Seoul_Marc Brossa

SEÜL

PROPOSTA PER A UN ESTUDI URBÀ

ÍNDEX

0. Introducció.

1. Localització de Seül.

2. Relació amb el riu Han (Hangang).

3. Evolució de l’estructura de Seül en relació amb els canvis de sistemes de transport.

4. El creixement econòmic i els canvis en l’estructura urbana.

5. Un país/illa/àrea metropolitana: sistemes infraestructurals a escala nacional.

6. Densitat, preu del sòl, especulació i estratègies de canvi urbà contemporànies.

7. Estratègies de des-densificació de Seül: descentralització i ciutats satèl•lit.

8. Una ciutat de recintes.

9. Tipologies residencials específiques.

0. INTRODUCCIÓ

Seül és la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea.

La ciutat és situada prop de la costa oest de la Península de Corea, travessada pel riu Han. És al sud de la Zona Desmilitaritzada, però tanmateix al nord-oest del país, i prop de la frontera.

La ciutat és el centre polític, cultural, social i econòmic de Corea del Sud. També és un centre internacional de negocis, finances, corporacions multinacional i organitzacions globals, ja que és capital d’una de les economies més importants d’Àsia.

D’acord amb l’ONU, Seül té uns 10,3 milions d’habitants, repartits a una superfície de 613 km2 i assolint densitats de població altíssimes. L’àrea metropolitana, que inclou el port d’Incheon i la ciutat residencial de Seongnam, té més de 20 milions d’habitants, una de les més poblades del món. Pel seu mercat laboral en expansió, és nucli d’atracció d’immigració i acumula prop de la meitat de la població del país.

Administrativament, Seül està dividida en 25 ‘gu’ (districtes), els quals estan subdividits en 522 ‘dong’.

Aquests dong es divideixen en 13,787 ‘tong’, que al seu torn estan subdividits en 102.796 ‘ban’ en total.

1. LOCALITZACIÓ DE SEÜL La situació de la ciutat en la península obeeix diferents raons geopolítiques: a) Situada prop de la costa oest del país degut a l’accidentada topografia de la costa est, i prop del port natural del riu més important de la península, que dóna accés al mar de la Xina, i per tant a importants ciutats xineses.

Seül i el Mar de la Xina

Topografia de la península coreana

b) Al centre geogràfic del regnat Choson, que era la dinastia regnant durant uns segles fins a l’inici de la colonització japonesa el 1905.

La Corea moderna es va gestar durant aquell regnat.

El regnat de Choson a principis del s. XX

c) En el context regional, la localització del nucli antic de la ciutat seguia estrictament les lleis del Feng-Sui, un antic sistema estètic d’orígen xinès basat en el seguiment de les lleis del cel (astronomia) i la terra (geografia). L’objectiu d’aquest sistema era millorar les condicions de vida mitjançant una millor exposició a les corrents d’energia (qi), i tenia especial importància en el moment fundacional de ciutats, temples i palaus. La seva aplicació es basava sobretot en la relació amb les muntanyes i els corrents d’aigua, així com l’orientació en referència als punts cardinals.

Principis del Feng-Sui

Plànol de Seül a l’antiguitat, incloent la relació amb muntanyes i corrents fluvials

2. RELACIÓ AMB ELS RIU HAN (HANGANG) Al llarg del temps, el riu Han ha jugat diferents papers en el desenvolupament de la ciutat:

a) De motor de desenvolupament econòmic i frontera sud de la ciutat a l’època pre-industrial...

b) ...a frontera al desenvolupament durant la modernització del país...

c) ...i a frontera interna de la ciutat, una ‘zona de ningú’ enmig de la ciutat.

a) Motor de desenvolupament econòmic: El riu Han servia de via de transport entre l’interior del país i la costa, des d’on es feien expedicions comercials a altres territoris.

Seül era bàsicament, una ciutat portuària.

Donada la manca de ponts per a creuar el riu, els punts de desembarc dels transbordadors, com a punts d’intercanvi, es convertiren en mercats. El pas dels transbordadors donarà orígen a la localització dels ponts que creuen el riu avui dia.

Punts de desembarc dels transbordadors i mercats a l’era Choson

La conca del riu Han com una constel.lació de centres de producció agrícola

b) Frontera al desenvolupament: A partir de la industrialització i sobretot durant el període de desenvolupament econòmic (després de 1953), el riu ja no és el principal mitjà de transport, sinó que passen a ser el tren i les carreteres.

El riu es converteix en una barrera al desenvolupament i un perill degut a les inundacions.

Alhora, el riu és encara l’espai lúdic de la ciutat.

El Hangang com a espai lúdic de la ciutat

c) El Hangang com a frontera interna de la ciutat.

El riu ja no connecta cap al mar de la Xina (degut a la DMZ) ni cap a l’interior degut a les infraestructures de control d’inundacions. Els seus marges acullen tot tipus d’elements infraestructurals que tallen l’antiga relació entre la ciutat i el riu.

Hangang Renaissance

17

3. EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA URBANA EN RELACIÓ ALS CANVIS EN EL SISTEMES DE TRANSPORT

a) La ciutat organitzada a partir de la topografia i l’hidrologia

Plànol de Seül i la xarxa de rierols i afluents al riu Han, període Choson

b) La ciutat del tren i els tramvies Durant la colonització japonesa, Corea es converteix en el corredor de l’expansió colonialista cap a l’interior d’Àsia. El tren serà el vehicle d’aquesta expansió, i Seül un node important de la xarxa. La ciutat creixerà per a unir-se amb el primer pont sobre el riu.

Els tramvies seran el transport urbà per excel.lència que permetrà el creixement urbà durant l’època colonial.

Xarxa de tren des de Japó a Rússia i la Xina passant per Seül

c) El metro i les autopistes El desenvolupament de la infraestructura de metro i les autopistes serà un dels vehicles del creixement econòmic de Seül i Corea a partir de la dècada dels 1960s. Aquestes infraestructures van dirigir també el desenvolupament urbà de la ciutat, fins a ocupar la quasi totalitat del sòl urbanitzable i connectar-la amb el territori adjacent.

Xarxa actual de metro de la ciutat.

La xarxa d’autopistes , segons un sistema radial cap a un anell perimetral i amb el riu com a corredor.

4. EL CREIXEMENT ECONÒMIC I ELS CANVIS EN L’ESTRUCTURA URBANA

Amb el creixement econòmic, la ciutat es converteix en el principal motor econòmic del país i focus receptor d’immmigració de població des d’àrees agrícoles. Per tal de proveïr allotjament, la ciutat creix i canvia la seva estructura i passa a ser una ciutat policèntrica. Se supera la barrera física i mental del riu i la riba sud (Kangnam) es converteix en el nou centre financer.

La ciutat passa a ser dividida en dues (Kangnam i Kanbuk), amb el riu entremig com a frontera.

Evolució de la xarxa de carreteres de la ciutat en els anys de creixement econòmic

Evoluci贸 de la xarxa de metro

El territori del Hangang

5. UN PAÍS/ILLA/ÀREA METROPOLITANA: SISTEMES INFRAESTRUCTURALS A ESCALA NACIONAL

La polarització de població envers la capital fa que la seva zona metropolitana acumuli el 50% dels habitants del país, atrets per l’oportunitat d’una millor educació i posssibilitats laborals.

Aquest desequilibri requereix sistemes de comunicació que escampen els sistemes urbans de la capital en el territori, tant a escala metropolitana com nacional.

Infraestructures de transport metropolitanes

Xarxa nacional d’autopistes, existent i en projecte

6. DENSITAT, PREU DEL SÒL, ESPECULACIÓ I ESTRATÈGIES DE CANVI URBÀ CONTEMPORÀNIES

La necessitat de recuperar econòmicament el país després de la guerra i de proveïr d’habitatge al immigrants van facilitar l’aparició de l’especulació en el terreny immobiliari, dins una economia altament recolzada per l’estat.

Densitat de població a la capital, a la regió metropolitana i a la resta del país.

Blocs de vivenda a la dècada dels 1960s

7. ESTRATÈGIES DE DES-DENSIFICACIÓ DE SEÜL: DECENTRALITZACIÓ I CIUTATS SATÈL.LIT

Per tal d’equilibrar la distribució de la població i mitigar efectes de la densificació de la capital, des dels 1970s es van adoptar mesures per a crear ‘ciutats satèl.lit’ als afores de Seül.

En un principi es tractava d’àrees monofuncionals (residencials, industrials o administratives) que continuaven depenent directament de la capital, localitzades dins la regió metropolitana.

Actualment, aquestes ‘ciutats satèl.lit’ tendeixen a ser nuclis amb més autosuficiència, i alguns s’escampen més enllà de l’àrea metropolitana.

La densificació de la capital va arribar a fer plantejar la possibilitat de moure la capital administrativa a una ciutat de nova creació durant l’anterior legislació.

Especialització de les ciutats satèl.lit als afores de Seül

8. UNA CIUTAT DE RECINTES

Des de l’inici de la ciutat com a un recinte amurallat, amb els diferents palaus i envoltada d’una cadena de muntanyes, la idea de recinte es va repetint en l’urbanisme coreà, ja sigui en els temples, com en les més recents campus universitaris, o complexes residencials.

Plànol històric de la relació entre Seül i la topografia

Palau Gyeonbokgung

Base militar americana de Yongsan

Complex residencial a Jamsil

9. TIPOLOGIES RESIDENCIALS ESPECÍFIQUES

Els ‘hanok’, o cases-pati tradicionals

Edificació residencial aïllada als interiors de les súper-illes

Complex residencial típic dels anys 1980-90s

Antic plà nol de la ciutat històrica

El territori municipal avui