Diàlegs d’Educació
NÚMERO 49 | FEBRER DEL 2015
El centenari de les Escoles Normals El Museu del Joguet acull una mostra que explica l’evolució històrica de les escoles de magisteri SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’exposició Centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona (1914-2014), que va ser l’inici de la celebració d’aquest centenari, està instal·lada fins al 8 de març a Figueres, al Museu del Joguet de Catalunya. La Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, han volgut commemorar d’una manera especial l’efemèride atesa la importància i transcendència que reconeixen al Magisteri en l’educació dels infants, futurs ciutadans, com així s’esdevé en les societats actualment més avançades. També perquè els estudis “regulars” de mestre són els més antics d’entre els que s’imparteixen a la UdG de manera continuada i les Normals són els antecessors directes més remots dels centres educatius que el 1991 constituïren la UdG. A la mostra, també s’hi poden trobar documents poc coneguts del professorat sobre com han de ser els estudiants i gràfics estadístics. Hi ha, a més, un vídeo que inclou entrevistes a mestres de diferents generacions, alguns ja ju-
PROFESSOR SALOMÓ MARQUÈS COMISSARI DE L’EXPOSICIÓ
L’exposició mostra els aspectes més destacats d’aquests cent anys i ofereix una visió cronològica i temàtica: evolució dels plans d’estudis (la monarquia de primers del segle XX, la República, els anys de la Guerra Civil, la dictadura franquista, la democràcia); la incorporació del català als estudis en diferents etapes; la formació permanent del magisteri; el professorat; el perfil dels futurs mestres; el paper dels estudiants…»
«
El doctor Salomó Marquès apareix, en aquesta foto, al costat de la targeta d’identitat de la seva mare, un dels documents que configuren els elements expositius del Centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona.
bilats i altres en exercici, que expliquen els seus records d’estudiants. És un document de 20 mi-
nuts que realça la figura del mestre i la importància social de la seva tasca.
L’exposició es pot visitar fins al 8 de març a Figueres. BORJA BALSERA
XERRAR, PARLAR O ENRAONAR? JOAN RUIZ EDITORIAL errar”, a tots els territoris de parla catalana menys en mallorquí, significa, segons el DIEC, “parlar molt i sense substància, pel sol gust de fer-ho (...)”. “Parlar”, en canvi, es refereix al fet que algú expressi el que pensa mitjançant
“X
Assessor ELIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
el llenguatge articulat”. Aquests dos verbs, tan propers i allunyats alhora i en cap cas sinònims, els trobem dia rere dia a les nostres aules. Els uns, “xerren pels descosits” i no escolten el que els expliquem; els altres, parlem, sovint sense tenir en compte si el que estem
dient arriba a ser comprès pels nostres oïdors. En aquests moments que, massa sovint, ja sigui a la televisió, a la ràdio o al carrer, hi ha més gent que xerra que no pas que parla, seria bo recordar les quatre habilitats lingüístiques que existeixen, i que qualsevol usuari de la llengua hauria de dominar per poder comunicarse amb eficàcia en totes les situacions possibles: llegir, escriure, parlar i escoltar. A les nostres escoles i als nostres instituts es treballa molt (i
molt bé, per cert, en els centres que tinc la sort de conèixer) el llegir i l’escriure però, per una o altra raó, a mesura que els nostres alumnes es van fent grans, es va deixant massa de banda el parlar i l’escoltar. Recentment, va aparèixer a la premsa un estudi elaborat per diversos professors universitaris que determinava que el nivell d’expressió oral dels estudiants de secundària i dels d’estudis superiors és “insuficient”. Aquests mateixos professors alertaven que aquest tipus de
