Lagos By Adam Bonnin Blàzquez

2014 CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL Adam Bonnin Blàzquez

[VISUALITZANT LA MEGACIUTAT DE LAGOS] Els slums són el problema i la solució a dues variables indestriables per entendre l’espai. L’espai físic que conformen i l’espai social on es dóna la vida a les ciutats, els quals comporten l’associació de dos conceptes directament relacionats entre si: hàbitat i habitatge.

UN ATLAS PER LAGOS, 4 ASPECTES TÈCNICS, 5 NIGÈRIA, LAGOS, 7 LA NECESSÀRIA RECOMPOSICIÓ DEL MOSAIC, 9 L’ÚS DE GOOGLE EARTH, 10 UNA CONSTEL·LACIÓ URBANA, RIBERA DRETA DEL NÍGER, 12 MATRIU MORFOGENÈTICA, 14 MATRIU ECOLÒGICA I ECOLOGIA URBANA, 16 CAMINS D’AIGUA, LA GEOGRAFIA DE L’AIGUA, 17 MATRIU ANTRÒPICA, 18 CRONOTOPOLOGIA, 21 LA GENÈTICA DEL TERRITORI, 22 LA CIUTAT CAPITALISTA, 24 CAP A LA CIUTAT MOSAIC, 25 DE LA TRAMA AL TEIXIT, 26 L’ESPAI DE FLUXOS NECESSARIS, 28 URBANISME PUNTUAL I URBANISME LINEAL, 29 TERRITORI GLOBAL, ESPAI LOCAL, 30 e-MARKETS, 31 URBANISME OFICIAL, 32 CONTRAGEOGRAFIES, 33 LA CIUTAT IMPREVISTA, 34 URBANISME SALVATGE I, 35 URBANISME SALVATGE II, 36 EL CAS DEL MAKOKO, 37 EL FRACÀS DE L’URBANISME, 38 LA TRAMA DIFUSA, 39 PATRONS DE CONNECTIVITAT, 41 INTERMODALITAT PER ESPONTENEÏTAT, 42 LA GENÈTICA DEL MOVIMENT, 44 L’ESTAT DE L’ART, 45

Treball desenvolupat en marc de l’assignatura “Ciutat Mosaic Territorial” compresa en el Màster i Programa de Doctorat d’Investigació en Urbanisme del Departament d’Urbanisme i Ordenació Territorial de la Universitat Politècnica de Catalunya

www.ciutatmosaicterritorial.com

Assignatura dirigida per Carles Llop

Juny de 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Un Atlas D’ençà que Mercator publicà el seu treball de geografia conegut com a Atlas (títol original: Atlas sive cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura) es concep un Atlas com un recull de cartografies. No obstant, obres d’ànima similar publicades per Claudi Ptolomeu o Herodot, podrien fer-nos reflexionar i assentar millor la idea d’Atlas, o d’un Atlas.

Visualitzant Lagos Mega-City Region

4

La idea vaga, concebuda i preconcebuda d’un Atlas clàssic, com un recull de dibuixos de la representació d’un espai geogràfic, tal vegada resti incompleta com la mateixa cultura clàssica dels treballs de geografia, i la comprensió dels territoris, expressen. Així doncs, allò fonamental o bé que s’ha concebut com a relatiu a un Atlas no és -si és que ho estat mai- des del meu punt de vista un simple compendi de mapes, figures i representacions d’una realitat física.

Avui dia, la representació cartogràfica ha esdevingut, en bona mesura, assaig, interpretació subjectiva del qui dibuixa, cartografia, representa, allò que s’interpreta i es percep a través de la forma.

Però també allò que el llegat de desenes de coneixements, interpretacions i projeccions han modelat en l’estructura física del territori.

Per consegüent, l’Atlas (“el que suporta o sosté”) que teniu a les mans no pretén ser una mera expressió cartogràfica de la realitat física sinó un relat a partir de les observacions d’un territori.

Un Atlas per Lagos Al 2014 s’estima que més del 50% de la població mundial viu en ciutats, per la qual cosa podríem afirmar que estem esdevenint una espècie urbana. El desenvolupament geogràfic desigual és un fenomen global i una conseqüència de l’expansió del sistema industrial capitalista i els seus processos d’acumulació per despossessió (Harvey 2006). La megaciutat (Castells 1996) de Lagos, una de les ciutats més extenses del món, situada a Nigèria és des del meu punt de vista un dels millors exemples per explicar aquests processos de producció social de l’espai a gran escala.

S’estima que Lagos creix a raó d’unes 500 persones per hora (Koolhaas 2004), és a dir al voltant d’unes 10.000 persones al dia, persones les quals estan sent abocades en grans extensions d’assentament humans amb unes altes condicions d’hiperdegradació, espais urbans que reben la denominació d’slums1 (paraula que utilitzaré d’ara endavant per referir-m’hi). Al voltant d’un 75% de la població de Lagos, d’acord amb les dades de Nacions Unides, viu en slums on cada metre quadrat es troba en ús per part d’algú i la ciutat continua el seu creixement expansiu en totes direccions extenent-se, fins i tot, pels voltants i per sobre de la mateixa llacuna de Lagos.

De les megaciutats se’n diuen dues coses amb les quals no puc estarhi d’acord, i que en bona mesura, intentaré respondre a través d’aquest relat cartogràfic que es presenta a continuació. La primera és que quan un es mira el mapa d’una megaciutat la relació entre slum i riquesa és inexistent, la qual cosa des del meu punt de vista és erroni considerar una part sense l’altra doncs ambdues són ciutat. I la segona, és que un cop vista una ‘ciutat slum’, vistes totes, afirmació amb la qual no podria estar més en desacord, doncs, tal vegada comparteixin tendències, tipologies edificatòries o pautes de creixement però una afirmació tan simplista només es pot fer des de la ignorància del territori.

Em proposo realitzar un exercici d’immersió en la complexitat del territori, a submergir-me en el gran mar de dades inconnexes que es poden trobar a la xarxa, així com també mirar d’atènyer algunes explicacions a una realitat territorial concreta mitjançant l’expressió escrita, fotogràfica i de representació que proporciona l’Atlas.

1

Slum, és un concepte anglòfon que defineix les àrees hiperdegradades i unes condicions de vida paupèrrimes (per saber-ne més: Challenge of Slums (UN, 200X), Planet of Slums (Davis, 2006) o Dictionary of Urbanism (Hall, 2005)

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

D’una banda i a partir de la idea que la Cartografia no és ni bona ni dolenta, però tampoc neutral, aquesta em brinda la possibilitat des de la interpretació de dibuixar i representar allò que encara no ha estat dibuixat. Aquella ciutat imprevista que desborda els ritmes formals de l’ordenació del territori, de la mateixa manera que desborda límits administratius i les mateixes condicions que la natura ha predisposat en aquest espai geogràfic.

Mentre d’altra banda, la interpretació i la anàlisi de la documentació escrita em permeten complementar un relat propi del fenomen urbà a Lagos.

Aspectes tècnics Problemes derivats de les fonts d’informació i recursos a l’abast.

L’accés a la informació ha estat un dels grans handicaps a afrontar en la investigació, la manca d’accés directe a la informació i la manca de fonts i recursos de caràcter públic han estat una constant pel desenvolupament del projecte que aquí es presenta.

No obstant, i malgrat el mar d’informació inconnexa, ha suposat un repte de recerca apassionant i un repte per la interpretació personal.

La cartografia ha esdevingut l’instrument fonamental per a l’elaboració del propi material base per l’estudi. La cartografia base de la ciutat és d’elaboració pròpia, construïda a partir de les imatges de satèl·lit que proporciona el programa de Google, Google Earth.

D’altra banda, la comprensió del conjunt de la megaciutat de Lagos topa també amb un altre escull, el político-administratiu, ja que la organització i administració de l’àmbit d’estudi va més enllà del propi estat de Lagos.

Un fenomen global de singularitat Yoruba Rellegint la Història de l’Urbanisme (Chueca Goita, 1995) anuncia que la característica principal de la ciutat contemporània és un ciutat fragmentària, dispersa, caòtica i a la qual li falta una figura pròpia. Afirmació, la qual estar feta òbviament en el context de la ciutat occidental, no obstant, aquesta mateixa caracterització de la ciutat és aplicable a una gran megaciutat com Lagos.

Tanmateix com ja s’ha comentat cal anar un pas més enllà d’aquesta simplificació i aquestes constants generalitzacions. Punt de partida clau que ens porten a fer en uns primers apartats una contextualització necessària de l’àmbit d’estudi.

LMCR | June of 2014 2014

5

Visualitzant Lagos Mega-City Region

El perquè d’aquest Atlas és la resposta a la pregunta “què podem aprendre de Lagos?” Un Atlas sosté i suporta un contingut que prové d’observar, identificar, escriure, interpretar i representar continguts els quals, s’expressen en aquest treball a partir de la cartografia, la interpretació i/o intuïcions, el relat i la fotografia.

Amb això pretenc entendre, comprendre i sentir a través d’una mirada intensa del territori, la pulsació d’un territori que a priori es preveu complex, la megaciutat de Lagos, Nigèria.

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

En termes geogràfics aquest segle XXI serà segons múltiples estudis el de la consolidació d’un món urbà i hiperconnectat 2.

Ambdós, fenòmens clarament de caràcter global. L’estimació que el 50% de la població mundial viu en assentaments urbans, un dada que es reflecteix aramateix a països com el del cas d’estudi que es presenta, Nigèria, i on several factors have led to this development but the main reason is the shift in our society from an agricultural to a service- and market based (...) In fact the rate of urban growth in many developing countries is the fastest urban growth ever seen on our planet (World Urbanization Prospects: The 2007 Revision, 2008). In the 1950s, 20 of the world’s 30 most populated cities were located in the developed world (Knox et al, 2003). Mentre,

Visualitzant Lagos Mega-City Region

6

l’any 2010, 18 d’aquestes ciutats ja se situen entre les ciutats del món en vies de desenvolupament (Demographia World Urban Areas & Population Projections, 2010). En el mateix informe, l’estudi de prospecció indica que la població urbana mundial continuarà creixent arreu del món, també a Nigèria on les ràtios de població urbana s’espera que continuïn augmentant de forma considerable amb escenaris on es dobla aquesta població. En el cas de Nigèria, i concretament, la megaciutat de Lagos es deu, en bona mesura, gràcies primer el boom del petroli i al que avui hi sumem la condició de primera potència econòmica de l’Àfrica assolida aquest mateix 2014.

A continuació, es desenvolupa una visió interescalar, mitjançant un procés de fotointerpretació del territori i una extensa bibliografia. L’estudi planteja un ràster d’un dels processos d’urbanització més potents de la zona occidental de l’Àfrica, concretament el de la ciutat de Lagos i a la megaestructura urbana que ha donat lloc. No es busca, o només es busca com a objectiu fer un estudi demogràfic sobre Lagos, tampoc un aprofundiment en les condicions de vida o la tipologia arquitectònica de la seves construccions, sinó que el present estudi es proposa posar de manifest diverses condicions de la geografia urbana de la ciutat. Tampoc es pretén fer una anàlisi del procés d’urbanització sinó un primer estat actual de la qüestió. El què ens interessa és la ciutat, allò relatiu a l’urbà, el seu espai i llurs interconnexions, el qual va més enllà dels límits políticoadministratius. És a dir, el què ens interessa és la pell de les ciutats (Solà Morales 2005).

Des d’una mirada del territori sense la antropització, fins a l’actual creixement invasiu de la ciutat, allà on aquesta s’estira més enllà dels seus confins. I alhora, fent un esforç de veure el què no veiem, i que tal vegada és o podria ser clau per una millor comprensió del territori. Una mirada intensa que permeti copsar la realitat física urbana, però també les aptituds i vocacions del territori.

Entendre la ciutat és fruït d’un procés com ho és la mateixa ciutat. Utilitzar més d’un procediment i nodrir-se dels coneixements de més d’una disciplina són peça clau per entendre, analitzar i representar el territori que ens ocupa.

Expressar-ho amb un seguit de representacions que ens permetin visualitzar la ciutat: la morfologia, l’estructura urbana, el temps la mobilitat, i el paisatge. I fins i tot, una mica més enllà, per tal de comprendre el metabolisme de la ciutat, la matèria que el compon i l’energia que el fa moure.

Un escàner que passa de l’existència incerta dels slums fins a la realitat especulativa del nou centre financer.

2

Per saber-ne més: laboratori de MITurbanplanning lab o bé a la relació d’estudis que es poden trovar a la página de web de nacions unides (p.ex. World Urban Prospection, 2012)

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Nigèria Nigèria, estar situada a la costa occidental d’Àfrica i comparteix fronteres amb Benín, Camerun i Níger. L’estat és una federació d’un total de 30 estats, entre ells l’estat de Lagos i l’estat d’Ogun.

La història del desenvolupament urbà a Nigèria està directament relacionada amb el colonialisme. Abans de la colonització la naturalesa dels assentaments humans era predominantment dispersa. Assentaments rurals escassament poblats i amb poca presència de ciutats i pobles. La colonització va comportar una nova realitat sociopolítica i econòmica, on la missió del colon era prendre l'ocupació de la terra i fer-ne la seva llar, mitjançant l'explotació de tots els recursos disponibles. Per tal d'aconseguirho, van crear un sistema d'administració que era absolutament aliè als pobles indígenes, però molt eficient pels colons. Van crear estructures i centres administratius, van desenvolupar tan les infraestructures de suport com els centres urbans i les línies de ferrocarril, carreteres, o també les línies de telegrames (Adedeji 2012).

Visualitzant Lagos Mega-City Region

7

Els recursos naturals i humans disponibles a Nigèria haurien d'haver catapultat el país en un colós econòmic de prestigi internacional. No obstant això, Nigèria és un país de paradoxes creades per l’espoli i les polítiques econòmiques prooccidentals, on l’FMI i el BM hi ha tingut un paper destacat.

La gran quantitat de recursos naturals s'integren en els sistemes econòmics internacionals, a canvi d’ingressos massius que porten la promesa d'una ràpida transformació socioeconòmica en el propi país. D'altra banda, les enormes possibilitats de desenvolupament industrial abunden gràcies a la disponibilitat de matèries primeres variades. Però aquestes possibilitats de desenvolupament segueixen sent només un miratge. Més enllà, d'aquests recursos naturals, Nigèria compte amb una gran extensió de terres fèrtils per a l’agricultura, extensos boscos i unes òptimes condicions per la pesca. A més a més, d’un potencial enorme en força de treball que oscil·la al voltant dels 170 milions d’habitants.

Tanmateix, i juxtaposat contra els potencials per al creixement econòmic i el desenvolupament s'estan deteriorant les condicions socioeconòmiques. Mentrestant, i per contra, una de les principals conclusions del Nigerian Human Development Report (UNDP, 1996) va ser que els grans desajustos regionals (espacials) eren i són el taló d'Aquil·les del país – la font principal del seu conflicte perenne, la inestabilitat política i disturbis socials (UN-Habitat 2008).

Lagos Lagos és la ciutat més gran i més important de la Federació de Nigèria, situada entre les latituds 6 ° 23'N i 6 ° 41'N i les longituds 2n 42'E i 3r 42E. Lagos és la principal ciutat de l'estat de Lagos, que està situat a la costa sud-oest de Nigèria. L'àrea metropolitana de Lagos ocupa fins al 37% de la superfície terrestre de l'estat de Lagos i allotja al voltant del 90% de la seva població (Unicef 1995, Aina 1990a).

Actualment, la ciutat de Lagos ocupa 1.170 km2 de territori dels quals 220 km2 (18,9%) són aigua. Lagos és la ciutat més poblada de Nigèria i una de les ciutats amb un dels creixements més accelerats del món.

L’estimació de població de Lagos i la seva regió metropolitana se situa prop del 20 milions de residents, i s’estima que la ciutat podria assolir aviat els 25 milions d’habitants. Per consegüent, Lagos constituiria un dels espais geogràfics de l’Àfrica amb la concentració d’habitants més alta del continent. Lagos és, doncs també, la ciutat més important en població de l’Àfrica Occidental, la qual cosa va situar-la com la primera ciutat del continent entre les deu ciutats més poblades del món.

L'àrea de Lagos constitueix dues grans regions: l'illa, que és la ciutat original, i la part continental, que es compon pel conjunt d’assentaments on es produeix un creixement més ràpid.

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Història i Ciutat

Visualitzant Lagos Mega-City Region

8

Lagos va ser fins el 1991 la capital de Nigèria. Avui dia Abuja és la capital administrativa i política del país, però Lagos segueix sent el centre industrial, comercial i financer de Nigèria. Lagos s'estima que compte amb més del 60% dels establiments industrials i comercials del país, el 90% del comerç exterior i el control del voltant del 80% del valor total de les importacions del país. Es beneficia de múltiples recursos amb els que compte Nigèria com el petroli, el gas natural, el carbó, la llenya i l'aigua.

També prop del 70 cent de la inversió industrial nacional es troben al Lagos Metropolità (Aina 1994, UN 1995, McNulty 1988).

La població de Lagos va començar a créixer a partir del 1970 a causa de la migració de les zones rurals i l'alta taxa de fecunditat. Fins i tot, donat el fet que actualment la taxa de fecunditat és més baixa a Lagos que a les zones rurals, la població de la ciutat tendeix a créixer més que la població en les zones rurals. També el fenomen migratori cap a la ciutat no sembla disminuir, ans al contrari, augmenta. El creixement de la població en els últims deu anys ha estat més alt que mai i el creixement en el futur, s'estima que encara serà més alt.

Tal vegada podríem estudiar Lagos com un arxipèlag a l’occident del país, un realitat urbana que poc té a veure amb la resta del país, tot i que la descentralització de la capital han remogut un mica l’estructura del país.

LMCR Lagos Mega-City Region (LMCR) s’identifica com l’extensió territorial de 153,540 hectàrees a l’oest de l’estat de Lagos a més de la seva extensió cap àrees que formen part de l’estat veí, Ogun State.

L’informe de la Federal Republic of Nigeria (FRN, 2006) descriu aquesta regió com a una regió en crisi. Per la qual cosa es proposa desenvolupar el projecte conegut com a Mega-City Project el qual és una conseqüència directa del desenvolupament urbà que avança en certa manera d’una forma natural, dins el propi caos (Gandy 2006).

La pressió de l’augment poblacional s'ha vist augmentada per la inadequada provisió d'habitatge, degut en gran part pels grans fluxos migratoris interns del país, però també provinent d’altres països veïns de l’Àfrica central i Occidental.

Aquesta pressió persistent amb l’entrada constant de població, comporten per la ciutat de Lagos una densitat mitjana de població d'aproximadament 20.000 persones per quilòmetre quadrat, molt per sobre de les dades que trobem a nivell nacional on la mitjana se situa lleugrament per sobre de les 1.300 persones per quilòmetre quadrat.

Com a conseqüència el 70% de la població de Lagos viu en slums (FRN 2006). La insuficiència d'un habitatge digne s'ha traduït en un condició característica de l'estat de Lagos i concretament a Lagos Mega-City Region registrant 42 barris pobres el 1985 i més de 100 a 2006. Amb tot, doncs, Lagos ofereix una àmplia evidència que el ràpid creixement en un context de declivi econòmic ha estat una "recepta per a la producció en massa d’slums" (Davis, 2004).

L'efecte d'aquests barris marginals emergents és devastador, deixant els extensos corredors territorials, que es troben entre la frontera de Lagos i Ogun, sota una intensa pressió del creixement físic. La Lagos Mega-City Region es vessa per sobre d’aquests límits administratius, amb garanties efímeres d’un bon desenvolupament infraestructural (Gandy 2006).

Font: Lagos State Ministry of Physical Planning and Urban Development, 2010

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

La necessària recomposició del mosaic

Visualitzant Lagos Mega-City Region

9

100km

DECONSTRUCTING – SCANNING - UNDERSTANDING

El mapes representen la composició del mosaic actual de la matriu antròpica Els colors expressen els dos extrems de la realitat residencial, la qual conjuminada amb la representació cartogràfica de les activitats productives de capital humà i material, emfatitzant un espai fragmentat compacte.

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

L’ús de Google Earth

Visualitzant Lagos Mega-City Region

10

Tenint per objecte d’estudi la caracterització del genoma de la ciutat, Google Earth esdevé una eina fonamental i la base per generar la cartografia del treball que es desenvolupa a partir d’ara, gràcies en bona mesura a la informació que ens proporciona aquest programa. Així doncs, aquest Atlas es plasma en bona mesura gràcies a la utilització de la tecnologia de les imatges de satèl·lit disponibles a Google Earth i que ens permeten una percepció concreta de l’espai urbà. Esdevenint una eina fonamental per a l’estudi de la ciutat i concretament l’acció antròpica. Google Earth és un programa informàtic que ens permet visualitzar la totalitat de l’extensió de Lagos i la seva conurbació a través d’un mosaic d’imatges de satèl·lit. Mitjançant Google Earth, doncs, observo, interpreto i dibuixo el paisatge com a forma construïda, el desenvolupament d’una visió subjectiva entesa en bona mesura de com el paisatge urbà ens mostra la idea de l’espai urbà.

El material del qual es disposa per l’estudi de cas a mitjançant Google Earth suposa la congelació de la realitat en un moment precís, la qual cosa implica que l’actuació dels agents urbans pot resultar difícilment detectable per l’observador. Els processos temporals i els subjectes de les pràctiques de la producció espacial es perden en la imatge de satèl·lit (Capel, 200X). Per la qual cosa serà necessària dur a terme un bona part de la recerca a través també de la documentació en format escrit (bibliogràfic o recursos de la xarxa) i en format audiovisual. No obstant, el potencial de Google Earth se’ns revela com un instrument de gran abast i contingut per dur a terme una primera diagnosi de la realitat urbana i les seves qualitats d’espacialitat i territorialitat.

Podríem dir que Google Earth és doncs una bona eina per a la localització de la ciutat, del seu nucli o nuclis en el territori, la topografia i les característiques geogràfiques de l'espai geogràfic que s'estigui visualitzant. Per consegüent, és possible en bona mesura dur a terme una diagnosi sobre la trama urbana. No obstant, en el cas de Lagos més que la trama urbana, és a dir, el viari, les illes i parcel·les, aquí farem un estudi del teixit urbà. Aquest concepte des del meu punt de vista de la anàlisi de l'estructura urbana de la ciutat respon més a l'expressió cartogràfica que es desenvoluparà més endavant. A més les possibilitats del visor d’angularitat, múltiples perspectives i escala dinàmica ens permeten una mirada més enllà del pla per interpretar i intuir diverses condicions territorials.

Com assenyala Horacio Capel en el seu article sobre l'ús de Google Earth aquestes possibilitats són espacialment rellevants, destacant-ne per exemple la possibilitat del canvi d'orientació. De fet, doncs, a través d’aquests elements visibles de la ciutat es poden establir diverses categories i variables que ens permeten seguir l’evolució de la ciutat. Concretament, podem arribar a fer la distinció en l’espai intraciutat dels usos del sòl, del teixit urbà, la deducció de les funcions i els principals sistemes, així com també una primera lectura de l’impacte de l’organització político-econòmica i social de la urbs. I, fins tot, la comprensió a través de la realitat física urbana, la dialèctica urbana que s’estableix entre diferents estructures polítiques i de relació de força entre diferents classes socials, i determinades actituds i vocacions culturals de la població que habiten en l’àmbit d’estudi.

La dimensió temporal fa de Google Earth un eina singular, un mosaic cartogràfic territorial sense parangó. Així doncs, és possible realitzar una avaluació sincrònica del moment de la presa de la imatge de satèl·lit i això ens permet tenir un visió dels processos de canvi diacrònic gràcies a les múltiples imatges preses durant un període de temps determinat.

L’estudi del territori, especialment de l’espai relatiu a l’urbà, ens ajuda a descriure, representar i explicar les característiques de la ciutat actual, d’acord amb la darrera imatge obtinguda del satèl·lit, per una millor comprensió del paper que juga aquesta realitat urbana i llurs funcions. Ens permet accedir i interpretar imatges a diferents escales, la qual cosa resulta de gran interès per desenvolupar la tasca que aquest Atlas es proposa: l’estudi de la morfologia urbana, projectes de reformes, desenvolupament territorial, la trama urbana, els usos del sòl i l’edificació. Tot i que, d’una manera general, es podria afirmar que la simple inspecció ocular ens descobreix poca cosa sinó es disposa de marcs teòrics i informació complementària, general i específica, que permetin una interpretació pertinent de l’estructura urbana que s’està observant (Capel, 200X). A més a més, i d’altra banda, aquest instrument suposa més enllà d’una eina contrastada per la diagnosi, és també un recurs per la praxis i la prognosi, per la proposta de processos de transformació per la millora de l’estructura urbana i la qualitat de vida dels seus habitants. Així doncs, amb les seves potencialitats i limitacions, Google Earth s’ha convertit en un instrument tècnic de gran importància per l’estudi i la investigació territorial i urbanística.

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Vista sobre el cas d’estudi: Lagos Megacity Lagos Mainland

Framework

Ibadan

Abeokuta Lagos Island

Visualitzant Lagos Mega-City Region

11

Port

Google Earth La possibilitat de no haver estat mai allà però tenir un gran nombe de posssibilitats d’observar l’espai urbà.

New Business Area

Port

CBD

Makoko

Ogun River CBD

Google Earth

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Una constel·lació urbana a la ribera dreta del riu Níger

Porto Novo

Abeokuta

Visualitzant Lagos Mega-City Region

12

Lagos (Megacity)

Ibadan Ife

Golf de Guinea

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Niger River

Delta del Níger

Bonnin Blàzquez, A.

Lagos (Megacity) 13

Abeokuta

Visualitzant Lagos Mega-City Region

Porto Novo

Ibadan Ife

Golf de Guinea

Niger River

Delta del Níger

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Matriu Morfogenètica (Awosika 2010) Clima i Geologia La ciutat de Lagos forma part d’una conca sedimentària, formada amb la base d’una seqüència d’argiles i sorres, amb intercalacions de pissarres i calcàries(Urban geology of Lagos, Theophilus Davies).

Visualitzant Lagos Mega-City Region

14

La topografia és plana i amb cotes de molts baixa altitud, generalment per sota de 20 metres. Lagos, amb una població estimada de més de 15 milions d'habitants, és un dels centres urbans més poblat i vibrants en activitats productives i comercials a l'Àfrica.

Aquestes variables singulars de la geografia i la demografia determina i és la causa en bona mesura d’un cicle de contaminació atmosfèrica, d’aqüífers i subsòl, així com accentua diversos efectes en els processos geològics que donen lloc a inundacions, erosió costanera i altres problemes geològics d'enginyeria (subsidència, intrusió d'aigua marina, infiltració de lixiviats, entre altres).

Aquests problemes es repeteixen a tota les grans ciutats d'Àfrica, on la urbanització està superant la capacitat dels governs per ampliar i millorar les infraestructura i les xarxes de recollida de residus.

La contaminació atmosfèrica S'han realitzat una sèrie d'estudis sobre els aspectes de la contaminació de l'aire a Lagos. Aquests inclouen model i els resultats simulats, que mostren la manera de dispersió dels components principals de la càrrega de contaminació atmosfèrica. Contaminants, entre els quals s'hi inclouen els gasos d’efecte hivernacle: NO2, CO i COV generats en bona mesura pels vehicles de combustió, contribuint a l'efecte hivernacle. No cal dir que molts d’aquests compostos orgànics volàtils són tòxics i cancerígens.

Els principals elements i compostos es troben en el fums, la pols, la boirina i l’smog fotoquímic, especialment en aquelles partícules provinents de l’advecció de partícules del Sàhara (Sahara dust) durant el mesos de desembre i gener. Aquest factors segons els darrers estudis de l’Organització Mundial de la Salut tenen conseqüències en la salut com les afectacions en els sistema respiratori o altres repercussions degudes a la inhalació de partícules i micropartícules.

Risc d’inundacions Les inundacions poden estar vinculades a activitats tant naturals com antropogènics. Algunes de les causes naturals són: unes condicions de topografia molt suau, intens onatge i variació climàtica de les marees, característiques de vulnerabilitat del sòl i marees ciclòniques.

L'augment del nivell del mar, així com els efectes de subsidències localitzats també exacerba les taxes d'erosió costanera i posteriorment inundacions.

Causes naturals: La topografia de baixa altitud fa que el litoral es trobi altament exposats i esdevingui susceptible a inundacions provocades per l’onatge, especialment durant els períodes de marees altes. Aquestes condicions s’agreugen amb els episodis de tempestes i fort onatge.

Causes: antròpiques: un dels factors clau que expliquen les condicions de risc d’inundabilitat de Lagos és la seva urbanització (més ben dit, la no urbanització) i un pobre sistema de drenatge d’aigües.

Degut en bona part al ràpid creixement de la població i la sobreutilització del sòl, la qual cosa ha conduït la situació fins a l'obstrucció dels canals de drenatge. Les alteracions de canals (canalització, dics, preses i ponts) tindria efectes generals en els sistema de captació i subministrament.

L'augment de la població també es tradueix en aquest cas en una major generació de residus sòlids. La instal·lació d'eliminació de residus ineficaços fan que els residents aboquin els seus residus als canals, com si es tractés d’un sistema transport directe dels residus al mar o a la llacuna. Per contra els canals de drenatge es bloquegen per l’acumulació de residus, conseqüència la qual dóna lloc a la inundació de les zones adjacents.

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Canvi climàtic El clima de la Terra es preveu que canviar perquè les activitats humanes estan alterant la composició química de l'atmosfera a través de l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle. Principalment diòxid de carboni, el metà, els CFC i l'òxid nitrós.

Augment del nivell del mar Com a conseqüència de l’augment intensitat de l’efecte hivernacle és preveu que l’escalfament global comportarà d’acord amb les dades aportades per l’IPCC que un augment global del nivell del mar durant el segle 21 a una velocitat més gran a la qual s’ha produït entre 1961 i 2003. La qual cosa podria comportar greus riscos per la ciutat de Lagos, especialment aquelles àrees més exposades a les inclemències climàtiques, condicions de la topografia i localització geogràfica.

En el marc de l'informe especial del IPCC sobre escenaris d'emissions (SRES) escenari A1B per a mitjans de la dècada de 2090, per exemple, el nivell global del mar arriba 0,22-0,44 m per sobre dels nivells de 1990, i està augmentant en al voltant de 4 mm any-1. Com en el passat, els canvis del nivell del mar en el futur no serà uniforme geogràficament, amb canvis regionals del nivell del mar que varia dins d'aproximadament ± 0,15 m de la mitjana en una projecció model típic.

L'expansió tèrmica es preveu que aportarà més de la meitat de l'augment de la mitjana, però el gel terrestre perdrà massa cada vegada més ràpid a mesura que avanci el segle.

Una incertesa important es refereix a si la descàrrega de gel de les capes de gel seguirà augmentant com a conseqüència del flux de gel accelerada, com s'ha observat en els darrers anys. Això se sumaria a la NASA, NOAA quantitat d'augment del nivell del mar, però les projeccions quantitatives de la quantitat que afegiria no pot ser fet amb la confiança, a causa de la limitada comprensió dels processos pertinents.

LMCR | June of 2014 2014

15

Visualitzant Lagos Mega-City Region

Alguns gasos d'efecte hivernacle es produeixen de forma natural en l'atmosfera, mentre que altres són el resultat de les activitats humanes. D'origen natural gasos d'efecte hivernacle són vapor d'aigua, diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, i l'ozó. Des del començament de la revolució industrial, les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni han augmentat en gairebé un 30%, les concentracions de metà han més que duplicat, i les concentracions d'òxid nitrós han augmentat en un 15%. Aquests increments han millorat la capacitat d'atrapar la calor de l'atmosfera de la terra.

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Matriu ecològica i ecologia urbana L’ecologia en biologia és la relació dels éssers vius respecte el medi ambient, si ho enfoquem des d’un angle social, la distribució dels éssers humans i els grups socials als quals pertanyen, parlem d’ecologia urbana.

Visualitzant Lagos Mega-City Region

16

A l’antiguitat l’element natura era un element perillós, de gran envergadura a la que els urbanistes s’hi enfrontaven de manera subtil alhora d’encarar la construcció de la ciutat, però avui la naturalesa sembla ser un element imprescindible per abordar la reconstrucció i regeneració d’espais de la ciutat. És a dir, la comprensió del verd i els espais oberts com a ordre urbà i humà de les ciutats pel desenvolupament de barris i especialment de zones degrades.

Però com indicava Smets en la conferència Passages de Barcelona (CCCB, 2014) “rules are not only indicated by nature” sinó que també en aquest cas com en tants d’altres a nivell global el “laissez faire lasseiz passer” i la producció espacial sense límits dels assentaments de la força a treball han consumit el territori imposant les seves pròpies normes.

Es fa imprescindible doncs localitzar i disposar d’una base sòlida de l’estat de les àrees ecològiques, espais oberts i corredors ecològics, per la comprensió de la qualitat de l’urbà, aquella urbanitat verda que interconnecta diferents àmbits de la ciutat i vertebra les zones urbanes.

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Xarxa hidrogràfica: Carrers d’aigua

Visualitzant Lagos Mega-City Region

17

Camins d’aigua: Una ciutat on l’aigua esdevé primer traçat, després via, i finalment, carrer

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Matriu Antròpica

Visualitzant Lagos Mega-City Region

18

Les forces globals que empenyen a la població a l’abandonament del camp (la mecanització, la sequera, els conflictes armats, l’espoli de recursos, la importació d’aliments i la agroindústria a gran escala, a més de la concentració de petites parcel·les en grans propietats, semblen ser, encara avui dia, suficientment fortes com per tal de mantenir els ritmes d’urbanització, encara que l’atracció de la ciutat podria veure’s afectada per la mateixa sobreexplotació i superpoblació, i sobretot per les repercussions en la economia real de la crisi financera global. No obstant, Lagos sembla ser la clàssica excepció que confirma la regla, creix en població i genera el 75% dels recursos per la seva autosuficiència, malgrat el declivi en les condicions socioeconòmiques (Lawanson 2001). A nivell continental i dins la mateixa Nigèria és un pol d’atracció de nova població, amb uns augments diaris de més 10.000 nous habitants fins a finals de la primera dècada del segle XXI. Però, en paraules del mateix governador de l’estat Lagos a la London School of Economics, el principal problema per abordar aquest creixement exponencial és la manca de dades i registres oficials. Un investigador de la Organització Internacional del Treball calculava que als països en vies de desenvolupament, el mercat formal de la vivenda rarament cobria més del 20% de les necessitats reals (Overay citat per Mike Davis 2006), per la qual cosa l’autoconstrucció, especialment, a les megaciutats cobreixen bona part de l’extensió d’aquests creixements sense límits. Tanmateix, no m'agrada el

concepte de taca urbana per expressar el creixement d'una ciutat doncs en una realitat urbana, de caràcter mundial, la ciutat no es pot reduir una mera extensió del teixit continu urbà. Una variable imprescindible per entendre aquest document que teniu a les mans, és l'escàner que es fa de la densitat constructiva i autoconstructiva, les seves condicions i la seva disposició en àrees “delimitades” d'assentaments humans.

La manca de dades fa d’aquest apartat una immersió imprescindible en les dades i estudis al respecte per la qual cosa es contraposen en aquest punt tres cartografies diferents amb l’objectiu de contrastar les diverses informacions sobre el creixement exponencial de Lagos.

M’estalviaré parlar d’un escenari futur, però si que cal acceptar que el conjunt del document traspua en base a la anàlisi de l’extensió urbana que és Lagos, unes reflexions per encarar futurs escenaris. Una anàlisi propositiva, un scanning o deconstructing Lagos des de la comprensió i a través d’una mirada intensa del territori, amb la voluntat de cerca del metabolisme d’aquesta bulliciosa ciutat de l’occident de Nigèria.

M’atreviria a dir sense ser pretensiós, que el present i el futur d’aquest món hiperconnectat l’escriuen i l’escriuran les ciutats.

Toca prendre decisions o si més no ser propositius amb quines ciutats volem. Comprendre el moviment, la pulsació i la dansa amb què es mou la ciutat, per generar sinèrgies. Remenar entre el caos, les virtuts i aptituds dels seus fonaments i característiques.

Classifications Lagos 1990, 1999 & 2008 (Source: Earth Resources Observation and Science Center, 2011-11-01) produced by John Higgins

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

La terra és per Lagos el què el petroli és a per Nigèria. Per la qual cosa el govern de Nigèria va iniciar la compra i formació del banc de terres en la perifèria urbana, així com també en àrees remotes com Badagry, Eti-Osa, Ikorodu y Lekki. És en aquestes terres on les agències del govern han construït noves unitats d'habitatge, a més de comprovar de forma parcial les tendències de l'especulació i el creixement natural de la ciutat. Una altra directriu en la política d'habitatge adoptada és la planificació dels serveis, tot i que la majoria d'aquests serveis es troben fora de l'abast de la majoria dels habitants d'aquestes zones de la ciutat.

L’aplicació de la pujada de taxes sobre la renta de la terra ha millorat ostensiblement la capacitat fiscal del govern, però ha desincentivat l’assentament de nova vivenda per les persones amb recursos més baixos. Diversos edificis residencials s'han desenvolupat a la zona residencial de Govern (GRA) a Ikeja pel govern de l'estat de Lagos per als buròcrates. Amb l'objectiu de desenvolupar altres nodes a la ciutat, la new town Amuwo Odofin (a Amuwo-Odofin), dissenyat per donar cabuda a 100.000 persones en la primera fase es va iniciar amb Lagos State Development and Property Corporation la construcció de 400 unitats d'habitatge. LSDPC va desenvolupar durant les 80 diverses promocions de vivenda per part de l’estat a Isolo, Ipaja, Ogba (Ikeja), Oko-Oba, Agege, Epetedo, Oko-Awo i Iba (Gandy 2007).

LMCR | June of 2014 2014

19

Visualitzant Lagos Mega-City Region

Punts de pressió

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

L’explosió urbana a la costa occidental africana

Visualitzant Lagos Mega-City Region

20

1900

1920

1952

1962

1978

2000

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Cronotopologia de l’explosió urbana La dimensió temporal fa de Google Earth un eina singular, un mosaic cartogràfic territorial sense parangó. Així doncs, és

possible realitzar una avaluació sincrònica del moment de la presa de la imatge de satèl·lit i això ens permet tenir un visió dels processos de canvi diacrònic gràcies a les múltiples imatges preses durant un període de temps determinat.

Visualitzant Lagos Mega-City Region

21

2005

2008

2013

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Visualitzant Lagos Mega-City Region

22

La genètica del territori

Transició demogràfica

La genètica significa "relatiu a la gènesi... Procés o manera com s’ha originat o ha pres naixença una cosa" (IEC, 2014) o "ciència que estudia els fenòmens hereditaris" (Larrouse, 2005), aquest concepte aplicat literalment al territori faria referència a origen de la configuració del territori o als fenòmens hereditaris que propicien aquesta configuració. Els factors hereditaris farien referència als processos socials, culturals, ambientals i econòmics transmesos als individus per colonitzar i modelar el territori, habitar-lo i construir la ciutat.

La migració rural-urbana és una resposta humana a la geografia del desenvolupament desigual. Excloent la migració involuntària dels refugiats, la majoria de la gent es mou per raons econòmiques.

La genètica territorial és una aproximació per a realitzar una anàlisi integral que considera els habitants com a actors modeladors del territori i constructors de la ciutat com a obra col·lectiva immersa en un procés constant d'evolució, transformació i mutació (Gausa, et al., 2001; Koolhaas 2004).

L'anàlisi genètica del territori i la ciutat ens revela el genoma urbà; d'acord amb la "Teoria cromosòmica de l'herència" formulada per Sutton (1903) i Boveri (1902) i Mendel (1866); on el genoma s'entén com la codificació, diagrama o mapa de la totalitat de la informació genètica d'un organisme.

El genoma urbà fa referència "a l'acció generadora, és el conjunt de gens, la informació nuclear defineix el patró o lògica de desenvolupament d'un lloc, que pot implicar combinacions diverses; des d'aquesta perspectiva el genoma és una seqüència no evident, que organitza i permet evolucionar un sistema "(Gausa, et al. 2001, pàg.

251). El genoma en si conté la informació nuclear que "defineix els patrons, o lògiques, de desenvolupament dels organismes evolutius "(Gausa, et al. 2001, pàg. 251). Per la qual cosa en el genoma urbà en si fa referència a aquella informació nuclear del territori que ens defineix les principals línies directrius de l’evolució d’un territori.

La hipòtesi aportada Zelinsky (1971) de la "mobility transition" era un primer intent de relacionar la naturalesa canviant de la migració amb els nivells de desenvolupament se sumen a les aportacions de Thompson (1929), primer, i la de Taylor (1996), després, sobre la teoria de la transició demogràfica. Ambdues, amb cinc estadis clarament diferenciats (Pacione 2005).

En el seu segon estadi, anomenat fase transitòria, és quan una societat comença la seva industrialització i s’inicia una fase de desenvolupament. Les taxes de natalitat continuen sent elevades o molt elevades a causa bàsicament dels valors familiars i religiosos. Però les millores de la salut pública i la medicina comporten una caiguda dràstica en les taxes de mortalitat. És durant aquesta fase que s'inicia el "procés d'urbanització" i on el creixement de la població és més elevada, entre els exemples mundials de les regions que es troben en aquest estadi s'hi inclou Nigèria (Pacione, 2005).

Estadis del Creixement

Creixement i Forma Urbis Un primer nivell d’anàlisi de la forma urbana és la seva visualització com un tot emplaçat en un territori, identificant-ne les característiques geomètriques de la seva implantació. Un segon estadi, és la determinació de les característiques morfològiques de l’ocupació, la qual cosa implica l’anàlisi del teixit urbà. En ambdós casos és necessari identificar les característiques pròpies del procés d’urbanització, el qual és propi de la idiosincràsia de cada cultura i cada època, i de com el context cultural, històric i geogràfic ha influït en la conformació de l’espai. Aquests són els factors fonamentals per entendre el procés que ha donat lloc a una realitat contextual.

Els elements que conformen l’estructura urbana són formes construïdes que s’expressen en l’aspecte físic de diferents maneres i cal concebre’ls a partir de la seva dimensió històrica a través de les diverses fases de creixement, així com també la interrelació de les Claus infraestructurals que donen lloc a l’estructura urbana: eixos viaris, articulacions, funcions, activitat, serveis i espai col·lectiu.

Creixement i Població Com el seu nom indica el creixement urbà té a veure amb el creixement de la població urbana. Les causes que expliquen ambdós processos són el creixement natural de població i el moviment de persones del camp al ciutat, més les migracions externes. Una teoria anomenada el model de transició demogràfica descriu les principals fases de canvi de la població a través de la industrialització i la urbanització en la història (Pacione, 2005 i Livi Bacci 1998); el qual mostra com el creixement urbà està estretament relacionada amb el desenvolupament econòmic (Knox et al, 2003 i Livi Bacci 1998).

El Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (sota direcció de Solà Morales,1992), realitza una proposta analítica de les trames urbanes a partir de la consideració de les diferents formes de creixement de la ciutat.

Aquesta proposta coincideix amb altres metodologies de caire més fenomenològic o estructuralista com les de Panerai, i altres,1983, per a qui les fases d'estudi de la morfologia urbana, inclouen l'estudi de les formes materials d'extensió.

Per Solà Morales (citat per Arrieta 2013; MSM, 1997, p.16) hi ha "una arquitectura de la ciutat que no és la dels seus edificis individuals, ni tampoc els projectes dels espais buits, sinó que està en l'articulació formal de les seves parts". Les formes proposades per Solà Morales (1976 i 1997), estan composades a partir del desenvolupament de tres estadis seqüencials: Parcel·lació, Urbanització i Edificació. D'acord amb la seqüència amb què aquests es produeixen i de les combinacions entre aquests, es generen diferents processos o formes de creixement.

La consideració d'aquests tres estadis assumeix la parcel·lació com a procés morfològic, l'edificació com a procés tipològic i la infraestructura com a procés d'urbanització (MSM, 1997).

Aquests tres estadis es defineixen segons Solà-Morales (1976 y 1997) de la manera següent:   

Parcel·lació: (P), entesa com a transformació de sòl rústic en urbà, com una atribució d'ús urbà a un sòl determinat.

Urbanització: (U), operació de construcció dels elements col · lectius de la ciutat.

Edificació: (I), construcció de l'edificació.

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

opressiu o alliberador. Lefebvre i Foucault trenquen el dualisme concebut-percebut, incapaç aquest de copsar la complexitat de l'experiència viscuda (Albet i Benach, 2010).

Dualitat i Simultaneïtat

Segons Gaja (2001), citat per Arrieta (2013) aquesta classificació es complementa amb les formes de creixement dels teixits preindustrials:

(Arrieta 2013)

El que relaciona aquesta dualitat és, en bona mesura, la renta urbana que determina un espai per l’acumulació de plusvàlues.

Però de la mateixa manera que aquesta renta no pot ser entesa com una simple transacció que té lloc en unes determinades circumstàncies socials, l’espai urbà on es desenvolupa la ciutat no pot ser entès com un espai absolut, o relatiu, o relacional, sinó que esdevé aquestes tres coses simultàniament segons les circumstàncies del temps (Harvey 1977).

Afrontar el creixement La ràpida urbanització la concentració de la població urbana a les grans ciutats, l'expansió de les ciutats a zones geogràfiques més àmplies i el ràpid creixement de les megaciutats són algunes de les transformacions més importants dels assentaments humans.

Les àrees urbanes influeixen fortament en el món del segle XXI i les poblacions urbanes i rurals són cada vegada més interdependents per al seu benestar econòmic, ambiental i social.

Entre els factors econòmics i socials que influeixen més en aquest procés són: el creixement demogràfic i la migració voluntària i involuntària, les oportunitats d'ocupació reals i percebudes, les expectatives culturals, el canvi de patrons de consum i producció i els greus desequilibris i desigualtats entre les regions (Adedeji).

Lagos és l'estat més petit de Nigèria, per aquest motiu el govern ha canviat la ubicació de la capital al centre de Nigèria, Abuja (UN 1995).

Per consegüent cercar una manera de controlar l'enorme migració i el procés incessant d'urbanització de Metro Lagos.

Malgrat aquests canvis Lagos continua creixent de forma constant i els factors d'atracció de la ciutat es mantenen alts, fins i tot més per sobre dels de la nova capital federal del país, Abuja.

Condicions de la espacialitat L'espacialitat, sostenen Lefebvre (1991) i Soja (2008), està formada per l'espai concebut, percebut i viscut. L'espai concebut, el més estudiat amb diferència, es refereix al món mesurable empíricament, objectiu i material, euclidià i quantitatiu, fenomenològic i cartografiable. També tingut en compte, però en menor mesura, pel que fa a l'espai percebut és subjectiu i imaginat, aprehensible no sense dificultats per mitjà de representacions cognitives i simbòliques, summament ideològic i manipulable. I finalment, l'espai viscut polifacètic i contradictori,

Creixement Urbà de la Pobresa Desigual simbiosi sense solució de continuïtat entre pobresa i riquesa; la precarietat de la primera augmenta el creixement de la segona, com apunta a idea de ciutat fractal de Soja.

En el cas de Nigèria, concretament, Lagos, i el seu procés d’urbanització, s’hi ratifiquen aquestes conseqüències. Gràcies a informes com el que presenta Lawanson (2006) on es resolt l’avaluació de l’estat i progrés de Nigèria, fins llavors, el procés galopant d’urbanització més que reduir la pobresa aconseguia tot el contrari. O com anuncia Davis (2006) el motor d’aquesta urbanització generalitzada es troba en la reproducció de la pobresa i no en la reproducció de l’ocupació.

Tensions urbanes La comprensió de les condicions socials de la ciutat supera àmpliament els límits clàssics de la ciutat. La importància del fenomen urbà i la inestable polarització socio-espacial a diverses escales són part significant de les tensions que se succeixen a escala global (les qual requereixen un revisió crítica).

D’una banda, la globalització i la reestructuració econòmica, i d’altrabanda, les migracions internes, transnacionals i la globalització laboral, han donat lloc en extensions urbanes de molts fragments heterogenis i polaritzats (la geografia fractal de Soja o Davis), interrelacionats o aïllats per noves xarxes i jerarquies de desigualtat (Benach i Albet 2010).

Les múltiples fronteres i divisions urbanes, expressió d’una realitat espacial fragmentada per la condició económica i la divisió del treball -a més de les condiciones culturals- són el terreny adobat perfecte per a la confrontació i, alhora, reflexen les tensions geopolítiques ocasionades espacialment , en bona mesura per la reestructuració postfordista a escala global.

LMCR | June of 2014

23

Visualitzant Lagos Mega-City Region

(Arrieta 2013)

Les àrees informals són formes urbanes que neixen i creixen de forma precària, i que en un inici no estan reconegudes però que amb el temps han hagut de ser considerades parts integrals de les ciutats: ciutat rica – ciutat pobre.

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Visualitzant Lagos Mega-City Region

24

Slum, semi-slum, and superslum ... to this has come the evolution of cities.

Patrick Geddes3

La ciutat capitalista i la globalització del sistema productiu industrial El reconeixement de Lagos com a megaciutat (buscar cita manuel castells) La Cartografia com la tecnologia no és ni bona ni dolenta, però tampoc neutral. Per això quan dibuixem creem des d’una perspectiva subjectiva una interpretació intencionada de la realitat.

La ciutat de Lagos i els seu creixement invasiu del territori reflexa, en bona mesura, la manca de voluntat d’intervenció, deixant que el territori es faci a si mateix, on les constants arribades de milers de nous residents no són reconegudes com nous ciutadans, ans al contrari, la seva arribada lluny de construir ciutat continua el seu avenç inexorable del consum del territori.

D’acord amb les taules proposades per Paul Knox, Lagos es troba immersa per la seves condicions en diversos estadis alhora de les línies d’evolució de la ciutat capitalista.

Els projectes de millora passen per projectes especulatius o de millora de fluxos de la força de treball, lluny de fórmules de planifiació flexible on l’interès per aquells projectes puntals, però claus de la ciutat, en què la seva execució tenen un efecte d’impacte global.

Oficialment el 70% de la ciutat és conformada per hiperdesenvolupaments d’autoconstrucció i àrees degrades, espais exposats a inundacions i/o fragmentats

3

Citat per Lewis Mumford, The City History, Its Transformations, and Its Propects, NYC p.464 (1961)

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Els espais de la ciutat són fruït de la diferència i de la fricció, de l’acord forçat o fortuït, espais que expressen tensió i conflicte latent Manuel de Solà Morales (2004)

La ciutat mosaic: més enllà de la dualitat

Dualitats -> Simultaneïtats Cartografia Territorial -> Coreografia de la Territorialitat Geometria del Poder -> Geometries Variables Infraestructures: Sinergies i Dependències Ciutat de ciutats <-> Cantonades territorials Simultaneïtat <-> Interacció <-> Superposició

LMCR | June of 2014

25

Visualitzant Lagos Mega-City Region

Aquesta posició externa que s’adopta, ens fa prendre una posició d’espectadors que ens pot fer veure una realitat urbana molt diferent de la que té lloc en aquest espai (Ignais Solà Morales, ), és aquesta posició externa al sistema urbà, al poder, a la activitat que fa invisible la urbanitat de Lagos. No obstant, la megaciutat, o la ciutat com apuntava Aristòtil, es compon de diferents persones, doncs persones semblants no poden fer ciutat. Tanmateix, les associacions entre persones acaben determinant la condició del lloc. Per la qual cosa és en el teixit urbà constant, dens i intens, on s’aconsegueix que aquest paisatge tan homogeneïtzat arribi a ser distingible, i això és el que es proposa aquest treball d’ara endavant.

