SOBRENATURA
“Si la resolución de los problemas ambientales se realiza siempre localmente, precisamente dentro de la economía del lugar, con su ecología específica, la visión siempre será global. Para abordar una reconfiguración de la destrucción en curso, la producción y consumo in situ de la energía y el agua se convierten en cuestiones cruciales. ello llevará a una economía y a una gestión apropiada del habitar, de la ciudad y sus habitantes en la que el corazón deberá ser necesariamente un jardín” El jardín planetario, 1997. Gilles Clément. ¿cómo podemos mejorar la calidad de vida en las ciudades?¿dónde nos situamos como “planners”? La intención es acompañar en un viaje de iniciación hacia una nueva manera de pensar y de hacer hacia una realidad más sostenible. Se trata de orientar, enseñar más que decir, estimular, sensibilizar... El objetivo del estudio de la Sierra de Collserola es llegar a un modelo de gestión flexible a lo largo del tiempo que se adapta a las nuevas situaciones que la ciudad le pide y a los recursos del momento. Se trata de un proceso continuo donde el resultado no es definitivo sino más bien la consecuencia del proceso de trabajo en sí mismo. Este proceso se focaliza y articula en tres ámbitos: AMBIENTAL, SOCIAL Y ECONÓMICO Cada ámbito parte de un objetivo que bajo un paradigma, a través de una serie de acciones, que se gestionan por diversos agentes en el tiempo, se llega a un resultado. PARADIGMA AMBIENTAL. EN BUSCA DE UN FUTURO BIOLÓGICO y mejora de la calidad ambiental. En aquellos espacios donde la herencia es una carente relación de la ciudad con el medio natural que la rodea. Se generan las bases para que la vida evolucione libre y llena de oportunidades a favor de la conservación de valores naturales y de la biodiversidad. Reconocimiento de la geografía del lugar y su valor como punto de partida que reinventa el lugar. PARADIGMA SOCIAL. CONSCIENCIA COLECTIVA. Promover una nueva mirada en el ciudadano hacia los espacios abandonados de la natura poniéndolos en valor mediante intervenciones que no alteren su dinamismo y libertad propia. Se pretende implicar a la ciudadanía en la conservación y protección de su entorno. Se parte de planteamientos cooperativos y de un conocimiento abierto en los procedimientos para fomentar su participación en busca de una sociedad más responsable del medio en el que vive. PARADIGMA ECONÓMICO. ECONOMIA DE RECURSOS. Mantenimiento de sistemas biológicos diversos y productivos a lo largo del tiempo. Potenciación de actividades que favorezcan la economía del bien común* Sin perder de vista estos tres ámbitos este modelo pretende pasar de la ciudad maltratada a la “ciudad emocional” La ciudad emocional prioriza la tierra y sugiere una vinculación más fuerte entre hombre-natura. Potencia la economía del bien común donde la cooperación es el punto más importante de las relaciones sociales. La ciudad emocional es sostenible por sí misma como concepto, ya que utiliza el “sentido común (seny)” hacia el beneficio de todos.
CIUDAD MOSAICO TERRITORIAL SISTEMA INTERPRETATIVO
1. MORFOLOGIA + FISIOLOGIA + ESTRUCTURA
2. METABOLISMO
3. REDES: EN LA CIUDAD Y VIRTUALES
4. PAISAJE: CARACTER-INDENTIDAD DEL TERRITORIO
5.TIEMPO
El estudio realizado interpreta el territorio a partir de los parámetros anteriores junto con el SiSTEMA INTERPRETATIVO DE LA CIUDAD MOSAICO TERRITORIAL propuesta por Carles Llop
ESTUDI DE LA SERRA DE COLLSEROLA. ASSIGNATURA CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL PER ARANTXA MANRIQUE
I01
"Nuestra función es buscar la distribución espacial de la gente y las actividades humanas que permitan una mayor libertad dentro de la interacción humana, asegurando un acceso más fácil a los placeres de la natura al mismo tiempo que un gestión eficaz del paisaje y de los recursos del subsuelo” Frank Lloyd Wright El crecimiento constante y descontrolado de las periferias de las ciudades deja constancia de la carente relación de la ciudad con el medio natural que la rodea. Esto se materializa con la existencia de espacios libres residuales que han perdido todo el valor paisajístico y esencial del lugar y que ahora podrían resultar lugares de oportunidad. Rem Koolhaas utiliza el término “espacio basura” para describir esta situación. El momento social y económico actual requiere tener consciencia de un cambio de paradigma en el mundo a todos los niveles. Es objeto de este estudio reflejarlo y dejar constancia de las necesidades sociales actuales donde el hombre desnaturalizado demanda, por un lado, una vinculación mayor con el medio rural y, por otro lado, una mayor transparencia y participación en los procedimientos de proyecto. Es nuestra responsabilidad, como posibles directores de proyecto, apostar firmemente por la participación ciudadana haciendo de esta manera una sociedad responsable del medio en el que vive.
vallès occidental Collserola
barcelonès baix llobregat
El presente modelo se construye desde el vacío haciendo que sea la vegetación, tratada hasta ahora en espacios residuales de la ciudad, como un nuevo estrato generador de la intervención. Este nuevo estrato generador no será sólo estético sino que responderá a unas necesidades sociales.
pirin eus la Muga el Fluvià
prep irineu
a ad ral ser
s
ral lito pre
el Ter
a ad ral ser
lito
ral
La Tordera
el Segre
El Besòs El Llobregat El Gaià El Francolí
l’Ebre
sistema hidrográfico general Catalunya Collserola queda limitada claramente por dos ríos: el Besòs al norte y el Llobregat al sur
esquema topografía general Catalunya Collserola forma parte de la Sierra Litoral de Catalunya
Parque Natural de Montserrat
Parque Natural del Garraf
Parque Natural Sant Llorenç
Serralada la Marina
Serralada litoral
Parque Natural de Collserola
Parque agrario del Llobregat
ESTUDI DE LA SERRA DE COLLSEROLA. ASSIGNATURA CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL PER ARANTXA MANRIQUE
I02
+512m
TOPOGRAFIA
La serra de Collserola és un massís de 17 Km de llargària i 6 Km d’amplada situat a al part central de la Serralada Litoral Catalana. Els límits són molt precisos: a l’est limita amb el riu Besòs i a l’oest amb el riu llobregat. Les rieres de Sant Cugat i de Rubí són el límit a la banda nord i el pla de Barcelona pel sud.
RIU BESÒS
Serra d’en Fotjà
Puig Madrona
El relleu és força suau, amb turons arrodonits que no superen els 500m a excepció del punt culminant del Tibidabo a 512m. La serra presenta una orientació est-oest que defineix clarament dos vessants, el solell i l’obaga, fet que dóna lloc a petites variacions climàtiques que queden reflectides en la vegetació. El perfil nordoest-sudest presenta una forta asimetria: mentre les carenes vallesanes són llargues i amb un descens suau, els vessants orientats a mar són curts i amb un pendent pronunciat. Topogràficament es defineixen tres unitats: - La carena barcelonina, des de Sant Pere Màrtir (393m) a l’extrem més occidental fins al Turó de Roquetes (305m), damunt del riu Besòs. El Tibidabo a 512m , és el punt més alt de tota la serra, situat al punt central. Al Pla de Barcelona sobresurten alguns estreps, entre els quals el turó del Carmel i la Rovira. - La part més oriental del vessant vallesà es troba la Serra d’en Fotjà (349m) , més a l’oest la Serra de l’Arrabassada (416m) ia continuació, la carena de la banda dreta de la riera de Vallvidrera, on sobresurten els turons del Puig (476m), del Penitent(410m), d’en Fumet (355m) i finalment acava amb el Puig Madrona (336m). - Al vessant del llobregat, entre Sant Pere Màrtir i el Puig Madrona, hi ha un seguit de petites valls i turons arrodonits, entre els quals destaquen el Turó del Xai(374m), el Puig d’Olorda (439m) i els Turons de Can Pasqual (468m).
