A... Vanessa Serrano

i jo. En aquest sentit l’evolució s’ha notat. No com en altres posicions en pinyes i folres, que encara costa una mica...

També vas formar part de l’equip de comunicació. Com recordes els inicis?

Recordo anar fent vídeos resum de final de temporada. Poc a poc es van començar a fer els vídeos de preparació per les diades importants, com el “Prepara’t, Magí”! Vam obrir un canal de YouTube a l’abril del 2010, també Facebook, Instagram, el Xavi Felip ens va ajudar amb el Twitter... Eren noves maneres de comunicar-se a través de les xarxes socials que crèiem que havíem de cobrir.

Amb quin vídeo et quedaries de tots els que vas fer?

Potser em quedaria amb el de 300, amb tot el muntatge que vam fer amb la Míriam, la Jordina i el Joan Calvet, retallant cares agafades de primers plans que havia fet el fotògraf de la colla, el Miquel Seró. Bàsicament va ser per fer la campanya de la tripleta màgica del 2009. La idea era motivar, necessitàvem molta gent per fer els castells!

També has estat a l’equip de pinyes... Com et van enredar perquè hi entressis?

El Gorka m’ho va proposar, i com que no sé dir que no... (riu) És molt curiós viure-ho. Tractes amb el grup més nombrós de la colla, la pinya!

Com a cap de colla has de gestionar egos, però com a equip de pinyes et toca gestionar altra gent, alçades, egos... Tens molta responsabilitat, però muntar pinyes també és divertit. És cert que amb l’equip de canalla te’n vas de colònies, jugues amb ells i pot ser més gratificant; la connexió que tens amb la canalla és molt diferent de la que tens amb algú a qui li dius “tu vas aquí”, o “tu vas allà”, i preguntar-li si aquest cap de setmana ve.

Vau ser l’equip encarregat de muntar la pinya del primer 3d10fm. Com va ser aquesta feina?

Va ser mastodòntic. Vaig agafar la pinya, la vaig mirar i vaig dir: “aquí falta gent”! Fins i tot vaig demanar la llista de gent de la colla.

Va costar molt d’omplir, fins i tot vaig veure un foradet i vaig decidir posar-hi amigues meves! (riu) Quan el vam carregar li vaig fer una foto i li vaig passar a una amiga meva que no havia vingut, i li vaig dir que l’havíem carregat gràcies a que ella estava a la pinya! (riu) Quan ja marxàvem vaig veure la carpeta de la pinya tirada a terra i la vaig anar a agafar... Allò és història de la colla!

Com vas viure carregar aquest 3d10fm en el qual hi havies tingut tant a veure?

Va ser increïble, des del “vamos, Jove!”, fins que veies que allò no parava, la gent cridant... Vaig saber que l’havíem carregat per la reacció de la plaça! Ploro encara quan hi penso. Fins i tot se sentia al Xavi Ollé cridant “va que el descarreguem!” (riu). I recordo les abraçades: m’abraçava amb l’Aleix, m’abraçava amb la Míriam, amb persones properes amb les que hem viscut moltes etapes de la colla i que estaven plorant emocionades... A mi a plaça em costa moltíssim. Vaig advertir la meva família i amics que encara no havia plorat, i que després dinant potser en sec m’hi posaria. Al final l’emoció no em va sortir dinant, sinó quan va venir una de les agulles de la pinya (el Sergi Mateo) a donar-me les gràcies per haver-lo posat allà. Allà ja no podia ni parlar. Vaig acabar plorant d’emoció. Vam estar unes setmanes en un núvol, anàvem pel carrer saludant-nos “ei, 3d10!” (riu), ni hola, ni res...

I el descarregat?

El vaig viure des d’una altra posició. Al carregat portava a sobre peus de manilles –diria que de l’Adrià Calvet–, mentre que al descarregat anava de crossa del Pol Gavaldà. Va ser una sensació diferent. De veritat és tan fàcil?

Això demostra que quan estem concentrats i per la feina, quan l’equip de comunicació fa un cartell que és un reclam per fer el Vendrell de 10, quan fem bé les coses i assagem... som imparables! (riu)

Quin és el teu millor record des que vas entrar a la colla?

La tripleta màgica al 2009, després de tants anys de no fer-la. Amb el temps es va perdent nascuda: 01.12.1977 entra a la colla: 1998 posició habitual: lateral, terceres mans al folre l’emoció en fer aquests castells, però també li dónes més valor pel que va representar per la Colla. També en descarregar el 5d9f. Va ser la primera vegada que vaig plorar a plaça. Estava molt contenta! Per fi!!! Si carregar-lo ja va ser genial, descarregar-lo... I també el primer descarregat a les Cols, per fer-ho just després del 2d9fm dels Xiquets. En aquell moment em vaig adonar que la Colla s’havia fet gran.

I el pitjor?

Santa Tecla 2015, amb l’hòstia que ens vam fotre... Recordo que havia vingut el “Txuki” dels castellers de Berga –l’actual cap de colla–, i ens deia que ens emborratxaria, ja que teníem uns ànims... Va ser un moment molt dur, no sabíem què ens estava passant, un estat de xoc pur i dur. Però el més positiu va ser que vam poder fer un clic i vam acabar descarregant el tres de nou amb folre i fent tripletes i el pilar de vuit! Altres anys no ho hauríem aconseguit.

(riu) Som una mica sensibles!

Com veus la colla actualment?

La veig afamada, sempre amb ganes de més. Estem treballant molt a assaig i això per força s’ha de notar a plaça; és més, a l’assaig ens veig una mica dispersos i xerraires, però quan toca fer la feina estem concentrats i ho donem tot. Si hem arribat on som és a base de treball, treball i treball. I m’encanta veure que les colles capdavanteres ens comencen a tenir mania, això vol dir que alguna cosa estem fent bé.

Quin castell no assolit mai per la colla t’agradaria fer?

El 4d9, que no sé quan arribarà però m’agradaria molt veure’l amb l’escut de la colla. Amb el castell total potser sí que ploraria a plaça.

Quina posició que no has ocupat mai a la colla t’agradaria provar?

M’agradaria fer de primer lateral a plaça, i ara que he tastat de crossa al folre també em faria gràcia fer-lo algun cop.•

Una plaça. Les Cols.

Un cap de colla. El Jordi Crespo.

Un castell. El 5d9f.

Una diada. Sant Magí i el Catllar.

Una cançó.

“Mean Street” de Mando Diao.

Una pel·lícula. “Set de mal” d’Orson Welles.

Un llibre.

“La reina de las nieves” de Carmen Martín Gaite.

Un element del Seguici Popular. L’Àliga.

Un record d’una celebració. La tripleta màgica de 2009.