Diàlegs d'Educació 36 by CRP Alt Empordà

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 36 | OCTUBRE DEL 2013

L’escola parla: un web al servei de l’educació En el portal «www.sealtemporda.net» hi ha webs específics corresponents a projectes col·laboratius L’espai web del Servei Educatiu de l’Alt Empordà www.sealtemporda.net va guanyant pes, tal com ho demostra no només l’àmplia selecció de continguts educatius que s’hi presenten, sinó també el gran nombre de visites directes que ha rebut, que ja voreja les 55.000. El Servei Educatiu és la columna vertebral que sustenta un ampli equip de professionals extremadament implicats en la tasca d’ensenyar, uns mestres i uns professors, organitzats en grups de treball i seminaris, que cada cop més aposten pel model del treball en xarxa. El web del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (www.sealtemporda.net) s’ha convertit en un referent en l’àmbit de l’educació a la nostra comarca. És un web que, a banda dels continguts informatius i d’actualitat que periòdicament es van renovant, conté webs específics de més d’una quinzena de projectes que compten amb la col·laboració directa dels centres tant de primària com de secundària. El web és un espai que manté el professorat en xarxa, un concepte, en xarxa, que facilita cada cop més el treball conjunt i la unificació de criteris. El web s’està fent gran quant a continguts, però també pel que fa a les xifres. Són remarcables les 54.827 visites directes que ha tingut el portal del Servei Educatiu, amb un temps mitjà de permanència de tres minuts, i també és important destacar que un 52,70% de les visites arriben de rebot. El Servei Educatiu, tan present al seu portal web, també es dinamitza als canals virtuals per mitjà de les xarxes socials, principalment a Facebook, però

també Issu, Youtube i Picassa, mitjans d’Internet també molt visitats. Una aposta per la llengua Pel que fa als projectes col·laboratius, curs rere curs se’n van sumant de nous. Els més recents fan un aprofundiment rellevant amb l’àmbit de llengua. S’ha posat en marxa un projecte en xarxa que implica les biblioteques de la comarca amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Aquest projecte inclou l’organització de tallers d’escriptura creativa. Aquesta proposta forma part dels objectius que s’ha marcat el Departament d’Ensenyament en la seva aposta per la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita entre l’alumnat. Una de les altres novetats amb espai propi és la Setmana de la Ciència. Aquest curs, se celebra la segona edició i mentre que l’any passat va estar dedicada als incendis, amb el lema EduFoc, aquesta vegada l’eix central serà l’aigua. “La nostra comarca disposa de professorat extremadament im-

TEATRE ESCOLAR MONTSERRAT BARNADAS Mestra del Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

EDITORIAL abilitat, competència, por escènica... Quina persona no s’ha sentit preocupada abans de parlar davant d’un públic amatent?

Quantes vegades tenim molt clar què volem dir, hem après un contingut, una lliçó, tot un temari...! però, a l’hora de la veritat, no ens en sortim. Què ens falla? Tenim prou pràctica?

El web del Servei Educatiu té una pàgina en la qual s’accedeix als webs específics. BORJA BALSERA

plicat, i això ho veiem en la quantitat de projectes, grups de treball i seminaris que es realitzen, quasi tots en horari no lectiu”, explica un dels responsables del Servei Educatiu, Josep Maria Mora, el qual també hi afegeix que més

del 90 per cent de les reunions que es promouen des d’aquest organisme es fan després de les 5 de la tarda i que, malgrat ser en un moment en què els professors i els mestres ja han acabat la seva jornada, tothom hi va. “El curs

passat, per posar un exemple, van passar per la seu del Servei Educatiu 4.200 professors per assistir a reunions. Molts professors es troben per concretar, per aprofundir, per treballar en la didàctica educativa”, anota.

