DIARI FIRA SANT JOSEP MOLLERUSSA - DIA 17 DE MARÇ DEL 2023

NOTÍCIES

La 150a Fira de Sant Josep creix en expositors i superfície p. 3

ENTREVISTA

Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural p. 5

La 150 Fira de Sant Josep fa història

REPORTATGE

La Fira de Sant Josep, una fita històrica que potencia Lleida com a “terra d’oportunitats” p. 8

Marc Solsona

Alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa

Mollerussa està d’enhorabona. Una de les seves millors cartes de presentació arreu, la Fira de Sant Josep, celebra enguany la seva 150a edició. Si no hagués estat per la pandèmia, aquesta efemèride s’hauria produït l’any passat, ja que va ser el 10 de març de 1872 que es va aprovar l’acta de constitució de fires i mercats de Mollerussa després que el consistori i la ciutadania hi veiessin la necessitat i albiressin la repercussió que aquesta decisió podia tenir pel futur de la ciutat. Eren altres temps i segurament mai es van imaginar com seria d’important per la història del municipi i també del país, cal dir-ho, aquella determinació, una iniciativa que ja deixava entreveure l’esperit emprenedor i progressista que sempre ha caracteritzat la gent de Mollerussa.

En tots aquests anys, tothom hi ha aportat el seu gra de sorra perquè ha entès que d’això depenia el creixement de l’economia de la ciutat, una economia representada per un potent i ric teixit empresarial, comercial i de serveis que afavoreix el bon posicionament de Mollerussa. La Fira de Sant Josep i, per extensió, Fira de Mollerussa en tota la seva magnitud, és la pota econòmica que contribueix a sostenir aquest creixement.

És per això que la ciutadania se la sent seva, malgrat les dificultats que la seva organització pugui suposar per a la mobilitat per la raó que ocupa part d’una de les artèries viàries de la ciutat. Sap que el binomi Mollerussa-Fira de Sant Josep li juga sempre a favor perquè, comptat i debatut, si la ciutat creix i és potent, la seva qualitat de vida també hi guanya. La Fira de Sant Josep ha estat capaç d’acostar posicions antagòniques pel bé comú, com ha demostrat al llarg d’aquesta trajectòria centenària, recorregut que encara té molt camí per fer. Segurament caldran més canvis per professionalitzar-la cada vegada més i que continuï sent d’utilitat per a tothom que hi estigui directament implicat. Estic convençut que es farà tot allò que calgui per mantenir el reconeixement com a Fira Catalana de la Maquinària Agrícola, si convé amb més tecnologia, amb nous espais, amb respostes conseqüents amb les necessitats del moment.

El pòsit del passat i d’aquest present que encarem amb el punt d’inflexió de la celebració dels 150 anys de Fira de Sant Josep ha de servir perquè el futur d’aquest certamen tan nostre, de Mollerussa, del Pla d’Urgell i de Catalunya, mantingui el seu posicionament com a pol econòmic de primera magnitud amb cita ineludible per a la prosperitat, el prestigi i l’estratègia de ciutat.

Bona fira a tothom!

Número 70

Edita: Comarques de Ponent - Informació de Comarques SL - Av. Catalunya, 65 - 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878. Direcció: Roser Torruella. Redacció: Asmaa R. Bellhabib i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa. Fotografia: Asmaa R. Bellahbib, Josep Anton Pérez i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa. Disseny i publicitat: Cristina Castells - Tel. 973 501 878. Dipòsit Legal: L-370-01

la notícia

La 150a Fira de Sant Josep creix un 24% en volum d’expositors i un 30% en metres quadrats expositius

L’alcalde i president de la Fira de Mollerussa, Marc Solsona, destaca que les bones xifres d’aquesta edició són fruit dels esforços per mantenir la fira durant la pandèmia

La 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa obre les portes avui divendres 17 de març, amb 253 expositors, repartits entre els 21.923 m2 que ocupen aquest any la Fira Catalana de Maquinària Agrícola i el Saló de l’Automòbil. Aquestes dades suposen un augment del 24% pel que fa al nombre d’expositors i una ampliació del 30% de la superfície respecte als valors de l’any passat.

L’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, va destacar que aquestes bones xifres són el resultat de “l’aposta que l’Ajuntament i la Fira vam fer l’any 2021 per ser la primera fira professional que es feia des de l’inici la pandèmia, fet que va permetre fidelitzar molts expositors que en aquell moment ho van veure com una oportunitat de mercat” i que ara continuen confiant en la Fira de Sant Josep. Cal recordar que el certamen aquell any es va traslladar al mes de juny davant la incertesa de poder dur-la a terme.

Solsona va fer aquestes declaracions, el passat dimarts 14 de març, durant la roda de premsa a l’Ajuntament de Mollerussa, on va estar acompanyat pel director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, el qual també va detallar els actes, jornades i novetats d’aquesta cent cinquantena edició.

Una de les novetats més destacades de la present edició també serà la distribució de l’espai d’exposició. Darrere dels Pavellons Firals s’ha adequat una esplanada de 19.000 metres quadrats, dels quals 9.000 són nets, on s’ubicaran els expositors de maquinària agrícola i els concessionaris dels tractors, un sector, aquest últim, que no hi és al certamen des del 2019. Segons va explicar Xavier Roure, aquest canvi està encarat a satisfer les deman -

des d’una part de les firmes expositores, les quals es trobaven amb problemes d’espai i mobilitat a la seva antiga ubicació, mentre que la nova permetrà que algunes empreses arribin a tenir fins a 800 metres quadrats d’exposició.

