DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
EMPORDA
NÚMERO 89 | DESEMBRE DEL 2019
PLURALITAT DE CREENCES El Departament d’Educació fa una aposta per la formació en cultura i fet religiós i moral com un component competencial i transversal a l’entorn de la diversitat de religions als centres educatius.
La diversitat religiosa a les aules Els professionals de l’ensenyament es posen al dia en matèria de coneixement de creences MAIRENA RIVAS FIGUERES
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha reivindicat, aquest mateix desembre, «la no inclusió en l’escola pública de la formació confessional com a matèria curricular, lectiva i avaluable». Bargalló ha proposat plantejar la formació en cultura i fet religiós i moral «com un component competencial transversal i com una matèria concreta que introdueixi l’alumne en el coneixement de la diversitat de creences i de la influència de les religions en el desenvolupament del pensament». Josep Bargalló ha exposat: «Oferirem l’ensenyament de l’islam, el judaisme i l’evangelisme, sempre en funció de la viabilitat de la demanda i de la itinerància del professorat, com ja s’està fent en el cas de la religió catòlica». El conseller hi ha afegit també que «cal posar totes les confessions en igualtat de condicions». De fet, ha assegurat que «ara mateix s’està avançant en les converses amb la comunitat islàmica de Catalunya per poder fer un pilotatge en vista al curs -». Sigui com sigui, ja fa temps que des de la Direcció General d’Afers Religiosos es fa un treball de formació per a docents en matèria de diversitat de religions a les aules. Joan Gómez, sociòleg de la Direcció General d’Afers Religiosos i secretari del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat, és l’encarregat de pronunciar les ponències adreçades al professsorat d’escoles i instituts, a l’entorn de la diversitat religiosa. Segons ell, cal tenir en compte que la llibertat religiosa és un dret fonamental i que la base de la concòrdia és el respecte per totes i cadascuna de les creences. El Departament de Governació i el Departament d’Educació disposen d’un document editat conjuntament que es titula Guia per
EMPORDÀ
Fa temps que des de la Direcció General d’Afers Religiosos es fa un treball de formació per a docents El conseller Josep Bargalló afirma que «cal posar totes les confessions en igualtat de condicions»
Les aules dels centres educatius reflecteixen la pluralitat religiosa. INSTITUT OLIVAR GRAN
Formació El sociòleg Joan Gómez, amb professors Joan Gómez, sociòleg de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i secretari del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, és l’encarregat de fer les formacions sobre la diversitat religiosa a les aules.
al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, com a eina que permeti als professionals de l’ensenyament estar al dia d’una realitat molt canviant i no sempre prou coneguda de la nostra societat. En la introducció de la guia es planteja la següent reflexió: «Catalunya sempre ha estat un país d’acollida, integrador i cohesionat, i és per aquesta raó que també entenem la diversitat religiosa com una oportunitat per incrementar la riquesa cultural del nostre país en un marc d’una societat cada vegada més cosmopolita. Cal partir de la base que el fet religiós és consubstancial a la persona i que, per tant, té una gran transcendència en la societat, i és per això que dos grans reptes que cal afrontar des de la gestió pública del fet religiós és la garantia dels drets de llibertat religiosa i el manteniment de la cohesió social». La guia recull principis bàsics d’actuació, normativa, recomanacions sobre diversos àmbits de la vida escolar i unes fitxes sobre els aspectes més rellevants de les confessions religioses presents a Catalunya. També inclou un apartat sobre el dol, «perquè la defunció d’una persona estimada és una situació que requereix un acompanyament de tot l’entorn, que respecti la persona integralment, tot atenent la seva concepció de la vida i de la mort».
EDITORIAL EDUCATIVA
Fina Pairolí EQUIP LIC DEL SERVEI EDUCATIU
NEOLOGISME DEL 2019
C
ada any l’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra recull els neologismes que han aparegut a la premsa. Entenem per neologisme: paraula que fem servir habitualment i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé hi apareix, amb un significat diferent. Un grup d’especialistes de l’IEC, TERMCAT, la UPF, i mitjans de comunicació, fan una llista amb els mots que els semblen més significatius, s’obre un període de votacions que acaba el de desembre i l’endemà es fa públic el neologisme guanyador que s’inclourà en el Diccionari de la llengua catalana. Una de les paraules inicialment triada ha aixecat tanta polèmica que s’ha hagut de substituir. Aquest despropòsit ha sorgit entorn del mot MENA, en realitat correspon a una sigla que vol dir menor estranger no acompanyat. Quin mal vici que tenim! Potser està de moda o fa de més... no sé com dir-ho. Molt sovint en l’entorn educatiu, fem ús desmesurat de les sigles, per exemple: MENA, CAD, NESE, TDAH, PI, SIEI, LACM, UEC... això fa que esdevinguin purs conceptes tècnics. Per què ho fem, ens estalvia temps a l’hora de parlar, espai en el paper, o perquè sonen bé? El problema no és la paraula sinó la intenció amb què a vegades s’usa. He conegut nois i alguna noia de menys de divuit anys que han arribat al nostre país, sol/sola, però amb un nom i una motxilla plena de records, il·lusions i expectatives. Alguna vegada també els he mal anomenat mena. Voto perquè el neologisme de l’any sigui: emergència climàtica.
DILLUNS, 30 DE DESEMBRE DEL 2019 23
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
L’ESCOLA PARLA
L’estimulació, les emocions i el treball cognitiu, claus en l’etapa infantil a La Salle MAIRENA RIVAS FIGUERES
«Pensem que una aula d’infantil és una petita societat on hi ha moltes actituds diferents, aquestes són un aprenentatge de vida que els ensenya a compartir, a escoltar, a decidir... habilitats necessàries com a persones que habiten en una societat plural», explica l’equip de mestres d’Infantil de La Salle Figueres. A les aules d’Infantil, ubicades
en espais independents de la resta d’alumnes, es desenvolupen diferents projectes propis de La Salle que permeten estimular i treballar aspectes cognitius i emocionals amb els infants. Destaquen, entre d’altres, l’Ulisses, un programa d’estimulació primerenca que provoca una estimulació neuronal mitjançant estímuls visuals; els circuits motrius que afavoreixen el
desenvolupament de la lateralitat, del control del propi cos i la coordinació motriu general; el programa Crea, que treballa el pensament lateral i creatiu, i que augmenta l’eficàcia del pensament lògic; l’Optimis, que consisteix en activitats que estimulen les diferents capacitats cognitives; el Màpping, per elaborar mapes conceptuals al voltant d’un tema o idea i per aprendre a sintetitzar, i el Hara, que pretén mostrar als alumnes un camí que els condueixi vers el seu món interior: consciència, dubtes, records, valors, emocions… un camí en el qual es posa nom a les emocions i en el quals els petits aprenen a canalitzar-les.
LA SALLE FIGUERES
Equip docent Una etapa que mira el futur «Cada curs escolar ens engresca perquè cada grup d’alumnes té la seva personalitat i ens empeny a reinventar-nos i a utilitzar diferents estratègies. Sempre és una nova aventura», coincideixen a dir les mestres d’Educació Infantil. FALGUÉS FOTOGRAFIA
El pessebre que han fet els nens de Boadella reforça el seu arrelament a l’entorn M. R. BOADELLA I LES ESCAULES
L’escola rural està arrelada al seu entorn, als costums i les tradicions locals, a les relacions personals properes. L’escola Santa Cecília de Boadella i les Escaules compleix aquesta premissa amb escreix i, per això, el treball d’arrelament al medi està integrat en el currículum del curs. Des del mes d’octubre, els alumnes que hi ha al centre han treballat en un projecte educatiu, de caràcter interdisciplinari, que ha culminat amb un pessebre de grans dimensions amb una iden-
titat molt boadellenca. La directora de l’escola, Núria Trobajo, explica que el primer pas va ser demanar als nens i les nenes quin tipus de pessebre volien fer. Un cop decidit, i amb el suport d’un voluntari extern, Albert Pibernat, gran aficionat a les maquetes i les manualitats, van aconseguir confegir el paisatge nadalenc que havien ideat. La gran característica d’aquest pessebre és que està decorat amb elements que identifiquen el municipi. Així, s’hi poden apreciar el parc de l’Horta de Boadella, amb
Els vint-i-sis alumnes de l’Escola Santa Cecília han participat en fer el gran pessebre i la decoració nadalenca.
el seu safareig, la roda de molí i el cobert; i el castell de les Escaules. «Els alumnes, de totes les edats, ho han fet tot, les figures, els de-
talls, les construccions. Amb aquest projecte, han treballat sobretot plàstica, però també llengua, història, medi natural i, fins
LLAR D’INFANTS PASSET A PASSET
La llar d’infants de l’Armentera fa accions sostenibles per ser escola verda M. R. L’ARMENTERA
La llar d’infants Passet a Passet de l’Armentera ha posat en pràctica un seguit d’idees a favor de la sostenibilitat i el medi ambient. L’objectiu és, com explica la directora, Inés Núñez, aconseguir el distintiu d’escola verda. El curs passat, les educadores van participar en una formació, que encara és vigent, i de mica en mica van introduint ac-
A FONS
Nati Bergadà Bofill MESTRA D’EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA UVIC
NECESSITAT DE CANVI
i tot, competències matemàtiques a l’hora de fer plànols i perspectives», ha indicat la directora de l’escola.
cions de responsabilitat mediambiental, involucrant els infants però també les seves famílies. D’una banda, s’està treballant perquè cada cop entrin menys plàstics a la llar. Aquesta iniciativa implica que, en la mesura del possible, es vagin substituint les joguines de plàstic per les d’altres materials, com la fusta. A més, els residus orgànics que es generen des-
prés d’algun àpat es porten a una planta de compostatge que hi ha a l’escola. «Cada vegada està més integrat en el nostre dia a dia el reciclatge, de paper i de plàstic, sobretot, perquè vidre no en generem, i també d’orgànic», ha dit Inés Núñez. Fins i tot hi ha un comitè que avalua les accions, format per dues educadores, un pare/mare i un representant de l’Ajuntament.
Des de la llar s’avaluen les idees que fomenten el respecte pel medi.
E
i, per tant, les necessitats que han de cobrir les escoles actuals són molt diferents de les necessitats que s’havien de cobrir anys enrere. Per aquest motiu cal que l’escola faci canvis que li permetin adaptar-se a les necessitats actuals i donar resposta als nous reptes de la nostra societat. La prioritat de les escoles ja no pot ser exclusivament transmetre continguts als infants, sinó que és molt important que ensenyem als infants a pensar, a ser reflexius i crítics. Cal que els infants aprenguin a gestionar el seu propi procés
d’aprenentatge perquè siguin capaços d’aprendre a aprendre (que aprenguin a ser autodidactes) per adaptar-se a les necessitats laborals que es trobaran en el futur. També cal potenciar els hàbits de treball perquè els infants siguin autònoms i sàpiguen organitzar-se per poder ser independents. És molt important que els infants adquireixin habilitats de relació social per poder conviure amb harmonia amb les altres persones. Que siguin competents emocionalment i que es puguin forjar una intel·ligència
n els últims anys a l’educació es parla molt d’innovació educativa, de treball per projectes, d’ambients, de metodologies actives... A què es deu aquesta onada de renovació i canvi? L’explicació és que la societat ha canviat significativament, la utilització de les noves tecnologies ha incidit en les nostres vides i en l’àmbit familiar s’han viscut grans canvis que han fet modificar el model tradicional de família. Aquesta realitat ha fet que els infants d’ara siguin molt diferents dels infants de fa només anys
emocional saludable que els permeti viure en societat. Cal potenciar que els infants siguin creatius i que prenguin consciència de quines són les seves habilitats i potencialitats per forjar-se un bon autoconcepte. L’escola actual necessita fer canvis per atendre els infants d’ara. No es tracta d’una moda ni d’estratègies de màrqueting per demostrar que una escola és millor que una altra. La necessitat de canvi és real i totes les escoles han de trobar la manera d’anarse adaptant a les necessitats i realitats actuals.
28 DILLUNS, 30 DE DESEMBRE DEL 2019
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
DIALOGUEM AMB...
Entrevista Cinta Prats Professora de Tecnologia de l’institut de Vilafant. Va passar de treballar en una assessoria per a la pagesia a dedicar-se a fer classes en instituts. Per a ella, les classes no han de ser unidireccionals del docent cap als alumnes sinó que cal fer els joves partícips del seu procés d’aprenentatge.
«El respecte, l’empatia i connectar amb l’alumne és fonamental en aquesta feina» La professora afirma que capta l’interès dels joves a l’aula amb una metodologia educativa que s’anomena «tinkering» Mairena Rivas VILAFANT
Figuerenca, però filla adoptiva de Siurana, Cinta Prats va néixer el de gener del . De formació, enginyera tècnica agrícola, però de vocació, docent. Està convençuda que va donar un gir a la seva carrera professional per una qüestió d’herència genètica, perquè el seu avi, la seva mare i les seves germanes s’han dedicat a l’ensenyament i ella també s’hi veia. P Com és que, sent enginyera tècnica agrícola, va canviar de rumb la seva professió? R En un moment de la meva vida, en què la meva feina estava envoltada de pagesos, en un món d’homes, vaig adonar-me que la meva vocació docent em tirava més, i que ensenyant podia ajudar molta gent. M’hi vaig llançar de cap. P Com va sorgir la vocació? R Crec que el fet de tenir molta curiositat i el meu afany per les descobertes, per saber entendre per què passen les coses, em va portar a voler compartir-ho amb els nanos, per demostrar-los que tenen possibilitats i capacitats per fer tot allò que millor saben fer. Les intel·ligències són múltiples, socials, creatives, digitals... i m’agrada ensenyar, però també
aprendre amb ells. P Li va caldre un reciclatge? R M’he adaptat a les necessitats. Per fer de professora, he après electrònica, neumàtica, robòtica, automoció... A la tecnologia, fins que no m’hi he endinsat, no li havia donat la importància que realment té. He après des del punt de vista formatiu i com a persona. P Què li agrada més de la seva feina? R Potser puc semblar seriosa amb els alumnes al principi, però intento marcar positivament i, sobretot, despertar-los la curiositat. M’agrada moltíssim veure com un alumne, que creies que no podria seguir, se’n surt. Això em fa sentir molt bé. P Quin és el seu secret? R Crec que un dels meus secrets és saber connectar amb els alumnes. El respecte, l’empatia i saber connectar amb ells és fonamental en aquesta feina. Saber-los escoltar, però deixant-los sempre les coses molt clares. P Com capta l’interès dels alumnes per la tecnologia? R El meu mètode de treball té un nom: tinkering, una barreja de metodologies. P En què consisteix? R Donem l’oportunitat als alumnes de pensar amb les mans, de treballar a partir de l’assaig-error, de donar-los reptes i de valorar cada persona per allò que millor
MAIRENA RIVAS
Cinta Prats, a la aula de Tecnologia, amb les eines i la fotocopiadora 3D.
sap fer. Cadascú té les seves qualitats i entre ells es poden ajudar, passant-ho bé, rient, però sense perdre la seriositat d’allò que estem fent. Cal intentar arribar a un objectiu, però amb aquells mitjans que tens més a mà. En definitiva, animar-los a arribar a l’objec-
tiu, aprenent junts, fent-los pensar i sempre amb un somriure. P Quin paper té l’alumne i quin paper el professor? R Jo sempre he pensat que les classes no han de ser unidireccionals del professor cap als alumnes. M’agrada molt la part huma-
na de tot allò que ells poden aportar, parlar-los de tu a tu i fer autocrítica. M’agrada fer-los partícips del seu procés d’aprenentatge. P Sempre ha estat a l’institut de Vilafant? R No, però sí que estic aquí des dels seus inicis. El primer lloc on vaig fer classes va ser a l’institut Baix Empordà de Palafrugell, per ser professora de Mecànica d’Automoció. Havia vist molts tractors, però no havia fet automoció. Sort que el meu marit em va ajudar molt i me’n vaig sortir bé, vaig aprendre mecànica, torns... El meu següent destí va ser l’institut Narcís Monturiol de Figueres, també per fer automoció. Llavors vaig anar a Banyoles, a l’institut Brugulat, i l’Albert Bayot, aleshores director, em va ensenyar molt a tractar amb els nanos. Allà vaig conèixer en Joan Toca, a qui jo anomeno el meu pare pedagògic. De l’institut Illa de Rodes de Roses, on van donar la plaça definitiva, també guardo un molt bon record. P Recorda persones que l’hagin marcat en aquest procés? R La Maria Prim, amb majúscules. Per a mi, va ser molt especial el meu pas per l’institut Olivar Gran de Figueres, on ella era la directora. Vull brindar tota la meva admiració a una gran mestra i una gran professora, de la qual vaig aprendre moltíssim.
SERVEI COMUNITARI
Medicaments: quin, quan, com Servei Educatiu Alt Empordà FIGUERES
El projecte Medicaments: quin, quan, com combina activitats d’aprenentatge amb activitats de servei en l’àmbit de la comunitat i de l’entorn natural. L’ha elaborat el grup de treball Disseny de Nous Aprenentatges de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, amb el Col·legi de Farmacèutics de Catalunya i amb Sigre, responsable del reciclatge dels medicaments. L’objectiu del projecte és que l’alumnat prengui consciència sobre l’ús dels medicaments, tant des del punt de vista de la salut com del medi ambient. Es pretén que
l’alumne sàpiga quina és l’actuació més adequada davant problemes de salut freqüents. El treball contempla la cooperació amb els companys en la resolució de les qüestions plantejades i crearne de noves.; conèixer les raons de la necessitat del reciclatge dels medicaments i argumentar la pràctica compartida, i participar activament en el reciclatge dels medicaments caducats del seu domicili familiar. L’enfocament metodològic, basat en
activitats d’aprenentatge cooperatiu, ajuda a desenvolupar i assolir competències bàsiques dels àmbits científic i tecnològic, artístic, digital, personal i social, cultura i valors i lingüístic. La fase d’aprenentatge inclou la comprensió dels prospectes dels medicaments, el bon o mal ús i l’impacte ambiental dels seus residus. El servei es concreta en la realització d’una campanya, la revisió de la farmaciola familiar i la recollida de medicaments per portar-los a un punt Sigre. La guia es pot obtenir a través del portal web: https://www.sigre.es/educacion/educacion-secundaria. Una de les imatges promocionals de la campanya.
EMPORDÀ
DILLUNS, 30 DE DESEMBRE DEL 2019 25
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE JOSEFINA ALDECOA
(1926-2011) ESCRIPTORA I PEDAGOGA ESPANYOLA
L’educació és un procés que no acaba mai» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA
SCIENCE NEEDS YOU (ACDIC-ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA DIFUSIÓ CIENTÍFICA)
Va de reptes: Repte cooperatiu: «La Fotocopiadora» Descripció: Repte cooperatiu pensat per treballar l’orientació espacial. Material: Tot tipus de material d’educació física. Cal que hi hagi parelles d’elements iguals. Organització: Necessitem disposar de dos espais diferents i que des d’un espai no es pugui veure l’altre (el gimnàs i el pati, una aula i el gimnàs). Com més separats es troben més treball físic hi ha en els desplaçaments. En un dels espais (sala A) distribuïrem el material formant un dibuix i definirem un punt d’observació. A l’altre espai (sala B) deixarem tot el material agrupat i també definirem un punt d’observació. Nombre de jugadors: de 4 a 6. Objectiu: Reproduir de la manera més fidel possible a la sala B el dibuix que s’ha creat a la sala A. Han de coincidir, material, color, ubicació de cada element, distàncies... L’element de referència és el punt d’observació creat a cada espai. Per aconseguir-ho han de complir les següents premisses: Només la meitat del grup podrà veure el «dibuix» de la sala A. Aquest serà l’encarregat d’observar la sala i descriure-la de manera fidel a l’altre grup, que s'encarregarà d’intentar reproduir el «dibuix», seguint les indicacions i la descripció feta pels seus companys, a l’espai de la sala B. Els jugadors que observen la sala A no poden moure ni tocar cap element de la sala B. Han de donar les indicacions necessàries als seus companys, des de fora del punt d’observació. DE PANTALLES «TONTES» I TELÈFONS INTEL·LIGENTS (CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA)
La meva finestra al món Si enguany els Reis Mags han de portar un mòbil als vostres fills o filles, us recomanem que en parleu abans no arribi a casa. No és només una joguina que serveix per comunicar-se amb els companys i la família. Amb l’accés a internet es converteix en la seva finestra al món. N’han de ser conscients i comprometre’s a fer-ne un ús responsable. Saber que, quan mires a través de la finestra, els que estan a l’altra banda també et veuen. Aprendre que, com en el món real, moure’s per les xarxes socials també requereix normes de civisme. Entendre que les intimitats que expliquin avui no desapareixeran amb el temps. Comprometre’s a desconnectar quan toqui per no crear dependències. Es tracta de viure amb el mòbil, no viure per al mòbil.
EL NOU SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS
E
l primer d’aquests espais l’iniciava Àngels Yécora parlant de la importància de la ciència i de la divulgació per acabar-lo amb el consell anglès de: first things first o de començar pel començament. Seguim-lo. La ciència és coneixement, es coneix fent mesures i mesurar és comparar. Amb què compararem? Doncs amb uns patrons o unitats de mesura acceptats de manera universal que constitueixen el «sistema internacional d’unitats» (SI). Es va iniciar en temps de la revolució francesa i ha estat reformat repetidament fins que, el de maig de , s’ha oficialitzat de manera possiblement definitiva. Algunes d’aquestes unitats, com el segon (s), el metre (m) i el quilogram (kg), són ben conegudes; altres, com l’ampere (A), el kelvin (K) i el mol, en són menys, i de la candela (cd) pocs n’han sentit a parlar. Aquestes set unitats són les bàsiques del sistema internacional SI i, combinant-les, se’n dedueixen totes les altres, sovint amb l’ajuda de prefixos com quilo- o mili-. Així, per a l’hora tenim h = . s, per al quilòmetre km = . m i arribem als familiars km/h de velocitat dels automòbils, la potència dels quals
mesurem en quilowatts (kW). A la factura de la llum hi apareix el consum d’energia en kW·h i en la capsa que protegeix una senzilla bombeta LED s’hi poden llegir fins a sis unitats de l’SI. Les reformes de l’SI que hem esmentat han fet però que el metre ja no sigui una fracció de la longitud del meridià terrestre que va de Dunkerque a Barcelona -longitud que s’havia mesurat des de cims tan propers com el Canigó, el puig Neulós o la Mare de Deu del Mont- sinó que sigui la distància que recorre la llum al buit en una fracció / de segon. El segon ja no es defineix en relació amb la durada d’un dia, sinó amb el temps que triga un àtom de cesi a fer un nombre determinat de transicions. El quilogram ja no és la massa del patró cilíndric inicial, ara és la massa que acaba donant un valor exacte i fixat a l’anomenada constant h de Planck. I el mateix passa amb les altres quatre unitats bàsiques. Tot és menys tangible i humà, però més útil i precís. Ho trobareu actualitzat i detallat a: www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/. Albert Bramon. Catedràtic emèrit de Física Teòrica de la UAB
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) THOMAS, ISABEL (AUTORA); MADRIZ, MARIANNA (IL·LUSTRADORA)
GALÍ, MERCÈ
MERCADER, ASSUMPTA; CARRASCO, JOSEP; PALMA, PEPE
STEPHEN HAWKING
DEU POMETES
L’ÀVIA PIRATA
BARCELONA: BLUME, 2019
BARCELONA: LA GALERA, 2019
BARCELONA: EDICIONS DEL PIRATA, 2019
Un científic que va canviar la nostra visió de l’Univers
Aquesta biografia repassa la vida de Stephen Hawking des de la seva infantesa fins a convertir-se en un científic d’èxit que va canviar la nostra visió de l’Univers. Conté molta informació dels fets més significatius de la seva vida, presentada de forma molt estructurada i amb un disseny fresc i atractiu per als nens. Forma part de la col·lecció Petits relats de grans històries, unes guies de petit format dirigides als infants, sobre personatges inspiradors. A partir de 7 anys.
Una forma divertida d’aprendre càlcul
Una obra sense text, amb il·lustracions atractives, àgils i divertides, que us permetran ensenyar els més petits a comptar del zero al deu. Per ajudar-los a fer aquests càlculs disposareu de les fruites vermelles i saboroses d’una pomera. Les pomes faran venir gana als animals del bosc, els quals se les aniran menjant de mica en mica. Quantes pomes hi ha a cada pàgina? A partir d’1 any.
Els pirates, les seves aventures i la màgia del mar
Encara hi ha pirates? Els germans protagonistes, la Mariona i en Roger, descobriran que sí, que avui encara hi ha pirates de debò, com els de tota la vida. I no només això, es quedaran atònits quan sàpiguen que la seva àvia és una pirata! Coneixerem personatges de la mitologia marítima de la costa catalana, ens enamorarem de la màgia del mar i, sobretot, ens emocionarem amb el desenllaç final d’aquesta història plena d’aventures. A partir de 10 anys.