EMPORDÀ | DIMARTS 29 DE GENER DEL 2013
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 30 | GENER DEL 2013
“La geografia entra pels peus” EDITORIAL
Els professors defensen que cal fer sortir els alumnes de l’aula
ÀNGEL AGUSTÍ
La frase “La geografia entra pels peus” la va citar el pedagog i geògraf Pau Vila i l’ha recuperat de la memòria el biòleg i naturalista Josep Maria Dacosta per il·lustrar la idea que “tenim el privilegi de viure en un lloc amb un gran interès natural i cultural, en un escenari en el qual podem aprendre moltes coses”.
Professor assessor del CRP. Servei Educatiu de l’Alt Empordà
EDUCACIÓ 2.0 ui no coneix algú que, quan programa un viatge, ha utilitzat la Xarxa per saber l’opinió que tenen d’un hotel els hostes que s’hi han allotjat abans? Estem immersos en la xarxa, i amb nosaltres el nostre alumnat. Sentim a parlar d’un canvi de paradigma, de noves relacions entre les persones. Només cal veure com, cada cop més, la societat civil es fa protagonista dels esdeveniments més rellevants de l’actualitat. I la societat que protagonitzarà el futur és el nostre alumnat present. És en aquest nou paradigma –en què tot és a un “clic” i es comparteix, en què l’autoria es reconeix amb un Creative Commons, en què de l’actitud col·laborativa neixen projectes molt interessants i s’han sobrepassat molts obstacles que semblaven infranquejables– que hem d’educar les generacions futures que ara es troben amb una allau d’informació que han d’aprendre a destriar, és l’anomenada competència informacional. Canvia el paradigma, no la realitat, i la xarxa 2.0 no deixa de ser una còpia d’aquesta, hi ha comunitats que s’ajuden, però també individus que només busquen de satisfer les seves necessitats, i no tothom és conscient del que pot comportar –en la seguretat de casa– una mala decisió. Cal doncs posar sobre avís els més incauts, els nostres joves, sobre la seguretat a Internet. Per bé o per mal la Xarxa 2.0 ens porta cap a reptes per als quals ens hem de preparar nosaltres i el nostre alumnat. No val creure que tot ho farem a través de la Xarxa 2.0, ni tampoc excusar-se per no usar-la. Recordem que som animals socials i que hem de potenciar totes les formes de relació.
Q
Josep Maria Dacosta, en un dels racons de Figueres des del qual les vistes sobre la comarca són excepcionals, el castell de Sant Ferran. ROGER LLEIXÀ
per aprendre coses. I la força d’aquestes coses és que tenen un valor universal.” El biòleg exemplifica aquesta afirmació d’universalitat dient: “Un pot anar a veure una vinya d’on surt un vi excel·lent. Pot mirar els ceps i veure que hi ha una paret de pedra seca en la qual es fan els líquens que, a més, han estat pintats per l’artista Pitxot. I tot això ho tenim al nostre abast.” Josep Maria Dacosta també parla, per exemple, de l’oli. “L’or líquid –exposa– ha estat pintat per Dalí i ell mateix va erigir el monument a Francesc Pujols sobre una soca d’olivera. Josep Pla ha parlat d’aquest oli i Ferran Adrià n’ha difós el seu ús a la cuina. És important que el nostre oli impregni el nostre territori perquè sigui un referent mundial.” Els atractius naturals i cultu-
38871
El biòleg i naturalista figuerenc Josep Maria Dacosta ha participat fa poc en una sessió de les Trobades Pedagògiques, al Servei Educatiu de l’Alt Empordà, per tractar el tema El litoral de l'Empordà, lloc excepcional per a l'aprenentatge de la biologia. Amb la seva xerrada, ha engrescat el professorat a “aprofitar el fet que tenim un litoral excepcional per treure-li el màxim de suc didàctic”. Dacosta és de l’opinió que “en un món transversal i amb xarxa hem de mirar d’aprendre coses fora de l’aula d’una manera agradable i que ens donin prestigi”. I és fàcil fer-ho perquè: “Tenim el privilegi de viure en un lloc amb un gran interès natural i cultural, que, amb distàncies curtes, ens permet canviar d’escenaris
