Diàlegs d’Educació
NÚMERO 37 | DESEMBRE DEL 2013
Universitaris que ajuden nens nouvinguts El projecte Rossinyol uneix estudiants de la UdG amb alumnes de tres escoles de Figueres La finalitat del projecte Rossinyol és afavorir la integració cultural, social i lingüística dels alumnes d’origen estranger. La Universitat de Girona (UdG), amb un conjunt d’institucions, contribueixen, amb la seva participació, a la sensibilització entorn de la igualtat i la inclusió social. Per als estudiants de la UdG, la participació exitosa en el projecte els suposa la convalidació d’un crèdit de lliure elecció de la carrera. Estudiants de la UdG i alumnes nouvinguts de tres escoles de Figueres –Salvador Dalí, Parc de les Aigües i Amistat– participen en el projecte Rossinyol, una iniciativa de mentoria consistent a compartir per parelles estones de lleure tot fent activitats lúdiques i socials per millorar el coneixement de la ciutat i entorns, facilitar la integració i el coneixement de la llengua catalana. Amb tot, sovint l’aportació és mútua ja que els estudiants reconeixen que han viscut una experiència humana molt intensa i que han après moltíssim dels mentorats. “L’èxit de les trobades rau en el grau de connexió i afinitat que s’estableix a cada parella entre mentor i mentorat i a l’inrevés. De vegades s’estableix una bona amistat que va més enllà de la iniciativa”, explica Jaume Cañet, assessor LIC del Servei Educatiu de l'Alt Empordà. El projecte Rossinyol a Figueres forma part del Pla Educatiu
d’Entorn (PEE) i en fan el seguiment la tècnica del PEE de l’Ajuntament, i el professional dels Serveis Educatius de l’Alt Empordà referent del PEE. El 23 de novembre va arrencar el projecte del curs 13-14 a Figueres amb un acte inicial que es va fer al saló de plens de l’Ajuntament. En aquest acte van serhi presents, a més dels mentors i els mentorats, mestres, pares, mares i representants de la universitat, de l’Ajuntament i del Departament d’Educació. Els mentors són estudiants universitaris de les diferents fa-
cultats de la UdG, els quals acompanyen durant tres hores a la setmana –habitualment els dissabtes– un nen o una nena de Cicle Superior de Primària (mentorats) perquè conegui diferents espais de la ciutat, llocs de lleure i cultura (sala de bitlles, cinema,
museus, etc.) També es fan sortides a localitats i punts d’interès de la comarca, com Llançà, els Aiguamolls, Castelló d’Empúries... “En algunes ocasions, s’han ajuntat dues parelles per fer les activitats conjuntament i, de tant en tant, es fa alguna activitat on
Quart any a Figueres Aquest és el quart any que es porta a terme aquesta proposta educativa a Figueres. Hi participen un total de deu alumnes de les tres escoles, que se sumen així al centenar llarg de participants del conjunt de les altres poblacions de la demarcació gironina. Els països d’origen dels nens i nenes que participen en aquesta edició són: Perú, Marroc, Equador, Pakistan, Xina, Nigèria, Honduras i Espanya (Badajoz). En edicions anteriors, també van participar en aquest projecte l’Escola Anicet de Pagès i l’Institut Olivar Gran.
EDITORIAL
nos un instant. I busquem un moment cada dia per parlar. Busquem moments per parlar amb el veí, amb la parella, amb el botiguer, amb la mestra, amb els nostres fills. És important. Sobretot és important parlar i comunicar-nos amb els nostres fills. Tots els pares i mares volem educar els nostres fills i filles perquè esdevinguin persones autònomes, crítiques, solidàries, responsables i felices. Però com arribem fins aquí? Una proposta a l’abast de tothom és educar a partir del diàleg i la comunicació. El parlar és un aspecte fonamental per teixir una bona relació amb ells. A més a més d'afavorir la relació i el vincle, la comunicació és una bona manera per donar-los
confiança i seguretat. Escoltar-los atentament serà el primer pas per conèixer què els preocupa i quin és el seu estat d'ànim. Al llarg del desenvolupament dels infants, aquests passen per diferents etapes evolutives. Des del naixement els nens i nenes es comuniquen d’una manera o altra (ja sigui a través del plor, el somriure, els gestos,...), és a partir dels sis anys que l'adquisició del llenguatge permetrà que l’infant ja sigui capaç d'intercanviar informacions i experiències amb altres persones, l’inici de la socialització, l’aparició del pensament pròpiament dit (per la interiorització de la paraula) i la interiorització de l’acció. És a partir dels 6-7 anys que el nen/a ja no confon el seu propi
punt de vista amb el dels altres, cosa que ens permet assentar les bases per al diàleg i les normes per a una bona comunicació, fluïda i positiva. En l’adolescència el noi/a experimenta profundes transformacions, que es caracteritzen alhora per importants canvis tant en l’aspecte fisiològic, com en el sexual, el social i el psicològic. Si des de l’inici som capaços de teixir aquest vincle amb ells a partir de la comunicació farem que el camí sigui més fàcil i planer. Hi ha molts moments òptims perquè es donin espais per a la comunicació: podem explicar-los contes, compartir jocs, mentre berenem o sopem, aprofitant qualsevol situació de la vida quotidiana per donar valor a la seva paraula, preocupa-
cions i opinions. Els nens i les nenes han de sentir que compten, que són escoltats, que són importants dins la família, que hi tenen un lloc. Els nens i nenes s’han de sentir acompanyats. Aquests espais de compartir i expressar el que senten ens permetran com a pares educar en el diàleg, en els valors, en la diferència i en el respecte. Mantenir aquesta comunicació i diàleg al llarg de la infantesa ens permetrà crear un teixit de confiança sòlid en què més endavant l’adolescent sabrà que hi pot comptar. Demanar, preguntar, mostrar interès, escoltar, opinar, criticar, respectar els moments de silenci, expressar sentiments i emocions. Tots aquests aspectes són comunicació.
MERCÈ PARRA Equip d’Assessorament Psicopedagògic de l’Alt Empordà
PARLEM ot el dia correm. Correm per anar a la feina, per anar a comprar, perquè arribem tard a recollir els nostres fills i filles a l’escola, perquè és l’hora de l’extraescolar, per fer el sopar, perquè es fa tard i hem d’anar a dormir, correm, correm i correm. Aturem-
T
Tres escoles de Figueres participen en el projecte. Són Salvador Dalí, Parc de les Aigües i Amistat
Aquest 21 de desembre es va fer una sortida al Museu Dalí. SEAE
Porta’ns la carta als Reis! Els dies 2 i 3 de gener (de 17.00 a 20.00 h) els patges dels reis d’Orient seran al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres)
146188
L’èxit de les trobades rau en el grau de connexió i afinitat que s’estableix a cada parella, entre mentor i mentorat
participen totes les parelles”, anota Cañet, que també hi afegeix: “Aquest curs està previst realitzar almenys un parell de trobades de tots els participants conjuntament amb els responsables per fer alguna activitat col·lectiva.” El 21 de desembre passat, tots plegats van participar en una visita guiada al Museu Dalí.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Diàlegs d’Educació
II
DILLUNS, 30 DE DESEMBRE DEL 2013 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Alumnes d’ESO incentiven el gust per llegir entre nens de primària FIGUERES | M. R.
Regals de lectura és un projecte col·laboratiu entre els centres de Secundària i de Primària amb l’objectiu d’incentivar el gust per la lectura en l’alumnat. Per als alumnes d’ESO, és una activitat voluntària, ja que tant la preparació dels textos com la pròpia lectura a les escoles de Primària es durà a terme fora de l’horari lectiu (a les tardes). Els alumnes de Secundària preparen els textos amb l’acompanyament dels seus professors, que també hi participen de forma voluntària. Tot i que la idea inicial i principal és la d’incentivar el gust per la lectura, és un projecte ambiciós que abasta aspectes pedagògics de gran interès. “Compartir objectius ens obliga, per una banda, a acostar-nos i, per tant, a conèixer-nos, a tenir l’oportunitat de poder parlar de temes que ens engresquen o ens preocupen i saber com els abordem cada un de nos-
altres”, explica la professora de l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, Llum Salvo. Els autèntics protagonistes d’aquesta iniciativa són els alumnes, però no estan sols, els seus professors els segueixen i acompanyen. “Per altra banda –diu la professora– fomentem amb els joves l’esperit de fer coses que els hi agraden i no són obligatòries.” “Ens sentim orgullosos del nostre alumnat. Trobar 28 alumnes d’entre 15 i 16 anys, que de manera voluntària dediquen part del seu temps als més petits no sempre seria possible”, es felicita Llum Salvo, i hi afegeix: “Els alumnes han de llegir en públic textos diversos amb expressivitat, amb entonació, al ritme i velocitat adients i, per si això fos poc, han de preparar-se activitats de comprensió lectora, establir un col·loqui, procurar ser un model per aquests nens i nenes que en poc temps vindran a l’institut.”
Cada any organitza la festa una escola. Aquesta vegada ha tocat celebrar-la a Darnius. ZER REQUESENS
La Festa d’Hivern ha reunit les quatre escoles de la ZER Requesens ® Aquesta proposta fomenta les relacions entre tots els alumnes de la zona escolar DARNIUS | MAIRENA RIVAS
porta organitzar aquestes festes. “Un exemple d’aquesta col·laboració ha estat poder comptar amb un pare per fer de patge. Gràcies a ell, els infants van viure una estona molt especial, en la qual van poder explicar-li tot el que volen per Reis i van donar-li la carata que tots junts havíem fet uns dies abans”, diuen les mestres.
Aquest és el segon any que la ZER Requesens fa la Festa d’Hivern. Abans es reunien les quatre escoles –Sant Climent Sescebes, Espolla, Darnius i Capmany– per celebrar la Castanyada i el Dijous Gras. L’any passat, però, els quatre centres van decidir que calia fer un canvi i van escollir celebrar la Festa d’Hivern –aquest any ha coincidit en 19 de desembre– i Sant Jordi. Cada any, organitza la festa una escola. El passat, li va tocar a Capmany, mentre que aquest any se n’ha fet càrrec Darnius. L’objectiu d’aquesta proposta és celebrar la festa nadalenca i fomentar les relacions entre els alumnes de la zona. La Festa d’Hivern de la ZER Requesens s’ha estructurat en diferents activitats que els nens i les nenes han protagonitzat en diferents espais urbans i naturals de Darnius al llarg de tot un dia: jocs, una gimcana, teatre, una cantata i, fins i tot, un intercanvi de postals. Hi ha hagut també sorpreses per als mestres.
Namana (cantata per terra, mar i aire) és l’espectacle que van oferir els alumnes: Neix una criatura d’un ou i no sap què és. Té ales com ocell, escates com peix, cos d’iguana. La cantata és un viatge d’autoconeixement per averiguar quin bitxo és. Després de viatjar per terra, mar i aire, troba la família i veu que és un drac. Namana és un exemple de com algú diferent pot arribar a
integrar-se entre els altres i fins i tot arribar a fer grans amistats. Per fora tots soms diferents, però realment som tots iguals perquè volem el mateix: ser feliços amb la gent que ens estima. En aquesta Festa d’Hivern, no hi va faltar l’animació infantil, amb una selecció de contes nadalencs i de llegendes de Nadal a càrrec de la companyia L’Espina de la Sardina.
des. La majoria de professionals de l’educació compartirem la idea que l’educació ja no es pot entendre únicament com a transmissió de continguts, sinó que l’educació s’ha d’entendre com a creació de condicions d’aprenentatge per a tota la vida i la formació de persones autònomes i crítiques capaces de donar resposta als reptes d’un món cada vegada més complex, dinàmic i plural. Aquest gir ha suposat una aposta per fomentar un enfocament de l’educació més integral i holística que té com a referents els més que coneguts quatre pilars educatius «aprendre a conèixer»,
«aprendre a fer», «aprendre a ser» i «aprendre a conviure». És aquí on l’educació per al desenvolupament i l’educació amb enfocament competencial comencen a compartir plantejaments i marcs d’actuació. Per tant, no seria agosarat considerar que l’educació amb enfocament competencial és una excel·lent oportunitat per a la incorporació de l’educació per al desenvolupament en l’àmbit escolar degut, principalment, a la seva proximitat en la concepció de quina ha de ser la finalitat de l’educació, quina ha de ser la relació educativa entre educador i educand, quin tipus d’a-
prenentatge s’ha de promoure i com s’ha d’entendre l’avaluació per millorar això que anomenem ‘educació’. Ambdós enfocaments educatius s’ubiquen en aquesta manera de concebre l’educació des d’una visió global, compromesa, responsable i transformadora de la formació de les persones. En conseqüència, compartiran, en primer lloc, que la finalitat de l’educació és educar a les persones per a que siguin el més autònomes, crítiques i actives possibles en la transformació del món cap a un sistema més just, equitatiu, solidari i sostenible; en segon lloc,
que la relació educativa es basa en l’escolta, el diàleg i l’apertura a l’altre amb clara intencionalitat d’elaborar coneixement conjunt; en tercer lloc, la promoció d’un aprenentatge profund relacionat amb l’interès del subjecte en comprendre per sí mateix allò que aprèn i per relacionar els diferents components de la realitat; i, finalment, entendran l’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, com a motor d'aprenentatge en l'alumnat i per al desenvolupament de les seves capacitats d'autoregulació en el propi aprenentatge i d'aprenentatge per a tota la vida.
Els petits de la llar de Cabanes van rebre la visita d’un patge. LLAR DE CABANES
A Cabanes, les festes més familiars CABANES | M. R.
Les educadores de la Llar d’Infants Picacanya, de Cabanes, han fet una aposta en el seu programa pedagògic per la celebració de festes tradicionals, com la Castanyada o el Caga Tió. La col·laboració de les família és d’un gran ajut en els preparatius, els tallers, les invitacions i tota la feina que com-
A FONS
ÀLEX EGEA ANDRÉS Edualter. Coordinador pedagògic del programa 'Competències i EpD'
COMPETÈNCIES BÀSIQUES egurament, estarem d’acord que l’educació ha viscut un gir i un canvi de mirada força significativa en les últimes dèca-
S
Els nens de les quatre escoles van compartir activitats. ZER REQUESENS
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DILLUNS, 30 DE DESEMBRE DEL 2013
III
DIALOGUEM AMB...
Eva Formiga MESTRA DE L’ESCOLA SALVADOR DALÍ DE FIGUERES
«L’educació visual i plàstica no pot estar desvinculada de l’entorn» ENTREVISTA Eva Formiga és mestra d’educació infantil a l’Escola Salvador Dalí de Figueres, però alhora té un postgrau d’Educació d’Arts Plàstiques. Diu que sempre ha estat molt autodidacta i que el treball amb l’art és un gaudi personal per a ella. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P En què basa el seu vessant de formadora? R Els meus companys em van animar a ser formadora de l’ICE [Institut de Ciències de l'Educació]. Vaig començar al 96. Jo mateixa he anat evolucionant. Hem creat un grup de formadores de l’ICE de Girona i totes tenim la mateixa metodologia i la mateixa manera de fer, basada en el constructivisme, amb l’aprenentatge siginificatiu, amb l’expressió pròpia de cada infant, és a dir, fugim de la idea de manualitat, del tots iguals. Donem eines al nen per crear. Per això, primer l’hem d'alimentar de bagatges, d’imatges, que hi ha al nostre entorn. I d’aquí surt un altre concepte, al qual nosaltres en diem els ingredients. P
A què es refereix quan parla dels
ingredients? R Seria la contextualització. L’educació visual i plàstica no pot estar deslligada de l’entorn. Què millor que tenir referents culturals i artístics? Tot aquest bagatge els nens també el tindran més endavant. Volem demostrar, i aquest seria un altre ingredient, la part d’interdisciplinarietat de l’àrea d’Educació Visual i Educació Plàstica. Des d’aquesta àrea podem integrar tots els coneixements d’altres àrees. Estem fent descoberta de l’entorn, llengua i expressió oral, també treballem tot el tema de les emocions, dels sentiments. Educació Visual i Educació Plàstica és una expressió, és un llenguatge i una lectura. La contextualització també significa l’aprofitament de recursos i de materials que ens són propers, que tenim a l’abast. P Què destaca del treball que s’està desenvolupant a l’Escola Salvador Dalí? R El 2004, l’excusa de l’Any Dalí va ser l’empenta per treballar la plàstica a tota l’escola. Vam crear una comissió de plàstica que des de llavors encara és vigent. Ens reunim per planificar tota la programació de l’escola. Ho dividim per trimestres perquè sigui més
La mestra Eva Formiga estimula els alumnes a aprendre a través de l’art. ROGER LLEIXÀ
«Des de ben petits, els nens jugant ja coneixen tota la iconografia daliniana de memòria» «Educació Visual i Educació Plàstica és una expressió, és un llenguatge i una lectura» motivador i menys cansat. El 2004 ho vam fer així: el primer trimestre, la iconografia de Dalí, el segon trimestre els animals de Dalí i el tercer trimestre vam fer els jocs òptics i els enganys visu-
als. Aquell any ja ho vam integrar amb les festes escolars: vam fer la castanayada daliniana i també el Nadal, el Carnaval i el Sant Jordi dalinians.
nen pot mirar la imatge d’una obra d’art alhora que juga. Estic convençudíssima que aquests nens, quan vegin una imatge, de seguida tindran una altra visió d’un quadre.
P Aquest 2014 hauran passat deu anys. S’ha previst fer alguna cosa especial?
P Aleshores, aquest any també és Any Dalí?
R Hem pensat que aquest any ja no hi són aquells nens que estaven a l’escola fa deu anys i hem decidit tornar a fer l’esforç. Fa deu anys l’escola es va convertir en una mena de museu i aquest any hem rescatat aquella mateixa idea. Ho hem titulat d’aquesta manera: El Museu Dalí entra a l’escola. I aquí apareix un apartat que a mí m’agrada molt, i que és fer tota la lectura de la imatge, però d’una manera lúdica. Un
R Hem creat tres exposicions interactives, amb obres de Dalí penjades a les parets com si fos un museu. També hem creat uns elements amb material de rebuig, amb volum, i el nen ha d'identificar en el quadre si veu una tassa, o una cullera, o un ou... Agafa l'element i l'enganxa amb un velcro a sota de cada quadre. Des de ben petits, jugant ja coneixen tota la iconografia daliniana de memòria.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
La conservació de la riera la Casinyola ® El projecte Rius, impulsat per l’Associació Hàbitats, es desenvolupa a l’Escola Joan Reglà, de Bàscara BÀSCARA | EQUIP DE MESTRES
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
L’Escola Joan Reglà es troba al municipi de Bàscara i acull alumnes dels pobles del voltant. Des de fa quatre cursos som Escola Verda i treballem l’educació ambiental (hort, jardí, galliner, reciclatge, bassa...). Arrel d’un projecte interdisciplinari del centre, El bosc i el riu, realitzat al curs 2011-2012, els alumnes de Cicle Superior ens vam inscriure al Projecte Rius, promogut per l’Associació Hàbitats. L’objectiu d’aquest projecte és fer participar als alumnes en la conservació i millora de la riera la Casinyola (Fluvià), que és un entorn proper i significatiu pels alumnes. També, es pretén conèixer millor la riera i els seus elements: flora, fauna, característiques de l’aigua ... i desenvolupar tasques de voluntariat. A la tardor i a la primavera Les activitats de camp que realitzem són dues inspeccions:
Els alumnes observen l’estat i les característiques de l’aigua i a partir d’aquí es fa un informe. ESCOLA JOAN REGLÀ
una a la tardor i l’altra a la primavera. Durant les inspeccions s’elabora un informe de la riera. Els aspectes que observem són: l’estat de l’aigua, les característiques de l’aigua (PH, nitrats, transparència …), la fauna, la flo-
ra, la salut de la riera i els residus, entre d’altres. La salut de rius i rieres Els resultats de les inspeccions des de l’escola els enviem a l’Associació Hàbitats i serveixen per
poder elaborar l’Informe RiuCat, que determina l’estat de salut dels rius i de les rieres de Catalunya. Per a més informació d’aquest projecte podeu consultar aquesta pàgina web: http://www.projecterius.org/.
IV
Diàlegs d’Educació
DILLUNS, 30 DE DESEMBRE DEL 2013 | EMPORDÀ
FLORA SECRETA
L’ACUDIT
PER JOAN ANTOJA I MAS
WEB RECOMANADA
CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR
INSTITUT DE LLANÇÀ
OECD (THE ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT)
Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Olis d’Oliva i Vins
WWW.OECD.ORG/PISA/TEST/FORM/
Aquests estudis postobligatoris capaciten per extreure l'oli d'oliva en les condicions establertes als manuals de procediments i qualitat, conduir les operacions de refinació i condicionament d'oli d'oliva, elaborar destil·lats i begudes espirituoses, portar a terme les operacions d'acabament i estabilització, controlar les fermentacions, aprovisionar i emmagatzemar matèries primeres i auxiliars, envasar, etiquetar i embalar els productes elaborats, preparar i mantenir els equi- Bona part dels estudis es fan sobre el terreny. INS DE LLANÇÀ ps i les instal·lacions garantint-ne el funcionament i promo- begudes; extracció d’olis d’oliva; ela- Tenen accés directe al cicle les percionar i comercialitzar els productes boració de vins; anàlisi sensorial; sones que tinguin el títol de graduat elaborats. Aquests estudis tenen una venda i comercialització de productes en ESO, el títol de tècnic o de tècnic audurada de 2.000 hores (1.650 lectives alimentaris; operacions i control de xiliar, hagin superat el Curs específic en un centre educatiu i 350 pràctiques magatzem en la indústria alimentà- per a l’accés als cicles formatius de en un centre de treball) concentrades ria; seguretat i higiene en la mani- grau mitjà, hagin superat el segon curs en dos cursos acadèmic. pulació d’aliments; formació i orien- del BUP, tinguin altres estudis equiEls continguts del cicle, entre d’altres, tació laboral; empresa i iniciativa valents a efectes acadèmics o hagin són: Matèries primeres i productes en emprenedora; anglès tècnic, i for- superat la prova d’accés la universitat la indústria oleícola, vinícola i d'altres mació en centres de treball. per a majors de 25 anys.
A
L’informe PISA (sigles en anglès de Program for International Student Assessment) ha estat una gran novetat darrerament-i encara ho és, en segons quins cercles. Potser algú dels que no els ha tocat de participar a les proves s’animaria a fer un test. Si és el cas, està de sort per partida doble, perquè pot anar fent les proves sabent el resultat de cada pregunta segons els països i, a més, la pot fer en anglès. Vaja, que l’ha de fer en anglès perquè no hi ha cap altra versió a cap altre idioma.
La frase: “La gran meta de l’educació no és el coneixement sinó l’acció”. Herbert Spencer (1820-1903)
PER A MÉS INFORMACIÓ Institut de Llançà 972 12 14 89 / 972 12 14 16 @ b7006769@xtec.cat
RECURSOS PEDAGÒGICS
DVD
DVD
LLIBRE
D’HARCOURT, CLARINE MIRAR CON LUPA
LOWENFELS, VIKTOR; LAMBERT BRITTAIN, W. DESARROLLO DE LA CAPACIDAD CREADORA
MICKLETHWAIT, LUCY EL MEU PRIMER LLIBRE D'ART
DIAGONAL/GRUP 62
KAPELUSZ
MOLINO
® El llibre proposa un viatge lúdic ® Treball d'investigació per oferir al ® Es tracta d’un recull de pintures a través de la història de la professional de l’educació una ajuda classificades per temes; la família, a pintura, des dels Llibres dels morts per poder estimular el procés casa, animals de companyia, etcètera, creatiu del nen. La teoria dels autors amb la finalitat d'introduir als nens en egipcis fins a les pintures es basa en el seguiment d’unes el món de l’art. Al final hi ha dades abstractes de Jackson Pollock. S’hi etapes de formació creativa segons presenten diferents temes, sobre les pintures i els autors. Més l’edat: l’etapa del gargot del 2 anys tècniques i moviments artístics: d’un centenar de quadres famosos per als 4 anys, els primers intents de Uccello i la perspectiva, Van Eyck i les primeres paraules infantils. Mirant representació dels 4 anys als 7 anys, la pintura a l’oli, Picasso i el un Monet blau o una habitació l’etapa esquemàtica, dels 7 anys als cubisme, Miró, Renoir. Busca, vermella de Matisse, un nen pot 9 anys, el principi del realisme, dels como si fossis un detectiu, els aprendre els colors al mateix temps 9 anys als 12 anys, l’etapa pseudodetalls amagats en cada obra. Un que gaudeix de les pintures. Els nens gran llibre d’art en el qual cada quadre es deixa contemplar. naturalista, dels 12 anys als 14 anys i el període de decisió miren els quadres amb ulls nets i honestos, i responen amb en l’adolescència, dels 14 als 17 anys. Observa amb atenció i podràs entendre molt millor l’art. entusiasme a l’extraordinària imaginació d’un Van Gogh.