Les cròniques

La narrativa històrica: les cròniques JAUME BARDÍ BOTELLA OT RAÏCH I PANISELLO

Les cròniques medievals: ď ľ

SĂłn narracions en prosa destinades a enaltir la dinastia catalana que regnava i justificar les seves actuacions.

Característiques de la Crònica 

Immediatesa: fets contemporanis o inmediatament anteriors.



Versemblança: L'ús de diàleg dóna credibilitat.



Detallisme: explicat de forma propera, amb detalls i conten experiències personals dels narradors



Subjectivisme: Als fets explicats de forma objectiva s'hi afegeix un treball literari i l'ús sovitejat d'episodis imaginatius i llegendaris.



Monarquisme: El protagonista és un monarca.



Uniformisme lingüístic: escrit en prosa uniforme.



Heroisme: té to heroic i pretén fomentar l'esperit patriòtic.

Cròniques més conegudes: 

.La Crònica de Jaume I (també conegut com el Llibre dels Fets)- escrita o tal vegada dictada per Jaume I. Autobiogràfica, narra els fets més importants del seu regnat, sobretot les conquestes de Mallorca i València. El Rei es presenta com un heroi capaç de grans gestes.



.Crònica de Bernat Desclot (també coneguda com el Llibre del Rei en Pere)- Bernat Desclot era un funcionari reial, que es va inspirar en documents oficials per parlar del regnat de Pere II el Gran (finals del s. XIII). Durant aquest període van produir-se lluites en terres italianes i en contra dels francesos.



.La Crònica de Ramon Muntaner. Relata l’expedició catalana a orient (per les actuals Grècia i Turquia) comandada per Roger de Flor, començaments s. XIV. Muntaner hi va participar i per això té molt d’interès a destacar la seva presència en els fets que explica.

Usa el jo per a narrar esdeveniments que ha vist i per a dialogar amb el públic.



.La Crònica de Pere el Cerimoniós. El mateix rei Pere III va dirigir la narració d’aquesta crònica (el regnat del seu pare i el seu antecessor, Alfons III). És la crònica més moderna i mostra elements innovadors, decadència de l’esperit medieval i l’Inici de l’Humanisme. Cal destacar-hi la voluntat de justificar les empreses polítiques i militars del monarca, i de fer-ne propaganda. Pere III va tenir un regnat conflictiu amb guerres i rebel·lions.

Fins aqu铆 la nostra presentaci贸.