Carme, JĂşlia, Anna 1r ESO
Un substantiu o nom ĂŠs una categoria gramatical que designa una persona, un animal o un objecte.
El gènere pot ser masculí o femení i ho indica la terminació, però, hi ha substantius que usats en masculí o femení tenen significats molt diferents: la clau, el clau… Alguns mots, en afegir la –a del femení, poden presentar alguns canvis: - Ortogràfics: llop/lloba - De terminació: gall/gallina Hi ha que tenen arrels diferents per al masculí i per al femení: pare/mare, home/dona. Hi ha substantius que són invariables perquè tenen una única forma per al masculí i el femení: artista, cantaire. Per a saber si és masculí o femení hem de mirar el gènere del determinant que l’acompanya.
El nombre també varia; pot ser singular o plural. La terminació +s sovint induca plural: llibre/llibres, nit/nits. - Els singulars acabats –a formen els plurals en –es: casa/cases. En alguns casos, es produeixen canvis ortogràfics: oca/oques, platja/platges, amiga/amigues… -El singulars acabats en vocal tònica afegeixen –ns: mà/mans, pi/pins. - Els masculins singulars acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx afegeixen –os: llaç/llaços, peix/peixos. - Els masculins singulars acabats en –sc, -st, -xt i –ig poden fer el plural en –s o en –os: disc/discs-discos, text/texts-textos. - Hi ha substantius que conincideixen en les formes del singular i del plural: cactus, pols, temps, llapis…
Els substantius es classifiquen segons la realitat que designen:
-Concrets o Abstractes: Segons si es refereixen o no a
coses que es poden percebre amb els sentits (tocar, veure, olorar…). Ex: cotxe, felicitat.
-Propis o Comuns: Segons si es refereixen o no a un individu
en particular o a un lloc determinat. Els noms propis s’escriuen en majúscula. Ex: Japó, país.
-Col·lectius: usats en singular, designen un conjunt d’elements (nuvolada, bosc), o individuals, en designen un de sol (núvol, pi).
1. Classifica els substantius subratllats del text següent en una taula com la del model. Una vegada una granota, cansada de cantar en el safareig de l’hort, se’n va anar a fer la sesta sota el teulat de la sínia. Va restar-hi meravellada de veure coses que no havia vist mai. Perquè, si bé l’aigua rajaba abundosa al safareig, no havia caigut mai a esbrinar d’on venia. S’hi trobava tan bé flotant en l’aigua mansa damunt d’una canya o entaforada en el tou de la molsa verda de la paret, que creia que sols això era tot el que tanca la vida. -Mireu si el món és divertit! – es deia la granota, en veure els catúfols-. És cosa singular i curiosa… Lola Anglada, Contes meravellosos. Editorial Proa, Columna.
Masculí Singular
Femení Singular
Masculí Plural
Femení Plural
Safareig …
…
…
…
2. Digues si aquestes frases són vertaderes o falses.
1 - Un nom i un substantiu són categories gramaticals diferents. 2 - Els noms propis fan referencia a coses que es poden veure, tocar, olorar… 3 - El gènere d’un substantiu pot ser femení o masculí. 4 - Alguns mots, al variar el gènere, poden tenir canvis què poden ser gramaticals o de terminació. 5 - Els substantius es classifiquen en comuns o abstractes. 6 – El nom “núvols” no és col·lectiu.
7 - El nombre dels noms es forma afegint –a. 8 - La terminació +s sovint indica plural. 9 - Un nom designa una persona, un animal o un objecte determinat. 10 - El nom felicitat és abstracte.