A més, tal com va explicar Roure, s’han fet diverses ampliacions i millores al Recinte Firal, com la instal·lació de 6 desfibril-

ladors o la millora de la connexió wifi a tot el recinte.

L’entrada a la Fira de Sant Josep, fins ara situada al final de l’avinguda de la Pau, també es trasllada davant d’aquesta esplanada, al carrer d’Ermengol V.

També creix l’espai del Saló de l’Automòbil, situat al Recinte de les Piscines, a

conseqüència de les obres de cobriment d’una de les piscines i l’antiga bassa dels ànecs, cosa que ha permès ampliar aquest espai en 1.000 m².

D’altra banda, per tal de facilitar la mobilitat i l’aparcament de visitants i expositors, s’han habilitat 5.000 places d’aparcament, distribuïdes en diferents pàrquings habilitats amb motiu de la fira (car-

rer Ricard Vinyes, carrer Ivars d’Urgell, carrer Josep Irla i Ronda de Ponent) així com pel que fa a la resta d’aparcaments públics disponibles tot l’any.

Com en cada convocatòria els diferents cossos de seguretat (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Creu Roja, SEM i Bombers) així com una empresa privada coordinaran el

tema de seguretat de la fira.

Finalment, el Recinte Fi-ral estarà tancat tot el dia des del dimecres dia 13 fins al dia 21 de març. Només s’obrirà a la nit la rotonda de la cruïlla de l’avinguda del Canal amb la carretera de Miralcamp. Recordar que la rotonda del camí d’Arbeca no es veurà afectada enguany per la fira.

entrevista

Teresa Jordà i Roura

Consellera del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Els pròxims dies tenim una reunió amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per veure com gestionar la situació de sequera plegats.

Quina és la seva visió de la 150a Fira de Sant Josep?

Primer de tot, vull començar per felicitar l’organització per aquest segle i mig d’història d’un certamen que va començar a caminar l’any 1872, i que ha passat des de ser inicialment ramader a esdevenir la gran Fira que coneixem avui, sense deixar mai de ser mirall del nostre sector i del país. I és clar que n’ha viscut de tots colors, però malgrat les adversitats com la més recent, la Covid19, que va impedir realitzar l’edició de l’any 2020 i va fer ajornar la de 2021 al juny, aquest certamen se’ns presenta tant o més viu que mai. Enguany el nombre d’expositors s’ha incrementat en una quarta part, arribant als 253, i la superfície neta ocupada ha augmentat gairebé un terç, fregant els 22.000 m². A més encara hi ha un altre motiu de celebració, que és la remodelació i reorganització del recinte firal.

Quines són les expectatives amb relació a la Fira?

Després de molts reptes superats i projectes assolits al llarg d’aquesta tan dilatada i exitosa trajectòria de 150 anys, enguany, com sempre, aquest certamen se’ns presenta amb moltes i importants novetats, entre les quals, destaca una nova ubicació, que també comportarà l’esmentada remodelació del recinte firal i que alhora s’esdevé responent a l’oportunitat de generar un major i més potent espai

comercial, expositiu, professional, sectoritzat, i adaptat a les demandes d’una part important dels expositors, el que permetrà oferir moltes més activitats dinàmiques i interactives paral·leles, a més de l’ampli ventall d’accions diverses que ja es ve celebrant com les indispensables jornades tècniques, i que enriqueixen i aporten un important valor afegit a la part expositiva de la Fira.

Enguany hi ha hagut molts canvis en la Fira amb l’ambició de créixer. Què representa aquest creixement per a Lleida? I per a Catalunya?

De tothom és sabut que aquesta fira ha estat, és i serà una rellevant plataforma-aparador i referent del sector primari de les terres de Lleida, i del país, i que després de 150 anys segueix creixent, i sent un fidel testimoni i reflex de les transformacions, reptes i oportunitats que al llarg del temps ha viscut i viu aquest sector, que com no em cansaré de dir és estratègic, imprescindible, dinàmic, competitiu, innovador i sostenible, i per extensió de l’economia productiva de la terra, de Lleida, i conjunt del país.

Així, amb aquesta efemèride del 150 aniversari i el creixement que ens presenta el certamen d’enguany, s’obre una nova etapa carregada de noves oportunitats de futur, en què continuarem treballant plegats per a superar reptes i continuar endavant i sempre amunt,

afrontar plegats el present i el futur que encarem com a sector, i com a país.

És oportú preguntar-li quina és la situació actual de la sequera a Catalunya? I específicament a Lleida?

Portem 29 mesos sense pluja. De fet, més de 2 anys consecutius de manca d’un règim normal de pluges que aportin, recursos allà on els han d’aportar, als rius, als aqüífers i evidentment també als embassaments.

A hores d’ara, les conques internes estan sobre el 27 %. I si no es troben més baixes és perquè fa temps que estem actuant: la producció hídrica de recursos no convencionals provinents de la dessalinització o de la regeneració, sens dubte, ha estat essencial en aquests mesos. Això ha permès que el 2022 hàgim pogut aportar més de 160 hectòmetres cúbics d’aigua de més al sistema, l’equivalent al volum de l’embassament de Sau. Sense aquesta aportació avui, òbviament, estaríem en una situació molt pitjor.