Hem tingut l’oportunitat de posar-nos a prova? Hi ha diverses estratègies d’entrenament; entre elles, una de ben senzilla és la pràctica teatral al centre educatiu, el teatre escolar. El teatre fomenta la utilització del llenguatge com a eina de comunicació. Les dramatitzacions contribueixen a l’entrenament de les competències comunicatives, entenent per competència la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en

contextos diversos. Quan ens posem en el paper de l’actor o de l’actriu i reproduïm frases que s’han memoritzat, facilitem que es perdi la por de parlar en públic i s’adquireixi el domini de la llengua que s’està aprenent. També implica un exercici de convivència, cal saber escoltar i posar-se en el lloc de l’altre.

cies artístiques i culturals. Llegir, memoritzar, parlar amb fluïdesa, fer-se entendre, posar en funcionament la imaginació i la creativitat, la sensibilitat, el treball cooperatiu, l’autoconeixement... són destreses que es van adquirint a l’hora de sortir a un escenari. Cal un entrenament, un guiatge professional i competent. El teatre, en edat escolar, té un gran potencial formatiu. S’hi poden integrar diferents aprenentatges i utilitzar-los en altres contextos o en futures realitats.

Creativitat i sensibilitat Amb la pràctica teatral, no només potenciem el llenguatge, sinó que transversalment reforcem l’adquisició de competèn-

i els associats dels carrers Forn Baix, Germanes Massanet, Girona, Joan Maragall i Jonquera sortegen ESTABLIMENTS ASSOCIATS ON PODREU BESCANVIAR EL PREMI: OROHENA FORN BAIX, 8 PIRATES I PRINCESES FORN BAIX,10 LLENCERIA BONET GERMANES MASSANET, 6 BÓBOLI GERMANES MASSANET, 10 VIA ROMA GERMANES MASSANET, 11 OPTICONTROL GIRONA, 1 PALMIRA SABATERIES GIRONA, 2 TORNASSOL GIRONA, 5

LACOSTE GIRONA, 8 OLIVERAS GIRONA, 10 PERFUMERIA MARCÓ GIRONA, 12 CASAS SABATERS GIRONA, 17 MANGO GIRONA, 20-22 DE PAS GIRONA, 24 FARMÀCIA CATERINA MANERA JOAN MARAGALL, 4 FAJOL. ROBA HOME JOAN MARAGALL, 6

QÜEST JOAN MARAGALL, 8 BILLY M. JOAN MARAGALL, 16 QÜEST JUNIOR JOAN MARAGALL, 18-BIS GENERAL ÒPTICA JOAN MARAGALL,19 JANAINA JONQUERA, 2 TEIXITS MASDEVALL JONQUERA, 6 MONFORT JONQUERA, 26 IOGA, EL POU DE LLUM JONQUERA, 30 BAIXOS

150€

142498

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

entre els lectors de l’Empordà per gastar als establiments associats. La propera edició del 5 de novembre, trobareu l’últim cupó.

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2013 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

Alumnes de Capmany i de Miranda de Ebro, units per un projecte CAMPANY | M. R.

L’Escola Els Dòlmens de Capmany inicia, aquest curs, el projecte Ando, una iniciativa pedagògica que portarà a terme juntament amb el CEIP Comarcal Los Ángeles de Miranda de Ebro. En aquest projecte, participen els alumnes de 4t de Primària de Miranda i els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior de Capmany. És un projecte que arrenca aquest novembre i que es desenvoluparà durant tot el curs. “Es destinarà una hora de llengua castellana setmanal per connectar les dues escoles i compartir experiències, treballs i materials”, explica Joan Corominas, mestre de l’Escola Els Dòlmens. També diu que les primeres trobades virtuals es faran amb les presentacions de l’alumnat a través de les descripcions realitzades de cada alumne per part de les dues escoles. El projecte inclou posar veu a un petit fragment d’una pel·lícula. “Cada escola gravarà la veu i un

cop enregistrat el so ens intercanviarem els vídeos. Així, els nens i les nenes veuran la mateixa pel·lícula amb una història diferent”, comenta Corominas. Els alumnes de les dues escoles es comuniquen mitjançant les noves tecnologies: correu electrònic, càmera web, skype, pissarra digital i càmeres digitals. Amb aquestes comunicacions, els alumnes poden expressar-se amb llengua castellana a través dels diversos treballs realitzats pels mateixos alumnes de les dues escoles. El projecte permet incidir en l’expressió oral i en les diferents tipologies de textos tot treballant les competències bàsiques. “Utilitzant les noves tecnologies i la comunicació amb una altra escola, els alumnes estan molt motivats i d’aquesta manera els aprenentatges són molt significatius i gratificants”, conclou. L’Escola de Capmany forma part de la ZER Requesens amb Espolla, Sant Climent i Darnius.

Els alumnes del grup Olivar Gran Solidari van protagonitzar una flaixmob el 8 de març passat. OLIVAR GRAN

Un grup amb sensibilitat envers les injustícies socials, Olivar Gran Solidari ® Hi ha una dotzena d’alumnes del centre, que són de 4t d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat FIGUERES | MAIRENA RIVAS

ració del professor de Didàctica de les Matemàtiques Àngel Alsina, que ha fet l’orientació del projecte logicomatemàtic. El psicopedagog Xevi Luna és l’encarregat de confeccionar-lo i coordinar-lo. Aquest curs s’està començant a realitzar el treball de les matemàtiques amb els infants, però la idea és anar-lo consolidant de mica en mica per tal que el curs vinent sigui una realitat, com explica l’educadora Laura Luna.

Hi ha joves amb una sensibilitat especial envers els més desfavorits, que es queixen davant les injustícies socials i que tenen un esperit solidari i de cooperació. A l’Institut Olivar Gran, de Figueres, s’han adonat que es poden donar eines a aquests nois i a aquestes noies per treballar aquest vessant més participatiu. I així és com ha nascut el grup Olivar Gran Solidari, impulsat pel professor Antoni García, el qual diu: “Hi ha vegades en què els joves tenen ganes de fer coses, però no saben com.” El grup, l’integren una dotzena d’alumnes, de 4t d’ESO a 2n de Batxillerat. Per una banda, s’organitzen xerrades, obertes a tot l’alumnat, en què representants d’entitats expliquen la tasca que desenvolupen. Han passat per l’institut membres de Creu Roja, d’Amnistia Internacional, del Grup de Dones Glòria Compte i de Càritas. “La idea és que els joves visualitzin que en el seu entorn hi ha gent que es dedica a ajudar els altres, que treballen perquè el món sigui més just”, explica Antoni García, el qual també comenta que les xerrades s’acostumen a progra-

mar a l’hora del pati amb una clara intencionalitat: “Per assistir a les xerrades, els joves saben que han de sacrificar alguna cosa, en aquest cas, l’hora del pati. I això vol dir que la solidaritat demana un esforç i un cert compromís.” La part més formativa del grup Olivar Gran Solidari es tradueix en accions. Des que es va crear el grup, ha promogut activitats en dates commemoratives, com el 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora; també ha participat en la marxa solidària organitzada pel Grup IRIS (Associació Empordaneses Afectades

de Càncer de Mama); ha col·laborat en la Marató de TV3 i en campanyes de recollida de joguines per a la Creu Roja. Amb vista als pròxims dies, Olivar Gran Solidari té dos projectes en cartera. Primer, presentar una acció solidària el 25 de novembre, amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. “No podem donar detalls, és una sorpresa”, apunta el professor. I el segon projecte consisteix a participar en la campanya del gran recapte d’aliments que portarà a terme Càritas els dies 29 i 30 de novembre.

quisició de coneixements, capacitats, destreses i actituds necessàries per equipar-los a la vida adulta, és a dir, per esdevenir ciutadans. Ciutadans qualificats, però també ciutadans reflexius, capaços d’analitzar l’entorn en què viuen i de comprometre’s en la seva millora. L’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria cita, entre les competències bàsiques de secundària, la competència social i ciutadana, la qual pretén que l’alumne comprengui la realitat social en què viu, cooperi, i exerciti de forma activa la ciutadania democràtica

en una societat plural, i es comprometi a contribuir en la seva millora, tot mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable, davant el compliment dels drets i obligacions cívics. Catalunya prové d’una llarga tradició de participació cívica i solidària dels ciutadans i ciutadanes en la vida social, compta amb un teixit associatiu format per persones que han pres una opció de compromís vers la comunitat i han dedicat una part del seu temps al servei del bé comú. Aquest tret ha constituït un element essencial de la identitat pròpia del nostre país.

És en aquest marc, que el Departament d’Ensenyament està impulsant el servei comunitari en el marc curricular per a l’alumnat de l’ESO amb la finalitat de garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat. Per a desenvolupar el servei Comunitari, s’utilitza la metodologia d’Aprenentatge i Servei, la qual combina processos d’aprenentatge i de servei a la comuni-

tat en un sol projecte ben articulat, en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. Els projectes es poden proposar des de diferents àrees del currículum o des de la tutoria i poden estar relacionats amb diferents àmbits: l’acompanyament i suport a l’escolarització, l’educació en el lleure, l’intercanvi generacional, suport a necessitats bàsiques, el medi ambient, la participació ciutadana, la solidaritat i la cooperació, la promoció de la salut, la conservació i restauració del patrimoni cultural…

Un grup d’alumnes de la llar Petits Terraprims de Camallera. LLAR D’INFANTS

Les mates entren a la llar Terraprims CAMALLERA | M. R.

La lògica i les matemàtiques formen una matèria educativa amb la qual els petits de la Llar d’Infants Petits Terraprims, de Camallera, es comencen a familiaritzar. El centre ha elaborat una unitat de programació de l’aigua, i totes les activitats entorn d’aquest tema estaran basades en conceptes logicomatemàtics: mesures, textures, mides. La llar d’infants ha comptat amb la col·labo-

A FONS

NEUS VERGÉS PERICH Cap de Servei de Suport a la Comunitat Educativa (Dep. Ensenyament)

ELS PROJECTES DE SERVEI COMUNITARI

L’

OCDE defineix l’educació de qualitat com aquella que assegura a tots els joves l’ad-

Flors de mimosa en el Dia Internacional de la Dona Treballadora. OLIVAR GRAN

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2013

III

DIALOGUEM AMB... terial, no reben cap mena d’ajuda estatal i darrere no hi ha un gran grup empresarial que les sustenti. Això fa que les persones s’hi sentin molt implicades, els pares confien l’educació en nosaltres i normalment tenim un tracte molt proper. Un altre aspecte important és la ràtio –que avui dia és un luxe malauradament– a l’escola ens coneixem molt bé i podem atendre les necessitats de cadascú i alhora les del grup. Els ritmes també són molt importants, no ens sentim pressionats i tampoc traslladem aquesta pressió als nens.

Xavier Càceres Velasco MESTRE D’EPIQUEIA

«La lectoescriptura no s’hauria d’introduir abans dels 6 o 7 anys» ENTREVISTA Xavier Càceres va néixer a Figueres el 1973. Llicenciat en psicologia i especialitzat en teràpia familiar, aquest any ha finalitzat el grau de mestre. Ha treballat com a terapeuta familiar i ara és mestre d’un grup de cicle inicial de primària. Fa matemàtiques amb els nois i noies de secundària d’Epiqueia (Vilafranca del Penedès). FIGUERES | MAIRENA RIVAS P L’escolarització dels seus fills es va iniciar a casa? Com es fa? Com s’organitza l’aprenentatge? R Quan la meva filla tenia uns 5 anys ens vam començar a plantejar quin tipus d’educació li volíem donar i en quin marc social. També va ser un moment que, com a família, vam veure que volíem anar a viure a un poble més petit i més tranquil. Ens vam documentar molt sobre les escoles que podríem triar i les diferents perspectives pedagògiques. Pel camí vam llegir escrits de John Holt que parlava del Homeschooling i vam contactar amb una associació de famílies que educaven a casa. De formes d’educar a casa n’hi ha tantes com famílies. Nor-

malment, les famílies inicien el camí guiats per llibres de textos i seguint el currículum oficial; però, a mesura que passa el temps, es van alliberant d’aquest camí marcat i van personalitzant l’educació segons els interessos dels nens.

P Quina és la principal diferència entre una escola lliure i una escola, diguem-ne, convencional?

Quins avantatges té el Homeschooling? P

R Un dels principals és aquesta capacitat d’adaptar l’aprenentatge als interessos que té el nen, pot tractar-se d’una educació molt personalitzada i molt motivant. També pot reforçar molt els llaços entre els germans i els pares, acabes coneixent molt als teus fills –i ells a tu–. Un altre aspecte és que, si fan extraescolars, hi van molt motivats, no arriben cansats per haver estat moltes hores fora de casa i gaudeixen molt de les activitats amb altres nens.

Llavors, va optar per l’escola lliure? Per què? P

R Durant el curs que vam tenir els nens a casa vam documentar-nos molt i vam trobar una escola a un poble petit, el Roure de Mediona (Alt Penedès), que destacava per la seva cura i mirada respectuosa als nens. Crec que s’escolaritza massa aviat els nens i que hi poden passar moltes hores fent tas-

Xavier Càceres, en una aula de l’escola Epiqueia. EMPORDÀ

ques rutinàries. La lectoescriptura no s’hauria d’introduir abans dels 6 o 7 anys, però, si es fa, ha de tenir un sentit clar i real per al nen. També volíem que els nens compartissin estones amb companys i amb altres referents adults; també crec que els nens educats a casa no tenen especials problemes en fer amics i socialitzar-se. P

Defineixi l’escola lliure.

No m’agrada aquesta etiqueta. De llibertat, també en podem trobar a moltes públiques convencionals i, de la mateixa manera, moltes escoles que s’anomenen lliures depenent de quin educador o companys hi hagi poden deixar de ser-ho. Penso que cada una d’aquestes escoles neixen de la voluntat d’unes persones de crear espais que funcionin a un ritme més lent i conscient. R

Quant fa que treballa a Epiqueia?

Aquest és el segon curs que hi treballo. És una escola que neix de la voluntat d’uns pares vinculats amb la docència de donar una educació fonamentada en tres eixos: la visió del nen com un agent actiu, curiós, creatiu i únic; l’educació entesa com un joc dialèctic entre la cocreació i l’herència cultural, i la comunitat com un espai necessari per fer-se a un mateix en el diàleg amb els altres. Aquest és un punt fonamental: el joc que s’estableix entre la persona, la comunitat i els valors culturals, i crec que la meva tasca és trobar l’equilibri entre aquests tres vessants. R

P Què destaca, com a professional d’aquest tipus d’educació? R Primer de tot les famílies que la fan possible, normalment són escoles pobres pel que fa al ma-

R És molt difícil aquesta pregunta, jo només conec de prop dues escoles “lliures”, també he conegut escoles convencionals que excel·leixen a nivell humà, amb molt bons professionals i pares implicats. Dependrà de l’escola, però en general podríem dir que a les escoles lliures no gaudeixen de tants recursos materials però, d’altra banda, tenen pocs alumnes per mestre. Crec que el perill d’una escola convencional seria arribar a ser la metàfora que proposava en Frato o en Ken Robinson d’una fàbrica de producció massiva de nens educats. El perill d’una escola lliure podria ser crear infants egocèntrics que només valoressin les seves necessitats i poc respectuosos amb els altres; és per això que penso que no ens podem oblidar d’incloure el diàleg amb els altres i els valors culturals de la nostra societat en l’educació. Al final no és tant l’escola sinó qui l’habita: els nens, els pares i l’equip de mestres.

PRÀCTICA REFERENT

Editen:

Una eina d’experimentació metodològica ® Els projectes compartits amb els camps d’aprenentatge, en què l’enriquiment mutu és inqüestionable L’ESCALA | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Entenem que una de les tasques, que els camps d’aprenentatge (CdA) haurien d’assumir principalment, és l’elaboració de propostes de treball curricular sobre el territori, portar-les a terme directament i facilitar que el professorat ho pugui fer pel seu compte. Aquesta continuaria essent una de les pedres angulars de la feina dels CdA, malgrat les retallades de plantilles i la incorporació d’altres obligacions administratives. En aquest sentit, els darrers anys s’han començat a aplicar de manera sistemàtica, el que s’anomena “Projectes Compartits”, una programació específica elaborada entre un o més centres educatius i el camp d’aprenentatge. Segurament, pel que fa al plantejament de les activitats del CdA no hi ha una gran diferència respecte de l’oferta habitual: treball a través de preguntes i hipòtesis

Aquesta metodologia permet elaborar propostes de treball curricular sobre el territori. EMPORDÀ

a partir determinat fenomen o problema, treball d’abans, durant i després de l’estada, aplicació del mètode científic, manera d’entomar un espai patrimonial des de noves perspectives... Aquest sistema facilita, al camp, la comprensió de la reali-

tat escolar i dels reptes educatius de cada centre i, alhora, permet al professorat aplicar metodologies actives i participatives que a l’aula poden ser més complicades. L’enriquiment mutu és inqüestionable. En els darrers cursos, el CdA

Empúries ha desenvolupat, entre altres, els següents Projectes Compartits: De la Garrotxa a l’Empordà, viu el Fluvià; Romans, mar i muntanya; Jocs populars d’arrel clàssica, i Metodologies i transversalitat curricular a l’educació primària.

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2013 | EMPORDÀ

FLORA SECRETA

WEB RECOMANADA CULTURETA: HTTP://CULTURETACAT.WORDPRESS.COM/

Cultureta és un butlletí en línia gratuït amb propostes per gaudir en família, que inclou tota mena d’aspectes i manifestacions culturals: teatre, música, cinema, museus, exposicions, dansa, circ, natura, sortides, tallers... La intenció d’aquesta eina virtual és donar facilitats a les famílies perquè introdueixin els nens i les nenes en el gaudi de la cultura i, d’aquesta manera, contribuir a formar futurs espectadors i usuaris culturals amb criteri. Subscrivint-s’hi hom pot rebre setmanalment les seves propostes, a més de contribuir amb suggeriments propis.

L’ACUDIT

Aquest curs, dediquem aquest espai de la contraportada de «Diàlegs d’Educació» als cicles formatius, amb el títol «Cicles Formatius, nova aposta laboral»

LA NOVA FP DUAL ALBERT BAYOT OPINIÓ em començat un nou curs amb normalitat, perquè som un país tenaç i perquè tenim clar que el curs escolar és una tasca col·laborativa que fem entre tots: mestres i equips directius, sobretot, però també, AMPAS, administracions, personal no docent i diversos col·laboradors. Cadascú al seu lloc i, en moments difícils, procurant donar el millor de nosaltres mateixos. Aquest és l’actiu més important del nostre sistema educatiu. El curs que hem començat és el quart que passem enmig d’una crisi econòmica profunda que ens ha obligat a reestructurar els recursos per donar-los la màxima efectivitat i aconseguir, gràcies a l’esforç de tots plegats – i especialment dels i de les docents – que els centres continuïn ensenyant i que, a més, millorin els seus resultats educatius. És, a més, un curs en què el Ministerio de Educación ens tensiona fortament perquè, a banda de conti-

Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona

nuar amb la disminució notable de finançament per a diversos projectes (Llars d’infants, Reutilització de Llibres, TIC, Formació Professional, Beques, etc.), ens planteja el desafiament més gran vist en democràcia, la LOMCE que, com el lector sabrà, presenta un model retrògrad de sistema educatiu, aniquila parts fonamentals de les competències autonòmiques en matèria d’educació i, a més, pretén desmuntar la immersió lingüística que tant valor ha aportat a la nostra societat. El rebuig unànime que ha mostrat la comunitat educativa envers aquesta llei, i també la posició expressada pel Govern de la Generalitat des del primer avantprojecte, ja ens situa sobre quina serà la resposta des de Catalunya si va endavant. Però al marge d’aquestes vicissituds i de les dificultats econòmiques, les escoles i els instituts han iniciat el curs i aquest va endavant perquè la seva força real és molt més gran.

Una qüestió qualitativa remarcable ha estat l’impuls de la nova FP dual, amb col·laboració estreta i la màxima implicació de les empreses (les empreses acullen alumnes becats o amb contracte de pràctiques perquè realitzin part dels seus aprenentatges en un lloc de treball real). I justament, a l’Alt Empordà, s’han iniciat dues ofertes en aquest sentit: el CFGM de Manteniment electromecànic (vaixells d’esbarjo i serveis portuaris), a l’INS de Castelló d’Empúries i el CFGM d’Olis d’Oliva i Vins a l’INS de Llançà. Aquest curs ve marcat, a més, per unes dades lleugerament positives: ràtios més baixes, més estabilitat de les plantilles de professorat, augment de l’alumnat a postobligatòria... i també per dues qüestions qualitatives molt importants: l’impuls pedagògic en quatre grans línies: el pilotatge d’ensenyament plurilingüe (dos centres figuerencs formaran part del grup pilot: El Parc de les Aigües i La Salle), la formació, l’ús i la reflexió pedagògica sobre les TIC/TAC a l’aula, els Plans In- Paula Felip Estudiant de Batxillerat Artístic de lʼInstitut Aledividuals de Millora (PIM) per a xandre Deulofeu de Figueres. alumnat de 1r d’ESO sense les competències bàsiques de primària assolides i les auditories peda“Les ments són com els paracaigudes. gògiques per a l’ajuda i la millora de centres en què s’han cronificat Només funcionen quan s’obren.” (James Dewar) resultats baixos o molt baixos.

La frase:

RECOMANACIONS DEL CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

LLIBRE

PEP, MOLIST ELS LLIBRES TRANQUILS

DURAN, TERESA ÀLBUMS I ALTRES LECTURES. ANÀLISI DELS LLIBRES PER A INFANTS

DIVERSOS 101 BONES RAONS PER NO PARAR DE LLEGIR

PAGÈS

ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

BARCANOVA

® Els llibres tranquils: El curs de la vida a través de la literatura infantil és una tria comentada de contes i novel·les per a infants, publicats els darrers anys, que tracten quaranta-cinc temes relacionats amb els aspectes més importants que trobem en el curs de la vida (el naixement, la mort, la guerra, la natura...); amb els sentiments que desvetllen (l’amor, les pors...) i amb l’actitud que hi prenem (l’egoisme, la generositat...). Una eina útil per a pares i adults a l’hora de transmetre un tema a l’infant.

® En aquest estudi, l’autora se centra en l’anàlisi dels tres llenguatges primordials –l’oral, el textual i el visual– que conflueixen en la literatura infantil, i més específicament en l’àlbum il·lustrat. L’àlbum és un llibre compost indistintament, però no pas arbitràriament, d’imatges i mots, perquè aquests dos suports comunicatius, copsats en tota la seva dimensió cognitiva, atorguen als lectors no solament una visió perspícua del món que ens envolta, sinó també el desenvolupament d’una molt necessària pedagogia de l’imaginari, pròpia de l’era postmoderna.

® Què és un llibre? Un objecte que està fet de paper, tinta i cola. Encara que també pot ser moltíssimes més coses: un riu que et porta, un núvol en moviment, una finestra a altres móns.

Hi ha moltes raons per les quals val la pena llegir: no solament perquè és una font de coneixement, sinó també perquè és fascinant, perquè et remou emocions, perquè et porta lluny, perquè és divertit, ens acosta més als altres, ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos… i així fins a 101 raons, i totes es troben en aquest llibre.