DE (XI-91)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 91 | MARÇ DEL 2020

ELS JOVES A L’ESCENARI Un any més, la cantata «Uap» ha esdevingut una lliçó de coneixement i també d’humanitat per als alumnes participants i un espai per a la reflexió per al públic que ha anat a veure l’espectacle.

«Uap», música de pau i solidaritat L’espectacle ha tornat a tocar la fibra sensible del públic, aquest cop al voltant de Galileu Galilei

EMPORDÀ

EDITORIAL EDUCATIVA

Mariona Llopart Rossell EQUIP D’ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL SERVEI EDUCATIU

NOUS REPTES

D

L’escenari reuneix en la cantata desenes d’estudiants de diferents instituts que interpreten cançons i coreografies totalment coordinats.

REDACCIÓ FIGUERES

La cantata Uap ha portat a l’escenari dubtes i reflexions existencialistes com les que es plantejava en temps del Renaixement l’astrònom, filòsof i científic Galileu Galilei. Ell es va enfrontar a un munt d’enigmes que l’envoltaven dia a dia. L’Associació Uap Eduquem per la Pau ha demostrat, a través de l’espectacle d’aquest curs , que els joves d’avui també poden abordar, en certa manera, aquelles mateixes preguntes: La fe, la raó i la ciència són conceptes independents o entre ells hi ha una relació inevitable? Com actuen davant les normes imposades que només cerquen la perpetuïtat del poder? Com s’enfronten a l’evolució de la ciència i la tecnologia? Allò que ens diuen és cert i les normes sota les quals vivim són errònies o no?

Sota la direcció musical i adaptacions de Mercè Rigau i la direc-

L’activitat, de participació voluntària, es va iniciar amb sis centres educatius i en la darrera edició n’hi ha hagut 54 Els impulsors del projecte són els professors de l’Institut Montilivi de Girona, Mercè Rigau i Mon Bover ció escènica i artística de Mon Bover, un any més, l’Uap ha esdevingut una lliçó de coneixement i també d’humanitat per als alumnes participants i un espai per a la reflexió per al públic que ha anat a veure l’espectacle. Els dos impulsors del projecte són professors a l’Institut Montilivi de Girona amb la voluntat comuna de despertar les consciències dels joves a través de temes relacionats amb la pau, la solidaritat i el coneixement. Curiosament,

les seves especialitats docents són ben dispars: Mercè Rigau imparteix música a Secundària i Mon Bover és professor d’Electromecànica de Vehicles de cicles formatius.

Els instituts de l’Alt Empordà Els instituts de l’Alt Empordà que s’han sumat, aquest curs, a la iniciativa pedagògica han estat: Alexandre Deulofeu, Cendrassos, Ramon Muntaner, Illa de Rodes, la Jonquera, Llançà, Cap de Creus, Narcís Monturiol, Olivar Gran i Escolàpies Figueres. Però aquest és un projecte que va més enllà de les fronteres de la nostra comarca, ja que uneix joves altempordanesos amb joves d’instituts d’altres comarques gironines i, fins i tot, de Badalona.

La participació en la cantata per la pau Uap comporta als centres educatius un compromís de treball del projecte i l’aportació

del suport necessari al professor o professora de música, en facilitar els assajos perquè l’alumnat aprengui les cançons a l’aula.

També suposa el compromís de treballar amb els joves que assisteixen a l’espectacle els temes que caracteritzen la Uap, com són la solidaritat, la cooperació i els drets humans, entre altres.

Aquesta activitat, de participació voluntària, es va iniciar amb sis centres educatius i en la darrera edició n’hi ha hagut . Seguint amb les xifres, la cantata dedicada a Galileu Galilei ha comptat amb la implicació d’un total de  professors que han utilitzat el projecte en la seva programació, i . alumnes participants en el cor general que pugen a l’escenari. Les funcions s’han programat, per àmbits territorials, a l’Auditori de Girona, el Teatre Municipal El Jardí de Figueres i el Teatre Zorrilla de Badalona.

urant molts anys, s’ha considerat que una de les funcions de les escoles i els instituts ha estat la de garantir que tots els nens i les nenes i els adolescents, més enllà de la seva condició social, econòmica i cultural, puguin accedir a l’aprenentatge. Però, avui dia, com assenyalen molts experts, les tecnologies de la informació i de la comunicació permeten als nostres alumnes arribar a molts d’aquests continguts d’aprenentatge, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. És a dir, de cop, han aparegut una gran varietat d’aplicacions que han diversificat i multiplicat les pràctiques i contextos d’aprenentatge. No sols «Ha aparegut implica l’ús una gran varietat de les Tic d’aplicacions que (Tecnologies han diversificat de la Infori multiplicat mació i la Coles pràctiques municació) a i contextos les aules, sinó d’aprenentatge» que també implica un disseny tecnològic i pedagògic compartit.

L’objectiu s’ha de centrar a aprofitar la potencialitat d’aquestes tecnologies per impulsar noves formes d’aprendre i també d’ensenyar.

Aquesta situació significa replantejar quina ha de ser la funció de les nostres escoles i dels nostres instituts. I això ha de passar per una reflexió i un debat conjunts entre tots els agents implicats (mestres, professors, famílies, alumnes, polítics...) en l’educació dels nostres alumnes, fills i ciutadans. És un tema que ens ocupa a tots.

L’associació d’Empordanesos a Barcelona

Sopar del mes de març i 1er de maridatges a l'Hotel Barcelona 1882 a càrrec de

CARLES ROIG xef del Restaurant Can Cervera de Roses DIMECRES, 4 DE MARÇ A LES 20:30 h

Per a més informació i reserves entramuntanats.org

DIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2020 25

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

Els projectes que es treballen a l’Escola Amistat sorgeixen de curiositats MAIRENA RIVAS FIGUERES

L’aprenentatge autèntic permet a l’Escola Amistat treballar de manera interdisciplinària i globalitzada per afavorir que els alumnes siguin competencials en tots els àmbits de la vida. La prioritat de l’equip docent de l’escola és que els nens i les nenes tinguin un pensament crític, prenguin decisions, sàpiguen organitzar-se i treballar en equip, siguin creatius i

tinguin un esperit solidari. Partint d’aquesta premissa, els projectes a treballar a l’aula els trien ells mateixos, a partir de curiositats i de buscar respostes a preguntes que es plantegen entre ells a partir de contextos reals.

Per exemple, els nens i les nenes que cursen P es van preguntar per què volen els avions i, a partir d’aquest interrogant, es va iniciar tot un procés de recerca i

investigació, d’hipòtesis i experimentacions, fins a validar la resposta. «Cada projecte demana que els alumnes siguin escoltats», assenyalen les mestres de l’equip directiu, i també apunten que, tenint en compte el mètode científic, s’obre una porta a una curiositat: «Per què quan nedem no ens enfonsem?, Per què les olors a les aules dels més grans són més fortes? Com podem ajudar el planeta?».

«Cada treball permet desenvolupar diferents matèries i competències, ja que tots els aprenentatges estan interrelacionats», anoten les mestres, i hi afegeixen que també és molt important que els mateixos alumnes s’autoavaluïn.

L’escola rural Mn. Josep Maria Albert de Cistella treu un ampli rendiment pedagògic al seu gran pati. S’hi han creat espais ecològics –l’hort, la bassa i el galliner– amb l’objectiu que l’alumnat aprengui a respectar el medi ambient i l’entorn natural, i es pugui iniciar en les tasques agrícoles i les tècniques de cultiu. El galliner forma part del projecte El pati que volem, en el marc d’una Escola Verda que incorpora valors per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del

centre escolar i que promou la implicació de tota la comunitat educativa en la millora del seu entorn.

De fet, el galliner es va construir, amb material reciclat i reutilitzat, gràcies a la col·laboració de l’AMPA i de l’Ajuntament.

«Les activitats que s’hi porten a terme afavoreixen el desenvolupament integral de l’alumnat a través de l’observació, l’experimentació directa, la responsabilitat i l’aprenentatge cooperatiu», explica la directora, Maria Vilanova, que també parla sobre objectius:

Impuls La descoberta de l’origen del món  Els nens i les nenes de 2n B, per exemple, aquest curs han triat com a nou impuls l’Univers, partint de dues curiositats: quin és l’origen del món i quins són els planetes que hi ha a l’Univers. A la biblioteca, troben molta informació.

ESCOLA MN. JOSEP MARIA ALBERT

L’hort, la bassa i el galliner, espais d’aprenentatge per a l’alumnat de Cistella M. R. CISTELLA

ESCOLA AMISTAT

Els nens i les nenes de Cistella aprenen a tenir cura del galliner.

«S’enfoquen en una doble via: per una banda, funcionament i cura d’un galliner amb gallines lliures i, per l’altra, l’estudi biològic de la gallina i l’ou, anatomia, morfologia, races de gallines, procés de crea-

ció de l’ou, característiques, valor nutricional i usos».

Actualment, hi ha quatres gallines empordaneses –Monkey, Reina, Negra i Blanca– i durant un pròxim curs s’introduirà un

nou repte, el seguiment de l’ou fecundat fins a arribar a la cria dels pollets. Caldrà, doncs, la incorporació d’un gall.

Maria Vilanova comenta que els nens i les nenes de l’escola, des de P fins a è, comparteixen el galliner de forma molt natural, col·laboren activament i amb il·lusió les tasques agrícoles que comporta tenir aviram: posar aigua a les bevedores; blat de moro a la menjadora; restes de menjar (verdures, pa sec...), cargolines que agafen els nens de l’hort escolar perquè no es mengin les verdures i les gallines estiguin molt ben alimentades... al recipient condicionat pel menjar; posar palla a la ponedora; recollir els ous i portar-los a la nevera per a repartir-los cada divendres; netejar i passar el rasclet un cop a la setmana.

EL PETIT LLAGUT

Els infants d’El Petit Llagut lliguen les consignes de Carnaval amb el dia a dia M. R. SANT PERE PESCADOR

La Llar d’Infants El Petit Llagut de Sant Pere Pescador s’ha vestit de Carnaval aquest febrer, en totes les etapes, de  a  anys. «Pensant pensant, vam decidir que podríem lligar les consignes de la setmana amb les activitats diàries que podríem dur a terme: dilluns, ferits i ferides per anar a jugar a

A FONS

Pere Horts ASTRÒNOM I PROFESSOR JUBILAT

APRENDRE ASTRONOMIA

A

ls anys  i en l’antic Batxillerat Unificat Polivalent, s’impartien en els cursos segon i tercer unes matèries optati-

l’espai de metges i curar-nos tots els mals; dimarts, de pagesos i pageses cap al pati a plantar floretes, remenar la terra i regar; dimecres, de pintors i pintores a fer-nos massatges amb pinzells, pintar amb llum negra, amb llapis sobre cartolina ondulada, ceres sobre mural i pintar amb guix sobre cartolina negra; dijous, d’estrafolaris

i estrafolàries a cantar i ballar cançons de carnaval, i divendres, una festa amb totes les famílies», expliquen les educadores d’El Petit Llagut.

Les disfresses treballades van ser els personatges de les aules: micos, elefants i girafes. Després d’una rua al voltant de la llar, tothom va berenar xocolata al pati.

Disfressats de pagesos, els infants han plantat flors al pati.

ves anomenades EATP’S. Cada centre ofertava de la llista, aquelles que alguns professors dominaven i, entre elles, hi havia l’Astronomia. Això va coincidir amb la vinguda del cometa Halley el  i l’emissió de la sèrie televisiva Cosmos, de Carl Sagan. Tot plegat va provocar una onada d’interès per la ciència que estudia l’univers que es traduí en la publicació de llibres, revistes, i l’aparició de nombroses associacions astronòmiques arreu de l’estat, i també a Figueres, mentre que els seus ensenyants ens aplegàvem en la Asociación para la Enseñanza de la Astronomía.

Lamentablement, les successi-

ves reformes educatives l’han anat eliminant dels currículums acadèmics fins, pràcticament, desaparèixer, de manera que, actualment, els alumnes pateixen un dèficit de coneixements molt preocupant al respecte.

Jo he tingut el miraculós privilegi de poder ensenyar Astronomia durant més de  anys a l’institut Ramon Muntaner, adaptant els continguts de la matèria a les variants condicions educatives, i puc afirmar amb rotunditat que és la més multidisciplinària i transversal de totes les matèries de la secundària.

Atès el seu vertiginós desenvolupament al llarg del segle XX i el

que portem del XXI, he pogut explicar en ella: mitologia, arqueologia, història general, història de la ciència i de la filosofia, cosmologia, física, química, geologia, matemàtiques, biologia i elements de sociologia. A més, atès que les investigacions actuals requereixen usar instrumental d’alta tecnologia i també es fan des de l’espai, esdevé inevitable introduir coneixements d’òptica, informàtica, tecnologies de la imatge i del seu processat i d’astronàutica.

Hi ha un altre aspecte important a considerar: el valor formatiu que aquests coneixements tenen en la construcció de la per-

sonalitat a l’adolescència. Un dels descobriments principals del segle XX fou el del nostre vincle amb les estrelles: els àtoms del nostre cos s’han «cuinat» a l’interior de les estrelles i això ens connecta profundament amb l’univers i dona a la nostra vida un renovat sentit de transcendència. Aprenem també el miracle que, en l’evolució còsmica engendrà la vida, fent-nos conscients de la seva fragilitat i responsabilitzant-nos de l’obligació de preservar aquest oasi que és la nostra Terra, tot imbuint-nos de la humilitat que ens desperta la nostra petitesa davant la immensitat del cosmos.

26 DIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2020

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Núria Varó Mestra d’Audició i Llenguatge. Núria Varó, de 36 anys, va estudiar Logopèdia a la UAB i després va estudiar Magisteri per especialitzar-se com a mestra d’Audició i Llenguatge (Mall). Compagina la tasca docent amb el càrrec de cap d’estudis a l’Escola Josep Pous i Pagès de Figueres.

«Moltes vegades, per a l’alumne, no tenir eines per comunicar-se és una barrera» L’especialitat que imparteix Núria Varó és un recurs per atendre alumnes que presenten problemes de llenguatge i de parla Mairena Rivas ROSES / FIGUERES

Núria Varó resideix a Roses i treballa a l’Escola Pous i Pagès des de fa sis cursos, tot i que anteriorment també havia exercit de mestra a l’Escola Mare de Déu del Mont de Vilafant; a l’Escola Pompeu Fabra, de Llançà, i a l’escola de Breda.

P L’especialitat d’Audició i Llenguatge com s’aplica a l’escola?

R És per atendre els nens amb problemes de llenguatge, de parla i de comunicació.

P En què consisteix la seva tasca?

R Actualment, faig la meitat de la meva jornada de Mall (Mestra d’Audició i Llenguatge) a Infantil i a Cicle Inicial. Fem atenció a les aules, però també a alguns alumnes els fem sortir de la classe per poder-los atendre en grups reduïts i d’una forma més individual. Sobretot és per millorar el tema de la comunicació amb aquests alumnes. Llavors, l’altra part de la jornada, en ser cap d’estudis, faig més funcions de gestió.

P Pel que fa a la parla i a la comunicació, quines són les dificultats més freqüents que presenten els alumnes?

R En el context en què estic actualment és la poca estimulació prime-

renca. Trobem nens que comencen Infantil que tenen molt poc llenguatge, molt poc vocabulari, que els costa construir les frases.

L’Audició i Llenguatge és un suport dins l’escola perquè els alumnes que ho necessiten puguin millorar aquests aspectes. És bàsic que el llenguatge oral sigui positiu per a la resta d’aprenentatges. No sabran escriure bé, si abans no aprenen a parlar bé. És com començar els fonaments des de baix, des del llenguatge.

P Aquesta atenció es fa en totes les etapes educatives?

R Sí, però sempre prioritzant les etapes més primerenques. Es treballa molt fins a tercer i, a partir d’aquí, també es fa atenció a l’alumnat però no tant, perquè ja se li ha donat molta importància en els cursos previs.

P Quines tècniques es fan servir per enriquir el llenguatge?

R Sobretot treballem a partir del joc, per posar-los-ho més fàcil. Als nens els encanta que entris dins l’aula, que els vagis a buscar, que els atenguis en petits grupets. A través del joc, escolten una bona construcció de la frase i ells l’han d’imitar. De mica en mica, es van amarant d’un llenguatge una mica més ric. A més, treballem a través de la consciència fonològica, que els ha de servir per aprendre bé la lectoescriptura. També estem en coordinació amb el Centre de De-

MAIRENA RIVAS

Núria Varó gaudeix ensenyant tècniques de comunicació amb jocs.

senvolupament Infantil i Atenció Precoç o altres serveis externs que ens permeten derivar alumnes de l’escola perquè puguin reforçar el llenguatge i la comunicació a fora.

P Pel que fa a l’audició, també es fa una atenció específica?

R A Infantil sobretot ens preocupa

detectar de forma primerenca que no hi hagi problemes d’audició. Si detectem alguna cosa que no acaba de funcionar, el que fem és derivar l’alumne al Creda [servei de suport als centres educatius en l’adequació a les necessitats especials de l’alumnat amb greus difi-

cultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular].

P Quina és la gran satisfacció de la seva feina?

R Sobretot quan veus que l’alumne sap expressar-se. Moltes vegades per a ells no tenir eines per comunicar-se és com una barrera. La frustració és molt gran quan no et pots comunicar. Desisteixen de parlar perquè no els surten les paraules i no poden explicar-se. Quan arriben a aquest punt de ser capaços d’explicar com se senten, la descàrrega emocional per a ells és importantíssima.

P Què és allò que més li fa gaudir de la seva feina?

R Més enllà del tema de treballar comunicació i llenguatge, és la figura de mestra. M’agrada estar en un entorn escolar, el dia a dia amb els alumnes, treballar amb ells els valors, les emocions, el joc. Els alumnes m’aporten molt.

P Com va ser que va triar ser mestra?

R La veritat és que no ho sé ben bé, perquè a la meva família no hi ha mestres. Però sí que crec que va influir que una cosina meva que tenia dificultats de llenguatge va anar a un logopeda. En aquell moment se’m va despertar la curiositat. Per a mi ha estat molt important poder lligar l’especialitat amb la docència.

EL RACÓ LILA

Dia Internacional de les Dones Servei Educatiu Alt Empordà FIGUERES

Aquest cop us emplacem a celebrar el  de març el Dia Internacional de les Dones, a tots els centres educatius, proposant-vos que desenvolupeu activitats per visibilitzar i conscienciar l’alumnat sobre els drets de les dones. Amb aquest objectiu, ens fem nostre el lema de les Nacions Unides per al  de març de  Pensem en igualtat, construïm amb intel·ligència, innovem per al canvi, que ens convida a reflexionar i actuar per apo-

derar les nenes, les noies, les dones i fomentar l’equitat entre totes i tots, des dels centres educatius.

Cinema, contes i biografies Com? Analitzant la mirada de les dones mitjançant el cinema i els documentals com a camí per trobar nous referents, fomentant la visió de gènere i valorant les vivències de les dones visionant pel·lícules. Són adequades per temàtica: Pequeña miss sunshine, Whale Rider, De xarranques i de nenes i Quiero ser como Beckham. Explicant contes on les dones siguin protagonistes i fomentin el valor de les tasques de cura, la visió fe-

menina o la superació dels estereotips sexistes i duent a terme activitats relacionades amb aquests contes, com ara: Contes de bona nit per a nenes rebels, L’Artur i la Clementina, El tresor de Lilith i Les princeses també estiren pets.

Una altra línia de treball podria ser el disseny d’espais amb biografies de personatges històrics femenins, com: Jo soc la Malala i Dones extraordinàries que van canviar el món. I un llarg etcètera de propostes que us emplacem a donar a conèixer a les famílies i a tota la comunitat educativa del vostre municipi, per tal de fer d’aquesta celebració un dia que duri cada dia.

GRZEGORZ ŻUKOWSKI

El 8 de març és una data per prendre consciència també a l’escola.

EMPORDÀ

DIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2020 27

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE LUCIO ANNEO SÉNECA (CORDUBA, 4 AC - ROMA, 65 DC) FILÒSOF, POLÍTIC, ORADOR I ESCRIPTOR ROMÀ

El que d’arrel s’aprèn mai del tot s’oblida» SCIENCE NEEDS YOU (ACDIC-ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA DIFUSIÓ CIENTÍFICA)

MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA

Va de reptes: Repte cooperatiu: «El trineu» Descripció: repte cooperatiu pensat per treballar l’equilibri i la coordinació. Material: un monopatí, dues cordes per grup i el material de seguretat. Nombre de jugadors: grups de 3 jugadors/es. Objectiu: aconseguir desplaçar el monopatí amb un jugador/a al damunt i realitzar el recorregut prèviament marcat. Premisses: el monopatí només es pot desplaçar si hi ha un jugador al damunt.

La resta de jugadors no poden tocar ni el monopatí ni el jugador que hi ha al damunt.

Normes de seguretat: és important disposar de casc per l’alumne/a que va sobre el monopatí (les colzeres i les genolleres també són recomanables). Inicialment el jugador que va sobre el monopatí anirà assegut, més endavant podem valorar l’opció que vagi dret. Cal deixar molt clar el risc de caiguda si no es treballa adequadament i s’estira la corda amb estrebades.

DE PANTALLES TONTES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS (CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA)

Deixem empremta Les cookies, a més de ser unes galetes esquitxades de xocolata, són arxius que guarden informació sobre nosaltres cada vegada que entrem en una pàgina web. Quan interactuem a les xarxes socials, també deixem rastre: qui som, què ens agrada, què volem comprar, on som i on volem anar. Informació personal que regalem i que es pot aprofitar per fer-nos arribar publicitat personalitzada o influir-nos ideològicament. Hi ha empreses que fan negoci amb les nostres dades. També hi ha qui es pot fer una idea de com som i què pensem amb una ullada ràpida al nostre Insta o al nostre Facebook. Recordeu les últimes fotografies que heu penjat o els darrers retuits que heu fet? Penseu-hi. Diuen molt de nosaltres.

CIÈNCIES O LLETRES?

L

a distància entre la formació en «ciències» o en «lletres» s’ha fet tan gran que avui dia sembla que ambdues es trobin en dos extrems oposats de la formació educativa i el coneixement, dos camps quasi irreconciliables que ens diferencien els uns dels altres. Cal sumar a aquesta oposició una cada vegada més àmplia diversificació, que encasella les persones en unes capacitats limitades, tot i que altament especialitzades. És cert que és molt complex excel·lir en tots els camps, més encara quan la societat exigeix persones competitives i professionalment certificades. Això no ens hauria d’impedir, però, formar-nos en una base àmplia de coneixement, atès que aquesta és la que permet que ens moguem pel món amb una certa habilitat i respecte, i gaudir d’una òptima salut social. En definitiva, esdevenir millor ciutadans.

Deixeu-me que entri en el meu camp, el de l’arqueologia, ja que aquesta exemplifica aquesta necessitat. Com a ciència que estudia el passat a través de les restes que han deixat els que ens han precedit, necessita un mètode de recerca que s’alimenta de moltes branques. Tot i compartir objectius amb la història,

requereix que aquells que es formin en arqueologia sàpiguen moure’s també entre eines i instruments digitals, així com entre aplicacions de la física, la química, la geologia, la biologia, la medicina, entre altres.

Avui els arqueòlegs no reconstrueixen el passat a la manera dels romàntics, que només admiraven i col·leccionaven objectes, les meravelles i els tresors dels antics.

Avui cal tenir nocions sobre la idoneïtat i la correcta aplicació d’anàlisis com ara de palinologia, antracologia, fitòlits, carpologia, antropologia, de fauna terrestre i marina, malacologia, o de datació radiocarbònica, per esmentar-ne algunes. En definitiva, una complexa interdisciplinarietat que no es pot utilitzar de forma gratuïta, sinó que cal saber com i quan emprar de forma correcta per tal d’obtenir el màxim i el més precís coneixement sobre el passat i l’entorn en el qual es desenvoluparen les societats antigues, consciència essencial que ens serveix per a identificar les bases del nostre present, no per fer-nos simplement més savis, sinó més hàbils i considerats.

Anna Maria Puig Griessenberger Dra. en Arqueologia

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) SERRA VILA, EVA

TECKENTRUP, BRITTA

PAJDAK, BERNI (TEXT); RIOS, SILVER (IL·LUSTRACIONS)

EL FANTASMA DE L’ESCOLA

TOTS JUNTS

EL GRAN CIRC IRIS

TERRASSA: ÒMNIA, 2019.

EDITORIAL BRÚIXOLA, 2019.

FIGUERES: CAL·LÍGRAF, 2019.

Misterioses desaparicions

 A l’escola de ball hi ha un seguit de misterioses desaparicions: un mitjó, una samarreta, una sabata i, fins i tot, galetes que es fan fugisseres! Els alumnes de l’escola hauran de descobrir el misteri. Investigaran i, al mateix temps, gaudiran i s’ajudaran en l’aprenentatge de nous balls. Serà un fantasma? O un lladre? Com resoldran el misteri? Els protagonistes d’aquesta història provenen de diferents països, però tots tenen una cosa molt important en comú: les ganes de ballar. Veureu com a través de la dansa podem transmetre sentiments d’alegria, tristesa, inseguretat, ràbia, il·lusió, por, etc. Llibre recomanat a partir de 7 anys.

Un missatge d’amistat, companyonia i solidaritat

 Us presentem un àlbum per als més petits de la casa, un llibre encunyat que ens servirà per parlar de l’amistat, de la companyonia, de la solidaritat i de l’amor. Esteu davant d’una obra bellament il·lustrada per la Britta Teckentrup que guardareu per sempre com un tresor. Tots junts mostra com viure i conviure plegats ens ajuda a afrontar les dificultats i a superar tots els entrebancs, perquè «Cadascun de nosaltres és únic i especial, però tots junts formem un equip sensacional». Un conte recomanat a partir dels 3 anys.

Un conte de valors i d’autoestima

 A en Toni, un noi tímid, apassionat i amb molt talent, li fa molta il·lusió l’arribada del circ i, per això, cada any l’espera amb candeletes. Sobretot li agrada l’actuació dels pallassos. Amb l’ajuda de la seva germana Sara, tots els somnis d’en Toni s’aniran fent realitat. La seva actuació amb la cadira de rodes, sota la gran carpa del circ, serà tot un èxit. Estem davant d’un conte infantil que destil·la humor, sensibilitat, i respecte, i que aborda amb subtilesa el problema de la discapacitat infantil. Un conte recomanat a partir de 5 anys.