Diàlegs d’Educació
NÚMERO 39 | GENER DEL 2014
L’escola i els avis teixeixen junts El projecte «Teixint mons» aposta per la col·laboració intergeneracional El 25 d’abril es visualitzarà un treball artístic que estan realitzant aquest curs quatre escoles i dos instituts de Figueres, amb la implicació d’un grup de dones voluntàries del Casal de la Gent Gran i el suport d’entitats i de l’administració. Teixint mons pren forma a través d’unes llargues bufandes de llana fetes per alumnes i àvies.
EDITORIAL
CÀNDID MIRÓ Assessor del CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
GENERACIONS stà bé preocupar-se per les generacions futures, especialment en el nostre àmbit laboral. Per fomentar aquesta preocupació, ens ajudarà la facilitat amb què trobarem –i potser generarem– foscos pronòstics per a aquestes generacions que ara per ara s’estan formant. Es preparen per a un món que els reclamarà potser coses ben diferents de les que els oferim. D’entrada podríem estendre’ns sobre el poc esforç que han necessitat per garantir-se un nivell de confort i consumisme segurament insostenibles. També sobre la facilitat d’accés a tecnologies de la comunicació i de l’entreteniment, sense haver previst habilitats alternatives. I, sens dubte, també hauríem de reflexionar sobre la seva exposició prematura a tota mena de perills d’efectes desconeguts: ones electromagnètiques, estrès i acceleració consumistes, sobresaturació d’informacions concentrades en titulars, d’imatges impactants, exposició a continguts sexistes, classistes, racistes... Li podem donar moltes voltes. Però no podem mostrar-nos seriosament preocupats per les generacions futures sense estar seriosament ocupats per les actuals, per les nostres, per nosaltres mateixos. Hem d’evitar que parlar de futur sigui amagar el cap sota l’ala del present, que no sigui una manera de passar per alt les nostres dependències i desorientacions, potser un compromís insuficient amb el món i la seva salut, potser una incapacitat de fer efectius uns valors que diem que sí que tenim.
E
Un grup d’àvies s’han acostat als alumnes de quatre escoles i de dos instituts per ensenyar-los la confecció de bufandes de llana. ESCOLES FIGUERES | MAIRENA RIVAS
146500
El Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) ha dinamitzat un nou projecte que porta per nom Teixint mons i en el qual es col·labora amb un col·lectiu amb el qual encara no s’havia treballat mai directament, com és el Casal de la Gent Gran de Figueres i l’Associació de la Gent Gran de Figueres. Tret de les escasses i encertades iniciatives d’alguns centres amb experiències directes de treball conjunt amb la gent gran, a la comarca de l’Alt Empordà no es coneixen experiències on escola, família, administració i gent gran realitzin un treball conjunt. Teixint mons integra, en l’àmbit de la dinàmica escolar, un treball amb la gent gran, que consisteix a confeccionar unes bufandes que decoraran, a partir del 25 d’abril i durant dos mesos, els arbres
i el mobiliari urbà de la plaça de l’Ajuntament de Figueres i les columnes de l’entrada principal de la casa de la vila. En definitiva, la culminació del projecte és una instal·lació artística i educativa, obra dels alumnes de quatre escoles de la ciutat i de dos instituts, que hauran rebut l’ajuda de les àvies del Casal de la Gent Gran i també de mares i àvies del seu entorn familiar. Teixint mons s’ha posat en marxa aquest curs 2013-2014 i ha començat a materialitzar-se el segon trimestre del curs. El grup impulsor d’aquesta iniciativa està format per representants dels sis centres educatius implicats –les escoles Josep Pallach, Sant Pau, Salvador Dalí i Carme Guasch i Darné, i els instituts Alexandre Deulofeu i Ramon Muntaner–, que desenvolu-
pen el projecte associat a continguts curriculars. Teixint mons també enllaça amb una de les línies de treball del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel que fa als projectes de Servei Comunitari i Aprenentatge i Servei (ApS), articulats dins del Pla educatiu d’entorn (PEE) de Figueres. Alguns dels objectius a complir d’aquest projecte són donar a conèixer la riquesa de l’intercanvi intergeneracional, així com posar en relleu una manera de fer i entendre la societat, més respectuosa amb l’entorn, els moviments creatius i el compromís social, per una banda, i generar una inquietud transformadora dels espais públics com a patrimoni propi i col·lectiu, on l’espai de joc i de passeig esdevinguin un entorn amable d’intercanvi social, per l’altra.