Puig de la Guàrdia
EL VALLÈS
Turó d’en Penintent
Turó de les Roquetes Turó d’en Puig Turó de la Magarola
Turó del Xai Turons de Can Pacual
Tibidabo
Puig Olorda
Turó del Carmel
Turó de la Rovira
RIU LLOBREGAT PLANA DE BARCELONA
Sant Pere Màrtir
Tibidabo % pendent suau + rieres
EL VALLÈS
% pendent elevat forta erosió
PLANA DE BARCELONA
Tibidabo
Turó de les Roquetes
St.Pere Màrtir
RIU LLOBREGAT *les alçades estan majorades x10
ESTUDI DE LA SERRA DE COLLSEROLA. ASSIGNATURA CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL PER ARANTXA MANRIQUE
RIU BESÒS
0
1Km
I03
HIDROGRAFIA
Les aigües de rieres i torrents es distribueixen en tres conques diferents i van a parar al riu Llobregat, al Besòs o directament al mar. La conca del Llobregat és la més importantper extensió. Recull les aigües de la banda occidental de la serrra, la zona compresa entre Sant Just Desvern i El Papiol. Hi destaca la riera de Vallvidrera, únic curs d’aigua permanent de la serra, que ocupa la part central de la conca i la Rierada. La conca del Besòs recull l’aigua dels vessant nord i est de la serra. Gairebé tots els torrents conflueixen a la riera de Sant Cugat, que desemboca al riu Ripoll: torrent de Sant Iscle, de Valldaura, de Sant Medir i de can Bova El corrents d’aigua que recull el vessant barceloní desguassen directament al mar, passant per la xarxa de clavegueram de la ciutat. Antigament, travessaven el pla de Barcelona en nombrosos torrents, dels quals ara només en queda el nom d’alguns carrers com Torrent de l’Olla. La xarxa hidrogràfica de Collserola és de cabal reduït, en consonància amb l’extensió de la conca i els trets característics del clima mediterrani: règim torrencial, variabilitat estacional, escàs volum d’aigua. Tot i així, l’ampli recobriment forestal facilita la infiltració d’aigua terra endins i la impermeabilitat de la roca predominant a la serra, la llicorella, afavoreix la retenció de l’aigua en el sòl i l’escolament lent cap a les rieres. Tot plegat fa que hi hagi una important circulació subterrània que aflora en nombroses fonts. Es calcula que aproximadament existeixen 200 fonts a Collserola. A banda de les fonts, hi ha nombroses construccions antigues de la necessitat de recollir aigua: mines subterrànies, murs de contenció, basses pantans i aqüeductes. 1808. Gravat de Barcelona
0
Conca Besòs
Conca Llobregat
1Km
Vessant Barceloní
1934. Font: Junta d’Obres del port. Memòria 1930-1934
conservació i potenciació vegetació de fondal amb esbarzers, heura, vidiella, aríjol, englantina, arç blanc i aladerm
ESTUDI DE LA SERRA DE COLLSEROLA. ASSIGNATURA CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL PER ARANTXA MANRIQUE
font groga: conservació i catalogació
I04
CLIMATOLOGIA
Collserola es troba en plena àrea d’influpencia mediterrània caracteritzada per temperatures suaus, sense grans oscil.lacions al llarg d el’any, amb un període estival força eixut i calorós i precipitacions força irregulars. De maig a setembre la pèrdua hídrica per evaporació supera la precipitació.
14-15ºC 13-14ºC
La topografia del terreny determina variacions climàtiques locals que donen lloc a diversos microclimes en transectes molt curts, dins d’una mateixa àrea. L’orientació nordest i sudoest de la carena determina clarament dos vessants. El vessant del solell dona a la ciutat de Barcelona i l’obaga al Vallès.
14--15ºC
A Collserola hi ha l’efecte termorregulador del mar, les variacions altitudinals, el grau d’insolació dels vessants i les inversions tèrmiques que es donen a l’hivern als fondals vallesans. Tot això fa que a l’hivern es puguin donar diferències de temperatures dins a 10ºC.
15-16ºC 16-17ºC
SOLELL 0
OBAGA
OBAGA
SOLELL BARCELONA
EL VALLÈS
VEGETACIÓ
L’espectacular creixement de la població al llarg del s.XX, s’ha traduít en una fortísssima pressió sobre els espais naturals. Collserola, situada enmig de l’àrea metropolitana , n’és un exemple. Els reptes immediats de la serra és evitar el seu aïllament dels altres espais naturals i mantenir un bon futur biològic. Com ja hem vist anteriorment, la línia de carena de Collserola divideix clarament Collserola en una part de solell i una obaga. Això es tradueix en la vegetació. El costat de solell es concentren els prats i brolles principalment mentres que a l’obaga les pinedes i alzinars. S’ha de tenir en compte que el paisatge no és estàtic. les pertorbacions naturals com incendis o factors meteorològics fan que es produeixin variacions en el decurs del temps.
1Km
CONREUS
PRATS
BROLLES
PINEDES I ALZINARS AL LLARG DE FONDALS
Després d’una perturbació o abandonament agrícola, tal i com ha anat passant al llarg del s.XX a la serra, s’inicia un procés de recuperació de la vegetació. En la fase més inicial trobem herbes i arbusts, que amb el temps són reemplaçades per altres espècies més persistents. Les condicions del lloc van canviant: augmenta l’obra i la humitat. Això permet el desenvolupament de noves plantes fins que s’arriba a l’estabilitat del medi. Quan la vegetació està més evolucionada trobem l’alzinar. A Collserola trobem un mosaic de vegetació que és el resultat de la interacció entre la dinàmica de successió que segueix la vegetació i les perturbacions que la fan retrocedir. Per exemple, els prats i brolles de solell es troben en un estadi sense evolucionar a causa dels incendis i lla pastura de la zona. Les màquies són un altre exemple. PRATS SECS
BROLLA
ESTUDI DE LA SERRA DE COLLSEROLA. ASSIGNATURA CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL PER ARANTXA MANRIQUE
PINEDA AMB BROLLA
BOSC MIXT.PINS I ALZINES
I05
VIALITAT-CAMINS
El creixement de les infraestructures al llarg del s.XX s’ha traduït en una forta pressió sobre Collserola situada enmig de l’àrea metropolitana. Les grans autopistes de Barcelona, AP-2, AP-7, C-58 juntament amb l’A2 i les Rondes de la Ciutat voregen la serra i la deixen aïllada físicament de la resta de la serralada, provocant contactes dubtosos i difícils entre la ciutat urbanitzada i la muntanya i deixant espais residus en lal franja de contacte. Aquests en realitat són els espais d’oportunitat per millorar i evitar aquest aíllament i donar millor qualitat de vida tant dels ciutadans que habiten en aquest límit com per la serra i el seu hàbitat. Aquesta situació és la conseqüència dels successius plans metropolitans que sempre havien considerat Collserola com un límit. Així era el Pla Cerdà que es continuarà al Pla Macià del 1933 i elPla Comarcal del 1953 que oscil.la entre el parc a conservar i l’obstacle a travessar. Els Plans que sí van considerar la serra , el Pla Jeussely del 1905 o el Regional Planning del 1932 de Rubió i tudurí que considerava: “la reserva natural de Brcelona és el massís del Tibidabo, des de Sant Pere Màrtir a Montcada, a Sant Cugat i a Cerdanyola i els marges del Besòs i el llobregat han de ser els parcs exteriors que continuïn aquella reserva del bosc i l’uneixin amb les reserves agrícoles de les planes respective. Amb la dictadura franquista mai van ser tinguts en ccompte aquestes manifestacions. El PGM de 1976 inscriu la doble lògica de preserva del parc foprestal i proposa travessar Collserola mb tres vies ràpides. Es construirà només 1, en el pas natural de la muntanya, els Túnels de Vallvidrera. Els camins interiors de la serra són nombrosos, ene especial vies sense asfaltar per caminar o anar amb bicicleta. El camí de les aigües, camí de carena al costat de Barcelona, antic camí on es van col.lcoar els dipòsits d’aigua de la ciutat.
C-58 AP-7 AP-7
TUNELS VALLVIDRERA
RONDA DE DALT
AP-2 A2
0 TRAM CAMÍ DE LES AIGÜES
CAMÍ INTERIOR COLLSEROLA
RONDA DE DALT
CERDANYOLA DEL VALLÈS
EDIFICACIÓ I ANTROPITZACIÓ
Amb el canvi de segle comená la urbanització interior de la serra. Es projectava la creació d ‘una ciutat-jardí al cim del Tibidabo. Per atreure als barcelonins,e sposà en marxa el tramvia blau i el funicular, la primera atracció de la muntanya. S’iniciaren les obres de la cripta del temple i també altres construccions hoteleres com l’Observatori Fabra o el Casino de Barcelona. Vallvidrera comença a omplir-se de torres d’estiueig i a la floresta es construeixen els primers edificis. El pas natural entre les dues conques del Besòs i del Llobregat que divideix geogràficament la serra en dos, és l’escletxa on s’aprofita per realitzar les infraestructures que travessen la serra i aprofitar per edificar aquesta part. Una manca de Pla de protecció fa créixer descontroladament aquestes zones. El Pla Especial de Collserola es realitza al 1987 on es considera com a parc forestal i lal intenció és la seva màxima protecció puntualment també podem trobar altres construccions ja siguin de caire religiòs, sanitari o cementiri jutnament amb construccions aïllades.
