Unitat 1.
ÍNDEX
Límits i climes Unitat 2. El relleu
Unitat 3. Rius i aigua Unitat 4. Paisatge i Unitat 5. La població i els recursos econòmics
medi ambient
En aquesta unitat didàctica treballarem…
CLIMES DEL LITORAL CLIMES DE L’INTERIOR CLIMES DE MUNTANYA
Què sabem?... Marca amb una X en la casella de SI o NO segons el que s’indica en les següents afirmacions: La Comunitat Valenciana no té cap límit: SI
NO
A la Comunitat Valenciana solament hi ha dos tipus de climes: SI
NO
Els factors dels climes no són determinants en un clima: SI
NO
S’ha produït alguna inundació important a la Comunitat Valenciana?: SI
NO
La Comunitat Valenciana està situada a l’est de la península Ibèrica: SI
NO
Les pluges (si plou més o menys) influeix en la quantitat d’incendis que poden produir-se a l’estiu: SI
NO
Al llarg de la història els límits d’un territori poden variar SI
NO
_ _ _ _ _ _ PRESENTACIÓ_ _ _ _ _ La Comunitat Valenciana es un territori estret i llarg, ubicat entre les comunitats de Catalunya, Aragó, Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia. Està situada a l’est de la península Ibèrica. La costa té més de 440 Km, i el Racó d’Ademús és un territori que forma part de la Comunitat, però que està situat entre les províncies de Terol i Conca. La seua extensió es de 23.225 km2 i representa el 4,5% de la superfície total espanyola.
Una altra illa de la nostra Comunitat és l’illa de Tabarca, situada a 4 km enfront del cap de Santa Pola. Té poca vegetació, a causa de l’escassetat de pluja i els forts vents.
Mapa de la ubicació de la C.V. Font: Google
INVESTIGA I BUSCA DOS FETS HISTÓRICS IMPORTANTS SUCCEDITS A LA COMUNITAT DURANT LA SEUA FORMACIÓ. JUSTIFICA LA TEUA ELECCIÓ.
Localització de la C.V. Font: Google
Està composta per les províncies d’Alacant, València i Castelló, però la seua capital es València, on viu la majoria de la població empadronada en aquesta comunitat.
BUSCA TOTA LA INFORMACIÓ QUE PUGUES PER A EXPLICAR EL SIGNIFICAT DE “EMPADRONACIÓ”.
S’hi distingeixen tres unitats de relleu fonamentals: (1) la muntanya, (2)la plana i (3)la costa: 1. La muntanya mostra dos conjunts: al nord, la cadena Ibèrica, que va des de Morella al Xúquer, i al sud les Bètiques.
Silueta de la Comunitat Valenciana. Font: Google
2. La Plana és el fruit del pas dels rius i de l’acumulació dels materials que s’han anant transportant. La seua extensió es menor que la de les zones de muntanya i són molt fèrtils. Per tant, per a l’agricultura són molt valuoses.
Màquina treballant en l’agricultura. Font: Google
3. La costa està formada per les zones rocoses i els penya-segats, els caps de Cullera, la Nau, Sant Antoni i el Penyal d’Ifac, i les zones arenoses, més extenses.
Penyal d'Ifach
La Nau
INVESTIGA I BUSCA INFORMACIÓ SOBRE LA HISTÒRIA DEL PENYAL D’IFAC I LA SEUA UBICACIÓ A LA COMUNITAT. .VALENCIANA.
Les platges poden ser d’arena, com la costa del golf de València, molt apreciades pel turisme, o de pedra, com alguna en la província de Castelló. També destaquen les costes de cordó litoral que tenen una barrera d’arena paral·lela a la costa, com la marjaleria de Castelló, l’Albufera i el Fondo d’Elx.
Platja arenosa de Gandia (València). Font: Google
Platja de pedra (Illa de Tabarca, Alacant). Font: Google
.........ELS LÍMITS DE LA COMUNITAT VALENCIANA........ La incorporació de Requena-Utiel en la Comunitat Valenciana va ser el fet històric més important de la distribució comarcal de la nostra comunitat. Fins a l’any 1851 no va ser incorporada a la província de València. Abans d’aquesta data va pertànyer als castellans.
BUSCA E INVESTIGA DESCRIU ELS MOTIUS PER LES QUALS ELS HABITANTS DE REQUENA-UTIEL VAN INCORPORAR-SE A LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA.
