COMARQUES 541 by Comarques de Ponent

La notícia | 03

Ja disponible l’ajut Leader, a fons perdut per inversions en maquinària o la realització de reformes.

Any 24 | Núm. 541 | 2a quinzena | juliol 2022

www.comarquesdeponent.cat

ASMAA R. BELLAHBIB

Temps de festes majors i concerts a l'aire lliure 09 Pilar d'Almenara

Justícia troba les restes d'un soldat republicà al glacis del Pilar d'Almenara.

10 Mollerussa

Una delegació de dones cooperativistes del Marroc visita la Cooperativa d’Ivars.

14 Àger

Donen per controlat l’incendi que ha cremat més de 70 hectàrees.

16 Alt Àneu

En vigor la protecció de la Qualitat Acústica del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

17 Juneda

El Govern ratifica l’autorització ambiental al projecte de Nova Tracjusa.

18 Cervera

Exhibeixen un violí del 1829 que va sonar a ‘Casablanca’ i ‘Psicosis’.

OPINIÓ

Segona quinzena de juliol de 2022

EDITORIAL

Gràcies Número 541

2a quinzena de juliol de 2022 Direcció Roser Torruella

Quan Truman Capote va escriure 'A sang freda', poc s'imaginava la influència que estendria per les facultats de Periodisme d'arreu del món. Ja des d'una distància més propera, tampoc s'ho pensava Maruja Torres amb les seves memòries a 'Mujer en guerra', o Gabilondo amb la sobrietat de les seves reflexions i Ramón Lobo a cop de cròniques. També Sol Gallego-Díaz i Juan Cruz, Pepa Bueno, Carles Capdevila, Agnès Marquès, Justo Barranco, Laia Soldevila o Anna Sàez i Carles Porta. Quina gran escola i quants se'n podrien citar! Periodistes assidus i brillants, on cadascú des del seu

camp, han posat esment de valent en informar i alhora han inspirat a les noves fornades de joves amb vocació similar. A tots ells cal agrair les seves ensenyances, però també a tots els lectors que s'amaren de la seva feina. Aquest Editorial busca ser un missatge de gratitud tant per qui ha guiat en el camí com per qui ha permès que s’il·lumini cada dia a través de l’interès. Gràcies per llegir, per escoltar, informar-se i obrirse a noves reflexions que es plantegen des del periodisme. Un Editorial emotiu des de l'essència per agrair que valoreu un ofici que resulta ser sempre igual i nou sempre.

Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Helena Martínez i Siurana, Diputada d'Igualtat de la Diputació de Lleida

Que el futur del jovent no depengui de la sort! Arriba l’estiu i, no sé ben bé per què, l’associem a una època en la qual el jovent es fa més present arreu i, com a curiós efecte secundari, apareix en diferents sobretaules aquella cantarella paternalista que els joves necessitem tuteles, que ens espavilin i que no entenem gaire res de la vida que no giri entorn d’una birra. “El jovent són de por”, “no fan res”, “no respecten”... Si ets jove se t’atribueixen manca de capacitat degut a la falta d’experiència i un excés d’idealisme que, evidentment, “ja et passarà quan et facis gran”. L’experiència és un grau, segur. Però les capacitats no venen determinades per l’edat, el gènere, l’origen o la classe social. Malauradament, sí que aquestes circumstàncies determinen les oportunitats que ens trobarem al llarg de la vida. En política passa absolutament el mateix. El jovent ja està implicat políticament, protagonitzant mobilitzacions en contra de les violències masclistes, omplint les places i carrers per l’habitatge digne o denunciant la crisi climàtica. Però falta que se li donin les oportunitats per entrar a les institucions. Cal que fem aquest pas de l’activisme a l’efectivitat de l’acció política per moltes raons, entre altres perquè deixin de passar coses tan ridícules com que persones que

arriben o passen de la cinquantena ocupin espais de responsabilitat en les carpetes o regidories de Joventut. Però sobretot perquè les institucions profunditzin la seva democratització, perquè només deixant entrar veus joves que responen a realitats diverses les polítiques públiques podran respondre a les nostres veritables necessitats. Hem de creure’ns nosaltres mateixos la necessitat que tenen els nostres municipis que entrem a practicar la política efectiva perquè l’experiència és un grau, però té data de caducitat; i perquè podem defensar que la nostra joventut tampoc podrà ser mai la dels nostres pares, perquè és la nostra i el context que ens ha tocat viure, pot ser millor o pitjor, però segur que és diferent. Necessitem el jovent que ha hagut de fugir dels seus països d’origen per erigir un present més digne a casa nostra, joves que volen tenir fills però no ho fan perquè creuen que això pot truncar la seva carrera professional, joves a qui costa Déu i ajuda compaginar els estudis amb feines precàries i arribar a final de mes. Els joves no som el futur, som el present i tenim les ganes, l’ambició i l’idealisme que convé per transformar-lo. I, afortunadament, tenim ja alguns exemples de la força i bon govern d’alcaldes i alcaldesses joves, com

Omar Noumri, Maria Cusola, Jordi Verdú, Solés Carabassa o Amador Marqués. Persones que estan dedicant anys de la seua joventut a la funció pública per millorar els projectes vitals de les persones que viuen en els seus municipis. El 2023 tenim l’oportunitat que més persones com elles liderin les transformacions que fan falta als municipis. Per tal que puguin passar coses diferents a les actuals i s’impulsin polítiques que afavoreixin l’arrelament del jovent als pobles; per tal que es garanteixin totes les oportunitats que mereixem i necessitem, no les que creuen que més ens convenen aquells que al seu dia van ser joves en un context que no penalitzava socialment la implicació en la política institucional. Els mateixos que, en gran part, ens neguen poder adquirir l’experiència que ells han acumulat. El 2023, els nostres municipis tornen a passar l’examen de la governabilitat local. És aquest el moment ideal per fer un pas endavant, per implicar-nos per canviar les regles del joc, i decidir integrar-nos en equips que necessiten la nostra dosi d’esperança, d’il·lusió i de ganes de capgirar tot el que no ens agrada des de dins de les institucions, i perquè el nostre futur al nostre municipi no depengui de la sort sinó de la nostra decisió de transformar el present.

Josep M. Castells Benabarre, divulgador social, emprenedor, estudiant i fundador d'ElMercat.cat

Agraïment a l'Associació Antisida de Lleida El lector opina Comarques de Po Po nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no necessàriament s’identifica ne amb cessàriament les opinionsamb ex pres les opinions sades en els exarticles pressades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

La Fundació Antisida de Lleida és una entitat declarada d'utilitat pública, sense ànim de lucre fundada el 1991 (tot i que treballa a la capital des del 1989), amb l'objectiu de millorar de manera integral la qualitat de vida de les persones afectades pel VIH/sida i per millorar la sexualitat de les persones de les nostres contrades. Crec que no se’n parla gaire de la gran labor que desenvolupa a la nostra ciutat. A més penso que en aquestes altures aquesta ONG es mereix un millor reconeixement de les institucions com ara La Paeria i Diputació de Lleida. Com a usuari d’Associació Antisida estic molt satisfet de formar part d'aquesta comunitat i la veritat és que des de el primer dia m’han proporcionat la informació, la prevenció, el suport, l'agilitat, temps dedicat i flexible a l'hora d'atendre les visites relacionades amb sexualitat, etc. És d’elogiar que una entitat com aquestes, amb els recursos econòmics limitats pugui promoure la realització d’activitats i alhora

d’assessorament a tota la població. La missió d’Antisida sempre ha estat la promoció de la salut sexual, amb programes de prevenció, de sensibilització i conscienciació dirigits a la societat i en especial a col·lectius i també altres serveis com per exemple l'accés a l'habitatge dins d'aquest col·lectiu i també per a persones amb altres tipus de problemes. Des de el primer dia m'he sentit ben acollit i assessorat pels professionals que hi treballen, que tenen una experiència i professionalitat aclaparant. La seva adhesió FeSalut (Federació d'Entitats per a la Salut), Incorpora de La Caixa, Comitè 1r Desembre, Lleida Social, Coordinadora d'ONG, altres moviments solidaris de la capital i CESSIDA (Coordinadora Estatal de VIHsida) fan que cada cop es millorin els serveis que presta. Els professionals i treballadors de l'Associació Antisida han de sentir-se molt satisfets perquè fan molt bé les coses i els animo a seguir endavant per ampliar els serveis que

ofereixen a la demarcació de les Terres de Ponent. L'actual junta directiva ho està fent molt bé, i precisament per aquest motiu crec que s'ha de dotar de millors subvencions per aquesta ONG i repercutiria positivament a la nostra ciutat. Antisida sempre ha estat al costat dels més necessitats, actuant sempre de forma impecable i d'això no se'n parla i per aquest motiu avui dono moltes gràcies per l'assessorament sexual en diferents àmbits d'actuació que té l'entitat, entre ells el servei d'atenció a la sexualitat que és un servei per totes les persones que tenen problemes o dubtes sobre sexualitat (no només dins del col·lectiu de VIH) sinó en altres grups de persones que necessiten assessorament de forma continuada pels motius que siguin. Em sento el més afortunat del món de estar en tan bones mans! Enhorabona i molts èxits de cara el futur, el més prometedor possible i a seguir treballant per acollir als futurs usuaris de l'entitat.

Segona quinzena de juliol de 2022

LA NOTÍCIA

El 16 de juliol es va obrir el termini per demanar l'ajut

Ja disponible l’ajut Leader, a fons perdut per inversions en maquinària o la realització de reformes TÀRREGA (Urgell) Aquest anterior 16 de juliol es va obrir el termini per demanar l'ajut Leader, dirigit a foment la diversificació econòmica de les zones rurals de Catalunya, que s'allargarà fins al 30 de setembre del 2022. Leader és el nom de les successives iniciatives comunitàries de desenvolupament rural de la Unió Europea a través de les quals s'estableixen ajudes destinades a fomentar l'activitat econòmica, les TIC i la creació d'ocupació en el món rural. L'objectiu d'aquestes subvencions és el foment d'inversions que generin activitat econòmica mitjançant accions adreçades a la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, a establir polítiques específiques per als joves del món rural, a promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals, i a estimular la in-

novació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari. Aquests ajuts van dirigides a aquelles persones físiques i jurídiques que tinguin una inversió mínima de 12.000 euros dins de l'àmbit de béns d'equip, maquinària, instal·lacions, obra civil, software i webs. L'import de la subvenció podrà arribar fins al 40% de la inversió (fins a un màxim de 100.000 euros a fons perdut per empresa). Cal remarcar que queden excloses de ser persones beneficiàries d'aquests ajuts les persones físiques o jurídiques que reuneixin els requisits i les condicions per participar en les convocatòries d'ajuts associats al Contracte global d'explotació. I que no són subvencionables les inversions relacionades amb la producció de productes agrícoles, ramaders, forestals com també les del sec-

METROVACESA.COM

tor vitivinícola. Es tracta de la vuitena convocatòria d’aquests ajuts, i en les set convocatòries anteriors, el Departament ha concedit ajut a 1.615 projectes, amb un import total de 53,20 milions d’euros, generant una inversió de 191,94 milions d’euros en els terri-

toris rurals Leader de Catalunya. A les comarques de les Garrigues, el Segrià sud, l'Urgell i el Pla d'Urgell- l'entitat qui s’encarrega de gestionar aquests ajuts és l’Associació Leader de Ponent, una entitat associació sense ànim de lucre constituïda

l’any 2015 que té l’objectiu de promoure i recolzar activitats que garanteixin el desenvolupament econòmic sostenible al món rural. És un dels 11 Grups d’Acció Local (GAL) de Catalunya seleccionat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP),

actualment Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. L'Associació Leader de Ponent pot assessorar de manera personalitzada a les persones que vulguin sol· licitar l'ajut contactant-hi a través de la pàgina web (www.leaderponent.cat).

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena de juliol de 2022

Baixes automàtiques per covid durant el juliol i l’agost, i un sol cop per pacient CATALUNYA Des del 6 de juliol, les baixes per covid es poden fer de manera automàtica sense visitar-se al metge ni presentar un test positiu a través de La Meva Salut. El conseller Josep Maria Argimon va explicar

fruit principalment de la falta de personal sanitari, ja que està molt tensionat, i hi ha un gran nombre de sanitaris de baixa en ple període de vacances. Ara bé, en qüestió de contagis, ja s’ha donat

a "Els Matins" de TV3 que es tracta d'una situació excepcional, que de moment estarà activa durant els mesos de juliol i agost i que només es podrà fer servir una vegada per pacient. Aquesta mesura és

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

el dia a dia. Així i tot, el conseller va admetre durant l’entrevista que en el futur s'avaluarà amb les patronals el fet d’adaptar el sistema per fer-ho en altres situacions, més enllà dels contagis per covid.

No es descarta establir el sistema de baixes telemàtiques de manera permanent per a determinades malalties que requereixin una baixa de manera cíclica, com en els casos d'endometriosi.

VÍCTIMES MORTALS

Dades 24/07 Risc alt

SEGRIÀ

+1.184

73.717 (72.533)

563 (560)

URGELL

+219

13.478 (13.259)

96 (95)

PLA D’URGELL

+196

13.164 (12.968)

94 (94)

GARRIGUES

+188

6.623 (6.435)

46 (46)

NOGUERA

+174

13.887 (13.713)

90 (90)

SEGARRA

+128

8.194 (8.066)

48 (48)

+107

5.967 (5.860)

45 (45)

PALLARS JUSSÀ

+97

4.207 (4.110)

83 (83)

VAL D'ARAN

+50

3.490 (3.440)

14 (14)

ALTA RIBAGORÇA

+41

1.177 (1.136)

8 (8)

PALLARS SOBIRÀ

+30

2.130 (2.100)

3 (3)

SOLSONÈS

+27

4.969 (4.942)

49 (49)

ALT URGELL

per finalitzada la setena onada perquè ja ha passat pel seu punt àlgid i contempla una davallada d e c o n t a g i s, q u e e n c a ra hi ha “molta infecció” segons Argimon, però aposta per normalitzar

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

272,15

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

0,61

Risc rebrot:

312,47

Taxa contagi:

0,83

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

606,06

Taxa contagi:

ALT URGELL

0,55

Risc rebrot:

433,21

Taxa contagi:

0,88

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

512,16

Taxa contagi:

1,11

SOLSONÈS Risc rebrot:

68,80

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES

1a dosi % / persones Dades del 24 de juliol

Dades del 24 de juliol 72,89% (14.742 persones)

ALTA RIBAGORÇA

76,68% (2.894 p.)

74,85% (2.825 p.)

GARRIGUES

80,37% (15.087 p.)

79,01% (14.831 p.)

NOGUERA

79,10% (30.621 p.)

77,56% (30.025 p.)

PALLARS JUSSÀ

76,63% (10.032 p.)

75,57% (9.893 p.)

PALLARS SOBIRÀ

70,03% (4.856 p.)

68,34% (4.739 p.)

PLA D'URGELL

79,68% (29.277 p.)

78,08% (28.689 p.)

SEGARRA

79,05% (18.043 p.)

77,59% (17.708 p.)

SEGRIÀ

82,87% (172.913 p.)

81,22% (169.466 p.)

SOLSONÈS

78,30% (10.487 p.)

76,44% (10.237 p.)

URGELL

82,10% (29.758 p.)

80,21% (29.074 p.)

VAL D'ARAN

75.93% (7.581 p.)

74,36% (7.424 p.)

Risc rebrot:

310,44

Taxa contagi:

0,81

SEGRIÀ Risc rebrot:

378,31

SEGARRA

Taxa contagi:

0,83

Risc rebrot:

393,73

Taxa contagi:

0,81

URGELL

Risc rebrot:

492,58

GARRIGUES * El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excepció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi.

0,40

NOGUERA

74,67% (15.103 persones)

ALT URGELL

Taxa contagi:

Pauta completa*

Risc rebrot:

574,42

Taxa contagi:

0,70

PLA D'URGELL Risc rebrot:

Taxa contagi:

0,87

432,41

Taxa contagi:

0,92

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

MADRID

Es preveu començar a injectar la quarta dosi contra la covid al setembre JAVIER DE AMESCUA

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va augurar aquest dimecres 20 de juliol que es podria començar a injectar la quarta dosi de la vacuna contra la covid-19 la segona quinzena de setembre, "amb l'arribada de vacunes adaptades a les noves variants". Darias ho va afirmar

després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut, en una roda de premsa en què també la ministra va explicar que el govern espanyol té "els millors desitjos" per administrar el vaccí d'Hipra, sempre i quan hagi superat tots els processos de validació que atén en aquests moments. El pro-

tocol de vacunació dictat fins ara preveu començar amb les persones de més de 80 anys i les que viuen en residències, per passar després a les majors de 60 anys. D'altra banda, Darias va explicar que el govern estatal i les Comunitats Autònomes oferiran 11.112 places de formació sanità-

ria especialitzada, "la major oferta en la història del

Sistema Nacional de Salut" de places d'aquest tipus

per tal de descarregar el sistema sanitari.

PUBLICITAT

Segona quinzena de juliol de 2022

PASSA-T’HO BÉ

Segona quinzena de juliol de 2022

passa-t´ho bé Preixana celebra amb un gran èxit d'assistència una nova edició del Tastasons PREIXANA (Urgell) FOTOS: ASMAA R. BELLAHBIB

L'anterior dissabte, 23 de juliol, es va celebrar, amb un gran èxit, Tastasons, un festival d'estiu que l'Ajuntament de Preixana organitza amb una proposta musical i gastronòmica diferent cada any, on van assistir més d'un centenar de persones. Aquest any, va protagonitzar l'acte el sextet lleidatà, Denim Ribs, una String band totalment acústica formada a les Borges Blanques a principis dels 2017. La seva sonoritat i estètica remeten al més pur estil de les formacions de música tradicional americanes de les dècades del 1930 i 1940.

Amb una clara influència dels artistes clàssics del folk estatunidencs, amb elements d'old times, el bluegrass i el country que, tot i no disposa d'un local fix, converteix qualsevol racó de la geografia lleidatana en la seva particular sala d'assajos. La proposta gastronòmica d'aquest any, va ser un tast de pa del Forn Salvador amb un raig d'oli Sisó i xocolata de Torrons Roig, i la degustació d'una copa de Sidra natural Riera Badias. Aquesta proposta, també, va tenir un gran èxit entre el públic, que en gaudia mentre es divertia amb l'actuació del

sextet lleidatà. El tast tenia un preu simbòlic de 4 euros. L'esdeveniment cada any té una ubicació diferent. Aquest any va tenir lloc al Pantà Atxe, que segons els integrants de la String band va ser un lloc idíl· lic per a ells, ja que tenia una ambientació similar a u n ra n x o a m e r i c à , l a qual cosa representa tant el seu estil musical com personal. Quan l'actuació ja es donava per finalitzada, el grup borgenc va sorprendre el públic, baixant de l'escenari per cantar i ballar entre els assistents l'última cançó.

Segona quinzena de juliol de 2022

PASSA-T’HO BÉ

Torna la festa de l’Aquelarre 'el mes normal possible' als carres cerveríns CERVERA (Segarra)

Després de dos anys de pandèmia, torna l'Aquelarre a Cervera 'el més normal possible', com va remarca Mireia Brandon, la regidora de Festes del municipi. A causa del moment econòmic dur, a conseqüència de les retalla-

FOTOS: ASMAA R. BELLAHBIB

des, s'han reduït d'entre el 30% i el 40% de mitjana en tarimes, estructures i material pirotècnic. El divendres 26 d'agost arrancarà l'Aquelarre de Cervera 2022, la gran festa del foc, la música i les

bruixes de les terres de Ponent. El tret de sortida tindrà lloc a la plaça Universitat a les 7 de la tarda, amb la Trobada de b è s t i e s d e f o c, q u e e n guany tindran en comú que totes les participants

tindran 2 o 3 caps. A les 11 començarà la cercavila que anirà fins a la plaça m a j o r, a m b e l s t r a d i c i onals personatges de la festivitat, on es faran els balls i lluïments. Aquest any l'espectacle cen-

tral de l'Aquelarre, dirigit per Albert Parra, es basa en el Ragnarök, la batallada cataclísmica entre les forces del caos i les de l'ordre a la mitologia nòrdica, que acaba amb el món i mata la majoria de déus i els sues adversaris do-

nant lloc al naixement d'un nou món. D'altra banda, el director artístic, Parra, remarca que aquest any l'espectacle serà molt més mòbil que els altres anys: "Hi haurà menys elements estàtics i més coses mòbils."

URGELL

Tàrrega recupera amb èxit la celebració de la Nit de l’Esport TÀRREGA La Nit de l’Esport Targarí ha tornat enguany al calendari després de dos anys de cancel·lacions a causa de la pandèmia. La capital de l’Urgell ha recuperat així l’acte amb què es reconeixen els mèrits esportius a títol individual i per equips, en aquest cas corresponents a les tres últimes temporades. Organitzada per la Regidoria d’Esports, la 16a edició de la gala va tenir lloc el dissabte 16 de juliol al Teatre Ateneu, on es van aplegar unes 350 persones. Seguint la fórmula d’anys anteriors, cada club i entitat va decidir els premiats d’entre els seus jugadors, equips, entrenadors, directius i col· laboradors. En paral·lel, i com a novetat, la Regidoria d’Esports també va concedir 8 accèssits especials a esportistes de primer nivell que no militen en clubs de Tàrrega però que destaquen pel seu

TÀRREGA

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

palmarès. Així, es van lliurar en total vora una trentena de guardons (junt amb 140 medalles a cadascun dels integrants dels equips reconeguts) i hi van estat representats fins a 14 esports en diferents modalitats. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú va destacar la importància de promocionar l’esport

“perquè implica transmetre a la societat, en especial entre la gent jove, els valors de l’esforç, el treball en equip, la capacitat de superació, la resiliència i la inclusió”. També va subratllar l’aposta del municipi per potenciar els equipaments esportius i la vàlua del teixit associatiu local. Per la seva part, el regidor d’Esports, Sil-

Segona quinzena de juliol de 2022

veri Caro, va lloar l’excel· lent recuperació de l’activitat esportiva a la ciutat després de l’aturada provocada per la pandèmia: “la gran quantitat d’èxits assolits certifiquen que som una ciutat esportiva de primer nivell”. Per tot això, des del consistori, van agrair a entitats i clubs la seva tasca i dedicació.

Bústia Ètica per denunciar possibles males praxis L’Ajuntament de Tàrrega contempla ser una administració transparent i propera a la ciutadania, i el consistori treballa per implementar noves eines que ho facin possible. En aquest sentit, l’ens preveu posar en marxa un nou servei perquè la ciutadania disposi d’una eina per alertar de possibles males pràctiques de l’administració local de forma confidencial i anònima. En aquest sentit, la Junta de Govern Local ha aprovat sol·licitar l’alta al servei de Bústia Ètica que ofereix el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya. La seva posada en marxa és una de les mesures que es deriven de l’aprovació del Pla de Mesures Antifrau de l’Ajuntament de Tàrrega (en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència) que va rebre llum verda per unanimitat en la

sessió plenària del passat 26 de maig. La Bústia Ètica garanteix la confidencialitat, que no serà revelada en cap moment, i també permet trametre una alerta de manera anònima. Quan una persona creï una alerta, rebrà un codi numèric de 16 dígits amb el qual podrà accedir al canal i comunicar-se amb els òrgans gestors, veure les notificacions o aportar nova documentació. La persona “alertadora” haurà de seleccionar un dels tres àmbits de la Bústia: alts càrrecs i personal directiu; contractació pública; o personal de la funció pública. Una vegada verificats els requisits d’admissió del cas i la seva versemblança, el missatge s’admetrà a tràmit. L’òrgan gestor comprovarà els fets i durà a terme les tasques d’investigació necessàries per acreditar-ne la veracitat.

RIUDOVELLES

L’arranjament de la carretera estarà enllestit a mitjans d’agost L’arranjament de la carretera L-310 que uneix Tàrrega amb Guissona estarà enllestit a mitjans d’agost tot i que els usuaris ja podran circular per la totalitat del nou ferm, a principis de mes. Així ho va assegurar el secretari de Territori, Isidre Gavín, que va fer una visita d’obres.

La via s’està millorant amb un ferm que incorpora materials reciclats de la indústria i que permetrà estalviar unes 67 tones de CO2 en emissions. L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, va dir que les millores eren «altament reivindicades» perquè és una via amb elevat volum de trànsit de treba-

lladors i camions que van i venen de Bon Àrea. Gavín va explicar que la carretera L-310 s’inclou al pla d’actuacions amb ferms sostenibles que s’està desenvolupant a diferents vies de Catalunya. Es milloren carreteres amb ferms que incorporen residus industrials que anirien a parar a un

abocador, posant en pràctica «l’economia circular». Així mateix, va destacar que els materials són analitzats perquè siguin compatibles i donin bons resultats. En aquest cas, la barreja de cautxú amb el quitrà convencional dona un molt bon resultat i en el conjunt d’actuacions que s’estan fent

arreu del país hi ha un estalvi de 1.300 tones de CO2. En aquest cas, la carretera millorada té una distància de 18,5 quilòmetres i s’hi inverteixen 4,2 MEUR. Els treballs van començar al maig i, a més a més, s’ha aprofitat per posar la fibra òptica entre Concabella i Tàrrega. A tot Catalunya,

són 12 les actuacions que s’executen enguany en el si d’aquest programa. A la demarcació de Lleida, hi ha una altra obra inclosa, a l’L-902 a Almacelles i Almenar, finalitzada recentment amb una inversió de 2 MEUR i un estalvi en emissions de 200 tones de CO2.

TÀRREGA

Nova edició del programa d’activitats d’estiu adreçat als joves AJUNTAMENT DE TÀRREGA

La Cooperativa Lleure Quàlia del Grup Alba i l’Ajuntament de Tàrrega imparteixen una nova edició del programa Estiu Jove, un conjunt d’activitats i projectes comunitaris que es desenvolupen durant el mes de juliol. L’oferta s’adreça a joves d’entre 12 i 16 anys d’edat amb la finalitat de proporcionar alternatives de lleure i formació durant les vacances d’estiu. Enguany, més d’una vintena de joves s’han sumat a la iniciativa, alguns dels quals avui s’han fet la tradicional foto de grup amb el regidor de

Ciutadania, Educació i Treball, Xavier Rossell-Aparicio, i la tècnica de Joventut, Roser Oliva. L’eix de l’Estiu Jove és per tercer any consecutiu un camp de treball per millorar zones d’ús comunitari arreu de la ciutat. Es tracta d’una experiència de voluntariat que contribueix a la millora d’espais públics en benefici de tota la ciutadania com és el cas de la restauració de mobiliari urbà o l’embelliment d’indrets i equipaments en coordinació amb la Regidoria de Serveis Municipals. Enguany, a més, també s’ha establert una

col·laboració amb el Museu Tàrrega Urgell i la Regidoria de Promoció Econòmica per tal de dur a terme un projecte de recerca, descoberta i documentació d’antics comerços targarins. En el marc d’aquesta iniciativa, aquesta setmana, els joves participants pinten un mural a les façanes dels números 28, 30 i 32 del carrer d’Urgell amb la col·laboració del pintor-muralista Lluc Flotats “Llukutter”. L’objectiu és recrear les botigues que antigament hi havia en aquests immobles: una perfumeria, un llauner-fontaner, una botiga de pantalons i

una altra de queviures. Segons ha explicat el regidor de Joventut, “treballem perquè la tasca de documentar els antics establiments comercials de la ciutat es mantingui en el temps, ja que ajuda a que les persones joves descobreixin aspectes sobre el passat i a tota la ciutadania a prendre consciència de la importància de tenir comerços oberts per garantir unes ciutats vives, pròsperes, estructurades i dinàmiques”. El programa s’imparteix de dilluns a divendres, de 10 del matí a 1 del migdia, centralitzat des de l’Oficina Jo-

ve de l’Urgell, on s’han dut a terme tallers de fotografia i vídeo o programació amb Scratch, xerrades entorn de la salut mental o sobre el Museu Tàrrega Urgell, així com sessions de tir amb arc. L’Estiu Jove completa el

seu ventall de propostes amb excursions i activitats aquàtiques. A més, els joves inscrits en dues o més setmanes del camp de treball reben “gratificacions” amb sortides esportives i la pràctica d’hípica.

Segona quinzena de juliol de 2022

URGELL

Justícia troba les restes d'un soldat republicà de la guerra civil al glacis del Pilar d'Almenara TÀRREGA L a D i r e c c i ó G e n e ra l d e Memòria Democràtica del Departament de Justícia ha recuperat les restes òssies d’un individu no identificat en un treball arqueològic fet al glacis del Pilar d’Almenara, a Almenara Alta (Agramunt). La setmana de l’11 al 15 de juliol de 2022, en una excavació promoguda per l’Ajuntament d’Agramunt, en un jaciment de període medieval a la torre del Pilar d’Almenara, es va produir una troballa inesperada de les restes d’un soldat republicà de la Guerra Civil enterrades en una fossa al peu de la torre medieval. La troballa ha estat una gran sorpresa per als arqueòlegs que hi treballaven, ja que no es tenia constància de la presència de possibles restes e n t e r ra d e s e n a q u e s t a l’àrea, i menys encara al costat de la torre medieval. La informació

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

d’aquesta excavació se sumarà a la de les set fosses que hi ha documentades al terme municipal d’Agramunt en el mapa de fosses de Catalunya. Les restes localitzades corresponen a un indivi d u masc u l í ad u l t que, d’acord amb els materials que es van trobar associats a l’enterrament, pertanyia a la infanteria republicana i podria estar relacionat amb un búnquer defensiu proper. Tot i això, ara per ara, és desconeixen les causes de la seva mort o la seva identitat. Amb l’extracció d’una mostra de teixit ossi s’espera obtenir el perfil genètic d’aquest individu, per a poder-lo encreuar amb els perfils genètics dels familiars de què disposa el Programa d’identificació genètica, centralitzat pel laboratori de genètica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Amb caràcter previ,

els familiars interessats a fer-se una prova genètica

han d’estar inscrits en el Cens de persones desa-

paregudes. L’objectiu final, en tots els casos, és identificar i retornar les restes a la família. En cas que no fos possible determinar-ne la identitat, les restes serien inhumades al cementiri del municipi on van ser trobades. Agramunt va ser un espai d’immediata rereguarda republicana del front del Segre durant la Guerra Civil, que es va mantenir estable entre l’abril i el desembre de 1938. En aquest entorn hi ha documentades fosses originades per l’existència de punts sanitaris, com a Montclar i Mafet, i també hi va haver enfrontaments a partir de l’ofensiva franquista sobre Catalunya, iniciada el 23 de desembre de 1938. D’altra banda, el Pilar d’Almenara és una torre d e g u a i t a d ’u n s q u i n z e metres d’alçada i uns set metres d’amplada cons-

truïda al segle XI després de la conquesta cristiana d’Agramunt. La torre se situa al capdamunt d’una de les puntes més altes de la serra d’Almenara i controla tota la plana d’Urgell. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l’exèrcit republicà hi va construir un búnquer i unes trinxeres per defensar l’entrada a la població d’Agramunt i els accessos cap a la Segarra. Aquesta intervenció arqueològica és una mostra de les intervencions sobrevingudes en fosses que la Direcció General de Memòria Democràtica fa habitualment, a banda de les actuacions programades al Pla de fosses. Només aquest 2022 se n’han dut a terme set, la majoria de les quals iniciades com a recollides de restes en superfície que han culminat en l’obertura d’una fossa.

TÀRREGA

Gran èxit de la 4a edició de la ruta gastronòmica AJUNTAMENT DE TÀRREGA

La quarta edició de la Ruta de Tapes de Tàrrega ha estat un èxit. Celebrada del 20 al 24 de juliol en més de vint establiments de restauració de la capital de l’Urgell, Tapeja per Tàrrega s’ha tancat amb un balanç de 2.000 racions de tapes venudes. La Regidoria de Promoció

Econòmica, impulsora de la iniciativa, valora molt positivament el canvi de dates de la ruta, ja que per primer cop s’ha celebrat a l’estiu, després que les anteriors edicions tinguessin lloc durant la Festa Major. En aquest sentit, l’organització aposta per donar-hi continuïtat l’estiu vinent

AGRAMUNT

es podia degustar una tapa d’elaboració exclusiva, acompanyada d’una beguda al preu popular de 3,5 euros. En aquesta iniciativa, que no se celebrava des del maig del 2019, s’hi ha donat cita un ampli ventall de receptes, tant tradicionals com innovadores o exòtiques.

TÀRREGA

Nou conveni per urbanitzar un sector industrial INCASÒL

Aquest 21 de juliol, la directora de l’Institut Català del Sòl, Mercè Conesa i l’alcaldessa d’Agramunt, S í l v i a Fe r n à n d e z , v a n signar el conveni de col· laboració entre ambdues administracions que permetrà implantar activitats econòmiques a l’anomenat sector urbanístic PP08, tot complint amb els requisits actuals de superfície, accessibilitat i funcionalitat. Aquest sector se situa al sud-est del terme municipal d’Agramunt i té una extensió d’aproximadament 34 hectàrees urba-

per tal de dinamitzar el sector en aquesta època de l’any tot promovent la gastronomia de la comarca. Enguany la ruta gastronòmica impulsada des de l’Ajuntament de Tàrrega ha comptat amb la participació de 22 establiments. En cadascun d’aquests punts, al llarg de cinc cies,

nitzables. D’aquestes, un 48% pertanyen a l’INCASÒL, un total de 163.000 m2. Els terrenys es dividiran en parcel·les de mida diversa.

