EL PARC DEL MONTNEGRE‐CORREDOR 1
ANTECEDENTS I OPORTUNITAT DEL TREBALL
1.1 OPORTUNITAT La delimitació del Pla Especial d’Interès Natural (en endavant PEIN) del Montnegre Corredor s’aprova definitivament l’any 1989. Actualment però, es troba en procés de revisió amb la voluntat de la Diputació de Barcelona (òrgan gestor) i els ajuntaments afectats d’ampliar‐ne l’àmbit i revisar i adaptar la seva regulació. El present estudi pretén aprofitar aquesta oportunitat focalitzant‐se en l’àmbit del parc on la seva continuïtat física es veu més amenaçada: l’espai (l’escanyament, de fet) definit per la carretera C‐61 entre Arenys i Sant Celoni.
1.2 El PEIN El paper del PEIN és regular l’àmbit, preservant els valors naturals i paisatgístics del Montnegre. Es tracta d’un instrument de governabilitat al servei dels habitants del parc, de les activitats que s’hi desenvolupen, i dels seus visitants i usuaris.
2
EL PARC DINS DE LA CMT
2.1 MATRIU MORFOGENÈTICA El parc del Montnegre‐Corredor es situa a la serralada litoral, definit a llevant pel delta de la Tordera i a ponent pel Llobregat, en contacte directe amb la costa mediterrània. L’associació de propietaris del parc sintetitza així les característiques físiques de l’àmbit: El Montnegre i el Corredor formen part de la Serralada Litoral Catalana, a les comarques del Maresme, Vallès Oriental i la Selva. El Montnegre comprèn la part d’aquesta serralada que va des de la desembocadura de la Tordera fins a la riera de Vallgorguina. El Corredor la que s’estén d’aquesta riera fins a la d’Argentona. El Montnegre ultrapassa lleugerament el 750 metres d’altitud, i és una muntanya abrupte i intrincada, el Corredor arriba gairebé els 640 metres i té un relleu més suau i accessible. Totes dues comparteixen una vegetació en la que els alzinars, les suredes i les pinedes de pi pinyer són dominants, més abundants les dues primeres als vessants interiors i les darreres als marítims. Fileres de verns, plàtans i pollancres dibuixen les rieres quan es miren a vista d’ocell i claps de castanyers i de roures verdegen en les zones altes del Montnegre. La vegetació hi és esponerosa en els vessants humits i la presència de les antigues vinyes, avui molt colonitzades pel pi pinyer, caracteritza el paisatge que mira a mar. La presència humana és molt antiga, anterior a l’època romana, però la petja de l’home és visible en les masies, disseminades per tot el territori i que fins fa poques dècades concentraven l’activitat agrícola i ramadera d’aquesta àrea. El Montnegre i el Corredor constitueixen un conjunt muntanyenc compacte i continu de relleu més aviat suau amb un paisatge remodelat per l'activitat humana i cobert de boscos mediterranis exuberants. Els dos massissos són, però, ben diferents. El Montnegre, més gran i abrupte, és també més salvatge i impenetrable. El Corredor, en canvi, mostra un relleu més amable i suau, de formes arrodonides per l'erosió que n'han afavorit l'ocupació agrícola de, fins i tot, les àrees centrals. En conjunt, més del 95% de la superfície del parc és de caràcter forestal. El bosc, des de les primeries del segle XX, ha anat augmentant en extensió amb el progressiu abandonament de les terres de conreu i els masos. Solament es manté una reduïda proporció d'espais oberts de gran importància ecològica (camps, erms, pastures i prats naturals) que són el testimoni d'èpoques on l'activitat agrícola i ramadera tingué molta més importància que a l'actualitat. Els boscos més estesos són de caràcter perennifoli marcadament mediterrani: suredes, alzinars i pinedes. Els verds són els colors predominants en el paisatge del parc durant tot l'any . A les obagues i parts més altes del Montnegre, s'hi troben petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes, rouredes i, fins i tot, alguns peus de faig. Les extenses plantacions de castanyers que dominen en molts vessants obacs del Montnegre són una mostra de la importància cabdal que ha tingut l'activitat humana en la remodelació dels paisatges d'aquestes serres.
2.2 MODEL DE MOBILITAT El Montnegre se situa entre dos corredors territorials que vertebren el corredor mediterrani en la depressió prelitoral (autopista AP7) i el sistema de la costa (C‐32, N‐II, rodalies, sol i platja...). Aquests corredors es connecten de forma transversal per quatre eixos viaris de característiques ben diferents. 1. 2. 3. 4.
C‐732 Montmeló‐Alella, C‐60 Granollers‐Mataró C‐61 Sant Celoni‐Arenys Bv‐5122 Hostalric‐Tordera
LA C‐61 té des del seu origen una relació directa amb el seu substrat immediat, en tant que viari veïnal i “desguàs territorial”. No és el cas en absolut de la C‐60: viari amb una lògica i escala absolutament diferent, marcadament autista respecte el Montnegre però absolutament imprescindible per a la seva mobilitat.
2.3 SISTEMES AMBIENTALS I MODEL D’OCUPACIÓ La conurbació formada al sud pel sistema de la costa (eix de la N‐II i l C‐32) i el corredor mediterrani al nord (AP‐7) troba en el Montnegre un sistema natural d’equilibri que, si bé no té uns límits precisos, si que pren el paper d’imatge en negatiu respecte els dos sistemes urbans anteriors.
2.4 ECOTONS URBANS? OPORTUNITATS SOBRE LA C‐61 La carretera C‐61 és un dels pocs elements antropitzadors sobre un parc que es pot entendre com a bastant continu i homogeni. Aquest fet per si mateix justifica la focalització del present treball sobre la seva traça, amb l’objectiu d’analitzar les amenaces i oportunitats que representa per a al parc dins de la ciutat mosaic territorial.
3
LA CARRETERA C‐61
3.1 MEDI RECEPTOR Sintetitzant molt el traçat del viari, es pot identificar el seu recorregut com la vinculació de dues valls i la superació d’un coll. El traçat de la C‐61 transcorre en paral∙lel als desguassos territorials naturals en la seva vessant nord cap a la Tordera, i la vesant sud directament cap al mar.
3.2 MODEL D’OCUPACIÓ L’espai definit pels entorns de la carretera té característiques molt diferenciades en la vessant sud i en la vessant nord. 1. Vessant sud: riera i carrer major (equipat, cívic, comercial, dens, complex, etc..) tant d’Arenys de Mar com d’Arenys de Munt. 2. Vessant Nord: carrer major de Vallgorguina, però viari local amb secció de via parc en la majoria del seu traçat.
3.3 DESENVOLUPAMENTS PREVISTOS Trobem en l’àmbit diversos sòls urbanitzables delimitats (programats) pels planejaments vigents de cada municipi. En el cas de Vallgorguina n’hi ha dos, un primer d’adjacent al nucli urbà, i un segon aïllat i en contacte amb la C‐61. Es tracta d’una amenaça per a la potenciació de la continuïtat del parc, ja que tots ells es disposen propers o sobre la traça de la carretera.
3.4 MOSAIC AGRÍCOLA I APROFITAMENT FORESTAL. Font: DIBA L'aprofitament del bosc ha estat històricament l'activitat econòmica més important d'aquestes muntanyes. Les formes d'explotació d'aquest recurs natural han estat molt variades, amb alguns usos abandonats des de fa molts anys i d'altres que encara persisteixen. L'aprofitament de l'alzina per a llenya i carbó: mentre les activitats de carboneig han desaparegut des de l'arribada dels combustibles fòssils, encara es manté un cert nivell d'activitat en l'extracció de llenya d'alzina per al consum domèstic. L'aprofitament del castanyer per a botes i embalatges: aquesta activitat, que havia tingut un fort impuls quan la producció de vi i aiguardents era important i el conreu de la vinya ocupava grans extensions en tot el territori, pràcticament ha desaparegut. L'aprofitament del suro: s'havia oblidat durant alguns decennis, però ha tornat a revifar darrerament per la demanda d'aquest producte per a taps i conglomerats. L'aprofitament de les pinyes de pi pinyer: actualment, encara es manté.
Plantacions de ribera (pollancres i plàtans) i reforestacions amb coníferes (pi insignis i pinastre): és un dels aprofitament forestals que es manté i, fins i tot, creix en l'actualitat. Les plantacions regulars d'aquestes espècies han ocupat bona part dels camps de conreu abandonats i fons de valls. Pel que fa a l'agricultura, es conserven actius només alguns dels centenars de masos dispersos pel Montnegre i el Corredor. Si bé a l'època de la vinya, els conreus ocuparen grans extensions de terreny, especialment als vessants marítims de la serralada, avui solament es conserven petites clapes de camps i pastures com a testimoni d'una activitat poc viable econòmicament en zones de muntanya. Una activitat complementària a l'activitat agrícola, l'apicultura, tingué una certa importància i els ruscos fets de suro sovintejaven a les proximitat de les cases de pagès, quan aquestes encara eren en funcionament. Bé i que encara es mantenen uns pocs ruscos tradicionals, els escassos apicultors actuals utilitzen arnes o caixes de fusta. Alguns del masos abandonats han estat recuperats en els darrers anys com a primeres o segones residències, desvinculades de l'activitat agrària. D'altres, han estat reconvertits, per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics, educatius i de lleure, en restaurants, residències de turisme rural, equipaments pedagògics, cases de colònies, etc.
3.5 VORES FORESTALS La vegetació forestal domina el paisatge del Montnegre i entra en contacte directe amb les vores urbanes, tot i que els espais de transició acostumen a estar ocupats per conreus o prats sense cultivar. L’existència avui dia de continuïtats forestals més enllà dels límits administratius del PEIN planteja reptes importants per a l’àmbit. El més important és la definició dels usos sobre aquestes vores, elements d’importància cabdal per a la integració biunívoca entre bosc i ciutat.
4
C61 + MONTNEGRE, V ESTRATÈGIES D’OPORTUNITAT
4.1 SUBSTRAT TERRITORIAL
Cal entendre el traçat de la c‐61 com una oportunitat per a la integració del parc en la ciutat mosaic territorial i no com una amenaça per a la continuïtat física de Montnegre‐ corredor.
4.2 INTEGRACIÓ SOCIAL AL PARC
Sumar a la complexitat i "mixité" dels corredors de la costa i la depressió pre‐litoral la oferta paisatgística, d'oci, cultural, etc.... del parc. Repensar la c‐61 com un carrer major o element vertebrador des d'arenys a sant celoni que equilibri la mobilitat cap al parc Treballar des de les vores de la c‐61 que defineixen portes sobre el sistema de camins del parc. preveure aparcaments i governar el trànsit rodat de pas sobre el parc.
4.3 PRESERVACIÓ AMBIENTAL
Desclassificar sòls per a desenvolupaments no estratègics o de baixa densitat sobre el teritori natural. Evitar que desenvolupaments ja compromesos conurbin sobre la c‐61 i segreguin el parc en dos. La redacció de noves figures de planejament s'ha d'encarar cap a la vertebració i no el desenvolupament en taca d'oli depredant els valors mediambientals a preservar. cal que les àrees d'actuació o transformació esdevinguin elements d'òptima transició entre el sistema urbà d'espais lliures i els corredors naturals territorials.
4.4 ELS USOS DEL PARC
Garantir i potenciar la viabilitat econòmica dels habitants i treballadors del parc (alzina, plantacions, gestió forestal, etc...). Regular amb especial atenció els àmbits de major sensibilitat paisatgística pel domini visual (i per tant identitari) que aquests tenen sobre les àrees de major fluxe i mobilitat (c61 + c32).
4.5 PAISATGES TERRITORIALS
Preservar el territori natural amb els elements existents. les infiltracions de les àrees urbanes cap al territori rural es poden equilibrar en els dos sentits. infiltrem també el bosc cap a la urbanitat.