EMPORDA
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
NÚMERO 90 | GENER 2020
FORMACIÓ Les addiccions comportamentals, el «cyberbullying» i les conductes de risc associades, centren el temari formatiu adreçat a professorat d’instituts de l’Alt Empordà, en què es faciliten estratègies per educar en l’ús responsable dels dispositius tecnològics i les xarxes socials.
Abordatge docent sobre l’ús de les pantalles Un programa formatiu augmenta les competències dels professors en matèria de les conductes digitals addictives EDUARD MARTÍ
MAIRENA RIVAS FIGUERES
L’associació PDS (Promoció i Desenvolupament Social) gestiona serveis de prevenció de conductes addictives en diferents territoris i elabora materials i programes per treballar l’abús de drogues, l’addicció a les pantalles, el VIH/sida, els accidents de trànsit o l’educació en valors. Enric Marcos, psicòleg i tècnic de conductes de risc, és un dels professionals de PDS que, aquest curs, està itinerant per instituts de l’Alt Empordà com a formador de professors al voltant d’un tema que preocupa el sector docent: les pantalles. Aquest programa formatiu, d’abordatge educatiu de l’ús de pantalles en una societat digital, el promou el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà. En els últims anys, les addiccions comportamentals (sobretot vinculades a un mal ús de la tecnologia), i els seus problemes associats, han experimentat un gran augment, fins al punt que aquests problemes i trastorns són considerats un dels més característics de
Enric Marcos, en una formació per al professorat del curs passat, al Servei Educatiu de l’Alt Empordà.
la societat actual, sobretot amb els més joves. Per a Enric Marcos, és important traslladar al professorat que, en matèria de conductes addictives, cal fer un abordatge a escala de claustre, fent una reflexió sobre les estratègies que poden funcionar. També considera que
l’enfocament ha de ser comunitari i que, per això, cal implicar les famílies. «La normativa de l’ús del mòbil en els centres educatius no ha de ser només per als alumnes, sinó per a tota la comunitat educativa», ha assenyalat el tècnic de PDS, que també exposa: «Cal veu-
EDITORIAL EDUCATIVA
Josep Maria Mora CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
EMERGÈNCIES
L
es situacions d’emergència, com el darrer temporal Gloria, són processos de corresponsabilitat que ens afecten a tots i a totes. Dir-ho és fàcil, fer-ho costa més. Si aquestes situacions esdevenen dins l’entorn escolar, el tema agafa una altra volada. Administracions, nois i noies, docents i famílies hauríem de tenir-ho en compte a l’hora de generar més tensió en moments
complicats. Generar tensió vol dir fer de l’opinió personal una directriu a complir i aquesta enviar-la a les xarxes o als mitjans, sense contrastar. Anar o no anar a l’escola és insignificant en aquest cas, per tant, evitem generar notícies que no siguin contrastades. Els protocols d’emergència, per imperfectes que siguin, s’han de complir. No podem aturar línies d’autocar un cop ja han sortit del seu
re les pantalles amb una paleta de grisos. No tot és estar-ne a favor o en contra. No es poden demonitzar les pantalles, però sí que cal tenir present que tenen riscos i que cal aprendre a fer-ne un bon ús». Un dels principals riscos té a veure amb l’assetjament, una pro-
origen sense oferir alternativa. No podem tancar els centres si han arribat els infants a l’entrada. No podem fer bromes sobre si tenim classe o no. Els adolescents no podeu enviar missatges a casa perquè us vinguin a buscar si abans no s’ha cercat, al correu personal o als canals oficials, el comunicat del centre escolar amb les explicacions oportunes. Els centres, en aquest cas, no tenim la primera paraula, però sí l’última. Cal aprofitar-ho per donar una bona i ràpida comunicació, un cop arribi. Cal que tinguem un Pla de Comunicació de Centre que informi les famílies sobre el circuit que se segueix en aquests episodis, abans que passin. Anar més a poc a poc no vol dir posar en perill ningú, si es té clar quin és el camí a seguir i s’informa d’ell, Keep Calm. Aprofitem l’episodi per parlarho després a les classes, generar un proto-
blemàtica que, segons Enric Marcos, ha estat sempre present en els centres educatius però que, en cada moment de la història, es presenta a través de formes diferents, ara és amb les pantalles. Creix, en aquest sentit, la preocupació pel que fa al maltractament des de les xarxes socials o altres recursos d’internet, el cyberbullying. «Són fets que aconsellen formar el professorat de referència de cada centre en prevenció i detecció d’aquestes pràctiques, per tal que puguin donar respostes educatives i preventives eficaces», anota Enric Marcos, el qual fa veure als docents que el món digital és un tema que interessa els alumnes i, per això, cal que aprofitin els materials per educar saludablement sobre l’ús de les pantalles. Els centres que s’han adherit aquest curs al programa formatiu són: El Bruel, d’Empuriabrava; Alexandre Deulofeu, Cendrassos, Olivar Gran, Ramon Muntaner i Escolàpies, de Figueres; La Jonquera; Vilafant; El Pedró, de l’Escala, i Illa de Rodes i Cap Norfeu, de Roses.
col postllevantada, muntar una sortida o suggerir als infants i famílies que destinin unes hores del cap de setmana per anar a netejar platges o rius. Empoderar l’alumnat vol dir fer-los responsables per estar a l’altura dels moments difícils que ens toca i tocarà viure. Un senzill acte de neteja col·lectiva ens pot fer sentir més societat. Vaja, que tornarem a tenir altres Gloria i estaria bé que tots plegats aprenguéssim a mullar-nos d’una altra manera.
DIMARTS, 28 DE GENER DEL 2020 23
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
L’ESCOLA PARLA
Esforç solidari compartit de petits i grans L’Institut-Escola El Bruel d’Empuriabrava ha posat en comú alumnat de diferents etapes educatives en un projecte benèfic MAIRENA RIVAS CASTELLÓ D’EMPÚRIES
L’alumnat d’Infantil i Primària i els joves de t d’ESO de l’Institut-Escola El Bruel d’Empuriabrava van tancar el primer trimestre del curs participant en una experiència comuna molt enriquidora, una cursa solidària que va tenir com a finalitat recaptar aliments per a les persones més desfavorides, amb la col·laboració del Banc d’Aliments. Aquesta activitat va ser el resultat final d’un projecte en el qual van estar treballant els nens i nenes de è de Primària durant tot el trimestre. L’activitat ha implicat un treball interdisciplinari que ha abarcat diferents àmbits del currículum acadèmic: l’educació física, el llenguatge, les matemàtiques i la tecnologia. El mestre d’Educació Física Adrià Carreras explica que la idea de portar a terme una acció solidària va néixer arran de la pregunta d’un alumne i que, de mica en mica, es va fent gran: «L’impuls inicial es va donar en una sessió d’educació física, durant el treball d’unes unitats didàctiques dedicades a l’atletisme i a estar en forma. Mentre es visualitzaven uns vídeos, un dels alumnes va preguntar si es farien curses i, a partir d’aquí, el mestre d’educació física va proposar de tirar endavant la idea i convertir-la en un projecte. Aleshores, s’hi va impli-
car també la tutora de è, la qual va fer extensiu el projecte a tots els mestres del claustre». L’equip docent que ha coordinat la iniciativa solidària es felicita no només de la gran mobilització que es va generar sinó de la quantitat d’aliments de llarga caducitat que es van aconseguir recaptar: quilos. Per als estudiants de t d’ESO l’activitat va ser molt útil, perquè precisament, durant el trimestre, estaven treballant una unitat didàctica sobre resistència aeròbica i anaeròbica. En l’acció benèfica es van implicar un bon nombre de mestres i de pares i mares dels alumnes. L’Institut-Escola El Bruel ha volgut mostrar el seu agraïment, a més, a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i a la seva Policia Local, i a l’AMPA del centre, que va col·laborar amb recursos i serveis. Treball i esforç que donen fruits «Els alumnes han gaudit molt de l’experiència, que, a part de cohesionar-los com a grup, ha estat molt significativa per a ells. Han vist que el treball i l’esforç donen els seus fruits i han col·laborat en una bona causa», afirma Adrià Carreras, el qual ja ha anunciat que, atesa la valoració tan positiva i de cara al pròxim curs, és molt probable que es torni a organitzar aquesta activitat, «però aquesta vegada implicant tot l’alumnat AJUNTAMENT DE PORTBOU
INSTITUT-ESCOLA EL BRUEL
La mobilització en la cursa solidària, a partir del projecte educatiu, va ser espectacular.
del centre i convidant les altres escoles del municipi». Cal destacar, com explica Adrià Carreras, que, en l’àmbit de l’Educació Física, el projecte ha ajudat els alumnes a conèixer diferents tipus de curses populars i quina ha de ser la condició física i tècnica del corredors. També han treballat els músculs, pel que fa a estiraments, prevenció de lesions i massatges; la fisioteràpia i l’orientació espaial. En aquest últim cas, van confeccionar els itineraris a través del Google Maps.
A FONS
Montse Escutia
ENGINYERIA AGRÒNOMA
L’HORT COM A EINA EDUCATIVA
L
a saviesa popular té diferents dites que expressen allò que tots hem experimentat alguna vegada: la millor manera d’aprendre és fent. Aquesta ha estat la clau del gran èxit que avui dia té l’horticultura escolar. Tots els avantatges que presenta el conreu d’un hort –el treball a l’aire lliure, el contacte amb la natura, un exercici físic suau, la satisfacció personal de produir aliments...– es multipliquen si la feina és compartida i es desenvolupa dins d’un centre educatiu. Els mestres saben treure-li tot el
La participació en l’activitat va tenir diferents vessants educatius.
La llar d’infants i l’escola pública de Portbou funcionen com a centre únic M. R. PORTBOU
L’escola Sant Jaume de Portbou va rebre un premi d’arquitectura el 1997.
INSTITUT-ESCOLA EL BRUEL
Portbou, en ser un dels municipis de l’Alt Empordà amb una baixa densitat de població, amb un nombre d’infants d’ a anys molt reduït, té la llar d’infants integrada a l’escola Sant Jaume. El Departament d’Educació va implantar aquest model d’escolaritat de a anys per una qüestió de soste-
nibilitat econòmica, per tal que el municipi no perdi l’oportunitat d’oferir aquest servei a les famílies en l’etapa preinfantil. La proposta pedagògica garanteix que els nens i les nenes del poble, enlloc de matricular-se en llars d’infants de fora de Portbou, puguin quedar-se al mateix municipi i, a més, continuar l’escola-
rització d’Infantil i Primària en el mateix centre, per evitar així la pèrdua d’alumnes locals. A l’escola Sant Jaume, per tant, la relació entre els alumnes de diferents edats és un fet quotidià i, fins i tot, petits i grans comparteixen algunes activitats educatives, com és el cas, ben aviat, de la celebració del Carnaval.
suc a una activitat que treu els infants de l’aula i els posa a treballar. A aprendre treballant. Pocs espais ofereixen tantes oportunitats per assolir continguts i competències d’una forma amena i divertida per a la majoria dels nens i nenes. El senzill gest de sembrar una llavor de mongeta i veure com creix fins a donar els seus fruits és una lliçó perfecta del cicle de la vida. Però els infants, a més, poden aprendre que llavor en anglès es diu seed, que han de mesurar cm entre llavor i llavor per a què les plantes es desenvolupin bé, han
de saber com ajupir-se per a no tenir mal d’esquena, han de fer una construcció estable que permeti emparrar la planta quan creixi, han de regar quan la planta necessita aigua i un llarg etcètera d’activitats que els permet aprendre, sense saber-ho, llengües, matemàtiques, física, hidràulica, botànica i higiene postural, per posar només uns quants exemples. I si volem anar més enllà, la decisió de sembrar mongetes pot haver estat discutida prèviament a classe, es pot descobrir que hi ha centenars de tipus de
llavors de mongetes de diferents mides i colors, proposar de fer un dibuix enganxant les llavors en un cartró, explicar la importància en l’alimentació del consum de llegums, fer un tastet al menjador de l’escola o convidar un avi que ens expliqui el conreu de la mongeta, entre la desena de propostes diferents que trobareu. Posar un hort a l’escola és deixar entrar un tastet del món real i d’una activitat, l’agricultura, que ara fa uns . anys va ser el bressol de la nostra humanitat tal com l’entenem ara.
24 DIMARTS, 28 DE GENER DEL 2020
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
DIALOGUEM AMB...
Entrevista Margarida Joanmiquel Professora de Matemàtiques de l’institut de Ramon Muntaner. Quan feia tercer de Primària va aprendre a fer divisions, i li va resultar tan fascinant descobrir que aquesta operació és una multiplicació inversa que des d’aleshores va fer de les matemàtiques una part de la seva vida.
«La glosa improvisada és un repte mental com ho són les matemàtiques» Com a professora de matemàtiques, és membre coordinadora del grup de treball Jugamat de l’Alt Empordà Mairena Rivas FIGUERES
Nascuda a Girona el d’agost del , fa tres anys que és professora de Matemàtiques a l’institut Ramon Muntaner. La seva passió per aquesta disciplina l’evidencia l’afirmació que fa: es passa el dia resolent problemes. Margarida Joanmiquel, a qui tothom es dirigeix col·loquialment amb el nom de Meg, forma part del grup de professors Jugamat i, com a dada curiosa, és fàcil trobar-la en els ambients de la cançó improvisada i glosa cantada, ja que és membre de l’associació Cor de Carxofa. P Què és allò que més li agrada ensenyar de les matemàtiques? R La utilitat de les matemàtiques és inqüestionable, en totes les ciències hi ha una base de llenguatge matemàtic. Ara bé, per a mi, no és tan important si són útils o si no ho són. Allò que més m’interessa és el procés de la construcció que has fet, el repte mental, el fet resoldre els enigmes... i la bellesa, en el fons, que té aquesta creació mental, perquè tot allò que fem és mental. Les matemàtiques són una col·laboració de moltes cultures. P Com es pot evitar la por a les
matemàtiques? R Dir que les matemàtiques fan por és constant i és social, i aquesta idea s’hauria d’anar canviant. Hi ha gent que diu que no se’n surt amb els números com una excusa. Però no cal excusarse. La gent no va dient: «Faig moltes faltes». S’ha normalitzat aquesta por i es dona per fet que les matemàtiques són només per a persones intel·ligents i que són molt difícils, quan no ho són. Si tot ho deixéssim per als supercracs ningú faria res. Totes les persones ens hem de permetre explorar tots els camps fins allà on arribem. No hem de tenir cap por. P N’hi ha, però, que se’n surten més bé que d’altres. R Hi ha un hàbit freqüent de dir soc bo o soc dolent, i no hauria de ser així. El fet de practicar-ho fa que siguis bo, però si et tanques i no ho intentes ja dius que ets dolent. Si es transmet por a les matemàtiques, estem privant molta gent de gaudir-les. Una de les coses que jo trobo en les matemàtiques, igual com pot passar amb la música o amb la pintura, és que pots gaudir resolent un repte. P Com es casen el gaudi i la creativitat amb el currículum acadèmic? R El currículum ja no és tan estricte. Hem de treballar unes competències, incloent-hi el rao-
MAIRENA RIVAS
La professora de matemàtiques Margarida Joanmiquel.
nament, la resolució de problemes. Entenc que hem de trobar recursos connectats amb la realitat i amb l’alumne per treballar els problemes. Hi ha alumnes que arriben a resoldre problemes a través del dibuix o a través de recursos informàtics o a través de materials manipulatius per construir i veure allò que es treballa
matemàticament. Es tracta d’agafar tot el ventall possible per mostrar-lo a tothom, per tal que cada alumne es pugui enganxar a allò que li vagi més bé. P La música és matemàtiques? R És cert que hi ha matemàtiques dins la música, però la meva mare, que ha estat música professional i professora de música, s’hi
ha pogut dedicar sense saber què és una arrel quadrada. No són imprescindibles per a la música. Però és clar que, com més matemàtiques saps, més les veus a tot arreu, també en la música. P I així com li apassionen els números també té el mateix sentiment per la glosa improvisada? R Ho vaig descobrir fa set anys quan es va fer la primera escola de glosa a Espolla, organitzat per Cor de Carxofa. Quan hi vaig anar no sabia gaire bé on em ficava, hi era ben bé perquè em van animar a fer aquest curs. I vaig quedar fascinada el primer dia. A partir d’aleshores, ja no me n’he desvinculat. P Què li aporta la glosa? R És un repte mental, com les matemàtiques, i hi ha una part molt creativa de poesia i mètrica. Em va enganxar molt, és molt divertit. En la part més personal, t’ajuda a superar el fracàs, perquè no pots ser perfeccionista en una cosa que s’improvisa. Això aplicat a altres aspectes vitals et fa adonar-te que si una cosa no l’has fet perfecta no passa res, però t’ho has passat bé fent-la. M’ha anat bé la glosa perquè, com a alumna, he vist el procés d’aprenentatge, on m’encallava, quines pors anava superant. I això m’ha ajudat per seguir, amb els meus alumnes, cadascun d’aquests passos.
EL RACÓ LILA
Dia de la tolerància zero amb la mutilació genital femenina Servei Educatiu Alt Empordà FIGUERES
Encetem l’any amb una nova secció educativa per treballar els temes de coeducació, entesa com una acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe potenciant així la igualtat real d’oportunitats. La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes. La coeducació
proporciona a l’alumnat, al professorat i a tota la comunitat educativa estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de transformació. Una bona acció coeducadora tant en l’àmbit de centre, com d’aula i entorn, és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBI-fòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives. L’escola mai ha restat al marge d’aquesta realitat. Per això us proposem treballar el de febrer el Dia internacional de la tolerància
zero amb la mutilació genital femenina (MGF). L’Organització Mundial de la Salut va establir aquesta data per ajudar a erradicar aquesta pràctica que afecta els drets humans de les dones i les nenes. L’MGF comprèn tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. Segons les Nacions Unides, hi ha almenys milions de nenes i dones arreu del món que han patit aquesta pràctica. A Catalunya, des de fa dues dècades, s’ha fet un esforç important en l’abordatge de la MGF, que ha implicat tant la societat civil com
RECURS
EL FRUIT DEL BAOBAB AUTORS Maite Carranza i Gil-Dolz de Castellar
GRUP 62 - COL·LECCIÓ LA BUTXACA. 400 PÀGINES EN AQUEST LLIBRE ES PRESENTA UNA HISTÒRIA DE RELACIÓ ENTRE DONES, UNA METGESSA CATALANA, UNA JOVE GAMBIANA I LA SEVA FILLA, BONA ESTUDIANT I DISPOSADA A TRENCAR TABÚS. ÉS UNA HISTÒRIA MARCADA PER L’EXISTÈNCIA DE LA PRÀCTICA DE L’ABLACIÓ. DOS MONS, DUES CULTURES, TRES VIDES PLENES DE DILEMES.
les diferents administracions presents al territori. Aquest treball va permetre l’elaboració del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. Els centres educatius tenim un paper important perquè les nenes i les noies coneguin els seus drets, els exerceixin, se sentin interpel·lades a expressar els seus desitjos. A més, amb la mirada a la realitat de les nenes i les noies i el vincle de confiança entre docents i alumnat, podem contribuir a detectar casos en què pugui ser imminent la pràctica de l’ablació i evitar aquesta pràctica que vulnera un dret fonamental.
EMPORDÀ
DIMARTS, 28 DE GENER DEL 2020 25
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE ROBERT HUTCH
(1957) ESCRIPTOR DELS ESTATS UNITS
L’objectiu de l’educació és preparar els joves perquè s’eduquin a si mateixos durant tota la seva vida» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA
SCIENCE NEEDS YOU (ACDIC-ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA DIFUSIÓ CIENTÍFICA)
RECONEIXEMENT BIOMÈTRIC
Va de reptes: Repte cooperatiu: «Recollir la pilota» Descripció: Repte cooperatiu pensat per treballar la coordinació i la comunicació entre els jugadors. Material: Trossos de tela (mocador, manta, llençol…) d’1 m2 aproximadament i pilotes toves. Organització: Fem grups de 4 participants i donem a cada grup un tros de tela i una pilota. L’objectiu de cada grup és utilitzar el tros de tela per llançar i recollir la pilota intentant que no caigui a terra. L’única premissa que s’ha de tenir en compte és que tots els jugadors han d’estar en contacte amb el tros de tela en tot moment. Nombre de jugadors: Per treballar amb tota la classe fent grups de 4 a 6. Reptes: Màxim nombre de llançaments; màxim nombre de llançaments agafant la roba amb una mà per jugador/a; qui aconsegueix llançar i recollir la pilota més amunt?; qui aconsegueix llançar i recollir la pilota desplaçant-se més lluny; fer relleus amb un altre grup; aconseguir intercanviarse la pilota amb un altre grup desplaçant-se; aconseguir un intercanvi de pilotes amb tots els grups a la vegada, i així tot el que se’ns i se’ls pugui ocórrer. DE PANTALLES «TONTES» I TELÈFONS INTEL·LIGENTS (CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA)
Infoxicats Vivim connectats permanentment. Les notícies ens arriben pels mitjans tradicionals, ens entren pel WhatsApp, ens salten a les pantalles en forma de titular cridaner, les 24 hores al dia i els 365 dies de l’any. A tot això cal sumar la possibilitat d’esdevenir emissors d’informació que ens ofereix la tecnologia. Ens considerem ben informats perquè tenim accés immediat a un volum ingent d’actualitat, però seria bo aturar-se un moment i pensar si tenim prou temps i criteri per filtrar-la. Preguntar-nos a qui ens creiem, mirar com ho expliquen altres mitjans, no quedar-nos només amb el titular, i qüestionar-nos quins interessos hi ha darrere la notícia. Si no, ens pot passar el que adverteix la periodista Rosa Maria Calaf, que ens pensem que estem informats i el que estem és entretinguts.
H
em tingut des de sempre una necessitat d’identificar-nos per a moltes de les nostres activitats diàries. Fins ara, ho hem vingut fent mitjançant objectes, com claus, targetes i carnets, o usant contrasenyes, números identificatius o respostes a preguntes personals. Ambdues estratègies tenen clars inconvenients, com la necessitat de memoritzar codis o transportar targetes, i la possibilitat de robatori o pèrdua, L’alternativa natural a aquestes estratègies seria identificar-nos, no pel que sabem o posseïm, sinó pel que som, és a dir, a partir de les nostres característiques personals. Això eliminaria aquests inconvenients i acabaria sent més fiable. Si ens parem a pensar, estem contínuament fent servir aquestes característiques personals per a identificar-nos entre nosaltres, principalment a través de la cara, de la veu, de les nostres mesures corporals, i fins i tot del soroll que fem quan caminem. Doncs bé, les noves tecnologies permeten ara realitzar aquesta mena d’identificació de forma automàtica i aplicar-la a una gran varietat d’aplicacions, amb els avantatges abans mencionats. S’anomena biometria a la tecnologia, que permet determinar automàticament la identitat de les persones a través de mesures fisiològiques (veu,
cara, empremtes dactilars...) o conductuals (forma de caminar, signatura, forma de teclejar...). Les aplicacions són molt diverses. Es pot utilitzar per controlar l’accés físic a edificis, o per controlar l’accés virtual a ordinadors, comptes bancaris, telèfons mòbils, etc. A més, permet adaptar serveis a cada persona, com ara continguts audiovisuals. També és útil en aplicacions com la videovigilància, ja que permet reconèixer automàticament les persones per la seva cara o la seva veu; i en aplicacions forenses, identificant les persones implicades en un delicte, a través d’empremtes digitals o mostres d’ADN. Però, com tot, la biometria també té riscos. Per exemple, pot facilitar la recollida de gran quantitat de dades sobre els individus, cosa que permet un augment del control sobre la població per part de governs i d’empreses. Per aquest motiu, cal fer una regulació d’aquestes tecnologies, per fer compatibles els seus avantatges i la necessària protecció de les persones. Dr. Francisco Javier Hernando Pericas i Dr. Ramon Morros Rubio. Professors del Dept. de Teoria del Senyal i Comunicacions a l’Escola Superior de Telecomunicacions E.T.S.E.T.B de la Universitat Politècnica de Catalunya.
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) BASSAS, ÀNGELS; MACIP, SALVADOR
NOGUÉS, ÀLEX
RODOREDA, MERCÈ (TEXT) ; TORRENT, DANI (IL·LUSTRACIONS)
LA MALETA DE LA MEMÒRIA
AQUEST LLIBRE NO ÉS PER A TU
VIATGE AL POBLE DE LES TRENTA SENYORETES
BARCELONA: CRUÏLLA, 2019
BARCELONA: TAKATUKA, 2019
BARCELONA: COMANEGRA, 2019
Una bona forma per entendre què és l’Alzheimer
Àngels Bassas i Salvador Macip ens relaten el viatge d’en Jonàs, el millor detectiu de l’univers, i la doctora Carolina Coriolana per l’interior del cervell d’un senyor que ha perdut els seus records. La parella haurà de trobar la maleta on s’amaguen les memòries perdudes. La història es beneficia de les magnífiques il·lustracions, a doble pàgina, de Lluís Farré. Una bona manera d’explicar a la mainada què és l’Alzheimer. Per a lectors de 6 a 10 anys.
Fes cas als consells de l’ocell vermell
Ets una nena petita? Ets un nen petit?... Si la resposta és afirmativa, no obris mai aquest llibre, perquè no és per a tu! Ho has entès, oi?... Però si ets una persona tossuda i et decideixes a obrirlo, bé, val més que segueixis els consells que t’anirà donant l’ocell vermell. L’ocell, que és molt savi, coneix tots els perills amagats al darrere de cada pàgina. Fes-li cas, si vols arribar al final del llibre... Per a lectors de 4 a 6 anys.
El record d’un poble que fa temps estava habitat
Teniu a les mans un text sobre un poble perdut, que havia estat habitat per trenta senyoretes i els seus gats caçadors d’ocells. D’elles ja no en queda ni rastre, però el poble encara és una preciositat. Gaudiu d’un bell conte de Mercè Rodoreda que l’editorial Comanegra recupera amb les delicades il·lustracions amb pastel i llapis de colors d’en Dani Torrent. Un inquietant i preciós àlbum il·lustrat per a joves i adults.