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Visualitzant Lagos Mega-City Region

26

Exemples per a una classificació dels teixits urbans a Lagos 1 Creixements d’expansió urbana, bé siguin consumint territori terrestre i/o aquàtic

5- Slum, distinció d’habitatges aïllats i de la delimitació i urbanització de carrers de bona part dels carrers

9- Localització d’activitats comercials i financeres (CBD)

2 Espai d’activitats productives

6- Slum, distinció d’habitatges gran densitat de població o promocions de blocs. Delimitació i urbanització de carrers de bona part dels carrers

10- Grans equipaments

3 Teixit urbà consolidat

7- Slum, no hi ha procés d’urbanització, distinció de carrers.

11- Infraestructures de caràcter global

Gran densitat d’habitatges Exposat a condicions adverses 4 Teixit urbà consolidat + habitat i construcció bona qualitat

8- Slum, no mostra cap tipus d’estructuració urbana més enllà de la que marquen les seves vores. No carrers.

12- El cas d’un slum damunt l’aigua.

Exposat a condicions adverses

Exposat a condicions adverses

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Distinció de carrers malgrat les condicions I l’hàbitat on es disposa l’assentament.

Bonnin Blàzquez, A.

creixements, a més de l'estudi sintàctic i estructuralista dels fets urbans.

Mangin, David (2004)

La base de qualsevol anàlisi tipològica és descobrir les constants que conformen la naturalesa de les edificacions o assentaments, per d'aquesta manera revelar les condicions primàries que actuaren com a factors ordenadors i determinants de la seva producció.

La traça en la ciutat La traça és quelcom nu damunt el territori, és cultural, subjectiva, tova de textura diàfana, però és quan la fem fixa que apareix el traçat. Els traçats afloren en vies i, en aquest cas que ens ocupa, per la seva gran intensitat d’ús es transformen en llocs. Aquestes interfícies es converteixen en escenaris dels quals no en som simples espectadors.

De la trama al teixit L'anàlisi morfològica com a mètode és l'estudi de la forma de la ciutat (Rossi, 1982), forma que per Lynch (1966) és col·lectiva ja que el conjunt d’agents urbans aporten quelcom per a la seva conformació (Arreita 2013). La forma urbana està constituïda per les següents components: l’estructura, la trama, i el teixit.

Des d'aquest punt de vista la tipologia es defineix com el sistema per agrupar fenòmens, usualment anomenats "tipus", possibles de reconèixer perquè tenen atributs o característiques compartides, és a dir, exclusives del col·lectiu del qual formen part. El procés mitjançant el qual es detecta l'organització dels caràcters comuns ja siguin formals o funcionals es coneix com a procés de "tipificació". Activitat la qual, permet establir categories i extreure'n el tipus en una àrea, temps i espai determinat, o dit d'altra manera, les tipologies. La tipologia ens permet relacionar els tipus fins a altres nivells superiors d'anàlisi com la forma urbana, constituint-se en una eina per a l'estudi dels fenòmens urbans.

Segons Lynch (1982), aquesta pot ser definida com la forma de la ciutat en un moment determinat, un procés continu que ha de ser estudiat amb el consegüent anàlisi dels fenòmens de creixement de l'estructura i teixit urbà. En el cas de Lagos l’estudi del teixit urbà suposa un punt de partida per a l’estudi del parcel·lari, l’edificació i l’espai urbà.

Una metodologia per l’anàlisi

L'anàlisi desenvolupat a partir del teixit urbà com a unitat constitutiva mínima és molt fructífer perquè permet establir la relació entre l'objecte arquitectònic (l'edifici construït) i la porció del sòl (la parcel·la), així com l'estudi dels tipus d'agrupaments de les parcel·les en illes, i la integració d'aquestes en trames per constituir la totalitat de la forma urbana. En les diverses escales d'anàlisi es poden establir l'estudi de fragments de la forma urbana: el carrer, el barri o la ciutat. Aquí és on el teixit es presenta com la unitat constitutiva de tots els nivells d'anàlisi.

El mètode està basat en l'estudi previ dels objectes o cadascun dels fragments urbans, que part de la seva descripció fins a la seva interpretació, es defineixen sobre la base de la naturalesa dels objectes d'estudi i el seu context.

Un canvi en l'escala tipològica dels teixits ens porta a l'anàlisi dels nivells superiors, ja que els teixits s'agrupen per formar fragments urbans, que s'integren per constituir la totalitat de la forma urbana, és per això que segons Arrieta (2013) Panerai, i altres (1983) “...el teixit urbà no es caracteritza al marge del seva conjuntura, és a dir al marge de l'estudi del conjunt de l'estructura urbana...”.

Tipus i tipologia La paraula “Tipus” té en el seu origen etimològic al llatí antic “Typus”, que significa forma o figura, que es deriva del mot grec “Tupos”, que denotava l’estampat d’una figura sobre un fons de paper o cuir. El terme des de la seva utilitat en grec denota una imatge, que al seu torn fa referència a una construcció mental idealitzada, que serveix de regla i que és convenient imitar, per la qual cosa des de l'antiguitat "tipus" suggereix una imatge bàsica preexistent d'un objecte a imitar.

L'element típic el podem definir com "la constant que constitueix un fet, no només físic sinó cultural, que pot ser identificat i reconegut en els fets arquitectònics i urbans" (Giusti, 1989, p. 79; citat a Arrieta 2013).

L'anàlisi tipològica se centra en l'establiment dels "tipus" a partir d'una anàlisi crítica dels fenòmens urbans, i inclourehi: l'estudi de combinacions o agrupaments, variacions,

La tipologia és analítica i generativa, això últim en el sentit que el "tipus" pot no tenir en compte les condicions locals; però, és possible abordar la tipificació amb objectius de recerca dels elements típics, estilístics formals, organitzacionals i estructurals dels fets arquitectònics o urbans presents en l'àmbit d'estudi.

1. Busca precisar en primera instància l’objecte d’estudi d’acord amb els seus elements i la seva pròpia delimitació com a àmbit d’estudi.

2. Classificació prèvia dels fragments en l’àmbit d’estudi: aquesta fase consisteix en la observació detallada dels objectes per tal d’establir criteris, els quals ens permetran elaborar els “tipus”.

3. Elaboració dels tipus: construïda per abstracció racional on es cerquen les propietats dels elements que la componen per establir les característiques que defineixen l’espai tipus.

4. La tipologia: defineix el conjunt de tipus i les relacions que s’estableixen entre aquest a escala regional. (En un cinquè estadi la tipologia hauria de ser processada amb profunditat, manifestant les possibles variacions a establir per cada tipus: les equivalències i les jerarquies que estructuren la forma urbana.

Cap una classificació de l’espai urbà La densitat apareix com una variable negativa associada a la compacitat. Doncs, la densitat en el conjunt de teixits urbans a Lagos sembla esdevenir aglomeració, i cap d’ambdues variables no comporten o tenen associats els valors d’intensitat i compacitat. No obstant, en la observació acurada es veuen subtils diferències entre teixits, diferències en la gènesi o mutacions en els patrons evolutius, ens permeten establir una classificació. La minuciositat i el rigor científic en la classificació del conjunt d’espais urbans d’aquesta megaciutat tal vegada ens portarien a afirmar que existeixen més de cent diverses tipologies d’slums, o àrees urbanes amb diversos graus de degradació.

LMCR | June of 2014

27

Visualitzant Lagos Mega-City Region

« Puisque la ville se construït de façon chaotique, rajoutons-en : sublimons le chaos. »

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

L’espai de fluxos necessaris

Visualitzant Lagos Mega-City Region

28

(en vermell els eixos viaris, en negre l’eix ferroviari i al centre l’aeroport)

Urbanisme de creixement lineal Aquestes infraestructures són el pal de paller de l’extensió de la ciutat. Les infraestructures viàries i ferroviàries determinen en bona mesura l’estructura urbana, i pertant, la morfologia urbana.

La xarxa viària i les línies de ferrocarril estableixen límits i barreres privilegien un desenvolupament d’estructura lineal de la ciutat. Els filaments que es descriuen per a l’accessibilitat transversal són molt dèbils.

No obstant, les observacions mostren que aquesta només és un de les condicions de com podria entendres el perquè la forma urbana i l’urbanisme que s’ha desenvolupat a la megaciutat de Lagos.

Una fulla L’estructura d’uns eixos viaris i ferroviaris que avancen paral·lels donen lloc un creixement de la ciutat que recorden al desenvolupament d’una fulla.

Les condicions de l’urbanisme que es marquin a paritr d’ara ens podrien dir si es tracte d’una fulla perenne, o per contra d’un fulla caducifòlia que es fruït d’unes condicions determinades.

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Urbanisme puntual i Urbanisme lineal

Visualitzant Lagos Mega-City Region

29

Les activitats productives localitzades de manera puntual s’han extès de forma linial seguint en bona mesura els eixos viaris

LMCR | June of 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Territori global, espai local

Visualitzant Lagos Mega-City Region

30

Lagos global i els no-llocs

Lagos Local i els orígens

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A. e‐ Markets

Lagos és un important centre comercial a l'Àfrica occidental i el nombre i mida dels seus mercats, tant organitzats i com no organitzats segueixen augmentant.

Amb l'expansió espacial progressiva de la megaciutat de Lagos i la creació de nous barris i noves centralitats urbanes on allotjar a més immigrants, el Govern de l'Estat de Lagos, les administracions locals han hagut de fer front als conflictes que genera la venda ambulant i les instal·lacions inadequades d'alguns mercats.

Un dels mercats més importants que es troven a Lagos és el del mercadeig de peces i aparells electrònics, els quals bona part d’aquests entren a través del port i tenen el seu origen als països occidentals.