LA DADA
El projecte Teixint mons s’estructura en aquests cinc eixos de treball: TEIXINT ENTRE IGUALS 쩛 Promoure la igualtat de gènere. TEIXINT DE 0 A 99 ANYS 쩛 Fomentar les relacions intergeneracionals. TEIXINT DES DEL COMERÇ JUST 쩛 Impulsar el consum responsable i donar a conèixer les condicions de treball infantil. TEIXINT DES DEL RECICLATGE 쩛 Respectar el medi ambient i donar un valor afegit als objectes de consum. TEIXINT SENSE PRESSA 쩛 Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge, reflexionar i gaudir del temps de pausa.
II
Diàlegs d’Educació
DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
L’Institut Ramon Muntaner ja prepara el seu 175è aniversari FIGUERES | M. R.
A finals d’aquest curs, l’Associació d’exalumnes i exprofessors de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres farà un acte previ de la commemoració del 175è aniversari: una gran trobada-sopar intergeneracional. El director del centre, Francesc Canet, explica que, oficialment, però, les activitats arrencaran just el mateix dia en què es va iniciar l’activitat acadèmica el curs 1839-1840: el primer d’octubre, que aquest any serà un dimecres. Aquest dia es farà, com fa 175 anys, un acte públic. Els grans eixos de la commemoració seran l’edició de dos llibres i un audiovisual de la història de l’institut, la celebració d’un simposi (4-5 dies) al voltant d’un tema educatiu el juny de 2015, un cicle de conferències (de periodicitat mensual) a càrrec de destacades personalitats del món cultural. A banda d’això, moltes activitats protagonitzades pels alum-
nes actuals (matemàtiques, ciències naturals i experimentals, art, música, literatura, etc.) Tots els exalumnes i exprofessors de l’institut seran convidats als actes. “Els considerem il·lustres a tots, si bé n’hi ha alguns que han excel·lit professionalment i, òbviament, ja hem començat a contactar amb ells per tal de poder-los implicar, especialment en xerrades-col·loqui o conferències”, comenta Canet, i hi afegeix que es compta amb la implicació especial dels alumnes actuals. El Ramon Muntaner és l’institut públic “continuadament en actiu” més antic de l’Estat espanyol. Es pot dir que el centre educatiu ha estat un referent de la vida acadèmica i cultural de la ciutat i de la comarca durant un llarguíssim període de temps. Es creu que va ser fins a 1855 l’únic institut de la província, i que fins fa menys de 50 anys, era l’únic de la ciutat i de tot l’Alt Empordà.
El mestre David Coll acompanyat d’un grup d’alumnes a l’Escola de Primària de Thillé Boubacar. ARXIU DAVID COLL
L’Escola Anicet de Pagès i l’escola de Thillé, al Senegal, s’han agermanat ® El projecte té com a objectiu un intercanvi cultural i també introduir les TIC al centre africà FIGUERES | MAIRENA RIVAS
els nens tenen a mà tot allò que els servirà per jugar. Les famílies tenen un paper important en aquest projecte, ja que són les que aporten a la llar d’infants tot aquest material reciclable. La idea és que els petits aprenguin a divertir-se amb elements de la vida quotidiana, sobretot aquells que tenen a veure amb les tres R (reciclar, reutilitzar i reduir).
A l’Anicet de Pagès, de Figueres, fa sis mesos van tenir un somni que avui és una realitat: l’agermanament amb una escola de Senegal, al municipi de Thillé Boubacar. Aquest projecte té com a finalitat principal intercanviar cultura en tots els aspectes. Tanmateix, està basat en la introducció de les TIC a l’escola i al poble africà. A l’escola figuerenca, s’incideix en les tasques que comporten aquest tipus de projecte educatiu solidari, de cara a l’enriquiment que suposa per als aprenentatges i creixement personal dels alumnes. David Coll és un dels mestres que ha engrescat la comunitat educativa per fer possible que els nens i les nenes de Thillé Boubacar puguin progressar socialment i desenvolupar un projecte pedagògic a la seva escola. “Estic enormement feliç de poder formar part de les vides d’aquestes persones, que elles formin part de la meva i veure-les somrient, haig de dir que és de les experiències més maques que he tingut fins al moment i que probablement pu-
gui tenir d’aquí en endavant”, explica David Coll, el qual va ser convidat d’honor en la festa folklòrica que van preparar els veïns de Thillé per oficialitzar l’agermanament. El mes d’agost, una representació de l’escola hi tornarà, a desenvolupar la formació d’informàtica perquè el poble de Thillé es pugui globalitzar i es pugui facilitar l’aproximació dels uns amb els altres. David Coll es felicita
que gràcies a l’agermanament les dues escoles intercanviaran diferents tasques acadèmiques entre alumnes, que aprendran els uns dels altres. La línia pedagògica de l’escola Anicet de Pagès està basada en els valors humans. “Això ha fet que fos molt fàcil dirigir i focalitzar aquest projecte amb el Senegal, ja que allà també tenen uns valors humans molt profunds”, ha assenyalat el mestre figuerenc.
joritàriament, són molt positius i se subratlla la força del teatre com a procés d’aprenentatge i com a activitat necessària a l’educació, però de forma paradoxal la presència del joc dramàtic o teatre als centres educatius de primària, secundària o universitaris és molt escassa, quasi simbòlica. És més que demostrat que el joc és la base d’aprenentatge de les persones, ja que és la manera que tenim d’experimentar, explorar, expressar-nos, i engloba el treball físic, emocional i intel·lectual. De manera contradictòria,
es va reduint l’espai i el temps del joc fins a desaparèixer als nostres centres educatius, ja que existeix la falsa creença que jugar no és seriós i sembla que es perd el temps! Jugar és seriós, i fer teatre és el joc més seriós, complet i al mateix temps divertit que hi ha! El teatre permet un treball transversal amb el grup, l’apodera i el fa partícip d’un procés creatiu i democràtic. A més, desenvolupa les habilitats socials, afavoreix la cohesió de grup i millora l’expressió oral, corporal i emocional. El teatre dóna un context i
sentit a l’aprenentatge. Augusto Boal, creador del Teatre de l’oprimit ens recorda: “Si ets capaç de fer el que fa un personatge a la ficció, també pots ser capaç de ferho en realitat. És com un entrenament de vida que es converteix en un acte de transformador, ja que els canvis en la ficció són el primer pas per canviar la nostra realitat”. Com podem veure, el teatre és molt més que el clàssic escenari a la italiana, on hi ha una tarima elevada i un públic assegut a l’altra banda, model que vam heretar del segle XVIII. Hi ha moltes formes teatrals més
properes: “Tothom pot fer teatre, fins i tot els actors” (Boal). Afortunadament, la tendència de l’educació, tot i que molt a poc a poc, està evolucionant i es comença a canviar una mica la percepció sobre el joc i el teatre. Actualment, el Teatre social i Teatre pedagògic va guanyant professionals que col·laboren amb centres educatius amb molt d’èxit. Esperem que la paradoxa es dilueixi en un futur pròxim a favor de més Teatre. “El teatro es un atajo pedagógico” Federico García Lorca.
Els petits de la llar de Cadaqués juguen amb peces reciclades. LLAR ES PAPANELL
Jocs amb materials reciclables CADAQUÉS | M. R.
Els petits de la llar d’infants Es Papanell, de Cadaqués, tenen com a diversió el joc amb material reciclat. Xapes d’ampolla, taps de plàstic, ampolles, tetra-briks, tot és vàlid perquè els infants manipulin, facin seriacions, diferenciïn les textures o construeixin estructures. Les educadores disposen d’una àmplia catifa a terra, on
A FONS
DAVID MARTÍNEZ Professor de les Universitats de Girona i Metropolia (Helsinki)
EL TEATRE I L’EDUCACIÓ
Q
uan es fa teatre en un marc educatiu, sigui el format que sigui, els comentaris, ma-
Amb el document que acredita l’agermanament entre escoles. ARXIU DAVID COLL
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014
III
DIALOGUEM AMB...
César Flores ALUMNE EN PRÀCTIQUES DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR DE SISTEMES MICROINFORMÀTICS I XARXES.(INS CENDRASSOS)
«La informàtica és un camp que em permet fer moltes coses» matí a una del migdia.
ENTREVISTA César Flores va néixer a Bolívia fa 18 anys, tot i que ha passat més de la meitat de la seva vida aquí. La seva família es va traslladar a Figueres quan ell cursava primer de Primària i la seva escolaritat l’ha fet a les escoles Cor de Maria i La Salle. Ara estudia un cicle formatiu d’informàtica als Cendrassos i compagina les classes teòriques amb la pràctica que desenvolupa a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Empordà. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Per què has escollit estudis d’informàtica? R Perquè crec que és un camp que em permet fer moltes coses. Crec que se m’obren més portes de cara al futur estudiant informàtica que no pas qualsevol altra cosa. Penso que m’anirà bé per una qüestió de sortides professionals. P Quan has iniciat les pràctiques al Servei Educatiu? R
El mes d’octubre passat.
P
I com s’estructuren?
Són 350 hores. Vinc cada dia, de dilluns a divendres, de nou del R
P
I les classes teòriques a l’institut?
Hi vaig a les tardes, cada dia, des de tres quarts de tres fins quasi les vuit, menys els dijous, que començo una hora més tard. R
P Inverteixes tot el dia en la teva formació. R
Sí, és molt important per a mi.
Quina és la tasca que tens encomanada aquí, al Servei Educatiu? P
L’Àngel [Àngel Agustí] està molt al meu costat en la feina que faig. Ell sempre m’ajuda i em diu el que he de fer. Es tracta de resoldre problemes informàtics que sorgeixen, bàsicament, i també ens ocupem de la pàgina web.
César Flores és un apassionat de la informàtica, però té altres aficions, com jugar a futbol. M. RIVAS
R
Avui, per exemple, què t’ha tocat fer?
pensava que seria el mateix que havíem estat fent a classe però un cop t’hi poses veus que és molt diferent.
hem aprovat totes les assignatures del curs anterior. Per obtenir el títol, has de fer totes les pràctiques.
P Quina és l’especialitat que estàs fent?
P Què és el més important que estàs aprenent al Servei Educatiu? R El manteniment de xarxes, saber muntar ordinadors, administrar Windows Server i a fer pàgines web.
P Aquesta feina et permet posar en pràctica tot allò que aprens teòricament a classe?
R De moment, tècnic informàtic. Després vindrà el cicle formatiu on hi ha tres branques a fer, la de programador, la d’aplicacions i la d’administrador de xarxes. M’interessa molt poder fer tot això i després anar a la universitat a estudiar informàtica. El meu germà ha estudiat el mateix que estic estudiant jo i ara ell està a la universitat. P És fàcil accedir a beques de pràctiques com aquesta?
R Sí, encara que en molts aspectes no té gaire res a veure. Aquí es tracta de practicar molt. Jo
R A l’institut ens diuen que hem de fer de forma obligatòria les pràctiques i hi podem accedir si
R M’agradaria poder fer xarxes, però el meu ordinador no m’ho permet. M’agrada fer fotos i utilitzar el programa Adobe Photoshop.
«M’agradaria poder-me dedicar professionalment a ser programador informàtic»
P
Un plànol de les connexions que hi ha al Servei Educatiu. Ens hi hem passat tot el matí i ara el que volíem fer era passar-ho tot a Excel. R
P Com és el dia a dia en aquestes pràctiques? R Els primers dies d’estar aquí vaig muntar ordinadors, perquè els que hi havia estaven molt vells. També he d’administrar el domini, fer altes i baixes d’usuaris. També faig el manteniment
del servidor. L’Àngel, a més, m’ensenya moltes coses que tenen a veure amb la pàgina web, i amb el Google Sites, que jo no havia pràcticament tocat mai. Ara estic aprenent molt. Em va dir l’Àngel que em deixaria fer alguna cosa a la pàgina web.
P
On veus el teu futur professional?
M’agradaria poder-me dedicar professionalment a ser programador informàtic. R
P En l’àmbit professional, què és el que més t’agrada fer amb l’ordinador?
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Els esmorzars saludables de l’Olivar Gran ® Engeguen la campanya «No esmorzis a corre-cuita, fes-ho amb calma, fes-ho amb fruita» FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Els alumnes i el professorat de la USSE (Unitat de suport a l’educació especial) conjuntament amb els delegats verds de l’Institut Olivar Gran de Figueres hem engegat fa unes setmanes la campanya No esmorzis a corre-cuita, fes-ho amb calma, fes-ho amb fruita. Aquesta iniciativa pretén fomentar, sobretot entre els adolescents, el consum de fruita a l’hora d’esmorzar per contribuir a una alimentació més saludable. Aprofitant el taller de bar que fem a l’institut engeguem aquesta campanya de sensibilització amb l’objectiu de fer els esmorzars més saludables. Així doncs, a banda d’oferir entrepans i brioixeria industrial, ara també es pot comprar, a un preu molt assequible, fruita per peces i macedònies elaborades el mateix dia amb fruita de temporada. També es fan sucs naturals per intentar minvar el consum de begudes ensucrades.
Una de les imatges del díptic informatiu dels esmorzars saludables. INSTITUT OLIVAR GRAN
Ara per ara els resultats són esperançadors però encara ens queda picar molta pedra. La barra saludable Els delegats verds són els alumnes que s’ocupen de la barra sa-
ludable, que és el nom que s’ha donat a l’espai del bar de l’institut on es munta la parada de fruita. Ells mateixos, els dijous, van al supermercat a comprar les fruites per poder muntar divendres la barra on es venen les pe-
ces de fruita i les macedònies convenientment elaborades i ben presentades. Els professors responsables d’aquest taller són Joan Antoja i Alba Ribas. I han dissenyat un díptic informatiu sobre els beneficis de menjar fruites. En un dels apartats s’exposa, per exemple, que les 3/4 parts de la majoria de fruites i verdures són aigua. Per tant, quan les mengem és com si beguéssim i, així, també ens ajuden a estar hidratats. “Ep! però això no treu que beguis almenys 1 litre i 1/2 d’aigua al dia, uns 6 gots”, s’hi afegeix. El díptic està molt ben il·lustrat i no hi falten missatges per conscienciar que cal una alimentació sana i equilibrada: “En un esmorzar com cal hi ha d’haver: fruita (un suc, una peça, macedònia, melmelada), cerals (dels que van en caixes, galetes, pa, torrades...) i llet (iogurt, formatge, llet de soja, d’ametlles...)
IV
Diàlegs d’Educació
DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014 | EMPORDÀ
FLORA SECRETA
L’ACUDIT
AUTORES: LÍDIA MEDINA CORREA I AIDA GÓMEZ LOZANO (OPTATIVA VISUAL I PLÀSTICA. 4ESO)
WEB RECOMANADA
CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR
INSTITUT RAMON MUNTANER DE FIGUERES
CFGS d’Educació Infantil / CFGS d’Integració Social ls estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil capaciten per dissenyar, posar en marxa i avaluar projectes i programes educatius d’atenció a la infància. El cicle dura 2.000 hores (1.617 en un centre educatiu i 383 en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics. Els principals continguts són: didàctica de l’educació infantil; autonomia personal i salut infantil; el joc infantil i la seva metodologia; expressió i comunicació; desenvolupament cognitiu i motriu; desenvolupament socioafectiu; habilitats socials; intervenció amb famílies i atenció en menors, i projecte d’atenció a la infància. Pel que fa als estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Integració Social capaciten per programar, organitzar, realitzar i avaluar les intervencions d’integració social, tot aplicant estratègies i tècniques específiques, promovent la igualtat d’oportunitats, actuant en tot moment amb una actitud de respecte cap a les persones destinatàries i garantint la creació d’entorns segurs tant per a les persones destinatàries com per al professional. La durada és de 2.000 hores (1.617 en un centre educatiu i 383 en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics. Els principals continguts són: context de la intervenció social; metodologia
PROFESSORA: MARTA TEIXIDÓ RIBAS. INS ILLA DE RODES DE ROSES
VOCABULÀRIA
WWW.UB.EDU/XDL/VOCABULARIA/
E
Estudiants del cicle d’educació infantil, confeccionant titelles. ROGER LLEIXÀ
de la intervenció social; promoció de l’autonomia personal; inserció sociolaboral; sistemes augmentatius i alternatius de comunicació; atenció a les unitats de convivència; suport a la intervenció educativa; mediació comunitària; habilitats socials i projecte d’integració social. Per accedir a un cicle formatiu de grau superior s’ha de complir un dels requisits se-
güents: Disposar del títol de batxillerat; haver superat el COU; tenir el títol de FP2; haver superat el curs de formació específic per a l’accés als cicles de grau superior (CAS); tenir qualsevol titulació universitària o una d’equivalent; superar la prova d’accés als cicles formatius de grau superior, o superar la prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.
INFORMACIÓ Ins Ramon Muntaner 972 67 25 59 @ ies.muntaner@gmail.com W www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp
Es tracta d’un portal dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona destinat especialment als membres de la comunitat universitària amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística de les comunicacions professionals pel que fa a la terminologia. El seu funcionament és de blog en el qual apareixen apunts sobre termes i expressions lingüístiques i també sobre reculls terminològics. Aquests apunts estan etiquetats per àrees de coneixement, cosa que permet als usuaris la recerca del seu àmbit temàtic; educació, per exemple. La interfície permet també la consulta a Optimot per tal de resoldre els dubtes terminològics, i també a la interfície de consultes. Sens dubte.
La frase: “Els educadors s'han de qüestionar per a qui i a favor de qui eduquen”.
Paulo Freire (1921-1997)
RECURSOS PEDAGÒGICS
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
SERRANO, L. [IL·LUSTRADORA] EN PATUFOT
CASSANY, DANIEL EN_LÍNIA: LLEGIR I ESCRIURE A LA XARXA
TEIXIDOR, EMILI
BAULA
GRAÓ
® En Patufot, La
LA LECTURA I LA VIDA. COM INCITAR ELS NENS I ADOLESCENTS A LA LECTURA: UNA GUIA PER A PARES I MESTRES COLUMNA
® Prestigiós autor de ® El llibre explora l’impacte cabreta i els set llops, literatura infantil i juvenil, Teixidor aplega en aquest que té la xarxa en l’ús, La Caputxeta Forçuda, llibre les reflexions que ha l’aprenentatge i La rateta que llegia a destil·lat al llarg d’anys sobre l’ensenyament de la lectura i l’escaleta... pertanyen la incitació a la lectura, el l’escriptura, i més a la col·lecció «Contes sentit de la literatura juvenil, indirectament de la llengua i Desexplicats», on els grans llibres que tot la literatura i de la resta de trobareu personatges adolescent hauria d’haver matèries que usen l’escriptura i relats clàssics llegit o, entre altres, el paper digital com a eina capgirats com un de l’escola, les biblioteques, d’aprenentatge. S’adreça als mitjó. Amb el teatre i les famílies en la docents que treballen avui a arguments plens de formació de nous lectors que, amb la literatura, les aules, des de primària fins a la universitat, però sorpreses i molt d’humor que faran volar la arribaran a ser millors persones. també als interessats en la cultura i l'educació. imaginació dels primers lectors.