DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
EMPORDA
NÚMERO 89 | DESEMBRE DEL 2019
PLURALITAT DE CREENCES El Departament d’Educació fa una aposta per la formació en cultura i fet religiós i moral com un component competencial i transversal a l’entorn de la diversitat de religions als centres educatius.
La diversitat religiosa a les aules Els professionals de l’ensenyament es posen al dia en matèria de coneixement de creences MAIRENA RIVAS FIGUERES
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha reivindicat, aquest mateix desembre, «la no inclusió en l’escola pública de la formació confessional com a matèria curricular, lectiva i avaluable». Bargalló ha proposat plantejar la formació en cultura i fet religiós i moral «com un component competencial transversal i com una matèria concreta que introdueixi l’alumne en el coneixement de la diversitat de creences i de la influència de les religions en el desenvolupament del pensament». Josep Bargalló ha exposat: «Oferirem l’ensenyament de l’islam, el judaisme i l’evangelisme, sempre en funció de la viabilitat de la demanda i de la itinerància del professorat, com ja s’està fent en el cas de la religió catòlica». El conseller hi ha afegit també que «cal posar totes les confessions en igualtat de condicions». De fet, ha assegurat que «ara mateix s’està avançant en les converses amb la comunitat islàmica de Catalunya per poder fer un pilotatge en vista al curs -». Sigui com sigui, ja fa temps que des de la Direcció General d’Afers Religiosos es fa un treball de formació per a docents en matèria de diversitat de religions a les aules. Joan Gómez, sociòleg de la Direcció General d’Afers Religiosos i secretari del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat, és l’encarregat de pronunciar les ponències adreçades al professsorat d’escoles i instituts, a l’entorn de la diversitat religiosa. Segons ell, cal tenir en compte que la llibertat religiosa és un dret fonamental i que la base de la concòrdia és el respecte per totes i cadascuna de les creences. El Departament de Governació i el Departament d’Educació disposen d’un document editat conjuntament que es titula Guia per
EMPORDÀ
Fa temps que des de la Direcció General d’Afers Religiosos es fa un treball de formació per a docents El conseller Josep Bargalló afirma que «cal posar totes les confessions en igualtat de condicions»
Les aules dels centres educatius reflecteixen la pluralitat religiosa. INSTITUT OLIVAR GRAN
Formació El sociòleg Joan Gómez, amb professors Joan Gómez, sociòleg de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i secretari del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, és l’encarregat de fer les formacions sobre la diversitat religiosa a les aules.
al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, com a eina que permeti als professionals de l’ensenyament estar al dia d’una realitat molt canviant i no sempre prou coneguda de la nostra societat. En la introducció de la guia es planteja la següent reflexió: «Catalunya sempre ha estat un país d’acollida, integrador i cohesionat, i és per aquesta raó que també entenem la diversitat religiosa com una oportunitat per incrementar la riquesa cultural del nostre país en un marc d’una societat cada vegada més cosmopolita. Cal partir de la base que el fet religiós és consubstancial a la persona i que, per tant, té una gran transcendència en la societat, i és per això que dos grans reptes que cal afrontar des de la gestió pública del fet religiós és la garantia dels drets de llibertat religiosa i el manteniment de la cohesió social». La guia recull principis bàsics d’actuació, normativa, recomanacions sobre diversos àmbits de la vida escolar i unes fitxes sobre els aspectes més rellevants de les confessions religioses presents a Catalunya. També inclou un apartat sobre el dol, «perquè la defunció d’una persona estimada és una situació que requereix un acompanyament de tot l’entorn, que respecti la persona integralment, tot atenent la seva concepció de la vida i de la mort».
EDITORIAL EDUCATIVA
Fina Pairolí EQUIP LIC DEL SERVEI EDUCATIU
NEOLOGISME DEL 2019
C
ada any l’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra recull els neologismes que han aparegut a la premsa. Entenem per neologisme: paraula que fem servir habitualment i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé hi apareix, amb un significat diferent. Un grup d’especialistes de l’IEC, TERMCAT, la UPF, i mitjans de comunicació, fan una llista amb els mots que els semblen més significatius, s’obre un període de votacions que acaba el de desembre i l’endemà es fa públic el neologisme guanyador que s’inclourà en el Diccionari de la llengua catalana. Una de les paraules inicialment triada ha aixecat tanta polèmica que s’ha hagut de substituir. Aquest despropòsit ha sorgit entorn del mot MENA, en realitat correspon a una sigla que vol dir menor estranger no acompanyat. Quin mal vici que tenim! Potser està de moda o fa de més... no sé com dir-ho. Molt sovint en l’entorn educatiu, fem ús desmesurat de les sigles, per exemple: MENA, CAD, NESE, TDAH, PI, SIEI, LACM, UEC... això fa que esdevinguin purs conceptes tècnics. Per què ho fem, ens estalvia temps a l’hora de parlar, espai en el paper, o perquè sonen bé? El problema no és la paraula sinó la intenció amb què a vegades s’usa. He conegut nois i alguna noia de menys de divuit anys que han arribat al nostre país, sol/sola, però amb un nom i una motxilla plena de records, il·lusions i expectatives. Alguna vegada també els he mal anomenat mena. Voto perquè el neologisme de l’any sigui: emergència climàtica.