Plana de Granollers_Anna Majoral

Page 1


M1: LA MATRIU BIOFÍSICA I ELS TERRITORIS AMBIENTALS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS

Relleu: estructura primària d'un paisatge, suport

Xarxa blava: inundabilitat

Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.

Terrenys fèrtils, dependents de la xarxa blava

Límits geològics



MATRIU 1: LA MATRIU BIOFÍSICA I ELS TERRITORIS AMBIENTALS. La geografia i el medi receptor previ a la ciutat; la genealogia geomorfològica. Àmbit: aprox. Vallès Oriental. Superfície: 1.200 ha. 12 Municipis: Canovelles, Granollers, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets del Vallès, Vilanova del Vallès. Relleu (estructura primària d’un paisatge) i xarxa blava: el relleu del Vallès Oriental es caracteritza per l’alternança de carenes i valls, disposades en sentit nord-sud, i per una espina dorsal que és el riu Besòs, receptor de totes les aigües que d’aquesta configuració se’n deriven. Aquest riu queda delimitat per la serralada Litoral en la seva banda sud, junt amb el riu Mogent. Riera de Tenes / Riu Besòs / Riu Mogent. Geologia: Plana al·luvial: graves (predominant), sorres, llims, argiles. Ondulacions nord-sud: argiles (predominant), gresos i conglomerats. Serralada litoral (relleu est): pissarres, calcàries i granits.

Reflexions: LA MATRIU BIOFÍSICA I ELS TERRITORIS AMBIENTALS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


M2: "SETTLEMENT", OCUPACIONS, ANTROPITZACIONS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS

Centres històrics

Ferrocarril 1854

Microunitats: ciutat jardí

Nuclis anys 50 (1950)

Bosses: teixit industrial

Nous sòls urbanitzables

Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.

Primers camins

Xarxa viària

TGV


MATRIU 2: “SETTLEMENT”, OCUPACIONS, ANTROPITZACIÓ Lògiques i patrons de l’assentament poblacional, de les primeres ocupacions i formació i evolució del territori. Model d’ocupació (seqüència històrica): -

Nuclis anys 1950: ALINEACIÓ A VIAL Concepte tradicional, control urbà, lògiques d’urbanització.

-

Casc històrics.

-

Primers camins. Granollers: Semproniana, unió de 3 camins (Roma-Cadis, Barcelona-Vic, Caldes de Montbui i Mataró). Gracolava, terra d’embassaments i de granolles (granotes).

-

1854: arribada del ferrocarril a Granollers

-

1º Creixements: suburbanes, eixamples..., creació d’una estructura.

-

1976: arribada de l’autopista, projecte del 1963. Quan les infraestructures creuen el territori del Vallès sempre eviten travessar relleus innecessaris, alhora que busquen aquells assentaments urbans més importants. Per contra, aquest cas concret no fa ni una cosa ni l’altra; de fet, la via s’allunya tant de la ciutat de Granollers com del curs del riu, i adopta una posició intermèdia, passant pel mig de la serra de Llevant. L’autopista se separar de l’antiga carretera i de la via del tren i continua més o menys propera al riu Besòs fins arribar a la Roca del Vallès. En aquest punt, un cop superat el peatge, la via abandona el curs del riu per enfilar-se per la topografia i avançar en direcció a Montmeló. Aquesta nova trajectòria ens permet descobrir, des d’un punt més elevat, un petit tros de territori mai vist fins al moment. Evolució de la població i densitat: Creixement: 1850-1950 (100 anys)= x 1.5, arribada ferrocarril. 1975-2010 ( 35 anys)= x 2, arribada autopista. Densitat: Any 1860: 55 hab/km2. Any 1950: 85 hab/km2. Any 1975: 229 hab/km2. Any 1860: 463 hab/km2.

-

Desenvolupament industrial: BOSSES Les noves peces industrials impliquen una nova lògica d’urbanització, negació de la malla, es tracta d’un nou model lineal (ús allargat) basat en l’accessibilitat, noves dimensions de parcel·la, desterritorialització, desvinculació d’un territori molt ben connectat. “L’estret corredor del Vallès fa que la façana nord quedi reduïda a una sèrie de petites valls, amb difícil comunicació entre elles si no és sobre la traça de l’autopista, que seria apropiada per a la implantació de les peces més grans. Tindrien accés des del vial de servei de l’autopista i haurien de tenir molt baixa ocupació i un tractament molt acurat”. Tesi Doctoral de Rosa Barba “L’abstracció del territori”, punt 3.

-

L’aparició de la ciutat jardí: MICROUNITATS Nou model d’ocupació, suma cel·lular de petites peces unifamiliars, sense estructura però que segueix una nova lògica: abandó de la plana, adaptació topogràfica, vistes, orientacions, petites fraccions de territori, verd privat...

-

Nous urbanitzables: noves oportunitats i fragilitats.

Reflexions: "SETTLEMENT", OCUPACIONS, ANTROPITZACIONS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.



MATRIU 3: LA CIUTAT SENSE LA CIUTAT Deconstrucció del territori. Interpretació de la seva estructura, de les seves latents formes d’ocupació implícites i dels seus components. Estructura territorial: -

Nuclis històrics i 1º camins.

-

Estructura d’equipaments i zones verdes.

-

Infraestructures:

-

Ferrocarril

-

Xarxa viària principal

-

Xarxa viària estructuradora dels nuclis

Xarxa verda: -

Xarxa blava estructurant.

-

Espais protegits: PEIN, Xarxa natura 2000, hàbitats d’interès comunitari...

-

Xarxa blava no estructurant.

Reflexions: LA CIUTAT SENSE LA CIUTAT Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.



MATRIU 4: TERRITORIS MORFOLÒGICS I FRAGMENTACIÓ TERRITORIAL Perímetres, vores, límits, zones de transició, ecotons urbans, franges, espais direccionals, fragmentacions. Fragmentació territorial: -

Xarxa blava: rius + inundables.

-

Zona de transició: cultius propers als rius.

-

Infraestructures: barreres

-

Connexió (longitudinal) – desconnexió (transversal). Hàbitats, rieres, teixits, camins...

-

3º paisatge

-

Desviament del tgv.

-

Teixit industrial: barrera, espai direccional.

-

Ciutat jardí: buits territorials.

-

Límits forestals

Límits per nuclis: Granollers, Mollet, Montmeló, Parets del Vallès.

Reflexions: TERRITORIS MORFOLÒGICS I FRAGMENTACIÓ TERRITORIAL Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS

Centres històrics

Buits urbans

Teixit transversal

Barrera: Teixit industrial

Edificacions en el sòl no urbanitzable

Xarxa viària

Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.

Grumolls: Equipaments

Límit amb el sòl no urbanitzable

Ferrocarril


FRANGES I TRACES

CRUÏLLES I INTERSECCIONS

INFRAESTRUCTURES

PAQUETS I GRUMOLLS

SITUACIONS TERRITORIALS - LLOCS PROJECTUALS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


SITUACIONS TERRITORIALS

>

LLOCS PROJECTUALS

Traces

Eixos territorials

Franges

Bandes direccionades

Traces històriques reutilitzades Traces històriques desaparegudes Raó de la desaparició de la traça Traces històriques de projecte (d’interès) Franges d’Urbanitzable Franges Industrial Traces urbanes Crüilles i creuaments

Enclaus / llocs

Interseccions

Confluències

Cruïlles històriques Infraestructures que creuen Espais tensionals Infrastructures

Ensamblatges / acoplaments

Des-inconnexions

Connexions

Connexions viàries Connexions ferroviàries Zones industrials inconnexes Perill noves inconnexions Teixits transversals Noves connexions Paquets i troços morfològics

Teixits territorials

Grumolls rurbans, periurbans,..

Territoris morfològics urbans

Paquets i aureoles urbanes

Territoris morfològics territorials

Nuclis històrics Grumolls equipats Paquets a preservar Urbanitzables Espais no ocupats Aureoles, anells territorials

Reflexions: SITUACIONS TERRITORIALS - LLOCS PROJECTUALS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


Infraestructures1

Infraestructures 2

Infraestructures 3

Infraestructures 6 Infraestructures 4

Infraestructures 5

Infraestructures 8

Infraestructures 7

Infraestructures 9

ZOOMS: INFRAESTRUCTURES. Ortofotomapes. Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


Infraestructures1

Infraestructures 2

Infraestructures 3

Infraestructures 6 Infraestructures 4

Infraestructures 5

Infraestructures 8

Infraestructures 7

Infraestructures 9

ZOOMS: INFRAESTRUCTURES. Altimetria Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


Infraestructura 1: millora del teixit

Infraestructura 4: la ruptura dels connectors

Infraestructura 7; la millora de la connectivitat transversal

Infraestructura 2: la implantació d'una nova infraestructura

Infraestructura 5: la implantació d'una nova infraestructura

Infraestructura 8: un nou pol equipat

Infraestructura 3: creació d'un nou equipament metropolità

Infraestructura 6: el nou passeig de la ciutat

Infraestructura 9: la nova façana de la ciutat

ZOOMS: INFRAESTRUCTURES. Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS

Centres històrics

Equipaments

Xarxes longitudinals

Recorreguts proposats

1º Camins

Espais lliures

Xarxa blava

Punts d'intervenció

Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.

Teixits

Urbanitzables

Oportunitat: 3º paisatge

Llocs de projecte


Transversalitat 1

Transversalitat 2

Transversalitat 3

Transversalitat 4

Transversalitat 5

Transversalitat 6

Transversalitat 7

Transversalitat 8

Transversalitat 9

ZOOMS: TRANSVERSALITAT. Ortofotomapes Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


Transversalitat 1

Transversalitat 2

Transversalitat 3

Transversalitat 4

Transversalitat 5

Transversalitat 6

Transversalitat 7

Transversalitat 8

Transversalitat 9

ZOOMS: TRANSVERSALITAT. Altimetria Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


Transversalitat 1: la unió de dos carrers mitjançant una ròtula

Transversalitat 4: una nova centralitat rural

Transversalitat 7; nova permeabilitat urbana.

Transversalitat 2: el creixement d'un centre

Transversalitat 5: la creació d'un carrer equipat

Transversalitat 8: porta d'entrada a Gallecs

Transversalitat 3: els camins rurals de Palou

Transversalitat 6: la superació de les infraestructures

Transversalitat 9: nou eix municipal

ZOOMS: TRANSVERSALITAT Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS

Centres històrics

Equipaments

Xarxes longitudinals

Recorreguts proposats

1º Camins

Espais lliures

Xarxa blava

Punts d'intervenció

Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.

Teixits

Urbanitzables

Oportunitat: 3º paisatge

Llocs de projecte


FILS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS

Centres hist貌rics

3潞 paisatge

Fragmentar teixits

Transversalitats

Fragilitats: urbanitzables

Nous eixos urbans

Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.

Fragilitats: creaci贸 noves barreres

Buits

Oportunitat per capil路laritat


M5: RECOMPOSICIÓ DEL MOSAIC TERRITORIAL. EXPLORACIONS. ESQUEMA D'INTERVENCIÓ Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


M5: RECOMPOSICIÓ DEL MOSAIC TERRITORIAL. EXPLORACIONS Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


MATRIU 5: RECOMPOSICIÓ DEL MOSAIC TERRITORIAL. EPLORACIONS Proposta de models alternatius a l’estat actual. Propostes per a la recomposició, crear models alternatius a l’estat actual, noves xarxes en el territori, detectar patologies, contradiccions i establir oportunitats estructurals i espacials. -

Transversalitat: superar les grans barreres territorials.

-

Oportunitats per capil·laritat: (buits, urbanitzables, punts de gran accessibilitat, grans equipaments...).

-

Fragilitats (urbanitzables, creació de noves barreres).

-

Fragmentar teixits.

-

Oportunitat lineals: 3º paisatge, nous eixos urbans.

Per nuclis: Granollers, Mollet, Montmeló, Parets del Vallès.

Reflexions: RECOMPOSICIÓ DEL MOSAIC TERRITORIAL. EXPLORACIONS. Projectes en la ciutat mosaic territorial: LA PLANA DE GRANOLLERS Alumna: Anna Majoral. Professor: Carles LLop. Curs: 2009 - 2010.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.