CULTURA TRANSFORMADORA: Entre la paella i la foguera

Sota el títol “Cultura transformadora, perifèria i privilegis culturals” el passat 19 de febrer de 2022 es va dur a terme un interessant debat a l’auditori del Museu Comarcal, que va comptar amb la participació de l’escriptor i poeta Pol Guasch i la responsable del projecte Kult Laura Arau. Finalment, el poeta i traductor Feliu Formosa va excusar la seva presència per motius de salut.

Durant l’acte la moderadora de la jornada, l’antropòloga Judit Balasch, va anar introduint els de temes centrals del debat: què entenem per cultura, l’accessibilitat de la cultura i el seu poder transformador, entre d’altres.

Pol Guasch entén la cultura des d’un punt de vista abstracte i concret a l’hora. Sovint pensem la cultura des de la perspectiva d’allò que perdura, que deixa rastre. En canvi, ell s’identifica més amb la idea de l’artista Perejaume, que la pensa a través de la imatge del femer, des del seu vessant efímer. A més, reivindica la cultura estretament lligada a qüestions com la precarietat, de la qual sovint no es parla. I, finalment, la dimensió de la cultura com espai de poder, a través de la qual estem definint la idea de la subjectivitat (qui soc o qui som) i també la d’identitat. Malgrat que això pot ser un perill, també obre un espai d’oportunitat.

Segons Guasch, per activar el potencial democratitzador de la cultura, hi ha d’haver un gest intern previ de consciència creadora. En aquest sentit, els creadors són els primers que han de creure en aquesta força. També reivindica la importància de crear un marc propi que transcendeixi la lògica dels mitjans de comunicació des d’on parlar de la cultura.

Per ell, la cultura ha de fugir de la retòrica i ser porosa. Ha de ser capaç de generar coses noves i això es fa sempre des de la imprevisibilitat. Per tant, no podem posar límits a la creació cultural o fixar objectius predeterminats. Allò que importa, doncs, no és l’artefacte fruit de la creació cultural sinó allò que obre l’artefacte, és a dir, el què es genera a partir d’aquest en el receptor. D’aquesta manera, la cultura impacta més en experiències concretes i no tant en canviar el món en un sentit global.

Finalment, reivindica el ritme i el temps propi de la cultura, que s’allunya de la immediatesa. Les creacions de comunitat, d’espais compartits i de vincles són molt lentes se situen al marge del càlcul o l’interès pel resultat. En aquest sentit, apel·la a una imatge de cultura lligada a la idea del foc, a la rotllana de persones unides al voltant d’una foguera. Per tant, allò important de les creacions culturals és que obren una porta a una comunitat.

Laura Arau concep la cultura com un tot; també les formes amb què ens relacionem amb els altres i el tipus de vida que tenim. Creu que ens hauríem d’acostumar a parlar-ne en plural (cultures). També adverteix que les desigualtats socials travessen la cultura.

Si no canviem les condicions del nostre entorn social, la cultura difícilment podrà ser transformadora.

Defensa la idea que les arts estiguin imbricades amb els moviments socials i s’allunyin d’esdevenir un objecte de consum o una mercaderia. Per ella, és un punt de partida per seguir pensant i imaginant una realitat sense límits.

Des del projecte KULT, aposten per un canvi de model cultural, associant la cultura a subversió per tal de potenciar nous imaginaris. Hi ha una certa desconnexió entre espais, persones i col·lectius que estan fent cultura. El seu projecte vol crear comunitat i la millor manera de fer-ho és al voltant d’una paella. Reivindica la importància dels espais informals, que és on s’acaben coneixent les persones del territori. Per tant, cal activar un marc o un espai perquè la gent es trobi, per connectar i debatre i que d’allà en puguin sorgir projectes comuns.

Una de les conclusions de la jornada, que és a alhora un repte, és crear marcs de relació i de coneixença a nivell local (ja sigui a través d’organitzar paelles i/o fogueres) per tal d’articular iniciatives de persones o col·lectius que estan treballant de manera paral·lela i, sovint, desconnectada.

Sols així es podran generar espais potencials de cultura transformadora.

Joan Domingo i Caballol Sociòleg