mantingues el cap acotxat i fes força endavant amb el pit” va ser l’última instrucció que vaig rebre abans de trobar-me enmig d’un grup de persones, totes empenyent cap al centre. Per mi va ser una sensació molt estranya, perquè mai abans no havia fet res igual. Va ser un moment que mai no oblidaré.

La gent de la colla és molt amable i oberta. M’he sentit acollit des del primer moment que vaig posar-hi un peu i gràcies a això em vaig poder integrar molt ràpidament. Tan sols una setmana després del meu primer assaig vaig anar a la meva primera diada i just després a la meva primera calçotada. Gaudia tant fent castells que vaig començar a anar a gairebé tot el que podia: els assajos generals, els assajos de canalla, les diades i les activitats.

Les experiències que he viscut a la Colla i amb les tradicions catalanes han estat molt interessants i realment apassionants. Ni un sol minut fent castells és temps perdut! Però no és només la part dels castells. Ser part de la Colla també significa conèixer un munt de gent nova, establir noves connexions i experimentar coses noves i interessants. Un bon exemple del bon ambient és tota la gent que m’ajudava a orientar-me i millorar en tot moment.

Realment trobaré a faltar la Colla quan torni a Alemanya. Però tard o d’hora tornaré a venir... almenys per Santa Tecla aquest setembre!•