DESCRIPCIONS Alumnat primer ESO Català
La Soraia és la nostra mestra de català, de primer d’Eso. Ella es “jove”, un poc baixa i prima. Té els cabells llisos i castanys i porta unes poques metxes rosses. La seva cara és dolça i fina, i té les orelles petites. Té les galtes petites i roges, la seva boca és petita i té un color rosa clar.
El nas és recte i gran i els ulls grossos i bonics. Les mans petites i cames grasses. Ella és agradable, alegre, bona, divertida, llesta, simpàtica i treballadora.
Carme és una nena que té 13 anys, viu a Jesús, ja que també va al Institut del seu poble. L’altre dia hem vaig fixar que te prou força. Ella sempre té el somriure a la cara, té els ulls marrons i també té el pel castany i li brilla molt com les estrelles. Carme va amb un jersei de color morat i en uns texans blaus. Les sabates són de color gris i porten uns brillants. Porta els mitjons i la samarreta de color blanc com els núvols. Carme és molt simpàtica, agradable, alegre… És un poc xerraire, també divertida. El que més li agrada és estar amb les persones que l’estimem. Mireya Caballé
La Carme, és una nena de 1r d'ESO de l'Institut Escola Daniel Mangrané, a Jesús. La seva cara és dolça com la mel, bonica com les roses, fina i allargada. Té els cabells fins com la seda i llargs. El seu pèl és llis, també el seu nas és gran i xato. Els seus ulls brillen com els rajos del sol i són marrons. Finalment, les seves orelles són petites i rodonetes com una piloteta. Cada dia porta roba diferent i tota és molt bonica, li agrada bastant fer la ''pilota'' als mestres he,he, però no passa res, millor per a ella. Els seu caràcter és bastant agradable, sempre m'ajuda a mates i això li agraeixo molt. És molt llesta i xerraire (no calla ni sota l'aigua), però tot i així és molt bona persona i me l’estimo tal i com és. Anna Vila
La Núria és una adolescent d’estatura alta, cos atlètic i prim; té uns cabells abundants i arrissats, els quals li porten problemes pels matins ja que es desperta amb pels de lleona, tenen el color de la sorra de la platja després d’un dia de sol; té una cara bonica, dolça, fina i morena; orelles arrodonides i petites com les d’un nadó; galtes vermelles i xuclades; boca estreta i petita; ulls oberts, brillants i amb el color de la terra després d’un dia de pluja; uns llavis estrets i fins que et deixen bocabadat quan somriu i unes dents blanques i tortes. És una noia molt riallera, i bromista però si no la coneixes et pot parèixer tímida, no li agraden les pel·lícules en blanc i negre, li encanta el Kinder Bueno i treu bastant bones notes encara que si parlés menys les tindria millors. Raquel Garcia
Mireu, en Joan és un nen que fa 1r d’ESO, és més aviat petit per a la seva edat. Viu a Roquetes però va a fer l’ ESO a l’Escola Institut Daniel Mangrané de Jesús, és un dels meus millors amics. Té la cara prima i serena però no molt, fresca i una mica pàl·lida de cabells castanys però quan surt de la dutxa son rossos com l’or. Té uns ulls castanys i petits i una mica inexpressius, té el nas fi i recte. Sempre porta texans i sabates de futbol amb un jersei de color de cel. Encara que no ho sembla en Joan és una mica infantil, rialler i juganer i gens treballador i sempre va amb hematomes per tot el cos. Però encara que ens barallem amb freqüència, som molt bons amics.
David Garcia
En Joel és un nen d’ESO, té 13 anys i en farà 14, és una mica baixet per la seva edat però encara ha de créixer.
Té la cara rodona és moreno i te les galtes roges. Té el nas xatet però que li dóna joc a la seva cara. Els seus ulls són arrodonits i bonics, els seus ulls descriuen com està. Té la boca mitjana i molt marcada, parla molt, de vegades massa. Té unes orelletes petites i sempre porta el pèl de cresta, té una piga al costat del nas tan marró o més que una llentia. Joel és molt bona persona però quan alguna cosa no li sembla bé ell sempre remuga. Encara que no ho paregui té sentiments però té el cor com una roca, de vegades li diuen coses però ell pareix que no li afecti però en realitat si que l’afecta. Jordi Ejarque
Jordi es un nen molt rialler, viu a Jesús, va a l’escola....No va a l’institut que ja és gran, té uns 13 anys. Se mereix el cor d’una noia, però les noies els fa vergonya. És d’una altura baixeta per l’edat que té. Té la cara rodona com una pilota, les galtes són tendretes com una hamburguesa calenteta, les orelles són com la lluna plena, una mica sortidetes. Té el nas punxegut però cap per vall. La boca petita, però amb un somriure que et deixa bocabadat. A sí, té uns ulls negres com el carbó i són grans com a maçanes, però no del mateix color, ha, ha, ha! Porta una camiseta blava amb una moto blanca i pantalons grisos i unes sabates grans com una girafa, perquè té un peuot com el del gegant del pi. A Jordi li cau bé tothom, però aquí no li cau bé esta persona s’ho perd. Li agradaria tindre un mòbil, però de vegades les notes ho fan tot. Jeremy Alcoba
La Mireya és una noia de 13 anys, bastant alta per la seva edat. És una noia adolescent. El seu pèl és negre com el carbó i sempre va amb algun recollit. Les seves galtes m'encanten, son grassones i pigades. Té el nas petit, una boca amb la qual mai para de somriure i unes orelles petites amb unes arracades molt boniques. Els seus ulls son marró fort amb una intensa mirada
molt bonica. Sempre va arreglada, avui, per exemple, va amb uns texans negres i amb un jersei marró clar que li queda molt bé. La Mireya és una de les persones més simpàtiques i agradables que he pogut conèixer. Els animals li encanten, sobre tot els gossos. Cinta Escoda
Micaela és una de les meves millors amigues. Ella té la cara rodona i simpàtica. El seu front és petit i clar. Ella té els ulls de color marró fosc com la fusta i sempre estan desperts. El nas de Micaela és curt i rodó. Té la boca fina i una mica gruixuda.
Ella té el coll llarg i elegant. La pell de Micaela és una mica morena i suau. Ella té els cabells negres i llargs amb unes metxes californianes. Micaela és molt alta i és una mica prima. Ella es vesteix gairebé sempre en forma esportiva. Micaela és una mica alegre, intel·ligent i sempre és amable amb tots i intenta fer el possible per ajudar els seus amics/es i companys/es. Ibtissam
La Monika és una nena molt simpàtica, divertida i feliç. També es podria dir que és una mica vergonyosa. Té la cara bonica i molt fina, sempre porta els cabells despentinats i a vegades els porta recollits, té una boca riallera i petita, un nas bonic i suau, els ulls els té de color blau clar i brillants, les orelles les té arrodonides. Avui va vestida amb uns pantalons texans llargs, les sabates rosa amb purpurina, porta una jaqueta roja i grisa també duu unes polseres molt boniques. A ella li encanten els animals, de fet ella té un gos i un cavall, juga molt amb ells. També és una mica xerraire, perquè quan parla molt no m’escolta i passa de mi. DE TERESA CEBRIAN
Ahir hem vaig parar a pensar amb la Júlia, una amiga meva de tota la vida. Ella és una noia de 12 anys, simpàtica, riallera, d’altura normal... I el seu físic per a mi és perfecte. El seu caràcter és una mica fort, a vegades et pot fer mal, però jo sé que no ho fa amb cap mala intensió. La Júlia és com és, i jo l’accepto tal i com és ella. Té la cara molt bonica i dolça com la mel. Sempre està contenta i rient i això aporta felicitat a tothom. Quan estàs amb ella hi ha un ambient molt alegre i a mi personalment em fa sentir encara més feliç. Els seus cabells són llisos i castanys i sempre m’agrada tocar-los-hi i fer-li pentinats graciosos. Els seus ulls són de color marró, intensos i amb sentiment. És una de les coses que veig primer quan la miro. Té la boca d’una grandària mitjana, no és ni molt gran, ni molt petita. La seva boca sempre m’està dient que sóc “sosa”, que he de riure més, amb una rialla de les seves. Ho diu per empipar-me... Ella és així i és més divertit d’aquesta manera. Les seves orelles són arrodonides i sempre ho estan escoltant tot. A més de tot això la Júlia és molt graciosa, intel·ligent, forçuda com un roure, sensible per dins encara que a vegades no ho sembli, xafardera... I moltes coses més! Però el més important és que és molt bona amiga, per a mi de les millors i que jo l’estimo molt!
Núria Farreny
La Júlia i jo ens coneixem des de P3. És una MAPS! Durant la setmana, la Júlia viu a Jesús amb els seus avis i amb el seu pare els caps de setmana. La Júlia cursa primer d’ESO a l’Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús. No és gaire alta i té molta força. Té la cara dolça i una mica pigada però molt suau i fresca. Els seus cabells llargs i castanys ressalten amb el to pàl·lid de la seva cara. Encara que de vegades es fa una cua, els cabells embullats i gruixuts tapen les seves petites i arrodonides orelles. Té els ulls d’un marró brillant que escampen alegria a tothom, igual que la seva petita i riallera boca. El seu nas és una mica gros però molt rodonet, La Júlia és molt simpàtica amb tothom i molt feliç i valenta. És molt divertida i no gaire endreçada però molt dolça i riallera, amb un caràcter una mica nerviós. És una noia molt activa.
Carme Franch