comunicació és una de les competències pendents del sistema educatiu català. Seria bo no perdre de vista que, si una de les finalitats principals de les escoles i dels instituts és formar ciutadans crítics, lliures i responsables, no podem pretendre que quan siguin adults sàpiguen escoltar si prèviament no els hem ensenyat a parlar. Finalment, potser ja seria hora de començar a donar sentit a un verb tan nostrat com enraonar, del mateix camp semàntic que els dos anteriors i sinònim de parlar, però que inclou la raó i, per tant, l’ús de la intel·ligència.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Alumnes del Deulofeu i gent gran intercanvien i comparteixen habilitats ® L’institut figuerenc promou des de fa tres cursos un projecte intergeneracional de servei a la comunitat FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Un projecte que va néixer fa tres cursos a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, basat en la relació intergeneracional entre gent gran i alumnes, ha anat agafant de mica una mica una dimensió molt àmplia. Aquesta proposta de servei a la comunitat es va concebre com a matèria optativa, però amb vista al curs vinent és previst
que comenci a formar part del programa curricular. Els objectius del projecte, que actualment coordinen les psicopedagogues Ester Font, Sandra Pérez i Meritxell Amela, és aprendre i compartir coneixements i habilitats mitjançant l’experiència de la gent gran i els alumnes. “En què poden ajudar els joves a la gent gran? En l’ús d’eines digitals. La gent gran necessita que algú els acompanyi en l’aprenentatge entorn de l’ordinador i el mòbil, i això els nostres alumnes ho dominen bé”, explica Ester Font. Llavors hi ha l’altra part, la
diants sobre la col·laboració amb la gent gran: “Aprenem coses que no aprenem habitualment a classe: les coses de la gent gran.” “Hem millorat el fet de saber estar, saber parlar i relacionar-nos amb persones de diferents edats.” “L’optativa m’ha agradat molt: he perdut la por a parlar davant la gent.”
Estudiants i avis, compartint una estona de conversa. INSTITUT ALEXANDRE DEULOFEU
corresponent a l’aportació que poden fer els avis als joves. En aquest cas, la gent gran dóna coneixements d’abans, relacionats amb les seves històries particu-
lars, als alumnes, i també comparteixen amb ells classes de ioga o de gimnàstica. Aquestes són algunes de les valoracions que han fet els estu-
Escoles i entitats socials La relació que hi ha entre la gent gran i els estudiants de secundària ha permès crear nous vincles per mitjà d’altres projectes, com Teixint mons, en el qual també intervenen escoles de primària. La idea de l’institut és poder ampliar el projecte de servei comunitari a la participació en altres àmbits, a banda del Casal de la Gent Gran o els centres de primària, com ara entitats de caràcter social.
La «Vaca Psico», titella dels A l’Escola Joan Reglà, tenen cura dels animals mentre descobreixen i aprenen infants de la llar de Palau
® El centre té el distintiu d’Escola Verda, i ha fet un galliner on hi ha quatre gallines i un gall BÀSCARA | M. R.
Al galliner de l’Escola Joan Reglà de Bàscara, hi ha quatre gallines i un gall. L’estructura està situada al recinte tancat de l’hort, al fons del pati, i s’ha convertit en un espai per observar, explorar, experimentar, crear hipòtesis, treballen la responsabilitat i la cura dels animals. “Al principi va costar que naixessin els pollets de manera natural, amb la lloca. Però la sorpresa es va produir en arribar un setembre, quan ens vam trobar que havien nascut dos pollets amb la tranquil·litat de l’estiu”, expliquen els mestres. Una de les activitats vinculada al galliner i que agrada molt als alumnes és la incubadora. Aquesta activitat es va repetint cada tres anys. “En aquests moments, ens ha permès veure quin és el procés des del naixement del pollet fins a la seva vida d’adult, quan es transforma en gall o gallina. En el dia a dia, els alumnes han pogut fer el seu seguiment, des d’escoltar el piu-piu del pollet a dins de l’ou, fins al moment del picoteig
A FONS
EDUC’ART, SERVEIS EDUCATIUS I CULTURALS S.L Ciutadella i castell de la Trinitat de Roses
LA CIUTADELLA DE ROSES TIC-TAC equip d’Educ’art, que gestiona el servei educatiu de la Ciutadella de Roses i el castell de la Trinitat, hem apostat aquest curs per les noves tecnologies com una eina per descobrir el patrimoni de Ro-
L’
El galliner de l’escola. ESC JOAN REGLÀ
tenir un contacte directe amb la natura. Fomenten la vida saludable, el respecte per l’entorn i promouen actuacions per a un món sostenible”, comenten els mestres, alhora que assenyalen: “És un projecte molt competencial, que ens permet treballar molts continguts, com expressió oral, lectoescriptura, numeració i càlcul, mesura, geometria, lògica i descoberta de l’entorn, tot a partir de la realitat que ens envolta. Els nens i les nenes aprenen sense adonar-se’n.”
de la closca per poder sortir”, remarquen els mestres. Tots els alumnes de l’escola participen en aquest projecte, des de P3 fins a 6è. Cada dia un grup fa les tasques bàsiques que comporta el galliner: donar menjar, blat i farro (blat de moro) i restes orgàniques de la cuina als animals, donar-los aigua i recollir els ous. Els alumnes de Cicle superior són els encarregats de netejar-lo. La gallinassa que es recull també s’aprofita per adobar l’hort. “Aquestes tasques ens permeten
Cançons, contes, endevinalles D’aquesta manera, els alumnes desenvolupen moltes capacitats de manera natural i en gaudeixen molt. En el marc del projecte del galliner es treballen cançons, contes, endevinalles, observació directa de la gallina, alimentació, reproducció i experimentació amb l’ou, entre altres. L’Escola Joan Reglà té el distintiu d’Escola Verda i el projecte del galliner es va iniciar el curs 2007-2008.
ses de manera rigorosa i alhora lúdica i motivadora. Tot el jaciment està senyalitzat amb codis QR, idea pionera de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Roses, i ens permeten aprofundir en els continguts de les restes arqueològiques dels 2500 anys d’història de la Ciutadella. Però són les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement aquelles que fan que aquestes eines tecnològiques permetin un aprenentatge significatiu i que la descoberta del patrimoni esdevingui tota una experiència cultural. Per aquest motiu, hem creat noves activitats pensades per ser desenvolupades amb la utilització de
càmeres, mòbils, GPS o iPads. Una de les activitats, que forma part del programa Una comarca de museu, és Parlem de Grecs, Romans, Monjos i Soldats. Està programada per a primària i fa un recorregut pels quatre grans períodes de la Ciutadella a través de quatre personatges animats, que conviden els alumnes a descobrir objectes amagats, cada un significatiu d’una època concreta. Un cop completat el joc, el grup crea una petita pel·lícula d’animació que actua de resum final. S’utilitzen els iPads i la tècnica de stop motion, sense deixar de banda els objectes físics que els alumnes van descobrint al llarg del recorregut.
PALAU-SAVERDERA | M. R.
Aquest any, a la llar d’infants La Muntanyeta, ha començat el curs escolar amb un canvi de gestió: Orió Eduserveis. Un dels eixos vertebradors del seu projecte educatiu és l’atenció a la diversitat i és per això que, a banda de vetllar per l’autonomia i el benestar físic i emocional dels infants, cada dia es proposa una activitat diferent, plantejada a partir de diferents àmbits (música, anglès, psicomotricitat i matemàtiques) i de les unitats didàctiques. Un dia a la setmana, un grup reduït i heterogeni (nens de P1 i P2) va a la sala de Psicomotricitat, on els espera la Vaca Psico, un titella que condueix el ritual d’entrada de cada sessió. A través d’ella, es dóna la benvinguda a cadascun dels infants i després arriba el moment en què els petits han de despertar els cossos i preparar-se per tirar a terra una muralla de coixins. “Els infants que ho necessiten i ho desitgen tiren a terra aquesta estructura de coixins que ha preparat l’adult i ho fan amb molta energia, experimentant una gran emoció i descàrrega motriu”, diu
El resultat s’edita i s’envia al centre educatiu. Per a secundària, proposem la Gimcana TIC-TAC, on és imprescindible l’ús del mòbil per desenvolupar-se. Els alumnes han de resoldre uns enigmes amb l’ajuda de QRs que es troben a diferents espais de la Ciutadella, per arribar a una reflexió final.
Sala de «psico» de la llar. LA MUNTANYETA
la directora de la llar, Neus Morera, i hi afegeix: “A partir d’aquest moment i del material psicomotriu disposat a la sala, apareixen un munt de jocs diversos, sensorials i motrius, en funció dels interessos i de les necessitats de cada infant i que són fonamentals per al coneixement del seu cos, la construcció de la identitat i la conquesta de l’espai.” Neus Morera també destaca: “La nostra feina com a educadores és comprendre les necessitats dels infants a través del joc i acompanyar-les, procurant que visquin el plaer del seu cos en moviment.” Les eines d’aprenentatge han evolucionat, i si bé el treball amb aquestes eines a les aules s’ha generalitzat, no és tan habitual encara en els serveis educatius dels museus i espais patrimonials. L’experiència de viure en directe la història, i trepitjar-la no pot ser mai substituïda per la tecnologia, sinó que aquestes eines i l’ús del llenguatge audiovisual són un recurs més que ens connecten amb el món dels joves, i permeten que aquesta descoberta i experiència sigui més vivencial, que gaudeixin més del patrimoni i que les generacions futures el valorin i, per tant, el protegeixin, el difonguin i en continuïn gaudint.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2015
III
DIALOGUEM AMB...
Antoni Bardavio Novi PROFESSOR ASSOCIAT
«He enfocat molt el patrimoni en l’ús tant dels elements materials com dels immaterials»
DE LA UNITAT DE DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS DE LA UAB
«Cal que busquem i interpretem les restes de l’entorn patrimonial» ENTREVISTA
«La complexitat en les relacions permet que els nens puguin entendre allò que els envolta»
restes materials que ens ha deixat el passat.
d’interpretació d’això que ens envolta. I, per tant, cal sortir de l’aula, com es fa amb les ciències naturals. Cal que busquem les restes del nostre entorn patrimonial i interpretar-les.
Es treballa prou la didàctica de la història? P
Antoni Bardavio Novi és mestre de Primària i de Secundària. S’ha especialitzat en Didàctica de les Ciències Socials i, en concret, de la Història del Patrimoni. És, alhora, professor associat de la Unitat de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fa poc, va venir a Figueres, al Servei Educatiu de l’Alt Empordà, per pronunciar la conferència Aprendre a partir dels objectes. Educant per a una ciutadania democràtica des del patrimoni històric. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Com es pot aprendre a partir dels objectes?
A l’hora de plantejar-te la didàctica del patrimoni històric es dóna el fet que no disposes de coses tangibles com passaria en la didàctica de les ciències naturals. El passat, la història, ja no existeix, no és tangible, és un concepte abstracte. El que ens queda que pugui ser interpretable, allò al qual podem preguntar sobre el passat, és el patrimoni, és a dir, les R
R Jo vaig estudiar magisteri a finals dels 70 i principis dels 80 i sóc d’una generació que vam estar marcats per la Teoria de Piaget, un psicopedagog que planteja les etapes de creixement pel que fa a les capacitats d’aprenentatge. Ell sempre deia que els estudis sobre història no s’havien d’abordar fins que els nens i les nenes tinguessin 15 o 16 o 17 anys. En canvi, el món anglosaxó ens porta molt d’avantatge en aquest sentit i ha arribat a una conclusió, que ara aquí es recupera, que és que el que deia Piaget en part anava bé, però era excessivament rígid. P
Aleshores, què cal fer?
Cal que els nens i les nenes, des de ben petits, i amb ben petits vull dir 3, 4 o 5 anys, construeixin aquestes capacitats d’anàlisi del que és el temps i, entre aquest, el temps no percebut, és a dir, el temps històric. I estem amb això, amb aquesta realitat que ens diferencia de les ciències naturals, unes ciències que han aportat molta experiència innoR
Antoni Bardavio, en la seva xerrada a Figueres. SEAE
vadora al llarg del segle XX, cosa que no han fet les ciències socials i, en aquest cas, la història. És per això que encara ens estem formant en el nostre país des d’aquest punt de vista.
Aquests nois i noies que seran futurs mestres i professors han d’entendre la necessitat i el valor ciutadà i social de la visió didàctica sobre el patrimoni, incorporant-la a l’aula.
Amb quines eines es compta?
P S’entén que és important que els alumnes surtin de l’aula per entendre el patrimoni.
P
Les eines són el patrimoni que existeix, un patrimoni variat. Per la meva especialització he enfocat molt el patrimoni en l’ús de fonts materials. Si seguim el registre de la UNESCO, aquest passat que ens serveix avui dia per formar futurs ciutadans i ciutadanes està format per elements i objectes materials, però també per elements immaterials, com poden ser els costums, les tradicions i les festes. Aquestes són les eines que ens permeten avançar. R
R Això segur. Però hi ha una dicotomia sobre si la història és una ciència o és una disciplina. L’arqueologia, per exemple, ha entrat amb força i necessita molt de la ciència, i per això hi ha persones que li han donat un caire científic a la història, quan en realitat no deixa de ser una disciplina. Però coincideix amb els estudis de medi natural, amb una sèrie d’eines d’anàlisi, d’aprenentatge i
P A Primària, ja es treballa en aquesta línia: s’han unificat les ciències naturals i socials en la matèria de medi. És una bona aposta? R Absolutament. Mira, faig classes a la Universitat Autònoma de medi per a futurs mestres d’educació infantil. Donem la mateixa assignatura la persona especialitzada en el medi natural i jo que ho faig des de la mirada social. El que hi ha a fora no és disciplinar, com ho pot ser l’escola, sinó que és una xarxa sistèmica de relacions entre fenòmens. No podem mirar el que hi ha a fora des d’una perspectiva exclusiva de la biologia o de la història o de la llengua, sinó que està tot interrelacionat. És la complexitat en les relacions el que permet que en el futur els nens i les nenes puguin entendre allò que els envolta i actuar-hi d’una forma crítica. És evident que la mirada ha de ser des del medi.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Deu anys de l’escola Parc de les Aigües ® L’equip directiu i el claustre dissenyen una activitat que uneixi alumnes, mestres i famílies FIGUERES | ESCOLA PARC DE LES AIGÜES
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Dins el marc de la celebració del desè aniversari de l’escola, l’equip directiu i el claustre es planteja activitats ben diverses i variades. N’hi ha d’haver per a tots els gustos i de tots els colors: esportives, artístiques, festives, de reflexió... Unes destinades als alumnes, d’altres a les famílies, als mestres i, especialment, per a tots aquells que, des del silenci i la discreció, han posat il·lusió i coratge, hores i molta dedicació als més de deu anys de projecte educatiu. Rumiem... Més enllà d’aquest primer pensament, ens crema la idea de realitzar una activitat que uneixi alumnes, mestres i famílies. Una activitat on, ni les paraules, ni les cultures, ni els estereotips socials hi tinguin lloc. Només el pensament i la idea que l’educació ha de ser lliure i ha de garantir el desenvolupament i l’enriqui-
L’educació ha de ser lliure i ha de garantir el desenvolupament i l’enriquiment personal de tots i cadascun dels infants ment personal de tots i cadascun dels infants. Ens creuem uns whatsapps... Entre el claustre, diferents mestres s’intercanvien imatges d’en Turu, l’il·lustrador que omple la xarxa amb missatges esperançadors, crítics i sensibles sobre educació. Decidim posar-nos-hi en contacte i proposar-li una idea forassenyada: pintar entre tots un mural amb missatge. Amant dels reptes i les noves experiències, el convidem a passar uns dies a l’Empordà i a entrar de ple en la nostra realitat. En Turu, accepta. Ens coordinem i, durant dos dies, alumnes, mestres, famílies i, fins i tot algun veí, ens deixem embrutir, guiar i
Els alumnes han conviscut amb un artista i s’han sentit artistes. ESCOLA
portar per la màgia de l’art i d’un artista que, com nosaltres, creu en el poder dels pinzells, de les paraules, de la comunitat i de l’educació. “Aprendre és descobrir que tot pot ser possible” no és només una frase escrita amb tinta bonica per
decorar una paret. Durant uns dies, els alumnes del Parc han conviscut amb un artista i s’han sentit artistes i, especialment, s’han fet més “seva” la “seva” escola. Un espai on cada dia tot pot ser possible si estem disposats a aprendre i a compartir.
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2015 | EMPORDÀ
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
ENGLISH TIME ENIGMA
“ENSENYAR A SER PERSONES”
Teresa Calmó Bosch Data naixement: Figueres, 28-12-1944 (Casal de la Gent Gran Figueres)
There’s a bookshop between a cinema and a greengrocer. The cinema is on the right corner of the street. Also, there is a music store next to a pet shop. And a computer store is between the greengrocer and the pet shop. I like my neighbourhood! RESPOSTA:
SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
Al MUME podem veure l’exposició d’un dibuixant barceloní que es va fer famós a Mèxic a partir del 1941. Del 1939 al 1941, però, va viure i va dibuixar les condicions infrahumanes de subsistència en un camp de concentració del sud de França. A quin dibuixant i a quin camp de concentració ens referim? PISTA IMATGE: PISTA CITA: “[L’artista] tenia un petit problema d’oïda, una peculiaritat que feia que al camp estigués al marge del marge, amb els malalts i els nens més vulnerables. Era un gran observador i retrata infants que estan al límit. Als seus dibuixos veiem, per primera vegada, infants morts. Alguns d’aquests infants van néixer al camp i van passar els seus únics anys de vida tancats. Eric Forcada RESPOSTA:
WEB RECOMANADA
Josep Narro - Camp d’Argelers
aig cursar tots els estudis de primària i el comerç fins als 14 anys. No vaig poder continuar estudiant perquè, en aquells anys, ser filla de “vençuts” i treballadors de classe humil et condicionava. A les cases, hi havia necessitats i tothom que podia anava a treballar a partir dels 14 anys. Més encara si eres una noia. Als anys 60, poques eren les noies que podíem optar a cursar estudis superiors i universitaris. El món de l’escola m’encantava. M’hi trobava molt a gust. Vaig fer grans amigues i companys. Avui dia encara anem juntes. Ens va unir molt l’experiència de la nostra infància. Al Sant Pau, es van forjar grans amistats. Cal dir que aquest bon ambient va ser també perquè vam tenir una gran mestra, la Sra. Ramona Viladoms. Va ser una gran dona, que sabia de tot. Ens ensenyava matemàtiques, geografia, història, gramàtica, labors, cuina… podríem resumir-ho dient que ENS VA ENSENYAR A SER PERSONES. Aquesta dona jove es desvivia per ensenyar-nos a tenir coneixements, a creure en nosaltres mateixos, a aprendre a superar-nos cada dia, ens donava confiança i força per tirar endavant. En aquells anys, trobar una persona que s’impliqués tant no era fàcil. Els anys eren molt durs, el català no s’estudiava ni res relacionat amb la història de Catalunya. L’Enciclopedia Álvarez ens acompanyava durant la nostra vida escolar. Quan entràvem i sor-
“V
tíem de classe cantàvem el Viva España. El que més odiava era “la Formación del Espíritu Nacional”. Recordo amb il·lusió les excursions a Empúries i a Ribes de Freser. També recordo quan ens repartien la llet en pols, el formatge i la mantega dels Americans. Els primers divendres de mes ens donaven un panet i xocolata. Eren anys en què a les classes hi havia tres claus: un per al quadre de Franco, un altre per al del Primo de Rivera i un on es penjava el Sant Crist. Amb això ja t’ho dic tot! Sembla que aquest és el camí que tornarem a seguir amb tot el que veiem de la Llei Wert. A diferència d’abans veig que la mainada estudia menys, tenen menys coneixements d’història, de geografia, de matemàtiques... Penso que ens feien estudiar més a nosaltres. Les matemàtiques eren el meu deliri. Aquelles nenes dels 60 vam criar els nostres fills i filles amb molt d’esforç i mirant que poguessin tenir estudis. La nostra generació va patir molt i va treballar molt per a un món millor amb drets, facilitats tant per a homes com per a dones, serveis d’atenció de caràcter social, sanitari i accés a l’ensenyament. Tots aquests avenços, veig que minven i es retallen. Sembla que els governs actuals –autonòmic, estatal i mundial– han volgut esfondrar la gent i que aquesta no tingui opcions a tenir un món millor. Penso que els nostres néts i nétes no tindran un futur tan brillant com el que pensàvem que tindrien fruit del nostre esforç. Ara, treballant, s’és pobre.
1 Music store 2 Pet shop 3 Computer store 4 Greengrocer 5 Bookshop 6 Cinema
La Teresa Calmó va fer els pàrvuls al Liceu del carrer Monturiol de Figueres. Als 6 anys va passar a les escoles nacionals, l’actual col·legi Sant Pau.
LA FRASE
JOAN TRIADÚ
PRECIPITA (ACTIVANDO LA CIENCIA COLECTIVA) HTTP://WWW.PRECIPITA.ES/
RIBES DE FRESER, 1921 - BARCELONA, 2010
Web de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), que depèn del Ministeri d’Economia i Competitivitat. És una promoció de l’administració amb el sistema de micromecenatge. És a dir, demana la col·laboració ciutadana per tirar endavant propostes de recerca científica. Actualment hi ha projectes procedents de centres catalans, com
l’Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació Josep Carreras o l’Hospital Clínic de Barcelona, al costat d’altres d’arreu del món. Com en altres plataformes de micromecenatge, els projectes tenen un termini per recaptar els diners necessaris. Si es recapten, el projecte tira endavant. Si no, el projecte es descarta i es retornen els diners amb què es volia col·laborar.
persona de cultura, em refereixo a la seva disposició a adquirir coneixements generals sobre qualsevol aspecte del saber humà»
« Quan defineixo el mestre com una
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «LA TÀNIA I TOTES LES TORTUGUES»
TÍTOL: «EL NOI DEL VESTIT»
TÍTOL: «BITLLET D’ANADA I TORNADA»
AUTORA: VILLANUEVA I PERARNAU, MURIEL CRUÏLLA, 2013
AUTOR: WALLIAMS, DAVID ESTRELLA POLAR, 2013
AUTORA: LIENAS, GEMMA ESTRELLA POLAR, 2011
Temàtica: RESPECTE (8-10 anys)
Temàtica: DIFERÈNCIES (10-12 anys)
Temàtica: TRASTORNS ALIMENTARIS (12-14 anys)
® La Tània s’enfada amb el seu pare perquè no li vol comprar una tortuga. Però després d’una excursió amb l’escola, a un centre de recuperació d’amfibis i rèptils, la nena comprèn que val més que els animals visquin en llibertat, en el seu entorn natural. Una història entranyable que explica de forma senzilla la necessitat de respecte envers els animals i on la il·lustradora, OnaCaussa, aconsegueix una harmonia perfecta entre text i imatges.
® El protagonista, en Dennis, viu una vida normal i una mica avorrida, fins que un dia coneix una nova companya i decideixen fer passar en Dennis per una amiga francesa de la Lisa, i anar disfressat de noia a l’escola. Divertit per poder jugar a ser una altra persona, es trobarà que no tothom accepta aquest canvi i, en ser descobert l’engany, quedarà avergonyit. Un llibre ple de sentiments, que parla dels estereotips sexistes.
® Una novel·la que tracta el tema
de l’anorèxia. Lienas ens enfoca el tema a través del personatge de la Marta, una noia adolescent que comença a obsessionar-se pel seu pes. El llibre recull tot de situacions que se succeeixen entorn de la malaltia de la jove. Un relat molt realista que mostra la situació dramàtica d’una vivència d’aquest tipus, però també el valor de l’amistat, la necessitat d’autoestima... Molt recomanable per als joves.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga