DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
EMPORDA
NÚMERO 88 | NOVEMBRE DEL 2019
MENTORIA SOCIAL Els participants en el projecte construeixen un vincle que anirà creixent tot aquest curs. Cada parella és única i cada relació es desenvoluparà de manera diferent, però sempre amb l’objectiu de crear vincles forts i beneficiosos entre els components.
Un vincle estret entre universitaris i escolars Estudiants de la UdG fan de mentors a nens i nenes de sis escoles de Figueres, oferint-los suport i acompanyant-los MAIRENA RIVAS FIGUERES
Igual com s’uneixen les peces d’un trencaclosques, els nens mentorats del Projecte Rossinyol de Figueres han hagut de trobar la seva parella fent un joc d’encaixos. El joc se’ls ha proposat en el decurs de l’acte per presentar la nova edició del programa educatiu, que coordina la Universitat de Girona (UdG) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà. El Rossinyol és un projecte de mentoria social que implica estudiants de la UdG i alumnes, principalment d’origen estranger, amb problemes d’inclusió social, ja sigui per desconeixement de la llengua catalana o de l’entorn cultural que els envolta. Aquest curs, participen nens i nenes de les escoles Parc de les Aigües, Josep Pallach, Pous i Pagès, Amistat, Salvador Dalí i Joaquim Cusí. Aquests alumnes tenen com a mentors els estudiants universitaris que, de forma voluntària, s’han ofert a donar-los suport i a acompanyar-los perquè creixin les seves expectatives formatives i educatives.
Les setze parelles formades per escolars de Figueres i estudiants universitaris, amb representants de l’Ajuntament, el Servei Educatiu i la UdG.
Núria Mestres, responsable de la UdG en l’àmbit de suport tècnic del projecte, confia que les setze parelles que s’han creat a Figueres «gaudeixin de l’experiència». El regidor d’Educació, Josep Alegrí, ha fet referència a la frase: «Si vols aprendre, ensenya» per exemplificar els objectius del projecte Ros-
sinyol, que no són altres, segons ell, que assolir l’excel·lència en matèria de cohesió social. L’assessora lingüística del Servei Educatiu, Fina Pairolí, ha estat l’encarregada de posar en comú mentors i mentorats, a través del joc d’encaixos. El Projecte Rossinyol troba les seves arrels a Israel, on a mitjans
dels anys s’estableix un programa nacional de tutoria per a escolars en situacions desfavorides anomenat Perach Project. En la mateixa línia, a la dècada dels , la Universitat de Malmö (Suècia) va adaptar el projecte a les característiques de la ciutat. Un de la seva població és d’origen es-
EDITORIAL EDUCATIVA
Josep Maria Godoy i Tomàs ASSESSOR TÈCNIC DOCENT DEL CRP DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
APRENDRE AVUI, APRENDRE AMB SENTIT
L
’avaluació competencial és un dels reptes que tenim al davant tots els docents, però especialment els que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques. Enguany s’ha iniciat el que en diem un cicle formatiu de tres anys on s’intentarà reflexionar sobre el procés d’avaluació de les activitats competencials que es desenvolupen a les aules. No es tracta d’inventar
160046
EDUARD MARTÍ
res ni d’innovar en cap aspecte, senzillament es tracta de reflexionar sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge amb l’objectiu de millorar el treball docent i evidentment els resultats educatius de l’alumnat. Per començar ens hem posat el repte de revisar la formulació d’objectius d’aprenentatge, el seu ús i la transferència a l’alumnat, perquè ens adonem que molt
sovint els nostres alumnes no saben per què o per a què estan desenvolupat una o altra activitat que els proposem a l’aula. Tenim l’obligació de compartir amb l’alumnat el propòsit de la tasca que es proposa a l’aula, els criteris i indicadors d’avaluació, i és imprescindible reflexionar conjuntament sobre els aprenentatges assolits. Faig meva i transcric una reflexió de Juli
tranger i s’hi plantegen problemes d’integració, de desigualtat i d’exclusió. El van anomenar programa Näktergalen, que vol dir rossinyol, nightingale en anglès. El rossinyol és la mascota de Malmö i simbolitza «un ocell petit que canta meravellosament quan se sent segur».
Palou feta a la Jornada de la Xarxa de Competències Bàsiques que tenia per lema Aprendre avui, aprendre amb sentit on es diu: «Cal tenir present el sentit que els alumnes donen a allò que els estem plantejant i això depèn dels seus coneixements previs i del context en què els han creat. Ningú no és únic i original però tothom és singular. Cada alumne interioritza el que aprèn dins la seva singularitat i cal estar-ne al cas. La literatura en diu el ‘problema de devolució’: el sentit que l’aprenent dona al problema que li estem plantejant no és el sentit que li donem nosaltres». Si voleu conèixer millor què és això de la XCBT, podeu cercar el document: Formar per transformar. La Xarxa de Competències Bàsiques, un model de professionalització docent.