Davant aquest escenari hem activat una sèrie de mesures. La primera, com ja saben és l’activació de la fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià Muga. En segon lloc, portarem a aprovació al Parlament el decret llei amb mesures d’emergència que ens permetran protegir els abastaments. Això ens permetrà agilitzar actuacions a tots els municipis. La terce-

ra mesura ha estat incrementar el volum d’aigua que passa de Sau a Susqueda per no perdre ni una sola gota d’aigua i preservar-ne la qualitat. I, finalment, la quarta, és triplicar esforços per al transport d’aigua, si calgués, en camions cisterna, passant de 800.000 euros a 2 milions d’euros.

Totes aquestes mesures són una mostra de l’acció decidida del Govern per adaptar-nos als efectes d’una sequera sense precedents. Però també hem de ser conscients que situacions com aquesta no seran excepcionals en un escenari de crisi climàtica com l’actual, per això, més enllà d’una actuació puntual, hem de tindre una visió més global. I, això, passa per planificar en infraestructures hídriques per tenir un país més preparat i més resilient als canvis, no només que hi ha ara, sinó als que sens dubte vindran.

Fa relativament poc va comentar que “La CHE no està fent els deures i és innegable que hi haurà dificultats per regar”, quines mesures creu que s’haurien de prendre?

Precisament els pròxims dies tenim una reunió amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per veure com gestionem la situació plegats. Perquè és evident que hem trobat a faltar una acció més decidida de la CHE en la gestió dels recursos i així els hi hem reiterat diver-

ses vegades per carta. Esperem que la trobada dels pròxims dies serveixi per posar fil a l’agulla i conèixer les seves propostes.

On es troba Catalunya en el seu camí cap a la transició energètica en l’agricultura i ramaderia?

Des del Departament apostem amb força pel sector primari per fer efectiva la transformació envers models de producció més sostenible, en la línia del Pacte Verd Europeu i l’Estratègia del Camp a la Taula. Enguany, el Departament destina un pressupost de 141 milions d’euros a la Secretaria d’Alimentació. Entre els projectes estratègics a desenvolupar durant els pròxims anys hi ha Pla del Biogàs i l’impuls de la bioenergia o la implantació de la Producció Agrària Sostenible, amb l’objectiu d’aconseguir que el 50% de la producció del país tingui aquesta certificació el 2030.

Precisament, no fa gaire vam presentar a Lleida les nou línies d’ajuts de l’Estratègia Agroalimentària de Catalunya, dotades amb 10 milions d’euros, i que volen esdevenir una caixa d’eines per a la transformació agroalimentària del país i ajudar a articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país, i basat en la seva diversitat, que produeixi

uns aliments saludables, accessibles, i de qualitat, reconeguts per les consumidores i els consumidors.

Finalment, podria enviar un missatge esperançador amb relació a l’actual situació a la ciutadania?

Vivim un moment on tenim davant molts reptes. Crec sincerament que estem en el bon camí i que tenim les eines per fer front a l’emergència climàtica global. I ho hem de fer des de l’entesa i el diàleg, però sense perdre empenta. Les polítiques energètiques, les climàtiques, les relacionades amb la biodiversitat, però també les agroalimentàries, l’agenda rural o les relacionades amb l’àmbit marí i pesquer, tot i que històricament han estat en dos mons allunyats, sota el paraigua d’un mateix departament estem consolidant ponts i teixint complicitats. Tot està relacionat.

Per això enguany fem una aposta ferma amb un pressupost de 1.400 milions d’euros, un 20% més que l’any anterior, per posar el país al dia en matèria de transició energètica a través d’un model energètic distribuït, participat i territorialment cohesionat; revertir la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes, i garantir que la població catalana tingui accés físic i econòmic a una alimentació sana, segura i de qualitat i que les persones que treballen la terra es puguin guanyar dignament la vida.

“Aquesta fira ha estat, és i serà un rellevant aparador i referent del sector primari de les terres de Lleida ”

Fira de Mollerussa ret homenatge a la vessant humana

El Teatre L’Amistat va acollir un acte institucional en què s’ha presentat el llibre ‘150 anys de Sant Josep. Les veus d’una

Un esdeveniment extraordinari, fita històrica, aparador, oportunitat o resiliència són només alguns dels vocables que es van sentir diumenge, dia 12 de març, en l’acte institucional organitzat per Fira de Mollerussa al Teatre L’Amistat amb motiu de la celebració de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa. L’acte, commemoratiu i avantsala del certamen, com va definir el director de l’ens firal, Xavier Roure, ha servit per retre un homenatge a moltes persones que han estat testimoni de l’evolució de la fira en els darrers cinquanta anys.

La confluència de la construcció del Canal d’Urgell, l’arribada del ferrocarril a Mollerussa i, uns anys més tard, la demanda ciutadana, el 1872, de celebrar dues fires a la ciutat, ha estat reiterada en diferents ocasions al llarg de l’acte també com els tres elements que van canviar la història de Mollerussa.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, qui va presidir la convocatòria,

va destacar “els efectes importantíssims” d’aquest certamen per a la ciutat de Mollerussa, el Pla d’Urgell i “en conjunt, per a tots els àmbits i sectors de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, i per tot Catalunya”. Així mateix, es va referir a la seva professionalització, modernització i saber adaptar-se a una realitat econòmica canviant. Talarn va parlar de fita històrica i de la resiliència històrica de la Fira de Sant Josep, continuant esdevenint avui “motor econòmic imprescindible”, generant riquesa i desenvolupament industrial i comercial.

Per la seva part, l’alcalde i president de l’ens firal, Marc Solsona, va definir l’acte de diumenge, 12 de març, d’extraordinari, alhora que es va referir a “l’aposta esperançada amb la fira” que ha fet aquests dotze anys al davant de l’ajuntament. “Hem vist la fira com a aquella oportunitat per fer més, per ser més que els altres, per poder competir i poder ressituar-nos en el temps”, va afegir.

El documental Passat, present i futur de Sant Josep, la història de 150 anys de la fira, encarregat a Mollerussa Televisió i realitzat per Miquel Àngel Daviu i Nil Ortiz, ha apropat l’evolució històrica del certamen mitjançant el testimoni d’un

bon nombre d’expositors així com d’entrevistes a l’alcalde i el director i del relat històric de geògraf i historiador, Ignasi Aldomà. En la presentació del vídeo, Daviu va voler agrair les imatges del cineasta local, Ramon Monfà dels anys 60

per la seva gran aportació al documental, així com la col·laboració també de Tv3, Lleida Televisió i Mollerussa Televisió, a més de firmes de fotografia com Calafell i Defoto, i de particulars.

El segon projecte dut a ter-

me amb motiu de l’efemèride ha estat el llibre 150 anys de Sant Josep. Les veus d’una fira, a càrrec del periodista mollerussenc Oriol Bosch, delegat a Lleida de l’Agència Catalana de Notícies, qui ha comptat amb la col·laboració de la

Foto grupal de les autoritats homenatjades amb motiu del 150 any de la Fira de Sant Josep

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, donant el discurs de clausura de l’acte.

humana amb motiu de la 150 Fira de Sant Josep

també periodista i mollerussenca Helena Culleré, cap de Comarques del diari Segre. L’obra té com a prologuista a la periodista Anna Gómez, la vicedirectora del diari Segre.

En les entrevistes que la periodista i conductora de l’acte, Núria Sirvent, va realitzar per introduir el llibre, l’autor, Oriol Bosch, va assenyalar que el propòsit era “buscar el testimoni de primera mà d’aquelles persones que en els últims anys cinquanta anys han format part de l’engranatge d’aquesta gran fira”, mentre que la col·laborada Helena Culleré va indicar que

també s’ha tractat del vincle personal d’aquestes 23 persones (alcaldes, directors, membres de comitès i auxiliars de fira) amb la fira.

Per la seva part, la periodista Anna Gómez es va referir a la vinculació de Mollerussa amb el desenvolupament de la Fira de Sant Josep i de la connexió, al llarg de les diferents etapes de la vida, dels ciutadans i ciutadanes amb el certamen.

L’acte previ a la celebració de la 150 Fira de Sant Josep va finalitzar amb un aperitiu al hall del Teatre de L’Amistat.

Oriol Bosch, delegat a Lleida de l’Agència Catalana de Notícies; Helena Culleré, cap de Comarques del diari Segre, i Anna Gómez, la vicedirectora del diari Segre.

fira’ i el documental ‘Passat, present i futur de Sant Josep, la història de 150 anys de la fira’

Els assistents a l’acte, gaudint d’un aperitiu al hall del Teatre de L’Amistat.

La Fira de Sant Josep, una fita històrica que posiciona

Catalogat com ‘La Fira Catalana de la Maquinària Agrícola’ i amb reconeixement internacional, el certamen esdevé un referent

El 1872, atenent a la demanda ciutadana i al creixement del sector agrari, comercial, industrial i demogràfic amb l’arribada del ferrocarril a la comarca del Pla d’Urgell, juntament amb la construcció del Canal d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa decideix dur a terme un mercat setmanal i dues fires anuals, una a la primavera i una a la tardor, enfocades cap a la ramaderia i l’agricultura. Uns anys més tard, concretament el 18 de gener del 1885, es pacta canviar les dates de la fira de primavera, que es feia entre els dies 6 i 8 de març, per celebrar-la el dia 19 del mateix mes, coincidint amb la festivitat de Sant Josep. Així mateix, es decideix anul·lar la fira de tardor.

Aquesta centenària fira va començar com a fira de bestiar per donar resposta a les necessitats d’una època i d’una comarca. Seguint el desenvolupament del sector agrícola, la Fira de Sant Josep

ha anat adaptant-se als canvis produïts any rere any. D’aquesta manera, el 1950, arran de la industrialització del camp amb l’aparició del tractor i substituint la mula, es va incorporar la maquinària agrícola dins el certamen firal. Van iniciar un seguit d’Exhibicions de Maquinària Agrícola i Ramadera que, a poc a poc, van anar reemplaçant l’antiga fira de bestiar.

Aquest fet va portar, al llarg dels anys 60 i 70, un creixement espectacular de la manifestació firal. Va començar a augmentar el nombre d’expositors i visitants, i també el guany econòmic. La data es va convertir en un imprescindible en el calendari dels habitants, tant de la comarca del Pla d’Urgell com dels voltants, sobretot de les persones que formaven part del món agrícola i ramader: pagesos, ramaders, agricultors…, ja que els permetia estar al corrent de les noves tendències del sector.

Amb tot això, de la xifra de 47 firmes expositores l’any 1960 es va passar a 125 l’any 1966, 211 en l’edició del 72, i 314 l’any 1979. Val a dir que durant els anys 80 es va produir un lleuger estancament davant la situació de crisi del sector, la qual va remuntar de seguida fins a arribar als 278 expositors l’any 1996 i als 308 el 1997.

L’any 1980 decideixen afegir una nova línia que va marcar també un nou enfocament del certamen, adreçada a la formació dels pagesos, ramaders i industrials amb l’oferta, complementària i parallela a la fira, de jornades i conferències sobre temes relacionats amb els diferents sectors.

Aquestes Jornades Tècniques, espais de debat i anàlisi, s’han convertit en un dels vèrtexs sobre els quals es fonamenta avui en dia el certamen. Des dels seus inicis van rebre una molt bona acollida

per part dels professionals, que es fa palesa en els seus bons resultats de participació.

Un dels altres punts d’inflexió a la Fira de Sant Josep va ser el naixement de la I Mostra d’Automoció l’any 1981, actualment el Saló de l’Automòbil, que va connectar el món professional amb el món popular, ja que no només està dirigit a pagesos i ramaders, sinó que pot interessar a tothom.

Tots els canvis i innovacions que ha anat afegint el certamen han comportat que des del seu inici i fins als anys 70 hagi experimentat un canvi d’ubicació fins a cinc vegades: l’Av. de la Generalitat, el carrer Ferran Puig, l’Av. de Catalunya, la plaça de Sant Jaume, i el carrer de la Creu, a la carretera N-II, plaça de l’Ajuntament.

L’any 1968 la fira es va traslladar a l’Av. del Canal, tot i que no ocupava el mateix espai que ha ocu -

pat fins ara. Així mateix, l’any 1958 es van utilitzar per primera vegada els Pavellons Firals per l’exposició d’estands.

L’ens autònom municipal Patronat de Fires de Mollerussa va ser constituït el 1985 com a organitzador de la Fira de Sant Josep, muntatge que fins llavors s’havia fet des de la Delegació de la Cambra de Comerç de Mollerussa.

La situació de l’economia i el dinamisme local es van traduir en els darrers anys en un increment de l’activitat firal d’aquesta ciutat lleidatana amb la proliferació de nous certàmens que promocionaven diferents sectors de l’economia regional. Aquesta empenta va contribuir, i molt, a la difusió de la imatge de Fira de Mollerussa com a entitat promotora de fires de referència.

D’aquesta manera naixien certàmens com Autotrac, Autotardor, Mollerussa

“Disseny i Moda”, Expoclàssic, Concurs de Pintura Ràpida, Mollerussa Lan Party…

1945. Fira de bestiar al carrer La Creu. (Foto Calafell)

1945. Fira de

1959. Entrada principal a la Fira de Sant

posiciona i potencia Lleida com a “terra d’oportunitats”

referent per al sector

Avui, amb 150 anys d’història, la Fira de Sant Josep és catalogada com ‘La Fira Catalana de la Maqui -

nària Agrícola’, disposa de reconeixement internacional, i s’ha convertit en una referència per al sector.

Remodelació del Recinte i aposta professional de futur Enguany, i en resposta a la demanda dels mateixos expositors, l’ens firal ha apostat per remodelar i reorganitzar bona part del Recinte Firal, projecte que té com a propòsit generar un espai comercial, professional, sectoritzat i potent.

Els visitants de la 150 Fira de Sant Josep es trobaran un recinte que marca les línies de futur del certamen agroalimentari. Les mesures, que suposen el sisè canvi d’ubicació de la fira, inclouen l’habilitació d’una nova zona expositiva a l’esplanada posterior als Pavellons Firals, on es concentraran els concessionaris de tractors i la maquinària agrícola, mentre que la resta de firmes del Recinte Exterior, amb complements per a l’agricultura i la ramaderia, la maquinària industrial, camions, vehicles industrials, motors i complements, es mantindrà a l’avinguda del Canal, conservant el caràcter de fira urbana de la Fira de Sant Josep.

La reestructuració suposa també el trasllat a l’exterior dels estands d’alimentació, en tant que el pavelló 125è aniversari concentrarà els productes agraris com pinsos, llavors o fitosanitaris; el pavelló Pla d’Urgell concentrarà institucions i l’oferta multisectorial, i el pavelló Verd, es destinarà a acollir jornades i presentacions de productes.

El Saló de l’Automòbil també ofereix novetats, amb una superfície ampliada per les obres de cobriment d’una de les piscines, la qual estava en desús des de feia anys.

de bestiar a la Carretera Nacional-II. Antic ajuntament al fons de la imatge. (Foto Calafell)

Bous a la Fira de Sant Josep (Foto Calafell)

Josep a l’avinguda Catalunya, vista des de l’antiga Nacional-II. (Foto Valls)

jornades

Les Jornades donen el tret de sortida de la Fira de Sant Josep un any més

Ahir dijous dia 16 es va reprendre l’activitat formativa amb altres quatre sessions

Les Jornades Tècniques en el marc de la Fira de Sant Josep van encetar un cop més el programa previ del

certamen amb la celebració de fins a sis sessions formatives, les quals van arrencar el passat dijous

dia 9 de març amb la 7a Trobada Empresarial sobre Transformació Digital i la XXII Jornada interco -

marcal sobre el cultiu del panís. Ahir dijous dia 16 es va reprendre l’activitat formativa amb el des -

envolupament de quatre jornades més on es van abordar temes com l’agricultura sostenible, l’ús

dels herbicides, la modernització dels regadius, el cultiu dels cereals, entre altres.

Un centenar d’empresaris assisteixen a la prèvia de la Borsa Interpirinenca de Cereals

Un centenar d’empresaris del sector dels cereals i l’alimentació es van reunir ahir al restaurant La Boscana de Bellvís per escoltar la conferència de l’economista Rafael Doménech, responsable d’anàlisi econòmica del BBVA. Aquest acte va servir com a prèvia de la 20a Borsa Interpirinenca de Cereals, que se celebrarà avui divendres dia 17 i que forma part de l’edició 150 de la Fira de Sant Josep de Mollerussa. De fet, aquest acte ha suposat la recuperació d’aquesta trobada del sector del cereal, ja que no s’havia tornat a celebrar des d’abans de la pandèmia.

El director de Fira Mollerussa, Xavier Roure, s’ha mostrat molt satisfet per la recuperació d’aquesta jornada insígnia de la Fira i ha destacat la bona acollida que ha tingut entre les empreses del sector, ja que ha comptat amb participants d’arreu de l’Estat i també de França, Bèlgica i Holanda.

Gairebé 400 persones han assistit aquest matí en la 21a Jornada Reg i Futur organitzada per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell i que enguany s’ha dut a terme en el marc de la 150 Fira de Sant Josep. La trobada d’aquest any portava com a títol “La modernització

de regadius, una necessitat davant l’emergència climàtica”. Marc Solsona, alcalde i president de Fira de Mollerussa, ha participat a l’acte inaugural i de presentació de la jornada, juntament amb el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Amadeu

Ros; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés. Per la seva part, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha estat l’encarregada de cloure aquesta convocatòria.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’Agrupació Tècnics ADV i Assessors, van organitzar ahir la jornada ‘El sòl, un gran desconegut per explorar; maneig en fruiters’. El catedràtic de Producció Vegetal de la UdL, Jordi Recasens, va oferir una

conferència sobre la utilització d’encoixinats orgànics com a alternatives als herbicides. Tot seguit, Maria Isabel, professora emèrita de la Facultat de Biologia de la UB i directora de la Càtedra Microorganismes per a l’Agricultura, va presentar el pacte verd europeu i la utilització de productes per la

protecció de les plantes basats en el fong Trichoderma spp. La darrera intervenció va anar a càrrec de Luis Miranda Barroso, responsable d’agricultura sostenible de Syngenta, el qual va parlar dels beneficis agronòmics i ambientals de les cobertes vegetals en varietats llenyoses.

Nous mètodes naturals per reduir el 90% de les males herbes en conreus d’arbres fruiters

La jornada s’ha dut a terme a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.

La 21a Jornada Reg i Futur posa el focus en la necessitat de modernitzar els regadius

Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, inaugurant la Jornada de Reg i Futur.

Moments prèvis a la conferència de l’economista Rafael Doménech.

jornades

La 7a Trobada Empresarial sobre Transformació Digital bat el rècord d’inscrits

Noves tecnologies per optimitzar l’ús d’herbicides en els cultius de blat de moro

El teatre L’Amistat de Mollerussa dijous dia 9 va acollir la 7a Trobada Empresarial sobre Transformació Digital batent el rècord d’inscrits i assolint la xifra de 365 participants. La jornada, coorganitzada per la firma Xtrategics i Fira de Mollerussa, ha sumat enguany

col·laboradors institucionals i entitats empresarials lleidatanes, cosa que posa de manifest la seva consolidació com a esdeveniment de referència i “amb un futur impressionant”, va assenyalar l’alcalde de la ciutat i president de l’ens firal, Marc Solsona.

En l’atenció als mitjans de comunicació, Solsona va reivindicar la comarca i la capital del Pla d’Urgell a l’hora “d’innovar, treballar i impulsar espais de trobada professionals com aquest”. Així mateix, l’alcalde va lamentar que, de vegades i com a element despectiu,

es digui “que totes les administracions, polítics o empreses són iguals”, i va defensar “la nostra ambició competitiva en l’àmbit empresarial, de situació geogràfica i de potencialitat territorial, que ens fa únics, diferents i singulars”.

Renoven la col·laboració amb els col·legis patrocinadors dels Premis d’Innovació

D’altra banda, dies previs al certamen l’ens firal va renovar la col·laboració amb els col·legis patrocinadors dels Premis d’Innovació de la Fira de Sant Josep: el col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya de la Demarcació de Lleida i el d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya de la Demarcació de Lleida.

L’Institut de Mollerussa va acollir ahir una jornada de demostració de maquinària, centrada en la ‘Reducció i optimització de l’ús d’herbicides en blat de moro’. La jornada, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), va començar amb la intervenció de Josep Antoni Betbesé i Joan Serra, investigadors del programa de conreus extensius de l’IRTA, els quals van desgranar una sèrie d’estratègies per la reducció de l’ús d’herbicides en blat

de moro. Tot seguit, Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DACC, va exposar el nou pla d’acció i ajuts associats per a la reducció i optimització d’ús d’herbicides en blat de moro del Departament. Per acabar, es va procedir a fer dues demostracions pràctiques: La calibració i neteja d’equips d’aplicació de productes fitosanitaris (EAPF) hidràulics i una altra sobre desherbatge a bandes, centrada en l’aplicació de fitosanitaris a bandes i desherbatge mecànic entre línies de cultiu.

La sequera i la viabilitat del cultiu del panís, protagonistes de la XXII Jornada intercomarcal

Una setantena de professionals van assistir dijous dia 9 de març al matí a la XXII Jornada intercomarcal sobre el cultiu del panís al Centre Cultural de Mollerussa. El director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, va donar la benvinguda als participants de la sessió, la qual es va centrar en el context de la sequera d’enguany i les previsions per a aquest estiu.

“És un any especial”, va assenyalar Josep Anton Betbesé, de l’IRTA, qui va

explicar que ja d’entrada més de la meitat de la superfície destinada anys anteriors al cultiu del panís a les comarques lleidatanes, enguany ja s’han sembrat amb cultius d’hivern com el blat o l’ordi. “En moltes zones no sabem si es podrà regar el panís aquest estiu o no”, va afegir Betbesé. Davant aquesta incertesa, la jornada ha servit per abordar qüestions com “si fent cicles més llargs o més curts del panís podem arribar a salvar la sequera, si podem fer panís o

no, si arribem a tenir restriccions importants al juliol i a l’agost i quins cultius d’estiu podrien ser més resistents a la sequera i que poguessin substituir al panís com poden ser el gira-sol, el sorgo o la soja”. El cultiu del panís ocupava en anys anteriors, fins i tot l’any passat va augmentar, de l’ordre de quaranta mil hectàrees a les comarques lleidatanes, una superfície que enguany ja s’ha reduït en més del 50% optant per cultius d’hivern.

El director de la Fira, Xavier Roure, a la presentació de la jornada.

Una de les demostracions pràctiques de maquinària.

Pau Garcia-Milà, un dels ponents de la trobada, interactuant amb el públic assitent

Xavier Roure, director de Fira de Mollerussa, donant la benvinguda als participants de la sessió.

Dia de la firma del conveni amb els col·legis patrocinadors dels Premis d’Innovació.

PROGRAMA DE LES JORNADES TÈCNIQUES

17 de març

PROJECTES DE REG DE PRECISIÓ PER DONAR SUPORT AL DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL

Hora: A les 08:45 h

Lloc: Espai Cultural dels Canals d’Urgell (Av. Jaume I, 1)

DEL RADAR AL CAMP: PEDREGADES I GELADES AL PLA DE LLEIDA

Hora: A les 10:45 h

Lloc: Sala 3 dels Pavellons Firals

18 de març

NOVETATS CULTIUS EXTENSIUS AL 2023

Hora: A les 11:00 h

Lloc: Sala 3 dels Pavellons Firals

Organitza: JARC

En aquesta jornada, organitzada per l’Oficina del Regant i l’IRTA, volem presentar el 121 Dossier Tècnic sobre reg de precisió. L’objectiu és donar a conèixer diferents projectes que s’han dut a terme gràcies als coneixements desenvolupats i la tecnologia aplicable en aquest àmbit.

Cada cop més, mitjançant l’Agricultura de Precisió com a estratègia de gestió, es pot donar un important recolzament en la presa de decisions i així millorar l’eficiència en l’ús de recursos, productivitat, qualitat, rendibilitat i sostenibilitat de la producció agrícola.

Per Reg de Precisió entenem la capacitat d’ajustar la quantitat d’aigua a aplicar de la manera més curosa possible a les necessitats hídriques dels cultius, les quals varien al llarg del seu cicle de creixement, del sòl on està establert i del lloc on es troba. Aquesta forma de treballar és de gran importància actualment pel context de canvi climàtic i de sequera. L’aigua destinada al reg és un recurs limitat que convé optimitzar per tal de treure’n el màxim rendiment al mínim cost possible (econòmic, ambiental i social).

Organitza: DACC · Oficina del Regant · IRTA

V APLEC DE JOVES AL CAMP. EMPRENDRE COM A JOVE PER A SUPERAR ELS TEUS LÍMITS.

UNA EXPERIÈNCIA DE PAGÈS PEL MÓN.

Hora: A 09:30 h

Lloc: Sala d’Actes del Centre Cultural (c/ Ferran Puig, 15)

Les comarques de Lleida, sempre lligades a l’agricultura, tenen una meteorologia singular i plena de reptes i oportunitats. Any rere any, i durant la primavera i l’estiu, les gelades i pedregades produeixen danys importants a les collites.

Aquesta jornada té com a objectiu aportar el coneixement i la conscienciació necessària per a poder gestionar millor les explotacions. Tot plegat de la mà d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya.

Organitza: DACC · Servei Metereològic de Catalunya · ADV Terres de Ponent

20A BORSA INTERPIRINENCA DE CEREALS

Hora: A les 11:00 h

Lloc: IES Mollerussa

Organitza: Fira Mollerussa

ENERGIES RENOVABLES

Hora: A les 11:30 h

Lloc: Sala 1 dels Pavellons Firals

Organitza: Unió de Pagesos

Reprenem aquest espai de trobada i participació dels joves del sector agrari amb l’objectiu de reflexionar sobre el dinamisme de la gent jove en el món rural per a motivar-los en la seva vocació i emprenedoria professional. Amb una ment oberta i una actitud emprenedora es poden superar límits i dificultats que poden semblar, en un principi, difícils d’afrontar. En aquesta jornada es mostra l’experiència vital i professional d’un jove, d’un pagès, que ha donat la volta al món superant els seus propis límits. Un exemple encoratjador que mostrarà aspectes claus pel futur professional de les noves generacions pageses.