Visualitzant Lagos Mega-City Region

31

Lagos, Main Apapa Port Alaba Market Westminster Market

Lawanson Market

Alaba Market

Solous Dumpsite

Ikeja Computer Village

Ojota Scrap Market

Olusosun Dumpsite

LMCR | June of 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Urbanisme oficial

Visualitzant Lagos Mega-City Region

32

Urbanisme de retícula Segurament els únics espais on es pot parlar de malla o trama urbana

Mapa de 1960, Independence of Lagos (Ross 2014)

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Contrageografies

Visualitzant Lagos Mega-City Region

33

Planning business Els equipaments de producció de capital financer segurament miren més cap l’exterior Planning Education Mentre els equipaments de capital humà responen o tendeixen cap a una escala més humana

LMCR | June of 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Slum o no?

La ciutat imprevista

Visualitzant Lagos Mega-City Region

34

Els slums són el problema i la solució a dues variables indestriables per entendre l’espai. L’espai físic que conformen, i l’espai social on es dóna la vida a les ciutats, els quals comporten l’associació de dos conceptes directament relacionats entre si: hàbitat i habitatge. L’hàbitat respon al conjunt de condicions ambientals en les que es desenvolupa la vida d’un ésser viu; mentre que l’habitatge serà l’espai físic concret en el que es dóna aquesta vida. L’habitatge és la cèl·lula bàsica de l’hàbitat (Jornet, 2003) La força amb la què apareixen en el paisatge aquesta expressió física de la societat que hi habita, es deu, en bona mesura, al fet que l’activitat és molt més forta que la dèbil construcció tot i la seva persistència i intensitat en la seva presència en tots i cadascun dels indrets de la megaciutat de Lagos. No obstant, per l’urbanisme els slums per no tenir una estructura urbana genèrica haurien de ser, sobretot doncs, ocasió i oportunitat. Certament, aquí parteixo d’una idea, un plantejament i una actitud positiva sobre aquesta dura realitat urbana, extensiva a molts dels grans epicentres urbans del món. Però, no tan sols en el seu estudi s’hi aboca un mirada positiva sinó que també s’intenta expressa la convicció de que es tracte d’un tema prioritari en l’immediat futur de la ciutat africana.

Una característica important del paisatge urbà de Lagos és la proliferació de barris marginals i assentaments informals.

Aquests han evolucionat en resposta a la incapacitat del govern per proporcionar habitatge adequat per a la població desbordant.

Aquests barris marginals i assentaments informals ofereixen allotjament per a la majoria de les persones i acostumen a ser el primer punt d'escala per als nous immigrants. No obstant això, són manifestacions urbanes de la negligència i manca d'executivitat dels governs. Evolucionen a l'atzar en llocs precaris propenses a les inundacions, l'augment, ensorrament d'un edifici, els incendis i els brots d'epidèmies.

Les cases de baixos ingressos se les acostuma a relacionar amb els barris coneguts com slums. A Lagos, la situació sembla ser lleugerament diferent on predomina el tipus d'habitatge "face-me : face-you", el qual no es pot considerar espontani o il · legal. Les cases semblen ben construïdes, i la ciutat hi ha planificat espais per a serveis col·lectius, no obstant cap dels dos aspectes semblen estar ben resolts.

La manca d'habitatge a la ciutat és alta i els diferents grups socials que viuen en aquest tipus d'allotjament comença a diversificar-se. Fins i tot la forma de viure en els lagosian slums no és similar a altres regions d'estudi de barris marginals, tot i que sí que s'enfronten a molts dels mateixos problemes; la manca de serveis adequats de sanejament i abastiment d'aigua, el sistema de gestió de residus no funciona, o les males carreteres i l'accés limitat a fonts d'electricitat municipals. No obstant, en molt d'aquests slums els lloguers o la renta de la terra són lliurats amb prou regularitat (Nwangwu 1998).

els serveis socials. Podríem afirmar doncs que el creixement dels slums respon a dues maneres de descriure’ls.

La primera sembla respondre a 3 característiques bàsiques.  



Migracions camp ciutat i una ràpida urbanització del territori Alt grau de correlació entre pobresa urbana, règim de tinença, accés als serveis bàsics i la negació del dret a la ciutat Sovint per l’absència de la propietaris clars de les terres

Mentre, l’anàlisi de UN-Habitat (2010) a State of the World’s Cities: 2010/2011 – Bridging the Urban Divide) els defineix per unitats o grups els quals els manqui un o més dels següents condicionants: protecció davant episodis extrems del clima, no més de tres persones compartint habitació, fàcil accés al subministrament d’aigua potable, accés a la salut pública i les condicions d’higiene bàsiques i un règim de tinença amb les condicions òptimes de seguretat davant el desallotjament forçós.

Situacions com el barri d’Ajegunle a la localitat d’ Ajeromi Ifelodun, Lagos, en són exemple. El lloc el qual ens referim és un dels principals slums e Lagos. Sovint descrit com ’jungle city', amb una població multiètnica de més de 340.000 habitants (projecció de referència de 2006; Lawanson 2011). Un dels barris marginals més poblats de l'estat de Lagos i s'assenta en una extensió de territori d'una mica més de 200ha. Els alts graus de manca d’escolarització i la seva tendència negativa indiquen un problema més enllà de la realitat física mediocre en la qual viuen (Lawanson 2011).

L’slum és una ciutat dins la ciutat que viu i es reprodueix a la cota zero. L’arquitectura brilla per la seva absència, l’urbanisme i la planificació es fan el suec, mentre la producció social de la ciutat avança de forma exponencial com una teranyina que va consumint territori amb una clara metodologia dominada per les condicions morfogenètiques del territori la qual respon a tres estadi diferents: l’origen d’un traçat, la consolidació d’un vial (el paper de l’aigua) i l’establiment de carrers que com l’aranya més que tramar, teixeixen Els principals slums que trobem a Lagos Mega-City Region són: Ajegunle, Agege i Makoko. Les quals es troben entre les 30 àrees hiperdegradades més extenses del món i/o exposades a condicions de risc climàtic i epidemiològic. Per molts dels habitants dels slums, la localització el més propera possible a un lloc de feina, centre de producció o infraestructura, és més important que el propi sostre. En el cas de Lagos les persones s’arriben a aglomerar en el si dels mateixos abocadors que es converteixen en espai residencial i comercial (Davis 2006).

Nacions Unides estima que el 75% de la població viu en slums (UN-Habitat 2010). Passada la primera dècada del segle XXI la realitat quotidiana de Lagos continuen sent els reptes de la urbanització i no urbanització del continu urbà, en unes condicions les quals es troben entre diversos graus de degradació. Aquesta realitat espacial apareix com una realitat física d’expressió de la pobresa i les grans dificultats d’accés a un habitatge de mínimes condicions, “formal”.

Són assentaments de grans carències que es caracteritzen per la densitat residencial excessiva, els habitatges en gran part inhabitables i la manca de sanejament, la infraestructura bàsica i Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Tipologia de les àrees urbanes hiperdegradades o slums En espai central o prop d'alguna polaritat Formal Espais veïnals de segona mà Edificacions per la capes més pobres Habitatge públic Hostals, albergs o cases d'acollida Informal Territoris ocupats de forma legal Territoris ocupats de forma il·legal Sense sostre i barraquisme En espais de la perifèria Formal Renda privada Gated communitties Habitatge públic Informal Ocupacions de finques per part dels propietaris (no declarats) lloguers fraudulents Ocupats i autoritzats, incloent urbanització i serveis Ocupació no autoritzada Més enllà de les perifèries Formal Finca privada Informal Ocupació del territori no autoritzada

Bonnin Blàzquez, A.

Urbanisme salvatge 1

Visualitzant Lagos Mega-City Region

35

Urbanisme salvatge 1 Majoritàriament en condicions formals tan en espais centrals com en perifèria. Les condicions de centralitat en el mapa situat

a la part superior denota una alta densitat en la residència, mentre en el segon cas podríem referir-nos a una realitat d’habitatges aïllats, malgrat la gran densitat, gràcies als processos d’urbanització iniciats.

LMCR | June of 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

Urbanisme salvatge 2

Visualitzant Lagos Mega-City Region

36

Ciutat imprevista – Ciutat ignorada “Durant la celebració de la independència de Nigèria, les autoritats alçaren una tanca per tapar la ruta des de l’aeroport,

de manera que la representant de la reina Isabel, la princesa Alexandria, no es violentés amb la visió del panorama de misèria” (Omiyi 1995)

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

El cas del Makoko

Literalment carrers d’aigua

Trama urbana d’aigua

Visualitzant Lagos Mega-City Region

37

El carrer i el no carrer

Makoko és la història d’un poblet de pescador que rep un gran volum de població expulsada del centre de la ciutat o ciutat històrica a l’illa de Lagos i són reubicats transformant aquest paratge de poc de cent habitants a una gran i extensa àrea

urbana que s’exté terra endins llac enllà allotjant a més de 100.000 persones en unes condicons de vida molt precàries, constantment exposades a les inclemències climàtiques, però també a l’estancament i acumulació de residus.

LMCR | June of 2014

CIUTA AT MOS SAIC TE ERRITOR RIAL

El fracàs f d l’urbaanisme de

Visualitzant Lagos Mega-City Region

38

Creixem ment expponenciaal als esppais inteersticials de la matriu m ecoològica

Univerrsitat Pollitècnica de Catalunya – Departam ment d’Urrbanisme i Ordenaació del Territori T

Bonnin Blàzquez, A.

Expansió per invasió: Lagos Island

Visualitzant Lagos Mega-City Region

39

2008

2008

2012

2013 LMCR | June of 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

La Trama difusa

Visualitzant Lagos Mega-City Region

40

Dibuixar la trama d’aquesta megaciutat és perdres en un teixit fibrós de carecterització caòtica que acaben difuminant les línies allà on es poden dibuixar i s’acaben esborrant allà on el carrer es perd entre la densitat de la construcció i la feble estructura urbana

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonn nin Blàzq quez, A.