Mapa de la limitació de la C.V. Fuente: “Fuente: Cultura Valenciana, Generalitat Valenciana, 2014”.
Font: Juan Piqueras, "La meseta Requena-Utiel", 1997
.........ELS CLIMES DE LA COMUNITAT VALENCIANA........ La Comunitat Valenciana té clima mediterrani. Aquest clima es caracteritza per: Estius calorosos amb altes temperatures i llargs períodes de sequera. Hiverns suaus. La tardor i la primavera amb precipitacions màximes.
FACTORS MÉS INFLUYENTS DEL CLIMA DE LA NOSTRA COMUNITAT:
1. EL MAR MEDITERRANI 2. EL RELLEU 3. ELS VENTS
Ubicació del Mar Mediterrani en Europa Font: Google
Aquest tipus de clima es deu al fet de que el territori està en paral·lel al litoral, i els punts més allunyats del mar estan tan sols a 100 kilòmetres. A més, la proximitat de les muntanyes al mar provoca que aquest suavitze les oscil·lacions tèrmiques a l’hivern. Pel contrari, les muntanyes d’interior prevenen i eviten l¡arribada de borrasques procedents de l’oceà Atlàntic, sent aquest el motiu pel qual generalment hi ha poques precipitacions.
En canvi, la primavera i la tardor amb els vents de llevant quan ascendeixen es refreden i condensen la humitat que porten del Mediterrani, provocant precipitacions torrencials que poden generar importants inundacions. En la Comunitat Valenciana cal distingir algunes variants del clima mediterrani segons la seua ubicació:
CLIMA DEL LITORAL
Es caracteritza per: Sol abundant. Pluges escasses. Temperatures anuals al voltant dels 17ºC Hiverns suaus. La estació on menys precipita és a l’estiu.
Està ubicat en: o Catalunya o Comunitat Valenciana o Múrcia o Illes Balears o Andalusia
Mapa de C.A. amb clima litoral mediterrani. Font: elaboració pròpia.
CLIMA DE MUNTANYA
Es caracteritza per: Hiverns i estius frescos. A més altura, menys temperatura (de sud a nord). Les zones més pròximes al mar tenen temperatures més suaus.
Està ubicat en: (*)Qualsevol Comunitat Autònoma, en major o menor mesura.
Zones on hi ha clima de muntanya. Font: Aula Aragó
CLIMA D’INTERIOR
Es caracteritza per: Fort contrast entre les temperatures de l’hivern i l’estiu. Precipitacions escasses, especialment a l’estiu.
Està ubicat en: (*) La part central de la Península Ibèrica. En la Comunitat Valenciana no és predominant, però sí està en una petita part. Observa la imatge:
Zones on hi ha clima d’interior. Font: Aula Aragó
1. ASSENYALA EN EL MAPA AMB COLOR TARONJA LES ZONES ON HI HA CLIMA DEL LITORAL MEDITERRANI, AMB COLOR BLAU EL CLIMA D’INTERIOR I AMB COLOR VERD EL CLIMA DE MUNTANYA.
2. VERTADER O FALS? 1. El clima del litoral es caracteritza per la seua abundància de precipitacions. 2. Requena-Utiel no va formar part de la província de València fins a l’any 1851. 3. La Comunitat Valenciana té tres varietats del clima segons la seua ubicació: clima del litoral, clima del sud i clima de muntanya. 4. Els factors determinants del clima mediterrani són: els vents, el relleu, el mar i la vegetació. 5. El clima de muntanya està en qualsevol comunitat autònoma. 6. Les Illes Canàries també tenen clima mediterrani.
3. ENUMERA I EXPLICA ELS FACTORS DETERMINANTS DEL CLIMA MEDITERRANI. 4. COM DESCRIVIRIES EL CLIMA DE LA ZONA ON VIUS? PER QUÈ? 5. ELABORA UN MAPA ON APAREIXEN EL CLIMA DEL LITORAL, EL CLIMA DE MUNTANYA Y EL CLIMA D’INTERIOR AMB DIFERENTS COLORS EN LA COMUNITAT VALENCIANA. 6. EXPOSICIÓ ORAL: PREPARA UNA PRESENTACIÓ DE POWERPOINT AMB EL QUE CONSIDERES MÉS INTERESANT D’AQUESTA UNITAT I EXPLICA-HO ALS TEUS COMPANYS. POTS BUSCAR RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT ENCARA QUE NO APAREGAN EN ELLA (IMATGES, VIDEOS, CURIOSITATS, ETC.).