1 de febrer: CLUB DE FEINA. Lloc: Can Laporta. Hora: de 9 a 10.30 h
CARNAVAL
AGENDA CULTURAL FEBRER 2013
8 de febrer: 10 h Rua de la Llar d’Infants. Tema: Jo també m’he cremat 15.15 h Rua al pati de l’escola J.Peñuelas. Organitza: CEIP J.Peñuelas del Río. 10 de febrer: 11.45 h Concentració a la Plaça de l’Ajuntament 12 h Cercavila de Carnaval amb els Xanquers de l’Albera. 13 h Espectacle d’Animació Infantil amb la companyia Viri Virom. Lloc: davant de la Societat. 14 h DINAR POPULAR a la Sala de la Societat. 17 h BALL DE CARNAVAL amb la Disco Mòbil LASER SHOW Lloc: Sala de la Societat
rals de l’Alt Empordà són molts i molt variats i és important, com diu Josep Maria Dacosta, trepitjar sobre el terreny: “Tenim vies verdes, el camí de Sant Jaume, els parcs naturals. I per citar algun altre exemple, a l’hora de treballar les matemàtiques comptem amb un espai emblemàtic i excepcional com és la plaça de la Geometria de Borrassà.” Activitats pedagògiques Totes aquestes inquietuds, Josep Maria Dacosta les ha traslladat als mestres i professors que, cada cop, mostren més interès per impartir la lliçó sobre el territori. L’EduFoc, una iniciativa impulsada des del Servei Educatiu per treballar amb els alumnes els efectes dels focs forestals que van assolar la comarca l’estiu passat, ha permès, en aquest sentit, dis-
INAUGURACIÓ DE LA NOVA EXPOSICIÓ TEMPORAL: “Memorial Retirada” Instal·lació fotogràfica de Philippe Domergue. Lloc: Museu Memorial de l’Exili. Hora: 12 h. 15 de febrer: CLUB DE FEINA Lloc: Can Laporta. Hora: de 9 a 10.30 h 20 de febrer: EXCURSIÓ A REUS, LA CIUTAT DE GAUDÍ. Inscripcions a Can Laporta del 28 de gener al 13 de febrer, de 17 a 20 h. Preu: 51 € / Preu socis Casal Avi: 46 € 22 de febrer: REUNIÓ GENERAL DE SOCIS DEL CASAL DE L’AVI. Lloc: Porxos de Can Laporta. Hora: 17 h. En acabar la reunió, berenar per a tothom.
Organitza:
24 de febrer: JORNADA PORTES OBERTES AL MUME. Entrada gratuïta de 10 a 14 h. 11 h VISITA GUIADA GRATUÏTA Del 8 al 22 de febrer: EXPOSICIÓ: “Aigua + pigment + paper”, a càrrec de Dolors García Cadarso. Lloc: Porxos de Can Laporta. 27 de febrer: HORA DEL CONTE, a càrrec del personal de la Hora: de dilluns a divendres de 17 a 20 h biblioteca. Lloc: Biblioteca C. Bosch de la Trinxeria. Hora: 17 h
Col·labora:
9 de febrer: Presentació del llibre de Cecilia G. de Guilarte: Un barco cargado de… Lloc: Museu Memorial de l’Exili. Hora: 11 h.
Obertes inscripcions: de dilluns a divendres de 16 h a 21 h. Tel. 972 55 57 13 - canlaporta@lajonquera.cat
20 de març: EXCURSIÓ A LA CASA ÀSIA DE BARCELONA. Inscripcions a Can Laporta del 25 de febrer al 13 de març, de 17 a 20 h. Preu: 46 € / Preu socis Casal Avi: 41 €
senyar un seguit d’activitats pedagògiques que han portat l’alumnat fora de l’aula. Recuperar un vell projecte Des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà i amb la col·laboració de Josep Maria Dacosta es treballa, ara, amb la idea de poder recuperar un projecte que es va realitzar durant uns anys, ja fa temps, i que consisteix a fer sortides pràctiques en les quals els professors aprendran, de la mà del biòleg, tot el que després poden explicar als seus alumnes in situ. “Els professors tenen interès de fer sortir els nanos de l’aula i poder-los ensenyar tot això, la geografia, la natura, la cultura, els valors. D’aquesta manera, a més, els alumnes aprenen a respectar el medi, el nostre paisatge”, conclou Josep Maria Dacosta.
ATENEA. XXX CICLE AULA OBERTA - «El futur de Catalunya: cinc reflexions» Divendres 1 de febrer. A la Sala Abdó Terrades, a les 20.l5 h, “Autodeterminació i ètica democràtica, uns nous valors”, conferència de Gemma Calvet, advocada i analista política.
CLUB D´ESCACS FIGUERES. Dissabte 2 de febrer. A partir de les 4 de la tarda i als locals de l’Alberg de Joventut, CAMPIONAT DIVISIÓ D´HONOR. Diumenge 3 de febrer. A partir de les 9 del matí, al local del Casino Menestral, CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS.
COLLA SARDANISTA FLOR DE ROMANÍ. Inici a partir del febrer del curset gratuït per aprendre a ballar sardanes, l’horari serà els dissabtes a les 10 del matí, més informació al Casino.
40754
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Visiteu la nostra pàgina web www.casinomenestral.cat c/ Poeta Marquina, 2 (seu provisional) · 17600 Figueres Tel. 972 678 666 · info@casinomenestral.cat
II
DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2013 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Un moment de l’assemblea de Primària. COMUNITAT D’APRENENTATGE AMISTAT
Decisions assembleàries, a l’Amistat FIGUERES | M. R.
Les decisions al Centre d’Aprenentatge Amistat de Figueres es prenen a les assemblees. Cada classe, des de P-3 fins a 6è, celebra una assemblea setmanal, a partir de les propostes que alumnes i mestres dipositen en una bústia, que té com a lema «Parlem-ne». En cadascuna d’aquestes assemblees setmanals, existeix la figura del delegat i la del moderador. Un cop al mes, decisions que s’han pogut prendre en aquestes reunions, o propostes o suggerències sorgides a partir del debat assembleari, es porten a la trobada de delegats de Primària.
En aquestes reunions, també s’aproven o es desestimen els temes que es porten a debat. A banda d’aquesta rutina setmanal i mensual, cada trimestre se celebra, a l’escola Amistat, una assemblea general en la qual participen tots els cursos de Primària, per una banda, i tots els d’Infantil, per una altra. Les propostes concretes de les classes i les propostes que afecten a l’escola sempre s’acorden per consens a les assemblees. Al centre, hi ha altres òrgans de decisió molt participatius en què intervenen pares, alumnes i mestres. Són el plenari i també la gestora.
Pares, nens i mestres van ajudar a fer una acció en un bosc. LLAR D’INFANTS EL RIUET
Mans petites per a la reforestació RIUMORS | REDACCIÓ
Un grup de famílies de la llar municipal el Riuet de Riumors ha ajudat a la reforestació de la zona cremada el juliol passat. Assessorats per tècnics del Consell Comarcal, es va portar a terme una de les accions d’ajuda als propietaris de boscos afectats. Es tractava de fer pilons de fustes cremades que quedaven de la tala dels arbres calcinats. Aquests pilons serveixen per arrecerar els petits animalons de la zona que
A FONS
NÚRIA SOLSONA I PAIRÓ Assessora tècnica Dep. Ensenyament Direccció General d’ESO i Batxillerat
OBRIR EL CONCEPTE DE COEDUCACIÓ a majoria del professorat creiem que la coeducació forma part de la nostra pràctica educativa i, per tant, ja està inscrita en
L
han quedat sense amagatalls. La Mireia i la Raquel, educadores de la Cooperativa La Casa dels Nins, parlen de l’experiència: “Amb l’ajuda de mans grans com les dels papes i les mames vam poder ajuntar els primers troncs i gràcies als infants de la llar vam posar les branques més petites.” També hi afegeixen que “va ser una petita experiència molt enriquidora tant per a les mestres, com per a les famílies i els seus infants”. l’ADN dels centres. És cert que moltes escoles i instituts hi donen una atenció especial i tiren endavant iniciatives coeducatives molt interessants. Una mirada no superficial i més analítica de la realitat educativa a Catalunya mostra, fàcilment, com els llenguatges que s’utilitzen en els centres, en molts casos, encara no són del tot inclusius. Es parla de nens, nois i homes, és a dir, s’usa el masculí genèric amb la pretensió que engloba els dos sexes. I és una llàstima, perquè sabem que el llenguatge construeix la realitat i amb el masculí genèric construïm una realitat educativa, on les nenes, noies i dones,
