Diàlegs d’Educació
NÚMERO 48 | FEBRER DEL 2015
L’Holocaust des d’un enfocament pedagògic Professorat de set instituts de l’Alt Empordà han creat el grup de treball de Geografia i Història LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS
Professorat de set instituts de l’Alt Empordà, juntament amb responsables del Museu Memorial de l’Exili i del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, han creat aquest curs el grup de treball de Geografia i Història. Una de les primeres fites que s’ha fixat ha estat rescatar la memòria per sensibilitzar l’alumnat entorn del que van suposar la II Guerra Mundial i els camps de concentració i extermini. Durant aquest curs, els set instituts porten a terme treballs relacionats amb l’exili, la deportació i l’Holocaust, a partir d’un enfocament de conscienciació dels drets humans. La Jonquera ha estat, el 28 de gener, un punt de trobada per a estudiants i professors de sis dels set instituts del grup de treball: el Centre Escolar Empordà-Sant Josep, de Roses; l’Institut de Vilafant, i els centres de Figueres Alexandre Deulofeu, Narcís Monturiol, Olivar Gran i Cendrassos –l’Ins El Pedró el mateix dia celebrava el simposi Ulls d’Argos. Ha estat una jornada d’intercanvi i de reflexions, en què s’han donat a conèixer alguns dels treballs que els alumnes han fet al
Set instituts porten a terme aquest curs treballs relacionats amb l’exili, la deportació i l’Holocaust voltant d’aquesta temàtica. El 28 de gener ha estat el dia després de la commemoració del 70è aniversari del final de la II Guerra Mundial i de l’alliberament dels camps de concentració. És per això que aquesta ha estat la data escollida per a la trobada a la Jonquera, una trobada en què, a banda de l’exposició de treballs, els estudiants han pogut visitar el Museu Memorial de l’Exili i participar en la projecció d’un documental, Nit i boira, d’Alain Resnais. Les activitats educatives entorn de l’Holocaust es continuen treballant durant el curs. Un acte destacat que el grup de treball ha programat per al 18 de febrer és la presentació del llibre Les set caixes, de Dory Sontheimer, a la biblioteca Fages de Climent. La intenció del professorat de Geografia i Història és donar continuïtat a aquest projecte en propers cursos.
CRP (SEAE) CÀNDID MIRÓ EDITORIAL oncs sí, treballo al Servei Educatiu, concretament al CRP del SEAE. Compartim despatx amb l’ELIC i a la sala del costat hi ha l’EAP, però sovint també hi trobareu els professionals del PAS, del CREDA, del CREDV... Els que ja ens queden més lluny són els del CdA.
D
Assessor del Centre de Recuros Pedagògics (CRP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
La nostra feina és diversa: té molt a veure amb el PFZ, per exemple amb els FIC i amb les gestions GTAF, però també amb el PGA-PASEZ de cada centre, tant si és d’ESO o de FP o com si és una ZER o un CAEP; coordinant-nos amb els ST en qüestions tan diverses com les sessions de SDTAC, el CLVA, els
El 28 de gener estudiants altempordanesos han participat en una trobada a la Jonquera. FALGUÉS FOTOGRAFIA
EL LOGOTIP
El disseny en homenatge a les víctimes de l’Holocaust ha estat realitzat per Agustina Salvatierra, de l’Institut Alexandre Deulofeu.
SEV, els DE, els PQPI, els FPI, l’IOC, el PAP, el BDR, les TAC; i de tant en tant contactem amb l’ICE, o la UdG, o l’EOI, o les AMPA; o elaborem propostes pròpies com la SCC, per dir-ne alguna. Compartim processos amb la resta d’equips i, sovint, ens intercanviem acrònims com petits tresors. Els de l’EAP gestionen alumnes NEE, TEA, TDAH, DI, DA, AGD..., intervenen en l’elaboració dels PI, dels certificats ICASS i s’han d’entendre amb MEE, CSMIJ, CDIAP, tot vetllant pels SEEZ. Els de l’ELIC, en canvi, intervenen en els PEE, les ILEC, el PIL, els AIL, els CLIC, però no tant amb els PILE i els AICLE.
I tots plegats sempre pendents de les eines TIC: quan no falla la FO són els SAI, les PDI, els XP. Això implica trucades al SAU, o al CTTI, actualitzar el PUC, el GEPSE, entrar dades al SAGA, a l’ATRI, gestionant contrasenyes GICAR i XTEC, mirant les novetats a l’ARC, estar al cas dels QV, i les propostes que vinguin del CESIRE. Ei, i sempre amatents de les prioritats oficials, tant si vénen de la LOMCE, de la LEC, del desplegament de les Cb... És evident que l’ús d’acrònims és molt pràctic a l’hora de redactar memòries, informes, propostes, projectes, plans, programes, enquestes, aplicatius, dossiers i valoracions. Potser és
AGRAÏM LA CONFIANÇA DELS NOSTRES CLIENTS I AMICS DURANT AQUESTS ANYS!
151299
Moltes gràcies! C. MÉNDEZ NÚÑEZ, 22 FIGUERES TEL. 972 507 776
tan útil perquè ens hi dediquem a cor què vols; a redactar, vull dir. Redactem molt. Redactem tant que no sabem si hi ha prou gent en el sistema per llegirs’ho. Cada acrònim ens indica quina etiqueta donem per feta, per consolidada, que ja no necessita gaire revisió ni reflexió, que ja està establerta. Fins que un altre acrònim el desplaci i ja no se’n parli més. Al final els hi agafes gustet. Fins i tot n’inventem per explicar processos interns (tot practicant idiomes): fer un PMO (pasarle el muerto a otro) o un fitxer FYEO (for your eyes only). Bé, crec que ja us en podeu fer una idea, no? APM? CM
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 3 DE FEBRER DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
La llar d’infants i l’escola de Sant Miquel de Fluvià comparteixen jocs i espais ® Les activitats del projecte «Escola-Llar» afavoreixen el vincle interactiu entre companys de diferents edats SANT MIQUEL DE FLUVIÀ | MAIRENA RIVAS
La Llar d’Infants Els Miquelets i l’Escola Vallgarriga, de Sant Miquel de Fluvià, desenvolupen el projecte conjunt Escola-Llar. La bona relació entre els dos centres, l’excel·lent resposta dels nens, la valoració conjunta de les educadores i la predisposició dels pares han fet possible que aquesta idea es mantingui curs rere
curs. “El pas de P2 a P3 és més fàcil per a aquests nens, ja que durant tot un curs es familiaritzen amb un entorn diferent, més gran, que forma part del seu aprenentatge futur”, expliquen les educadores de la llar Els Miquelets, Núria Borràs (directora) i Gemma Pallarès. Les propostes dels anys anteriors anaven enfocades a compartir un dia a la setmana activitats musicals, plàstiques, d’experimentació. I, de mica en mica, el projecte s’ha ampliat. El plantejament és el treball per racons. A causa de la quanti-
El treball per racons estableix situacions que responen als interessos i ritmes d’aprenentatge de cada nen. ELS MIQUELETS
tat de nens que aquest any hi ha als Miquelets, s’han fet dos grups de P2. Els nens de l’escola (P3, P4 i P5) també s’ han agrupat en dos. A partir d’aquí, els dilluns i els dimecres es porta a terme aquest projecte, amb grups partits per tal que tots els nens puguin par-
ticipar-hi un d’aquests dos dies de la setmana. Els infants de la llar comparteixen l’aula de joc simbòlic amb els nens de P3,P4 i P5 de l’escola. Les educadores de la llar i els mestres de l’escola fan una valoració personal del projecte des-
tacant dos aspectes que, segons afirmen, els encoratgen: “La il·lusió amb què els infants esperen aquesta activitat, i veure com els nostres infants integren espontàniament en el seu dia a dia els aprenentatges que han fet a l’aula de joc simbòlic.”
El servei comunitari apropa altres realitats «L’hora del codi» del Cor de Maria ensenya programació als estudiants de la SIN Empuriabrava ® La metodologia de l’aprenentatge-servei millora la motivació, l’esforç i l’interès dels joves
Una classe d’informàtica. COR DE MARIA
ritat i la cooperació tot establint un canal de comunicació amb adolescents de Guinea Bissau. Djumbai és una ONG que col·labora amb les poblacions més desfavorides mitjançant projectes autosostenibles de cooperació per al desenvolupament.
Activitats físiques per a avis El darrer dels projectes que s’ha iniciat es diu Fem salut 0-99 i es basa en un intercanvi generacional en el qual els adolescents dissenyaran un programa d’activitats físiques adreçades als avis del casal de Castelló d’Empúries. Els nois i les noies faran de monitors durant unes quantes sessions. D’aquesta manera, els joves comparteixen una estona i un estil de vida saludable amb la gent gran. “Mitjançant aquesta actuació i gràcies a l’intercanvi de temps entre les dues generacions, pretenem que aquestes esdevinguin més properes, comparteixin coneixements i, per tant, s’enriqueixin mútuament”, anoten els professors de l’institut.
Els alumnes de 5è del Col·legi Cor de Maria de Figueres desenvolupen la seva creativitat i enginy i aprenen de manera pràctica i divertida a L’hora del codi, un projecte de programació informàtica. Els nens i les nenes resolen situacions en diferents entorns tecnològics alhora que creen els seus propis jocs i animacions. L’hora del codi es va introduir al centre el curs passat, després que un pare de l’AMPA, que és professor d’informàtica, presentés una proposta a l’equip directiu, que va acabar sent aprovada. Aquest pare, Joaquín Rubio, que imparteix la classe als alumnes de 5è juntament amb la mestra d’informàtica Anna Garcia, considera molt important que la programació informàtica formi part del currículum de l’educació primària. “Darrere de les activitats que proposem als alumnes hi ha un llenguatge de programació en què utilitzen una lògica. Sense adonar-se, es troben en situacions de la vida quotidiana en les quals estan programant”, explica Rubio. L’objectiu d’aquest projecte és aprendre ciències computacionals ensenyant els fonaments de
més, aquest tema forma part de les polítiques educatives de molts països del món. També podem pensar que la programació i la robòtica és un tema que s’aplica només en una àrea del coneixement, com ara la tecnologia. També això és fals, ja que podem trobar molts exemples d’aplicació pràctica de la programació i la robòtica en qualsevol àrea del coneixement. El fet de començar a programar des de ben petits estimula l’estructura mental i, per tant, la creativitat. Qualsevol situació, qualsevol problema es pot esmicolar en situacions o elements més simples
fins que tinguem la visió general amb el conjunt de tots els elements. Doncs bé, això es diu “algorisme” i per saber què és aquest concepte anem a la Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/) i cerquem la paraula “algorisme” i veurem que diu: “conjunt finit d’instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema...”. El problema d’ensenyar a programar als més petits és que no es pot fer de la manera tradicional amb línies de codi, difícil d’entendre, si no és a partir d’una determinada edat, però això fa temps
que està resolt amb la programació per blocs que fan referència a conceptes fàcils d’entendre. Un exemple paradigmàtic de llenguatge de programació apte per a totes les edats és Scratch (http://scratch.mit.edu/), que ens permet desenvolupar programes des dels primers cursos de primària fins als nivells més avançats. Però també hi ha altres exemples de llenguatges que treballen amb blocs, com ara el LEGO o Blockly. Tots els llenguatges intenten gestionar algun element físic que fa les funcions de robot. Podem disposar de robots sen-
zills, complicats, amb una única funció, amb moltes funcions alhora, fixes, en moviment, etc. El mercat està ple de robots educatius de tota mena, kits per muntar o totalment muntats, o fins i tot podem muntar el nostre robot a partir d’instruccions que trobem per la Xarxa, encarregant les peces o construint nosaltres mateixos aquestes peces amb impressores 3D. L’alumnat d’ara té tot un món al seu abast que li permetrà construir el seu coneixement i el professorat no pot negar l’evidència, s’adapta als nous temps com ho ha fet sempre.
Un altre projecte nou és El banc del temps, un servei d’intercanvi de temps i habilitats entre persones. En aquest cas, s’ha establert una xarxa social d’ajuda entre la comunitat educativa i les seves famílies, que posa en contacte necessitats i intenta resoldre-les sense despeses econòmiques, intercanviant temps.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.
Projectes com L’apadrinament lector, Adoptem la muralla i Històries de vida amb ulls d’adolescent tenen en comú la línia de treball amb metodologia aprenentatge-servei que es desenvolupa a la SIN (Secció d’Institut) Empuriabrava. Aquest curs escolar, a més de donar continuïtat a alguns d’aquests serveis, se n’han programat de nous. L’objectiu és, com expliquen els seus responsables, involucrar al màxim els alumnes participants de 3r i 4t d’ESO. “Aquests nous reptes de servei comunitari esperem que continuïn contribuint a millorar la motivació, l’esforç i l’interès dels alumnes com fins ara”, diuen els professors, i hi afegeixen: “Com a docents, desitgem que l’experiència d’estar en contacte amb altres realitats i amb entitats municipals ajudi els alumnes a ser ciutadans més compromesos i més responsables.” Entre els nous serveis que s’han iniciat aquest curs a l’Institut d’Empuriabrava, n’hi ha un, denominat Djumbai, que pretén sensibilitzar els joves en la solida-
A FONS
FEDE LUQUE
Catedràtic de Tecnologia
CARMINA I FREDERIC LUQUE
Institut Tecnològic de Figueres
PROGRAMACIÓ I ROBÒTICA om diria que la programació i la robòtica són assumptes a l’abast d’uns pocs privilegiats. Res més lluny de la realitat. Cada dia
H
FIGUERES | M. R.
El projecte «Djumbai». SIN EMPURIABRAVA
la programació informàtica. Al mateix temps, L’hora del codi capacita els alumnes a tenir un ple domini de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’octubre passat, el Cor de Maria va participar en un esdeveniment de la Setmana del Codi a Europa, i al desembre a la Setmana de l’Educació de Ciències de la Computació. Dos alumnes, l’Alexis i en Gerard, diuen que és divertit dissenyar jocs propis, mentre que la Tània destaca que tot es fa en anglès.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 3 DE FEBRER DEL 2015
III
DIALOGUEM AMB...
Assumpció Aurich PROFESSORA DE BIOLOGIA
«La biologia és una assignatura fàcil per engrescar els alumnes» ENTREVISTA Assumpció Aurich porta gairebé tres dècades fent classes de biologia, i fa setze anys que és professora a 1r i 2n de Batxillerat a l’Institut Castelló d’Empúries. CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS P Creu que les disciplines acadèmiques de ciències haurien de formar un conjunt?
Fa molt de temps que es treballa en els eixos transversals, intentant lligar tot el que serien les assignatures de ciències. El que passa és que és difícil que tots els departaments vagin a una. R
Quin benefici en trauríeu els professors i els alumnes de la ciència integrada? P
R És important que l’alumne s’adoni que la matemàtica es pot aplicar, igual com la física i la química. Cal que l’alumne vegi més quines són les aplicacions de la ciència. Si imparteixes les classes des d’un marc teòric, aïllant una assignatura de l’altra, l’alumne no pot veure les aplicacions. Ens falta una mica això, que l’alumne vegi com aplicar els coneixements
que està adquirint. P Creu que es fa massa teoria en aquesta branca de l’ensenyament? R El que no podem fer és començar la casa per la teulada. Hem de treballar a poc a poc els conceptes teòrics perquè l’alumne els vagi assumint. És innegable que la part teòrica hi ha de ser. Però també és veritat que ens falta fer arribar a l’alumne una mica més l’aprenentatge de l’aplicació de la ciència.
Hi ha gaires alumnes que opten per estudiar biologia a Batxillerat? P
R N’hi ha molts, i tant. Els estudiants que trien fer Batxillerat ho fan perquè volen fer un cicle formatiu de grau superior o volen fer una carrera universitària. Aquells que van a Batxillerat volen continuar estudiant. I en concret els que agafen biologia són aquells que volen fer la branca de sanitat, on s’inclouen medicina, veterinària, infermeria, biologia, microbiologia, genètica humana, tot això agrada molt als joves.
Les ciències tenen un paper prou important des de l’etapa infantil, passant per la primària i fins a arribar a la secundària? P
R
A primària, l’ensenyament és
Assumpció Aurich parla del paper de les ciències en l’actual context educatiu. MAIRENA RIVAS
molt integrat i potser més aplicat, perquè els nens treballen molt la bassa, l’hort i totes aquestes coses, però a l’ESO això no passa. A l’ESO no és tan integrat perquè s’aprofundeix més en continguts. P Disposa de prou recursos el professorat de ciències? R El problema és que, si vols fer moltes pràctiques de laboratori, necessites molt material. Hi ha molt material que no està a l’abast dels instituts, perquè els pressupostos s’han reduït moltíssim i això ens fa anar una mica escassos. Però, vaja, fem el que podem. Es poden fer pràctiques amb qualsevol cosa, avui dia. Però també és cert que s’han hagut de treure pràctiques que no es poden fer perquè requereixen
uns materials concrets. Aquesta situació limita el treball del docent? P
R Jo crec que no. Crec que es poden fer pràctiques amb moltes coses que sí que tenim a l’abast, i, si l’alumne hi està interessat, ho passa bé amb qualsevol pràctica. Als alumnes, els agrada molt treballar al laboratori, la manipulació. També és important que el professor faci propostes atractives. Pots començar amb una cosa tan simple com un article de diari i aleshores pots anar estirant. P
Pot posar un exemple?
Als alumnes de primer de batxillerat, per exemple, els he parlat d’un article sobre una investigació que ha fet la Universitat de Granada amb estudiants d’EcoR
nòmiques. Han trobat una relació significativa entre la divisió de la longitud dels dits índex i anular de la mà dreta i la seva relació amb l’aptitud que tenen els alumnes envers les matemàtiques. En la pràctica hem llegit l’article, hem mesurat dits, hem buscat informació, hem passat una hora la mar de bé i no hem necessitat massa material, només la pissarra digital i un regle. A partir d’aquí treballes la testosterona, els andrògens, els estrògens, què són, com se secreten... tot això es lliga amb el cos humà, les molècules. Intentes buscar una ciència més integrada, perquè, a més, pots fer estadística. La biologia és una assignatura fàcil per engrescar els alumnes.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Els escacs: observació, pensament i joc ® Actualment aquesta activitat està integrada en l’horari de Cicle Inicial, a l’Escola Sant Pau FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
El curs 2012-2013 el Departament d’Ensenyament, la Federació Catalana d’Escacs i la Universitat de Girona (UdG) van presentar un projecte per tal d’introduir els escacs en horari lectiu. Es va fer una prova pilot amb deu escoles, i aquest curs ja en són 141. A partir del tercer trimestre del curs passat es va iniciar el projecte a l’Escola Sant Pau de Figueres, i, actualment, els escacs ja estan integrats dins l’horari de Cicle Inicial –una hora cada quinze dies–. El mestre que fa les classes ha rebut una formació prèvia. L’objectiu d’aquest projecte és ajudar els alumnes a ser més competents, potenciant al màxim la creativitat. En cap cas hi ha la voluntat de crear campions d’escacs. Els escacs permeten la millora de les estructures cognitives i les habilitats socials. Amb aquesta activitat, es potencien les mate-
L’objectiu és ajudar els alumnes a ser més competents, potenciant al màxim la creativitat màtiques: càlcul mental, domini de l’espai; la llengua, històries i jocs relacionats amb els escacs, vocabulari; el raonament lògic, i l’atenció. Els escacs són un art i a la vegada són un joc on l’atzar no existeix. Cada partida és única, i el plaer de jugar va més enllà de guanyar o perdre. Els alumnes aprenen a canalitzar les emocions, davant la victòria i la derrota, i a substituir la frustració de perdre per la il·lusió d’aprendre de les pròpies errades L’Escola Sant Pau ha posat en marxa aquest projecte amb molta il·lusió i els seus impulsors destaquen: “Recordeu el lema: observo, penso i jugo. I permeteunos afegir: m’emociono!”
El plaer de jugar va més enllà de guanyar o perdre. ESCOLA SANT PAU
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 3 DE FEBRER DEL 2015 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
“ENS ENSENYAVEN LABORS” am començar anar a l’escola cap als 6
anys. A casa, l’avi i el pare eren ferrers. La mare estava a casa, però aprofitava qualsevol treball que sortia, ja que li agradava molt cuinar i anava a plantar arròs. En aquell temps, esmorzàvem un got de llet amb pa. Tot seguit anàvem cap a l’escola. Les escoles eren molt diferents de les d’ara. A la meva, ens feien cantar el «Cara al sol», resàvem, fèiem molts dictats i també molts dibuixos. Els nens i les nenes anàvem en classes diferents. Les senyores ens ensenyaven a brodar i cosir. L’edifici de l’escola era un habitatge. Recordo que durant la guerra va caure una bomba i part d’ella va quedar ensorrada. Quan els militars van arribar al poble, les classes van quedar suspeses. El meu pare va estar a la presó set anys per ser republicà i a casa vam haver d’espavilarnos com vam poder. Quan jo vaig fer els 14
Maria Colls i Pericay Data naixement: 23 de desembre del 1931 (Casal de la Gent Gran Figueres)
Illustration from http://www.cgmeetup.net/home/ art/pixar-concept-art-from-newt/
RESPOSTA: SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
El 2002 va descobrir que la seva família havia patit l’Holocaust. Fins llavors els seus pares li ho havien ocultat. En morir els pares, quan ella ja s’anava acostant a la seixantena, va trobar set caixes que li havien preparat amb tot de detall. Així va ser com va saber la seva història. En va fer un llibre i vindrà el mes de febrer a Figueres, a presentar-lo. Qui és, aquesta persona? Com es titula el seu llibre? PISTA IMATGE: PISTA CITA: “(Amb la descoberta de les set caixes) em vaig sentir obligada que, a través del meu testimoni i el de la meva família, es pogués conèixer què va ser l’Europa del segle XX i el que van ser aquells anys, el genocidi més brutal que hi ha hagut a la història.” RESPOSTA:
WEB RECOMANADA
Dory Sontheimer i “Les set caixes”
“V
anys va tornar i va continuar fent de ferrer. Me’n recordo de dues mestres, la senyoreta Camós, que era molt presumida, “un maniquí”, i l’altra, la senyora Ramona, que ens ensenyava a fer labors. Totes les assignatures es recollien en un mateix llibre. Més tard, ja tenia altres llibres. Els nens del meu poble ens esperaven amagats i un cop sortíem de l’escola ens espantaven i lligaven amb un cordill. Bé, només ens volien fer emprenyar! Eren molt trapelles i aprofitaven per emportar-se el berenar. En aquells temps, no podies badar! Hi havia gana. A l’escola d’ara tenen moltes comoditats i no es pot comparar per res amb la nostra. Eren altres temps. Quan sortíem de l’escola anàvem a recollir olives, ajudàvem a l’hort i a tot el que feia falta. Els nostres pares treballaven molt en el que podien. I gràcies teníem també de les gallines i de la matança del porc.”
An apple a day
La Maria va anar a l’escola primària de Bellcaire d’Empordà.
LA FRASE
23 MAPS AND CHARTS ON LANGUAGE HTTP://WWW.VOX.COM/2014/11/17/7082317/LANGUAGE-MAPS-CHARTS El filòsof Ludwig Wittgenstein va apuntar una vegada: “Els límits de la meva llengua són els límits del meu món”. Més enllà de si esteu d’acord o no amb aquesta cita, els vint-i-tres mapes i gràfiques que contenen aquesta web poden ajudar a entendre aspectes que relacionen les llengües que no acostumen a entendre de fronteres però que la humanitat
els hi imposa. El fet comunicatiu és un poderós mecanisme que de vegades les fronteres volen controlar. Aquesta pàgina forma part del portal de notícies generals VOX, en anglès, amb seccions de mapes sobre una gran quantitat de continguts.
JULES GONCOURT 1830-1870
De totes les arts, l’aprenentatge més llarg és aprendre a veure» «
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «HI HA UN COCODRIL SOTA EL MEU LLIT»
TÍTOL: «GUJI GUJI»
TÍTOL: «LA NENA DELS PARDALS»
AUTORA: MAYER, MERCER CORIMBO, 2013
AUTORA: CHEN, CHIH-YUAN THULE, 2005
AUTORA: PENNYPACKER, SARA JOVENTUT, 2010
Temàtica: POR (3-6 anys)
Temàtica: FAMÍLIA (6-8 anys)
Temàtica: RESPECTE (8-10 anys)
® Hi ha un cocodril sota el meu llit ens explica la història d’un nen que està segur que sota del seu llit hi ha un COCODRIL! En veure que els seus pares no el creuen perquè no l’han vist mai, decideix posar-hi remei tot sol. Durà a terme la solució al problema però potser el seu pare no hi estarà massa d’acord… Una bona manera d´anar a dormir per vèncer els temors de la foscor.
® Un cocodril neix per accident en el si d’una família d’ànecs. En Guji Guji és tan feliç que no s’adona que és molt diferent dels seus germans. Però un dia troba tres malvats cocodrils que l’intenten convèncer que no és un ànec i li demanen que enganyi la seva família per a poder-se-la menjar. Però en Guji Guji elabora un pla per a salvar la seva família. Els cocodrils escaparan per a no tornar mai més.
® A la Xina dels anys 1950,
Mao Zedong va declarar la guerra als pardals en les zones rurals, delmant gairebé tots els ocells i creant una catàstrofe mediambiental. La Ming-Li decideix salvar tants pardals com pugui. El valerós gest de la nena serà una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida. Aquest és un conte mediambiental sobre la importància de cada espècie en el cicle de la vida, i basat en un fet real.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga