DE (XI-87)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 87 | OCTUBRE DEL 2019

LA FORMACIÓ PERMANENT Aprendre a aprendre no és un eufemisme, és una realitat. Qui en vol quedar al marge, resta en evidència davant dels actors més preuats del procés, l’alumnat. L’ofici de mestre, igual que a la resta de professions, necessita una renovació constant.

Formació: una aposta per la qualitat docent La recerca ha demostrat que un mestre o un professor ben preparats són una garantia d’èxit per al sistema educatiu EDUARD MARTÍ

EQUIP DIR. TÈCNICA (SEAE) FIGUERES

El curs ha començat amb l’aparent normalitat de sempre, malgrat que algunes portes puguin grinyolar. Aquesta evidència no és gratuïta, respon, efectivament, al compromís laboral del docent, però sobretot al seu compromís professional que fa que l’entrada a l’escola esdevingui, per als infants, màgica des del primer dia.

Com n’és de professional el procés d’acollida, la preparació i atenció donada a les reunions, les entrevistes amb les famílies i els canals de comunicació interna i externa, entre altres aspectes.

Aquesta manera de fer va més enllà de la formació inicial dels docents i respon a la inquietud individual i ètica de cadascun d’ells en el moment de traçar itineraris de formació permanent de qualitat fora del seu horari laboral. L’ofici de mestre, igual que a la resta de professions, necessita una renovació constant que sovint es realitza en horaris intempestius.

Aprendre a aprendre no és un eufemisme, és una realitat de la qual, aquells que en volen quedar al marge resten en evidència davant dels actors més preuats i im-

A l’Alt Empordà la formació permanent és cabdal. Milers de docents s’han format en les darreres dècades.

portants del procés, l’alumnat.

La recerca ens demostra que un docent ben preparat i format és una garantia d’èxit per al sistema educatiu. A l’Alt Empordà la formació permanent ha estat cabdal al llarg dels anys. Milers de docents s’han format en les darreres dècades. Ens atrevim a dir que l’oferta,

avui dia, és desbordant. L’espai de formació que fins fa pocs temps només realitzava el Departament d’Educació, ara és obert a múltiples administracions i entitats que durant l’any projecten desenes de cursos i conferències molt variades que ens demostren la necessitat d’aquest aprenentatge continu

EDITORIAL EDUCATIVA

Cristina Tugas Prats FISIOTERAPEUTA - EAP ALT EMPORDÀ

LA MOTXILLA

A 160046

moltes llars s’acostuma a fer una renovació de la motxilla que els nostres fills porten amb molta il·lusió durant el curs. Segurament poques vegades ens hem plantejat que, independentment de si és bonica o no, cal que sigui funcional. Doncs bé, de manera breu, us en faré cinc cèntims.

Segons estudis realitzats, es recomana portar una motxilla de les que es pengen a l’esquena. És important que tingui dos tirants amples, per distribuir el pes de manera uniforme, en què la base d’aquesta quedi a la zona lumbar. I un cinturó per alleugerir el pes de les espatlles i afavorir millor la distribució. La car-

al llarg de la vida. A l’oferta presencial, també cal afegir-hi l’oferta en línia, obrint així les portes a la formació al llarg del món.

Recentment, s’ha sumat a aquesta aportació formativa el Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà, format per un col·lectiu autoorganitzat de

cassa hauria de ser semitova. Cal evitar les motxilles pesades i d’un sol tirant. Cal escollir la motxilla segons l’edat: una motxilla molt gran no és la més indicada per a un nen petit. Mai no ha de superar el - del pes corporal de l’infant. A tall d’exemple, si el nen pesa  kg, el pes màxim ha de ser de  kg. Cal portar les coses, de més pes, enganxades a l’esquena facilitant així la repartició del pes.

Com més pes té, més ajustada ha d’anar.

També és important tenir present el temps que l’infant durà la motxilla penjada. Com més temps i més pes, més probabilitat de patir mal d’esquena. Un aspecte a tenir en compte que a vegades pot passar per alt, és vigilar què s’hi porta, és a dir, sovint es porten coses inne-

mestres voluntaris, que projecta des de fa cinc anys xerrades, debats i la recuperada i preuada Escola d’estiu amb el propòsit, entre altres, de facilitar aquesta formació de proximitat.

Arribar a prop de 1.900 docents El Servei Educatiu de l’Alt Empordà organitza, dins del Pla de formació de zona, una oferta formativa que gira al voltant de les  activitats en les modalitats de cursos, tallers, grups de treball, seminaris, assessoraments i conferències. Aquestes activitats equivalen a . hores de durada i permeten arribar als prop de . docents de la comarca. Tot i així, la demanda de sol·licituds de places arriba a les . peticions. Aquest fet ens demostra el compromís dels docents en millorar la seva competència i pràctica professional per esdevenir una peça clau en la millora de tots els alumnes.

El darrer exemple d’aquest compromís el trobem en la recent conferència d’inici del curs escolar que va reunir  docents de  centres de la comarca al Teatre Jardí de Figueres sota el títol Reptes i dilemes ètics del professorat.

cessàries que fa que el pes augmenti de manera considerable.

Si el que voleu és una motxilla amb rodetes, s’ha de procurar que tingui una nansa regulable en alçada per poder-la ajustar a l’alçada de l’infant. La part positiva és que no sobrecarreguen l’esquena, però s’ha de dur adequadament: cal portar-la davant, ja que si la força que es realitza no és uniforme, pot generar desequilibris osteomusculars.

Aprofitant l’oportunitat, m’agradaria recordar-vos la importància que té l’activitat física, ja sigui córrer, nedar, caminar, anar en bicicleta... Es recomana enfortir i estirar la musculatura per tal de poder portar, d’una manera millor i més confortable, el pes de la motxilla.

28 DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2019

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA ESCOLA MONTSERRAT VAYREDA I TRULLOL

«Viure Lladó» fa que els nens coneguin el poble en profunditat i se l’estimin MAIRENA RIVAS LLADÓ

Els nens i les nenes de l’Escola Montserrat Vayreda i Trullol de Lladó han pogut conèixer, amb la col·laboració de veïns i veïnes, la història viva d’un municipi petit de la comarca que, com d’altres, ha tingut una transformació dels usos econòmics i culturals fins a l’actualitat. El darrer trimestre del curs passat es va fer la a edició de Viure Lladó, un projecte que va néixer amb la il·lusió que els alumnes, en acabar l’escolaritat, coneguin i es-

timin més el poble de Lladó.

Com expliquen des de l’escola, «amb el creixement urbanístic dels darrers anys, la població nascuda fora del municipi ja constitueix la majoria». L’equip de mestres va creure important treballar el sentiment de pertinença i identitat del municipi amb els alumnes. Els mestres consideren que l’alumne «aprèn a valorar amb criteri, reconèixer elements i el patrimoni, té una mirada curiosa i observadora i mostra actituds de respecte a al-

Els veïns de Lladó s’impliquen en mostrar als nens la història del poble.

tres indrets». D’aquesta manera, el poble esdevé marc i element educatiu en si mateix.

El treball es planteja des d’una perspectiva competencial, construint els coneixements a través de la pròpia experiència individual i

en grup. Es fan activitats a l’aire lliure, treballs de camp, visites, entrevistes, xerrades, experiments i recull de dades.

Aquest darrer curs, a més del treball que es fa a cada aula d’un tema concret, es va realitzar una

activitat de cloenda relacionada amb la rica activitat comercial, artesanal, industrial i econòmica en general, fins a mitjans del segle XX. «A través d’un joc, amb la col·laboració en molts casos de les mateixes persones que els regentaven, o dels seus descendents, els alumnes anaven descobrint l’antiga farmàcia, les botigues de queviures, els forns de llenya de les fleques, la sastreria, el carreter i ferrer, la barberia –i primer lloc amb televisor al poble–, la pastisseria, l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i les carnisseries», exposen els mestres, que hi afegeixen: «Alguns dels espais encara conserven el mateix aspecte de quan funcionaven a ple rendiment. Altres llocs, en canvi, ja han desaparegut, però queda el rastre del que havien estat».