El conveni especifica que l’INCASÒL serà l’administració actuant del nou secor, de manera que s’encarregarà de la reparcel·lació, en

modalitat de cooperació; així com serà l’administració receptora del percentatge de l’aprofitament urbanístic corresponent. Amb aquest conveni, l’Ajuntament d’Agramunt es compromet a modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, ajustant els límits del PP08, distribuint el sistema viari per permetre diverses parcel·les i mantenir les carreteres, proposant una connexió amb el futur sector industrial de Puigverd d’Agramunt i millorant la xarxa d’espais lliures i equipaments del municipi.

Mor un camioner atrapat a la cabina en un xoc amb un altre camió Un camioner va morir el dilluns 18 de juliol a la tarda en una col·lisió per envestida a l’N-IIa a Tàrrega. Per causes que encara s’estan investigant, una col·lisió per envestida entre dos camions va deixar atrapat un dels seus conductors, que va morir. El xoc es va produïr cap a les 16.29 hores al quilòmetre 504,9, en sentit Barcelona. Ar-

ran de la incidència, es va activar una patrulla dels Mossos d’Esquadra, dues unitats dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Amb aquesta víctima, són 90 les persones que han mort en accidents de trànsit enguany a la xarxa viària interurbana del territori de Catalunya.

PLA D’URGELL

Una delegació de dones cooperativistes del Marroc visita la Cooperativa d’Ivars IVARS D'URGELL

COOPERATIVA D'IVARS

Segona quinzena de juliol de 2022

MOLLERUSSA

L’Expoclàssic escalfa motors per al setembre FIRA DE MOLLERUSSA

La Cooperativa d’Ivars d’Urgell va rebre el dimecres 20 de juliol una delegació de dones cooperativistes del Marroc en el marc d’un projecte de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) i Oxfam. Entre les visitants hi havia algunes presidentes de cooperatives dedicades fonamentalment a comprar cereal i transformar-lo en cuscús, i altres dedicades a la producció de l’oli d’argan. A q u e s t e s c o o p e ra t i v e s estan integrades completament per dones de l’entorn rural, que compten amb incentius del govern marroquí per a la seva instauració i activitat. La visita és una de les accions del projecte de suport a cooperatives femenines que desenvolupa Oxfam Marroc amb el suport de l’ACCD. El responsable de relacions institucionals de la Cooperativa d’Ivars, Kevin Requena, va traslladar a les seves visitants quins són els orígens de la institució del Pla d’Urgell i els valors del seu cooperativisme.

«Aquests valors ens han fet arribar fins als nostres dies l’esperit d’aquells pioners que van iniciar el camí que plegats continuem construint, afavorint l’arrelament de les famílies al territori i el desenvolupament econòmic de l’entorn», ha afegit Requena. Des de la cooperativa afirmen que les claus del seu èxit són els cereals de quilòmetre zero dels socis i sòcies, l’especialització per tipus de pinso de cadascuna de les seves fàbriques, a més dels esforços dedicats a la recerca i la innovació. Aquests elements es tradueixen pos-

teriorment en «excel·lents resultats», com els obtinguts a la granja de Valfarta, guanyadora del porc d’or. La cooperativa va cloure la visita amb la delegació de dones del Marroc les

darreres innovacions tècniques incorporades a la fàbrica d’Ivars, que permeten fabricar els nostres pinsos compostos amb eficiència i qualitat nutricional.

MOLLERUSSA

cada a la firma Derbi, amb motiu dels cent anys dels orígens d’aquesta marca de motocicletes i els germans Rabasa, dedicats a la reparació de bicicletes. L’exposició de cotxes americans pretén representar i apropar als visitants els diferents estils, amb cotxes que van des del 1928 a passat els 2000.Pedrós va valorar que són vehicles que criden l’atenció visualment i també atractius per la tecnologia que tenien ja als anys 50 i 60 amb aire condicionat, direcció assistida, capota elèctrica o seients calefactats, la qual cosa aquí no hi era encara. Des de l’organització es confia a aplegar una cinquantena d’expositors en aquesta 27a edició.

PALAU D'ANGESOLA

Tornen a incrementar les tones de residus generades durant el 2021 La ciutadania de Mollerussa va generar el 2021 un total de 7.982 tones de residus, una xifra que s’assimila a la del 2020 any en què es va registrar un increment del 7%. Així doncs, cada habitant va generar de mitjana 1,5 quilos diaris de brossa, la ràtio més alta dels darrers 8 anys, amb un lleuger increment de les tones recollides selectivament però també de les de la fracció rebuig. Són dades de la memòria elaborada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, el qual presta aquest servei a l’ajuntament de la capital des del 2014. Destaca el funcionament del servei de recollida de voluminosos que han incrementat en un 71% els serveis fets i en un 61% les tones recollides, un augment que s’atribueix a les accions de sensibilització fetes des del Pla de

L’Expoclàssic escalfa motors per a la seva 27a edició del cap de setmana del 17 i 18 de setembre. Aquesta proposta serà possible gràcies a la col·laboració del col·leccionista Jordi Pedrós. El director de l'ens firal, Roure ha desgranat el contingut de la 27a convocatòria de l’Expoclàssic, la qual, a més del Mercat de l’Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme, comptarà amb tres exposicions: la més destacada, sobre cotxes americans, amb una dotzena de vehicles i exposada al Pavelló Pla d’Urgell; una segona, també de cotxes, del model 127 de Seat amb motiu del seu 50è aniversari i que s’ubicarà al Pavelló del 125è aniversari, i, per últim, una mostra dedi-

Civisme impulsat per l’àrea d’Acció Social i Comunitària. Del total de residus generats, 3.877 tones (un 1,3% més) corresponen a recollida selectiva i 4.105 a la fracció rebuig. Aquestes xifres representen que Mollerussa ha assolit el 2021 un índex de recollida selectiva bruta del 48,5%, per sobre de la mitjana catalana que és del 45,9%, una tònica que es repeteix des de 2015. En aquest sentit, l’alcalde va dir que cal fer una aposta per reduir el rebuig, ja que és el que fa augmentar el cànon a pagar pel consistori, un augment que acaba repercutint en el rebut de la brossa de la ciutadania. Solsona va explicar la voluntat d’implantar un sistema de contenidors intel·ligents que premiï qui faci bé la selecció i penalitzi qui no. Un sistema per al qual es va demanar una subvenció a l’Agèn-

S'inicien obres a la carretera municipal AJUNTAMENT DEL PALAU D'ANGLESOLA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

cia Catalana de Residus de 332.000 euros, la qual va ser denegada a l’abril perquè la convocatòria no podia assumir el cost de tots els projectes presentats. Ara s’està a l’espera que se n’obri una altra, a la qual es vol tornar a concórrer. Pel que fa a les fraccions, a més de l’augment de la fracció resta, cal destacar també l’increment de l’orgànica (un 0,47%) i d’altres tipus de residus com la roba usada i l’oli de cuina (un 4%).

No obstant això, destaca el descens de la recollida selectiva del paper i el cartó (un 6,49%), seguida de la del vidre (3,64%) i de la dels envasos lleugers (1,82%). En aquest sentit, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’Ajuntament de Mollerussa estan ultimant els detalls d’una campanya informativa i de sensibilització adreçada als comerços generadors de vidre amb l’objectiu d’incrementar la recollida selectiva d’aquesta fracció.

La Diputació de Lleida ha iniciat les obres d’arranjament de la carretera local LV-3321 del Palau d’Angesola. La millora afecta des de l’entrada al municipi des de Fondarella fins a la connexió amb la carretera de Linyola a Mollerussa. Hi ha diferents actuacions previstes: des de pintar una doble línia i posar nous passos de vianants elevats a l’avinguda Sant Roc per reduir velocitat i millorar la seguretat de la via, fins a rehabilitar el ferm de la plaça Catalunya, carrer la Bassa i carrer la Fassina, passant per renovar totes les rigoles

de banda i banda de carrer. Tanmateix, l’obra més important és corregir la corba que hi ha actualment al carrer la Bassa i carrer la Fassina, un punt negre vial de la vila, perquè és un pas estret i no té ni vorera. Per això l’ajuntament va adquirir la casa que feia xamfrà, la va enderrocar i ara permetrà corregir el traçat de la carretera, millorant la visibilitat i la seguretat, a més a més de construir voreres a banda i banda, que en aquests moments no existeixen.L’obra la realitza Sorigué amb un pressupost de 378.929,92 euros.

Segona quinzena de juliol de 2022

PLA D’URGELL

Un veí d’Ivars d’Urgell dona els beneficis del seu poemari a l’AFANOC de Lleida IVARS D'URGELL L’autor del poemari Albertus i veí d’Ivars d’Urgell, Albert Riu Anguera, va fer una donació de 400 euros a la seu de l’AFANOC de Lleida. L’import recol· lectat per l’autor correspon a les vendes del poemari que va publicar per Sant Jordi. Enguany, l’Albert Riu va presentar aquest recull de poemes personals en la Diada de la literatura a Catalunya, ja que anteriorment s’havia dedicat a escriure, però el veïnat de la vila va encoratjar-lo a publicar-ne una recopilació. L’obra resultant compta amb il·lustracions de Genís Castelló i amb l’edició de David Pradas. Riu va ser el pregoner de la Festa Major del municipi i en l’acte va fer saber

MARIA JOSEP BALLARÍN

L’Ajuntament treu a concurs el servei de neteja viària AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

que els beneficis del poemari es destinarien a una causa benèfica i, des del primer moment, explica que va tenir molt clar que volia fer la donació per la Casa dels Xuklis. La casa dels Xuklis és una

residència d’acollida per als familiars de nens amb diagnòstic de càncer que reben tractament oncològic als hospitals de Barcelona. El projecte, una iniciativa de l’Associació de Familiars i Amics de

Nens Oncològics de Catalunya, més coneguda com l’AFANOC, es finança mitjançant donacions com les de l’Albert Riu per oferir suport i allotjament gratuït a les famílies no residents a la ciutat.

MOLLERUSSA

Segueixen les obres de renovació del clavegueram de la plaça de l’Estació L'Ajuntament de Mollerussa segueix aquesta setmana, a través de l'empresa adjudicatària Romà Infraestructures i Serveis SAU, les obres d'arranjament del sanejament de la plaça de l'Estació i del carrer Comerç, un cop finalitzades les del carrer Urgell que van començar a finals de juny. Per això, durant tota la setmana vinent continuarà tallat el carrer Comerç mentre es duen a terme els treballs

MOLLERUSSA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

en aquesta via. L'obra té un termini d'execució de 2 mesos i està

pressupostada en 89.910 euros, dels quals el 70% són finançats per la línia de

subvencions del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al període 20202024. Les obres consisteixen en la substitució de la canonada existent per una de nova de doble capa i de 500 mm de diàmetre així com la construcció de nous pous de registre, la connexió de les escomeses domiciliàries i la col·locació de nous embornals, tot amb l'objectiu de millorar l'eficiència i el funcionament de la xarxa.

L'Ajuntament de Mollerussa portarà a l'aprovació del Ple ordinari d'aquest dijous l'expedient de contractació del servei de neteja viària que surt a concurs per un import de 433.160 euros l'any, similar a l'actual, i amb una vigència de tres anys, prorrogables dos més. La previsió és que es pugui adjudicar durant el mes d'octubre perquè entri en vigor al novembre, segons va explicar, el passat dimarts 26, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. La licitació ha suposat una revisió del contracte actual pel que fa a horaris, freqüències i serveis complementaris, segons va afegir el primer edil, el qual va remarcar que a finals d'any es preveu licitar també el servei de neteja d'equipaments amb la qual cosa el 2023 estaran operatius, juntament amb el de jardineria que l'Ajuntament torna a prestar amb gestió directa, els tres grans contractes de serveis. També es portarà a l'apro-

vació del Ple dues modificacions de crèdit per imports de 25.191 i 38.684 euros, respectivament. En el cas de la segona, una de les partides de 9.000 euros correspon a la rehabilitació d'un pis al Grup Jaume d'Urgell, que recentment ha passat a formar part de la Borsa d'Habitatge de l'Ajuntament fruit de la donació de la seva propietària per tal que sigui destinat a emergències socials per a atenció a famílies, infants o joves vulnerables, segons va explicar Solsona, el qual va afirmar que amb aquest ja són dos els pisos d'aquestes característiques que té a disposició el consistori per poder donar sortida a necessitats d'habitatge puntuals per raons d'urgència. En aquesta modificació de crèdit també inclou una partida de 24.000 euros derivada de la necessitat de revisar els contractes de lloguer de solars per a estacionament públic.

VILA-SANA

PENELLES

Vila-Sana viurà una nova banyada popular a la llum de la lluna

Canal Viu consciencia els joves del canvi climàtic

A q u e s t d i v e n d r e s, 2 9 de juliol, les piscines de Vila-Sana acolliran diverses activitats lúdiques. La població torna a acollir, una edició més, una de les tradicions més arrelades dels estius: la banyada popular a la llum de la Lluna. Les activitats s'iniciaran amb un inflable ubicat a la piscina, del qual podran gaudir des de les 18 hores a les 21:30 hores. Més tard, a les 22 hores, tindrà lloc un sopar popular i a les 23:30 hores hi haurà un concert d'havaneres a càrrec del

NICELOCAL.ES

grup Xarxa que també inclourà el tradicional ron cremat. Per Joan Sangrà, alcalde de Vila-sana, aquestes tra-

dicions populars són "absolutament vitals després de la pandèmia per crear agermanament entre els habitants de la població i

potenciar una comunitat unida". A la vegada, ajuden a reactivar el teixit comercial i d'oci del municipi.

Aquest passat dilluns 25, la Plataforma Canal Viu, una associació en defensa de les arbredes d e l Ca n a l d 'U r g e l l i e l seu entorn, va realitzar una xerrada al grup de joves que aquests dies estan instal·lats al poble de Penelles dintre del seu Camp de treball. H a n e x p l i c a t l a i m p o rtància del Canal d'Urgell per a les comarques lleidatanes, la seva flora i fauna, i el gran valor ambiental que suposen les banquetes arbrades

en uns temps marcats pel canvi climàtic. El Camp de treball de Joves de Penelles, està impulsat per la Direcció General de Joventut i gestionat per l'Ajuntament de Penelles, on el grup de joves d'entre 14 i 17 anys, vinguts de tota Catalunya, entre altres objectius, aquest any treballen en la consolidació d'una ruta a peu al voltant de la 1a Sèquia del Canal d'Urgell i la Serra de BellmuntAlmenara.

"Doneu-me un camí i jo us donaré un horitzó. Doneu-me un carrer i jo us donaré una ciutat."; Viladot h

De les Garrigues a l'Urgell: la plana de Lleida compta amb creador polifacètic que va festejar i excel·lir en múltiples l AGRAMUNT (Urgell)

“Una criatura emotiva s’aboca a la vida des de la sordidesa d’un poblet de les comarques lleidatanes”. N’és Guillem Viladot, nascut en aquest poblet anomenat Agramunt, l’any 1922, complint-se ja el centenari del seu temps d’estrena. L’agramuntí va ser un escriptor prolífic, un creador polifacètic que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics. Enguany s’han generat complicitats amb un gran nombre d’entitats, institucions, museus i persones que han convertit l’Any Viladot en un esdeveniment coral que traspassa fronteres geogràfiques i estilístiques, tot posant Guillem Viladot i la seva multiplicitat de facetes en el centre del panorama cultural. El tret més important d’aquest centenari, és la implicació d’una àmplia representació dels sectors del món cultural, però també de la implicació de la població i d’entitats d’Agramunt i la Plana de Lleida. L'any 1968, Guillem Viladot escrivia en un dels seus Pòsters poemes: "Doneu-me un camí i jo us donaré un horitzó. Doneu-me un carrer i jo us donaré una ciutat.” Doncs pel seu centenari proposem una ruta cultural i turística per descobrir l’autor i aquells llocs que han prenyat la seva obra i creació. "A un pas de Riella": Ruta literària per l'Agramunt de Guillem Viladot Fruit de la manca d’estudis dedicats a les produccions narratives de Guillem Viladot i del desig d’obrir camí en la investigació del cicle de Riella, Anna Ribó Sala va dur a terme una investigació al finalitzar Grau

en Estudis Catalans i Occitans per tal d’analitzar les narracions que introdueixen el mite de Riella en l’obra viladotiana i confegir una ruta literària a partir d’aquests textos. En aquest treball, l’autora ha estudiat les quatre primeres obres ambientades a la població mítica de Riella —Temps d’estrena (1959), Els infants de Riella (1965), La gent i el vent (1967) i L’arrel de panical (1974)— que es troben compilades en un únic volum Memòria de Riella (1974) de l’Editorial Pòrtic. L’anàlisi d’aquesta tetralogia permet aproximar-se a les dues “Rielles” i també a la trajectòria vital de Guillem Viladot: la primera Riella acosta al món de la infantesa i, la segona, a l’edat adulta. Les coincidències entre les narracions i la vida de l’escriptor han permès crear una ruta literària que entrelliga l’obra narrativa i la biografia;

que s’està preparant perquè en un futur els visitants puguin resseguir-la a través de codis QR. Tant l’estudi com la ruta volen ser els descobridors d’un món literari encara arraconat, però fins al moment, també existeixen altres indrets ja coneguts que sempre comptaran amb l’empremta viladotiana. El parc de Riella (Urgell) El Parc de Riella és un espai singular que integra l'univers poèticoplàstic de Viladot, que va des de la prosa poètica i la poesia discursiva fins a arribar a l'escultura, passant per la pintura i la poesia més experimental, visual, concreta i objectual, dins del paisatge autòcton que el va veure néixer i créixer, i que ell mateix recreà i incorporà a la seva Riella, el seu Agramunt vital, tot un món de fantasia, tan literari i alhora real. L’itinerari del Parc, dissenyat

en forma de vuit com el símbol d'infinit, acull, d’una banda, una mostra representativa de la seva obra poètica, que inclou deu composicions diferents, concretament sis textos originals de l’autor, reproduïts sobre diferents faristols, i quatre recreacions en forma d’escultures urbanes dissenyades per Jaume Figuera, inspirades en dos poemes concrets i dos més de visuals. Es tracta de peces tridimensionals de gran volum, algunes de les quals conformen un mateix poema. Aquest és el cas de les cinc peces escultòriques que interpreten formalment i conceptualment el poema concret titulat Formes de vida, el poema central de l’indret. Totes elles concebudes per mantenir un diàleg amb el visitant, “entre l’art i el territori, la cultura i la natura, entre el camp i la ciutat, entre el contingut i el continent, que

en aquest cas esdevé també contingut”. A més, el parc de Riella aplega una selecció d’espècies naturals autòctones (actualment de plantes i més endavant també d’animals, sobretot ocells) esmentades en l’obra del poeta de Riella, com són els lliris blaus; junt amb alguns dels elements més singulars del paisatge antròpic d’aquest territori, tradicionalment marcat per la sequera, i adornat amb construccions de pedra seca. Itineraris interiors d’Agramunt (Urgell) Amb motiu del setantè aniversari de l’escriptor, el diari “La Mañana”, on Viladot publicava una crònica diària, n’edità el volum amb un conjunt de passejades nocturnes pels carrers i places d’Agramunt que feia acompanyat de la seva gossa, Urc, on combina reflexions filo-

Segona quinzena de juliol de 2022

REPORTATGE

ha aportat més que una ciutat, sinó una ruta artística lleidatana

la imborrable petjada prolífica de Guillem Viladot, llenguatges artístics TONI PRIM

sòfiques amb la descripció de vint-i-nou indrets de la vila. Lo Pardal (Agramunt, l’Urgell) L’any 1991 Guillem Viladot va comprar un immoble a la plaça del Pare Gras d’Agramunt, per convertir-lo en la Casa de la Poesia Visual, Lo Pardal, que aviat s’amplià amb dos edificis nous. Lo Pardal disposa, creativament, tots els seus poemes visuals, objectes poètics i volumetries amb l’expectativa d’esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere, a Catalunya i a Espanya, i una sublimació de les seves arrels agramuntines. "Aquesta placeta —diu Viladot al llibre Itineraris interiors— sempre serà la plaça de Cal Tarill, malgrat que l'hagin batejada amb el nom de la plaça del Pare Gras i Granollers, fundador d'una orde de religioses a Granada... Aviat aconseguirà un gest nou: serà quan s'hi instal·li la Casa de la Poesia Visual. Aquest és el cor del poble, potser un dels indrets més antics i prestigiosos. La poesia hi farà cap per dret propi". A poc a poc els espais dels immobles s'ompliren de creacions visuals que el poeta ordena amb criteris de sensibilitat, de recorregut iniciàtic, defugint etiquetes i cronologies, tot seguint el precepte que "el nom no fa la cosa i el concepte mata l'essència". La disposició convida a observar les obres com a testimoni d'autoria, albirant que l'espectador s'introdueixi en els viaranys d'una poètica visual, guiada pels sentits tal com anuncien els relleus de pedra

de la façana de l'edifici amb un ull, una orella, una mà i un peu, i el pedestal amb la lletra "Q" invertida que prologa l'accés a l'interior, com una visualització desestructurada del llenguatge. Pilar d’Almenara (Urgell) Dins dels espais naturals de les Serres de Ponent s’hi troba la Serra d'Almenara, la part de llevant de les Serres de Bellmunt. En el medi agrícola i el seu patrimoni arquitectònic, paisatges transformats per l'home i vistes als contraforts rocosos septentrionals. El Castell d’Almenara o Pilar d’Almenara com es coneix popularment, és una torre de guaita que data del 1139. Aquest presideix el punt més alt de tot l’espai natural la Serra de Bellmunt –Almenara. Això fa que tingui una de les millors vistes de tota la plana de Lleida. Es converteix també en un espai únic per observar el canvi de paisatge entre la zona de regadiu i el secà. Dos paisatges sovint relacionats però ben diferenciats. Vinya d’artistes (Garrigues) La interpretació del ‘Poema de l’Home’ que va escriure Guillem Viladot el 1972 reposarà per sempre en un marge de pedra seca de la Vinya dels Artistes que el Celler Mas Blanch i Jové té a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues. L’obra realitzada per l’arquitecte Jaume Farreny amb motiu del centenari de l’escriptor, parteix de la poesia concreta per dibuixar un poema arquitectònic. L’escenografia va exposar-se durant els mesos

de maig i juny al claustre de la Seu Vella i segons el comissari de l’Any Viladot, Pau Minguet, ara estarà en un paisatge que tot i no ser Agramunt, comparteix el seu secà i el tarannà de la gent. L’obra parteix d’un poema de Viladot de l’any 1972, que l’artista agramuntí va confeccionar en format pòster amb la col·laboració de Josep Iglésias del Marquet. Just un any després es va materialitzar en format llibre i es va iniciar la trilogia de treballs que girarien al voltant d’aquest concepte antropocèntric. En aquesta obra, la successió de lletres de l’abecedari col·locades per parelles genera un espai entre elles on s’insereixen diverses paraules. La primera d’aquestes paraules es ‘pensa’ a la que segueixen tota una sèrie de mots que indiquen parts del cos: des del front fins als peus. Un recorregut vertical on les lletres incorporen la mateixa carn i, finalment, l’envien cap a la utopia a què ens conviden les últimes paraules del poema: passa, camí, horitzó, llum i llibertat. Al final del marge, on hi ha les lletres i les paraules, hi ha un mirall. Hi ha dues cares on es poden llegir, per una banda, el poema de Viladot i per l’altra un escrit del comissari i director de la fundació, Pau Minguet. La Vinya dels Artistes fou concebuda per Josep Guinovart i inaugurada l’any 2010 celebra enguany la seva dotzena edició. Actualment, compta amb 14 obres exposades de forma permanent enmig del pintoresc paisatge de La Pobla de Cérvoles.

Guillem Viladot, artista Guillem Viladot va ser un artista amb gran domini dels llenguatges, des del poètic, el literari, l’experimental, el periodístic o el plàstic, entre altres. Fou el primer editor d’un llibre de poesia experimental a l’Estat espanyol; a més de ser el primer en publicar una antologia de poesia concreta, va participar en la primera exposició de poesia Concreta celebrada a Catalunya i, a finals dels anys noranta va finalitzar les obres de la primera Casa de la poesia visual (Lo Pardal) del món. A més, Viladot va significar un detonant i dinamitzador de la vida cultural de la plana de Lleida, movent-se entre tertúlies d’amics amb Francesc Porta, Josep Maria Portuguès, Josep Vallverdú, Manel de Pedrolo i Miquel Lladó. Paral·lelament a les seves creacions de poesia experimental, no va deixar d’escriure novel·les, llibres de poesia discursiva, narrativa juvenil i articles d’opinió. La seva vocació pels llenguatges artístics i culturals la va compaginar, sempre, amb la seva professió de farmacèutic. Aquesta simultaneïtat de veus que tenia Viladot el converteixen en un home que, empès per la curiositat i la desbordant creativitat, defugia els encasellaments, les tendències i les modes, convertint la seva obra en un testimoni singular d’una ment sensible, inquieta i arrelada ben fons. De fet, el polifacètic artista, escriptor i poeta de Riella no va deixar mai de fer camí i treballar alhora per bastir un món poètic ric i divers amb una forta càrrega expressiva d'evident plasticitat, que s'ha convertit en un referent de l'avantguarda poètica del segle XX; tot i el desconeixement de la seva obra degut, en bona part, a una injustificada marginalitat, tal com reconeixia Joaquim Molas en el pròleg que encapçala el primer volum de la Poesia Completa de Guillem Viladot, publicada per l'editorial Columna. I cada racó de les comarques lleidatanes on s’hi va arrelar ha prenyat la seva obra.

NOGUERA

El festival Llavors i l’Associació l’Estel col·laborar per fer més inclusiva la cultura BALAGUER

AJUNTAMENT DE BALAGUER

"Llavors, un festival amb Estel". D'aquesta manera s'ha anunciat des de les xarxes de la Paeria de Balaguer que l'Associació l'Estel tornarà a participar en el proper "Festival Llavors – Cultura en creixement" dels dies 16, 17 i 18 de setembre. Concretament, serà en el servei de barra on els nois i noies de l'Estel desenvoluparan la seva tasca formant part de tot l'equip humà que tira endavant l'esdeveniment. Des de la Paeria de Balaguer ja fa anys que es treballa perquè l'activitat de ciutat sigui cada cop més inclusiva. A més, els responsables de l'àrea també han remarcat la importàn-

tercera edició, aquest any presenta alguns canvis respecte a les dues primeres edicions i es trasllada parcialment al centre urbà de

cia que les administracions i la societat civil col·laborin per tirar endavant projectes culturals. El festival, que arriba a la

la ciutat per tal d'arribar a nous públics i apropar la dansa i les arts del moviment al conjunt de la ciutadania.

Segona quinzena de juliol de 2022

NOGUERA

Demanen sis anys de presó a un acusat d'abusar d'una menor La fiscalia demana sis anys de presó per a un home acusat d'abusar sexualment de manera continuada durant quatre anys de la filla d'uns amics, a la Noguera. Els fets, que van tenir lloc successivament entre el 2014 i el 2018, es van iniciar quan la nena tenia 7 anys i l'acusat 55. L'home, segons l'acusació, aprofitava per abusar de la menor quan la mare no hi era. Els fets es van destapar quan la menor ho va explicar durant una sessió de teràpia. A més de la pena de presó per un delicte continu-

PAERIA BALAGUER

at d'abús sexual a menor de 16 anys amb l'agreujant d'abús de confiança, la fiscalia sol·licita 8 anys de llibertat vigilada i que durant 8 anys no es pugui acostar ni comunicar amb la víctima. El judici es farà a l'Audiència de Lleida el 15 de setembre.

BALAGUER

Un atropellament accidental a l'avinguda Pere III

El primer Concurs de Fanalets per conservar tradicions

GUÀRDIA URBANA BALAGUER

Aquest divendres 22, a l'avinguda Pere III de Balaguer, va tenir lloc un atropellament accidental, causant lesions menors a les víctimes. Segons Ràdio Balaguer, la conductora circulava a una velocitat reduïda, però no va veure que les dues víctimes procedien a creuar el pas de zebra i les

va impactar. Gràcies a la seva reduïda velocitat les víctimes, de 30 i 71 anys, no van sofrir grans lesions. Al lloc dels fets, s'hi van desplaçar la policia local, una dotació dels bombers, i una del SEM, a més d'una patrulla dels Mossos d'Esquadra que va tallar la circulació de la via. El SEM va traslladar les

víctimes a l'hospital per examinar-les i curar les ferides superficials. Tal com afirma Ràdio Balaguer, cap de les dues té ferides de gravetat. La policia no va detectar cap imprudència i es va dur a terme un atestat ordinari, ja que no es va cometre cap infracció de trànsit.

RÀDIO BALAGUER

El passat diumenge 24, a les 8 del vespre, a la placeta de Sant Jaume va tenir lloc la Festa dels Fanalets, que aquest any incloïa, com a novetat, el primer Concurs de Fanalets organitzat per l'Associació de Veïns del Centre Històric amb la col·laboració de la Paeria de Balaguer. El certament ha comptat amb la participació d'una

trentena d'inscrits. Els fanalets han estat exposats als comerços del centre històric i en el marc de la festa s'han donat a conèixer els guanyadors: 1r Marc Morell, 2a Ona Darbra i 3a Alexandra Canosa. Durant la celebració el públic podia gaudir de música en directe a càrrec dels Ministrils de Lleida i una ballada de gegants amb Lo Sereno

ANUNCIA’T A COMARQUES DE PONENT

www.comarquesdeponent.com

(Paper o digital)

La millor opció per donar visibilitat al teu negoci

Truca’ns!

973 501 878 · 664 674 602

publicitat@comarquesdeponent.com

t’informarem

de Balaguer. Seguida d'una cercavila pels carrers fins a l'Església del Miracle on el glossador, Jordi Vivas, va explicar als assistents la llegenda de Sant Jaume. Finalment, amb l'actuació dels Ministrils de Lleida i Lo Sereno van retornar, novament, amb els fanalets fins a la plaça de Sant Jaume, on es va iniciar l'acte, amb un ball fi de festa.

Segona quinzena de juliol de 2022

NOGUERA

Donen per controlat l’incendi que ha cremat més de 70 hectàrees ÀGER Els Bombers van donar per controlat la passada nit de divendres a dissabte 23 l’incendi d’Àger, a la Noguera, que des de dilluns 18 de juliol ha cremat unes 71 hectàrees, encara pendents de confirmar, totes dins del PEIN Serra del Montsec. El foc estava estabilitzat des de dimarts i durant aquests dies els efectius han remullat el terreny per evitar revifalles. Així, al llarg del dissabte, personal del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers s’ha desplaçat a la zona per revisar el perímetre i descartar punts calents. La causa del foc s’atribueix a l’accident d’un helicòpter que transportava material per a unes obres a la via del tren i que hauria tocat un fil elèctric. A causa de la sequera i l’alerta d’incendis, les activitats al Congost de Mont-rebei es troben actualment cancel· lades. Però, la vall d’Àger ofereix un ampli repertori de propostes, tant per fer en solitari o en grup, que permeten descobrir el territori d’una manera diferent durant aquest estiu. Alguns d’aquests punts d’interès turístic són la col· legiata de sant Pere d’Àger, l’Ermita de la Trinitat, el Nucli Antic, el Monestir de les Avellanes i el COU (centre d’observació de l’univers). Altres activitats d’interès són la visita a la reserva d’aus del Canyeret dels Rapinyaires de Tartareu, passejar pel poble Salàs del Pallars i les seves botigues i descobrir les petjades de dinosaures al jaciment d’icnites de la Maçana. L’Ajuntament d’Àger ha habilitat un punt d’informació turística per donar a conèixer els atractius del municipi a les persones visitants. Aquest espai està ubicat a la col·legiata de sant Pere

FOTOS: BOMBERS DE LA GENERALITAT

BALAGUER

S'acaba l'onzena edició del Juliol de Música i Poesia amb èxit RÀDIO BALAGUER

d’Àger i romandrà obert tot l’estiu, de dimarts a diumenge, amb horari de matí i tarda: de 10h a 13h i 17h a 20h. A més, a principis del mes de juny, l’Ajuntament d’Àger, va estrenar una nova pàgina web turística per proporcionar informació i promocionar el turisme del municipi durant tot l’any. La pàgina web, www.turismeager.cat, inclou totes les activitats d’aventura, culturals i en plena natura que es poden dur a terme als diferents pobles d’Àger i la seva rodalia. La web també anirà actualitzant sobre l’estat d’obertura del congost de Mont-rebei. “Tenim un municipi amb moltes possibilitats per gaudir del lleure, el paisatge, la cultura i el patrimoni i hem volgut posar a l’abast de tothom tota la informació necessària amb aquest servei, que ja va funcionar molt bé

l’any passat” ha explicat l’alcaldessa d’Àger. D’altra banda, el dilluns 25 de juliol, la Biblioteca Amèlia Claverol d’Àger va reobrir el servei al públic després de l’actualització dels fons, millores en l’accessibilitat i una nova il·luminació. L’acte va tenir lloc de 19h a 21h i va anar acompanyat d’una visita guiada dels nous serveis. Aquesta suposa la primera

fase de la remodelació de les instal·lacions i l’actualització dels fons de la biblioteca, per tal d’adaptar els seus espais i serveis als requisits establers per la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’horari d’estiu serà dimarts i dimecres de 17h a 20h, divendres de 10h a 13h i dissabte de 10h a 12h.

Diumenge passat va finalitzar l’onzena edició del Juliol de Música i Poesia de Balaguer, durant la qual van celebrar-se quatre concerts en dos indrets de pau i repòs: el Convent de Sant Domènech i el Monestir de Santa Maria de les Franqueses. L’espectacle que va cloure aquesta edició del Juliol va ser Audició Íntima, un concert interpretat per Esther Pinyol i Ferran Carceller, que tocaven l’arpa i la marimba, respectivament. El que va caracteritzar aquest concert de cloenda va ser la presència de Xavier Chavarria, musicòleg que va fer de pont entre públic i artistes per apropar encara més la màgia de la música als espectadors. Pinyol i Carceller van poder explicar el funcionament de l’arpa i la marimba als assistents a l’audició, de la mateixa manera que aquests últims van poder resoldre, per mediació de Chavarria, qualsevol dubte que tinguessin relatiu al concert ofert per Pinyol i Carceller, ja fos sobre els instruments que tocaven, o sobre les peces musicals representades.

Dels altres concerts interpretats, dos –Romànticament i De Ferma Fusta- també van tenir lloc al mateix Monestir de Santa Maria de les Franqueses, a pocs quilòmetres de la ciutat de Balaguer, mentre que el que va iniciar l’edició -El Cor en Dansava executar-se al Convent de Sant Domènech, com ja es feia en les edicions anteriors d’aquest festival. Segons Enric Arquimbau, un dels membres de l’entitat organitzadora d’aquest festival, BadaPas, Iniciatives Culturals, l’edició del Juliol de Música i Poesia d’enguany, en què hi han col·laborat diferents organismes -la Paeria de Balaguer, el Consell Comarcal de la Noguera, la Universitat de Lleida, la Institució de les Lletres Catalanes, la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i diferents institucions balaguerines-, ha estat tot un èxit, i afirma que aquest balanç tan bo que se n’ha fet no hauria estat possible sense la presència tant dels organismes col·laboradors com del públic, compromès amb la cultura.

VALLFOGONA DE BALAGUER

55 famílies sol·liciten el lot de bolquers de roba reutilitzables Un total de 55 famílies de la Noguera han sol·licitat el lot de bolquers de roba reutilitzables que el Consell Comarcal de la Noguera distribueix gratuïtament dins de la campanya per fomentar l’ús d’aquests tipus bolquers. Aquesta campanya va començar el mes de maig

amb l’objectiu de reduir la generació del residus de bolquers d’un sol ús. L’Àrea de Residus del Consell Comarcal de la Noguera va organitzar diferents sessions informatives adreçades a famílies amb nadons interessades a utilitzar bolquers de roba. Se’n van fer a Balaguer, Ponts, Artesa de Segre

i Albesa, i s’hi explicava els avantatges d’aquests bolquers tant per a les famílies (estalvi econòmic, menys irritacions de pell, etc.) com per a la cura del medi ambient (reducció dels residus). Durant els propers dies es distribuiran els lots a les 55 famílies sol·licitants, que són de 18 municipis de la Nogue-

ra.Cada lot conté 4 bolquers, 8 absorbents, 4 reforços i 100 protectors biodegradables, amb la talla de fins als 2,5 anys que ha demanat cada família receptora. Aquesta actuació està subvencionada per l’Agència de Residus de Catalunya i s’inclou dins de les actuacions que impulsa el Consell Comarcal.

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

En vigor la protecció de la Qualitat Acústica del Parc Natural de l’Alt Pirineu ALT ÀNEU Els municipis d’Alt Àneu, Alins i Farrera, al Pallars Sobirà, han rebut el certificat que acredita que una part del Parc de Natural de l’Alt Pirineu compta amb una Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA). De fet, aquesta ha entrat en vigor aquest dijous i té com a objectiu la preservació del silenci per tal de garantir que els únics sons que s’escoltin en aquest espai provinguin de la natura. Per aquest motiu, ha calgut aplicar diverses restriccions de pas de vehicles de caràcter recreatiu, com ara motos, quads i buggies, ja que s’estableix un límit de soroll inferior als 50 decibels. Al mateix temps, tampoc es permet fer botellots o activitats que es consideren massa sorolloses, com les associades a les explotacions mineres. L’objectiu és que aquesta Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica es pugui anar ampliant per

ALBERT LIJARCIO (ACN)

altres espais del Parc Natural de l’Alt Pirineu i, amb aquesta intenció, ja s’estan fent mesuraments del soroll en altres municipis. Les limitacions que aquesta estableix n’exclouen les obres de millora i manteniment d’interès públic, les festes tradicionals i les activitats agrícoles, ramaderes i forestals pròpies de la zona. Pel que fa a les restriccions de circulació, a banda de la vall de Bonabé, afecten determinades pistes forestals de Farrera.

A banda de la reducció de sorolls, el projecte també contempla accions de sensibilització ambiental i de promoció d’activitats d’escolta dels sons de la natura i tradicionals. Un altre dels objectius és millorar l’estat de conservació de les espècies que són sensibles a la contaminació acústica, com ara l’os bru o el gall fer, entre d’altres, per evitar que aquestes acabin desplaçant els seus hàbitats o rutes habituals per un excés de soroll.

El president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Josep Queró, va explicar que la mesura serveix posar més en valor l’entorn i va recordar que s’havien produït queixes, sobretot en època estival, pel pas de vehicles motoritzats en àrees com ara la de la vall de Bonabé. En algunes ocasions s’havia arribat a calcular que n’havien passat fins a 750, molts dels quals eren motos, quads i buggies que, a més, circulaven a «velocitats inadequades i fent molt soroll».

Segona quinzena de juliol de 2022

LA POBLA DE SEGUR

La variant tindrà 2 km de longitud i inclourà dos viaductes i un túnel La variant de l’N-260 a la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, tindrà 1.954 metres de longitud i un pressupost aproximat de 52,7 milions d’euros, IVA inclòs. Així ho ha anunciat el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que ja ha aprovat el projecte de manera provisional i en els pròxims dies el traurà a informació pública. La variant està prevista que comenci a la rotonda de l’Eix Pirinenc i comprèn el tram que va des del pont sobre el riu Flamisell fins al barranc de Vallcarga, passat el qual es tornarà a connectar amb l’actual N-260. El traçat inclou un viaducte de 122 metres sobre el riu Flamisell, un túnel de 915 metres al nord del municipi (805 excavats i 110 de fals túnel) i un altre viaducte de 128 metres. El túnel, a més, compta

també amb una galeria d’evacuació paral·lela d’uns 672 metres de longitud. Per garantir la permeabilitat transversal del traçat es construirà un pas inferior i un altre superior, en aquest cas una passarel·la de vianants que dona accés a l’ermita de Sant Fructuós. El projecte també preveu reordenar els accessos existents. Des del Ministeri de Transports justifiquen la construcció de la variant davant la previsió de l’increment del trànsit a la via, després que ja s’hagin condicionat els trams que conflueixen al municipi en direcció Senterada, Sort i Tremp per la carretera C-247. Consideren que l’increment del trànsit empitjoraria les condicions de circulació, que ja de per si són «insuficients», i contribuiria a incrementar el risc d’accidents.

ISONA

Les excavacions a l’Hort del Cavaller permetran contemplar una casa de l’Alt Imperi romà completa L a p r i m e ra c a m p a n y a d’excavació universitària a l’Hort del Cavaller ha permès continuar estudiant la torre i aprofundir en la Domus romana. L’arqueòleg de la Universitat de Barcelona, Ignasi Garcés, va explicar que durant aquesta campanya han pogut «excavar aquest enorme edifici privat que era la Domus, amb uns murs que tenen una amplada de 80 centímetres». Garcés va assenyalar que «la importància que té aquesta excavació és poder conèixer

el sector meridional d’una ciutat romana als Pirineus» i que per primera vegada es pot mostrar una casa romana de l’Alt imperi completa, a banda d’un sector «interessantíssim» de defenses, amb la muralla, la porta i una torre «espectacular i singular». Garcés va afegir que aquests murs «tenen prou capacitat per sustentar un segon pis» i tenen també unes grans pedres cantoneres «que servien per delimitar un gran espai interior, segurament un peristil, que ara estem començant a investigar». Pel

MARTA LLUVICH (ACN)

que fa a la muralla es pot convertir en la més gran de Ponent, tant en extensió com en altura, podent arribar a superar els dos metres. Cal tenir present que en les intervencions que s’havien

fet fins al moment, a finals del segle XX i principis del XXI en altres extrems, tot just s’havia pogut veure alguns sectors de casa. Un altre element que han pogut documentar és el sistema

de drenatge que va paral·lel als murs, «unes clavegueres molt ben construïdes», ha explicat l’arqueòleg. Els arqueòlegs destaquen d’aquest jaciment de restes de grans construccions d’època romana el segle I aC, «la potencialitat» i el seu «bon estat de conservació». La diferència amb altres jaciments d’aquesta època rau en el fet que a l’Hort del Cavaller no s’hi van construir edificacions a sobre i solament es va tapar la vila romana per fer-hi horts. Això permès conservar la trama

urbana completa i poder entendre i posteriorment veure com era una ciutat romana, amb la seva muralla, la porta d’entrada, el carrer principal i les cases a banda i banda d’aquest. Aquesta primera campanya ha servit per començar a entendre l’edifici, una actuació que forma part del projecte quadriennal de recerca sobre la ciutat romana d’Aeso 2022-2025. Garcés ha dit que confia que aquests treballa donin informació sobre la vida en aquella època.

RIALP

La 22a edició del Festival de Música de Rialp estrena direcció artística El Festival de Música de la Vila de Rialp, que arriba a la 22a edició, presenta un canvi en la direcció artística, que passa a mans del violinista Quim Térmens. Es pretén iniciar una nova etapa i a la vegada continuar amb la tasca cultural i musical, a més de mantenir el compromís amb el territori. La idea és que el certamen

englobi un màxim de diversitat en la seva programació i es basi en els instruments de corda fregada com a centre del concepte musical. També es vol apostar per ser una mostra internacional i estatal, tot i que donant importància a formacions del país i a les noves fornades de músics. A l’edició d’enguany s’han

programat set concerts del 30 de juliol al 21 d’agost. Pel que fa a la programació, a més de situar els instruments de corda com l’eix vertebrador del festival, es busca arribar al màxim de diversitat de públic, tant en els gustos estilístics com en perfils d’edat. Així es compta amb presència internacional (Hirundo Maris, de Suïssa),

estatal (els mallorquins SolNegre) i del territori (Ensemble Pyrene), a més d’altres artistes del país (Adriana Alcaide, Oleguer Aymamí, Symbolic Duo o Coloma Bertran). Destaca també el fet que hi hagi presència femenina en totes les formacions que actuaran al festival, el lideratge femení en les formacions de quatre de les propostes de

concert, la visualització del treball compositiu de Coloma Bertran i la visualització i difusió de la importància de les poetesses nòrdiques del segle XX. El públic pot trobar l’apropament a les generacions futures amb el concert-espectacle familiar ‘Un Gulliver violinista’; l’obertura a nous estils amb l’últim treball de

Coloma Bertran, ‘Principis’; la convivència artística entre música i poesia o dansa en els programes ‘Skald, poesia del Nord’ i ‘Bach en dansa’ i el programa teatralitzat ‘Miasma’; i convivència de l’anomenada música clàssica amb la també anomenada música tradicional en el programa ‘Bach versus Anonimus’.

Segona quinzena de juliol de 2022

El Govern ratifica l’autorització ambiental al projecte de Nova Tracjusa JUNEDA El Govern de Catalunya va ratificar el passat 8 de juliol a través d’una resolució signada per la consellera del Departament d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, l’autorització ambiental per al projecte de Nova Tracjusa concedida el març de 2021 per l’aleshores Departament de Territori i Sostenibilitat. La Plataforma Aturem la incineradora de Juneda de les Garrigues va presentar un recurs a l’abril per mirar de frenar aquesta autorització alertant que es preveuen incinerar 45.000 tones de residus i ara ha rebut resposta de desestimació d’aquest. Els ecologistes acusen Jordà d’haver enganyat el territori perquè diuen que es va comprometre a no permetre l’obertura de la nova planta i per això apunten que ha comès un «frau democràtic». Segons la Plataforma, la resolució desestima tots els punts dels recursos presentats per les associacions que la integren i per això la consideren com a «negativa i decebedora», ja que contràriament a les

GARRIGUES / VAL D’ARAN

PLATAFORMA ATUREM LA INCINERADORA DE JUNEDA

declaracions de la consellera Jordà favorables a un canvi en el projecte per no incinerar residus, amb la incorporació del projecte de Tracjusa a la Llei de moratòria a nous projectes d’incineració. En aquesta resolució rebuda ara, diuen, es manifesta que el projecte de Tracjusa ara no és dels que estan inclosos a la moratòria en disposar d’autorització ambiental. Així mateix, des de la Plataforma apunten que la resolució de la consellera Jordà és absolutament una «argúcia legal» per ratificar una autorització ambiental «mesquina, immoral i

perversa» i esperen que la justícia resolgui satisfactòriament. En aquest sentit, creuen que el canvi de posicionament de la conselleria respon únicament a la «política d’interessos amb els grans lobbys» del sector càrnic i alerten que aquests estan a punt de portar el país al «col·lapse» pel que fa a les emissions d’efecte hivernacle. Amb aquesta decisió, la Plataforma considera que el Govern vulnera l’aprovació de la moció al Parlament sobre el pla d’acció dels departaments davant l’emergència climàtica on s’insta a l’executiu a

ALT PIRINEU I ARAN

impulsar una sèrie de modificacions normatives en aquest sentit. Així, apunten que en el moment del dictat de la resolució impugnada no s’havien portat a terme les modificacions normatives indicades i, per tant, l’autorització ambiental objecte de recurs, de data 24 de març de 2021, es va tramitar i dictar de conformitat amb la normativa en aquell moment aplicable. La Plataforma té previst programar tot un seguit d’actes i accions de protesta atenent a la resolució de la consellera Jordà i del Departament.

LES BORGES BLANQUES

Cinc detinguts ‘in fraganti’ que robaven a l’interior d’un edifici en obres Els Mossos d’Esquadra van detenir la matinada del 20 de juliol a cinc homes, amb edats compreses entre 18 i 34 anys, com a presumptes autors d’un robatori amb força. Els fets van passar pels volts de les 2 de la matinada del dimecres quan una patrulla de Mossos d’Esquadra, que estava fent tasques de seguretat ciutadana per la localitat, va ser alertada a través dels veïns que havien vist un grup de persones que accedien a l’interior d’un edifici en rehabilitació del carrer Joan Maragall de les Borges Blanques. Els agents es van adreçar al lloc i van accedir a l’interior de l’edifici per realitzar una inspecció ocular. Un cop dins va comprovar que diverses portes de diferents pisos estaven forçades, el cablejat elèctric arrencat i, a l’exterior dels pisos, radiadors i calderes preparades per sostreure. En el transcurs de la inspecció, els agents van lo-

calitzar, amagats a l’interior d’un dels pisos de la tercera planta, quatre persones i una cinquena amagada a la primera planta. Ta m b é v a n i n t e r v e n i r diverses eines per perpetrar robatoris. Entre aquests estris, es van trobar alguns exemples com dues cisalles i una cl a u a n g l e s a . A q u e s t s utensilis havien sigut e m p ra t s, p r e s u m p t a ment, per tallar el cablejat elèctric de l'edifici en qüestió. Addicionalment, es va localitzar a l’exterior de l’edifici un vehicle que tenia els seients preparats per carregar el material sostret, amb el qual els detinguts, presumptament, s’havien desplaçat fins a l’edifici en obres. Els detinguts, dos dels quals tenen nombrosos antecedents per delictes contra el patrimoni, van passar el dijous 21 de juliol a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Lleida.

VIELHA E MIJARAN

Els Pòmpiers col·laboren en l'incendi forestal de Bonansa

Nou conveni entre Governs i Diputació per la innovació rural

L'incendi forestal dec la ra t a Bona n sa, a l a comunitat autònoma d'Aragó el dimecres 20 de juliol, va comptar amb la col·laboració d'efectius aranesos i catalans per tal d'estabilitzar més ràpidament el foc. A la jornada següent, van aconseguir es ta bilitz a r-lo, en c ara que amb un pronòstic molt més favorable que la vigília i a l'espera que es donés per controlat

El secretari general per al Repte Demogràfic, Francés Boya, la síndica d’Aran, Maria Vergés, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el seu homòleg a Osca, Miguel Gracia, van formalitzar el divendres 22 la signatura del conveni per al desenvolupament del Projecte d'Innovació Territorial i el Desenvolupament de Cèl·lules d'Innovació Rural. L'objectiu és la creació d'un marc de cooperació entre les institucions implicades, el qual suposarà l'ampliació, consolidació i creació de tres Cèl·lules d'Innovació Rural: una per als territoris pirinencs i una més per cada demarcació, replicant el model iniciat amb el Hub d’innovació HèPic a l'Aran. Aquest marc també pretén afavorir les sinergies entre les tres noves Cèl·lules. La síndica d'Aran va afirmarque, gràcies al conve-

BOMBERS

aquest divendres 22. Els mitjans aeris es van retirar dijous a primera hora, igual que el suport d'efectius i material rebut des de Catalunya, que van estar a la zona juntament amb els mitjans aragonesos durant un dia. "Segueix estabilitzat i es quedaran els retens del Govern d'Aragó a la nit en espera que per divendres es pugui acabar d'apagar", va comentar l'alcalde de Bonansa,

Marcel Iglesias, que va al·ludir a "un pronòstic" favorable”. El foc ha calcinat 14 h e c t à r e e s, p r i n c i p a l ment de pineda, encara que també una mica de muntanya baixa, en una zona pròxima a l'Alt de Bonansa, a un parell de quilòmetres de la població. La nit del dijous no bufava vent a la zona i les condicions semblaven fructíferes per avançar en l'extinció.

CONSELH GENERAU D'ARAN

ni, es podran "impulsar les distribució tradicional de la actuacions necessàries per població en el territori". dinamitzar la col·laboració Per la seva banda, el prepublicoprivada, la innovació sident de la Diputació de i la retenció del talent local". Lleida va destacar que cal Vergés també va fer èmfasi "dissenyar polítiques actien la importància de penves per revertir la constant sar en un desenvolupament del despoblament" i, a la territorial que s’ajusti a les vegada, pensar que aquenecessitats. lles mesures aplicables a El secretari general per al una zona poden servir de Repte Demogràfic va asse- model per a d'altres terrigurar que el conveni respon toris que pateixen el maa la "voluntat compartida" teix problema. de desenvolupar un Projec- El seu homòleg a la corte d'Innovació Territorial que poració provincial d'Osca "abordi la situació creada a va dir que cal "revertir una conseqüència dels nous i falta d'inversió que ve de recents processos demolluny als territoris de mungràfics que han afectat la tanya".

SEGARRA

Exhibeixen un violí del 1829 que va sonar a ‘Casablanca’ i ‘Psicosis’ CERVERA La capital de la Segarra s’ha convertit en l’epicentre del món lutier al sud d’Europa. La Fira de Lutiers, en el marc de la Càtedra Emili Pujol, va reunir als passadissos de la Universitat fins a 9 cases d’artesans lutiers, així com desenes de professionals d’aquest sector. Entre molts instruments d’alt valor, en aquesta 18a edició, s’hi va exhibir un violí de J.B. Vuillaume de l’any 1829, valorat en 300.000 euros, que va tenir una especial singladura després que fos robat i posteriorment recuperat al Raval de Barcelona. El violí havia pertanyut a Ansaldo Poggio o Luis Kaufman, que va participar en la gravació de bandes sonores de pel· lícules com ‘Casablanca‘, ‘Psicosis‘ o ‘El que el vent s’endugué‘. Actualment, el violí pertany a Corrado Bolsi, professor del curs i en el marc de la fira es fa una taula rodona sobre la figura de J.B. Vuillaume, a càrrec

FOTOS: CÀTEDRA EMILI PUJOL

del mateix Bolsi i també de Blandine Galy. Des de la seva arrencada el dissabte 16, els concerts programats en el Festival Internacional de Música van tenir molt bona acollida. Totes les actuacions van exhaurir les localitats disponibles, segons l’organització, un fet que consideren que demostra l’interès del públic per gaudir novament d’aquesta iniciativa cultural després de les restriccions per la pandèmia.

Dimecres 20 va tenir lloc el concert dedicat a la Fira de Lutiers. Una de les curiositats és que al llarg d’aquest concert, Bolsi va tocar amb el violí J.B. Vuillaume expo-

CERVERA

El Punt Òmnia continuarà treballant per la inclusió social a través de les tecnologies El passat 19 de juliol, responsables de la Xarxa Òmnia de la Generalitat de Catalunya, Víctor Álvarez i Carmen Laura Marino, van visitar les instal·lacions del Punt Òmnia de la Segarra, amb l’objectiu de fer balanç del servei i posar sobre la taula totes les opcions de futur. La Xarxa Òmnia, que va iniciar la seva activitat a la comarca l’any 2001, és un programa universal d’intervenció social que treballa per afavorir la inclusió social a través de les noves tecnologies, utilitzant com a instrument les eines TIC per millorar i afavorir, individualment i col·lectiva, la inclusió i vinculació de les persones a la comunitat. Al llarg dels 21 anys que porta en funcionament a la Segarra ha atès a centenars de persones anualment, dotant-les d’eines per a l’ús de la tecnologia, alhora que creant vincles entre persones de diferents edats i procedències, afavorint-ne la inclusió.

sat a la fira. El festival va programar un total de 12 concerts que van portar música a diferents espais de Cervera del 16 al 25 de juliol.

Segona quinzena de juliol de 2022

CERVERA

Nous tallers de l’Aquelarret, la festa per als menuts L’Aquelarre de Cervera, la gran festa del foc, la música i les bruixes de les Terres de Ponent, també té la seva versió infantil que cada any creix. La cercavila es farà el dissabte 27 d’agost, però els infants podran fer tallers per dissenyar disfresses, aprendre a tocar el tabal o sobre el món geganter i les xanques, per convertir-se en autèntics éssers de l’infern i poder participar en la cercavila. Aquestes activitats es faran entre el 22 al 26 d’agost, entre 6 i 2/4 de 8 de la tarda, i hi podran participar infants a partir de 4 anys. Les inscripcions ja estan obertes, i en el seu lloc web es pot consultar tota l’oferta detallada. Les places són limitades i aniran per ordre d’inscripció. Una vegada realitzada la inscripció, l’organització es posarà en contacte amb la família per tal de confirmar la plaça al taller seleccionat.

El dissabte 27 d’agost tindrà lloc la cercavila, que començarà a les 6 de la tarda, i en la qual participaran els nens i nenes dels tallers, la Colla infantil del grup de percussió Bombollers, la Tarasca de Cervera, la Colla infantil del Ball de Diables de Cervera “Carranquers”, el Ball de diables infantil de Torredembarra, la Vibrieta de Tarragona i el Grup de Geganters i Grallers de Cervera. La sortida serà de la plaça Universitat i aquest any, com a novetat, anirà fins a la plaça Major, seguint un recorregut molt més semblant al de dissabte a la nit d’Aquelarre. A 2/4 de 8 arribarà l’Aquelarret a la Plaça Major on serà rebut per l’Astarot Junior, i s’hi faran els lluïments dels diferents grups i l’escumada final. En aquell punt, també com a novetat, es farà un espectacle a càrrec de l’Escola de Teatre de Cervera “La Caserna”.

SANT RAMON

El camp de treball d’estiu arriba per primera vegada CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

Víctor Álvarez, cap del servei d’Acció Comunitària i Inclusió Social de la Generalitat, i Carmen Laura Marino, tècnica de Territori, van asseure’s amb la coordinadora i personal tècnic de l’Àrea de Serveis Socials i gerència del Consell Comarcal de la Segarra i van fer un balanç molt positiu del servei, apostant per signar un conveni que n’asseguri la continuïtat per als usuaris de la comarca. Els responsables del servei van apuntar que deixar-ho perdre suposaria un greuge per a la població i van recalcar la importància de millores pressupostàries a favor de millorar els sistemes informàtics i disposar de més recursos per als usuaris i dinamitzadors del

servei. Álvarez i Marino, que van comprometre’s a oferir millores per reforçar i mantenir el servei, van apuntar la posada en marxa de 4 nous punts Òmnia l’any 2023 –que s’afegiran als 113 actuals– i de nous punts itinerants per crear espais de trobada en llocs del territori on la població és més descentralitzada. Òmnia ofereix espais i equipaments d’utilització pública i compta amb el suport d’un professional, que assessora les persones usuàries. A la Segarra, el Punt Òmnia col·labora amb entitats socials com Emaús Rural, el Centre Ocupacional l’Espígol o l’Associació de Salut Mental Ondara-Sió.

Una vintena de joves d’entre 14 i 17 anys participen aquest estiu al camp de treball organitzat, per primer cop, a Sant Ramon. Amb tres monitors de la Cooperativa de Lleure Quàlia-Escola Alba, els joves van treballar en diferents projectes, entre els quals les tasques tècniques de fusteria de l’estructura de bio-construcció del Domo del Bosquet a Sant Ramon. La directora general de Joventut de la Generalitat, Núria Ramon, acompanyada per Maricel Segú, coordinadora territorial de Joventut a Lleida, Francesc Lluch, president del Con-

sell Comarcal de la Segarra, i Anna Gomà, tècnica comarcal de Joventut, i rebuts per l’alcalde de Sant Ramon, Josep M. Ribera, van visitar els i les joves participants. El camp de treball, que va començar el 8 de juliol, va finalitzar el 22 de juliol. La visita es va dirigir, en primer lloc, al local de l’associació La Mansa, que es va utilitzar per al treball tècnic de fusteria. En segon lloc, va anar fins a la construcció del Domo del Bosquet, on es treballaven els fonaments de l’estructura de bio-construcció. Durant la visita, els participants, que es van allotjar a les habitacions del

Monestir de Sant Ramon, van explicar a la comitiva els treballs tècnics que estaven desenvolupant i les moltes activitats que van realitzar. L’alcalde de Sant Ramon, Josep M. Ribera, va destacar la importància de poder acollir, per primera vegada, un camp de treball a Sant Ramon i va agrair a la Direcció General de Joventut haver escollit el municipi. Es va mostrar satisfet de poder-ho fer de la mà i amb l’organització de la Cooperativa de Lleure Quàlia-Escola Alba, pel seu bon fer i el seu component social.

Segona quinzena de juliol de 2022

ENTREVISTA

Joan Turu, il·lustrador

Lleida (Lleida)

«És molt fàcil demanar que canviïn les coses de fora però és més difícil canviar un mateix» Quan el Joan Turu va obrir els ulls al món ja es va adonar que les coses no rutllaven del tot bé... Tan petit i tan espavilat!, però això no el va frenar ni el va ensopir. Al contrari, aquest entusiasta de 38 anys s’ha dedicat a canviar el món amb les seves il·lustracions, les quals tenen una molt bona acollida, no només a casa nostra sinó també en l’àmbit internacional. Rebel·lió a l’escola o Quan perdem la por són només alguns dels títols dels seus llibres que han estat traduïts a l’anglès i portuguès. L’entrevistem amb motiu de la seva darrera obra Els homes plorem. Text i fotos: social.cat

menjo ecològic. Molt bé. Però, si tothom mengés aquest tipus de menjar seria insostenible. Per tant, és tot molt complicat, i la nostra ment necessita simplificar-ho per quedar-se tranquil. Jo visc amb moltes contradiccions. Totes les accions tenen moltes implicacions.

Sempre t'han acompanyat un llapis i una capsa de colors per transmetre al món la manera com t'agradaria que anessin les coses. Te n'has sortit? Ara estic en un procés de mirar molt cap endins. Considero que hi ha una part de l'esquerra que entén i veu molt necessari el canvi social i focalitza molt en desgranar com és la societat. En part hi estic d'acord, però també és cert que he conviscut amb persones de moviments socials que miren molt cap enfora, per canviar la part de fora i prou. Ara vull buscar l'equilibri: canviar coses externes, sí, però també vull mirar endins i saber quantes coses he de canviar jo. És molt fàcil demanar a fora que canviïn les coses, però és més difícil fer-ho un mateix. Jo sempre em pregunto: d'on em ve aquesta responsabilitat social? Creus que l'educació actual és efectiva? Crec que una part de l'educació ve de la comunicació. Els mitjans de comunicació han d'informar perquè si un no sap que està passant alguna cosa, si no es visibilitza un fet, difícilment el podré canviar. Sempre penso: on puc invertir la meva energia perquè doni el màxim de fruits possible? Crec que ens hem de focalitzar en la infància. L'educació en els primers set anys ens marca de per vida. Podem ser-ne més o menys conscients, però les percepcions de la vida, l'autoestima, etc. vénen d'aquí. Per això hem de protegir aquesta etapa i hem de vetllar per ella. Estic convençut que si hagués viscut una altra infància seria molt diferent. I per trobar la part positiva: moltes coses del que soc avui, vénen de la infància. Per exemple, vinc de l'esplai, i del compromís social que em va deixar aques-

ta organització. Creus que l'educació emocional s'està tractant a les escoles? No tinc capacitat per parlar-ne. Sé que hi ha una part de l'educació emocional que, com a mínim, sona més. Però crec que som una societat que viu bastant de cara a la galeria. A vegades, a la que rasques una mica veus que no hi ha res. Passa amb els mètodes educatius de les escoles: encara costa el canvi. Però també és certa una cosa: a vegades carreguem tot el pes de l'educació a l'escola. Tornant a l'actualitat. Hi ha 56 conflictes bèl·lics actius al món com podem mostrar als infants valors de pau tal com estan les coses? Ho lligo amb dos temes:

d'una banda, la hipocresia de “celebrem el dia escolar de la pau”... amb els casos d'assetjament que hi ha als centres educatius. Treballen un dia la pau i ja s'ha acabat. Moltes vegades, ens fiquem la samarreta un dia i ja ens quedem tranquils, però has de pensar que això no només es tracta d'un dia. És molt fàcil demanar la pau a Ucraïna i que difícil és, com a professor, o com a pare o com a parella, no estar en guerra. És precisament aquí on puc fer alguna cosa. Els infants necessiten exemples. Per això jo no promouré mai la violència, però entenc que, a vegades, sigui necessari un cop de puny sobre la taula. Des de la meva posició de privilegiat és molt fàcil dir que la violència no és el camí. Clar, ho dic tenint un plat a

taula cada dia. Però jo no li diré a algú que té un conflicte, per exemple, al Kurdistan o a on sigui, que no agafi les armes. La violència no és un camí que promouré, però tampoc el jutjaré. Profundament, crec que el canvi social ha de venir a través de la pau. Parlant de canvis. Creus que és utòpic pensar que ens en podem sortir sense els diners? Formem part del sistema, que és un sistema capitalista. Arcadi Oliveres deia que tots podíem caure en contradiccions amb aquest tema, perquè tenim els diners en una banca que inverteix en armes, però podem intentar minimitzar les contradiccions a través de les nostres accions. Crec que el món és molt complex. Jo et puc dir: jo

Parlem ara del teu llibre Els homes plorem. Al protagonista de la història no li va bé quan intenta ser algú diferent al que ell és realment. Creus que estem ensenyant això als infants? A no ser ells? Els anem capant? Els anem passant filtres perquè encaixin a la societat? Precisament, el protagonista entra en contradicció quan no és ell mateix. Fem entrar en contradicció als infants dient-los que siguin ells mateixos, però la societat no premia, precisament, aquest fet. Et poso un exemple: conec una família amb un infant que té l'expressió de gènere de noia. La família ha optat per dir-li: aquest jersei millor no te'l posis. Ho fan per protegir la criatura. Clar, no soc ningú per jutjar aquesta família, però és el que fem tots. El meu fill va amb cueta i clips a la llar d'infants, allà encara no ha viscut cap situació complicada. Si l'expressió de gènere del meu fill és femenina o li agrada anar amb brilli-brill, jo li faré suport. Tanmateix crec que és millor explicar-li què pot trobar fora de casa: vius en una societat en la qual no se't permetrà sortir de la norma de ser nena o nen. I si ho fas, pillaràs. Per quina edat és el teu llibre? Jo crec que no té edat concreta. Recordo llegir el Petit Príncep de petit i no entendre res, tanmateix em van encantar. La majoria

d'aquests llibres estan a la secció infantil i a mi m'encanten! I tinc 38 anys. (riu) Estàs content amb el teu dia a dia? Tens algun projecte que ens puguis detallar? Estic en un moment dolç i molt gratificant, i intento prendre consciència de la responsabilitat que tinc, tot i que tampoc no m'agrada massa aquesta paraula! És molta pressió i si reviso tant el que faig, llavors perdo espontaneïtat. M'ha passat amb molts grups de música: considero que el millor àlbum és el primer. Comencen frescos i després es professionalitzen i perden l'essència. Jo intento no perdre l'essència. El procés creatiu és molt curiós: quan em ve una frase o un missatge molt de dins, hòstia, allò arriba. Encara que el miri i pensi: quina brossa de dibuix! Però a la gent li arriba. En canvi, un que estigui pensat i repensat... allò pesa tant, que no arriba a la gent. Com és el procés creatiu? Per mi l'espontaneïtat és la clau. Tot i que també s'ha de buscar equilibri. M'agradaria fer coses que les mirés d'aquí a deu anys i pogués estar content, perquè de vegades faig coses que... (riu). La meva autoestima com a creador és justeta. Ara que diversos països m'han comprat drets d'autor, ha estat un subidón perquè, que una editorial d'aquí confiï en mi, és més fàcil, quan tens determinat nombre de seguidors. Llavors no sé si compten amb mi perquè el que faig els agrada o perquè tinc determinat nombre de seguidors, i ja els surten els números. Però si una editorial de Lisboa o Grècia compren els drets d'un llibre meu, vol dir que allà el que té el pes és el llibre i no el nombre de seguidors que jo pugui tenir.

CULTURA

Segona quinzena de juliol de 2022

GUIMERÀ (Urgell) El Monestir de Santa Maria de Vallbona acollirà la setena edició de ‘La Pedra Parla’ ‘Quanta, quanta

guerra…’ de Rodoreda

VALLBONA DE LES MONGES (Urgell) El Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona serà per setena vegada la seu del cicle ‘La Pedra Parla’, una aposta musical amb tres concerts al seu claustre que tindran lloc durant el cap de setmana del 6 i 7 d’agost. Es tracta d’una proposta artística que posa en valor el tresor més desconegut i sorprenent de la Ruta del Cister, el Monestir de Santa Maria de Vallbona.El cicle està organitzat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i la comunitat del monestir amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vallbona de les Monges de l’Urgell, i està pensat per conviure amb el silenci de la comunitat religiosa femenina que l’habita. Les guitarres d’Enrike Solinís, ‘Ars Lachrimae’, amb obres de Bach, Dowland, Mudarra o Vissé, entre altres, donaran el tret de sortida al cicle el dissabte 6 d’agost a les 18:30 hores al claustre del Monestir de Vallbona. En

FARRÉ BROTHERS ARXIU LA PEDRA PARLA

aquest mateix espai, a les 21:30 hores, es podrà escoltar l’òpera ‘Acis i Galatea’ de Händel. L’obra estarà interpretada per Maria Hinojosa (Galatea), Jorge Morata (Acis), Aurora Peña (Damon), Elías Arranz (Polifem), acompanyats de l’orquestra Ensemble Contratemps. La direcció d’escena anirà a càrrec d’Albert Arribas i el contratenor i també director artístic del cicle, Jordi Domènech, serà l’encarregat de la direcció musical.

La setena edició d’aquest cicle es clourà amb ‘Tangos de Piazzolla’ a càrrec de Les Mademoicelli, un quartet de violoncels format per Andrea Amador, Irma Bau, Anna Costa i Amaia Ruano. Aquest tercer i últim concert tindrà lloc el diumenge 7 d’agost a les 12:30 hores al mateix claustre. El Monestir de Santa Maria de Vallbona, escollit l’any 2018 com el Monument Favorit dels Catalans, és una de les joies del gòtic religi-

ós català. El cicle de concerts ‘La Pedra Parla’ forma part de ‘Viu el Patrimoni’, el programa d’estiu que organitza l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’apropar el patrimoni a la ciutadania i que descobreixi de manera diferent alguns dels monuments d’arreu de Catalunya, a través d’iniciatives culturals ben diverses. A Lleida programa a Vallbona de les Monges, El Cogul i Bellpuig.

La primera adaptació teatral de Quanta, quanta guerra… basada en la novel·la de Mercè Rodoreda arriba a Guimerà, després del seu èxit en les funcions arreu de Catalunya. L’espectacle, protagonitzat per l’actor Biel Rossell, d’arrels guimeranenques, tindrà lloc el 31 de juliol a les 8 del vespre al Casal de Guimerà. Encara falten entrades per vendre per poder portar l’espectacle al poble. Des del municipi es demana que es comprin les entrades o es faci la reserva abans d’aquest divendres, 22 de juliol.

Aquestes es poden fer a través del telèfon 639 22 97 58 o des d’aquest web, a un preu de 10 euros si és anticipada i es compra amb un màxim de 7 dies abans, i de 12 euros a taquilla el dia de l’esdeveniment. Quanta, quanta guerra… parla de la necessitat universal de volar del niu i conèixer món. En l’espectacle ressonen les meravelloses paraules escrites fa quaranta anys per Mercè Rodoreda, dites per un jove d’avui. L’espectacle és recomanat per a majors de 12 anys.

LLEIDA (Segrià)

TÀRREGA (Urgell)

El documental ‘El Camí Ignasià’ s’estrena a una cinquantena de cinemes

Louise Franklin desenvolupa un treball participatiu a l'ACUR ANIMASET

El documental 'El Camí Ignasià', que recorre laruta a través de les vivències de quatre pelegrins i un guia, s’ha estrenat aquesta setmana a una cinquantena de cinemes repartits per tota la geografia espanyola. A la ciutat de Lleida els espectadors podran veure la pel·lícula al cinema Screenbox Lleida fins al dia 28. Els Cines Bages Centre de Manresa van acollir el 19 de juliol la première del documental ‘El Camí Ignasià’ i ahir dimecres es va fer l’estrena als cinemes Girona de Barcelona que va omplir la sala amb 300 espectadors.

La vicepresidenta del Patronat, Rosa Pujol, ha explicat que el Patronat de Turisme ha col·laborat amb la finalitat que la seva difusió ajudi a un millor posicionament de la demarcació entre les rutes de peregrinació, com també a millorar la presència en l’àmbit internacional de les comarques lleidatanes. El Camí Ignasià forma part dels camins de peregrinació internacional. Comença a la casa de Sant Ignasi, al santuari de Loiola (Guipúscoa), i acaba a la Cova de Manresa, on el sant visqué una profunda experiència espiritual que marcà la seva vida, recor-

rent en el trajecte diferents trams de la demarcació de la plana de Lleida. La producció es va presentar a la Filmoteca Vaticana el 14 de juny amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina; entre altres personalitats. El Camí Ignasià està produït per Animaset i dirigit per Jordi Roigé. La pel·lícula permet experimentar la bellesa visual i espiritual de l’itinerari que va recórrer Ignasi de Loiola des d’Azpeitia fins a Manresa l’any 1522. Enguany es compleixen 500 anys d’aquesta efemèride.

La ciutadania de Tàrrega va tenir l’oportunitat de participar en una de les residències creatives que acull l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR). Concretament, diverses persones veïnes de la capital de l’Urgell o amb vincles personals amb la ciutat van ajudar l’artista danesa Louise Flanklin Wiberg a escollir algunes de les imatges que formaran part del projecte Hidden in plain sight. Segons va explicar el director de l’ACUR, Carles Quevedo, “hem lliurat a cada participant una caixa de fotografies del segle passat de Tàrrega i rodalies amb la finalitat que les observés i, a partir de detalls que els cridessin l’atenció, en seleccionessin unes quantes”. Aquestes imatges s’inclouran en el treball que realitza Franklin, que pretén “reflexionar sobre les diferents maneres que existeixen de mirar una fotografia i com la mirada que prenem influencia en el relat que en fem”. L’artista duu a terme una recerca del material

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

fotogràfic de l’ACUR per centrar-se en allò que anomena “imatges dins de les imatges”, aquelles parts o detalls de la fotografia que no en són el focus principal, però que sovint permeten crear noves narratives, significats o associacions. El resultat de la recerca, juntament amb les propostes de la resta de participants de la cinquena edició del programa de residències creatives de l’Arxiu, es donarà a conèixer en el marc de les jornades “Trans-documentar” els dijous 21 i 28 de juliol a les 7 de la tarda. En aquest sentit, aquest dijous 21 de juliol, Joan Vila-Puig Morera va proposar una caminada per Les Eres de Tàrrega. Ima-

ginari paisatgístic i sistema cultural, a partir d’una exposició que va fer el seu avi, el pintor Vila-Puig, a Tàrrega el maig del 1936. La recerca d’Albert Gironès titulada 'Des de la resclosa', que centra la mirada en la influència sobre el territori rural català dels relats vinculats a la febre ovni de la segona meitat del segle XX i que proposa rellegir en clau ufologia el Mecanoscrit de Pedrolo, es presentarà el proper 28 de juliol. Finalment, Marta Bisbal Torres presentarà un treball inspirat en el terme de la teoria del cinema i la fotografia anomenat “fora de camp”, aquell espai no visible dins del camp que s’enfoca.

Segona quinzena de juliol de 2022

CULTURA

FiraTàrrega celebra una gran revetlla per a presentar el programa al públic TÀRREGA (Urgell) F i ra T à r r e g a h a a p o s t a t aquest any per un canvi en l’acte de presentació del programa a la ciutadania tot omplint la plaça Major amb un gran show el divendres 22 de juliol. Sota el títol ‘La Gran Revetlla de FiraTàrrega’, l’esdeveniment va iniciar-se a 2/4 de 8 del vespre, i va ser una festa popular dirigida al públic per conèixer la programació d’enguany, que se celebrarà del 8 a l’11 de setembre. Un dels grans al·licients de és que es va presentar per primera vegada el programa físic d’aquesta edició i es va entregar als assistents per prendre nota de les propostes que trobaran a l’edició de FiraTàrrega 2022. El programa també es pot trobar en format en línia. A més, els 100 primers assistents que van arribar a la Plaça Major a partir de les 7 de la tarda es van endur com a obsequi ‘una bossa inesperada’ amb regals, productes de marxandatge i les participacions

FOTOS: MARINA RÚBIES

El Dansàneu enfila una setmana de dansa i música en escenaris pirinencs OMAC

per al sorteig de 3 entrades dobles i un Pack Llotja per gaudir d’una experiència única. L’acte va ser conduït per dos targarins, Marc Andreu

i Carolina Tebé, i va comptar amb la col·laboració musical de l’artista local DJ LoBepo. Durant la presentació es van rememorar les diverses propostes d’inauguració de

l’esdeveniment. La festa va continuar amb entrevistes a Natàlia Lloreta, directora executiva de FiraTàrrega, que va presentar les novetats del certamen i a Anna Giribet, directora artística, que va ser l’encarregada de donar a conèixer i explicar la programació. Seguint el lema de la programació d’enguany, ‘L’Inesperat’, l’acte va comptar amb sorpreses per tal de recuperar l’esperit festiu del carrer, de celebració de les revetlles i donar el tret de sortida als preparatius d’una nova edició de la Fira.

AGRAMUNT (Urgell)

Sergi Sangrà es posiciona primer en la categoria Open de Baja Aragon VIRGINIAS

Aquest cap de setmana es va disputar la 38a edició de la Baja Aragon, prova del calendari del campionat del món de Bajas i campionat d'Espanya de rally-raid a Teruel. Sergi Sangrà, veí d'Agramunt, es va emportar la victòria en la categoria Open i la 4a posició de la general, classificant-se entremig de rivals amb més experiència i participants

del conegut Rally Dakar. La prova va constar d'una etapa pròleg, el passat divendres 22, i 3 etapes a l'anterior cap de setmana, 2 el dissabte i 1 el diumenge, amb centre neuràlgic a Teruel. En total 1013 km dels quals 665 km eren cronometrats i que va acabar amb un temps total acumulat de 8 hores 6 minuts i 11 segons.

AGRAMUNT (Urgell)

El Petit Espai presenta l'exposició Les Estructures Elementals de Mercis Rossetti ESPAIGUINOVART.CAT

El Petit Espai, un centre d’art contemporani que es va fundar a Agramunt, presenta l’exposició Les Estructures Elementals, de Mercis Rossetti, comissariada per Glòria Bosch Mir i la mateix artista. La mostra recull imatges i històries familiars pròpies, llinatges i plaques tectòniques d’ADN que, per xoc o sedimentació, formen cadenes de muntanyes i,

VALLS D'ÀNEU (Pallars Sobirà)

a força d’anar enrere, cap a finals del segle XIX, ens situen davant les estratègies de possibilitat que trenquen normatives i codis. Les estructures elementals... és un projecte en què la imatge esdevé suma de temps compartit en la unitat més bàsica d’existència: els gens, els bacteris i els relats que, amb totes les modificacions, s’hi afegeixen en trànsit.

El Festival de Cultures del Pirineu, Dansàneu, va donar el tret de sortida el diumenge 24 de juliol a una setmana d’espectacles de dansa i música que posen en relleu el patrimoni de les Valls d’Àneu. En la 31a edició, normalitzada després de dos anys marcats per les restriccions, el Dansàneu -que l’any passat va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura- programa una trentena d’espectacles amb artistes d’alt nivell, nacionals i internacionals, que situen el Pirineu com a escenari cultural. Als eixos temàtics de dansa, música i patrimoni, s'hi sumen aspectes com la memòria democràtica i la reivindicació de l'accés a la cultura per part de la població aneuenca en el context d'un territori sense equipaments escènics. L’espectacle inaugural, amb assistència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va tenir lloc en un escenari natural; concretament al Prat de Rinau, un espai privat que s'obre al públic, al nucli urbà d'Esterri d’Àneu, i va anar a càrrec de l’OMAC, Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (Premi Alícia al Millor Directe) amb l’espectacle “Trencadís”. L’OMAC és una formació orquestral integrada per trenta-un músics joves, amb una tímbrica atractiva i sorprenent, nascuda amb esperit d’innovació i experimentació i amb la voluntat de fer arribar a nous públics creacions originals de qualitat de l’àmbit de la música d’arrel dels Països Catalans. Es va estrenar a Manresa la tardor de 2021, a manera d’inauguració de la darrera edició de la Fira Mediterrània, amb aquest

espectacle de nova creació signat pel jove compositor olotí Daniel López a partir de poesia post-contemporània en llengua catalana. Els autors musicats a “Trencadís” són: Enric Casasses, Clara Fiol, Anna Gual, Sònia Moya, Mireia Calafell, Josep Pedrals, Juana Dolores Romero i Rosa Vilanova. Al migdia, però, la pianista i matemàtica Laura Farré Rozada va presentar el seu segon i multipremiat àlbum: “Nimbus” (Seed Music) a l’església de Sant Joan d’Isil, en el marc de la inauguració de l’exposició que porta per títol “Llepada celestial: el Romànic aneuenc vist per Tatsuji Ohara” d'aquest pintor japonès nascut a Tòquio el 1947 i afincat a Catalunya. La mostra pictòrica és un encàrrec del Consell Cultural de les Valls d’Àneu a aquest prestigiós pintor japonès seduït per la singularitat de les Valls d'Àneu. En els seus quadres, la natura emula el moviment dels elements primaris i també recorda el so (cap allà on menen els colors) de l’aigua i l’aire; hi té un rol destacat la sèrie sobre l'església de Sant Joan d’Isil. El mateix Ohara comenta l’exposició amb els visitants que s’atansin a veure les seves pintures. L’horari de visita és de les 11.00 a les 13.00 h al 30 de juliol. En aquest context s'emmarca la proposta de Laura Farré Rozada, pianista, matemàtica i divulgadora musical, molt adient per a l’escenari escollit atès que Sant Joan d’Isil té el seu absis sobre l’aigua i l'àlbum de la pianista explora precisament les possibilitats creatives d'aquest element.

DIVERSOS

Segona quinzena de juliol de 2022

Recomanem

Anuncis BREUS

Autor: Jair Domínguez

ES BUSCA CAMBRER DE BARRA interessats trucar al telefon 616 027 955, demanar per Carles

Editorial: Columna Gènere: Narrativa

ESTRUCTURES PROFUNDES

La recepta

lapastaperalscatalans.cat

Pasta amb carabassons i albergínies al forn

En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament és tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquil·lament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que compateix amb els companys de la feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d'esperança de canviar la seva sort? És lícit tenir el somni d'una vida digna?

Horòscop  ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: tot anirà bé. Salut: cuida l'alimentació. Treball: gaudeix de la fortuna en les teves activitats.



TAURE 21-IV / 21-V. Amor: massa ímpetu. Salut: molt estrès. Treball: mes especial per a gaudir dels teus interessos econòmics.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: tindràs un gran encant. Salut: cabòries. Treball: sort en el pla econòmic.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: només depèn de tu de ser feliç. Salut: mal d'esquena. Treball: noves oportunitats.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: bon clima familiar. Salut: compte amb els viatges. Treball: molta activitat favorable.



Les 7 diferències

VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: bon moment amb la parella. Salut: fes meditació. Treball: no desisteixis.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: aprendràs coses noves. Salut: compte amb la calor. Treball: millores econòmiques.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: resol la situació. Salut: relaxa't. Treball: centra't en la teva professió, serà un encert.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: arregla coses del passat. Salut: fes ioga. Treball: bona època pels teus ingressos.



CAPRICORN 23-XII / 21I. Amor: bona sintonia. Salut: menja més saludablement. Treball: complicacions.

Ingredients x 4 persones: · 2 carabassons mitjans · 1 albergínia mitjana · 1 ceba

· 200 ml de llet · 1 sobre de mozzarella ratllada · Alfàbrega fresca

· Parmesà ratllat · Oli · Sal

Elaboració: Tallarem els carabassons i l'albergínia a daus petits. Els posarem a una safata de forn sobre paper de forn, on els salarem i afegirem un raig d'oli. Tot seguit, els posarem a coure al forn amb el grill remenant cada 5 minuts fons que estiguin cuits. Mentrestant tallarem la ceba, escalfarem un rajolí d'oli en una paella antiadherent, afegirem la ceba i un pessic de sal. Quan la ceba comenci a daurar-se la cobrirem amb la llet. Courem fins que la ceba estigui tova sense que la llet evapori del tot. Si falta afegiu-ne més, ha de quedar una mica caldosa. La pasta l'haurem bullit un pel més que al dente del normal i un cop escorreguda l'abocarem a la olla on l'hem cuit. Afegirem la ceba, les verdures, la mozzarella i l'alfàbrega. Ho remenarem bé i ho abocarem tot a una safata pel forn. Empolvorarem amb parmesà ratllat i ho posarem al forn 10 minuts a 180ºC, fent atenció que no s'assequi massa.

Vins de les comarques El niu de la cigonya Celler: RAIMAT D.O.: Costers del Segre Albarinyo, Chardonay i Xarel·lo Color groc intens amb reflexos daurats. Fresc alhora que estructurat i cremós. Ampli desenvolupament durant el seu recorregut. Final llarg i equilibrat amb fins matisos torrats. Notable complexitat atorgada per la criança en bota i gran evolució en ampolla. Complement perfecte de plats que contenen carns blanques, peixos grassos, marisc, arrossos, fumats i formatges de gran caràcter.

Curiositats del mes de juliol El 18 de juliol de 1936 es va iniciar la Guerra Civil Espanyola. El 21 de juliol de 1969 Neil Amstrong es va convertir en el primer astronauta de la missió Apolo 11, que va xafar per primera vegada la lluna.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: desig d'organitzar. Salut: descansa. Treball: baixa el ritme.

 PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: gaudeix de la parella. Salut: fes esport. Treball: bon moment per tot el que comencis.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com

solucions Les 7 diferències

l’Agenda

Del 29 de juliol al 10 d'agost de 2022

de les Comarques

Divendres, 29/07

Dissabte, 30/07

MOLLERUSSA

TÀRREGA

BALAGUER

Nits a la fresca. Recital Camins del paradís. Poemes de Jacint Verdaguer. A les 10 de la nit, a Cal Jaques.

Havaneres: Arrels de la Terraferma. A 2/4 d'11, a la plaça de Sant Salvador.

L'Estiuet de l'Ateneu: Concert amb Albert Florenza (guitarra acústica). A les 10 de la nit, als jardins de la Societat Ateneu.

CLARAVALLS

TÀRREGA

Públic! Cicle d'Arts de Carrer. Paraules que trenquen ossos amb Cia. Pagans. Tres passis: a 2/4 de 10 de la nit, a les 11 de la nit i a 2/4 d'1 de la nit.

PUIGVERD A.

Firatàrrega: Programa Suport a la Creació. Un segundo bajo la arena amb Cia. Desasosiego. A les 8 del vespre, a Mas Colom-Casa Borges.

Havaneres amb Son de l'Havana. A les 10 de la nit, a la plaça Mestre Francesc Naval (església).

VERDÚ Caminada nocturna del Camí Ignasià. Sortida a les 8 del vespre, a la plaça Major.

L'estiuet de l'Ateneu. Concert d'Edu Escaño i els Homínids dispersos (rock i blues). A les 10 de la nit, als jardins de la Societat Ateneu.

11è Cicle de Concerts Cal Prim. Boleros i cançons d'amor a càrrec del pianista Antoni Tolmos. A les 10 de la nit, a Cal Prim.

Diumenge, 31/07

Dijous, 04/08

Diumenge, 07/08

AGRAMUNT

TÀRREGA

AGRAMUNT

Ballada de sardanes amb la Bellpuig Cobla. A les 8 del vespre, a la plaça del Mercadal.

10è Aniversari del Museu Trepat: projecció del documental commemoratiu + Concert del cantautor Joan Francesc Dalmau. A les 8 del vespre, al Museu Trepat.

Sardanes a l'estiu amb la Cobla Reus Jove. A les 8 del vespre, a la plaça del mercadal.

TÀRREGA Concert de música clàssica. Quartet Prysma de l'OJC Terres de Lleida. A 2/4 de 8 del vespre, a l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba.

Dimarts, 02/08

BALAGUER Música i tapes: Classic to the moon de Lluís Parissé. A les 8 del vespre, a la plaça del Mercadal.

Dimecres, 03/08

BALAGUER

GUIMERÀ

Monòlegs: Daniela Padrón, Borja Sumozas i Fernando Moraño. A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre.

Presentació VI Viuguimerà Collita 2022. A 2/4 de 9 del vespre, a la plaça Major.

Del 05/08 al 07/08

CLARAVALLS Festa Major. Pedalada, activitats infantils, música i balls, màgia, esport, sopar popular i castell de focs. A diferents espais de la població.

Dissabte, 06/08

BALAGUER Música als Castells: Llum amb el 'cantaor' Pere Martínez i la Cobla Marinada. A 2/4 de 10 de la nit, al Castell Formós.

Dilluns, 08/08

BALAGUER Festa dels Anissets. Ballada de sardanes amb la jovenívola d'Agramunt. A 3/4 de 9 del vespre, a la plaça de Sant Domènec.

Dimarts, 09/08

BALAGUER Música i tapes: Dantuvi de Marc Menéndez (rumba catalana i timba cubana). A les 9 del vespre, a la plaça del Mercadal.

Dimecres, 10/08

BALAGUER Monòlegs: Fernando García. A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre.

VOLS VENDRE O COMPRAR

PIS, CASA O LOCAL COMERCIAL?

Nosaltres ens ocupem de tot

Serveis i Finques

Pl. Carles Perelló

Atenem amb cita prèvia

(davant de l’Escola Pia)

Tàrrega 973 50 20 75 669 43 80 49 www.ttres.cat

AGENDA

Segona quinzena de juliol de 2022

Emergències 112 Ajuntaments URGELL Tàrrega.................................. 973 311 608 Agramunt.............................. 973 390 057 Anglesola.............................. 973 308 006 Belianes................................ 973 331 047 Bellpuig................................. 973 320 408 Castellserà............................ 973 610 005 Ciutadilla............................... 973 303 010 Guimerà................................ 973 303 038 La Fuliola............................... 973 570 013 Maldà.................................... 973 330 045 Nalec..................................... 973 303 129 Omells de Na Gaia................ 973 330 235 Ossó de Sió........................... 973 390 790 Preixana................................ 973 320 404 Puigverd d’Agramunt........... 973 391 068 S. Martí de Riucorb............... 973 330 111 Tornabous............................. 973 570 233 Vallbona de les Monges....... 973 330 260 Verdú..................................... 973 347 007 Vilagrassa.............................. 973 311 162 PLA D’URGELL Mollerussa............................ 973 600 713 Barbens................................. 973 580 460 Bell-lloc d’Urgell.................... 973 560 100 Bellvís.................................... 973 565 000 Castellnou de Seana............. 973 320 705 Fondarella............................. 973 600 082 Golmés.................................. 973 601 501 Ivars d’Urgell......................... 973 580 125 Linyola................................... 973 575 019 Miralcamp............................. 973 601 701 El Palau d’Anglesola............. 973 601 314 El Poal................................... 973 565 002 Sidamon................................ 973 560 421 Torregrossa........................... 973 170 001 Vilanova de Bellpuig............. 973 320 945 Vila-sana............................... 973 710 391 SEGARRA Cervera................................. 973 530 025 Biosca.................................... 973 473 241 Estaràs.................................. 973 530 025 Granyanella........................... 973 530 609 Granyena de Segarra............ 973 530 899 Guissona............................... 973 550 005 Ivorra..................................... 973 224 036

Massoteres........................... 973 550 086 Montoliu de Segarra............. 973 531 262 Montornès de Segarra..........973 348 046 Les Oluges............................ 973 530 004 Els Plans de Sió..................... 973 520 030 Ribera d’Ondara.................... 973 540 001 Sanaüja................................. 973 476 008 S. Guim de Freixenet............. 973 556 035 S. Guim de la Plana............... 973 550 586 Sant Ramon.......................... 973 540 018 Talavera................................. 973 540 065 Tarroja de Segarra................ 973 520 065 Torà....................................... 973 473 028 Torrefeta i Florejachs............ 973 520 184 NOGUERA Balaguer................................ 973 445 200 Àger....................................... 973 455 004 Albesa................................... 973 186 007 Algerri.................................... 973 426 013 Alòs de Balaguer.................. 973 417 004 Artesa de Segre.................... 973 400 013 Les Avellanes........................ 973 454 004 La Baronia de Rialb............... 973 460 234 Bellcaire d’Urgell................... 973 586 005 Bellmunt d’Urgell.................. 973 610 436 Cabanabona......................... 973 460 048 Camarasa.............................. 973 420 009 Castelló de Farfanya............. 973 428 007 Cubells.................................. 973 459 005 Foradada............................... 973 400 095 Ivars de Noguera.................. 973 760 334 Menàrguens.......................... 973 180 205 Montgai................................. 973 430 005 Oliola..................................... 973 462 113 Os de Balaguer..................... 973 438 004 Penelles................................ 973 610 246 Ponts..................................... 973 460 003 Preixens................................ 973 390 216 La Sentiu de Sió.................... 973 424 005 Térmens................................ 973 180 010 Tiurana.................................. 973 056 046 Torrelameu............................ 973 190 267 Vallfogona de Balaguer........ 973 432 008 Vilanova de l’Aguda.............. 973 460 927 Vilanova de Meià.................. 973 415 005 PALLARS JUSSÀ Tremp.................................... 973 650 005 Abella de la Conca............... 973 664 198 Isona i Conca Dellà............... 973 664 008 Conca de Dalt....................... 973 680 092

Gavet de la Conca................ 973 650 217 Sant Esteve de la Sarga........ 973 653 377 La Pobla de Segur................. 973 680 038 La Torre de Capdella............. 973 663 001 Senterada.............................. 973 661 762 Sarroca de Bellera................ 973 661 701 Llimiana................................. 973 650 773 Talarn..................................... 973 650 812 Salàs del Pallars.................... 973 676 003 Castell de Mur...................... 973 651 795 PALLARS SOBIRÀ Sort........................................ 973 620 010 Guingueta i Jou..................... 973 626 067 Farrera................................... 973 622 106 Lladorre................................. 973 623 000 Llavorsí.................................. 973 622 008 Rialp...................................... 973 620 365 Soriguera............................... 973 620 167 Tírvia...................................... 973 622 073 Alt Àneu................................ 973 626 038 Vall de Cardós....................... 973 623 122 Alins...................................... 973 624 405 Espot..................................... 973 624 045 Esterri d’Àneu....................... 973 626 436 Esterri de Cardós.................. 973 623 185 Baix Pallars............................ 973 662 040 ALT URGELL Alàs i Cerc............................. 973 352 054 Arsèguel................................ 973 384 092 Bassella................................. 973 462 724 Cabó...................................... 973 383 320 Cava...................................... 973 353 112 Coll de Nargó........................ 973 383 048 Estamariu.............................. 973 351 457 Fígols i Alinyà........................ 973 383 100 Josa i Tuixén.......................... 973 370 202 Montferrer i Castellbò.......... 973 351 343 Oliana.................................... 973 470 035 Organyà................................. 973 383 007 Peramola............................... 973 470 263 El Pont de Bar....................... 973 384 063 Ribera d’Urgellet................... 973 387 045 La Seu d’Urgell...................... 973 350 010 Les Valls d’Aguilar................. 973 387 086 Les Valls de Valira................. 973 350 458 La Vansa i Fórnols................. 973 370 368 LES GARRIGUES L’Albagés............................... 973 121 129 L’Albi...................................... 973 175 004

Arbeca................................... 973 160 008 Bellaguarda........................... 973 124 004 Les Borges Blanques............ 973 142 850 Bovera................................... 973 133 139 Castelldans........................... 973 120 002 Cervià de les Garrigues........ 973 178 002 El Cogul................................. 973 120 367 L’Espluga Calba..................... 973 156 005 La Floresta............................ 973 141 094 Fulleda.................................. 973 156 201 La Granadella........................ 973 133 017 Granyena de les Garrigues... 973 136 185 Juncosa................................. 973 128 004 Juneda................................... 973 150 014 Els Omellons......................... 973 156 031 La Pobla de Cérvoles............ 973 175 152 Puiggròs................................ 973 140 802 El Soleràs.............................. 973 133 232 Tarrés.................................... 973 175 620 Els Torms............................... 973 128 113 El Vilosell............................... 973 175 221 Vinaixa................................... 973 175 722 VALL D’ARAN Vielha.................................... 973 640 018 Arres...................................... 973 641 819 Bausen.................................. 973 647 024 Bossòst................................. 973 648 157 Canejan................................. 973 648 160 Es Bòrdes.............................. 973 640 939 Les......................................... 973 648 007 Naut Aran.............................. 973 644 030 Vilamòs................................. 973 640 739

Serveis TÀRREGA Arxiu Comarcal....................973 312 411 As. Fam. Alzheimer..............973 501 478 Bombers (Urgències)...........973 500 280 Bombers (Consultes)...........973 500 250 Cambra de Comerç.............973 314 327 Càritas Parroquial................973 314 079 CAP......................................973 310 852 Centre Mèdic.......................973 312 825 Consell Comarcal................973 500 707 Correus................................973 311 057 Creu Roja.............................973 500 679 Federació d’As. de Veïns.....973 500 456

FiraTàrrega...........................973 310 854 Guàrdia Civil.........................973 310 721 Hospital................................973 310 760 Mossos d’Esquadra.............973 701 650 Museu Comarcal.................973 312 960 Policia Local.........................973 500 092 RESPIRA...............................611 068 031 Servei Suport Dol.................973 501 503 MOLLERUSSA Arxiu Comarcal....................973 712 074 Bombers..............................973 601 080 CAP......................................973 711 164 Centre Cultural....................973 712 248 Centre Mèdic.......................973 602 550 Creu Roja.............................973 711 282 Consell Comarcal................973 711 313 Espai Cultural Canals d’Urgell.....973 603 997 Fira Mollerussa....................973 600 799 Mossos d’Esquadra.............973 701 685 Museu de Vestits de Paper.....973 606 210 CERVERA CAP......................................973 531 048 Creu Roja.............................973 532 084 Asepeyo...............................973 531 200 Centre de Recuperació ......973 533 086 Policia Local.........................902 101 999 Bombers..............................973 530 080 Mossos d’Esquadra.............973 457 785 Jutjat.....................................973 532 831 Consell Comarcal................973 531 300 Teatre La Passió...................973 532 661 BALAGUER Arxiu Comarcal....................973 443 056 Bombers............................................ 112 Càritas Parroquial................973 448 258 CAP......................................973 446 028 Consell Comarcal................973 448 933 Consultori Mèdic Firal.........973 450 683 Consultori Grup Balmes......973 450 719 Creu Roja.............................973 445 796 IMPIC....................................973 446 606 Jutjat.....................................973 451 353 Mossos d’Esquadra.............973 457 700 Museu Comarcal.................973 445 194 Policia Local.........................973 450 000 TREMP Bombers..............................973 650 016 CAP......................................973 650 110 Consell Comarcal................973 650 187

Correus................................973 650 309 Creu Roja.............................973 652 954 Hospital................................973 652 255 Jutjats...................................973 653 370 Policia Local.........................973 650 005 Urgències mèdiques...........973 652 828 SORT Arxiu Comarcal....................973 621 409 Bombers..............................973 620 080 CAP......................................973 621 465 Centre de Rehabilitació.......973 620 402 Consell Comarcal................973 620 107 Creu Roja.............................973 620 164 Guàrdia Civil.........................973 620 804 Urgències.............................973 620 100 LES BORGES BLANQUES Bombers..............................973 143 080 CAP......................................973 142 033 Consell Comarcal................973 142 658 Correus................................973 140 253 Creu Roja.............................973 143 493 Espai Macià..........................973 140 874 Mossos d’Esquadra.............973 700 000 Oficina de Turisme...............973 142 658 Policia Local.........................973 142 854 LA SEU D’URGELL Bombers..............................973 350 080 CAP......................................973 350 470 Consell Comarcal................973 353 112 Correus................................973 350 724 Duana...................................973 351 666 Espai Ermengol....................973 353 057 Guàrdia Civil.........................973 350 081 Jutjat....................................... 973038180 Mossos d’Esquadra...............973357200 Parc Natural Alt Pirineu......... 973622335 Policia Municipal................... 973350426 VIELHA Arxiu Comarcal....................973 642 569 Bombers..............................973 640 080 CAP......................................973 640 004 Conselh Generau d’Aran.....973 641 801 Correus................................973 640 912 Guàrdia Civil.........................973 640 005 Hospital................................973 640 004 Jutjat.....................................973 642 661 Oficina de Turisme...............973 640 110 Mossos d’Esquadra.............973 640 005

Segona quinzena de juliol de 2022

PUBLICITAT

COMARQUES 541

Articles inside

Juneda

Mollerussa

Alt Àneu

Pilar d'Almenara