GRÀCIES, TEIXÓ Susan Varley Traducció de Mireia Alegre
Als meus professors
Títol original: Badger’s parting gifts © Del text i les il·lustracions: Susan Varley. Andersen Press Ltd., 1984 © De la traducció: Mireia Alegre, 2017 © D’aquesta edició: Los Cuatro Azules, 2017 ISBN 978-84-947245-3-4 Dipòsit legal: M-23038-2017 Imprès per CIRSA, María Tubau, 5 - 28050 Madrid Imprès a Espanya - Printed in Spain
GRÀCIES, TEIXÓ Susan Varley Traducció de Mireia Alegre
El Teixó era un amic com n’hi ha pocs, sempre disposat a donar un cop de mà... o de poteta. També era molt vell i ho sabia pràcticament tot. El Teixó era tan vell que sabia que aviat li arribaria l’hora de morir-se.
Al Teixó no li feia por la mort. Per a ell morir només significava que hauria d’abandonar el seu cos, i com que el seu cos ja no funcionava com en els bons temps, això no el preocupava. El que de debò l’amoïnava era com se sentirien els seus amics el dia que ell ja no hi fos. Amb l’esperança de preparar-los per a aquest dia, el Teixó els va avisar que ben aviat se n’aniria pel Llarg Túnel de la teixonera i que esperava que no es posessin gaire tristos quan això passés. Un dia, mentre el Teixó veia com el Talp i la Granota corrien per un prat, es va sentir encara més vell i cansat. Hauria donat el que fos per anar darrere d’ells, però sabia que les seves cames, ja velles, no l’hi permetrien. Va observar els seus amics una bona estona i va comprovar, amb gran satisfacció, que s’ho passaven la mar de bé.
El Teixó va arribar a casa cap al tard. Va dir bona nit a la lluna i va córrer les cortines per protegir-se de l’embat del fred del món exterior. Amb el pas lent, se’n va anar a buscar el caliu del foc que l’esperava al fons de la seva teixonera. Va sopar i després va seure a l’escriptori per escriure una carta. Quan va acabar d’escriure-la, es va instal·lar al balancí a la vora del foc. Es va gronxar, ara endavant ara enrere, i ben aviat va caure adormit. Aleshores va tenir un somni estrany i tanmateix meravellós, mai no n’havia tingut cap com aquell.