Pattrons dee connecctivitat

Visualitzant Lagos Mega-City Region

41

Línies força, líímits i barreres Línies força, poonts i paassatges

LMCR | June 2014

CIUTA AT MOS SAIC TE ERRITOR RIAL

Interrmodaliitat per espontaaneïtat

Visualitzant Lagos Mega-City Region

42

Cantonaades terrritorials: en l’oriigen de lla ciutatt hi ha la a

cruïlla

Els ppunts prin ncipals d de tensió territoriaal es trobben a les cruïlles, uns n nodes d’’encontree, intercaanvi i in ntermodaalitat quee per si mateixos podrien ser cconsideraats espaiss d’activittats prod ductives. c esppai on es produeix x aquest Són eespais d’aarticulaciió de la ciutat, encon ntre forçat o fo fortuït, que q tran nsformen les ciu utats en organ nismes més m indesstructiblees del qu ue hom ppodria peensar en primeera instància (MS SM, 20044). n aquestt espais de cruïllla és on n el lloc Però,, especiaalment en esdevvé un esppai de les estratèg gies (De C Corteau, M.), un espai e per la differència como c l’ex xpressió d’un d espaai de gran n complex xitat.

La ciutat és un cruïlla -

gèènesi seerveis, efi ficiència i conflictee laa necessittat de can ntonades prroximitatt i distàn ncies l’eespai quee organitza el tem mps ell conflictee

Avingudes i vies metropoli m itanes: C Curiosa paaradoxa, p ls de la ciiutat peròò alhora suposen barreres sóón eixos potencial infranq quejabless pels habbitant dells barris.

Univerrsitat Pollitècnica de Catalunya – D Departam ment d’Urrbanisme i Ordenaació del Territori

Bonnin Blàzquez, A.

Ciutat en dansa

Visualitzant Lagos Mega-City Region

43

Els espais oberts on el teixit urbà és més tou i contribueix a l’articulació en xarxa d’una ciutat mancada de suport pels espais d’ús públic i connectivitat, també aquí els entenem com a ecotons amb la idea base d’ecologia de Geddes, com a elements ecològics, territorials i político-administratius per establir i dibuixar els límits d’un territori. Uns límits com a morfologia, ecologia, conques i xarxes hidrogràfiques, orografia, etc. Dibuixen límit, perímetre, barrera, interfície, un espai de frontera i relació; buffers d’estructura espacial que s’entrellacen un conjunt d’elements en dansa que ens mostren una de les cares de la coreagrafia de la territorialitat.

D’altra banda, si les cantonades són territorials, els eixos principals de desplaçaments intra ciutat s’afirmen com els espais de connexió més enllà de límits administratius, i els carrers i avingudes esdevenen els nous espais de fluxes metropolitans.

L’escenari d’un sistema complex de relacions i intercanvi, d’estar i passar. Entenent, pertant, aquests espais de la mobilitat com una realitat tridimensional: carrer, via, construccions, escales, desnivells, etc... i temps. Aquí és on sorgeix la necessitat de la infraestructures per dotar-nos d’allò que la natura no ens brinda, és a dir, el què estructura.

Amb tot, entès com una forma urbana de producció de l’espai, i bàsicament de generació de plusvàlues. Però també els nusos viaris com els mercats o els espais productius, per sé, poden ser entesos com un altre sistema de relacions socials. Per contra, l’estructuració lineal i la densitat d’ocupació del territori estronca l’estructuració del territori.

Els espais de fluxes, i concretament, els espais per a la mobilitat són en bona mesura com l’energia ni es creen ni es destrueix, senzillament es transforma, i en el cas de Lagos apareixen com l’estructura d’un relat de diverses intensitats i existències que mantenen Lagos en moviment.

Danfos, en aquelles grans urbs on s’hi acumula la pobresa és on n’hi ha. Conegudes com a ‘busetas’, guaguas, camiones...

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL La genètica del moviment

Visualitzant Lagos Mega-City Region

44

Límits i barreres

El passatge

Eixos cívics

Intermodalitat per esponteneïtat

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonn nin Blàzq quez, A.

L’estaat de l’arrt

Visualitzant Lagos Mega-City Region

45

Lagoss

Inceptiion

Els pooders fàcctics

Ciutad dania

LMCR | June 2014

CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL

46

Crisis a Lagos?

Lagos is not a city in crisis, but the rapid growth poses serious questions that need intelligent answers and responsive, responsible and flexible governing -

Need for people with a capability to think and intervene on the high/metropolitan scale, with cultural specificities of the city in the background.

-

Spatial thinking need another scale that bridges planning and architecture. With the capability to make places. Create a societal value.

City Space Investigations 2010

Universitat Politècnica de Catalunya – Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Bonnin Blàzquez, A. Bibliografia

Omiyi, B.E.A. The city of Lagos, ten short essays; Vantage Press, 1995

Adedeji, H.O. Human Settlement Development; EMT, COLERM, 2012

Reyes Arrieta, R. La Ciudad Informal: Caracterización Morfogenética del Proceso de Urbanización Marginal de Maracaibo; UPV (Tesis), 2013

Agbola, T. and Agunbiade, E. M. Urbanization, Slum Development And Security Of Tenure: The Challenges Of Meeting Millennium Development Goal 7 In Metropolitan Lagos, Nigeria (citat a Sherbiniin, A., A. Rahman, A. Barbieri, J.C. Fotso, and Y. Zhu (eds.) Urban Population-Environment Dynamics in the Developing World: Case Studies and Lessons Learned) Committee for International Cooperation in National Research in Demography (CICRED); Paris (2009)

Ross, L. British Standard / Lagos Exception by Liam Ross & Tolulope Onabolu. Venice Take Away: Ideas to Change British Architecture; The British Pavilion at the 13th Venice Architecture Bienalle. Edinburgh School of Architecture and Landscape Architecture Ref. 2014, 2012 Sennet, R. El declive de l’hombre público; Editorial Anagrama, Bcn, 2011 Soja, E. W. Postmetropolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones; Madrid: Traficantes de sueños, 2008.

Akunnaya Pearl Opoko, Adedapo Oluwatayo. Architecture Research DOI Trends in Urbanisation: Implication for Planning and Low-Income Housing Delivery in Lagos, Nigeria; Department of Architecture, Covenant University, Ota, Ogun State, 2014

Solà Morales, M. Las formas de Crecimiento Urbano; Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, Edicions UPC, 1997

Benach, N. i Albet, A. Edward W. Soja o la reubicación del espacio en el debate de las ciencias sociales | Edward W. Soja: la perspectiva postmoderna de un geógrafo radical; Barcelona: Icaria, Colección Espacios Críticos, 2010

Recursos internet

Castells, M. The information age (edició catalana: L’era de la información; 3 volums; Editorial UOC, Barcelona, 2003)

Solà Morales, M. The Matter of things, Nai Publishers, 2004

Documentació Capel, H. El uso de google earth para el estudio de la morfología de las ciudades i, alcances y limitaciones; Revista electrónica de recursos en internet sobre geografía y ciencias sociales, Universidad de Barcelona, 2007

Davis, M. Planet of Slums; Verso Book, London & New York, 2006 Gandy, M. Human Development Report 2006, Water, Sanitation and the Modern City: Colonial and Post-colonial Experiences in Lagos and Mumbai; UNDP, 2006 Gausa, M., i altres. Diccionario Metapolis Arquitectura Avanzada.

Editorial ACTAR. Barcelona, España, 2001 Haapala, U. Urbanization and water: The Stages of Development in Latin America, South-East Asia and West Africa; Master’s Thesis, 2002

FRN. Report of the Presidential Committee on Redevelopment of Lagos Mega-city Region. Abuja: Federal Republic of Nigeria, 2006 Laryea, S., Agyepong, S.A., Leiringer, R. and Hughes, W. Procs 4th West Africa Built Environment Research (WABER) Conference, 24-26 July, Abuja, 2012 Pacione, M. Urban geography: a global perspective. Taylor & Francis eLibrary, 2005 Recursos i altres fonts

Harvey, D. Social Justice and the city; Blackwell Publishers, London, 1973 Hiigins, J. Monitoring urban growth in greater Lagos: A case study using GIS to monitor the urban growth of Lagos 1990 - 2008 and produce future growth prospects for the city; Department of Earth and Ecosystem Sciences Division of Physical Geography and Ecosystem Analysis Centre for Geographical Information Systems Lund University, 2011 Knox, P. & Marston, S., 2003. Human geography, places and regions in global context; Pearson Education, Inc. New Jersey, USA. Lawanson, T. Poverty and environmental conditions in informal settlements of Lagos megacity: a time-line study of Ajegunle community (1998– 2008); Department of Urban and Regional Planning, University of Lagos, Nigeria, 2011 Lefebvre, Henri. The Production of the Space. Oxford: Blackwell, 1991.

Mangin, David. La ville franchisée, Formes et structures de la ville contemporaine; Editions de la Villette, 2004 Mumford, Lewis. The city in History; Harcour, Brace & World, 1961 Olokesusi, Femi; Lagos: the challenges and opportunities of an emergent african mega city; Paper Presented at the NISER Seminar Series, 2011 Oberay, A.S; Population Growth, Employment and Poverty in the Third World and Mega-Cities (citat a Davis, 2006) Oluwole Ilesanmi, A. Urban sustainability in the context of Lagos megacity; University, Ile-Ife, Osun State, Nigeria, 2010

33rd International Geological Congress, Oslo 2008: Urban geology of Lagos. Part 1: Air pollution Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, 2013 by the IPCC, Switzerland. Electronic copies of this Summary for Policymakers are available from the IPCC: www.ipcc.ch and the IPCC WGI AR5: www.climatechange2013.org L.F. Awosika, C.O. Dublin-Green, R. Folorunsho, E. A. Adekoya, M. A. Adekanmbi, L. Jim-Saiki. Study of main drainage channels of victoria and ikoyi islands in lagos nigeria and their response to tidal and sea level changes - Nigerian Institute for Oceanography and Marine Research (document presentat per la UNESCO: http://www.unesco.org/csi/act/lagos/drains.htm#tc Sea rise level – Google Maps – Elevation data produced by NOAA, CGIAR & NASA Presentació de Rural-urban migration, poverty and sustainable environment: the case of Lagos, Nigeria; per part de Peter Bola Okuneye de la University of Agriculture, Abeokuta, 2006 City Space Investigation, Lagos 2010 Hutton G, Haller L and Bartram J (2007) Economic and health effects of increasing coverage of low cost household drinking-water supply and sanitation interventions to countries off-track to meet Millennium Development Goals (MDG) target 10. Geneva, Switzerland. World Health Organization http://www.irc.nl/page/38443 Theophilus Davies, University of Jos (Nigeria) http://www.cprm.gov.br/33IGC/1353183.html

LMCR | June 2014

47

Visualitzant Lagos Mega-City Region

Awosika, L. F. Nigerian Institute for Oceanography and Marine Research ; document presentat per la UNESCO, 2010