EL TAXI DE FÀTIMA Som al 2014, el José, un home gran està amb la seua néta, la Fàtima a punt d’agafar un taxi.
L’avi fa un senyal i el taxi s’apara a deu centímetres d’on ens trobem. Rosario Parrales, el conductor, porta les maletes fins al maleter i ens obre la porta com si fóssim persones importants. El Rosario li explica que si estéssim als anys 50, jo no hagués pogut seure a un transport públic a causa del meu color de pell. El Rosario li va preguntar: - Què no t’han explicat mai la història de l’autobús de la Rosa? - No, què me la podria explicar si us plau? - I tant, encantat!
En aquells moments em trobava immersa en la història que m’explicava aquell senyor i em sentia important, sentia que era ja la Rosa Parks...
Un dia vaig voler pujar a un autobús. Jo, tan tranquil·la hem vaig asseure al seient, no era la única hi havien més persones assegudes que dretes. Ens vam aturar a una parada i van pujar un parell de persones de color blanc. Com no tenien seient ens feien aixecar als de color i els havíem de deixar el seient per a ells. Jo vaig pensar que no era just, però la justícia de vegades... El conductor es pensava que jo no sabia les normes. I em va començar a dir que jo m’havia d’aixecar del seient per a què segués el senyor de pell blanca. Però tot i així jo hem vaig negar!
No volia aixecar-me, em vaig negar rotundament! Al cap d’una estona estava emmanillada i em portaven a la garjola.
Vaig estar un quant temps a la presó i un senyor, Martin Luter King em va treure d’allí. M’explicava que mentre estava empresonada la gent de
color va fer un boicot als transports públics i que ningú, durant uns mesos, els va utilitzar. La ruïna, i l’enrenou va ser tan gran que a partir d’aquests fets el Tribunal Suprem va decretar il·legal la segregació racial als sistemes de transport públic dels Estats Units. En uns moments em veia davant el president dels Estats Units d’Amèrica, ara de color i no em podia imaginar com havia canviat la societat en poc més de mig segle. Vam arribar al nostre destí i el taxista, també de color se sentia orgullós d’haver-me explicat aquella història. Jo també em sentia orgullosa de ser de color.
Malauradament encara hi ha moltes coses per fer, es necessiten moltes Rosa Parks per fer un món millor, necessitem una Rosa Parks a cada cantonada, potser tu?
Categoria C L’autobús de la Rosa de Frabrizio Silei i Maurizio A.C. Quarello
Títol: El taxi de Fàtima Primer ESO A Autora: Anna Vila Escoda Professora: Soraia Roig