SANTA TECLA

Text: TOMAS SAMPIETRO ROYO

ARA, FESTA MAJOR: PRIMER DIUMENGE DE FESTES

Doncs ja la tenim aquí, la nostra festa major. Enguany, doblement especial: commemoració del 700è aniversari i retrobada teclera després de dos anys. Dins d’un programa de festes molt ric i farcit, el Primer Diumenge, diada important dins el calendari casteller.

Ens trobem al local a les onze. Abans d’arrencar cap a plaça, deixem passar els veïns de més amunt, per allò dels protocols.

Avui és d’aquells dies que tots tenim molt clar els castells que toca fer. El més important és recuperar l’esglaó perdut, el nostre esglaó perdut. En una temporada de mig canvi generacional, la nostra estructura preferida és la que més ens està costant d’afinar. Però no cal posar-nos nerviosos. Fent un repàs històric, les primeres proves amb el cinc de nou, tot i no tenir èxit a plaça, eren filles de la primera generació de cincs de la Colla. En començar la segona etapa, el cinc de vuit també va costar de dominar, però després ens ha donat moltes alegries folrades. Podríem considerar que, enguany, ha tocat iniciar una altra renovació. Només és el començament, l’excanalla està arribant als pisos baixos. Tinguem una mica de paciència, alhora que aprofitem l’experiència.

Som a plaça. Allò que els castells es fan amb calor, no sé si és imprescindible o simple resignació, però avui el temps ens han donat un respir. Ja ens va bé per arribar a tercera ronda amb menys cansament.

Avui, l’execució del quatre i tres de nou folrats no ha estat la més bonica. També cal saber-los fer així, potser teníem el cap a la tercera ronda, en l’esglaó perdut. Descarreguem el cinc de vuit amb una mica de treball. És el que més celebrem: no sempre el castell més gran és el més desitjat.

Pel que fa a la resta de colles, hem vist uns Castellers de Vilafranca dins un terreny conegut, molt segurs amb els folres de tres i quatre, i déu-n’hi-do amb les manilles del dos i del pilar. Una Vella de Valls ambiciosa amb un bon dos de vuit, un intent de quatre amb folre i agulla al que encara li falta, i bé amb els folres de tres, quatre i pilar. I

A la tarda, obertura del local no prevista, però aconseguida gràcies a l’empenta dels més joves. I sort en tenim dels més joves! La Colla us necessita.

ARA ENS TOCA A TOTS, SANTA TECLA

«23 de setembre, nanos, avui és el dia gros… Avui la fem grossa, eh!». O ho havia de ser.

Arribat el dia de Santa Tecla, a primera hora, fem el pilar d’entrada d’ofici. És el moment més tranquil de les festes per gaudir del seguici amb els més petits i els avis de la família, tot esperant trobar-nos al migdia al local, on també van arribant els companys i companyes que participen en el seguici.

Al Cos del Bou, ja hem canviat carretilles, bèsties, picarols i instruments per la camisa lila. La previsió del temps diu que fins a mitja tarda aguantarà, però comença a escapar-se alguna gota. Complert el protocol amb els veïns ratllats, quan ja estem preparats per anar a plaça, comença a ploure obligant a reobrir el local per refugiar-nos.

Cadascú té la seva previsió de diada al cap: si cal repetir la del primer diumenge de festes; si ara tenim maduret aquest castell, i així avancem feina de cara al Concurs… Com que no amaina, les xerrades amb companys van guanyant protagonisme i la gent va fent les seves teories castelleres.

Després de dos ajornaments horaris, es decideix suspendre la diada. Al llarg de la tarda també se suspenen la professó i altres actes.

«Qui l’ha feta grossa» ha estat la pluja.

I l’endemà per la Mercè ens pensàvem que ho petaríem amb 3 rondes però tampoc. La pluja tornava a retallar la diada i després d’un 4/8 de tràmit, el nostre pilar caminant arribava pletòric a l’Ajuntament.

A vegades s’escolten opinions durant l’any que “lo del pilar caminant” és una cosa més, sense importància… però aquell dia no pots evitar els nervis i l’alegria de que arribem un any més davant l’Ajuntament.