Organitza: DACC · Campus Empresarial Agrair · JARC · Unió de Pagesos · Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya · Escoles Agràries

INNOESPAI. AGRICULTURA REGENERATIVA EN FRUITERS

Hora: A les 16:45 h

Lloc: Sala 3 dels Pavellons Firals

L’agricultura és una activitat que ha de permetre donar resposta a les necessitats alimentàries de la població mundial tot respectant el medi ambient. En aquest sentit, al llarg de les darreres dècades han sorgit diferents paradigmes productius (agroecologia, agricultura ecològica, intensificació sostenible, agricultura regenerativa, entre altres) però d’aquests, només l’agricultura regenerativa situa el sòl com a eix vertebrador de la sostenibilitat. No obstant, tot i ser un tipus d’agricultura força anomenada, és a la vegada molt desconeguda. És per això, que en el marc de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, la Jornada Innoespai posa el focus en l’agricultura regenerativa i n’explica les especificitats en relació al cultiu de fruiters. Amb el suport del projecte “Agricultura Regenerativa a Catalunya” finançat per la línia de Projectes de Fons Climàtic del DACC.

Organitza: IRTA

COM UTILITZAR LINKEDIN I ACONSEGUIR RESULTATS

Hora: A les 17:30 h

Lloc: Sala 2 dels Pavellons Firals

Organitza: AGRUPEM

19 de març

ENERGIA FOTOVOLTICA. QUÈ PASSA UN COP LES TENIM INSTAL·LADES?

Hora: A les 12:00 h

Lloc: Sala 2 dels Pavellons Firals

Organitza: Ecolium Energia · Parlem Energia

EXPOSICIONS EN EL MARC DE LA FIRA

150 ANYS EN 24 IMATGES

Dies: Del 17 al 19 de març de 2023

Lloc: Pavellons Firals

Actes oficials

n Inauguració Oficial de la 150a Fira de Sant Josep

Hora: 2/4 d’11 del matí

Lloc: Teatre L’Amistat (Pl. de l’1 d’Octubre, s/n)

Presideix: Sra. Natàlia Mas, Consellera d’Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat de Catalunya. Posterior visita al Recinte Firal

Jornades tècniques

n Projectes de reg de precisió per donar suport al desenvolupament territorial

Hora: A 3/4 de 9 del matí

Lloc: Espai Cultural dels Canals d’Urgell (Av. Jaume I)

Organitza: DACC, Oficina del Regant i IRTA

n V Aplec de joves al camp. Emprendre com a jove per a superar els teus límits. Una experiència de pagès pel món

Hora: A 2/4 de 10 del matí

Lloc: Sala d’Actes del Centre Cultural (C. Ferran Puig, 15)

Organitza: DACC, Campus Empresarial Agrari, JARC, Unió de Pagesos, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Escoles Agràries

n Del radar al camp: pedregades i gelades al Pla de Lleida

Hora: A 3/4 d’11 del matí

Lloc: Sala 3 dels Pavellons Firals

Organitza: DACC, Servei Metereològic de Catalunya i ADV Terres de Ponent

n 20a Borsa Interpirinenca de Cereals

Hora: A les 11 del matí

Lloc: Complex Resquitx

Organitza: Fira de Mollerussa

n INNOESPAI. Agricultura regenerativa en fruiters

Hora: A 3/4 de 5 de la tarda

Lloc: Sala 3 dels Pavellons Firals

Organitza: IRTA

Altres activitats

n Exposicions en el marc de la Fira. 150 anys en 24 imatges

Dies: Del 17 al 19 de març

Lloc: Pavellons Firal

Una vuitantena d’atraccions complementàries animaran de nou la Fira de Sant Josep, que té lloc a Mollerussa d’avui divendres 17 fins al diumenge 19 de març. L’oferta lúdica enguany, però, canvia d’ubicació i es trasllada en uns terrenys a la zona de la Ronda Ponent, darrere de l’escola Ignasi Peraire, a causa de la remodelació general del recinte firal de la zona de darrere dels Pavellons Firals que acull el Saló del Tractor i exposició de maquinària agrícola. D’aquesta manera, el nou recinte continua comptant amb prop de mig centenar d’atraccions com llits elàstics, motos, pistes d’autos de xoc, toros mecànics o inflables, entre altres. Pel

Telèfons útils

que fa a les casetes, n’hi ha una quarantena entre tómboles, xurreries, tir, curses de camells, pesca d’ànecs o la de videojocs. A més a més, també es

pot gaudir de diferents zones de restauració.

D’altra banda, el carrer d’Arbeca tornarà a acollir el mercadet amb l’objectiu de comunicar la zona

del recinte firal amb el centre comercial de la ciutat. En aquest cas, el mercadet, que obre les portes avui divendres dia 17 al matí, compta amb una quarantena de parades amb diferents productes d’artesania o roba, entre altres. Per permetre en cas que fos necessari el pas de vehicles d’emergència en aquesta zona, la Policia Local ha invertit el sentit de circulació al carrer de Joaquima de Vedruna i al carrer d’Àngel Rosell es prohibeix l’estacionament en una banda de via. Així mateix, el carrer de Ferran Puig també queda tallat i només es permetrà l’accés als vehicles autoritzats.

L’oferta lúdica de la 150 Fira de Sant Josep compta amb una vuitantena d’atraccions

Les firetes tenen enguany nova ubicació.

SECTOR B

SECTOR C

A

SALÓ DE L’AUTOMÒBIL