1Km
ST CUGAT DEL VALLÈS CIUTAT MERIDIANA
VALLDOREIX CASTELLBISBAL
LA FLORESTA LES PLANES
EL PAPIOL
VALLVIDRERA BARCELONA
MOLINS DE REI
ST FELIU DE LLOBREGAT
ST JUST DESVERN 0
ESPLUGUES LLOBREGAT
ERMITA SANT MEDIR.1910
CASINO 1924
ESTUDI DE LA SERRA DE COLLSEROLA. ASSIGNATURA CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL PER ARANTXA MANRIQUE
1Km
LES PLANES A L’ACTUALITAT
I06
PROPOSTA
eran crea ci cr egu ó av eli d cl mi corregut re r l
AGENTS_UP
r
ió utòcton a a ac tz ció a ió ac
DISTRICTE NOU BARRIS
AJUNTAMENT DE BARCELONA I CONSORCI DE COLLSEROLA
orgànics a ce n mi t revalo ni ri
recup er ac cre ac
estudi min im i planta ci
de veg et ac i di comp s ac t io tac an pl
co
cre ac o ió
Guineueta , tut Ar ti anyelles t i C ns ctament or tra v
INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES CENTRES EDUCATIUS I ESPORTIUS
parc urbà
a del parc alt rt quipaments ó e pa ci i sota la ron a ra re da nt ob s a ad id
t
us id es re a planta ci im ó
uti li tz ac c
m s i murs le e al
l orar ’acces ll si mi loc al
co m
uti li tz ac c m m es i urs l e al
creació de pr i m m seny il al
s te ue rats sp
lles-Roque nye te Ca nyelles i R s Ca ió oq i d’int rr unts er è p
s
ada amb ma ter ‘est ia i d ls ar li alussos r i t bi ó ci ats p
o iç
neueta+asso ci gui ac a+ anyelles af i C or tractament v
cola i es
a rd
facil it ar revalor it
rec up e cre ra la se aci va nar io
ge st
rris u ba no
orrent a t gu ai
c ti ís
os verd s luss ta
d’estad es a on
gua to l’ai rr en
tat es
ASSOCIACIONS VEÏNS I COL.LETIUS CIVILS
, io
e A.Macha do br so
ó
de
c im re plant ac pl reva ió lo ri v de t s
de
ó
r
ts la ic ec
al col.laps e
gesti ó
de
u creac pla s ió n d
llarg al de
ve
u creac pla s ió n d
ms
a zon ntrada l e
de
la
a camí de Ramb la com ci g a iltra ó amb c mi de f ecció co ntí onc l s er , nu e la tadana a mb ciu ió ció conso ta l ge
mig termini
benzinera
i
curt termini
nt da ju
lització ura de at en splaçament de
a
GUINEUETA
a.Alta Roq ctr u r ió autòct ete pe getac on s a as ve es a b or s antació o pl l ó,
aparcaments
fondals Guineuta i secundaris
de camí peato n ció superfíci al i ua ció e in ia ve nt mits co nt mpl r a lí m r a u a d rt spai de disc e us Ra b ’e s d ment i n e ve nt ma
projecte de ió m ac scoles i ill tz ció e ge o li ica nt stos mòvils te pl nimen i e t n de t ma
skatepark
viaducte a de de rete l se ó nci u ó ci ssa p ea ba ó espècies i am nv e ci a ralitza na atu ci en
rrament en sote eq a en te ui st cton o to au bucio i senya s m li i t s tr o en uper i f ac
ompactació equ ip b c am bla a desca ame l Ram v i a anan mpat nt sa de per ts s mí sal ins antics, u ba n er cam miradors , i ts
AGENTS_BOTTOM
torres elèctriques
rtiu fut ur espo nt er la distr me s p ib uc pa vil o o ci za terrass a ie ic
ió ac ció com a ta z li
CIUTADANS
l ta uctura en str ’e
te i po nciar ó ci ó prats al la i be cc o
Rambla i í de tra cam ació tra ns ms cre ve d de camí tr e c r m a tr accessibi ans a li v r a ta e r t ó de f i lo c on za it
ar et pl
en la seva r ra ove rres amb v eal j e eg i rt et locali pa la tz de
ESTUDI DE LA SERRA DE COLLSEROLA. ASSIGNATURA CIUTAT MOSAIC TERRITORIAL PER ARANTXA MANRIQUE
impacte am ió bi ac tz getació a ve l ó
itineraris i senyalètica
ts men pa s educa ti ui ament u eq uip Plaça Llu ch s:I ma eq amb j
Diagrama d’ACCIONS GESTIONADES en el LLOC (la guineueta) i en el TEMPS
PROTECCIÓ I POTENCIACIÓ VEGETACIÓ DE FONDAL
bancals sòl privat
s renovabl gie es er en tació part ba als i c ió mpa rar comunica xa ci o lo il límits verd ó s n
equipaments educatius
màquies, brolles boscos
i senya tat li li tz bi ció i hab za i it miradors ctra.Alta Roquetes i sobre parc Guineueta
s i gestió d sse ra eva gestió e l er a s l l sò
equipament esportiu públic privat
ents pam s espo rti ui nt us eq pame Plaça Lluch :br i ma qu amb j
ectius per v e l.l co egetaci ïns de v ó c os ió a c work social ut ta net pe c c e i t e ó de
solars urbans buits
ies renovabl erg es en al ció part al t cta pa ar comunica a e ci om llor ó i mits verd lí s n
urbans, rts le ho s network per t de a eració cup de re
ó
s
ió
ectius per v e l.l co egetaci ïns de v ó c os ió a c work social ut ta net pe ecció e det pa
parterres urbans
ció za it
sses i ge st rra i te seva gest i la
descampats
fonts Canyelles i del plàtan
ó ci
dins compart it jar horts s a i om tona a seva ge st l ió òc a r
Les accions plantejades reconeixen la geografia del lloc emfatitzant els seus valors naturals i donant les claus de la intervenció apostant per una ciutat oberta sense barreres arquitectòniques.
í de Rambla in cam t de escolar i ciut erm i ad ió ió an g autòcton ac ac a ció c a t a i et ó vegetació ipu ac eg aci t z ament par c a k pl
dins compart it jar horts s a i om tona a seva ge st l io òc a r res en ma er l rt
El moment social i econòmic actual planteja un seguit d’accions a curt, mig i llarg termini que permeti abordar un projecte des d’avui mateix sense tenir gaires recursos exonòmics per realitzar-ho.
bancals sòl públic
biomassa de ls ció antropi t ra tza i pro za mi ació te tz
cessibilita ac t l’ ó i senya ci l za
nants i creaci via ó a de ntació de r pla v m pe la uminoses a d eget o es en Leg ca a m l ua actuals gs in
La intervenció proposada ha de ser una més al llarg de la història, llegint el lloc i donant les bases per reconduir el model cap a una ciutat més sostenible i amable que s’adapti a la situació econòmica en el temps.
COLLSEROLA
rts urbans, ho le s work p net er
ió
s
Es busca optimitzar la relació entre parc i ciutat. Són els espais de transició que actualment en molts casos són descampats o el que anomenem a la Ciutat Mosaic Territorial com Ecotons, els espais d’oportunitat per millorar la qualitat dels habitants del límit i fer penetrar Collserola a la ciutat involucrants als agents socials en aquesta millora.
ió
ra stu pa tge a ll
Els objectius generals que es proposen a Collserola són elevar el grau de naturalitat i protecció de la serra, proposant una gestió en el temps dels seus elements que la conformen i racionalitzant l’ús dels visitants, evitant l’antropització de la serra.
llarg termini
APROFITAMENT DELS “TERRAIN VAGUE”! PER CONTINUAR COLLSEROLA
I07