L’últim dia de classe abans de les vacances de Nadal, els alumnes van fer un acte commemoratiu.FALGUÉS FOTOGRAFIA
L’Ins de la Jonquera treu conclusions de la tragèdia dels incendis de juliol ® El centre ha dedicat el primer trimestre a promoure activitats relacionades amb els focs FALGUÉS FOTOGRAFIA
LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS
La gent de la Jonquera va viure a flor de pell i amb l’olor del fum impregnada als seus cossos un gran incendi forestal que va acabar devastant 14.000 hectàrees del territori altempordanès, bona part del qual a tocar les seves cases. Aquells sis dies de juliol, marcats per la desolació, la impotència i la magnitud d’una tragèdia difícil de controlar, no s’obliden. L’institut de la Jonquera ha treballat, al llarg del primer trimestre, un seguit d’activitats relacionades amb els focs per, en definitiva, treure unes conclusions sobre el que va passar, sobre les causes, sobre les conseqüències i sobre el tractament que han fet els mitjans de comunicació d’aquest sinistre. “Es tracta d’aprendre la lliçó del foc”, explica el director de l’institut, Albert Aparicio Ceñera. Seguim caminant! El fil conductor de tot el treball, que ha desenvolupat el centre de secundària, es pot seguir en un bloc d’Internet, titulat Foc 2012: Seguim caminant!, i en el qual es recullen informacions publicaés a dir, més del 50% de la humanitat, ocupa un paper secundari. I a vegades ho fem sense tenir consciència que la primera diferència humana és la de nàixer en un cos que anomenem dona o que anomenem home. Una primera diferència que arrosseguem al llarg de la vida i que des de l’escola, com a institució social més igualitària, podem treballar. A més, la coeducació, el nucli central de l’educació, ha evolucionat els darrers anys: s’ha anat fent més complexa, tot i que actualment disposem de molts materials escolars per treballar-la. Observem com lleis i normatives que pretenien impul-
des als mitjans de comunicació, fotografies aportades per alumnes i professors –ja n’hi ha un total de 128– i també vídeos d’algunes de les propostes pedagògiques que s’han posat en pràctica. Destaquen, entre les activitats, una acampada amb els joves de 3r d’ESO a l’ermita de Santa Llúcia, amb observacions i explicacions sobre el terreny de les conseqüències de l’incendi. Performance i commemoració El programa d’activitats també ha inclòs una performance que van protagonitzar els estudiants de l’institut, a més d’un acte com-
memoratiu. D’altra banda, aquest és el fragment d’un text redactat per l’alumna Sara Fuhan Escudero Verdú, de 2n en relació amb el treball sobre el foc: “Puc recordar com el meu pare intentava mullar tot el que tenia al seu abast per prevenir les flames i de cop veure, des del pati, com baixaven muntanya avall sense pietat. Després d’allò tot va ser córrer i refugiar-nos del foc dins del cotxe. La meva mare va anar a buscar el pare, mentre nosaltres ens vàrem esperar al cotxe. Ja no es podia respirar l’aire fresc, sinó que tot era olor de fum.”
sar la igualtat i la coeducació tenen una incidència limitada per aconseguir canvis reals i quotidians. I constatem que les nenes i les noies estan tenint més èxit escolar, malgrat estar immerses en una escola androcèntrica. Això no pot deixar indiferent al professorat i ens preguntem, què vol dir que la nostra escola és androcèntrica? Vol dir que continua reproduint els estereotips culturals i promou la idea que les dones no hem estat presents en la construcció del coneixement al llarg de la història. Per modificar aquesta situació cal aprofitar la riquesa de les aportacions femenines a totes les àrees de
coneixement, a la literatura, a la història i a les ciències. És a dir portar la vida a l’aula. Ada Byron, comtessa de Lovelace, va ser la primera dona en fer una contribució important en la informàtica. Això ens permet generar un nou discurs escolar que valora la importància del coneixement femení. Un nou discurs i una nova pràctica escolar que subministren models d’imitació i referència a les noies i als nois, diferents dels que avui són majoritaris en el nostre entorn. I que contribueix al reconeixement de l’autoritat femenina i l’eliminació dels estereotips sexistes en les escoles i instituts.
