EL CONCURS

Text: AIDA JIMENEZ PERPINÑA

Fins al final

Tres quarts de nou de matí. El so de les nostres gralles ens guien fins a la Tàrraco Arena Plaça. Esmorzars, retrobaments, abraçades, trenes, nervis… Rituals indispensables abans d’un gran dia.

Aquella sensació indescriptible que ens apareix quan se sent: «Entra a plaça la Colla Jove Xiquets de Tarragona». Arribava el moment de tenir els nuclis confirmats, els primers cordons controlats, els canvis avisats… Ens havíem de preparar per al nostre primer 9de8 d’aquesta temporada, castell de confiança.

10:40 h del matí, primera ronda. «La Colla Jove intentarà el 9de8». Va ser un moment de desesperació, de plors i impotència. No obstant això, havíem de continuar endavant, analitzar que tothom estigues bé, mostrar una actitud de força i no tirar la tovallola.

12:30 h del migdia, segona ronda. «La Colla Jove intentarà el 3de9f». No podíem confiar-nos, però sabíem que era un castell nostre, que ens transmetia seguretat i tranquillitat, però l’havíem d’assolir. L’intent desmuntat va ser un punt d’inflexió. Era difícil creure que, en aquell moment, ens trobàvem en 41a posició, un malson. Passem ronda.

13:15 h del migdia, tercera ronda. «La Colla Jove intentarà el 3de9f». Per fi, comencem la diada. El descarreguem, ens el creiem i el celebrem. Sabíem que res estava perdut, però havíem de confiar en els nostres castellers i castelleres. I en la nostra canalla.

Calia estar atents al següent castell, canvis difícils d’abor- dar per culpa de baixes, tensió i molta comunicació.

14:37 h del migdia, quarta ronda. «La Colla Jove intentarà el 4de9f». Pugen segons, amunt tot el folre, es col·loquen quarts… Però les mides no eren prou bones, així doncs es decideix fer un peu desmuntat. Una espera eterna, l’organització no comunicava si anàvem nosaltres un altre cop, ja que érem últims de ronda. Aprofitem per millorar encaixos de la pinya, arrodonir… Hi tornem! Assolim la nostra segona construcció. Ja teníem els dos castells de nou bàsics a la butxaca. Ens estàvem aixecant, ens tornàvem a fer grans. La colla demana el dos de nou. L’havíem treballat i assajat, era el dia, no hi havia dubte.

16:11 h de la tarda, cinquena i última ronda. «La Colla Jove intentarà el 2de9fm». Pell de gallina, concentració, nervis… Ha arribat el moment. Es col·loca el nucli, es tanca la pinya, puja el folre, es col·loquen les manilles, sonen gralles, pugen dosos, es col·loca l’enxaneta i… CARREGAT!!!!!!!!!!!

Havíem tornat a demostrar al món casteller qui som i d’on venim. Demostrar-nos que som colla de gamma extra i que ningú ens ho pot negar. Gràcies grada, afició, públic… Ens vau aixecar i ens vau fer volar. «No és com es comença sinó com s’acaba»

SOM LA COLLA JOVE I AIXÒ HO TENIM CLAR.

Quatre anys després, per fi, hem pogut tornar a gaudir de l’emoció de participar d’una porra del Concurs. I quina porra! La d’enguany ha estat una de les més difícils dels últims anys. I és que el podi ha estat d’allò més imprevisible (i sinó, continueu llegint aquest breu article).

El que ha quedat demostrat és que fent porres som pitjors que @MatalasserGETGN fent tweets, i per mostra una dada: de 60 participants, només un ha encertat el podi sencer. De fet, s’ha de reconèixer el mèrit que té, i és que aquesta persona ha estat l’única que ha encertat les cinc primeres posicions i, a més, s’ha endut ell tot sol la suculenta quantitat de 59,67€ del premi (sí, falten 33 cèntims que s’han esfumat). Enho- rabona, Santi Delgado!

Les posicions més senzilles d’endevinar han estat la nostra (45 encerts) i la dels lagartus (32); tot i això, les posicions de la Joves i la Vella han estat ben complicades: només les han encertades 5 i 4 persones, respectivament. Gent de poca fe…

El premi a l’amor incondicional per la Colla és per en Jan Magarolas, i és que va renunciar a fer la porra amb el cap per fer-la amb el cor, ja que va ser l’únic que va apostar per naltros com a flamants guanyadors del XXVIII Concurs de Castells de Tarragona. Esperem que a la pròxima tingui raó!

En canvi, la gran decepció ha estat el Jordi Grau, que amb només 3 en- certs ha quedat molt lluny del que se n’esperava. Definitivament, no anem bé…

Algunes curiositats: el Pep Prats només ha encertat una posició, i ha estat la més difícil: la 30a (Castellers de Cornellà). A més, hi ha hagut més persones que han apostat pels Moixiganguers com a cinquens classificats (30, la meitat) que no pels matalassers (27). De nou, el cor ens demanava que quedessin en 17a posició apostar per colles hegemòniques a la seva ciutat.

Apa, ja està. Que no hàgim d’esperar quatre anys més pel proper concurs!