4 minute read
DEU ANYS DEL CINC DE NOU
Text: JAN MAGAROLAS GUINOVART
La nineta dels nostres ulls
Advertisement
escrit amb lletres d’or —la primera pàgina l’escrivíem un any i un mes abans, tot carregant el primer 5 de 9 amb folre de la nostra història. A L’Esperidió no volíem deixar passar l’oportunitat de parlar d’un aniversari tan important per a naltros i per això hem parlat amb tres dels testimonis que van somiar aquell castell, primer, i que el van fer possible, després.
D’aquella primera supercatedral completa, com dèiem, ja en fa més d’una dècada, però sembla que el record ha quedat congelat a la memòria. I no és per menys. Ferran Ventura, Jordi Sentís i Laura Lloses eren tres components imprescindibles d’aquell castell i les seves versions resulten de vital importància per a entendre com la Colla Jove va arribar a descarregar la seva pròpia bèstia negra, en paraules seves, i què va significar aquell fet per naltros. «Recordo aquell 5de9f com un dels més parats que havíem fet fins al moment, no es va moure gens i va anar molt ràpid», assegura Laura Lloses, l’enxaneta de deu anys encarregada de carregar i descarregar aquell castell. Ferran Ventura, des de la pinya, va tenir una sensació molt semblant: «Va ser un castell perfecte».
Han passat més de deu anys d’aquell mític 14 d’octubre del 2012 que va quedar gravat a foc a la història de la Colla Jove. No cal recordar-ho aquí perquè seria ofendre la memòria dels nostres veterans, i això no està bé. Aquella diada de Santa Teresa al Vendrell va ser la segona pàgina d’un capítol de la nostra vida que està
El camí per assolir aquell èxit rotund no va ser fàcil, ni ràpid, ni directe. I probablement, això és el que fa que la Colla s’identifiqui tant amb el 5 folrat, per les dificultats que vam tenir per fer-nos-el nostre. El llarg procés va començar a la dècada dels anys 90, quan el món casteller tenia els 3 i el 4 de 9 amb folre com a fites màximes i poc es plantejava d’anar més enllà. La Colla Jove va ser la primera a plantejar-se aquell castell quan no hi havia ningú amb qui comparar-se, i l’equip liderat per Ferran Ventura, aleshores cap de colla, va ser el responsable d’idear un folre nou de trinca. «Quan el 1994 vam provar per primer cop aquell castell, veníem de descarregar moltes vegades el 5de8; apostar per un castell desconegut era engrescar la gent», diu ell. I en aquell moment es tenia millor el 5 que el 2, quines coses. Així que, sobre un paper, com comencen els grans reptes, un equip de somiadors va començar a pensar com podrien bastir aquell folre desconegut.
Al llarg de la dècada la Colla Jove va realitzar diversos intents d’aquell castell, fins i tot després de veure com altres colles el feien i el desfeien realitat. El 1998, després de molts intents infructuosos i una llenya especialment dolenta, la Colla es va haver d’oblidar del castell durant dotze anys. «L’any 2010 el folre del 5de9f ja estava completament inventat i l’havien fet quatre colles, i aleshores, amb Jordi Crespo de cap de colla, ens el vam tornar a plantejar seriosament», recorda Jordi Sentís. Aquells assajos van recuperar part de la feina feta a la dècada dels 90: «Es notava que era un castell que tenia un pes psicològic important a la Colla, però hi anàvem convençuts», explica Sentís, que poc després esdevindria cap de colla. «El coneixement adquirit als 90 va ser molt útil i li vam baixar el pes a l’estructura», assegura Ventura.
Va ser per la Santa Tecla del 2011 que la Colla va carregar, in extremis, el 5de9f, però hauria d’esperar un any més per descarregar-lo, a Santa Teresa del 2012. Va ser després d’un de carregat el Primer Diumenge (Santa Tecla) i d’un intent al Concurs. «Portar el 5de9f al Vendrell no era la intenció, l’objectiu era haver-lo descarregat abans», afirma Sentís, tenint en compte que és un castell que necessita tota la temporada per assajar-se. La Colla tenia clar que no podia tancar aquell 2012 sense descarregar el seu millor castell. «Era la fita que tots estàvem esperant. Descarregar el cinc va ser espectacular, i la festa de després ya ni te digo», fa Ferran Ventura, tot rient i mig emocionat.
Aquell 14 d’octubre, la vendrellenca plaça Vella va veure la convicció d’una colla que no es rendeix mai, la seguretat d’una colla que havia vist que aquell castell es podia descarregar i que l’intent previ del Concurs li havia deixat tocat l’amor propi. Va ser després d’un primer intent desmuntat que va provocar uns canvis a canalla i va fer que entrés Laura Lloses d’enxaneta titular: «Vaig ser la persona més feliç del món, perquè m’havia quedat l’espineta de voler-lo descarregar». Des d’aleshores, Lloses ha fet el 5de9f en tres posicions — enxaneta, dosos i sisens— i en tantes ocasions que no els sap comptar. «Descarregar el 5de9f va ser un punt d’inflexió per nosaltres. Ens el vam fer nostre i representa moltes coses», fa ella, amb convicció.
En paraules de Sentís, completar la supercatedral «va suposar, per fi, domar la bèstia negra, aquell castell somiat que ens havia donat tantes decepcions, va ser un moment molt màgic i amb molta gent plorant». Una opinió semblant a la d’en Ventura, que diu que «va ser un pas importantíssim per a la Jove, allò que els periodistes en diuen Gamma Extra… Era un castell dificilíssim». Pel veterà cap de colla és «el record més important» que té de la Colla, fins i tot més que el 3de10fm, que ja és dir. Amb raó portava gran part de la seva vida al darrere d’aquest castell que tant ens ha costat.
Des d’aquell primer descarregat al Vendrell, la Colla Jove ha descarregat el 5de9f en 34 ocasions més, molts dels quals de manera consecutiva i més que cap altra colla. El darrer va ser en aquell ja llunyà Sant Magí del 2019. Els tres testimonis s’emocionen quan se’ls pregunta com reaccionarem quan el tornem a descarregar. Sigui quan sigui, sense fer previsions. «És un moment que tots estem esperant amb moltes ganes, traurem sentiments que hem estat guardant molt de temps», assegura Lloses. «La Colla reaccionarà de colló de mico i espero que sigui l’any que ve. Crec que preferim descarregar el 5de9f abans que el 2de9fm, però una colla gran els ha de poder fer tots dos», diu Ventura. «El tornarem a fer i tornarem a sentir que tenim la nineta dels nostres ulls dominada, podrem tornar a mirar als ulls a les colles grans», vaticina Sentís.
El 5 de 9 amb folre és el castell de la Colla Jove, per tot allò que ens ha donat: el més bo i el més dolent.
Ben segur que molts de naltros volem repetir molts i millors castells que aquest, però també tenim clar que si un castell identifica una colla, aquest és el 5 de 9 folrat amb la Colla Jove. I, en certa manera, ens defineix.