A la llar Els Nins tenen un Interacció i cooperació vs individualisme competitiu, la metodologia del Cor de Maria lema: «Després de vosaltres, som l’opció feta amb amor» ESCOLA COR DE MARIA

M. R. FIGUERES

L’objectiu de tot docent és propiciar que els aprenentatges de l’alumnat esdevinguin el màxim significatius possibles. Partint d’aquest enfocament, a l’escola Cor de Maria de Figueres han decidit incloure la metodologia de grups d’aprenentatge dins el desenvolupament habitual de l’aula.

Els alumnes es distribueixen en quatre grups heterogenis «per tal d’atendre la diversitat de cultures, de capacitats diferents, per fomentar l’aprenentatge entre iguals, per promoure la participació activa i millorar l’autoestima i pel nivell d’aprenentatge», explica l’equip directiu de l’escola.

També assenyalen els beneficis d’aquesta metodologia: «Es fomenta la interdependència positiva i es responsabilitza l’alumne del seu propi procés d’aprenentatge i del dels seus companys, perquè l’èxit del grup no respon a les individualitats sinó a l’efectivitat del treball en equip, cooperatiu».

Aquest aprenentatge no és merament acadèmic, sinó que va molt més enllà: «Els alumnes s’han d’adaptar a la diversitat de ritmes, de capacitats, d’interessos i, autònomament, confrontar punts de

A FONS

E. Verdaguer i M. Busquets REFERENTS D’ATENCIÓ EDUCATIVA INCLUSIVA

ENRIQUINT EL CONTEXT

A

vui dia, se’ns plantegen molts interrogants: com donem resposta a la diversitat

M. R. VILAJUÏGA

vista, negociar estratègies, comprovar diferents hipòtesis i adoptar conclusions dins un marc de respecte, solidaritat i democràcia», exposen els mestres.

Aquesta metodologia s’aplica a tota l’escola a les  del matí, des de P fins a è de primària. Cada curs, adapta les activitats al seu nivell educatiu, però el centre ha establert unes línies d’actuació compartides per tot el claustre. A trets generals, dues d’aquestes activitats estan relacionades amb l’àrea de les matemàtiques (jocs de taula, construccions geomètriques, reglets, tangrams) i dues amb l’àmbit lingüístic (jocs amb lletres i paraules, ortografia de les llengües cata-

lana i castellana, expressió oral en anglès i petites activitats de lectura i comprensió lectora). Els mestres preparen molt acuradament la sessió de cada grup.

«Com hem pogut evidenciar, cal que el grup tingui certa estabilitat per tal que cada alumne pugui aplicar eines de gestió pròpies que assegurin l’establiment de rols i l’aprenentatge. És necessari un clima de cooperació, cal transmetre a l’alumnat que ha de demanar ajuda però també acceptar la dels companys», anota l’equip docent, alhora que fa una valoració molt positiva de l’autonomia i la capacitat crítica que estan adquirint els infants.

La Llar d’Infants Els Nins de Vilajuïga tenen un lema: «Després de vosaltres, som l’opció feta amb amor». Les dues educadores d’aquest centre combreguen amb aquesta frase convençudes que «tot el que té a veure amb l’etapa - anys va directament vinculat al cor». «Els menuts de la casa necessiten no només atencions que donin resposta a les seves necessitats fisiològiques, sinó també necessitats emocionals de contacte físic, de petons, de manyagues, d’abraçades, somriures i caliu», afirmen, i l’experiència els ha demostrat que «l’edat adulta és el resultat de les vivències infantils, de les primeres relacions, de l’entorn i de les possibilitats que hem tingut quan érem petits». És per això que, per a elles, és tan important «promoure la familiaritat en el tracte, intentar ser properes amb els infants i les famílies, donar suport personal, professional i emocional». «Molts infants passen més hores a la llar, que desperts a casa seva, imagineu si som rellevants a la seva vida», reflexiona la directora de la llar, Verònica

que tenim a les aules? Com promovem cultures, polítiques i pràctiques cada cop més inclusives? Com es fa efectiva la igualtat d’oportunitats educatives per a tots els alumnes? Reconèixer la diversitat és un fet natural, el més normal és que siguem diferents, afortunadament. Cal saber aprofitar la riquesa que aporta la diversitat i treure’n el màxim profit tots plegats: alumnes, docents, famílies, centres, comunitat educativa... Estem educant uns alumnes que no sabem quina feina faran en un futur! Per tot això, cal potenciar l’autonomia, la responsabilitat, la presa de de-

cisions, el compromís, preparar els alumnes a regular el seu propi procés d’aprenentatge, un procés que serà al llarg de la vida, i que ha de ser coherent en les diferents etapes educatives.

L’atenció educativa a tots els alumnes ha de tenir en compte una perspectiva transversal i comptar amb una bona planificació d’estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixin la participació i els aprenentatges. Un context dissenyat per poder atendre tota la diversitat de l’aula i reduir les barreres d’accés a l’aprenentatge; que flexibilitzi els objectius, els mèto-

des, els materials i l’avaluació.

La finalitat de l’educació hauria de ser que els alumnes esdevinguin aprenents amb estratègies per assolir els objectius, informats, amb recursos i, sobretot, motivats i amb iniciativa. Cal preveure contextos d’aprenentatge que proporcionin múltiples maneres d’implicació, de representació i d’acció i expressió, per tal que tothom pugui trobar la seva via: oferint opcions per a la comprensió i la percepció; adaptant la visualització de documents, utilitzant codis QR, creant mapes conceptuals i donant suport a la lectura amb pictogra-

Un dels grups cooperatius, fent activitats de llengua.

LLAR D’INFANTS ELS NINS

Els infants s’ajuden a la llar.

Fernández, i ho il·lustra amb una frase de la pediatra Emmi Pikler: «La relació amb l’infant es construeix durant les atencions individuals. Només quan l’infant està satisfet, amb un tracte amorós i atent per part de l’educador, sols llavors l’infant petit es mourà i explorarà el món amb alegria».

Les educadores de Vilajuïga defensen que cal donar a l’infant un ventall de possibilitats per aprendre. «I ho fem amb amor, perquè és impossible veure com ens somriuen, ens abracen o ens agafen de la mà i no adonar-nos de com som importants i ho són ells per a nosaltres», conclouen. mes; crear avatars, tutorials, utilitzar eines d’accés a l’ordinador o organitzadors gràfics; fomentar l’interès i la motivació per l’aprenentatge, fent comentaris en línia, personalitzant l’escriptori, netejant pàgines de distractors, comunicant-nos sincrònicament o creant un diari d’aprenentatge d’aula o de l’alumne. Parlem del Disseny Universal d’Aprenentatge, com a suport universal, adreçat a tots els alumnes, amb altes expectatives per a tothom, que personalitza l’aprenentatge, afavorint la igualtat d’oportunitats per aprendre, oferint diferents opcions als alumnes.

DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2019 29

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Maria Ginabreda Felip Mestra de l’Escola Terraprims de Camallera. Va començar com a mestra ja titulada a Les Alzines de Girona, i hi va treballar deu anys. El 2004 va fer el salt a l’escola pública i li van donar la plaça a Camallera. Des de llavors que no ha canviat de centre i, d’això, ja fa quinze anys.

«L’escola rural és una opció que enganxa» Maria Ginabreda assegura que els infants tenen el do de sorprendre-la cada dia i que són uns grans inventors de paraules Mairena Rivas FIGUERES

Maria Ginabreda Felip (Sant Esteve de Guialbes, ) va acabar la carrera el  i va començar a treballar de mestra el curs . Mentre estudiava, tot i no tenir la titulació, va fer de mestra de música a l’Escola Bruguera de Girona i a l’Escola de Bàscara. En aquells moments, era l’Ampa qui contractava la persona que feia les classes de música. Van ser els seus inicis com a docent i assegura que en guarda un gran record.

P

Per què és mestra?

Quina pregunta tan difícil. Vaig decidir-me pels estudis de magisteri perquè ja havia tingut molt contacte amb el món educatiu des de l’àmbit del lleure, colònies, casals, escoles de natura... i m’agradava molt estar amb infants. En aquell moment potser tampoc era massa conscient del que implicava el camí professional que escollia. Amb els anys puc dir que és una feina que m’apassiona i que tinc la sort de fer-la al costat de persones que, a més d’excel·lents professionals, són les meves companyes. M’agrada molt fer de mestra. Em sento mestra. I sempre dic que tinc la sort de R

fer una feina que mai he sentit com un treball.

P Com es viu amb els infants?

R Estar a prop seu et fa veure el món d’una manera diferent, com diu el Petit Príncep. Et contagien de la seva espontaneïtat, vitalitat i il·lusió. Ser mestra avui és saber acompanyar i saber donar a cada alumne el que necessita per avançar en el seu creixement personal i perquè vagi construint el seu aprenentatge. En aquest camí, aprenem simultàniament alumnes i mestres i entre tots anem construint conceptes i mètode.

P Treballar en una escola rural és una opció de vida?

R No, no ho crec. Però sí que és una opció que enganxa. La proximitat amb les famílies, els grups més reduïts, l’entorn més «amable» en termes de seguretat i natura i el claustre més petit i familiar fan que l’escola rural sigui com una gran família. Nosaltres no som una escola extremadament petita. Potser més que escola rural podríem dir que som escola de poble. Aquest any tenim  alumnes. Ens coneixem tots, pares, mestres i alumnes. Fàcilment et vas retrobant al llarg de la setmana amb alumnes que ja són en cursos superiors i que t’expliquen coses personals. En certa manera els anem seguint fins que marxen i tots acaben sent alum-

BORJA BALSERA

Maria Ginabreda és mestra d’Educació Infantil i Primària.

nes una mica de tots.

P La feina és diferent que en una escola gran?

R La majoria dels aspectes administratius, de gestió, de programació, reunions, acords, coordinació amb serveis externs no són massa diferents. Preparar la programació i el treball que es vol portar a

terme a les aules tampoc canvia massa. No hi ha conserge, i l’administratiu només hi és unes hores. Però sí que és diferent el treball dins l’aula i l’atenció que es pot donar a cada alumne. En aquest sentit es pot personalitzar més l’aprenentatge i fer seguiment individual de cada alumne.

P Té algun hàbit que li agrada incorporar a la seva rutina com a docent?

R La feina que fem amb els més petits de l’escola és justament reforçar hàbits i assegurar rutines.

Cada dia procurem mantenir un ordre que doni seguretat a l’infant i pugui anticipar què passarà i ser més autònom. El que a mi m’agrada i procuro és trobar com a mínim un moment cada dia per a cada alumne. Que no vagin cap a casa com si a ells ningú els hagués vist. Una abraçada, una rialla, la mirada còmplice, una conversa, interessar-me pel que està fent, una petita broma, pessigolles, un reforç positiu... un petit detall que els faci sentir que són importants i especials.

P Què és el més curiós que ha sentit dir a un infant?

R Els infants tenen el do de sorprendre’m gairebé cada dia. Si els escoltes i observes descobreixes que són uns excel·lents inventors de paraules i definicions. Quan no saben una paraula, la inventen amb enginy i precisió. I quan expliquen coses ho fan a partir de tot el bagatge que tenen i fent tot d’associacions i connexions que els adults ja no som capaços de fer.

Sempre diem amb les companyes que hem de recollir les coses que ens diuen perquè les oblidem, però mai ho fem.

SERVEI COMUNITARI

Street art, un projecte d’art urbà (Institut Serrallarga) EMPORDÀ

Servei Educatiu Alt Empordà FIGUERES

Es tracta d’un projecte interdisciplinari relacionat amb el grafit i l’art urbà, que sorgeix de la necessitat de combatre les guixades que se solen trobar a certes parets públiques i privades de la població de Blanes. Les guixades que no respecten les àrees que es destinen a aquest tipus de manifestacions artístiques i que no responen a un criteri estètic desitjable, embruten la imatge dels carrers i els converteixen en espais menys amables.

Es tracta d’educar en la sensibilitat i el respecte per l’entorn urbà.

L’Ajuntament va proposar diferents espais urbans que de manera reiterada estan exposats a aquest

Pràctiques compartides  En aquesta secció volem fer difusió de les pràctiques compartides que s’han anat fent al llarg dels anys als centres educatius de Catalunya. L’impuls del Servei vol promoure que els alumnes experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciu-

tadania i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat. A partir d’aquest curs, el servei comunitari és obligatori a tots els centres de secundària de Catalunya.

Trobareu més informació a: xtec.gencat.cat/ca/comunitat/se rveicomunitari. SEAE FIGUERES Els alumnes han creat murals en espais urbans exposats a les guixades.

tipus de guixades. La idea va consistir en el fet que els alumnes dels centres de secundària treballessin en l’esbós d’una pintura que es traslladaria a l’espai assignat. A

més de treballar en la creació del mural des de la matèria de Visual i Plàstica, es va aprofitar per treballar altres continguts curriculars de les diferents matèries.

Així, aquest projecte va esdevenir l’eix temàtic del Treball de Síntesi de r d’ESO. S’ha vinculat aquest treball de la pintura del mural amb propostes didàctiques i

projectes d’aprenentatges que aprofiten el fil conductor de l’art urbà i el grafit per repassar, consolidar i aprofundir en els aprenentatges realitzats al llarg del curs.

EMPORDÀ

30 DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2019

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE OSCAR WILDE

(1854, DUBLÍN - 1900, PARÍS) ESCRIPTOR, POETA I DRAMATURG D’ORIGEN IRLANDÈS

El millor mitjà per fer bons els nens és fer-los feliços» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA

SCIENCE NEEDS YOU

Va de reptes: Repte cooperatiu: «Billar cooperatiu» Descripció: Repte cooperatiu pensat per treballar el llançament, la precisió i la comunicació entre els jugadors.

Material: Pilotes de diferent mida, pes i textura. Hi ha d’haver una pilota d’un color diferent de tota la resta (la pilota «reina»); quatre cercles, i cinta o corda per delimitar l’espai. Organització: Disposarem els cercles al mig d’un espai quadrat d’entre 4 x 4 a 6 x 6 metres (a espai més gran, més dificultat). Nombre de jugadors: de 4 a 6.

Objectiu: Aconseguir col·locar la pilota «reina» dins dels cercles. Per fer-ho ha de seguir les següents premisses: els jugadors no poden entrar dins el quadrat delimitat; per moure la pilota «reina» hem de llençar-li les altres pilotes. No la podem moure amb una pilota agafada; no es pot tocar la pilota «reina» amb cap part del cos. Cada cop que s’aconsegueix que la pilota «reina» es quedi dins d’un cercle, el grup obté un punt. És un repte que pot començar amb l’acció individual de cada membre, però en el qual es pot observar fàcilment com una bona coordinació i un treball cooperatiu s’obtenen més bons resultats.

DE PANTALLES «TONTES» I TELÈFONS INTEL·LIGENTS (CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA)

Quin xou!

D’uns anys ençà triomfen els reality show, un gènere d’entreteniment basat a veure què els passa a persones reals dins del món de la televisió. Ara bé, que siguin reals no vol dir que siguin autèntics. Els personatges que conviuen davant dels nostres ulls 24 hores, fan un procés de canvi radical, busquen parella o es preparen per a l’èxit, ho fan guionitzats.

Hem de ser conscients que són manipulats per oferir-nos un espectacle. Res és casual o improvisat. És per això que aquests personatges que exposen la seva vida privada a través de la pantalla no poden convertir-se en un model d’èxit social, un referent per guanyar fama i diners sense fer cap esforç. Al capdavall, com diu la dita popular, quanta feina fan per no treballar!

PER QUÈ DIVULGAR CIÈNCIA A LES CIUTATS MITJANES?

A

l’ACDIC-Associació catalana per a la Difusió Científica), ens complau molt poder inaugurar aquest espai de suplement educatiu, en què anirem aportant continguts amb científics de primer nivell i comentant els darrers avenços. En aquest primer escrit considerem, però, important explicar la missió que ens impulsa a organitzar formats de divulgació de la ciència de frontera a ciutats mitjanes.

En primer lloc, partim d’estudis estadístics que fundacions com la «Fecyt» (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) venen obtenint des de l’any  fins a la darrera el  a l’estat espanyol. Pels resultats obtinguts, sabem que la Ciència és un dels temes que més interès suscita entre la població en general (entorn d’un ), al mateix nivell d’interès que els temes relacionats amb l’alimentació o amb les pensions.

Altres coses que sabem és que interessa més a homes que a dones i que sobretot l’interès per rang d’edat se situa entre el públic més jove (entre  i  anys); i en general a persones amb un nivell educatiu més avançat (bit.ly/MTqCkA).

Però més enllà d’això ens crida especialment l’atenció que hi ha un nivell de desconeixement més elevat a poblacions menors de . persones i en general allunyades de centres universitaris. És evident que el problema de la baixa importància social donada a la ciència s’aguditza en ciutats mitjanes i petites; de manera que, vist des d’un altre punt de vista; el fet que un determinat municipi decideixi apostar per revertir aquesta tendència, incrementant les accions de divulgació i afavorint iniciatives educatives de qualitat i de manera coordinada, que vagin més enllà de les que ja permet ordinàriament el sistema lectiu a ciutats similars; pot constituir un factor important de competitivitat per la ciutat que les impulsi; tenint en compte un factor positiu afegit com és que sempre és més fàcil impulsar canvis en nivells de població menors que a grans urbs.

Com diuen els anglesos First things first: primer l’educació i la consciència del que és important, si volem impulsar la societat i l’economia del coneixement. Àngels Yécora Gallastegui

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) MACRI, GIANCARLO

OBIOLS, ANNA; SUBI (IL·LUSTRADOR)

HIDALGO, MARINA; MOREA, MARISA (IL·LUSTRADORA)

EL MUR

EL SUBMARÍ QUE NO ES VOLIA ENFONSAR

EN PINXO NO VOL PUNXAR

BARCELONA: LU, LIBRERÍA UNIVERSITARIA, 2019

BARCELONA: EDICIONS DEL PIRATA, 2019

BARCELONA: CRUÏLLA, 2019

El futur es construeix amb l’ajut de tots

 Un rei intransigent i curt de mires vol reduir el seu regne a un únic color. Per aconseguir aquest objectiu decideix que la millor solució serà construir un mur. A cada pàgina del llibre veurem com les decisions que prengui el rei, a partir d’ara, acabaran demostrant-li que està molt equivocat. Estem davant d’un àlbum il·lustrat per a petits i grans.

El mur parla, especialment, dels murs que ens separen, però sempre tenint en compte que el futur es construeix amb l’ajut de tots. El missatge de Giancarlo Macri en aquest conte és que la diversitat enriqueix i que val la pena compartir.

Una història divertida en honor a Narcís Monturiol

 Aquest conte ens explica la història del primer submarí i de la tècnica «enginyosa» i «divertida» que es va haver de portar a terme perquè s’enfonsés. Un bon grapat d’elefants hi tindran molt a veure i esdevindran famosos a tot el món. Es tracta d’un àlbum il·lustrat per commemorar els 200 anys del naixement del gran inventor figuerenc Narcís Monturiol.

El submarí que no es volia enfonsar és un conte infantil divertidíssim, que conté un desplegable al seu interior. Anna Obiols presenta una història que ens apropa amb humor com funcionen els submarins i que s’acompanya d’unes il·lustracions magnífiques i plenes de detalls i colors vius obra de Subi.

El secret per estimar i per estimar-nos més

 En Pinxo, un cactus cobert de punxes, està trist i pensa que ningú l’estima pel seu aspecte perillós. Està convençut que és per culpa de les seves punxes. Al llarg del conte viatjarem amb ell, coneixerem altres animals punxeguts i descobrirem quin és el secret per estimar i estimar-nos més. El protagonista d’aquesta història, en el seu viatge pel món, coneix altres éssers que també tenen punxes. Vol trobar algú que li expliqui què ha de fer per tenir amics. Al final de la seva aventura fa un descobriment extraordinari. En Pinxo no vol punxar és un conte per a primers lectors. L’autora és l’escriptora figuerenca Marina Hidalgo.