L’ESCORXADOR ÉS DE LA CIUTAT!

El més important de tot plegat és cridar a tort i a dret que l’ESCORXADOR ÉS DE LA CIUTAT I TOTHOM EL POT FER SERVIR!

Entitats, escoles, agrupacions diverses, useu L’Escorxador! És un marc meravellós per a concerts, finals de curs, obres de teatre, exposicions, festes, ball, trobades d’amics, sardanes, meditacions col·lectives, xerrades, ioga, conferències, sopars, calçotades... Hi ha unes taxes, sí, però fins i tot es poden negociar. Demaneu-lo a l’Ajuntament, exigiu-lo, i demostreu als nostres polítics que els ciutadans necessitem espais com aquest per poder celebrar la CULTURA!

L’Escorxador, en desús des del 2005, s’ha anat recuperant pels diferents consistoris sense una direcció concreta. Això explica algunes actuacions de rehabilitació més encertades que d’altres, però millor això que una runa. La inauguració oficial de la nau central es va celebrar el 18 d’agost de 2009. Una meditació guiada per un monjo budista a la qual van assistir-hi 180 persones. L’espai es va purificar, ho va explicar l’aleshores alcalde, Jordi Aymamí, però la meditació sembla que va quedar oberta i que avui encara hi som creuats de cames i braços.

Gràcies a la convocatòria de Poble Actiu, ens vam trobar a L’Escorxador per seguir meditant, però ho vam fer asseguts al voltant d’una rotllana, diversa, educada, i sota un sol de primavera que ens regalava optimisme.

Vam parlar i ens vam escoltar.

Potser la purificació i la meditació del 2009 té un efecte retardat i, ara, l’energia de l’espai projecta un estat de pau que permet parlar, sense crispació ni nostàlgia, d’aquell projecte de convertir L’Escorxador en un espai on s’unien les escoles d’arts de la ciutat: música, arts i oficis, teatre i dansa.

Algú va dir que potser havia estat un somni massa ambiciós, fins i tot s’hi incloïa un auditori! Però aquest somni, el de recuperar espais per a promoure la CULTURA, s’ha fet realitat a d’altres ciutats catalanes, de mides similars a la nostra.

En Pep Farrés, actor i director teatral, ens ho va detallar: Lleida, abans escorxador, ara teatre municipal i cafè; Manresa abans fàbrica Balsells, ara escola de música; Sabadell, abans fàbrica Estruch, ara centre de residències artístiques; Granollers abans fàbrica Roca Umbert, ara fàbrica de les arts, biblioteca, restaurant, escola de teatre, platós; Celrà abans fàbrica ara centre cívic, escola de música, escola d’art, biblioteca, hotel d’entitats i restaurant; Taradell, abans fàbrica Can Costa ara espai escènic, biblioteca, sala d’exposicions i ràdio municipal.

També es va dir que al final tot es basa en la voluntat política. En aquesta ciutat s’ha escoltat amb atenció les demandes de persones i entitats que estimen l’ESPORT i el volen practicar en millors condicions. Perfecte, ho celebrem perquè també ens agrada l’ESPORT.

Però ara potser ens hem de proposar que la ciutat escolti les demandes de les persones que estimem la CULTURA i la volem practicar en millors condicions. Ens hi posem? O seguim meditant?