QUADRE RESUM DELS CONTINGUTS DE LA UNITAT:
LÍMITS: Requena -Utiel
FACTORS DEL CLIMA MEDITERRANI: - Mar - Relleu - Vents
LÍMITS I CLIMES VALENCIANS
ACTIVITATS DE LA UNITAT 1
VARIANTS DEL CLIMA DE LA COMUNITAT VALENCIANA: - Clima del litoral - Clima de muntanya - Clima d'interior
En aquesta unitat didàctica treballarem…
Característiques Tipus de relleu
Què sabem?... Marca amb una X en la casella de SI o NO segons el que s’indica en les següents afirmacions: La Comunitat Valenciana no té un relleu propi: SI
NO
El relleu és un tipus de vegetació de la Comunitat Valenciana: SI
NO
El clima determina el relleu: SI
NO
El relleu de una zona pot influir en la formació de inundacions importants: SI
NO
El relleu està format per diferents formacions rocoses de una zona: SI
NO
_ _ _ _ _ _ PRESENTACIÓ_ _ _ _ _ El relleu de la Comunitat Valenciana es caracteritza pel contrast entre les muntanyes interiors, las quals pertanyen al Sistema Ibèric i a les Serralades Bètiques, i les planes costeres. Les costes valencianes són baixes en les zones corresponents amb les regions planes del litoral y escarpades, especialment en la part Sud. Els rius valencians més llargs i cabalosos (Túria, Xúquer i Segura) naixen fora dels territoris de la comunitat, discorrent per ella fins a desembocar en el Mar Mediterrani.
Riu Túria. València. Font: Google
Tipus de relleu En la nostra comunitat cal distingir tres grans tipus de relleu: Les muntanyes ocupen l’interior de la Comunitat. La majoria de les serres formen part del Sistema Ibèric i de les Serralades Bètiques. Les planes s’ubiquen prop de la mar o al llarg dels valls dels rius. La plana més extensa és la Depresió de València. Les costes són baixes i arenoses, amb platges, encara que també hi haja parts de costes altes i escarpades.
Muntanyes d'Alacant. Font: Google
LES ZONES MUNTANYOSES Les zones muntanyoses de la nostra comunitat formen part de dos grans unitats del relleu peninsular: El Sistema Ibèric el formen una agrupació de muntanyes situades a l’interior de la Península Ibèrica. Aquesta unitat de relleus s’endinsen en la Comunitat pel Nord i l’Oest i proporciona alineacions muntanyoses paral·leles entre sí.
Les principals són: 1. El massís de ‘El Maestrat’, on està el pic de Penyagolosa (1813 m ).
Pic de Penyagolosa. Font: Google
2. Les serres d’Espanya i Javalambre. En Javalambre es situen el pic Calderón (1836 m), la cimera valenciana més alta.
Serra de Javalambre nevada. Font: Google
3. Les Serralades Bètiques són un conjunt de muntanyes situades al Sud-est de la Península Ibèrica. En la Comunitat Valenciana s’endinsen pel Sud i es prolonguen per la mar fins arribar a les Illes Balears. Entre les serres que formen part d’aquestes serralades destaquen les de Crevillent i la Carrasqueta, amb el pic Aitana (1558 m).
La Carrasqueta. Font: Google
LES PLANES Les planes de la Comunitat Valenciana estan situades a l’Est del territori. De Nord a Sud cal distingir 4 zones: 1. Les planes de Castelló, com Vinarós i Benicarló, estan lleugerament elevades i obertes a la mar, formant una costa rocosa de molt poca altura o platges petites. Més al Sud de Castelló està la plana més amplia: La Plana.
Castelló de la Plana. Font: Google
2. La Depressió de València, que va des de Sagunt fins a Cullera, i entra cap a l’interior pels amplis valls dels rius Túria i Xúquer. En ella estan les terres més fèrtils de la Comunitat. A aquest espai se li coneix com l’Horta de València.
L’Horta de València. Font: Google
3. El altiplà de Requena, ubicat a l’interior de la província de València i te una altitud mitjana entre 700-800 metres. La major part de la seua superfície està ocupada per boscos, encara que també es cultiven alguns productes de secà (vinya, ametllers...).
Altiplà de Requena. Font: Google
4. Les planes d’Alacant estan formades pels rius Vinalopó i Segura. Són terres fèrtils i aptes per als cultius de regadiu, com els cítrics i les hortalisses.
LES COSTES El litoral de la nostra comunitat està banyat pel Mar Mediterrani i va des del riu Sénia fins a la punta de la Foradada al llarg de 450 kilòmetres. Generalment, la costa valenciana es poc accidentada. En canvi, hi han alguns termes importants com el de la Nau o golfos com el de València. Al llarg del litoral valencià diferenciem dos tipus de costes: 1. Costes baixes: es localitzen principalment en el Nord i al centre de la Comunitat, encara que també podem trobar-les en el Sud, com en Benidorm i Altea. Estan formades per llargues platges de arena fina i cordons de grava. 2. Costes altes: al Sud de la Comunitat les costes són mes rocoses i abruptes. Les muntanyes arriben fins a la mar, on es formen petits penya-segats o riscos. Trobem accidents costers importants com el terme de Sant Antoni, superant els 100 metres, o el Penyal d’Ifac amb 332 metres.
Terme de Sant Antoni. Font: Google
1. ELABORA UN ÍNDEX CONCEPTUAL BUSCANT INFORMACIÓ SOBRE ELS SEGÜENTS TERMINIS: [COSTA, DEPRESSIÓ, RELLEU, PENÍNSULA]. 2. OMPLI EL QUADRE:
Font: elaboració pròpia
3. BUSCA ALTRES EXEMPLES DE TIPUS DE RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA QUE NO APAREGUEN AL LLIBRE DE TEXT. PER EXEMPLE: NO VAL BUSCAR TERME DE LA NAU. 4. SELECCIONA EL TIPUS DE RELLEU QUE MÉS T’AGRADE, BUSCA INFORMACIÓ SOBRE ELL (EXTENSIÓ, ORIGEN, UBICACIÓ, HISTÒRIA, ETC.) I EXPOSA-HO ALS TEUS COMPANYS. JUSTIFICA LA TEUA ELECCIÓ. 5. RESPÓN A LES SEGÜENTS QÜESTIONS: On estan les terres més fèrtils de la Comunitat Valenciana? Quants tipus de relleu trobem a la nostra comunitat? Enumera i explica. Explica la diferència entre costa baixa i costa alta. Qual és la cimera de la comunitat més alta? On està? On està la plana més amplia? Com es diu?
6. ELABORA UN MAPA CONCEPTUAL QUE RESUMA ELS CONTINGUTS DE LA UNITAT.
En aquesta unitat didàctica treballarem…
Característiques Tipus de aigues
Què sabem?... Marca amb una X en la casella de SI o NO segons el que s’indica en les següents afirmacions: La Comunitat Valenciana és rica en aigua: SI
NO
Tot el aigua potable per als habitants de la Comunitat prové de les pluges: SI
NO
Les aigues de la Comunitat es distribueixen només en embassaments i rius: SI
NO
S’ha produït alguna inundació important a la Comunitat Valenciana?: SI
NO
Els tres rius més destacats de la Comunitat Valenciana són el Túria, el Xúquer i el Segura: SI
NO
Les pluges (si plou més o menys) influeix en la quantitat d’aigua que es pot obtenir per al consum humà: SI
NO
L’aigua dels rius és la mateixa que la de la mar: SI
NO
_ _ _ _ _ _ PRESENTACIﾃ点 _ _ _ _
Les aigﾃｼes de la nostra Comunitat es distribuﾃｯxen pels rius, embassaments i aiguamolls.
Embassament de Contreras. Font: Google
Aiguafenoll del Fondo (Baixvinalopﾃｳ, Alacant). Font: Google
ELS RIUS, EMBASSAMENTS I AIGUAMOLLS QUÈ ENTENEM PER ‘RIU’? Els rius són corrents continues d’aigua. Naixen a les muntanyes, i desemboquen en la mar, un llac o un altre riu.
QUALS SÓN ELS ELEMENTS DEL RIU? El curs: és el recorregut que realitza un riu des de el seu naixement fins a la seua desembocadura. Cal distingir tres trams: curs alt, curs mitjà i curs baix. El cabal: és la quantitat d’aigua que porta un riu. El règim: és la variació que presenta el cabdal d’un riu al llarg de l’any: o Règim regular: quan la variació es petita. o Règim irregular: quan la variació és gran.
QUÉ FACTORS INFLUEIXEN EN ELS RIUS? El relleu: influeix en la longitud, cabdal i règim dels rius: o
Si les muntanyes estan prop de la mar, els rius són curts i ràpids.
o Si les muntanyes estan lluny de la mar, els rius són més llargs i de cabdal més lent. El clima: influeix en el cabdal i règim dels rius. o Els rius de climes pluviosos són molt cabalosos i de règim regular. o En canvi, els rius de clima sec són poc cabalosos i de règim irregular.
Riu llarg. Font: Google
Riu curt. Font: Google
Els rius valencians desemboquen al Mar Mediterrani. Són curts i de cabal escàs, però que pot augmentar espectacularment a la tardor i a la primavera com a conseqüència de les pluges torrencials. Tot i això, les seues aigües s’aprofiten al màxim. Es divideixen en dos categories: Els que naixen a la Comunitat Valenciana: tenen cabal escàs per a l’aprofitament agrícola. Els més cabalosos són el Palància i el Serpis. Els que naixen fora dels límits de la Comunitat en les cadenes muntanyoses més pròximes a la Meseta. Són rius amb gran aprofitament humà. En molts s’han construït murs de contenció per a evitar tragèdies per les crescudes. El més cabalós és el Xúquer, seguit del Segura, El Túria i el Millars.
Riu Serpis. Font: Google
Riu Xúquer. Font: Google
Els embassaments són dipòsits d’aigües procedents de les pluges aptes per al consum humà. Quasi la totalitat dels nostres recursos hídrics procedeixen de les pluges i, al ser irregulars, és necessari construir aquestos embassaments per tal d’emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per al regadiu, entre altres. A més, pal·lia la sequera de l’estiu, regula el cabal dels rius per tal d’evitar fortes crescudes i aprofiten la força de l’aigua com a energia elèctrica.
Embassament del Pantà d'Elx (Alacant). Font: Google
Els aiguamolls són molt importants a la nostra Comunitat, ja que com a conseqüència de la configuració del subsòl tenim importants reserves aqüíferes sota terra, les descàrregues de les quals es realitzen a través de deus, fonts, algunes medicinals, al costat de les quals s’han fet balnearis. La majoria dels aiguamolls s’ubiquen en la costa i estan separats de la mar per una barrera d’arena que te obertures. Viuen moltes aus aquàtiques i una gran comunitat piscícola.
Aiguamoll de Molins de Rei. Font: Google
1. POSA EN EL MAPA ELS RIUS VALENCIANS MÉS IMPORTANTS.
2. EXPLICA LA DIFERÈNCIA ENTRE RIU, EMBASSAMENT I AIGUAMOLL.
3. QUÈ ÉS UN RIU? EXPLICA-HO I POSA ALGUNS EXEMPLES. 4. ELABORA UN ESQUEMA QUE RESUMA ELS CONTINGUTS DE LA UNITAT. 5. INVESTIGA I BUSCA ELS RIUS MÉS CABALOSOS D’ALACANT. POTS PREGUNTAR ALS TEUS FAMILIARS. 6. QUANTS I QUALS SÓN ELS ELEMENTS DEL RIU? 7. EL RELLEU INFLUEIX EN ELS RIUS? PER QUÈ?
En aquesta unitat didàctica treballarem…
VEGETACIÓ ESPAIS I PARATGES MEDI AMBIENT
Què sabem?... Marca amb una X en la casella de SI o NO segons el que s’indica en les següents afirmacions: La Comunitat Valenciana té una vegetació pròpia del clima mediterrani: SI
NO
Hem de conservar el nostre medi ambient: SI
NO
Solament existeix un únic tipus de fauna en la nostra Comunitat: SI
NO
Existeix més d’un tipus de vegetació segons la zona on s’ubica de la Comunitat Valenciana? SI
NO
Hi ha espais naturals en totes les províncies de la Comunitat Valenciana: SI
NO
LA VEGETACIÓ En la Comunitat Valenciana és predominant la vegetació mediterrània, composta per arbres y matolls de full perenne. En canvi, la vegetació és diferent segons la zona en funció de les seues precipitacions, les temperatures, la presència de la mar y la existència de muntanyes a l’interior. D’aquesta forma, cal distingir dos grans àrees de vegetació: les zones muntanyoses de l’interior y les zones costeres.
LA VEGETACIÓ DE LES ZONES MUNTANYOSES La vegetació de les serres interiors de la Comunitat, tals com la Serra d’Espadà o Mariola, està formada principalment per boscos d’arbres mediterranis, com carrasques, sureres, roures y pins. En les riberes dels rius, on la humitat és elevada, hi ha àlbers i pollancres. En les muntanyes del Nord de Castelló creixen espècies no mediterrànies, com el pi roig. En les zones d’humitat de les muntanyes d’Alcoi, juntament amb les carrasques, hi ha freixes, aurons i teixos.
Freixe. Font: Google
Auró. Font: Google
Teixó. Font: Google
LA VEGETACIÓ DE LES ZONES COSTERES La vegetació de les zones costeres presenta la següent distribució: En bona part del litoral y en la meitat sud d’Alacant, la formació vegetal més abundant és el matoll, format per arbustos i plantes petites. En la costa de Castelló i València són abundants els coscoll, el bruc, l’estepa, el llentiscle i la farigola. En les zones més seques del Sud, la vegetació s’adapta a la carència d’aigua. El vegetal més representatiu és el margalló, encara que s’ha substituït en moltes zones per l’aliaga, l’espart i la farigola. En Elx i Orihuela cal destacar la presència de palmeres d’origen africà.
Palmeres d'Elx. Font: Google
PROBLEMES MEDI AMBIENTALS En la Comunitat Valenciana existeixen nombrosos problemes medi ambientals com a conseqüència del mal comportament humà i mala utilització dels recursos naturals. A continuació destaquem:
ELS AIGUAMOLLS En Alacant, on estan els casos més singulars, les zones humides van des de les costes Alacantines, des de Pego fins a Torrevieja, travessant l’Albufereta d’Alacant. Alguns d’aquestos aiguamolls, marjals, llacunes i saladars s’han dessecat per l’ús agrícola i la construcció d’urbanitzacions, A més, en aquestos aiguamolls viuen aus de diferents espècies, afectant a les seues costums de vida. En canvi, la importància dels aiguamolls no resideix solament en això, si no què atenuen els efectes del canvi climàtic, absorbeixen diòxid de carbó (CO2= i frenen la intrusió de la mar en la terra i poden contenir les inundacions. Per aquest motiu, la dessecació d’ells provoca efectes negatius en aquestos aspectes.
El fondo (Alacant). Font: Google
LES CONSTRUCCIONS A PEU DE COSTA Des de fa molts anys s’ha construït moltes vivendes i complexos residencials a peu de costa, ja que no hi havia una llei que fes regular aquesta activitat immobiliària. Això ha provocat la alteració de la estructura medi ambiental original de moltes costes, acabant amb moltes d’elles i els éssers vius que visqueren en aquestes costes.
Vivenda a peu de platja. Font: Google
LA CONTAMINACIÓ En tota la Península Ibèrica hi ha contaminació de tots tipus i, per tant, la Comunitat Valenciana no és una excepció. Gran part dels efectes de la contaminació s’agreugen pel procés industrial que ha tingut lloc en les últimes dècades. Entre
les
contaminacions
que
cal
destacar trobem
la
acústica,
atmosfèrica, lumínica i de las aigües. Algunes d’aquestes tipus de contaminacions es deuen a tirar el fem sense cap consciència sobre l’efecte que produeix a l’ambient. D’ací prové la importància de reciclar i tirar el nostre fem als contenidors habilitats per a fer-ho.
Aigües contaminades. Font: Google
ESPAIS I PASITAGES NATURALS La Comunitat Valenciana està plena de espais i paratges naturals molt demanats pel turisme. Són espais que s’han format des de fa molts anys i conserven la seua estructura original, així com la vegetació que li formen. Per tal de conservar aquesta riquesa, és important cuidar-la respectant les normes establides, i tomant consciència de la necessitat de fer-ho. A continuació destaquem alguns dels espais i paisatges naturals que podem trobar a la nostra Comunitat segons la web de turisme: Paisatge protegit de la Serra del Maigmó y Serra el Sit Paisatge protegit del Serpis
Paisatge protegit del Puigcampana i el Ponotx Paisatge protegit de la Solana de Benicadell El Pou Clar (Ontinyent) Illa de Portitxol (Xàbia) L’Albufera de València Les Illes Columbretes (Castelló) La serra de Mariola Cim del Penyagolosa
1. ENUMERA I EXPLICA LA VEGETACIÓ DE LES ZONES MUNTANYOSES. POSA EXEMPLES. 2. ENUMERA I EXPICA LA VEGETACIÓ DE LES ZONES COSTERES. POSA EXEMPLES. 3. QUALS SÓN ELS PROBLEMES MEDI AMBIENTALS MÉS DESTACATS A LA NOSTRA COMUNITAT? 4. PER QUÈ AIGUAMOLLS?
ES
IMPORTANT
PRESERVAR
ELS
5. TRIA UN PARATGE NATURAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA QUE NO APAREGA AL LLIBRE DE TEXT I POSA TOT EL QUE SAPIGUES.
TREBALL EN EQUIP: Per grups de 5 ó 6 persones, heu de investigar i obtenir tota la informació possible sobre els espais naturals i paisatges protegits de la nostra Comunitat posats al llibre de text. Després, heu d’elaborar un mural, presentació Powerpoint, etc. (lliure elecció) i exposar-ho als companys. Cada membre del grup ha d’exposar dos paratges.
En aquesta unitat didàctica treballarem…
POBLACIÓ MIGRACIÓ PRODUCTES
Què sabem?... Marca amb una X en la casella de SI o NO segons el que s’indica en les següents afirmacions: La Comunitat Valenciana ha tingut nombrosos moviments migratoris en la seua població: SI
NO
La activitat principal de la Comunitat Valenciana és el turisme: SI
NO
La població ha variat en el seu nombre de habitants amb el pas del temps: SI
NO
Saps què és la primàmide de població? SI
NO
La indústria ha tingut molta influència en la Comunitat: SI
NO
La nostra Comunitat té uns 5 milions d’habitants. La major part d’aquesta població està en el litoral: les capitals de província i les ciutats del voltant. Conforme ens aproximem cap a les zones de muntanya els municipis són més petits, especialment en la zona Nord i Oest. La major part de la població en edat de treballar ho fa al sector dels servicis, principalment comerç i turisme. També ocupa molta població la industria i la construcció. En canvi, en la agricultura, la ramaderia i la pesca treballa poca gent. UNA COMUNITAT MOLT POBLADA I ESENCIALMENT URBANA La Comunitat Valenciana és una de les més poblades d’Espanya. La major part de la població és urbana, és a dir, viu en municipis de més de 10.000 habitants. La població treballa principalment en la industria, la construcció y els servicis. La població rural viu en pobles petits i treballa en activitats agràries o pesqueres. Aquesta població ha disminuït pel descens de la agricultura, la ramaderia i la pesca.
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La població es distribueix de manera desigual al territori: Les àrees del litoral porten la major part de la població. Ací trobem València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana, encara que el àrea de major densitat de tota la Comunitat està en València. Alguns valls de l’interior de les províncies de València i Alacant (Alcoi, Vinalopó, etc.) també estan molt poblats, destacant Alcoi i Elda. Les àrees muntanyoses de l’interior, sobre tot en Castelló i València, són menys poblades com a conseqüència de l’abruptesa de la terra.
EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ La población creix quan el nombre de naixements és major que el nombre de defuncions. També creix quan les persones que arriben a un lloc, els immigrants, són més nombroses que les persones que l’abandonen, els emigrants. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA Als últims anys, la població valenciana ha crescut molt. Per exemple, a l’any 1981 hi havia 3.646.765 habitants i actualment hi ha uns 4,9 milions. Les causes principals d’aquest creixement són: Disminució de la mortalitat i un augment de la esperança de vida (les persones viuen més anys). Constant arribada d’immigrants. Natalitat alta fins la dècada dels 80. Posteriorment ha descendit, però actualment el nombre de naixements torna a créixer. POBLACIÓ ACTIVA I POBLACIÓ NO ACTIVA Segons l’activitat laboral, la població es divideix en dos grans grups: Activa: treballa per un salari (remuneració) o busca treball en qualsevol sector econòmic (primari, secundari i terciari). El 49.8% dels habitants formen aquesta població. No activa: no pot treballar (xiquets, ancians i persones discapacitades) o no realitza treballs remunerats (ames de casa i estudiants). El 50.2% dels habitants valencians formen part d’aquesta població.
ELS SECTORS ECONÒMICS EL SECTOR PRIMARI EN LA COMUNITAT VALENCIANA Solament el 3,5% de la població ocupada treballa en aquest sector, és a dir, en labors agrícoles, ramaderes o pesqueres, com a conseqüència de: La modernització del camp y del treball agrícola. El desenvolupament de la industria, la construcció i els servicis. La ocupació sol ser cultivable de molts pobles per a la construcció de vivendes. La agricultura: regadiu i secà En les zones del litoral valencià es practica la agricultura de regadiu. Els cultuis principals són: Els cítrics (pomes, mandarines i llimons) Els fruitals (pomes, peres, préssecs i nespres) Les hortalisses (tomàquets, patates, carxofes...) L’arròs La ramaderia La ramaderia és una activitat tradicional que complementa a la agricultura. Predomina el ramat avícola i porcí, criats en granges. La producció s’orienta a satisfer la demana d’ous, carn i derivats. La pesca La pesca és poc significativa en la economia valenciana, ja que es sobre exploten els recursos. Es practica la pesca de litoral: sardines, seitons i lluç. Els ports pesquers més destacats són els de Vinaròs, Gandia, Dénia, Santa Pola i Castelló de la Plana.
Activitat agrícola. Font: Google
EL SECTOR SECUNDARI EN LAC OMUNITAT VALENCIANA Aquest sector és molt important pel seu valor econòmic i el nombre de llocs de treballs que generen la industria i la construcció. Els sectors industrials més importants de la Comunitat són: El sector de productes minerals no metàl·lics El sector de la alimentació, begudes i tabac El sector de material de transport El sector de productes químics La construcció Hi ha alguns municipis que destaquen per la seua especialització d’un producte industrial. Per exemple, Ibi (Alacant) amb els joguets i Xixona (Alacant) amb el torró.
Fabricació de cotxes. Font: Google
EL SECTOR TERCIARI Engloba una gran quantitat d’activitats que no produeixen bens materials, si no que ocupen les necessitats socials de les persones: comerç, transports, sanitat... etc. En la Comunitat Valenciana el sector servicis és el que dona treball al major nombre de persones: el 61,9% de la població ocupada. Les activitats comercials: El comerç posa a disposició dels consumidors els productes que es produeixen o elaboren. El comerç pot ser de dos tipus: Comerç interior: intercanvi de productes dins del mateix país. Comerç exterior: intercanvi de productes entre països diferents. En la Comunitat Valenciana el turisme da treball a un gran nombre de persones.
Home servint beguda. Font: Google
1. ENUMERA I EXPLICA ELS TRES SECTORS ECONÒMICS DE LA COMUNITAT VALENCIANA. POSA EXEMPLES. 2. QUÈ ACTIVITAT DONA MOLTS LLOCS DE TREBALL EN LA COMUNITAT VALENCIANA? PER QUÈ CREUS QUE ÉS?. 3. DESCRIU VALENCIANA.
LA
EVOLUCIÓ
DE
LA
POBLACIÓ
4. BUSCA, INVESTIGA I ELABORA LA PIRÀMIDE DE LA POBLACIÓ VALENCIANA EN UN FOLI DIN-A3. 5. QUAL ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE POBLACIÓ ACTIVA I POBLACIÓ NO ACTIVA? I ENTRE COMERÇ INTERIOR I COMERÇ EXTERIOR?
BIBLIOGRAFIA Castañares, G, Coba, J, Gómez, V, Sánchez, A.B., Sebastián, V & Tamarit, V. Cultura Valenciana (2014). Valencia: Generalitat Valenciana. Libro de conocimiento del medio de 5º de primaria. Editorial Santillana. Riviera Pascual, J. Blog de Juanri. Recuperado el 29 de abril de 2015 de http://elblogdejuanri.com/educacion-primaria/5-y-6-deeducacion-primaria/5o-educacion-primaria/conocimiento-delmedio/tema-3-poblacion-y-economia-de-la-comunidad-valenciana/