Vall del Bòssia by Ciutat Mosaic Territorial

La Vall del

Bòssia _ 1957 / 2012 _

Camins de

quietud

Introducció

La vall del Bòssia o vall de Bellera es troba al Pirineu lleidatà, i és la que defineix el riu Bòssia o Bugia (tal i com es pronuncia per la gent del país) i comprén també la vall de Manyanet. Aquest riu s'uneix amb el riu Flamisell (prové de la Vall Fosca) en el poble de Senterada. La topografia ve definida per una banda per muntanyes que freguen els 3.000m en la part superior, un plec o falla que la travessa horitzontalment i una muntanya en part central que frega els 1.600m. Per la composició de la terra hi ha nombrosos barrancs formats per l'erosió de la terra en el seu pas de l'aigua. Els pobles, que la majoria estan deshabitats se sitúen a una cota màxima de 1.300m aproximadament. La Vall del Bòssica s'ubica en el Pallars Jussà que etimològicament és la forma llatina de paleares (o palearia) "cabanes", "bordes", "pallers. Paleares = "barballeres de bou" a plicat a roques verticals en forma de cortines o torres, el mot Jussà prové del llatí "jussanum", derivat del llatí vulgar jusum = sota / de sota, el de baix, l'inferior. Quin és el seu interés? Es tracta d'una vall força oblidada amb que està patint una forta pressió pel despoblament i sorgeixen preguntes del tipus com es podria revitalitzar? Hi som a temps? És el reflex del que es poden convertir altres valls del Pirineu i poden arribar a morir... Cal afegir que si aquesta vall es queda deshabitada és perque la vida fa uns anys va ser força difícil, tal i com diu el llibre Fulls de pergamí “ La muntanya no es mor de fam, es mor de vella. Anys i segles enrere, la misèria era la reina de moltes cases del Pirineu. Per això els muntanyencs més pobres agafaven el camí i canviaven de regne tan aviat com podien. Ara no és aix. Ara, la misèria -no pas les misèries- ha desaparegut de la nostra muntany. Ara que anem tips, marxen els joves i només queden els vells. Segurament, perquè no sabem entendre que els joves amb el ventre ple, encara no han acabat la gana”.

Dades que podem extreure de l'anàlisis a partir de les fotografies del vol americà any 1957

Constatem que no hi ha cap poble a terra, tots els pobles estan habitats, seguint els colors proposats el verd pels habitats, el taronja pels semihabitats i el vermell pels que estan a terra, en aquest cas serien tots de color verd. Com que estaven habitats els camps i el territori té una imatge completament diferent a la de l'actualitat, vivien de l'agricultura i l'home com a actor d'aquesta escenografia la modelava per poder-hi viure tot adaptant-se en aquesta base topogràfica. Prop del riu s'observa l'existència de la fàbrica de ciment i la cantera: A causa de la fàbrica desapareix el poble de Xerallo original i s'implanta uns metres a munt. S'abandona perque el poble estava en perill per la dinamita i la pols feia que els conreus del voltant fossin tòxics, d'aquí que es detecta una zona on l'home l'habita com a treballador de la fàbrica de ciment. Es construeix el port de perbes per donar pas als camions i persones que anaven a la presa d'Escales de pont de Suert, fins que no es construeix el pas per l'altra banda aquest serà l'únic accés a Pont de Suert. Aquesta carretera toca tangencialment la vall, no s'endinsa en la Vall de Manyanet, a diferència per exemple de la Vall Fosca un temps abans. Això fa que l'accés als pobles d'aquesta vall siguin molt precàries fins fa relativament poc temps. S'observen diferents formes d'agricultura segons la posició en el terreny, a més pendents les terrasses estan més juntes. Aquestes terrasses es fan amb mur de pedra seca, quan menor és la pendent aquestes terrasses es converteixen en prats aterrassats que tenen una circulació interna i també una d'externa mitjançant un camí amb mur de pedra seca a banda i banda. Els nuclis es poden classificar segons la posició on es troben en el territori: tocant el riu de la vall, en zones planes i elevades respecte el riu i dalt d'un turó en posició estratègica. L'agricultura serà diferent en cada cas i les comunicacions poble-camp variaran per adapatar-se a la topografia. A aquesta escala s'observa que tots els pobles es troben en una cruïlla de camins, cap camí és més important que un altre, serveixen per arribar als camps, a les bordes i per conectar una vall amb l'altra a través dels colls. Els camins estan per les carenes, buscant el recorregut més curt i el pendent més suau amb mur a les dues bandes de pedra seca. Els murs serveixen per separar propietats, marcar el camí i fins i són els mateixos que construeixen la tanca de l'era de casa, i la paret de la pròpia casa. Les bordes com bé indica el seu nom, són l'equilibri del territori, doncs es troben a una distència de menys de 30 minuts caminant per donar aixopluc a qui passi pel camí, i de fet és una relació de proporció entre les terres que té al voltant. La Vall del Bòssia és un fragment d'una realitat que s'extén per tot el territori del Pirineu, no queda clar que es limiti a un territori al voltant d'un riu tal i com s'entén ara... era el mateix per la vall veïna (Vall Fosca i Vall de Boí) malgrat cadascuna conserva el seu caràcter i personalitat pròpia. " El desert és, segons totes les definicions, una regió inhòspita, generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi. Al desert, doncs, no hi viu ningú o gairebé ningú, perquè l'home i la terra desolada no han fet mai bona parella. Però els deserts, en plural, tenen moltes forme, i moltes cares, i molts colors. El nostre, el Pirineu - i més concretament l'Alt Pirineu - és verd. Josep Espunyes (poeta). El nostre desert té el color de la vida i l'ànima de la mort.

M à s t e r d' U r b a n i s m e

ciutat mosaic territorial

vall

del

bòssia

_rosa

lladós vidal

Dades anàlisis 2012

A dia d'avui hi ha 15 pobles habitats amb algun veí que hi viu tot l'any, 11 pobles on només hi ha habitatges en temporada de vacances, 8 pobles abandonats i caiguts, alguns fins i tot díficils de trobar. Estem parlant en total d'uns 34 pobles per la zona delimitada, però se'n podria considerar d'altres si ampliem la zona. L'actor d'aquest escenari ha canviat, ha deixat de moure's mitjançant animals i a peu per fer-ho amb motor, el sistema de bordes ha quedat obsolet, perque es pot tallar i embolicar l'herba al mateix temps, per tant, el que mantenia l'equilibri d'aquest territori que eren les bordes és el primer que desapareix. Els camins amb murs no són prou amples pel cotxe i apareixen nous traçats per carreteres que són millors si són alquitranades, per tant, la natura es menja els camins de pedra. No es pot accedir als pobles fins ben recentment: (alguns tenen carretera pel cotxe des de fa 15 anys) per tant, s'abandonen i cauen. La forma d'habitar el territori actualment sol ser una família que treballa les terres d'un radi gran, doncs hi arriba fàcilment amb tot terreny i tractor. Com que la propietat és d'una sola persona i abarca un territori gran la granja agafa una mesura desescalada dins el territori. Els murets solen desparéixer perque cal unir les terres que abans havien estat de diferents propietaris. Els pobles queden com a punt final d'un camí. Pren importància la carretera de vora del riu, es perd la conexió que existia entre les valls. Hi ha desaparició completa de pobles. Ni s'indica ni hi ha un camí ni en queda rastre per arribar-hi: Castellnou i Castellvell / la Bastideta de Corroncui " Els nostres pobles -o almenys un grup nombrós de poblets muntanyencs-, abans de morir o quan arriben al límit de la seua existència, han passat de ser un conjunt d'habitatges vius a convertir-se en una casa sola entre parets i teulades solitàries. El que abans era un poble com Déu mana es converteix en una casa aïllada, entreel silenci de les altres, que manté oberta la porta i vives les terres. Aquesta casa només torna al poble el seu paper en períodes de vacances o de festes assenyalades, i recupera la soledat quan s'acaba el temps d'aturada laboral. De vegades, aquesta situació és l'antesala de la mort definitiva del poble -ja no en ve d'una-, però també pot ser la consolidació, almenys temporal, d'un nou model d'ocupació del territori: una casa com a pal de paller de les que han estat abatudes o de les que fan la revifalla a dies, a temporades. La fàbrica de ciment de Xerallo està en ruïna, i no se sap com es pot adaptar a la nova realitat i al futur que li espera, s'han fet algun s projectes que parlen de fer-hi habitatges, però com que requereix molt pressupost s'ha quedat veient com li passa el temps i la natura se la va menjant. També, a causa de les reforestacions en terrenys comunals va fer que molta gent decidís marxar, doncs per acda arbre que s'hi plantava es es pagava econòmicament. Això per alguns va ser l'empenta que necessitaven per marxar a buscar-se la vida en un altre lloc, es quedaven amb menys terres on poder pasturar i tenien uns petits estalvis per marxar i provar sort en una altra banda.

Classificació segons home com actor del territori:

L'home com actor d'aquest escenari fa la seva escenografia, i com que l'any 1957 ens dóna més pistes de com s'habitava aquest territori ho fem segons aquell tall històric: _ Prats i cultius (Reforestacions, terrases i camps aterrassats) _ Camins _ Construccions (pobles, bordes i ermites) Els pobles tenen diferents formes segons la seva posició geogràfica:

1: poble de ribera, exemple del poble les Esglésies: Es troba a cota del riu, i s'exten en pendent allunyant-se del riu, com prevenint dels canvis de nivell de l'aigua. Els conreus es troben en cotes superiors, seria el cas de la zona del Prat de l'Hort entés com prat de l'or, Com que les terres es troben allunyades del nucli del poble es detecten una sèrie de bordes, que com hem dit anteriorment la borda es la que permetiaocupar i equilibrar el territori. A més a més, la borda servia per emmagatzemar l'herba que es tallava dels prats per donar-la a l'hivern als animals. Doncs la borda dóna servei a una superfície de terra d'un radi aproximat de 3 km que és el que un home fa caminant. A més les bordes presenten dos pisos i aprofiten el pendent natural, de tal manera que en la part posterior s'accedeix a peu pla al segon pis i és on s'emmagatzema l'herba, en part inferior, que s'entra per davant és on hi ha el bestiar i per un forat es dóna el menjar des del primer pis al pis de baix. En funció del pendent les terrases estan més juntes o més separades, el camí que fa d'eix distribuidor es troba en el centre i en carena. Posició de les bordes en la part alta com a guaita. Els camins per arribar a Prat de l'Or són la tipologia amb murs a banda i banda, que són també de contenció.

2: poble en messeta: Aprofiten els terrenys més plans i a prop de l'aigua (barrancs) per instal.lar-se. Els prats estan al voltant del poble, com que la pendent és menor la separació entre terrasses és superior i dóna lloc a prats aterrassats. Les terrasses a l'interior d'aquests prats són murs de pedra seca, existeixen camins com a eix que donen accés als camps i un camí tipus ronda que és perimetral. No cal bordes perque el poble queda al centre dels prats.

3: poble en posició estratègica: la Bastida, Cérvoles, Puigcerver, la Bastideta de Corroncui. En posició de guaita, es troben en terrenys molt inclinat: terrasses poc separades, poca superfície i difícil de transitar també és important l'existència de bordes i aquestes es coloquen en la part superior de les terres per controlar. La forma d'aquests pobles és radial, amb diferents capes d'exterior a interior: els murs de les eres, la façana exterior solejada, la casa i la plaça interior protegida..

Proposta

Projecte “Camins de Quietud” netejar aquests camins esborrats per la vegetació per tal de poder recórrer el territori identificant els pobles i les bordes abans que les elimini el pas del temps. L'avantatge és que gràcies a les bordes i al traçat dels camins es poden fer recorreguts que cada fracció de temps de mitja hora hi ha un punt d'interés, un mirador... El nom està basat en un llibre de Maria Barbal en què fa un recorregut per aquests pobles abandonats.