EMPORDÀ | DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2013
Diàlegs d’Educació
III
DIALOGUEM AMB...
Josep Espigulé i Dalmau
cions i estils de música instrumental; el 3 de març, de música coral a Sant Pere de Rodes, en el marc del Parc Natural de Cap de Creus, i el 31 de març, diumenge de Pasqua, coincidint amb la Primavera creativa als Aiguamolls de l’Empordà. Cal dir que a cada concert també ens ha acompanyat un escrit de l’essència de l’espai que ens acull i l’especificitat i programa del que s’interpretarà. Aquests escrits són encabits en un format dissenyat, també de forma gratuïta i il·lusionada, en un logo que lliga bellament música i natura.
TÈCNIC DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
«Unim natura i música a l’hivern i a l’Empordà» ENTREVISTA Josep Espigulé i Dalmau va néixer a Figueres el 8 de febrer de l’any de la fred, el 1956. Actualment fa tasques d’informació, educació i formació dins l’equip de l’àrea d’ús públic del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. I, a més, forma part de l’equip organitzador del festival Fem Música. L’ESCALA | MAIRENA RIVAS P
Com va sorgir Fem Música?
Fem Música va sorgir d’una primera proposta que el periodista Juan Jesús Aznar ens va fer a l’equip d’Ús Públic i al Centre de Documentació del PNAE. Ja havíem treballat conjuntament amb ell en una excel·lent exposició sobre els fractals quan ell era director del Museu de la Tècnica de l’Empordà. La proposta era engrescadora per la seva senzillesa alhora que potent en la seva intenció educadora i de participació altruista per part de moltes persones. És un model d’una manera de fer coses interessants en èpoques d’ajudes magres. R
P De quina manera s’han estructurat els festivals? R Podríem resumir-ho com natura i música a l’hivern i a l’Empordà. Són també uns espais de trobada de persones que estimen, treballen i gaudeixen de la músi-
Editen:
ca i la natura, en una època de l’any que és escassa en aquestes manifestacions. Després d’unes quantes reunions amb professors i responsables dels centres o escoles de música de la comarca, gestors dels espais naturals protegits de les Alberes, Cap de Creus i Aiguamolls, i altres persones del teixit civil viu es va perfilar clarament el nom i el concepte: Fem Música. Festival de música d’hivern als espais naturals de l’Empordà. P
P
Quan va començar el festival?
El tret de sortida va ser en el darrer dia del Festival de les Aus que es fa pel pont de la Puríssima al Cortalet, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Es va poder gaudir d’un concert a l’aire lliure, de música moderna per diferents grups de la comarca, fins i tot un de rap de la zona francòfona de la Jonquera, i el sol i les cigonyes ens hi van acompanyar. R
P
Es va fer un segon concert.
El segon concert va estar ja en plena fred d’hivern, amb neu a les Salines i a les Alberes, el 13 de gener, a Can Laporta de la JonqueR
Tindrà continuïtat el projecte?
Celebrem que amb la capacitat d’un col·lectiu motivat i amb un objectiu clar i de valor, és possible, amb un cost econòmic reduït, engegar i realitzar projectes interessants. Esperem que Fem Música ens serveixi de model per engegar altres projectes on participar amb harmonia amb els nostres conciutadans tot bastint maneres de fer lliures i engrescadores. Si més no esperem repetir en propers anys aquest festival d’hivern de música en els espais naturals; per sort els racons de bellesa de la nostra comarca són tan infinits com els temes i les versions que els nostres músics ens poden oferir. Gràcies a tots plegats per fer possible aquestes riques trobades de joventut, música, natura i paraula on la calor de l’emoció amaga les fredors d’aquesta estació. R
Josep Espigulé és tècnic del Parc Natural dels Aiguamolls. MONTSENY EMPORDÀ
ra. Primer, un guia del Paratge Natural de Interès Nacional de l’Albera ens va mostrar i enriquir amb la seva sapiència la interessant exposició que trobem a Can Laporta sobre l’Albera. I, després, el segon concert de Fem Música. Aquesta vegada la temàtica era a l’entorn del piano. Obres variades i curosament interpretades tant per a joves músics, alumnes de les escoles d’arreu de la comarca, com per virtuosos músics, en ho-
res professors d’aquesta vital jovenalla. Cal remarcar que alhora detallaven i posaven paraules prèvies a les interpretacions de les peces, i això permet gaudir-ne encara amb més profunditat. P Quin és el calendari en vista als pròxims dies? R Ara queden tres concerts més: el 3 de febrer al Convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries, amb un programa musical que se centrarà en diferents forma-
PRÀCTICA REFERENT
Igualtat d’oportunitats en l’educació ® El Grup Aprenent de 4t d’ESO de l’Institut Cap Norfeu, a la final d’un certamen d’àmbit estatal ROSES | M. R.
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Els alumnes de 4t d’ESO del Grup Aprenent (Conveni Singular) de l’Institut Cap Norfeu de Roses ha arribat a la final del certamen Eres joven ¡Triunfarás!, que aquest curs ha celebrat la tercera edició i que està organitzat per la Fundación Bertelsmann. La convocatòria promou la igualtat d’oportunitats en l’educació, a més de la convivència i la diversitat. El 4 de desembre passat es va fer el lliurament de premis a Madrid. El projecte que van presentar els rosincs es diu Titiriteros i consisteix a transformar un grup d’alumnes desmotivats i amb alt risc de fracàs escolar en autèntics protagonistes d’un teatre de titelles. A través del guinyol i la representació de contes infantils, es fomenta la creativitat i l’expressió oral dels alumnes. Creativitat i expressió plàstica La construcció de les titelles, l’attrezzo i els decorats permeten potenciar la creativitat i l’expressió plàstica. I l’edició i el muntatge del vídeo explicatiu resulta ser una activitat enfocada a la
EL PROTAGONISTA
«TITIRITEROS» UN PROJECTE INTEGRADOR
Igualtat d’oportunitats Titiriteros torna la motivació pels aprenentatges escolars i, en alguns casos, evita l’absentisme o els problemes de convivència. Per aquest motiu, el projecte millora la integració escolar entre els participants a través de la creació, l’expressivitat i el servei als altres.
L’equip del Grup Aprenent va arribar a la final estatal. INSTITUT CAP NORFEU
utilització de les TIC com a mitjà de comunicació i expressió creativa. Els alumnes experimenten el valor de participar activament en una activitat d’aprenentatge i servei, en què la seva expressivitat i innovació troben com a recompensa els somriures i els aplaudiments dels més petits. En la presentació del projecte, s’exposa que l’aprenentatge co-
operatiu entre alumnes i professors dóna un sentit interdisciplinar als aprenentatges i millora la convivència dins el grup i al centre. “La vivència de sentir-se necessari dins el grup té com a conseqüència l’augment de l’autoestima i la motivació per les activitats proposades des de l’institut”, anoten els responsables del projecte, i hi afegeixen: “El fet d’aplicar una metodologia de treball
per projectes potencia la participació activa i creativa dels alumnes, ja que el grup va decidint la direcció que va agafant el treball realitzat.” El projecte Titiriteros conclou que és un treball que aporta un petit gra de sorra en la cooperació entre professionals de l’educació del municipi, apropant punts de vista i mostrant la necessitat de plantejar l’educació des de la transversalitat i no oblidar que per tenir alumnes creatius i integrats calen educadors altament creatius i, per descomptat, grans integradors.
DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2013 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
IV
L’ACUDIT
WEB RECOMANADA
PER RONDRIGO
HTTP://MAMATERRA.INFO/CA/MAIN.HTML
Mamaterra es defineix com un projecte global que incorpora activitats i materials pensats per a l’educació a partir de l’hort escolar, l’alimentació, la salut i el consum responsable. Els membres que conformen el col·lectiu creuen necessari que els infants comencin a participar de la consciència mediambiental i de la salut, “elements essencials per gaudir d’un present i un futur dignes.”
L’ENIGMA
UNA QÜESTIÓ D'ALTURA Abans que els exploradors descobrissin l’Everest, quina era la muntanya més alta de la Terra? Solució: l'Everest. Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122
Rondrigo (11 dʼabril del 1978). Dissenyador dʼimatge i so, especialitzat en grafisme informatiu i documental, ha estat professor de disseny i comunicació audiovisual. Ha desenvolupat diferents treballs de disseny i il·lustracions per a revistes i també per a llibres de text escolars. És coautor del documental Històries al marge. Les muralles. Usos de la Ciutadella al segle XX i del documental-instal·lació Històries al marge. Rosincs del Nord. També ha fet lʼaudiovisual de la mostra CRAC 2011 Creacions Roses Art Contemporani. En la seva faceta dʼartista, Rondrigo ha exposat la seva obra, tant escultòrica com pictòrica i audiovisual, en diferents sales de Barcelona, Girona i Figueres.
La frase: “Estudia no per saber alguna cosa més sinó per saber alguna cosa millor.” (Lucio Anneo Séneca)
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ
Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella Cebrià Rodríguez
Consideracions generals sobre «Lectors de Nit» (Club de Lectura) a Garriguella: Avui per avui, la creació s’ha d’entendre com la forma moderna d’a-
propar-se al coneixement i també com la resposta adient a les exigències professionals del nou món laboral. Les capacitats creatives i el talent han ultrapassat ja els límits tradicionals de las belles arts per convertir-se en eines d’us comú en l’acompliment de
nombroses activitats. La creació no és només patrimoni dels creadors en el sentit clàssic, també dels individus que s’enfronten cada dia a un mercat flexible, a un món de realitats canviants i a una velocitat completament nova dels esdeveniments i de les comunicacions.
® «SOTA EL VOLCÀ» El 25 de gener s’han reunit els «Lectors de Nit» per llegir Sota el volcà, de Malcolm Lowry
Novel·la i cinema El treball que es desenvolupa en aquest club de lectura, i del cine
fòrum a ell associat (sempre llegint una novel·la que s’hagi portat al cinema), està dirigit pel
propòsit general de reproduir aquest procés de pensament i creació individual, veient com es representa la realitat amb aquests dos llenguatges. La forma en què es du a terme és el resultat d’una reflexió sobre els estímuls que fan que algú llegeixi o miri una pel·lícula, defineixi la matèria de què se serveix per això i mostri quins són els interrogants que apareixen en el desenvolupament d’aquest esforç.
RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
BARRETT, JUDI (AUTORA), BARRETT, RON (IL·LUSTRADOR) ENNUVOLAT AMB RISC DE MANDONGUILLES
PALACIO, R. J. (AUTORA) WONDER
ROIG, SEBASTIÀ (AUTOR) EL FUTUR DELS NOSTRES AVIS
CORIMBO
LA CAMPANA
DIPUTACIÓ DE GIRONA
® Aquesta és la història del poble de Mastegaiempassa: hi plou tres cops al dia, per esmorzar, per dinar i per sopar. Els seus habitants no han de comprar mai menjar, sinó que mengen el que directament els dóna el temps: sucs de fruita, entrepans, verdures... Però la història es complica quan el temps es torna boig i comença a haver-hi inundacions d’espaguetis, tornados de salsa de tomàquet... Què faran els habitants d’aquest poble quan ja no els faci tanta gràcia menjar del cel? Un clàssic nord-americà, que permet passar una estona molt divertida.
® Wonder és la història de l’August, un nen que comença la secundària en una nova escola. Això podria ser una història ben normal, ja que a l’August li agraden els entrepans de formatge i Star Wars, estima la seva gosseta Daisy... però té una malformació facial de naixement que li dóna un aspecte diferent i haurà de fer front a les reaccions dels nous companys de l’institut. Wonder emociona, la seva lectura és senzilla i és una anàlisi sobre el comportament humà davant certes situacions de la vida, que fan reflexionar. Un llibre molt humà, recomanable per a joves de 12 anys i fins al més gran de la família.
® El futur dels nostres avis és un assaig iconoclasta que explora els inicis de la literatura de ciènciaficció en llengua catalana (entre el 1900 i el 1939) amb una vocació didàctica, divulgativa, erudita, amb solidesa literària i el valor afegit de no bandejar una visió personal, prenyada d’una ironia i un sentit de l’humor poc comuns en aquest tipus d’obres. Aquest llibre omple un buit en la historiografia de la literatura catalana de ciènciaficció. És el resultat d’un minuciós treball d’arqueologia. Quan els nostres avis es posaven a imaginar el futur, no feien més que projectar els seus anhels i les seves pors.
Col·laboren: