NOFC

NORMES D’ORGANITZACIÓ FUNCIONAMENT DE CENTRE

Juny de 2014

I

Índex TÍTOL I. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................. pàg. 5 TÍTOL II. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU ...................................................... pàg. 6 Capítol 1. Per orientar l’organització pedagògica ..................................................................... pàg. 6 Capítol 2. Per orientar el rendiment de comptes al consell escolar de la gestió del PEC ........ pàg. 7 Capítol 3. Per orientar l’aplicació dels acords de coresponsabilitat ......................................... pàg. 7 Capítol 4. Aprovació, revisió i actualització del PEC ................................................................. pàg. 7 TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL CENTRE .......................... pàg. 8 Capítol 1 . Òrgans unipersonals de direcció .............................................................................. pàg. 8 Secció 1. Director/a .................................................................................................. pàg. 12 Secció 2. Cap d’estudis ............................................................................................. pàg. 12 Secció 3. Secretari/ària ............................................................................................. pàg. 13 Secció 4. Òrgans unipersonals de direcció addicionals ............................................ pàg. 15 Secció 5. Concreció de funcions a distribuir............................................................. pàg. 15 Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació ............................................................................. pàg. 16 Secció 1. Consell escolar........................................................................................... pàg. 16 Secció 2. Claustre del professorat ............................................................................ pàg. 20 Capítol 3. Equip directiu ............................................................................................................ pàg. 21 Capítol 4. Consell de direcció .................................................................................................... pàg. 21 Capítol 5. Òrgans unipersonals de coordinació ........................................................................ pàg. 22 Secció 1. Coordinació de cicle .................................................................................. pàg. 23 Secció 2. Coordinació TAC ........................................................................................ pàg. 23 Secció 3. Coordinació LIC.......................................................................................... pàg. 24 Secció 4. Coordinació d’activitats i serveis escolars ................................................. pàg. 25 Secció 5. Coordinació de prevenció de riscos laborals............................................. pàg. 26 Secció 6. Coordinació de biblioteca ......................................................................... pàg. 27 Secció 7. Coordinació de projecte plurilingüe .......................................................... pàg. 28 Secció 8. Caps de Departaments didàctics ............................................................... pàg. 28 TÍTOL IV. ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS I ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE..................... pàg. 30 Capítol 1. Organització del professorat .................................................................................... pàg. 33 Secció 1. Equips docents .......................................................................................... pàg. 33 Secció 2. Departaments didàctics d’ESO .................................................................. pàg. 34 Secció 3. Comissions................................................................................................. pàg. 35 Capítol 2. Organització de l’alumnat......................................................................................... pàg. 35 Capítol 3. Atenció a la diversitat ............................................................................................... pàg. 36 Secció 1. Comissió d’atenció a la diversitat (CAD) ................................................... pàg. 38 Secció 2. Mestre/a especialista d’educació especial i professorat especialista en orientació educativa ......................................................... pàg. 39 Secció 3. Psicopedagog/a de l’EAP ........................................................................... pàg. 40 Secció 4. Suport Escolar Personalitzat (SEP) ............................................................ pàg. 41 Secció 5. Programa Intensiu de Millora (PIM) .......................................................... pàg. 42 Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat ..................................................... pàg. 45 Capítol 5. Acció i coordinació tutorial ....................................................................................... pàg. 45 Secció 1. Acció tutorial.............................................................................................. pàg. 45 Secció 2. El Pla d’acció tutorial (PAT) ........................................................................ pàg. 48 Capítol 6. Orientació acadèmica i professional ........................................................................ pàg. 48 TÍTOL V. DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE................................................................................................. pàg. 50 Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals ....................................... pàg. 50 Secció 1. Mesures de la promoció de la convivència ............................................... pàg. 50 Secció 2. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes ......... pàg. 51 Capítol 2. Mediació escolar ....................................................................................................... pàg. 51 Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 2 de 112

Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la convivència al centre ................................................................................................ pàg. 53 Secció 1. Conductes sancionables ............................................................................ pàg. 53 Secció 2. Sancions imposables ................................................................................. pàg. 54 Secció 3. Competència per imposar les sancions ..................................................... pàg. 55 Secció 4. Prescripcions ............................................................................................. pàg. 55 Secció 5. Graduació de les sancions. Criteris ........................................................... pàg. 55 Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes ............................... pàg. 55 Secció 7. Responsabilitat en les conductes greument perjudicials .......................... pàg. 56 Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes perjudicials per a la convivència al centre ................................................................................................ pàg. 57 Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència del centre ................. pàg. 57 Secció 2. Mesures correctores i sancionadores ....................................................... pàg. 58 Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants ..................................................... pàg. 59 Secció 4. Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores .............. pàg. 59 Secció 5. Faltes d’assistència a classe per decisió col·lectiva de l’alumnat.............. pàg. 60 Secció 6. Informació a les famílies ........................................................................... pàg. 61 Secció 7. Repercussió en l’acumulació de conductes contràries a la convivència i de conductes greument perjudicials ................................... pàg. 61 TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR ......................... pàg. 62 Capítol 1. Qüestions generals ................................................................................................... pàg. 62 Capítol 2. Informació a les famílies ........................................................................................... pàg. 62 Capítol 3. Associacions de mares i pares d’alumnes (AMPAs) ................................................. pàg. 62 Capítol 4. Alumnes delegats/des. Consell de participació ....................................................... pàg. 63 Secció 1. Delegats/des i sotsdelegats/des ............................................................... pàg. 63 Secció 2. El Consell de delegats/des......................................................................... pàg. 64 Capítol 5. Altres òrgans i procediments de participació ........................................................... pàg. 65 Secció 1. Escola Oberta a la Comunitat .................................................................... pàg. 65 Secció 2. Projecte 6/16 – Pla Educatiu d’Entorn ...................................................... pàg. 65 Secció 3. Consell escolar municipal .......................................................................... pàg. 65 Secció 4. Professorat jubilat ..................................................................................... pàg. 65 Capítol 6. Carta de compromís educatiu .................................................................................. pàg. 66 TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE ................................................................................................... pàg. 67 Capítol 1. Aspectes generals ..................................................................................................... pàg. 67 Secció 1. Entrades i sortides del centre, canvis d’aula ............................................. pàg. 67 Secció 2. Visites dels/de les pares, mares o tutors/es legals ................................... pàg. 68 Secció 3. Activitats complementàries i extraescolars .............................................. pàg. 68 Secció 4. Vigilància de l’esbarjo................................................................................ pàg. 69 Secció 5. De les absències ........................................................................................ pàg. 70 Secció 6. Horaris del centre ...................................................................................... pàg. 71 Secció 7. Utilització dels recursos materials ............................................................ pàg. 71 Secció 8. Actuacions en el supòsit de retard en la recollida de l’alumnat a la sortida del centre .................................................................................. pàg. 74 Secció 9. Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat ................................ pàg. 74 Secció 10. Admissió d’alumnes malalts i dels accidents .......................................... pàg. 75 Secció 11. Seguretat, higiene i salut ........................................................................ pàg. 79 Secció 12. Altres ....................................................................................................... pàg. 81 Capítol 2. De les queixes i reclamacions ................................................................................... pàg. 93 Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin l’exercici professional del personal del centre........................ pàg. 93 Secció 2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs................ pàg. 93 Secció 3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre ...................... pàg. 93 Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 3 de 112

Capítol 3 Serveis escolars......................................................................................................... pàg. 93 Secció 1. Servei de menjador ................................................................................... pàg. 94 Secció 2. Biblioteca ................................................................................................... pàg. 94 Secció 3. Altres serveis del centre ............................................................................ pàg. 95 Capítol 4. Gestió econòmica ..................................................................................................... pàg. 95 Secció 1. Material escolar i material didàctic ........................................................... pàg. 95 Secció 2. Llibres de text ............................................................................................ pàg. 96 Secció 3. Sortides...................................................................................................... pàg. 96 Secció 4. Desplaçaments del professorat................................................................. pàg. 96 Secció 5. Ús social de l’edifici ................................................................................... pàg. 96 Capítol 5. Gestió acadèmica i administrativa............................................................................ pàg. 96 Secció 1. De la documentació acadèmic-administrativa .......................................... pàg. 96 Secció 2. Altra documentació ................................................................................... pàg. 98 Capítol 6 Del personal d’administració i serveis (PAS) i de suport socioeducatiu del centre . pàg. 98 Secció 1. L’organització del personal no docent ...................................................... pàg. 98 Secció 2. Funcions del personal auxiliar administratiu del centre ........................... pàg. 99 Secció 3. Funcions del personal subaltern (conserge) del centre ............................ pàg. 99 Secció 4. Tècnic/a en educació infantil (TEI) ............................................................ pàg. 100 Secció 5. Altre personal ............................................................................................ pàg. 100 Capítol 7. Altres......................................................................................................................... pàg. 101 Secció 1. Ensenyament de la religió ......................................................................... pàg. 101 Secció 2. Deures escolars ......................................................................................... pàg. 101 Secció 3. Proves d’avaluació/exàmens ..................................................................... pàg. 102 Secció 4. Plantilles docents ...................................................................................... pàg. 102 Secció 5. Educació en el lleure ................................................................................. pàg. 102 Secció 6. Admissió .................................................................................................... pàg. 102 Secció 7. Garanties de gratuïtat ............................................................................... pàg. 103 Secció 8. Formació del professorat .......................................................................... pàg. 104 Secció 9. Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa .................................................. pàg. 104 DISPOSICIONS FINALS ................................................................................................................................ pàg. 105 ANNEXOS.................................................................................................................................................... pàg. 107 Annex 1. Drets i deures de l’alumnat ....................................................................................... pàg. 107 Annex 2. Drets i deures del professorat ................................................................................... pàg. 108 Annex 3. Drets i deures dels pares i mares .............................................................................. pàg. 108 Annex 4. Procediment expedient disciplinari ........................................................................... pàg. 109 DOCUMENTS ANNEXOS ............................................................................................................................. pàg. 111

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 4 de 112

TÍTOL I. INTRODUCCIÓ Normativa reguladora La base legal sobre la qual se sustenten aquestes normes és la següent: a) Llei 2/2006, de 3 de maig. Llei Orgànica d’Educació (LOE). b) Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC). c) Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. d) Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària. e) Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior. f) Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència als centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC núm. 4670, de 6.7.2006), derogat parcialment (art. 4 i Títol IV) pel Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius. g) Resolució de 20 de juny de 2014 per la qual s'aproven els documents per a l'organització i la gestió dels centres per al curs 2014-2015. h) Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. i) Llei 30/1992, de 26 de novembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Objectius generals Les normes d’organització i funcionament de centre han d’aplegar el conjunt d’acords i decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permetin assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la programació anual.

Són una eina per regular la vida interna de l’institut escola i establir les relacions entre els diferents sectors de la comunitat educativa. Han de servir per garantir la convivència, considerant els drets i deures de tots els membres integrants i el bon funcionament del centre.

Sempre tindran un caràcter de permanent actualització i millora segons els mecanismes establerts en aquest document. Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció, aprovar les normes d’organització i funcionament de centre i les seues modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per parts. Àmbit d’aplicació Les presents normes s’aplicaran a les activitats desenvolupades ja sigui al centre o en qualsevol altra instal·lació o edifici on s’hagués desplaçat la comunitat educativa en la seua totalitat o en grups. S’aplicarà a totes les persones que constitueixen la Comunitat Educativa (alumnat, professorat, pares/mares o tutors/es legals, personal d’administració i serveis, monitors/es de menjador i monitor/es d’activitats extraescolars).

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 5 de 112

TÍTOL II. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU L’autonomia del nostre centre educatiu abasta l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n’és la màxima expressió. El nostre centre està subjecte a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de rendiments educatius de l’alumnat.

L’administració educativa respecta i dóna suport a l’exercici de l’autonomia del centre en el marc de l’ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l’ordenament.

La Inspecció d’Ensenyament adequa les actuacions que li corresponen en l’exercici de les seues funcions, al règim d’autonomia del centre i a l’assignació de responsabilitats a la seua direcció. El centre té establert un sistema d’acolliment del professorat a inici de curs, per garantir el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptació del seu exercici professional.

Capítol 1. Per orientar l’organització pedagògica.

En el marc de l’autonomia de centre, els criteris que regeixen l’organització pedagògica dels nostres ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu: a) La integració de l’alumnat procedent dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d’inclusió. b) El desenvolupament de les capacitats de l’alumnat que els permeti la plena integració social i laboral, i la incorporació als estudis postobligatoris com a resultat de l’acció educativa. Entre d’altres, a través de l’acció i coordinació tutorial. c) La incentivació de l’esforç individual i de grup, especialment en el treball quotidià al centre educatiu. d) L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència. e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat. f) L’establiment de regles, basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat. g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.

Tanmateix els criteris d’organització pedagògica en els ensenyaments obligatoris, com són les que s’imparteixen al nostre centre han de contribuir a: a) Fomentar el paper de les famílies en l’educació dels seus fills i les seues filles i facilitar i fer efectiu el compromís de l’alumnat en el seu procés educatiu. b) Educar en la responsabilitat de l’estudi i desenvolupar àmbits d’autoaprenentatge que resultin positius per al progrés de l’alumnat. c) Fer possible l’assoliment de competències, enteses com el conjunt de capacitats que utilitza una persona en el desenvolupament de qualsevol tasca per aconseguir assolir amb èxit uns determinats resultats. d) Adequar la funció del professorat, com a agent del procés educatiu, a les característiques i necessitats educatives de cada etapa i als aspectes instructius específics de cada ensenyament, sens perjudici del manteniment de la coherència global dels elements educatius de la formació. e) Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit individualment per a cada alumne/a, i evidenciar la correlació entre els resultats acadèmics de l’alumnat i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquestes etapes.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 6 de 112

f) Potenciar l’exercici de la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la comunitat.

La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les capacitats i les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat que pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques. Aquestes mesures poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat, i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.

Tots els grups classe (educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria) disposen d’un/a tutor/a, designat entre el professorat que s’encarrega de la docència. Correspon al/a la tutor/a de cada grup garantir l’atenció educativa general de l’alumnat, directament i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent, i també li pertoca la comunicació entre el centre i les famílies a propòsit del progrés personal dels/de les seus/es fills/es.

A l’educació secundària obligatòria, tots els grups classe disposen d’una hora setmanal al seu horari per a l’atenció i orientació tutorial.

Capítol 2. Per orientar el retiment de comptes al consell escolar de la gestió del PEC. El PEC és un document escolar a llarg termini. Els projectes de direcció han de concretar, per a quatre anys, les prioritats que es tindran en aquest període, i el Consell Escolar n’ha de ser informat.

Les programacions generals anuals han de concretar per a un any, les prioritats que s’han marcat en el projecte de direcció.

El Consell Escolar ha d’aprovar les concrecions del PEC que es fan anualment a la programació general i cada quatre anys en la renovació de mandat de la direcció.

Capítol 3. Per orientar l'aplicació dels acords de coresponsabilitat.

Els acords de coresponsabilitat que es puguin dur a terme amb les administracions, seran proposats per la direcció amb la col·laboració del claustre i aprovats pel Consell Escolar.

Es formarà un grup impulsor, format per l’equip directiu i membres del claustre, que guiarà, gestionarà i farà el seguiment de l’acord establert.

El retiment de comptes dels acords de coresponsabilitat el farà el grup impulsor davant de l’administració corresponent i n’informarà al claustre i al Consell Escolar Capítol 4. Aprovació, revisió i actualització del PEC. El PEC serà revisat totalment com a màxim cada 10 anys, sens perjudici que es facin revisions parcials sempre que la comunitat educativa a través del Consell Escolar o la direcció, ho considerin oportú.

El Consell Escolar ha d’aprovar cada modificació total o parcial que es faci del PEC.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 7 de 112

TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL CENTRE Finalitat L’estructura d’organització i gestió del centre ha de permetre, dins el marc del projecte educatiu: a) L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica i la definició dels seus objectius. b) L’assoliment dels objectius pedagògics dels ensenyaments que s’hi imparteixen i la seua adequació a les necessitats de l’entorn i context sociocultural. c) La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre i l’exercici dels drets i deures dels membres que la componen. d) La millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat i la seua avaluació. e) La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.

Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció.

De la direcció i el govern dels centres educatius (marc normatiu) Article 139 LEC: Òrgans de govern unipersonals i col·legiats 1. Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents: a) El director o directora. b) El claustre del professorat. c) L’equip directiu. d) El consell escolar.

2. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. Aquests òrgans unipersonals integren l’equip directiu, que és l’òrgan executiu de govern dels centres públics i que ha de treballar d’una manera coordinada en el compliment de les seves funcions. La direcció del centre també pot constituir un consell de direcció.

3. Correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes a què s’ha d’ajustar l’exercici de les funcions de cap d’estudis i de secretari o secretària en els centres públics, en el marc de l’autonomia organitzativa i de gestió a què fa referència el capítol II del títol VII. 4. El consell escolar i el claustre del professorat són òrgans col·legiats de participació en el govern els centres.

Article 142. El director o directora 1. El director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.

2. La selecció del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l’Administració educativa.

3. El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat.

4. Corresponen al director o directora les funcions de representació següents: Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 8 de 112

a) Representar el centre. b) Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre. c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre. d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.

5. Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents: a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents. b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment. c) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció. d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen el títol II i el projecte lingüístic del centre. e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu. f) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives. g) Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article 124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115. h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual. i) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat. j) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.

6. Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a la comunitat escolar: a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre. b) Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents. c) Assegurar la participació del consell escolar. d) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau, amb les associacions d’alumnes.

7. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l’organització i la gestió del centre següents: a) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació. b) Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu. c) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent. d) Visar les certificacions. e) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre. f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 9 de 112

g) Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació. h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

8. El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

9. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior de l’infant.

10. La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

Article 30. Òrgans unipersonals de direcció 1. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d'estudis i els que estableixin les normes d'organització i funcionament del centre, d'acord amb el que preveu l'article 34.

2. El mínim d'òrgans unipersonals de direcció d'un centre educatiu són la direcció, el o la cap d'estudis i el/la secretari/ària. Correspon al Departament d'Educació establir les condicions excepcionals que han de permetre l'exercici de dos d'aquests òrgans unipersonals per part d'una mateixa persona. Llevat del cas excepcional en què correspongui acumular en una sola persona tots els òrgans unipersonals de direcció, una mateixa persona no ha d'exercir simultàniament la direcció i la secretaria.

Article 31. Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre 1. El director o directora dels centres públics representa en el centre l'administració que n'és titular i li corresponen les funcions que li atribueixen la Llei d'educació i la resta de l'ordenament jurídic.

2. El projecte de direcció ordena el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període del mandat i precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació d'acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu. Així mateix, quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu. En qualsevol cas, la modificació del projecte educatiu ha de seguir el procediment establert per a la seva aprovació. El projecte de direcció vigent orienta i vincula l'acció del conjunt d'òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre en el període de mandat de la direcció corresponent.

3. En aplicació del que s'hagi previst en el projecte de direcció, i en exercici de les seves funcions, correspon al director o a la directora: a) Formular, quan escaigui, la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents, posar el projecte educatiu a disposició de l'Administració educativa i impulsar, d'acord amb els indicadors de progrés, l'avaluació del projecte educatiu i, eventualment, la dels acords de coresponsabilitat. b) Assegurar l'aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d'inclusió.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 10 de 112

c) Impulsar l'elaboració i l'aprovació de les normes d'organització i funcionament del centre i dirigir-ne l'aplicació, establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu i impulsar i adoptar mesures per millorar l'estructura organitzativa del centre. d) Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició de requisits o perfils propis d'alguns llocs de treball. e) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre, dirigir l'aplicació de la programació general anual i vetllar perquè s'aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment. f) Gestionar el centre, d'acord amb l'article 99.1 de la Llei d'educació.

Article 32. Cap d'estudis 1. El o la cap d'estudis és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer.

2. Correspon al o a la cap d'estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d'entre les previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d'organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenció a l'alumnat, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre.

3. Per raó de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcció del centre pot encarregar funcions de les esmentades a l'apartat anterior a un òrgan unipersonal de direcció addicional que, en aquest cas, es podrà denominar cap d'estudis dels ensenyaments o torns que correspongui.

4. Llevat que les normes d'organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d'estudis substitueix el director o directora en cas d'absència, malaltia o vacant.

Article 33. Secretari/a 1. El secretari o la secretària és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim per un curs sencer.

2. Correspon al secretari o a la secretària l'exercici de les funcions que li delegui la direcció d'entre les previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l'àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre.

3. Correspon també al secretari o secretària del centre l'exercici de les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d'aquells altres òrgans col·legiats en què les normes d'organització i funcionament del centre així ho estableixin.

Article 34. Òrgans unipersonals de direcció addicionals 1. Els òrgans unipersonals de direcció addicionals han de tenir encarregades, per la direcció, funcions de govern o de gestió d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre.

2. El nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció que s'estableixin a les normes d'organització i funcionament dels centres està limitat en els termes establerts a l'article 43.

Article 5.1 Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 11 de 112

Les resolucions de delegació de funcions de la direcció en el cap d’estudis i en el secretari s’han de comunicar al claustre i al consell escolar i s’han d’incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

A l’Institut Escola els òrgans unipersonals de direcció són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i com a òrgans unipersonals de direcció addicional s’estableixen el cap d’estudis adjunt o la cap d’estudis adjunta i el coordinador pedagògic o la coordinadora pedagògica.

Secció 1. Director/a.

Les funcions del/de la director/a seran les especificades als articles 142.5 de la LEC i 31.3 del Decret d’Autonomia de Centres (citats anteriorment).

Pel que fa a les funcions de la resta de l’equip directiu, per raó de la diversitat dels ensenyaments i tenint en compte que els membres de l’equip directiu poden ser indistintament del cos de primària o secundària, a l’inici del seu mandat i/o a l’inici de curs (en cas que algun membre de l’equip directiu hagi canviat), el/la director/a farà una distribució de funcions d’acord amb els criteris marcats en el seu projecte de direcció i procurant, amb caràcter general, que estiguin directament relacionades amb el lloc de treball que ocupen. Aquesta distribució de funcions es farà constar a la Programació Anual de Centre.

En el moment d’elaborar l’horari dels membres de l’equip directiu es tindrà en compte que sempre ha d’haver com a mínim un membre al centre. En aquest cas la direcció del centre pot encarregar funcions corresponents als membres de l’equip directiu absents de les esmentades a la Programació Anual de Centre a un òrgan unipersonal de direcció addicional i/o al/a la secretari/a.

Amb caràcter general, en cas d'absència per malaltia del/de la cap d'estudis o del/de la secretari/a es farà càrrec de les seues funcions el/la director/a, i en cas d'absència per malaltia del/de la coordinador/a pedagògic/a o del/de la cap d’estudis adjunt/a es farà càrrec de llurs funcions el/la cap d'estudis.

Secció 2. Cap d’estudis a) Les funcions pròpies del o la Cap d’estudis són:  Les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c i 6.a de l’article 142 de la LEC, en cas que el director o la directora les hi delegui, la qual cosa es farà constar a les NOFC: 5.b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

5.c) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.

6.a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.  Assumir les funcions directives en cas d’absència o malaltia del/de la director/a.  Coordinar l’elaboració de la PGA (Programació general anual de Centre).  Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i amb l’equip d’assessorament psicopedagògic.  Coordinar la programació de l’acció tutorial.  Vetllar per la correcta aplicació de les NOFC (Normativa d’organització i funcionament de centre).  Vetllar per la coordinació i compliment de les funcions dels membres de l’equip directiu, donant així una unitat al centre.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 12 de 112

 Totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d'organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenció a l'alumnat, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i que tal com s’indica a les normes d'organització i funcionament del centre s’incorporin a la programació anual de centre . b) Càrrecs i/o comissions que, orgànicament, estan sota la supervisió directa del/de la cap d’estudis:  Comissió de biblioteca – puntedu – pla lector – projectes Comissió TAC.  Comissió activitats artístiques i culturals.  Comissió de riscos laborals.  Comissió del projecte plurilíngüe.  Comissió d’atenció a la diversitat. c) Càrrecs i/o comissions, que orgànicament estarien sota la supervisió directa del o de la cap d’estudis però que pot delegar en altres membres de l’equip directiu segons els criteris establerts en el projecte de direcció i les NOFC que fan referència especialment al lloc de treball dels diferents membres de l’equip directiu:  Coordinador/a d’educació infantil.  Coordinador/a de cicle inicial.  Coordinador/a de cicle mitjà.  Coordinador/a de cicle superior.  Coordinador/a d’ESO.  Caps de departament d’ESO. Secció 3 . Secretari/a a) Les funcions pròpies del/de la secretari/a:  El/La director/a delegarà en el secretari o la secretària la funció establerta per l’apartat 7.e de l’article 142 de la LEC, en cas que el director o la directora les hi delegui, la qual cosa es farà constar a les NOFC: 7.e)Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.  Exercir la secretaria dels òrgans de participació en el control i gestió del centre i aixecar les actes de les reunions que celebrin.  Tenir cura de les tasques administratives de l’institut escola, atenent la seua programació general i el calendari escolar.  Estendre les certificacions i els documents oficials de l’institut escola, amb el vistiplau del/de la Director/a.  Vetllar per la gestió econòmica del centre. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres juntament amb el/la Director/a. Vetllar per l’elaboració del projecte de pressupost del centre.  Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seua adequació a les disposicions vigents.  Tenir cura que els expedients acadèmics dels/de les alumnes estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 13 de 112

 Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.  Custodiar les actes acadèmiques de les juntes d’avaluació finals ...  Portar la supervisió de totes les actes del centre.  Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, l’alienació i lloguer de béns i als contractes d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa vigent.  Gestió i distribució del correu electrònic per a la comunicació interna del centre (institut escola/professorat).  L’organització i l’assignació de les tasques entre el personal d’administració i serveis de l’Institut Escola, dels quals exercirà, per encàrrec del/de la Director/a, la seua prefectura.  Dur a terme la gestió econòmica dels recursos del centre i la comptabilitat que se’n deriva, i elaborar i custodiar la documentació preceptiva.  Confegir i mantenir l’inventari general del centre.  Fer les accions corresponents al manteniment i cura de les instal·lacions del centre.  L'exercici de les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d'aquells altres òrgans col·legiats en què les normes d'organització i funcionament del centre així ho estableixin.  Totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i que tal com s’indica a les normes d'organització i funcionament del centre s’incorporin a la programació anual de centre. b) Càrrecs i/o comissions que, orgànicament, estan sota la supervisió directa del/de la Secretari/a.  Personal d’administració i serveis.

El/La secretari/a és responsable dels documents de gestió següents:  Documents de gestió econòmica: o Compte general de despeses. o Compte general de rendes públiques. o Compte general de tresoreria. o Compte general d’operacions extrapressupostàries. o Acta d’arqueig. o Excés de fons. o Llibre de caixa. o Llibre de comptes corrents. o Llibre de rendes públiques. o Llibre diari d’operacions. o Llibre d’operacions extrapressupostàries. o Llibre general de despeses. o Liquidació. o Liquidació IRPF. o Llistat liquidació IRPF. Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 14 de 112

o Llistat liquidació IVA.  Actes acadèmiques.  Inventari.  Registre de correspondència.

Secció 4. Òrgans unipersonals de direcció addicionals Les funcions dels òrgans unipersonals de direcció addicionals:  Totes les que li encarregui la direcció, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i les que tal com s’indica a les normes d'organització i funcionament del centre s’incorporin a la programació anual de centre. Aquestes funcions preferentment seran dels àmbits curricular, d'organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenció a l'alumnat.

Secció 5. Concreció de funcions a distribuir Les funcions que es distribuiran entre els òrgans unipersonals de direcció addicionals i el/la cap d’estudis, el/la qual serà responsable de supervisar-los, i que constaran a la Programació General Anual de Centre són: a) Dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l’activitat acadèmica. b) Vetllar pel desenvolupament de les activitats establertes en els horaris d’alumnes i del professorat, preveure l’atenció de l’alumnat en cas d’absència del professorat i controlar-ne les incidències. Assegurar el servei d’Ensenyament/Aprenentatge. c) Fer el seguiment de la programació de l’acció tutorial desenvolupada. d) Elaboració de la PGA (Programació General Anual). e) Planificar i elaborar el calendari de les juntes d’avaluació del curs. f) Coordinar amb els/les tutors/es l’absentisme escolar. g) Tenir cura de la gestió de les faltes d’assistència de l’alumnat. h) Vetllar per la introducció i verificació dels plans d’estudis al programari SAGA, així com la gestió dels permisos d’utilització pels altres membres del claustre i del personal auxiliar administratiu. i) Vetllar per l’adequada selecció de llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixen. j) Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions d’avaluació. k) Planificar i elaborar el calendari d’inici i fi de curs (programació de reunions d’equips docents d’inici i fi de curs). l) Impulsar la participació de l’alumnat, delegats i delegades, a la vida de l’institut escola. m) Presentar els resultats educatius al claustre i elaborar-ne l’estadística. n) Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives, i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin a l’institut escola, quan escaigui. o) Dur a terme la gestió de la formació del professorat. p) Vetllar perquè s’aprovi un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 15 de 112

q) Vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne/a, tot procurant la col·laboració i participació de tot el professorat del claustre en els grups de treball. r) Vetllar perquè la programació dels ensenyaments i l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat es dugui a terme en relació amb els objectius generals de l’etapa i amb els generals i terminals de cada àrea i/o matèria i els criteris d’avaluació establerts. s) Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels diferents cicles, i ensenyaments que s’imparteixen, juntament amb els/les caps de departament i coordinadors/es de cicle. t) Coordinar el procés de transició primària-secundària. u) Vetllar pel compliment de les normes de convivència de l’institut escola, conèixer-ne les incidències, controlar-les, corregir-les en l’àmbit de les seues competències i informar-ne el/la director/a. v) Gestionar la mediació escolar.

Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació Secció 1. Consell escolar (art. 148 de la LEC).

El consell escolar del centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures perquè aquesta participació sigui efectiva, i també determinar el nombre i el procediment d’elecció dels membres del consell.

Competències del Consell Escolar: a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres. b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. c) Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions. d) Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents. e) Aprovar la carta de compromís educatiu. f)

Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

g) Intervenir en el procediment d’admissió de l’alumnat. h) Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del/de la director/a. i)

Intervenir en la resolució dels conflictes i, si s’escau, revisar les sancions de l’alumnat.

j)

Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

k) Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar. l)

Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

D’acord amb la redacció donada per la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) cal tenir en compte els següents aspectes quant als apartats a, b, c, d, e i f: Correspon al director del centre la competència d’aprovar la proposta de projecte educatiu, prèvia consulta preceptiva al consell escolar de centre –òrgan de participació de la comunitat escolar en el

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 16 de 112

govern del centre–, el qual n’expressa el seu suport per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.

L’aprovació del projecte educatiu per part del director farà constar si aquest compta amb el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supòsit que la decisió del director no sigui concordant amb la del consell escolar, el director haurà de motivar la seva decisió davant d’aquest òrgan col·legiat i es farà constar en acta.

Per a l’aprovació de la resta de documents de gestió –normes d’organització i funcionament, projecte de gestió i programació general anual– se seguirà el mateix procediment, però en aquest cas el suport a la proposta corresponent per part del consell escolar podrà ser per majoria simple.

La composició del Consell Escolar ve estipulada en l’article 15 del capítol 3 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius, del desplegament de la LEC. Cada centre determina la composició del consell escolar que queda recollida en aquestes normes, d’acord amb el que estableix la normativa vigent. Atenent a les proporcions que s’estableixen en la normativa, el nombre de representants del professorat no pot ser inferior a un terç del total de persones membres del consell, i el nombre de representants de l’alumnat i pares i mares o tutors, en conjunt no pot ser inferior a un terç del total de persones membres del consell, essent una d’aquestes persones la representant dels progenitors que designa l’AMPA. El Consell escolar de l’institut escola està format per 16 membres, segons la distribució següent: Membres nats: 

El/La director/a del centre, que n’és la presidenta.



El/La cap d’estudis.



El/La secretari del centre, que hi assisteix amb veu i sense vot, i exerceix la secretaria del consell.

Membres per designació directa: 

Un representant de l’EMD de Jesús.



Una persona proposada per l’AMPA de l’institut escola.

Membres electes: 

6 representants del professorat elegits pel claustre.



4 representants dels pares i mares o tutors/es legals, elegits per ells/es i entre ells/es.



1 representant de l’alumnat, elegit per ells/es i entre ells/es, a partir d'ESO.



1 representant del Personal d’Administració i Serveis.

Renovació de les persones membres del consell escolar.

Normativament ve estipulat en l’article 28 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. a) Les persones membres del consell escolar, representants electes dels diferents sectors, ho són per un període de quatre anys, sens perjudici del que s’estableix en la disposició addicional tercera. b) El consell escolar es renova per meitats de les persones representants electes de cada sector cada dos anys, al primer trimestre del curs escolar. El consell escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar el període lectiu del mes de desembre. Les eleccions per a la constitució o

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 17 de 112

renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el/la director/a del centre públic amb quinze dies d’antelació, dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Ensenyament. c) Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta s’ha d’ocupar pel procediment establert a les normes d’organització i funcionament del centre. Si aquestes no es preveuen, la vacant s’ha d’ocupar per la següent candidatura més votada en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que la van fer ser elegida com a representant. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-la, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona membre s’ha de nomenar pel temps que restava del mandat a la persona representant que ha causat la vacant. d) La condició de membre del consell escolar es perd quan se cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible o quan l’òrgan que l’ha designat en revoca la designació. e) Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic. En tot cas, aquestes normes han de garantir la publicitat dels respectius censos electorals i de les diverses candidatures, han de determinar la composició de les meses, que seran presidides pel/per la director/a, o persona de l’equip directiu en qui delegui, i han d’establir un període no inferior a deu dies entre la convocatòria de les eleccions d’un sector i el dia de les votacions.

L’Equip directiu afavorirà la participació, prenent les mesures més adients, en les eleccions al consell escolar de tots els sectors implicats.

Pel que fa al funcionament del Consell Escolar, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centre, en el seu art. 46 diu el següent: a) Li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció el qual, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats d’acord amb l’article 144.4 de la LEC. b) El consell escolar es reuneix preceptivament una vegada al trimestre, i sempre que el convoca el/la director/a del centre o ho sol·licita almenys un terç de les seues persones membres. A més, s’ha de fer una reunió a principi de curs i una altra a la seua finalització. c) Les decisions del consell escolar es prenen normalment per consens. Si no és possible arribarhi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada. d) La convocatòria de les reunions s‘ha de trametre per la presidència del consell amb una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser objecte de debat, i, si s’escau, d’aprovació. El consell escolar es pot reunir d’urgència, sense termini mínim per a la tramesa de la convocatòria, si totes les persones membres hi estan d’acord. e) Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat normal del centre que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’alguna persona membre de la comunitat educativa que no sigui membre del consell escolar, se’l podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o qüestió corresponent. f) El consell escolar dels centres públics participa en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o de la directora (LEC, art. 148.2.h). g) Els/Les alumnes membres del consell escolar dels dos primers cursos de l’educació secundària obligatòria no poden participar en la selecció o el cessament del director (LOE, art. 126.5)

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 18 de 112

Comissions del Consell Escolar (art. 148.5 de la Llei 12/2009): El consell escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions específiques d’estudi i informació, a les quals, en tot cas, s’hi ha d’incorporar la direcció del centre o, en la seua representació, un altre òrgan unipersonal de direcció, un/a professor/a i un/a alumne/a o representant de les mares i els pares. Preceptivament hi ha d’haver una comissió econòmica.

Són funcions de les comissions estudiar aspectes de l’àmbit del Consell que se’ls sol·licitin o considerin convenient aportar, informar-ne al Consell i elevar-hi propostes, així com desenvolupar les tasques que el Consell li encomani.

Comissió econòmica: Aquesta comissió és obligatòria. Estarà formada pel/per la director/a del centre, que la presideix, el/la secretari/a, un/a professor/a i un/a representant dels pares, mares o tutors/es legals i un/a representant de l’alumnat. La comissió econòmica ha de supervisar la gestió econòmica del centre i formular, d’ofici o a requeriment del consell, les propostes que siguin escaients en aquesta matèria.

També es poden constituir les següents comissions: Comissió permanent.

Està formada pel/per la directora, que la presideix, el/la cap d’estudis, un/a representant del professorat, un/a representant dels pares, mares o tutors/es legals, un/a representant de l’alumnat i el/la secretari/a amb veu i sense vot. El Consell escolar de centre no pot delegar en la comissió permanent les competències referides a les de creació d’òrgans de coordinació, l’aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la seua liquidació, del reglament de règim interior i de la programació general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d’alumnes. Aquesta comissió tindrà poder decisori en aquells casos en què per la urgència del tema a tractar, no es pugui convocar el Consell Escolar.

Comissió de convivència.

Està formada pel/per la director/a, que la presideix, el/la cap d’estudis, que la dinamitza, un/a representant del professorat, un/a representant dels pares, mares o tutors/es legals, un/a representant de l’alumnat i el/la secretari/a amb veu i sense vot. Aquests membres estaran designats pel Consell Escolar una vegada constituït al igual que les altres comissions. En les sessions d’aquesta comissió hi podran participar altres professionals, amb veu i sense vot, quan la temàtica a tractar així ho aconselli.

Són funcions de la comissió de convivència: 

Garantir l’aplicació correcta dels drets i deures dels alumnes.



Imposar les mesures correctores previstes a les conductes contràries a les normes de convivència del centre i vetllar pel seu compliment efectiu.



Col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.

Altres comissions.

A proposta del/de la Director/a es podran formar altres comissions de caràcter temporal o permanent amb la finalitat d’agilitzar l’anàlisi i presa de decisions en determinats temes (prevenció de riscos, activitats extraescolars, ...). Els/Les components d’aquestes comissions són designats/des pel Consell Escolar del centre d’entre els seus membres.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 19 de 112

Secció 2. Claustre del professorat (art. 146 de la Llei 12/2009).

El claustre del professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. Està integrat per tot el professorat i el presideix el/la director/a del centre.

Les funcions que corresponen al claustre de professorat són les que estableix l’article 146.2 de la LEC: a) Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu. b) Designar els/les mestres o els/les professors/es que han de participar en el procés de selecció del/de la director/a. c) Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial. d) Decidir els criteris per a l’avaluació de l’alumnat. e) Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. f)

Elegir els representants del professorat en el consell escolar.

g) Donar suport a l’equip directiu i, si s’escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre. h) Les que li atribueixin les normes d’organització i funcionament del centre, en el marc de l’ordenament vigent. i)

Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

D’acord amb la redacció donada per la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) cal tenir en compte que el claustre de professors intervé en l’elaboració i modificació del projecte educatiu i aprova els aspectes pedagògics dels documents de gestió del centre, en especial del projecte educatiu i les seues actualitzacions.

El/La director/a del centre pot convocar a les sessions del claustre del professorat professionals d’atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació a l’exercici de les funcions establertes per les lletres a, c, d, e, g i h de l’apartat anterior.

A més a més, d’acord amb l’article 48 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centre, el Claustre del professorat ha de vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre, i per al compliment del projecte de direcció que, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre.

La intervenció del claustre en la formulació de les normes d’organització i funcionament s’entén sense perjudici de la seua competència per adoptar les decisions sobre els temes de caràcter educatiu que li corresponen.

Totes les persones membres del claustre de professors, amb independència de la seua situació administrativa, són electores i elegibles com a representants del professorat al consell escolar del centre, amb l’única excepció del professorat substitut, que no és elegible.

Les normes d’organització i funcionament del centre poden establir comissions de treball en el si del claustre del professorat per a l’estudi de temes específics i determinar-ne l’àmbit d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al claustre.

El claustre de professorat es reuneix preceptivament a inici i a final de curs, i sempre que el convoqui el/la director/a del centre o ho sol·liciti almenys un terç de les persones membres (art.

48.6 del Decret 102/2010, de 3 d’agost).

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 20 de 112

Capítol 3. Equip directiu A cada centre públic s’ha de constituir un equip directiu (article 147 LEC).

L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern dels centres públics i és integrat pel Director o la Directora, el o la Cap d’estudis, el Secretari o la Secretària, i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. En el moment de l’aprovació d’aquest Reglament, la constitució de l’Equip directiu de l’Institut Escola Daniel Mangrané és la següent: el/la Directora, el/la Secretari, el/la Cap d’Estudis, el/la Cap d’estudis adjunt/a, i el/la Coordinador/a pedagògic/a.

Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció establert per l’article 144 de la LEC. El/La Director/a pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats següents de l’article 142 la LEC. 

5.b: Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.



5.c: Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.



6.a: Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.



7.e: Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.

Correspon al/a la Director/a nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions.

El/La Director/a respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant del consell escolar i l’Administració educativa. L’Administració educativa avalua l’acció directiva i el funcionament del centre.

L’equip directiu reservarà almenys dos hores setmanals en els seus horaris per a les reunions de planificació i coordinació.

El/La Director/a, prèvia comunicació al Claustre de professorat i al Consell Escolar, formularà proposta de nomenament i cessament a l’Administració educativa dels càrrecs de Secretari/a, Cap d’estudis, Cap d’estudis adjunt/a i Coordinador/a pedagògic/a d’entre el professorat amb destinació al centre en ocasió de lloc de treball vacant.

Tots els membres de l’equip directiu cessaran en llurs funcions al terme del seu mandat o quan es produeixi el cessament del/de la Director/a.

Capítol 4. Consell de direcció Si el projecte de direcció preveu la constitució d’un consell de direcció es farà basant-se en la següent normativa: 1. Definició. Els centres públics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de direcció, integrat per membres del claustre del professorat d’entre els que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC 147.5 i D_aut, 37.2). Les persones membres de l’equip directiu han de formar part del consell de direcció (D_aut, 37.2).

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 21 de 112

2. Funcionament. Les normes d’organització i funcionament del centre estableixen les funcions i el règim de funcionament i de reunions del consell de direcció (D_aut, 37.1).

3. Lideratge distribuït. La finalitat del consell de direcció és aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït (D_aut, 37.1). Les funcions de la direcció comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (D_dir, 3.2).

4. Direcció del centre.

—La direcció del centre també pot constituir un consell de direcció (LEC, 139.2), en aplicació del projecte de direcció (D_aut, 37.1).

—Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres del consell de direcció (LEC, 147.6), entre les persones membres del claustre de professorat que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (D_aut, 37.2).

—El director o directora presideix el consell de direcció (D_aut, 37.2 i D_dir, 5.1.b).

5. Claustre del professorat. El claustre del professorat ha de donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, 146.2.g).

Capítol 5. Òrgans unipersonals de coordinació (art. 41 del Decret 102/2010).

Les coordinacions de centre de l’institut escola Daniel Mangrané tenen la consideració de segon nivell de gestió, amb funcions i responsabilitats en aspectes concrets de l’activitat del centre i com a suport a l’equip directiu. Pel desenvolupament de les seues funcions i el compliment de les seues tasques gaudiran de les hores de reducció lectives i complementàries corresponents.

1. En funció de les necessitats del centre, d'acord amb els criteris del seu projecte educatiu concretats en el projecte de direcció que en cada moment sigui vigent, i també quan així ho prescriguin normes amb rang de llei, els centres es doten d'òrgans unipersonals de coordinació, amb les limitacions a què fa referència l'article 43.

2. Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l'aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d'equips docents i de departaments. De l'exercici de les seues funcions responen davant de l'equip directiu.

3. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s'ha d'estendre, com a mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim, al període de mandat del director o directora. En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d'haver, com a mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics.

4. La direcció del centre pot revocar el nomenament d'un òrgan unipersonal de coordinació abans que no finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, tant a sol·licitud de la persona interessada com per decisió pròpia expressament motivada i amb audiència de la persona interessada.

5. El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent escoltat el claustre en relació amb els criteris d'aplicació, i informa al consell escolar i al claustre dels nomenaments i cessaments corresponents.

Substitució temporal d'òrgans unipersonals de coordinació.

A partir de l'inici del tercer mes de baixa o d'absència temporal de la persona titular d'un òrgan unipersonal de coordinació, el funcionari o funcionària docent que en tingui assignades

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 22 de 112

transitòriament les seues funcions té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona titular de l'òrgan.

Mentre no s’adopti l’acord de govern a què fa referència la disposició transitòria setena del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, al centre s’anomenen els següents òrgans unipersonals de coordinació: Secció 1. Coordinació de cicle Els/Les coordinadors/es vetllen per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg del cicle, sota la dependència del/de la cap d'estudis, el/la cap d’estudis adjunt/a i el/la coordinador/a pedagògic/a.

A l’institut escola Daniel Mangrané hi haurà un/a coordinador/a d’Educació Infantil, un/a de cada cicle de l'educació primària i un/a d’educació secundària obligatòria.

De manera més específica, les tasques que realitzen els/les coordinadors/es de cicles són: a) Coordinar les actuacions dels/de les tutors/es i els equips docents del cicle. b) Intervenir, en coordinació amb l’equip de tutors/es i l’equip docent, en la resolució de conflictes en què estiguin implicats/des els/les alumnes del cicle. Informar i coordinar-ho amb l’equip directiu. c) Coordinar la recepció dels/de les alumnes nouvinguts/des a començament de curs i dels/de les alumnes provinents de la matrícula viva. d) Elaborar els documents que requereix l’exercici de les seues pròpies competències. e) Participar com un membre més en les reunions d’equip docent. f) Acollir el professorat nou per donar-li a conèixer les instal·lacions, la documentació i el funcionament del centre. g) Aixecar acta de totes les reunions de cicle que es facin al llarg del curs. h) Podran demanar l’assistència a les seues reunions de cicle dels especialistes per tractar temes que afectin al cicle. i) El/La coordinador/a d’ESO, organitzar, juntament amb els/les tutors/es, les activitats complementàries relatives als treballs de síntesi en què participen els/les alumnes d’ESO. j) Altres tasques que li pugui encomanar el/la director/a, el/la cap d’estudis, el/la cap d’estudis adjunt/a i/o el/la coordinador/a pedagògic/a.

Nomenament i cessament dels/de les coordinadors/es de cicle.  Els/Les coordinadors/es de cicle són nomenats/des pel/per la director/a, escoltats els equips de cicle.  El seu cessament serà al final del curs.

Secció 2. Coordinació TAC Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ofereixen múltiples recursos per a l'acció didàctica i per a l'aprenentatge dels/de les alumnes, així com de canvi i millora en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, és a dir, esdevenen tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 23 de 112

Per garantir el desenvolupament i la coordinació òptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants —organitzatius, pedagògics o tècnics—, la direcció anomena una persona encarregada de les tasques de coordinació informàtica.

El/La Coordinador/a TAC actuarà en estreta col·laboració amb l’Equip Directiu.

Les funcions assignades en relació a la coordinació de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement són: a) Impulsar l’ús didàctic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el currículum escolar i assessorar el professorat per a la seua implantació, així com orientar-los sobre la formació en TAC, d’acord amb l’assessorament dels serveis educatius de la zona. b) Proposar a l’equip directiu del centre els criteris per a la utilització i l’optimització dels recursos informàtics i per a l’adquisició de nous recursos. c) Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal de serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d’Ensenyament. d) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre. e) Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses matèries del currículum i orientar-lo sobre la seua formació permanent en aquest tema. f) Informar el professorat sobre les noves eines, productes i sistemes disponibles per a l’educació, i difondre la seua utilització a l’aula. g) Recolzar el professorat en la integració de les TIC en el currículum. h) Actuar com a dinamitzador i impulsor en el Centre de les iniciatives i projectes que sorgeixen entre el professorat i l’alumnat relacionats amb les noves tecnologies i l’educació. i) Convocar i presidir la comissió TAC. j) Custodiar el software del centre i actualitzar l’inventari. k) Elaborar la memòria anual de la coordinació d’informàtica. l) Col·laborar amb l’equip directiu en l’elaboració de dades estadístiques requerides pel Departament d’Ensenyament. m) Aquelles altres funcions que el/la director/a de l’institut escola li encomani en relació amb els recursos informàtics i que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

Secció 3. Coordinació LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) El/La coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social actuarà en estreta col·laboració amb l’equip directiu.

Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social, el/la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social, nomenat pel/per la director/a del centre, ha de desenvolupar les funcions següents: a) Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. b) Assessorar l’equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del centre (PEC, NOFC, Pla d’Acollida i Integració, Programació General Anual del Centre, ...) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acolliment i integració de l’alumnat nouvingut, a

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 24 de 112

l’atenció de l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència al centre. c) Promoure actuacions al centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i d’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats. d) Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen. e) Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es deriven, si s’escau, del Pla educatiu d’entorn. f) Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per delegació de la direcció del centre i en la seua representació. g) Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en funció de les peticions i necessitats del professorat del centre. h) Implementar el pla d’acolliment de l’alumnat nouvingut i avaluar-ne els resultats. i) Redactar, en finalitzar el curs, la memòria d’avaluació de les activitats realitzades, que s’haurà d’incloure a la Memòria anual. j) Aquelles altres que el/la director/a del centre li encomani en relació amb la coordinació o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

La persona coordinadora LIC és nomenada pel/per la director/a una vegada escoltat l’equip directiu.

Secció 4. Coordinació d’activitats i serveis escolars El/La coordinador/a d’activitats i serveis escolars actuarà en estreta col·laboració amb l’Equip Directiu.

En particular, són funcions del/de la coordinador/a d’activitats i serveis escolars: a) Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries i extraescolars, tenint en compte les directrius marcades pel Consell Escolar i recollint les propostes del Claustre, dels representants de les mares i pares i del consell de delegats/des. b) Portar un registre de totes les activitats escolars complementàries per tal d’informar-ne a l’equip directiu i elaborar la memòria de les activitats realitzades. c) Donar a conèixer a l’alumnat la informació relativa a les activitats escolars complementàries (obligatòries per a tot l’alumnat a qui s’adrecen) i de les activitats extraescolars voluntàries. d) Donar recolzament a aquelles accions i persones que realitzin activitats de dinamització i sensibilització sobre temes d'interès segons els diferents projectes i valors del centre escolar (escoles verdes, cohesió social, no discriminació, etc...) e) Coordinar l’organització dels viatges d’estudis i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb l’alumnat. f) Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives en col·laboració amb el claustre, el consell de delegats/des d’alumnes i les associacions de mares i pares. g) Coordinar la contractació de transport per les sortides escolars juntament amb el professorat responsable. h) Coordinar les activitats de divulgació de l’oferta formativa i dels projectes del centre (fires, certàmens, instituts del nostre entorn, etc.).

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 25 de 112

i) Organitzar l'elaboració de material de promoció del centre. j) Organitzar, divulgar i tenir cura d’activitats socials que afavoreixen la cohesió del personal del centre (sopar de Nadal, dinar de fi de curs, jubilació professorat, etc ...). k) Elaborar i actualitzar una base de dades amb les empreses vinculades a les diferents funcions que desenvolupa el/la coordinador/a d'activitats i serveis escolars. l) Traslladar al/a la coordinador/a de la pàgina web, la informació relativa a les activitats de promoció i coordinació d’activitats i serveis escolars. m) Elaborar una memòria final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades que s’inclourà en la memòria anual de les activitats del centre. n) Aquelles altres que el/la director/a del centre li encomani en relació als serveis escolars o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

El/La coordinador/a d’activitats i serveis escolars és nomenat/da pel/per la director/a, recolzat/da per l’equip directiu.

El programa anual d’activitats complementàries i extraescolars, que forma part de la Programació Anual inclourà: 1. Les activitats complementàries que prevegin realitzar els equips docents.

2. Les activitats extraescolars de caràcter científic, cultural, esportiu, artístic o lúdic que es realitzen en col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa o en aplicació d’acords amb altres entitats.

3. Els viatges d’estudi que es pretenguin realitzar.

4. El disseny del seguiment i avaluació del programa.

5. Les altres que es considerin convenients.

Secció 5. Coordinació de prevenció de riscos laborals Correspon a la coordinació de prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat al centre i, per tant, haurà de: a) Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels/de les treballadors/es en l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del servei de prevenció de riscos laborals. b) Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació. c) Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat. d) Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura. e) Revisar periòdicament l’estat de la farmaciola per tal que sempre tingui el material adient per poder atendre amb èxit qualsevol incident que pugui ocórrer. f) Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials. g) Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment, especialment pel que fa als espais de magatzems comuns. h) Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials el model de “Full de notificació d’accident laboral, incident laboral o malaltia professional”.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 26 de 112

i) Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la investigació dels accidents que es produeixin al centre. j) Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’evacuació i el control dels riscos generals i específics del centre. k) Coordinar la formació dels/de les treballadors/es del centre en matèria de prevenció de riscos laborals. l) Col·laborar, si s’escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos. m) Redactar, en finalitzar el curs, la memòria d’avaluació de les activitats realitzades, que s’haurà d’incloure a la Memòria anual. n) Aquelles altres que el/la director/a del centre li encomani en relació amb la salut i seguretat al centre o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

El coordinador de prevenció de riscos laborals és nomenat pel/per la directora una vegada escoltat l’equip directiu.

Secció 6. Coordinació biblioteca És convenient que en cada centre es designi un membre de l’equip docent com a coordinador/a de la biblioteca escolar. El professorat coordinador i responsable de la biblioteca escolar, amb formació especifica, és el referent del centre per portar a terme tasques d’organització i gestió del programari de la biblioteca, la dinamització dels seus recursos i serveis, l’impuls del pla de lectura i de la competència informacional des de la biblioteca. Cal que la persona coordinadora tingui la formació necessària per a portar a terme les tasques pedagògiques i de gestió, independent del curs, àrea o matèria que imparteixi, i per exercir les funcions següents que indiquen les Directrius: a) Liderar el projecte de biblioteca per facilitar l’assoliment dels objectius del centre educatiu. b) Elaborar el pla i la memòria anual de la biblioteca, documents que queden recollits en el PEC (Projecte educatiu de centre). c) Identificar les necessitats relacionades amb la lectura i informació de tota la comunitat escolar i establir els processos per a resoldre-les, per mitjà d’una política adequada de gestió de la col·lecció i de la implementació de serveis. d) Liderar i impulsar la comissió de biblioteca com a instància que afavoreixi la cooperació amb el professorat en la preparació de les activitats de la biblioteca, i per a l’adquisició i l’elaboració de materials com també l’adequació de la biblioteca escolar a les necessitats curriculars. e) Gestionar la biblioteca de l’escola: seleccionar, adquirir, mantenir i retirar fons documentals; catalogar i classificar els recursos de la biblioteca, electrònics i impresos; gestionar el pressupost i dirigir l’equip de biblioteca. f) Organitzar l’espai i els recursos, de manera que s’ofereixi un entorn favorable a l’aprenentatge sense exclusions. g) Garantir l’execució de les programacions per a diferents nivells, que facilitin l’adquisició de les competències en informació de l’alumnat en relació amb els programes curriculars, i que promoguin l’ús autònom de la biblioteca per part de l’alumnat. h) Participar en l’impuls del pla de lectura del centre liderat per l’equip directiu. i) Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 27 de 112

j) Recopilar i fer conèixer entre el professorat experiències concretes de treball amb la informació i la lectura, que incentivin l’ús de nous mètodes docents i promoguin l’ús de la biblioteca i els seus recursos. k) Preparar i difondre materials específics de suport a la docència, i organitzar la biblioteca escolar per convertir-la en centre de recursos per a l’aprenentatge. l) Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació com un instrument per facilitar l’aprenentatge i orientar la comunitat escolar en els aspectes que s’hi relacionin. m) Establir coordinació amb els serveis educatius i amb altres organismes de l’entorn: biblioteques escolars, biblioteques públiques i universitàries, arxius ... n) Treballar amb la comunitat en general, especialment amb les famílies.

Secció 7. Coordinació del projecte plurilingüe Són funcions del/de la coordinador/a del projecte plurilíngüe: a) Coordinar el disseny d’activitats d’ensenyament aprenentatge. b) Coordinar el professorat implicat en el projecte. c) Fomentar el projecte davant de l’alumnat. d) Concretar el projecte de plurilingüisme a la realitat de cada curs escolar als diferents nivell educatiu d’ESO. e) Planificar la modificació i/o ampliació del projecte per al següent curs escolar.

Secció 8. Caps de Departaments didàctics El departament és l’òrgan de coordinació curricular que en l’ESO vetlla per la coherència didàctica de les diferents matèries que configuren el currículum durant l’ESO. Al centre hi ha tres departaments: 1. Departament de Ciències, amb el professorat de biologia i geologia, física i química, matemàtiques, tecnologia, visual i plàstica.

2. Departament de Ciències Socials, amb el professorat de geografia i història, religió, orientació educativa, música, educació física.

3. Departament de Llengües, amb el professorat de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengües clàssiques i anglès i francès.

Funcions del/de la cap de departament: a) Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual. 

Preparar l’ordre del dia de les reunions de departament, incloent, si s’escau, els punts fixats per la direcció, i aixecar-ne l’acta.



Elaborar el pla anual del departament i la memòria del curs.



Transmetre als membres del seu departament els acords, propostes, informacions expressades en les reunions dels caps de departament.

b) Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents. 

Coordinar l’elaboració i actualització de les programacions didàctiques, recursos didàctics i elements d’avaluació.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 28 de 112



Supervisar i validar les programacions, tenir cura que l’última versió estigui accessible als membres del departament, el/la cap d’estudis, el/la cap d’estudis adjunt/a i el/la coordinador/a pedagògic/a.



Vetllar per la coherència del currículum de les matèries al llarg de l’etapa.



Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent.

c) Coordinar la fixació de criteris i continguts d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat en les àrees i matèries i vetllat per la seua coherència. 

Els criteris seran uniformes per a cada curs i s’establiran per consens.

d) Donar suport didàctic al professorat de nova incorporació, facilitar-li la informació sobre el funcionament del departament i lliurar-li les programacions i altra documentació necessària per desenvolupar les matèries assignades. e) Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent del professorat. 

En aquest sentit, s’analitzaran i concretaran les necessitats formatives en l’àmbit del departament i les farà arribar a la prefectura d’estudis per a la seua tramitació.

f) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del departament i assessorar sobre l’adquisició de material didàctic. 

Coordinar l’acció dels responsables de manteniment i proposar al/a la secretari/a del centre la compra de material fungible i inventariable.

g) Col·laborar amb la inspecció educativa en l’avaluació del professorat del departament. h) Aquelles altres que li puguin ser encomanades pel/per la director/a o atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 29 de 112

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS I ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE D’acord amb l’ordenament el nostre centre imparteix els següents ensenyaments: a) Educació infantil. b) Educació primària. c) Educació secundària obligatòria.

Article 52.1 LEC 1. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació.

Article 53.2 LEC 2. L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, en els termes que determina el títol XI, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives.

Article 56. Educació infantil 1. L’educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l’inici del procés d’aprenentatge, i ha de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d’origen social, econòmic o cultural.

2. L’etapa d’educació infantil consta de dos cicles: el primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres anys d’edat; segon, primer ensenyament, comprèn entre els tres i els sis anys d’edat.

3. Durant l’educació infantil s’ha d’assegurar la detecció precoç de les necessitats educatives específiques i de les manifestacions evolutives que puguin indicar un risc de trastorn dels alumnes,que han de rebre una atenció ajustada a llurs característiques singulars.

4. Durant l’educació infantil, hi ha d’haver una cooperació estreta entre els centres i les famílies, que són el primer referent afectiu dels infants i tenen la responsabilitat primera de llur educació. Així mateix, i com a primer ensenyament, s’ha de garantir la coherència entre l’acció educativa del segon cicle de l’educació infantil i els primers anys de l’educació primària.

5. En el primer cicle de l’educació infantil s’han d’adoptar mesures de flexibilitat que permetin d’adaptar-se a les necessitats dels infants i de les famílies i s’han de poder adoptar diversos models d’organització, funcionament i assessorament que permetin conciliar amb la vida laboral la responsabilitat primordial de les famílies en la criança i l’educació de llurs fills. El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants.

6. El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l’educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge d’autonomia pedagògica per fer possible que primer ensenyament s’acordi amb el projecte educatiu del centre i s’adapti a l’entorn. El currículum ha d’ajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l’entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, adquirir

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 30 de 112

instruments d’aprenentatge i desenvolupar progressivament l’autonomia personal, i també tenir una primera aproximació a una llengua estrangera.

7. El Govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil, ha d’establir les característiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, d’acord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal·lacions dels centres i la capacitació que ha d’acreditar el personal educador que hi treballi.

8. L’avaluació del desenvolupament personal i de l’aprenentatge durant l’educació infantil ha d’ésser contínua i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius i ha de facilitar l’adaptació de l’ajut pedagògic a les característiques individuals de cada infant.

9. Per a impulsar i facilitar la cooperació entre els centres i les famílies a què es refereix l’apartat 4 i garantir la coresponsabilització de les famílies en l’educació dels infants, els centres hande facilitar informació suficient a les famílies sobre l’evolució educativa de llurs fills i sobre l’avaluació pertinent de l’eventual assoliment dels objectius educatius.

Article 57. Educació bàsica 1. L’educació bàsica consta de dues etapes: a) L’educació primària. b) L’educació secundària obligatòria.

2. L’educació bàsica ha de mantenir coherència amb l’educació infantil i amb l’educació postobligatòria i ha de garantir la coordinació entre les etapes que la componen per tal de facilitar la continuïtat del procés educatiu i assegurar als alumnes una transició adequada d’una etapa a l’altra.

3. En el marc dels objectius que estableix l’article 52.2, els currículums de l’educació bàsica s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la pràctica de la ciutadania activa, i han d’incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’aprenentatge.

4. Sens perjudici del que estableixen els articles 11 i 17, l’ensenyament del català, de l’occità, del castellà i de les llengües estrangeres ha de rebre una atenció especial durant l’educació bàsica. En acabar aquesta etapa, els alumnes han d’haver assolit una sòlida competència comunicativa, de manera que puguin emprar normalment i amb correcció les llengües oficials i puguin comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu.

5. Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat i per a continuar la comesa de detecció i prevenció de les dificultats en l’aprenentatge iniciada a l’educació infantil.

6. Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat a què fa referència l’apartat 5 i orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents. Igualment, correspon al Departament establir els criteris a què s’han d’ajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques i per a atendre els alumnes amb altes capacitats.

7. L’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Per a facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 31 de 112

llurs fills, els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills.

Article 58. Educació primària 1. L’etapa d’educació primària comprèn sis anys acadèmics, organitzats en cicles de dos anys, i es cursa normalment entre els sis i els dotze anys d’edat, amb el currículum organitzat per àrees.

2. L’etapa d’educació primària té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que, d’acord amb les competències bàsiques fixades en el currículum, els permeti: a) Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials. b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències en matemàtiques bàsiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual. c) Desenvolupar la capacitat d’esforç, de treball i d’estudi. d) Expressar el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat. e) Conèixer els elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya que els facilitin l’arrelament.

3. En l’educació primària, l’avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha d’ésser contínua i global. La decisió de promoció de cicle té caràcter global, de manera que s’ha de determinar a partir del progrés conjunt en les diverses àrees que configuren el currículum i del grau d’assoliment de les competències bàsiques.

Article 59. Educació secundària obligatòria 1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es poden agrupar en àmbits de coneixement.

2. L’educació secundària obligatòria té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que els permeti: a) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de l’afectivitat. b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees, les habilitats i competències culturals, personals i socials relatives a: Primer. L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.

Segon. La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científics, socials, culturals i artístics.

Tercer. La sensibilitat artística i la creativitat.

Quart. La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones.

Cinquè. El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat crítica.

Sisè. La resolució de problemes de la vida quotidiana.

3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 32 de 112

4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per reglament.

5. L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes en llur procés educatiu.

6. En l’educació secundària obligatòria, s’ha de garantir un sistema global d’orientació professional i acadèmica que permeti als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs aptituds i preferències.

7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació secundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bàsiques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa, s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

Capítol 1. Organització del professorat Secció 1. Equips docents De cicle (Educació infantil i primària) Els equips de cicle són els òrgans de coordinació i estan integrats per tots/es els/les mestres/professors/es que imparteixen docència als/a les alumnes d’un mateix cicle.

Funcions de l’equip de cicle/departament: 1. La funció principal dels equips de cicle és organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle.

2. Formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular de centre i a llur programació general.

3. Els equips de cicle es reuniran un cop a la setmana per tal de coordinar la seua tasca docent i sempre que els convoca el/la coordinador/a o ho sol·licita almenys un terç dels seus membres.

A més, preceptivament, fan una reunió a l’inici de curs i una al final.

4. Els equips de cicle estan coordinats pel/per la corresponent coordinador/a de cicle.

5. Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluació dels/de les seus/es alumnes i es constituiran en comissions d'avaluació, presidida pel membre de l’equip directiu que tingui assignada aquesta funció, per a l'avaluació i promoció dels/de les alumnes que finalitzen un cicle. El coordinador de cada cicle aixecarà l’acta corresponent a cada sessió fent-hi constar tots els acords i decisions preses pels seus membres.

6. Col·laborar activament en l’elaboració i revisió periòdica i sistemàtica dels diferents aspectes de les unitats didàctiques de les àrees i els eixos transversals, i la concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació, d’acord amb els criteris fixats en el desplegament curricular del projecte educatiu de centre i revisar-ne els resultats.

7. Planificar, analitzar i revisar els agrupaments d’alumnes, els processos de recuperació i l’atenció individualitzada, i els recursos esmentats.

8. Plantejar i orientar els contactes col·lectius amb les famílies dels alumnes, especialment amb aquelles que són noves al centre o els/les fills/es de les quals finalitzen l’escolaritat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 33 de 112

9. Fer operatius en el cicle tots aquells aspectes relacionats amb l’organització i funcionament dels ensenyaments en el cicle: sortides, celebracions, activitats complementàries, etc.

10. Coordinar-se amb els professionals de suport que intervenen en el procés educatiu dels alumnes del cicle.

De grup d’ESO El conjunt de professors que imparteixen docència a un grup d’alumnes constitueix l’equip docent de grup, coordinat pel/per la professor/a tutor/a.

L’equip docent actuarà coordinadament en l’establiment de criteris per garantir la correcta convivència del grup d’alumnes, la resolució de conflictes quan s’escaigui i la informació als pares, mares o tutors/es.

A les reunions d’equip docent intervé tot el professorat que imparteix classes al grup en qüestió.

Aquestes reunions estaran dirigides i presidides pel/per la tutor/a del grup. Sempre que sigui possible, un membre de l’equip directiu assistirà a les REDs que es convoquin. S’estendrà acta de la reunió.

L’equip docent es constitueix en junta d’avaluació per fer el seguiment dels aprenentatges i adoptar les decisions resultants d’aquest seguiment.

Amb criteri general, les funcions que corresponen a l’equip docent estan directament vinculades a les funcions del/de la tutor/a i a l’organització, coordinació curricular i a l’avaluació.

Funcions: 1. Fer el seguiment individual de l’alumnat, tant en els aspectes acadèmics com de relacions personals amb la resta de professorat i alumnat.

2. Fer el seguiment global de la dinàmica del grup classe i del seu rendiment acadèmic.

3. Preparar l’avaluació de l’alumnat i vetllar per la correcta aplicació dels criteris aprovats.

4. Orientar l’alumnat en els seus estudis posteriors i/o sortides professionals.

5. Resoldre els conflictes de caràcter acadèmic amb l’ alumnat.

6. Tractar les situacions d’absentisme d’alumnat.

7. Fer el seguiment de la programació.

8. Aquelles altres que li puguin ser encarregades pel cap del departament o la direcció del centre.

Secció 2. Departaments didàctics d’ESO El règim de funcionament dels departaments serà el mateix que els establerts pels òrgans col·legiats. Es reuniran amb la freqüència mínima que determini la PGA del centre, i totes les vegades que es consideri oportú, de manera extraordinària, sempre que el convoqui el o la cap de departament, la direcció per mitjà d’algun dels seus membres, o així ho sol·licitin almenys un terç dels membres del departament.

Tot el professorat de secundària del centre haurà d’estar adscrit a un departament concret. En el cas que un professor/a imparteixi matèries de més d’un departament o seminari, participarà prioritàriament en l’elaboració de les concrecions curriculars i en les reunions del seminari o departament de la seua adscripció principal.

Funcions dels departaments: 1. Establir la concreció del currículum de les matèries que imparteix el departament.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 34 de 112

2. Fixar criteris i continguts d’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes, en les àrees de coneixement assignades al departament i resoldre, d’acord amb la normativa vigent, les reclamacions a les qualificacions finals de curs.

3. Coordinar la utilització dels espais i equipaments que tingui assignats i les propostes per a millorar-los o adquirir-ne de nous. Aquestes hauran de ser acordades en reunió de departament i trameses a la direcció del centre degudament prioritzades, a través de la memòria del departament.

4. Elaborar i revisar les programacions didàctiques.

5. Aquelles altres que li pugui encarregar el/la director/a del centre o que vinguin derivades de modificacions en la normativa del Departament d’Ensenyament.

Quan hagin d’actuar de forma conjunta per a tot l’ensenyament, es constitueix com a equip de cicle d’ESO, essent el/la coordinador/a de cicle designat d’entre els/les caps de departament.

Secció 3. Comissions D’acord amb el projecte educatiu del centre i en funció de les necessitats organitzatives la direcció podrà nomenar altres comissions internes, com ara: 1. Comissió de biblioteca – puntedu – pla lector – projectes Comissió TAC. Els centres poden disposar d’una comissió de biblioteca/TAC amb l’objectiu de donar suport, col·laborar i integrar les diferents propostes i activitats de la biblioteca en el claustre i recollir i atendre les necessitats informatives de tota la comunitat educativa en relació al Projecte educatiu del centre. Aquesta comissió està formada per: el/la responsable o coordinador/a de la biblioteca, el professorat responsable de les Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement i d’audiovisuals del centre, representants dels diferents cicles i/o departaments del centre educatiu, un/a representat de l’equip directiu, i, si escau, un/a representant de les famílies i un/a representant de l’alumnat. I exercir les funcions següents: a) Establir criteris i formes de funcionament de la biblioteca d’acord amb la comunitat escolar i el PEC. b) Recollir les necessitats lectores i d’informació dels diferents sectors de la comunitat escolar i donar a conèixer els acords presos a l’entorn de la biblioteca. c) Elaborar i avaluar el projecte de biblioteca d'acord amb el Pla Anual del centre. d) Donar suport i fer difusió dels projectes i activitats que es desenvolupen des de la biblioteca a tota la comunitat educativa.

2. Comissió TAC. 3. Comissió activitats artístiques i culturals.

4. Comissió de riscos laborals.

5. Comissió del projecte plurilingüe.

6. Comissió d’atenció a la diversitat.

Capítol 2. Organització de l’alumnat Article 77. Criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 35 de 112

1. En el marc de l’autonomia dels centres educatius, els criteris que regeixen a cada centre l’organització pedagògica dels ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible: a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d’inclusió. b) El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena integració social i laboral i la incorporació als estudis superiors com a resultat de l’acció educativa. c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment en el treball quotidià al centre educatiu. d) L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència. e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat. f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat. g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.

El nostre centre té gairebé dues línies. Els/les alumnes del mateix nivell es distribuiran en dos grups heterogenis. En cas que el Departament només tingui reconegut un grup en un determinat nivell i si aquests és nombrós i els recursos humans ens ho permeten es desdoblaria en dos grups heterogenis.

En cas que hi hagi més d’un grup per nivell educatiu, es prioritzarà que en tota la seua escolarització al centre des de P3 fins a 6è de primària es mantinguin els grups, tot i que, en base a criteris pedagògics poden modificar-se a l’inici dels diferents cicles educatius. Si es detecten conflictes a l’aula que puguin resoldre’s amb el canvi de grup d’algun/s alumne/s, es farà el canvi encara que el curs escolar estigui iniciat.

En el cas d’ESO, a 1r es barrejaran els grups que pugen de 6è, i a 3r poden barrejar-se en base a criteris pedagògics.

Per treballar millor l’atenció a la diversitat, es podran fer grups flexibles heterogenis dins d’un mateix grup classe, principalment a les àrees de català i anglès i de medi i medi en anglès a partir de 2n curs de cicle mitjà en el cas de primària, i d’anglès, tecnologia (taller) i ciències naturals (laboratori) en el cas d’ESO i en qualsevol altra àrea i/o matèria que es consideri necessari.

D’altra banda s’establirà un sistema de reforços o suport a l’alumnat amb NEE mitjançant la intervenció de dos professors/es a l’aula, en qualsevol de les etapes educatives.

Es procurarà també que en les hores en els quals s’imparteixi part d’una àrea o matèria en llengua estrangera (projecte plurilingüe), hi hagi dos professors/es a l’aula preferentment el/la de la matèria i/o àrea i el/la de llengua estrangera.

A 4t d’ESO, en cas d’haver-hi més d’un grup, l’alumnat es distribueix preferentment segons les opcions acadèmiques que oferta el centre, sempre assessorat pel/per la professor/a d’orientació educativa i pels/per les seus/es tutors/es. Les limitacions quantitatives d’un grup/classe seran les establertes per l’administració educativa per a les diferents etapes educatives.

Capítol 3. Atenció a la diversitat Article 5 de l’ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària 5.1 Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats per aprendre i també el que està especialment dotat intel·lectualment, cal establir en la programació prevista a l’aula les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes següents: a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de l’alumnat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 36 de 112

b) Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/ a. c) Preparar noves activitats que permetin aquest alumnat aprendre i participar plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat. d) Avaluar prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions.

5.2 Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i les mesures de reforç previstes poden ser insuficients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable, que té unes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys i companyes. En aquests casos, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. La comissió d’atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.

El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o la tutora de l’alumne/a, amb la col·laboració dels professionals que després hi treballaran, com ara els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. També s’ha de comptar amb la participació dels pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’intervenir professionals d’altres àmbits, com ara el social o el de la salut. El pla l’ha d’aprovar el director o la directora del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat.

Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, serà el designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla. El pla ha d’indicar els suports que ha de rebre l’alumne/a per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre. Sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre, tant materials com de personal, com són els seus companys i les seves companyes, el professorat i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars d’aquest alumnat, de facilitar la seva inclusió en la comunitat i de promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferència. També, en la mesura de les possibilitats, ha d’implicar la família, la qual s’ha de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col·laborar.

El pla individualitzat ha d’incloure: a) La identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars. b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars. c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar i en altres àmbits com el familiar, de la salut, del lleure, etc. d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats que s’han de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre. e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla. f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.

Concreció a l’ESO Les mesures generals d'atenció a la diversitat poden ser organitzatives, com la d'intervenció de dos professors a l'aula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o suport de manera individualitzada preferentment dins l'aula ordinària o atenció fora de l'aula, etc. , però han d'incidir fonamentalment en les mesures estratègiques i metodològiques i en el procés d'avaluació dels alumnes. De la mateixa manera, l'orientació i el seguiment de l'alumne s'estableixen com a element clau en les mesures generals d'atenció a la diversitat, així com els principis psicopedagògics i la importància de l'enfocament del treball competencial, com a mesures prèvies a les mesures específiques d'atenció a la diversitat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 37 de 112

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l'equip de professors, de l'EAP o l'orientador i altres professionals que puguin participar en l'atenció educativa de l'alumne. En el procés de presa de decisions s'escoltaran els pares o representants legals, i el mateix l'alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, en farà el seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família.

L'orientador del centre i/o el professional de l'EAP en els centres públics, si escau, ha de promoure les mesures d'informació general, ajuda i assessorament al tutor-coordinador del pla i a l'equip de professors per a la seva elaboració i aplicació. De la mateixa manera, els professors especialistes de la matèria podran donar les indicacions específiques als professors d'atenció individualitzada per tal d'ajustar l'ajut pedagògic a les necessitats de cada alumne en les actuacions prèvies al treball a l'aula ordinària.

L'elaboració d'un pla individualitzat s'ha de fer a partir d'un dictamen d'escolarització, d'un informe psicopedagògic o a demanda del tutor, o d'un altre docent si identifiquen que per al progrés d'un alumne no són suficients les mesures d'atenció a la diversitat planificades en la programació general anual i en el suport escolar personalitzat. En algunes ocasions la iniciativa pot sorgir de la mateixa família que s'adreça al centre per demanar que s'elabori el PI. Aquesta demanda serà valorada pel psicopedagog de l'EAP o bé per l'orientador del centre, que faran arribar la valoració de la demanda a la comissió d'atenció a la diversitat del centre. L'elaboració d'un pla individualitzat s'ha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i pot requerir la revisió de com s'organitzen els recursos disponibles de l'aula i del centre.

En els casos que l'alumne segueixi un PI, aquest l'ha d'aprovar el director del centre i ha de constar a l'expedient acadèmic de l'alumne. El PI s'ha d'elaborar en un termini màxim de 2 mesos a partir de l'inici de curs o, en el cas de trasllat, de l'arribada al nou centre.

El pla individualitzat ha d'incloure els interessos i les capacitats de l'alumne i les expectatives de la família per anar construint l'itinerari formatiu al llarg de l'etapa i facilitar l'orientació en finalitzar-la.

A proposta del tutor-coordinador del pla, amb l'acord de l'equip docent i un cop s'ha escoltat la família, es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, si els objectius han estat assolits.

Si la família o els tutors legals sol·liciten raonadament la finalització del PI, el tutor-coordinador i la comissió d'atenció a la diversitat o òrgan equivalent valoren la sol·licitud i n'informen el director de la conveniència de continuar o no amb el pla individualitzat de l'alumne. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat l'ha de prendre i signar el director, amb constància del coneixement de la família, en el document del pla i en l'expedient acadèmic de l'alumne.

En l'educació secundària obligatòria no es concedeixen exempcions de matèries. Si cal, s'ha d'aplicar un pla individualitzat. Si l'alumne no cursa determinades matèries perquè segueix un PI, aquestes no s'han de qualificar a les actes d'avaluació ni a l'expedient de l'alumne, en què cal fer-ne constar el motiu i informar els pares que es farà així a l'efecte d'expedient acadèmic. La implicació de les famílies i l'enregistrament sistemàtic dels aspectes que es tracten i els acords que es prenen són essencials per poder fer el seguiment de l'evolució dels alumnes.

Secció 1. Comissió d’atenció a la diversitat (CAD) L’atenció a la diversitat és responsabilitat del conjunt del professorat del centre i s’articula a través de la Comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

La funció específica del professorat de la Comissió d’atenció a la diversitat s’entén com a suport de coordinació, aportació d’elements de diagnòstic, de materials específics i de tota mena de suports que facilitin i orientin la tasca del professorat del centre a les aules.

La CAD té per funcions planejar i coordinar totes les accions a la diversitat i planificar la docència als alumnes que necessitin adaptacions significatives o modificacions del currículum.

La CAD està formada per:  Director/a Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 38 de 112

 Coordinador/a pedagògic/a  Mestre/a d’educació especial  Orientador/a educatiu/va  Coordinador/a LIC  Coordinadors/es de cada cicle  Professional de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) que intervé en el centre  Treballador/a social Les funcions assignades són: a) Sensibilitzar a tota la comunitat educativa sobre la importància d’atendre a les aules la diversitat d’alumnat. b) Planificar el conjunt d’actuacions i mesures per atendre la diversitat de necessitats educatives dels/de les alumnes i fer-ne el seguiment. c) Vetllar per la coordinació dels suports dels/de les alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions diverses i altres casos que necessitin una atenció més específica.

Per això la comissió d’atenció a la diversitat (CAD) haurà de determinar: a) Els criteris per a l’atenció a la diversitat de les necessitats educatives de l’alumnat. b) Els procediments que s’empraran per determinar aquestes necessitats educatives i per formular les adaptacions que correspongui. c) Els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que, en el context del centre, es considerin més idonis per atendre a la diversitat de l’alumnat. d) Aquesta comissió es reunirà a l’inici i al final de cada trimestre. e) De cada reunió se’n prendrà nota dels acords i s’elaborarà una acta. f) En el supòsit que la CAD ho cregui convenient, es farà la demanda de valoració per part de l’EAP per aquells i aquelles alumnes que ho necessitin. La demanda s’ha de fer omplint un formulari que es lliurarà al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a i aquest/a ho trametrà a l’EAP. Secció 2. Mestre/a especialista d’educació especial (educació infantil i primària) i professorat especialista en orientació educativa (ESO) Són funcions del/de la mestre/a especialista d’educació especial, relacionades amb l’alumnat d’educació infantil i primària, i del/de la professorat especialista en orientació educativa, relacionades amb l’alumnat d’educació secundària: a) Atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials. Docència i preparació de material. b) Impartir docència a l’alumnat amb dificultats per aprendre; participació en grups de projectes i grups reduïts. c) Traspassar tota la informació necessària al professorat que imparteix classes a l’alumnat amb NEE, a partir de les atencions individuals, les entrevistes, les classes, ..., que se’ls ha realitzat. d) Prioritzar l’atenció dels/de les alumnes que presenten disminucions greus i permanents. e) Prioritzar l’atenció dels/de les alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge i mancances degudes a la situació sociocultural de les famílies. f) Participar en l’elaboració i el seguiment de les adaptacions curriculars individualitzades junt amb el/la mestre/professor tutor/a i amb la col·laboració de l’EAP: prioritats educatives, Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 39 de 112

formes de participació de l’alumne/a en les activitats generals i ordinàries, activitats d’aprenentatge i criteris d’avaluació. g) L’atenció als/a les alumnes es podrà dur a terme de diferents formes no necessàriament excloents:  Col·laborar amb els/les mestres/professors/es tutors/es en l’elaboració de materials específics i/o adaptats.  Intervenir dins de l’aula ordinària, conjuntament amb el/la mestre/a o professor/a, per oferir una atenció individualitzada als/a les alumnes que ho requereixin.  Intervenir en situacions escolars de treball individual o de petit grup fora de l’aula ordinària. h) Participar en la CAD per tal de col·laborar en la planificació i seguiment de mesures d’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat del centre. i) Participar en les reunions de mares/pares. j) Coordinar l’orientació educativa de l’alumnat d’ESO. k) Realitzar altres tasques que se’n puguin derivar de les seues funcions.

Secció 3. Psicopedagog/a de l’EAP Les sol·licituds de demanda per valorar alumnes per part de l’EAP les gestionarà el/la professor/a d’orientació educativa i/o de NEE, els/les quals informaran a la direcció abans de presentar-les a la comissió CAD. La persona de l'EAP que ve al Centre per assessorar i ajudar en la nostra tasca educativa informarà per escrit de la relació prioritzada d’alumnes que ha de valorar i/o d’altres gestions que hi hagi programades.

S’informarà del resultat de les mateixes i de les mesures que cal prendre i/o gestions que cal fer, si s’escau, a la comissió CAD. Es podrà requerir, si es considera necessari, la presencia del/de la tutor/a afectat en aquestes reunions.

Durant el primer Consell Escolar, al Pla Anual de Centre s’informarà sobre el Pla de Treball de l'EAP per aquell curs.

En acabar el curs i en la Memòria avaluativa es farà balanç de l'actuació de l'EAP al centre indicant el treball realitzat.

Funcions: a) Assessorament directe a les funcions del/de la mestre/a d’educació especial i del professorat d’orientació educativa. b) Exploracions i atencions a l’alumnat amb NEE com a suport a l’actuació del/de la mestre/a d’educació especial i del professorat d’orientació educativa. c) Assistència a la comissió d’atenció a la diversitat del centre com a mitjà per a conèixer més el centre i com a aportació d’una visió externa i enriquidora de la marxa general del centre. d) Aportació de tota la informació necessària del traspàs d’alumnes de nova incorporació al centre, a través dels dictàmens establerts per a aquells alumnes amb necessitats educatives especials i permanents, i a través dels altres mitjans que es creguin convenients. e) Aportació d’informacions i activitats per al treball de l’orientació acadèmica i professional. f) Totes aquelles activitats que es concretin en el pla de treball acordat a inici de cada curs.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 40 de 112

Secció 4. Suport Escolar Personalitzat (SEP) Veure document Departament “PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT DEL SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP)” annex El Suport Escolar Personalitzat és un recurs de millora per impulsar l'assoliment de l'èxit escolar de tots/es els/les alumnes, amb la finalitat de contribuir a donar resposta a les necessitats individuals d'aprenentatge de cada nen i de cada nena.

Mitjançant una proposta pedagògica referida a aspectes organitzatius i metodològics s'ofereix un suport individual o en petit grup a aquells/es alumnes que el necessiten. Aquest reforç ha d'aconseguir que tots/es els/les alumnes desenvolupin al màxim els seus aprenentatges bàsics i formatius. És un reforç flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos ritmes d'aprenentatge dels/de les alumnes.

L’alumnat que rep el SEP és: 1. Els/Les alumnes de l'educació infantil, per garantir el domini de la llengua oral.

2. Els/Les alumnes que cursen el cicle inicial de l'educació primària, amb la finalitat de reforçar el procés d'aprenentatge de la lectura, l'escriptura i aquells aspectes claus del seu aprenentatge.

3. Els/Les alumnes dels cicles de l'educació primària que presentin retards en els aprenentatges bàsics i, en especial, el dels últims cursos per garantir un bon pas a l'educació secundària.

4. Els/Les alumnes amb altes capacitats, per tal de potenciar-les i mantenir la seua motivació i interès pels aprenentatges.

5. Fora de l’horari lectiu els/Les alumnes es distribueixen per cicles i/o per nivells i amb caràcter general en grups de 3 ó 4, l’equip directiu, escoltat els tutors/es i professorat de NEE, formarà els grups inicials i els assignarà professor/a, aquests grups constaran a la PGA. Els acords de modificació d’aquests grups com a resultat de l’avaluació continuada dels alumnes constaran a la memòria anual.

Per poder rebre el SEP cal que les famílies signin l’autorització corresponent, que forma part de la carta de compromís educatiu. En cas negatiu, no rebran el SEP i quedarà constància documental de la no acceptació.

Queden exclosos d’aquest suport l’alumnat que rep atenció a l’aula d’educació especial.

El SEP s'ofereix en horari lectiu i fora d’horari escolar es concreta de 8.30 a 9.00 h., i el realitza els/les mestres de l’escola, amb les dotacions horàries específiques destinades a aquesta finalitat.

L'equip docent decidirà el moment en què cada alumne, d'acord amb les dades obtingudes de la seua avaluació continuada, ha assolit els aprenentatges fixats per millorar. Aquesta decisió es prendrà, sempre preferentment al final de cada trimestre i en cas excepcional es donarà de baixa a l’alumnat del SEP abans del final d’un trimestre si no compleix el compromís signat per la família de l’assistència al suport, en tots els casos serà comunicada i signada per les famílies per donar-hi la baixa.

Es generarà un document d’avaluació del SEP a final de cada trimestre per cicles, on quedarà constància de l’evolució tant positiva com negativa, si és el cas, de l’alumnat atès.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 41 de 112

ÀREA

INDICADORS

LECTURA (llengua catalana, llengua castellana)

 

Grau de millora en la velocitat lectora. Índex de resultats a l’àrea.

EXPRESSIÓ ESCRITA (llengua catalana, llengua castellana)

 



Evolució en la redacció de textos. Índex de variació en el nombre d’errades ortogràfiques. Índex de variació en l’assoliment d’estructures gramaticals.

Evolució en els resultats d’avaluació.

 

Resultats competències bàsiques a sisè.

Evolució en els resultats a totes les àrees.

LÈXIC (llengua catalana, llengua castellana)



Increment de paraules utilitzades.

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES



Resultats a l’àrea.

CÀLCUL



Grau d’assoliment operacions.

HÀBITS ORGANITZATIUS I D’ESTUDI

 

Evolució en la presentació dels treballs. Índex d’aprofitament del temps.

ASSISTÈNCIA



Grau d’interès de l’alumnat.



COMPRENSIÓ castellana)

(llengua catalana, llengua

dels

nombres

Secció 5. Programa Intensiu de Millora (PIM) Dins del Pla d’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar que impulsa el Departament d’Ensenyament en referència a l’ESO tenim el Programa Intensiu de Millora (PIM) que es troba descrit més endavant, però donades les característiques del nostre centre, quant al nombre d’alumnes per nivell educatiu, hem buscat un sistema alternatiu d’atenció a la diversitat, que en cap cas implica que no es pugui posar en pràctica el PIM. Hi ha programades les següents assignatures optatives: 

A 1r i 2n d’ESO dos optatives de reforç, una de llengua i l’altra de matemàtiques,



A 3r d’ESO una optativa de reforç de llengua i matemàtiques.

En el moment en què les famílies fan la tria de les matèries optatives per al curs següent entre l’oferta del centre, se’ls informa que per a l’assignació es tindran en compte els criteris de tutoria i de la junta d’avaluació, així com les opcions indicades per la família. A més: 

A 1r d’ESO se’ls informa que si no han superat positivament les proves de competències bàsiques, se’ls assignarà l’opció de reforç de llengua i/o matemàtiques,



A 2n i 3r d’ESO se’ls informa que si tenen alguna matèria pendent, se’ls assignarà l’opció de reforç de llengua i/o matemàtiques.

El PIM s'adreça als/a les alumnes de primer i segon curs d'ESO amb un baix nivell d'assoliment de les competències bàsiques en l'educació primària o que presenten dificultats generalitzades d'aprenentatge que poden dificultar l'assoliment dels objectius del primer o segon curs d'ESO.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 42 de 112

i

El PIM es planteja com a mesura flexible d'atenció a la diversitat i això suposa que la participació en el PIM està subjecta als criteris d'admissió al programa que elabora la comissió d'atenció a la diversitat (CAD).

Els/Les alumnes s'han d'incorporar al programa prioritàriament a l'inici de curs. Per al primer curs d'ESO, la proposta per a la incorporació dels/de les alumnes al PIM requereix l'informe favorable de la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) de l'institut, elaborat a partir de la informació facilitada pel centre d'educació primària de procedència, escoltats els/les pares/mares o tutors/es legals de l'alumne/a. Per a aquest fi cal una coordinació estreta entre els/les docents del darrer curs de primària i els/les responsables de fer el traspàs d'informació al centre de secundària a finals del mes de juny.

A aquest efecte, el centre ha d'informar les famílies que la participació de l'alumne/a en el PIM comporta una oportunitat per millorar els aprenentatges i assolir el nivell adequat de les competències bàsiques i ha de requerir el compromís dels alumnes que participen en el programa, d'aprofitar l'oportunitat que se'ls ofereix. Per aquest motiu, caldrà fer una entrevista individualitzada a l'inici de curs amb els familiars o tutors/es legals de l'alumne/a a fi d'informar-los de la seva participació en el PIM. En el cas de segon d'ESO, l'atenció als/a les alumnes en el PIM es pot adreçar als/a les alumnes que ja requerien d'aquesta mesura en el primer curs d'ESO, o bé als/a les alumnes que es puguin incorporar des del segon curs d'ESO i no tinguin assolides les competències bàsiques del nivell corresponent.

L'equip docent, en la sessió d'avaluació final de 1r d'ESO, i en el moment d'acordar la promoció de curs de l'alumne/a, ha de fer la proposta d'alumnes que han de fer el PIM de 2n d'ESO. En qualsevol cas, l'alumne/a que cursi el PIM de 2n d'ESO requereix l'informe favorable de la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) de l'institut, escoltats els/les seus/es pares/mares o tutors/es legals.

Mitjançant els programes intensius de millora (PIM), els centres d'educació secundària poden organitzar grups flexibles, amb un mínim de 10 alumnes, que permeten una atenció més individualitzada a l'alumne/a i amb una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l'establerta amb caràcter general, així com una metodologia específica i personalitzada, en què es prioritzi l'assoliment de les competències bàsiques necessàries per seguir amb garanties d'èxit els primers cursos d'ESO. A nivell metodològic, cal enfortir l'enfocament competencial de les propostes de treball i prioritzar estratègies didàctiques que s'ajustin a les necessitats d'aquests/es alumnes (treball cooperatiu, treball per projectes, treball multinivell, aprenentatge entre iguals, etc.).

S'ha de dedicar una part significativa de l'horari lectiu del programa, entre 12 i 15 hores, a cursar en el grup flexible les matèries de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques, amb un mínim de quatre hores per matèria.

La resta d'hores lectives setmanals, els/les alumnes del programa les podran fer conjuntament amb la resta dels/de les alumnes del grup ordinari de 1r d'ESO o 2n d'ESO. En qualsevol cas, cal tenir present la flexibilitat d'aquesta mesura i promoure, sempre que sigui possible, la participació dels/de les alumnes que formen part del PIM en el grup ordinari.

Les programacions didàctiques han de prioritzar l'assoliment de les competències bàsiques dels àmbits lingüístic i matemàtic, així com els continguts clau corresponents, en especial pel que fa a: 

Àmbit lingüístic: comunicació oral, expressió escrita i comprensió lectora.



Àmbit matemàtic: numeració i càlcul, canvi i relacions, i espai, forma i mesura.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 43 de 112

Correspon al/a la director/a del centre educatiu assignar els/les professors/es que siguin més adients per impartir les activitats docents en el grup flexible d'alumnes del programa. En tot cas, aquests/es professors/es han de disposar de prou experiència docent i amb garantia d'estabilitat en el centre.

Un/a dels/de les professors/es assignats/des al grup flexible del programa actuarà com a tutor/a i conjuntament amb el/la professor/a tutor/a del grup ordinari portaran a terme la tutoria de l'alumne/a (cotutoria).

Per a l'organització del programa els centres disposen de les hores lectives de professorat assignades a la plantilla del centre per a l'atenció a la diversitat a l'educació secundària obligatòria, d'acord amb la resolució anual per la qual es fixen els criteris generals per a la confecció de les plantilles de professors/es dels instituts.

Per cada alumne/a del PIM l'organització ha de ser prou flexible per permetre que, si l'alumne/a acredita que ha assolit els objectius previstos i les competències pròpies del programa abans de la seva finalització, aquest/a es podrà incorporar íntegrament al seu grup ordinari.

L'avaluació dels/de les alumnes que cursen el PIM té com a referent les competències bàsiques de l'educació primària i els objectius del primer o segon curs de l'educació secundària obligatòria, així com els criteris d'avaluació específics del programa.

D'acord amb el que estableix l'article 6.3 de Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria, el centre ha d'elaborar per a cada alumne/a que cursa el programa el corresponent Pla individualitzat, que ha de constar en el seu expedient acadèmic.

Els/Les professors/es del programa han de fer un seguiment individualitzat de l'activitat de cadascun/a dels/de les alumnes i disposar d'un registre de l'evolució dels seus aprenentatges. Els criteris d'avaluació que permetin contrastar aquesta evolució han de quedar descrits prèviament en el seu pla individualitzat.

Així mateix, l'autoavaluació per part dels/de les mateixos/es alumnes ha d'esdevenir un element clau per tal de fer-los coresponsables del seu procés d'aprenentatge. L'autoavaluació esdevé una de les eines clau que dóna sentit al programa PIM, ja que permet fer conscient l'alumne/a de la seva evolució i del seu progrés en els aprenentatges, així com d'aquells indicadors d'avaluació que denoten que cal millorar.

L'avaluació la fa l'equip docent que imparteix ensenyaments als/a les alumnes del programa, coordinat pel/per la professor/a tutor del grup flexible i pel/per la tutor/a del grup ordinari. Les decisions derivades de l'avaluació es prenen de manera col·legiada.

Per a l'avaluació, cada professor/a que imparteix docència a un/a alumne/a que segueix el programa ha d'aportar la informació corresponent a les activitats que l'alumne/a desenvolupa, independentment que aquestes es facin al grup flexible o al grup ordinari.Com a conseqüència del procés d'avaluació, en finalitzar el curs l'equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoció de l'alumne/a que hagi participat en el PIM. En aquest sentit, en el cas que l'alumne/a no assoleixi els objectius i les competències del programa, l'equip docent pot acordar que l'alumne/a repeteixi el primer o el segon curs d'ESO. En finalitzar el curs, caldrà fer una valoració global de la implementació del PIM. En aquesta valoració es recolliran les aportacions dels/de les alumnes, dels/de les professors/es i de les famílies o tutors/es legals.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 44 de 112

Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat Article 78 LEC En el segon cicle d’educació infantil, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

Article 79 LEC 5. En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

6. En l’educació secundària obligatòria, l’atenció docent s’ha d’organitzar equilibrant l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l’acció educativa, i s’hi ha de potenciar la tutoria i l’orientació acadèmica i professional. En concordança, s’ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d’alumnes, tenint en compte la seva especialització i formació.

Capítol 5. Acció i coordinació tutorial Secció 1. Acció tutorial (art. 15 del Decret 102/2010) L’acció tutorial té la finalitat de contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seua edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat.

Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de: a) Informar els pares, les mares o tutors/es legals sobre l’evolució educativa dels/de les seus/es fills/es, i oferir-los assessorament i atenció adequada. b) Facilitar als pares, mares i tutors/es legals l’exercici del dret i el deure de participar i implicarse en el procés educatiu del nostre alumnat. c) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu. d) Dur a terme la informació i orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere. e) Vetllar per la convivència del grup i la seua participació en les activitats del centre. f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament. g) Coordinar-se amb els/les professionals de l’altre centre educatiu en el seguiment i atenció als/a les alumnes que cursen escolaritat compartida amb el CEE Sant Jordi, la UEC i l’aula hospitalària, juntament amb un membre de l’equip directiu i el professional de l’EAP i concretant l’atenció que es donarà a l’alumne/a en un PI que aprovarà el/la director/a del centre on l’alumne/a està matriculat/da.

Finalitats i funcions de les tutories (art. 36, Decret d’Autonomia de Centres) 1. La tutoria i l'orientació de l'alumnat és part de la funció docent. Tot el professorat del claustre d'un centre públic ha d'exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 45 de 112

2. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l'acció tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes a l'article 15.2.

3. Cada grup d'alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de l'acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a mínim, del que preveu l'apartat e) de l'article 15.2.

4. A l’ESO hi ha la figura del cotutor, per poder donar una atenció específica als/a les alumnes, en funció de les necessitats del grup que puguin sorgir. Suposa una ajuda per al/la tutor/a en les seues tasques i és responsable dels/de les alumnes pel que fa a l’orientació, detecció de conflictes i problemes d’aprenentatge. Aquestes tasques es concreten en:  Conèixer els/les alumnes que formen part del grup-classe.  Detectar els problemes i/o conflictes que es produeixin a l’aula.  Elaborar i revisar les activitats del pla d’acció tutorial, tot adaptant-les a les diferents necessitats del grup-classe.  Col·laborar amb el/la tutor/a en l’aplicació i d’aquestes activitats a l’aula.  Fer un seguiment individual dels/de les alumnes amb dificultats acadèmiques o personals.  Donar suport al/a la tutor/a en la detecció de necessitats de mesures d’atenció a la diversitat i en la proposta d’activitats més adequades per a cada alumne/a.  Portar a terme les activitats d’orientació acadèmica i personal dels/de les alumnes.  Orientar personalment als/a les alumnes amb risc d’abandonament del sistema educatiu.  Col·laborar amb el/la tutor/a en el seguiment i atenció als/a les alumnes que cursen escolaritat compartida amb el CEE Sant Jordi, la UEC i l’aula hospitalària.

Nomenament i cessament de tutors i tutores (art. 39, Decret d’Autonomia de Centres) 1. Els tutors i les tutores es nomenen pel director o per la directora del centre per un curs acadèmic com a mínim, havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents.

Tot i això es procurarà que sigui el/la mateix/a tutor/a el que acompanyi a l’alumne/a durant el cicle.

2. Abans que finalitzi el termini pel qual va anomenar-se, la direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o la tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada en l'incompliment de les seues funcions o en les necessitats de funcionament del grup assignat i amb audiència de la persona afectada.

3. El director o la directora informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores.

Cada grup d’alumnes té un/a professor/a tutor/a, amb les funcions següents: a) Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels alumnes, de la seua situació real, així com del seu medi familiar i social. Per assolir aquest coneixement seria bo, sempre que es pugui, que el/la tutor/a imparteixi el major nombre d’àrees/matèries a la seua tutoria. b) Fer el seguiment acadèmic individual dels/de les alumnes i orientar-los sobre els procediments de recuperació de matèries pendents i també sobre els criteris de promoció i repetició de curs.

Així mateix, informar els/les pares/mares dels/de les alumnes de tots els aspectes relacionats amb l’evolució general del/de la seu/a fill/a. c) Comunicar al professorat del grup aquells aspectes relacionats amb cadascun dels/de les alumnes que puguin tenir incidència en el procés formatiu.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 46 de 112

d) Assistir a la reunió de presentació d’inici de curs als pares i mares de l’alumnat i informar-los sobre el funcionament del curs i aquells aspectes de la planificació general de l’institut escola que els puguin afectar. e) Dur a terme el control de les faltes d’assistència. En cas necessari, comunicar-les als pares, mares o representants legals de l’alumnat. f) Presidir les reunions de l’equip docent (reunions equip docent, juntes d’avaluació o preavaluació) del seu grup, a les quals hauran d’assistir almenys tots els/les mestres/professors/es que hi imparteixin alguna matèria. Sempre que ho consideri necessari, convocarà reunions extraordinàries del seu equip docent, prèvia sol·licitud a la coordinació pedagògica. g) Responsabilitzar-se de la verificació i l’elaboració de les actes i del butlletí de qualificacions. h) Tenir cura, juntament amb el/la secretari, quan correspongui, de vetllar per l’elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació d’aquests als/a les pares/mares o representants legals de l’alumnat. i) Lliurar el butlletí de qualificacions als/a les alumnes. j) Difondre entre l’alumnat i el professorat del grup el Pla d’Acció Tutorial, vetllar per la seua aplicació i fer propostes per a millorar-lo. k) A l’ESO, dur a terme les tasques d’informació i d’orientació acadèmica, informant al grup sobre el sistema educatiu, sortides acadèmiques i professionals posteriors. l) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els/les pares/mares o representants legals dels alumnes per informar-los del seu procés d’aprenentatge i de la seua assistència a les activitats escolars. m) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seua participació en les activitats programades del centre. n) Gestionar els documents, fer-ne el seguiment i arxivar-los. o) Convocar els/les pares/mares quan ho cregui convenient. p) Tenir un registre dels acords de les reunions d’equips docents, de les sessions d’avaluació, dels comunicats de conductes a les normes de convivència, del control d’assistència i de les justificacions de retards i de les faltes. q) Comunicar al/a la cap d’estudis o el/la cap d’estudis adjunt/a l’acumulació de conductes contràries a les normes de convivència, que puguin haver realitzat els/les alumnes que tutoritza. r) Lliurar a l’alumne, en cas de suspensió temporal del dret d’assistència al centre, un pla de treball detallat, de les activitats que ha de realitzar i establir la forma de seguiment i control per tal de garantir el dret a l’avaluació contínua. s) Tenir actualitzat l’arxiu, amb els expedients individuals dels alumnes, en els quals s’acumula tota la informació relativa a cadascú. t) Mantenir neta l’aula del grup, dedicant un temps a la neteja i conservació de l’aula durant el temps de tutoria, si cal. u) A l’ESO, el lliurament de notes finals de juny i setembre es farà a les famílies com a darrera reunió de tutoria del curs. v) Aquelles altres que li encomani el/la Director/a o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.

Sobre la continuïtat dels/de les mestres/professors/es en els cicles:

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 47 de 112

Amb la normativa actual sobre educació l’acció tutorial esdevé primordial, la qual cosa implica que el mestre/professor conegui bé‚ no sols als alumnes sinó també‚ als pares d’aquests per tal de fer un continuat i eficaç seguiment dels progressos del nen. Per això, el mestre/professor quan es faci càrrec d'un curs, ho farà al llarg de tot el cicle.  A l’Educació Infantil el/la mestre/a tutor/a es farà càrrec del grup classe durant els 3 anys que dura aquesta etapa.  A cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior de Primària, el/la mestre/a tutor/a es farà càrrec del grup classe per tot el cicle.  A primer cicle i segon cicle de l’ESO, el/la professor/a tutor/a es farà càrrec del grup classe per tot el cicle.

Secció 2. El Pla d’acció tutorial (PAT) L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels/de les alumnes, al seguiment del seu procés d’aprenentatge i a l’orientació escolar, acadèmica i professional. La tutoria i l’orientació dels/de les alumnes forma part de la funció docent.

L’acció tutorial l’exercirà tot el conjunt de mestres/professors/es que intervé en un grup d’alumnes amb la coordinació del/de la professor/a tutor/a del grup. Les actuacions en l’àmbit de la tutoria es reflecteixen al PAT del centre.

En relació a l’horari de tutoria, setmanalment, els/les tutors/es de l’ESO tindran tres hores de dedicació a les tasques tutorials. Dos d’aquestes tres hores estaran emmarcades dins de les lectives i es dedicaran: una amb tots els/les alumnes del grup que tutoritza, en aplicació del pla d’acció tutorial, i l’altra per a tasques diverses relacionades amb la gestió de tutoria (atenció individual, documentació, control d’assistència, ...). A més, tindrà una altra hora de les de permanència en el centre dedicada a entrevistes amb els pares, mares o tutors/es de l’alumnat.

Capítol 6. Orientació acadèmica i professional L’orientació acadèmica i professional és un eix prioritari d’actuació en el nostre centre. Com a servei educatiu públic, l’alumnat d’educació secundària rep un seguiment, informació i orientació a nivell individual pel que fa a la seua evolució acadèmica en el centre i en relació a les decisions que ha d’anar prenent tant pel que fa al seu futur acadèmic com professional. Per això, el centre dissenya activitats, documents, reunions i entrevistes que ho fan possible amb l’alumnat i amb les seues famílies.

Aquesta acció educativa orientadora en el si de la nostra comunitat es vertebra bàsicament mitjançant la tutoria i l’activitat del professorat d’orientació educativa i també amb el suport de l’equip docent i altres agents interns i externs.

L’acció tutorial (art. 15 del Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius) comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat en els termes establerts en el projecte educatiu i en les normes d’organització i funcionament del centre amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i prestar-los l’orientació de caràcter personal i acadèmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social.

Els/Les professors/es que exerceixen la tutoria són responsables del seguiment dels/de les alumnes i han de vetllar per la millora dels resultats d’aprenentatge i l’èxit escolar de tots/es els/les alumnes que tenen assignats, i especialment per l’assoliment de les competències bàsiques i la coordinació, amb aquests efectes, de tots/es els/les professors/es que incideixen en un/a mateix/a alumne/a.

El tutor o la tutora del grup ha de vetllar especialment per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques i per la coordinació, a aquests efectes, de tots/es els/les professors/es que incideixen en un/a Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 48 de 112

mateix/a alumne/a. Així mateix, ha de coordinar la seua acció amb el/la tutor/a responsable dels/de les alumnes que assisteixen durant una part del seu horari a l’aula d’acollida, o bé estan cursant temporalment els seus estudis en aules hospitalàries o en unitats docents dels centres dependents del Departament de Justícia (Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil).

Els tutors i les tutores, de grup i individuals, han de tenir cura que l’elecció del currículum optatiu per part de l’alumne/a sigui coherent al llarg de l’etapa i doni resposta als seus interessos i necessitats, tant pel que fa a la seua situació actual com a les seues opcions de futur acadèmic i laboral (Document de l’Acció Tutorial a l’ESO).

Així doncs, l’objectiu de l’orientació acadèmica i professional és facilitar la presa de decisions de cada alumne/a pel que fa al seu itinerari acadèmic i professional.

En últim terme, es persegueix que el/la propi/a alumne/a prengui les decisions, és a dir, una autoorientació, tot i que en aquest procés serà molt important l’assessorament que puguin donar-li el/la tutor/a, l’orientador/a i el seu pare i la seua mare.

Tal i com diu el document sobre l’Acció Tutorial a l’educació secundària del Departament d’Ensenyament: “És propi del treball en equip dels tutors la planificació de les actuacions a dur a terme, amb la col·laboració dels professors especialitzats en orientació, el seguiment del seu desenvolupament i l’avaluació dels resultats”.

Aquestes activitats en el nostre institut escola es duen a terme dins de la programació de l’acció tutorial detallada en la Programació General Anual del centre amb els objectius propis de cada curs.

El professorat d’orientació educativa dóna suport tècnic al professorat i als/a les tutors/es per a la planificació i realització de les activitats i objectius del PAT.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 49 de 112

TÍTOL V. DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals És responsabilitat de tota la comunitat educativa vetllar per la bona convivència al centre.

Correspon a la Direcció i al professorat del centre el control i l’aplicació de les normes de convivència.

Un dels objectius bàsics de l’escola és ensenyar i aprendre a conviure i és per això que la convivència s’ha de basar en el reconeixement de tot l’alumnat, respectant totes les conviccions i creences religioses. Una actitud acollidora és aquella que defuig dels estereotips negatius de l’alumnat, no volent imposar models de vida ni conviccions en funció de l’alumne/a “ideal”, sinó respectant tots/es els/les alumnes “reals” que l’escola acull.

Cal fomentar l'educació intercultural en un marc de diàleg i de convivència, respectar la diversitat cultural en totes les seues formes i, per tant, permetre “l'ús de vestuari o elements simbòlics, ja siguin de caràcter cultural, religiós o identitari, sempre que no impossibilitin: (i)

la realització de totes les activitats curriculars,

(ii) la comunicació interpersonal, (iii) la identificació personal, i (iv) la seguretat personal o la dels altres”, i que aquest respecte no havia de “permetre ni tolerar els símbols que exaltin la xenofòbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violència”.

Guia per la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius.

Secció 1. Mesures de la promoció de la convivència.

Al centre es prenen mesures i accions que van encaminades a la millora de la convivència. 

La carta de compromís és el referent per al fonament de la convivència ja que vincula individualment i col·lectiva els membres de la comunitat educativa.



La comissió de convivència, formada a partir dels membres del consell escolar, actuarà per analitzar un cas, proposar mesures ... quan la situació/conflicte ho requereixi.



Es considera que la prevenció és una bona mesura per tal de promocionar la convivència.

L’alumnat treballarà de forma transversal, dia a dia, i des de totes les àrees del currículum les competències bàsiques que li facilitaran la capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant del compliment dels drets i obligacions cívics.



També es treballarà la prevenció en sessions de tutoria col·lectiva a l’aula i de forma individual fomentant un bon clima de treball i convivència adequat a l’aula, al centre i a l’entorn.



L’acció tutorial amb el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat, amb la coordinació de tot el professorat que incideix en un mateix grup per part del/de la tutor/a i amb les reunions i entrevistes amb les famílies seran mesures que afavoriran la bona convivència.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 50 de 112

Secció 2. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes.

En cas de conflictes s’actuarà de manera immediata. Els processos i actuacions que s’emprenguin tindran caràcter educatiu i tindran en compte el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat.

Des de cada tutoria es detectaran, si és el cas, comportaments problemàtics més comuns i circumstàncies en què apareixen. Es comunicarà sempre a l’equip directiu. Davant del coneixement d’un conflicte, el professorat del centre haurà de comunicar-ho al/a la tutor/a, qui al mateix temps informarà a l’equip directiu per tal de fer-ne una primera valoració. El/la tutor/a, conjuntament amb el/la cap d’estudis i/o el/la cap d’estudis adjunt/a, farà una anàlisi més detallada, tenint en compte els antecedents, si es produeix de manera generalitzada, en quines situacions, en quines persones, fet puntual, gravetat ... Es comunicarà l’assumpte a la família, si s’escau.

En sessions de tutoria es treballaran aspectes com habilitats socials, tècniques d’autocontrol, activitats per desenvolupar l’autoestima i l’empatia.

La mediació serà un mecanisme a utilitzar per tal de resoldre conflictes.

Capítol 2. Mediació escolar La mediació escolar és un procediment per a la prevenció i la resolució de conflictes que es poden produir en el marc educatiu, i la seua finalitat és donar suport a les parts del conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.

Ateses les característiques del nostre institut escola i de la seua comunitat educativa, la mediació escolar es desenvoluparà en tots aquells casos en què es detecti la seua necessitat, dins de la gestió del o dels membres de l’equip directiu que tinguin aquesta funció assignada d’acord amb el que estableixen aquestes NOFC .

La participació en el procés de mediació és voluntària i no eximeix automàticament del compliment de sancions, sinó que comporta la reparació de danys i la reconciliació entre les parts implicades en un conflicte, que poden ser dos o més, i una o dos persones mediadores per mitjà del diàleg. La mediació té per objectiu prevenir conductes problemàtiques i promoure la participació de diferents membres de la comunitat educativa en el manteniment d’un bon clima de convivència al centre. Els conflictes no sempre es resolen, però amb la mediació o gestió positiva dels conflictes poden transformar-se.

El diàleg entre les persones implicades és un procés de comunicació horitzontal entre les parts i el/la mediador/a, on les persones implicades prenen decisions per consens sense coaccions ni cap mena de poder. El poder el tenen les parts implicades que comparteixen inquietuds, punts de vista, necessitats, aspiracions, i amb l’ànim de posar-se d’acord. El diàleg es basa en l’acceptació de l’altre i el respecte.

La mediació té un caràcter totalment voluntari i les sessions de mediació són confidencials. Les parts en conflicte són les veritables protagonistes de tot el procés i les úniques amb capacitat de prendre decisions i d’arribar a acords. La mediació escolar és preventiva, pretén habilitar les persones per conduir per elles mateixes els seus conflictes de manera constructiva i creativa, sense necessitat de recórrer a l’agressivitat, submissió o intervenció de l’autoritat.

Què s’aprèn amb la mediació? Amb la mediació s’aprèn assertivitat, que és la defensa de les pròpies idees; s’aprèn l’empatia, és a dir, posar-se en el lloc dels altres i a dialogar des del respecte i l’acceptació de l’altre.

S’aprèn a pensar reflexivament, creativament, i críticament. També s’aprèn a col·laborar, tenint en compte els respectius interessos; a escoltar per comprendre, i a expressar i regular els sentiments i les emocions.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 51 de 112

La mediació és una contribució activa a la cultura del diàleg i la pau.

Com s’implementa la mediació en el nostre institut escola?

Hi ha dos tipus d’actuacions bàsiques: les activitats de tutoria de prevenció de conflictes i el servei de mediació per a la resolució de conflictes. Les activitats de tutoria són tasques senzilles que acostumen a tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves situacions. El servei de mediació és obert a totes les persones que formen part de la comunitat educativa i que ho sol·licitin lliurement (alumnat, professorat, pares, mares i personal d’administració i serveis). Per sol·licitar la mediació cal adreçar-se a la persona que coordina el servei, a qualsevol mediador/a de l’equip, als/a les tutors/es o mitjançant la bústia de mediació que ha d’estar situada a Consergeria.

Les persones mediadores que formen part del servei són professors/es, alumnes, personal d’administració i pares i mares. Tots/es ells/es constitueixen l’equip de mediació. Correspon a la persona que coordina el servei adjudicar els casos de mediació a l’equip.

La persona mediadora, acceptada per les parts en conflicte, ha de ser neutral o imparcial procurant equilibrar el diàleg entre les parts. Ha de facilitar la comunicació i procurar un clima de confiança. Ha de mantenir la confidencialitat de les sessions i elaborar-ne un informe amb els pactes de conciliació i/o reparació.

Es pot oferir la mediació en la resolució de conflictes generats per conductes de l'alumnat contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la convivència del centre, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents: 1) Que la conducta sigui una agressió física, amenaces a membres de la comunitat educativa o vexacions i humiliacions, i s'hagi emprat greu violència o intimidació.

2) Que ja s'hagi utilitzat el procés de mediació en la gestió de dos conflictes amb el/la mateix/a alumne/a, durant el mateix curs escolar, qualsevol que hagi estat el resultat d'aquests processos.

Es pot oferir la mediació com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la confiança entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir. El procés de mediació es pot iniciar a instància de qualsevol alumne/a, per tal d'aclarir la situació i evitar la possible intensificació del conflicte, o per oferiment del centre, un cop detectada una conducta contrària o greument perjudicial per a la convivència.

Si el procés s'inicia durant la tramitació d'un procediment sancionador, el centre ha de disposar de la confirmació expressa de l'alumne/a, i, en ser menor, del/de la seu/a pare/mare o tutor/a legal, en un escrit dirigit al/a la director/a del centre on consti l'opció per la mediació i la voluntat de complir l'acord a què s'arribi; en aquest cas, s'atura provisionalment el procediment sancionador, s'interrompen les mesures provisionals adoptades, o bé se suspèn provisionalment la seua aplicació.

Si la demanda sorgeix de l'alumnat, el procés de mediació serà gestionat, a petició d'aquest, per persones de la comunitat educativa com a mediadors o mediadores. Si el procés s'inicia per l'acceptació de l'oferiment de mediació fet pel centre, el/la director/a ha de proposar, en el termini màxim de dos dies hàbils, una persona mediadora, d'entre els pares, mares, personal docent i personal d'administració i serveis del centre per conduir el procés de mediació.

Els acords presos en un procés de mediació s'han de recollir per escrit. Si la solució acordada inclou pactes de conciliació, aquesta s'ha de dur a terme en el mateix acte. Només s'entén produïda la conciliació quan l'alumnat reconegui la seua conducta, es disculpi davant la persona perjudicada i aquesta accepti les disculpes. Si la solució acordada inclou pactes de reparació, s'ha d'especificar a quines accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es compromet l'alumnat i, en ser

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 52 de 112

menor, el/la seu/a pare/mare o tutor/a legal i, en quin termini s'han de dur a terme. Només s'entén produïda la reparació quan es duguin a terme, de forma efectiva, les accions reparadores acordades.

Aquestes accions poden ser la restitució de la cosa, la reparació econòmica del dany o la realització de prestacions voluntàries, en horari no lectiu, en benefici de la comunitat del centre.

Si el procés de mediació es duu a terme un cop iniciat un procediment sancionador, produïda la conciliació i, si n'hi haguessin, complerts els pactes de reparació, la persona mediadora ho comunicarà per escrit al/a la director/a del centre i l'instructor/a de l'expedient formularà la proposta de resolució de tancament de l'expedient disciplinari. Si el procés de mediació finalitza sense acord, o si s'incompleixen els pactes de reparació per causes imputables a l'alumne/a o al/a la seu/a pare/mare o tutor/a legal, la persona mediadora ho ha de comunicar al/a la director/a del centre per tal d'iniciar l'aplicació de mesures correctores o el procediment sancionador corresponent. Si el procés de mediació es duia a terme un cop iniciat un procediment sancionador, el/la director/a del centre ordenarà la continuació del procediment sancionador corresponent.

Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè la persona perjudicada no accepti la mediació, les disculpes de l'alumne/a o el compromís de reparació ofert, o quan el compromís de reparació acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de l'alumne/a, aquesta actitud ha de ser considerada com a circumstància que pot disminuir la gravetat de la seua actuació. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de col·laboració en un dels participants o l'existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació d'acord amb els principis establerts en aquesta normativa .

El procés de mediació s'ha de resoldre en el termini màxim de quinze dies des de la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars interrompen el còmput del termini.

— “Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa (art. 35.3 LEC).

Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la convivència al centre.

(Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC), arts. 30 al 38, i Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, arts. 23 al 25).

En cap cas no poden imposar-se mesures correctores ni sancions contra la integritat física i la dignitat personal de l’alumnat.

Secció 1. Conductes sancionables Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència al centre educatiu o faltes greus, les conductes següents: a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions de caràcter greu a qualsevol membre de la comunitat educativa amb caràcter greu. Especialment greus les que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol condició personal o social dels afectats. b) El deteriorament greu, causat intencionadament o per negligència, de les pertinences o dependències del centre o de les de qualsevol membre de la comunitat educativa. c) Els actes que atemptin greument contra la seua intimitat o integritat personal.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 53 de 112

d) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre. e) L’incompliment d’una sanció per falta lleu o greu sense una causa degudament justificada. f) La falsificació o/i la sostracció de documents, materials acadèmics, diners, del centre o qualsevol membre de la comunitat educativa. g) La suplantació de la personalitat en la vida escolar. h) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies il·legals que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes. i) La reiterada acció d’actes contraris a les normes de convivència del centre (3 faltes lleus o actes contraris a les normes de convivència del centre).

Secció 2. Sancions imposables Les faltes o conductes greument perjudicials per a la convivència del centre prescriuran en el termini de 3 mesos (comptant a partir de la seua execució fins a la redacció i presentació de la incidència a prefectura d’estudis).

Les mesures correctores prescriuen en el termini de 3 mesos de la seua imposició, i en tot cas un cop finalitzat el curs escolar si no són comunicades a l’infractor/a o si s’escau al/a la pare/mare o tutor/a legal. Ara bé, aquestes faltes greus poden actuar com agreujants si l’alumne/a repeteix una falta lleu o greu més enllà dels 3 mesos de prescripció o en un altre curs escolar.

Les sancions que podran imposar-se per a la realització de les faltes previstes a l’apartat anterior són les següents: a) Realització de tasques educadores per a l’alumnat o/i de caràcter social al centre, en horari no lectiu, i reparació econòmica dels danys materials causats, si és el cas. La realització d’aquestes tasques no es podrà perllongar per un període superior de 3 mesos.

Exemples de tasques educadores i/o de caràcter social al centre:  Realitzar deures a la biblioteca amb un mínim de 2h. i un màxim de 12h.  Neteja i/o posada en ordre del mobiliari, material i/o dependències del centre en especial d’aules, biblioteca i laboratori-taller d’ús de l’alumnat.  Ajudar a consergeria en les tasques de trasllat de material, mobiliari per a les dependències del centre.  Realitzar tasques de manteniment de l’equipament o material del centre.  Realitzar l’acció concreta de reparació dels danys causats si és a l’abast de l’alumne/a sancionat.  Manteniment de la senyalització del centre. b) Suspensió del dret a participar en les sortides curriculars i/o activitats extraescolars, complementàries del centre per un període de 2 a 3 mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de 3 mesos. En cas de tractar-se de sortida curricular caldrà establir l’activitat alternativa que permeti avaluar l’alumnat del contingut previst a la sortida. c) Suspensió del dret d’assistència al centre a totes o a determinades classes per un període que no pot ser superior els 3 mesos o pel que resti per al final del corresponent curs acadèmic si el període és inferior. L’alumnat manté el dret a assistir a l’avaluació sempre que compleixi els requisits que consten a la programació. d) Canvi de grup o classe.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 54 de 112

e) Inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre. En aquest cas l’Administració educativa proporcionarà a l’alumne sancionat una plaça escolar en un altre centre docent per tal de garantir el seu dret a l’escolaritat.

Secció 3. Competència per imposar les sancions (art. 25 Decret 102/2010) L’aplicació de les mesures correctores detallades en la secció anterior correspon a: 1. Qualsevol professor/a del centre, escoltat l’alumne/a, en el supòsit de les mesures correctores previstes en els apartats a).

2. Qualsevol membre de l’equip directiu, escoltat l’alumne/a, en el supòsit de les mesures correctores previstes en els apartats a), b) i c).

3. El director o la directora del centre, o el membre de l’equip directiu en el qual el/la director/a delegui , escoltat l’alumne/a en el supòsit de les mesures correctores previstes en tots els apartats.

De qualsevol mesura correctora que s’apliqui n’ha de quedar constància escrita, amb l’excepció de les previstes en els apartats 1, 2 de l’apartat anterior, i amb explicació de quina és la conducta de l’alumne/a que l’ha motivada.

Secció 4. Prescripcions (art. 25.5 Decret 102/2010) Les faltes i sancions prescriuen, als tres mesos de la seua comissió i de la seua imposició.

Secció 5. Graduació de les sancions. Criteris. (art. 24.3 i 4 Decret 102/2010) Criteris i circumstàncies d’aplicació de mesures correctores i sancionadores: a) L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar l’alumnat de l’exercici del dret a l’educació. b) En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal de l’alumnat. c) Per a la graduació en l’aplicació de les sancions s’han de tenir en compte els criteris següents: 

Les circumstàncies personals i socials, i l’edat de l’alumnat.



La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.



La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.



La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.



La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes. (art. 25 D.102) Les faltes greument perjudicials per a la convivència al centre, o faltes greus, tipificades en l’article 37.1 de la LEC (12/2009) i incloses en la present normativa, es corregeixen mitjançant una sanció prevista en l’article 37.3 de l’esmentada Llei. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.

—(1) Incoació de l’expedient. “La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior (per faltes greument perjudicials per a la convivència) correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 55 de 112

implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona” (art. 25.2 D_aut).

— (2) Tràmits d’informació. “De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sens perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per a realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per a formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més” (art. 25.3 D_aut).

— (3) Suspensió provisional d’assistència a classe. “Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de vint dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període” (art. 25.4 D_aut).

— (4) Recursos i reclamacions. “Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició” (art. 25.5 D_aut).

— (5) Pèrdua del dret a assistir temporalment al centre. “Per a garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El Departament d’Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumnat en qüestió (art. 25.6 D_aut).

— (6) Reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne. “Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal” (art. 25.7 D_aut).

En la tramesa d’un expedient se seguiran les disposicions de la normativa vigent.

Secció 7. Responsabilitat en les conductes greument perjudicials (DA 19a, D_aut)

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 56 de 112

La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguidora penalment comesa per qualsevol persona de la comunitat educativa al centre, o en relació directa amb la seua activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest Decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis.

Quan, de conformitat amb la legislació reguladora de la responsabilitat penal de l’alumnat menor d’edat, l’alumnat afectat hagi manifestat al ministeri fiscal la seua voluntat de participar en un procediment de mediació penal juvenil, la direcció del centre o la persona que designi, ha d’assistir en representació del centre a la convocatòria feta per l’equip de mediació corresponent, per tal d’escoltar la proposta de conciliació o de reparació dels i de les menors i avaluar-la.

Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes perjudicials per a la convivència al centre Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència del centre (art. 37.4 LEC) Es consideraran conductes contràries a les normes de convivència al centre o faltes lleus les següents: a) Les faltes injustificades de puntualitat i de no assistència a classe (acumulació de 20 hores de faltes injustificades, i tenint en compte que cada 3 retards injustificats equivalen a una falta d’assistència injustificada). b) En cas que un grup classe prengui la decisió col·lectiva d’absència a classe de manera injustificada. c) La reiteració manifesta de la no realització de les tasques lectives encomanades. d) La reiteració manifesta de no portar el material ni la indumentària necessària per a la realització de les activitats procedimentals. e) Els actes d’incorrecció, de desconsideració, amenaça o ofensa no greu envers els altres membres de la comunitat escolar. f) Els actes injustificats, no greus, que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre. g) L’ús de peces de roba o altres complements que dificultin la comunicació o no en permetin la identificació, com per exemple el burka i el niqab. h) L’ús de peces de roba o altres complements sempre i quan dificulti el control de classe, en especial en una activitat d’avaluació, sempre que ho demani el professorat. Per exemple: gorra, barret, ulleres de sol, etc. i) Els actes d’indisciplina, no greus, contra membres de la comunitat escolar. j) El deteriorament no greu, causat intencionadament o per negligència, de les pertinences o dependències del centre o de qualsevol membre de la comunitat educativa. k) La realització d’activitats escolars o no escolars que no corresponen a la classe on s’és present. l) Accedir i/o romandre en una dependència del centre sense autorització. m) La gravació, no autoritzada, d’imatges de qualsevol membre de la comunitat educativa. n) La reiteració de la no presentació de les activitats o del material encomanat a l’alumnat que afecti el normal desenvolupament de la classe (per exemple classes pràctiques) o/i afecti una sortida del grup classe fora del centre. o) Les dificultats que posa l’alumnat per aconseguir que el tutor, la tutora o qualsevol membre de l’equip directiu s’hi pugui comunicar. Per exemple, no respondre o dificultar l’intent de comunicació de la tutora o del tutor o membre de l’equip directiu envers l’alumne o l’alumna o Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 57 de 112

envers els progenitors o tutors/es legals, de forma reiterada i manifesta tal i com recollirà el registre pertinent. p) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l’activitat escolar que es basi en algun dels apartats que l’alumnat té com a deure i que no constitueixi falta. Es consideren falta les conductes que es troben tipificades en l’article 37.1 de la Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya.

Secció 2. Mesures correctores i sancionadores Els actes i incorreccions, considerades conductes contràries a les normes de convivència, prescriuen pel transcurs del termini d’1 mes (comptat a partir de la seua comissió fins a la redacció i presentació de la incidència a prefectura d’estudis). Les mesures correctores prescriuran en el termini d’un mes des de la seua imposició si no són comunicades a l’infractor/a o/i si s’escau al/a la pare/mare o tutor/a legal.

Les mesures correctores per a les conductes contràries a les normes de convivència del centre són les següents, i en aquest ordre: a) Amonestació oral per part del/de la professor/a, tutor/a o qualsevol membre de l’equip directiu. b) Compareixença immediata davant del/de la cap d’estudis, cap d’estudis adjunt/a o del/de la director/a del centre, o en el seu defecte la persona de direcció de guàrdia. c) Amonestació escrita (parte), si s’escau, per part del/de la tutor/a de l’alumne/a, o qualsevol membre de l’equip directiu. El/la professor/a signarà l’amonestació, la farà signar a l’alumne/a, farà una fotocòpia que lliurarà a l’alumne/a perquè la signi la família i donarà l’original al/a la tutor/a, qui en farà el seguiment. d) La reparació econòmica dels danys causats del material del centre o bé d’altres membres de la comunitat educativa si és el cas. e) Realització de tasques educadores per a l’alumne/a de caràcter social per al centre, en horari no lectiu. La realització d’aquestes tasques no es podrà prolongar per un període superior a 1 mes.

Exemples de tasques educadores i/o de caràcter social al centre:

f)



Realitzar deures a la biblioteca amb un mínim de 2h i un màxim de 12h.



Neteja i/o posada en ordre del mobiliari, material i/o dependències del centre en especial d’aules, biblioteca i laboratori-taller d’ús de l’alumnat.



Ajudar a consergeria en les tasques de trasllat de material i/o mobiliari per a les dependències del centre.



Realitzar tasques de manteniment de l’equipament o material del centre.



Realitzar l’acció concreta de reparació dels danys causats si és a l’abast de l’alumne/a sancionat/da.



Manteniment de la senyalització del centre.

Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries, encara que siguin curriculars, realitzades fora del centre per un període màxim de 2 mesos. En cas de tractar-se de sortida curricular caldrà establir l’activitat alternativa que permeti avaluar l’alumne/a del contingut previst a la sortida.

g) Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius.

La imposició de les mesures correctores previstes en els apartats c) a g) s’han de comunicar formalment a les famílies de l’alumnat, ja que són menors d’edat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 58 de 112

Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants Seran considerades circumstàncies que poden atenuar la gravetat de l’actuació de l’alumnat: 

El reconeixement espontani per part de l’alumne/a de la seua conducta incorrecta.



No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència al centre.



La petició de disculpes en els casos d’injúries, ofenses i alteracions del desenvolupament de les activitats del centre.



La falta d’intencionalitat.



El rescabalament amb celeritat i eficàcia de la falta feta quan aquesta faci referència a la sostracció i/o deteriorament de material del centre o de qualsevol membre de la comunitat educativa.



La petició d’intervenció del servei de mediació.

Seran considerades circumstàncies que poden agreujar la gravetat de l’actuació de l’alumne/a: 

Qualsevol acte que atempti contra el deure a no discriminar els membres de la comunitat educativa per raó de gènere, sexe, raça, naixença, religió, aspecte físic o qualsevol altra circumstància personal o social.



Causar danys, injúries o ofenses als/a les companys/es que es troben en una situació de desigualtat de condicions.



La premeditació i/o la reiteració.



Col·lectivitat dels fets.



La publicitat manifesta dels fets.



La dificultat en el rescabalament de la falta feta per temps transcorregut, o negligència manifesta respecte al tracte del material afectat.



Haver tingut una falta greument perjudicial per a la convivència al centre durant el curs escolar anterior, especialment si es tracta d’alumnat repetidor.

Secció 4. Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores És obligació de l’alumnat assistir a classe i fer-ho amb puntualitat, en tot l’horari dins del calendari escolar marcat. En cas que l’alumnat hagi de realitzar un desplaçament per canviar d’aula (informàtica, laboratori, música, taller, gimnàs ...) es considerarà falta de puntualitat el fet de no entrar a l’aula juntament amb la resta dels/de les seus/es companys/es .

Els/les alumnes han d’arribar puntualment a classe. El retard freqüent d’un/a alumne/a pertorba el bon inici de les activitats escolars. L’alumnat que s’incorpori amb retard al començament de la classe, sigui la primera hora o qualsevol altra, haurà de justificar el motiu davant del professorat corresponent. Si no se li acceptés la justificació com a vàlida, es farà un avís verbal del/de la tutor/a als/a les pares/mares o tutors/es legals. Si es reitera en la conducta es donarà a conèixer a direcció i es prendran les mesures pertinents.

En qualsevol cas l’alumnat podrà sol·licitar la seua incorporació a l’activitat docent.

Si el retard a les classes és reiteratiu es podrà considerar falta d’assistència injustificada.

Les absències i/o faltes de puntualitat, s’hauran de justificar verbalment al professorat afectat i/o tutor/a. La documentació justificativa s’haurà de lliurar al/a la tutor/a en un termini de cinc dies Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 59 de 112

lectius com a màxim, des que l’alumne/a s’hagi incorporat a la classe. No s’admetran justificacions per qüestions personals sense especificar-ne el motiu.

Es consideraran faltes d’assistència injustificades: 

Aquelles que no es justifiquin degudament al/a la tutor/a en un termini de 5 dies lectius.



Les faltes comeses sistemàticament a primeres o últimes hores.



Els/les alumnes que per qualsevol motiu no assisteixen al centre o arriben tard han de portar el corresponent justificant i entregar-lo al/a la seu/a tutor/a.



Quan un/a mateix/a alumne/a acumuli tres retards injustificats al llarg del mateix trimestre, siguin al matí o entre classe i classe, enviarà un full informant el/la pare/mare o tutor/a legal dels retards i de la sanció a complir. Aquesta notificació l’hauran de retornar a la mateixa direcció a l’endemà. La sanció consistirà a venir dos hores a la tarda a fer deures al centre sota la supervisió d’algun/a professor/a.



Si es produeix un absentisme reiterat se seguirà el protocol d’absentisme. Veure annex de protocol d’absentisme.

Control assistència: 

El tutor/a o, en els nivells educatius en què el/la tutor/a ho consideri convenient, el/la delegat/da (o encarregat/da), passarà llista i apuntarà els/les alumnes que faltin a la classe.

La llista estarà penjada a la classe en una funda. Cada dia el/la tutor/a comprovarà si les faltes estan justificades o no i prendrà les mesures indicades en aquest document.



En el cas de l’ESO, el professorat de guàrdia passarà per les classes a primera hora per apuntar qui falta. En cas que falti algú, trucarà a casa per informar de l’absència.



En el cas que l’alumnat canviï de classe, el/la mestre/a o professor/a o el delegat/da es desplaçarà amb la llista d’alumnat.

Secció 5. Faltes d’assistència a classe per decisió col·lectiva de l’alumnat Es considerarà falta justificada de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO quan sigui produïda per una vaga o protesta convocada pels sindicats d’estudiants de secundària, sempre i quan s’hagi informat a prefectura d’estudis segons el procediment aquí establert: 

El grup ha de comunicar, per escrit, a la direcció de l’institut la seua intenció d’afegir-se a la vaga o protesta amb una antelació mínima de 48 hores.



L’escrit que adreçaran a la direcció ha de contenir: explicació dels motius de la vaga i/o protesta, llistat d’alumnes que s’adhereixen a la vaga (nom, cognoms i DNI) i signatura dels/de les alumnes.



En cas d’una decisió col·lectiva del grup d’absència a classe (no convocada pels sindicats) aquesta haurà de ser comunicada per part del grup a la direcció del centre amb 48 hores d’antelació, per tal que la direcció pugui valorar si està justificada o no, i si es pot considerar una falta injustificada o no.

En cas que un grup-classe faci una falta d’assistència col·lectiva injustificada, es considerarà una falta de disciplina.

El centre garanteix el dret dels/de les que no desitgin secundar la no assistència a classe per diferents raons i comunicades prèviament. Aquests podran romandre al centre degudament atesos.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 60 de 112

En tot cas, el professorat podrà avançar la matèria prevista per a la classe o classes afectades per la convocatòria de vaga quan tingui més de la meitat d’alumnes a la classe. Així mateix, haurà d’establir les oportunes mesures compensatòries per a l’alumnat que hagi exercit el dret de vaga.

En el cas que coincideixi amb un examen programat anteriorment, s’intentarà consensuar una nova data de realització de l’examen.

Secció 6. Informació a les famílies Si la falta és greu, el/la tutor/a citarà el/la pare/mare o tutor/a legal immediatament; en els altres casos, depenent de la gravetat. Aquest avís ha de quedar registrat en el mateix dossier, així com la sanció imposada, i es guardarà en l’expedient de l’alumne/a a secretaria.

Secció 7. Repercussió en l’acumulació de conductes contràries a la convivència i de conductes greument perjudicials L’acumulació de 3 conductes contràries a la convivència suposa automàticament una falta greu o falta greument perjudicial per a la convivència del centre.

Quan un/a l’alumne/a rep la sanció per una falta greument perjudicial per a la convivència del centre, aquest/a rep una notificació on s’indica que en el cas que torni a realitzar, en el mateix curs escolar, una altra falta lleu o conducta contrària a la convivència al centre, se l’inhabilitarà de forma definitiva per cursar estudis a l’institut escola Daniel Mangrané durant el curs escolar.

Si l’alumne/a rep la sanció per una falta greument perjudicial per a la convivència del centre i torna a incidir en una altra falta greu o conducta greument perjudicial a la convivència al centre se l’inhabilitarà de forma definitiva per cursar estudis a l’institut escola Daniel Mangrané.

L’alumne/a que hagi realitzat una falta greument perjudicial per a la convivència del centre en un curs escolar, si bé, prescriu per a un posterior curs escolar sí que s’haurà de tenir en consideració com agreujant.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 61 de 112

TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR Capítol 1. Qüestions generals L’institut escola Daniel Mangrané és un centre acollidor i com a tal, respectuós amb els drets i deures de tots els membres de la comunitat educativa.

Capítol 2. Informació a les famílies 

Durant el mes de setembre: Reunió de cada tutor/a amb les famílies de la seua classe, on es donarà informació de normativa general, d'horaris, materials generals, funcionament, etc.



Alumnes que s’incorporen al llarg del curs: entrevista amb el/la tutor/a en els primers quinze dies.



De totes les entrevistes n’ha de quedar constància escrita a l’expedient.



Al llarg del curs, cada família ha d'entrevistar-se amb el/la tutor/a del/de la seu/a fill/a com a mínim una vegada. Aquesta entrevista i totes les altres que siguin necessàries pel bon seguiment dels alumnes, tant poden ser demanades pels/per les mestres/professors/es com per les famílies.



Les informacions d’activitats són distribuïdes mitjançant circulars repartides entre els propis alumnes.



De la mateixa manera es reparteixen les informacions de l'AMPA.



L’institut escola donarà butlletins de notes i/o informes personals a les famílies:





Ed. Infantil: gener i final de curs.



Ed. Primària: Nadal, Setmana Santa i final de curs.



ESO: en acabar els trimestres primer, segon i tercer, a final de curs i, si escau, a setembre.

Tots els aspectes d'informació diària i personal, com pot ser la justificació d'haver arribat tard, la informació d'aspectes escolars que han succeït aquell dia, o qualsevol altre missatge quotidià, es realitzarà a través de l'agenda escolar.

Capítol 3. Associacions de mares i pares d’alumnes (AMPAs) Els/les mares/pares o tutors/es legals dels/de les alumnes tenen garantida la llibertat d'associació en l'àmbit educatiu i, en conseqüència, poden associar-se constituint l’AMPA. L’AMPA assumirà, entre d'altres, les següents finalitats: a) Assistir els/les pares, mares o tutors/es legals en tot el que puguin necessitar (i està en les seues competències) relacionat amb l’escolarització dels/de les seus/es fills/es. b) Col·laborar en les activitats educatives del centre i cooperar amb el consell escolar en l’elaboració de directrius per a la programació d’activitats complementàries, extraescolars o de serveis. c) Promoure la participació dels/de les pares, mares o tutors/es legals dels/de les alumnes en la gestió del centre.

L’AMPA pot utilitzar els locals del centre per les activitats que li són pròpies. El/la director/a del centre facilitarà la integració d'aquestes activitats a la vida escolar, tenint en compte el normal desenvolupament d'aquesta.

L’AMPA pot utilitzar les cartelleres del centre per a la difusió de la informació pròpia. El/la director/a del centre els ha de reservar espais en el tauler o sistema d’anuncis del centre.

L’AMPA tindrà contactes periòdics amb l’equip directiu del centre.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 62 de 112

Capítol 4. Alumnes delegats/des. Consell de participació La participació individual i col·lectiva de l’alumnat en la vida del centre es concreta a través del consell escolar, els/les delegats/des i subdelegats/des de cada grup, el consell de delegats i les associacions d’alumnes que legalment es puguin constituir.

Secció 1. Delegats/des i sotsdelegats/des A inici de cada curs escolar, i no més tard del primer mes d’iniciades les classes, el/la tutor/a de cada grup d’alumnes convocarà una assemblea per fer l’elecció de delegat/da i de sotsdelegat/da.

El nomenament dels/de les sotsdelegats/des es fa per ajudar en les funcions que se li atorguen als/a les delegats i delegades o per substituir-lo/a si és el cas, però és especialment important quan s’imparteix el currículum desdoblat. És per això que cal que el/la delegat/da i el/la sotsdelegat/da pertanyin cadascú a un grup desdoblat diferent.

El nomenament de delegat/da i de sotsdelegat/da tindrà vigència per un sol curs escolar. Si algú hagués de ser canviat, per ser baixa al centre o per altres causes, la persona tutora del grup farà la proposta del/de la nou/a delegat/da que haurà estat escollit pels/per les seus/es companys/es.

El/La delegat/da ha de proporcionar amb el seu comportament una via d’exemple per als/per a les seus/es companys/es.

No podrà ser delegat/da o sotsdelegat/da d’un grup l’alumne/a que hagi tingut un expedient disciplinari durant el curs anterior.

Funcions dels/de les delegats/des i sotsdelegats/des: a) Col·laborar amb el professorat i amb la Direcció de l’Institut Escola en la bona marxa del curs.

Si, de forma excepcional, falta algun/a professor/a un cop passada l’hora d’inici de la classe, és obligació del/de la delegat i/o sotsdelegat, en aquest cas, cercar un membre de l’equip directiu i comunicar-li la incidència. b) Representar l’alumnat en la vida docent, actuar d’interlocutor/a davant del professorat i dels altres òrgans del centre, preocupant-se per vetllar per una adequada convivència. Ésser portaveu dels/de les seus/es companys/es a les reunions de consell de delegats, i si s’escau, formar part de la comissió de delegats/des. Així com fer arribar la informació que com a representant de l’alumnat tingui el deure de transmetre. c) Mirar pels drets i interessos de l’alumnat que representa, i sol·licitar al professorat i al/a la tutor/a en particular, les informacions i aclariments escaients (especialment avaluacions i criteris d’avaluació, material escolar, organització d’activitats, ...). d) Fer arribar als/a les representats de l’alumnat al consell escolar (mitjançant la comissió de delegats) la problemàtica específica del grup que representa, així com traslladar al/a la tutor/a primer i al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a, si cal, les possibles queixes i/o suggeriments que derivin de la preocupació del grup classe. e) Assistir obligatòriament a totes les reunions que se’l convoqui i informar al grup que representa dels acords presos. f) Presentar en sessió de tutoria el plec de necessitats, inquietuds, propostes del grup respecte al procés d’ensenyament aprenentatge per tal de ser debatuts i que el/la tutor/a en traslladi les conclusions a la junta d’avaluació corresponent. g) Com a representant del seu grup-classe, presentació de reclamacions fonamentades en els casos d’abandonament o defectuós compliment de les funcions educatives per part del centre.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 63 de 112

h) El/La sotsdelegat/da compartirà amb el/la delegat/da el compliment d’aquestes funcions, i el/la substituirà en cas d’absència.

Si el/la delegat/da o sotsdelegat/da d’un grup comet una acció greu i és motiu d’expedient disciplinari, serà revocat/da en el seu càrrec.

Secció 2. El Consell de delegats/des El consell de delegats/des, format pel/per la delegat/da de cada grup d’ESO i pels/per les representants dels/de les alumnes en el consell escolar, ostenta la representació del conjunt de l’alumnat. El centre fomentarà el funcionament del consell de delegats i delegades i protegirà l’exercici de les seues funcions per part dels seus membres.

Els/Les alumnes delegats/des formaran part del consell de delegats/des del centre durant tot el curs. Es convocarà una sessió constitutiva d’aquest consell, la qual haurà de celebrar-se abans de l’acabament del mes d’octubre. Aquesta convocatòria serà convocada pel membre de l’equip directiu responsable de la convivència al centre i assistiran a la mateixa el/la director/a, juntament amb l’altre membre de l’equip directiu responsable. En aquesta primera reunió se’ls informarà de les funcions del Consell de Delegats/des i se’ls donarà les instruccions pertinents i gestions que cal realitzar per poder-les dur a terme.

Són funcions del Consell de delegats/des: a) Donar assessorament i suport als/a les representants de l’alumnat al consell escolar del centre. b) Ser informat pels/per les representants de l’alumnat al consell escolar dels temes tractats en el consell escolar. c) Elaborar informes per al consell escolar per iniciativa pròpia o a petició del consell. d) Informar de les seues activitats a tot l’alumnat del centre. Cada delegat/da ha de donar informació als/a les companys/es del seu grup-classe. e) Informar dels acords presos a nivell del consell de delegats/des o de grup-classe a la direcció del centre. f) Elaborar propostes d’utilització de les instal·lacions, d’horaris d’activitats docents extraescolars, de modificació de les normes de funcionament i organització de centre que els afectin directament. g) L’alumnat dels centres docents han de ser informats pels seus representants i pels de les associacions d’alumnes, tant sobre les qüestions pròpies del seu centre com sobre aquelles que afectin altres centres docents. h) El centre fomenta el funcionament del consell de delegats/des establint reunions periòdiques amb la direcció per facilitar el coneixement entre els diferents delegats/des dels grups i acostar la direcció del centre als/a les delegats/des. Cada curs escolar es realitzarà al menys una reunió trimestral del consell de delegats/des presidida pel/per la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a.

L’alumnat pot constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a l’educació, per les normes reguladores del dret d’associació, per les disposicions establertes per la LEC (12/2009) i les normes de desplegament que se’n derivin, i per les normes de desplegament i pels estatuts de l’associació.

A fi de garantir el dret de reunió, l’alumnat a través dels/de les seus/es delegats/des comunicaran a prefectura d’estudis la intenció de reunir-se. Prefectura d’estudis els assignarà, dintre de les

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 64 de 112

possibilitats, el local més adient. Els/Les delegats/des es faran responsables de l’ordre i conservació del material i instal·lacions.

Les reunions de delegats/des es faran preferiblement durant el temps d’esbarjo i utilitzant hores lectives només si fos necessari.

Capítol 5. Altres òrgans i procediments de participació Secció 1. Escola Oberta a la Comunitat El projecte que té com a objectiu fonamental establir una millor relació pares/mares o tutors/es legals amb el centre, aprofitant els coneixements, les aficions o les professions dels/de les pares, mares o tutors/es legals dels/de les alumnes.

Amb aquest projecte es dóna a les famílies la possibilitat de participar de forma activa en les activitats formatives del centre.

De forma voluntària els diferents cicles demanen la col·laboració dels/de les pares/mares o tutors/es legals que tenen alguna cosa que aportar dins del currículum escolar i s’estableix un calendari d’activitats que es duran a terme durant el curs.

L’experiència ens ha demostrat en primer lloc la bona predisposició de les famílies i també la bona acollida i els bons resultats que aquestes activitats han representat per als/a les alumnes, fomentant la seua participació trencant la rutina de les classes, i fent que els/les pares/mares o tutors/es legals se sentin implicats/des en les activitats de classe i ens ajudin a ampliar els continguts de coneixement del medi.

S’aplicaran estratègies per dinamitzar la participació dels diferents sectors de la comunitat escolar, adaptades a les seues característiques i particularitats. I també s’afavoreix la participació d’associacions i entitats alienes a la comunitat educativa. Les actuacions previstes formaran part de la programació general anual del centre, pensem que el grau i la qualitat d'aquesta participació és un element clau per assolir un centre educatiu de qualitat.

Secció 2. Projecte 6/16 - Pla Educatiu d’Entorn El centre forma part del Projecte 6/16 i/o Pla Educatiu d’Entorn de Tortosa, els objectius principals del qual són: èxit educatiu, igualtat d’oportunitats i atenció a les famílies. Facilitarem la participació dels membres de la comunitat educativa en el grup de treball, informarem i estimularem la participació dels/de les alumnes i de les seues famílies en les actuacions i activitats del pla educatiu d'entorn, no només com a beneficiaris sinó també com a membres coresponsables. Inclourem en la programació general anual de centre les actuacions previstes en el pla educatiu d'entorn.

Secció 3. Consell escolar municipal El nostre centre forma part del Consell Escolar Municipal de Tortosa, per la qual cosa el/la director/a assistirà a les reunions que siguin convocades per aquest organisme. A la vegada se sumarà a les festes de lliure disposició que s’acordin en aquest consell municipal. Les festes locals seran les que es facin al poble de Jesús.

Secció 4. Professorat jubilat (DA 16a, decret autonomia) Es fomentarà la col·laboració de professorat jubilat. En fer-ho, s’han de tenir en compte els criteris següents: a) L’aprofitament d’aquesta experiència no pot comportar l’ocupació de cap lloc de treball de la plantilla docent i s’ha de fer explícitament sota el concepte de voluntariat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 65 de 112

b) El personal funcionari públic, professors i inspectors d’educació jubilats, que col·laborin amb els centres o serveis educatius gaudeixen de la cobertura de responsabilitat patrimonial i civil i d’accidents del Departament d’Ensenyament.

Capítol 6. Carta de compromís educatiu La carta de compromís educatiu expressa els compromisos que cada família i el centre s'avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives.

Els compromisos expressats en cada carta s'entenen en el marc del respecte als drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis i pressuposen el respecte de la família al caràcter propi del centre.

Els compromisos es refereixen, com a mínim, al seguiment de l'evolució dels i de les alumnes, a l'acceptació dels principis educatius del centre, al respecte a les conviccions ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors educatius establerts a les lleis, a l'adopció de mesures correctores en matèria de convivència i a la comunicació entre el centre i la família.

Els continguts de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre, en el marc de les orientacions del Departament d'Ensenyament, amb la participació de la comunitat escolar, i són aprovats pel consell escolar.

La carta és revisada periòdicament en els termes i terminis que acordin el centre i el/la pare, mare o tutor/a legal. L'actualització de la carta s'ha de realitzar, almenys, a l'inici de cada etapa educativa.

La carta de compromís educatiu i les seues modificacions és signada per la direcció del centre públic i pel/per la pare, mare o tutor/a legal de l'alumne/a. De la carta signada n'ha de quedar constància documental al centre i a la família.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 66 de 112

TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE Capítol 1. Aspectes generals Secció 1. Entrades i sortides del centre, canvis d’aula.

L'alumnat d'Ed. Infantil, Primària i ESO accedirà al centre per portes diferents.

Quan una família hagi d'informar d'algun aspecte al/a la mestre/a o professor/a, ho farà mitjançant una nota, un avís a l’agenda o li comunicarà a la persona que estigui a la porta. L’objectiu és no destorbar els/les mestres o professors/es a l'entrar.

Les entrades i sortides de classe es faran en ordre i silenci, no es pot córrer ni cridar, ni fer sorolls que destorbin les activitats del centre.

En cap cas l’alumnat, tant a l’entrada com a la sortida i en tots els accessos al centre, podrà córrer, jugar a pilota, o fer altres activitats que destorbin la resta de la comunitat educativa. En arribar al centre se situarà a la fila corresponent.

Respecte les entrades (matí, tarda i després del pati): 

L’alumnat d’educació infantil farà les files davant de la seua classe, on es trobarà amb el/la seu/a mestre/a i, en sonar el timbre, entraran a la seua classe en ordre i en silenci.



L’alumnat d’educació primària se situarà en files davant la porta d’entrada a l’edifici, on es trobaran amb el/la seu/a mestre/a, i quan soni el timbre aniran tots junts a la seua classe acompanyats del/de la seu/a tutor/a, en ordre i en silenci.



L’alumnat d’ESO entrarà a l’edifici quan soni el timbre, abans que els de primària, i anirà a la seua classe de forma ordenada, on es trobarà amb el/la seu/a professor/a. En cas que comencin a entrar els/les de primària, els/les d’ESO s’esperaran a que acabin, mai es poden mesclar amb les files dels/de les menuts/des. En conseqüència tindran un retard. I en el cas extrem d’incompliment reiterat, passarien a entrar com primària, formant files.

Respecte les sortides (matí, tarda i abans del pati): 

L’alumnat d’educació infantil i cicle inicial d’educació primària se situarà en fila dins l’aula i un cop hagi tocat el timbre i el/la mestre/a doni per acabada la classe sortiran acompanyats del/de la seu/a mestre/a, en ordre i en silenci, fins la porta de l’edifici, on els recolliran les famílies o persona autoritzada per escrit.



L’alumnat de cicles mitjà i superior d’educació primària se situarà en fila dins l’aula i un cop hagi tocat el timbre i el/la mestre/a doni per acabada la classe sortiran acompanyats del/de la seu/a mestre/a, en ordre i en silenci, fins la porta de l’edifici.



L’alumnat d’ESO esperarà que toqui el timbre i el/la professor/a doni per acabada la classe, moment en què sortirà en ordre i en silenci, respectant en la sortida les fileres de primària.

L’última persona en abandonar l’aula és el/la professor/a.



A l’hora de sortir tots els/les alumnes que no tinguin cap activitat extraescolar o no es quedin al menjador hauran de sortir de l’institut escola.

Canvis d’aula: 

L’alumnat no podrà passejar-se pels passadissos entre períodes lectius, llevat dels casos en què hagin de fer canvis d’aula. Aquests canvis es faran amb la màxima rapidesa, ordre i silenci. El professorat s’encarregarà de la vigilància i de sancionar l’alumnat que no compleixi aquesta norma.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 67 de 112



L’alumnat de primària serà acompanyat pel/per la professor/a que estigui a càrrec de l’àrea que es va a realitzar, el/la qual en acabar la sessió els retornarà a la seua aula habitual.



El de secundària anirà a l’aula corresponent on trobarà el/la professor/a. Durant el trajecte s’haurà de comportar i respectar les normes de convivència i no alterar el normal funcionament del centre. Si es detecta un comportament inadequat per a la normal convivència del centre se’ls advertirà verbalment al respecte i s’informarà el/la director/a.

Si aquest tipus de conducta es repeteix se seguiran les normes indicades per a l’alumnat de primària el temps que es consideri necessari per poder reconduir la situació.



En cap cas poden romandre al gimnàs, dutxes ... i/o aula d’informàtica sense la presència del/de la professor/a responsable, el/la qual anirà a buscar-los i serà l’últim/a en sortir de la dependència.

Secció 2. Visites dels/de les pares, mares o tutors/es legals Els/Les pares/mares o tutors/es legals no poden interferir en el normal desenvolupament de les activitats educatives en horari escolar. Les visites dels/de les pares/mares o tutors/es legals han d’estar concertades amb antelació amb el professorat. Els horaris d’atenció als/a les pares/mares o tutors/es legals es faciliten en les reunions d’inici de curs.

Secció 3. Activitats complementàries i extraescolars Article 9 d’autonomia Relació amb les activitats complementàries, extraescolars i serveis escolars 1. L’oferta i contingut d’activitats escolars complementàries, si n’hi ha, ha de ser coherent amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu del centre i han de contribuir a facilitar-ne l’assoliment, d’acord amb l’horari escolar establert legalment.

2. El contingut de les activitats extraescolars que s’ofereixin a través del centre ha de ser compatible amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu i ha de tenir en compte, si n’hi ha, el projecte educatiu territorial.

Les activitats complementàries són aquelles activitats que serveixen de complement a cadascuna de les àrees/matèries programades pels equips docents o departaments didàctics per a la seua realització al llarg del curs escolar i el seu objectiu principal és servir de suport i contribuir a la formació dels/de les alumnes en cadascuna de les àrees/matèries esmentades.

Les activitats extraescolars són aquelles activitats que es realitzen fora de l’àmbit estrictament curricular amb finalitats educatives, culturals, lúdiques o esportives, podent ser organitzades per l’institut escola o l’AMPA. Malgrat no tractar-se d’activitats curriculars, han de contribuir al desenvolupament de l’esperit crític i de la creativitat, promoure actituds per a la convivència, el respecte, la col·laboració i la igualtat, l’estimació per l’esport i la salut, ... La seua participació té caràcter voluntari per part de l’alumnat i són, per tant, activitats no avaluables.

Sortides escolars curriculars Són els diferents equips docents del centre els que proposen les sortides curriculars. Aquestes s’inclouran a la programació anual que es presentarà a inici de curs al consell escolar per a la seua aprovació. Totes les sortides escolars han de ser aprovades pel consell escolar, tot i que si es dóna el cas, el/la director/a pot autoritzar-les i presentar-les a la propera reunió del Consell Escolar.

L’alumnat menor d’edat haurà de presentar prèviament l’autorització familiar. Si no la presenta no podrà participar en l’activitat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 68 de 112

El professorat que proposa l’activitat, conjuntament amb el/la coordinador/a d’activitats, s’ha de fer càrrec del cobrament de les despeses i de lliurar la documentació necessària. El/La secretari/a és l’encarregat/da de llogar el mitjà de transport.

No es poden fer sortides amb menys de dos acompanyants. I la relació màxima d'alumnes/mestres, professors o acompanyants per a les sortides ha de ser la següent:   

Segon cicle d'educació infantil, 10/1 1r, 2n, 3r i 4t d'educació primària, 15/1 5è i 6è d'educació primària i ESO, 20/1

En cas que les activitats es prolonguin més d'un dia, les relacions màximes són:   

Segon cicle d'educació infantil, 8/1 1r, 2n, 3r i 4t d'educació primària, 12/1 5è i 6è d'educació primària, 18/1

Quan un grup és reduït, per facilitar i abaratir la sortida, l’activitat escolar s’inicia al lloc on es desenvolupa.

Viatges de fi d’etapa 

L’alumnat que finalitza l’educació primària realitza una sortida lúdico-educativa de 3 dies, organitzada pel centre.



L’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria pot organitzar i efectuar viatge de fi d’estudis. El viatge haurà de contemplar a més de l’aspecte turístic, aspectes culturals, tècnics o científics, per al seu millor aprofitament. o L’alumnat crearà una comissió pro-viatge fi d’estudis, supervisada i orientada pel/per la tutor/a de cada grup amb l’assessorament per part de la coordinació d’activitats i serveis escolars. o Per a cada viatge hi haurà com a mínim un/a professor/a i un/a alumne/a responsable, i seran convocades a les reunions necessàries per aconseguir desenvolupar les activitats destinades a recollir fons i organitzar el viatge. Aquestes activitats seran controlades i orientades pel professorat responsable des d’inici del curs i sota la coordinació del/de la coordinador/a d’activitats escolars. o La comissió, haurà de presentar a direcció el projecte de viatge de fi de curs per a la seua aprovació per part del consell escolar.

Secció 4. Vigilància de l’esbarjo El temps d’esbarjo ha d’estar vigilat i dirigit pel professorat. El professorat de guàrdia de pati s’ha d’incorporar puntualment a la seua tasca. Cada professor/a té un espai adjudicat prèviament del qual se n’ha de fer responsable. Si es produeix alguna incidència, s’han de posar amonestacions i fer-les arribar a l’equip directiu.

S’ha de vigilar que l’alumnat del diferents cicles es quedi al seu pati, d’acord amb la distribució d’espais aprovada en la programació anual de centre.

L’alumnat també podrà estar-se a la biblioteca, respectant el torn d’ús de la biblioteca per cicles.

En cap cas es podrà romandre a les aules ni als lavabos. Durant les hores de classe es procurarà utilitzar el mínim possible els serveis, es procurarà fer-ho en sortir al pati i s’anirà als lavabos de l’espai on cada dia tinguin assignat el pati.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 69 de 112

No es podrà jugar a les grades ni pujar a la part superior. Només podran, els grans, asseure’s als primers esglaons.

Està prohibit utilitzar cap tipus de pilota de reglament, només es pot jugar amb pilotes de foam.

Els passadissos, vestíbuls i portes d’accés del centre són zones de pas. Per raons de seguretat, no s’hi pot romandre durant el temps d’esbarjo.

Els embolcalls de l’esmorzar es llençaran a les papereres.

Durant els dies de pluja els/les alumnes d’educació infantil i primària romandran a la seua classe sota la vigilància del/de la seu/a tutor/a, i els/les alumnes d’ESO romandran al gimnàs sota la vigilància de dos mestres especialistes que no són tutors/es.

Secció 5. De les absències Puntualitat i assistència del professorat El professorat està obligat a complir l’horari de classe i de les activitats d’horari fix segons l’horari aprovat al claustre a inici de curs, així com el calendari d’activitats establert en la programació general anual del centre. A més, restarà obligat a ser present als claustres, reunions de coordinació i a les altres reunions extraordinàries no previstes en la programació general anual del centre que siguin degudament convocades per la direcció.

El/La professor/a ha de comunicar i justificar qualsevol retard a la direcció del centre. En cas que els retards fossin injustificats s’haurien de gestionar mitjançant l’aplicatiu que ens facilita el Departament, es comptabilitzarien com a absències injustificades.

En cas que un/a professor/a hagi d’estar absent del seu lloc de treball pels motius previstos a la llei d’absències i permisos, està obligat a comunicar-ho, sempre que sigui possible amb antelació, a la direcció del centre a fi que aquesta prengui les mesures oportunes per la seua substitució.

El professorat presentarà el document corresponent que justifiqui la seua absència. Si no fos així i es considerés l’absència injustificada es realitzarien les gestions que marca la normativa a aquest efecte.

En el moment de confeccionar els horaris del professorat es tindrà en compte un sistema de substitucions i a la vegada el professorat estarà obligat a deixar al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a, juntament amb la programació de la seua àrea o matèria les activitats, siguin de reforç i/o ampliació, que pugui realitzar l’alumnat en la seua absència.

La direcció del centre ha d’arxivar i tenir a disposició de les persones afectades, de la Inspecció d’Ensenyament i del consell escolar la documentació interna emprada per fer el control d’absències, els justificants presentats i les relacions mensuals acumulatives corresponents al curs.

Totes les absències es donen a conèixer a les persones afectades a través de l’ATRI, les quals han de poder presentar-hi al·legacions.

Quan es produeixi una absència o una no puntualitat del personal docent, la direcció del centre ho anotarà a l’aplicació informàtica disponible a aquests efectes on s’especificaran les hores i si aquesta absència ha estat justificada. La relació de professors/es amb faltes d’assistència, justificades o no, es posarà en coneixement del Departament d’Ensenyament dins dels primers 10 dies del mes en curs. En cas que el retard i/o l’absència sigui injustificada, el Departament aplicarà la corresponent deducció a la nòmina. Aquesta deducció proporcional de retribucions en principi no té caràcter sancionador, es considera falta lleu, tot i que si la situació es continua repetint es podria arribar a considerar falta greu. .

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 70 de 112

Sortida i entrada de l’alumnat del centre en horari lectiu  L’alumnat no podrà abandonar el centre durant les hores d’escolarització (temps d’esbarjo inclòs) sense ser recollits al centre pels/per les pares/mares, tutors/es legals o una persona autoritzada.  L’alumnat del Conservatori i/o d’escoles municipals de música autoritzades que convalida, podran entrar una hora després si aquesta és la primera sessió del matí o de la tarda. A la resta d’hores hauran de romandre amb el/la professor/a de guàrdia. Podran sortir del centre a la darrera hora de classes o entre hores lectives sempre i quan vinguin els/les seus/es pares/mares, tutors/es legals o persona autoritzada per escrit a buscar-los.  Quan un/a alumne/a entri al centre fora de l’horari d’entrada cal que passi per consergeria i justifiqui el motiu del retard. En cas d’arribar acompanyat, caldrà que la persona responsable l’acompanyi fins a consergeria per justificar el motiu del retard.

Secció 6. Horaris del centre La concreció de l’horari per cada curs escolar quedarà reflectida a la Programació General Anual del centre, prèvia aprovació del consell escolar del centre de l’horari marc.

El disseny i la modificació de l’horari, a proposta de l’equip directiu, escoltat el claustre, i l’aprovació del consell escolar estarà subjecta a les condicions que estableixi la normativa en matèria de calendari escolar fixada, anualment, pel Departament d’Ensenyament.

Secció 7. Utilització dels recursos materials Aula d’informàtica El professorat la utilitzarà seguint l’horari marcat a inici de curs, en cas que hi hagi hores disponibles es farà la corresponent reserva anotant-ho a l’horari que hi ha a l’entrada de l’aula.

Excepcionalment, i per causes justificades, es podrà sol·licitar un canvi puntual d’horari que s’acordarà amb el/la professor/a que tingui l’aula adjudicada en aquella franja horària.

L’ús de l’aula d’informàtica es farà seguint els següents criteris: 

L’accés dels/de les alumnes a l’aula d’informàtica es farà sempre en presència d’un/a mestre/a o professor/a.



La utilització de les aules d’informàtica per part dels/de les alumnes ha de ser amb finalitat pedagògica i de recerca.



Quan l’alumnat utilitzi Internet no podran accedir a pàgines de contingut violent, xenòfob, racista, eròtic o pornogràfic.



Els/Les alumnes no podran descarregar fitxers o programes des d’Internet sense l’autorització d’un/a mestre/a o professor/a.



Els/Les alumnes només poden guardar els seus fitxers en els espais destinats a aquest efecte en l’ordinador que s’indiqui, és recomanable que a partir de cicle superior utilitzin el seu propi llapis de memòria si així els ho indica el/la mestre/a o professor/a.



Ningú no ha de modificar la configuració de les màquines, ni instal·lar o desinstal·lar programes sense l’autorització del/de la coordinador/a d’informàtica.



Quan se surti de l’aula es tancaran els ordinadors i el canó, i també deixarem les cadires ben endreçades i la classe.



Els auriculars romandran a una caixa a l’armari. Si es necessiten, es trauran per utilitzar-los i en acabar es retornaran al seu lloc.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 71 de 112

Laboratori-taller A principi de cada curs escolar es designarà una persona responsable. Es notificarà al claustre.

La normativa al respecte la trobarem a http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntranet/Inici/PortalCentres/pcSegureta t/Detall?p_proc=26585 El document principal es troba als annexos.

NORMES DE SEGURETAT AL LABORATORI  Sobre el comportament: 1. S’ha de treballar al lloc assignat i sense desplaçar-se, si no és per indicació del/de la mestre/a o professor/a.

2. Les portes dels passadissos i espais entre taules han d’estar lliures.

3. Sobre la taula de treball només ha d’haver el material de la pràctica que s’està realitzant.

4. Totes les operacions que es realitzen al laboratori, els valors mesurats, els valors obtinguts, les observacions, ... s’han d’anotar al quadern de treball.

5. Al laboratori no es pot menjar, beure ni fumar.

6. Algunes pràctiques requereixen l’ús d’elements de protecció (ulleres, guants, mascareta).

No us exposeu a realitzar-les sense protegir-vos.

7. En acabar la sessió, abans de sortir del laboratori, cal rentar-se les mans.  Respecte el material de laboratori i els productes químics: 1. El material ha d’estar sempre molt net, tant a l’hora de fer-lo servir com en desar-lo en acabar la pràctica.

2. Abans d’utilitzar un aparell s’ha de conèixer el seu funcionament. En el cas dels aparells graduats, assegureu-vos que en coneixeu la sensibilitat. Si s’ha de pipetejar no ho feu mai amb la boca, feu servir les peres.

3. Si un aparell funciona connectat al corrent elèctric, llegiu la placa de característiques i assegureu-vos que sabeu com funciona abans de connectar-lo.

4. Alguns productes químics són corrosius i poden atacar els metalls. Per evitar la seua acció, no col·loqueu mai directament un producte químic damunt d’un platet de la balança i netegeu les espàtules tot seguit de fer-les servir.

5. Els pictogrames de recipients per a productes químics indiquen la perillositat. Els productes químics, en cap cas, es poden tocar amb els dits, es poden provar o olorar i tampoc s’han d’apropar als ulls.

6. A l’hora d’emmagatzemar productes químics s’han de tenir en compte les frases de risc de les etiquetes. Hi ha incompatibilitats entre productes que podrien causar accidents en cas d’entrar en contacte. Si trobeu alguna ampolla o recipient sense etiquetar, doneu-li al/a la mestre/a o professor/a.  Respecte als residus generats: 1. Els residus generats a les pràctiques de laboratori poden ser productes perillosos per al medi ambient. No es poden llençar a la paperera o abocar a l’aigüera sense permís del mestre/a o professor/a.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 72 de 112

2. Els residus perillosos per al medi ambient s’han d’emmagatzemar convenientment separats i identificats. Alguns es poden diluir i abocar a l’aigüera. Seguiu, en cada cas, les instruccions del/de la mestre/a o professor/a.  Respecte les instal·lacions: 1. No es pot utilitzar el gas ni el corrent elèctric sense permís.

2. No toqueu cap producte ni aparell dels armaris sense autorització Aula de música Normes generals per quan s’usa l’aula de música 1. No es pot menjar ni beure a l’aula.

2. Complir l’horari establert. En cas de necessitats diferents, sol·licitar-ho a l’equip directiu.

3. L’alumnat ha de ser respectuós tant amb el material de l’aula com pels gustos i diversitat d’estils, grups i cultures musicals.

4. Quan s’acaba l’activitat es tanca el canó i l’ordinador.

Normes d’ús del material (instruments) de l’aula de música 1. Prohibit tocar els instruments sense permís del/de la mestre/a o professor/a.

2. Tocar els instruments amb cura essent conscients que són instruments de música i no joguines.

3. Un cop utilitzats els instruments, deixar-los un altre cop al seu armari corresponent.

4. No es permet treure instruments fora de l’aula de música sense el permís del professorat de música.

Gimnàs i material esportiu Tots els usuaris per gaudir d’un bon ús del gimnàs, han de tenir en compte la següent normativa: 

El gimnàs està destinat per la pràctica de l’àrea d’educació física i altres que siguin autoritzades per l’equip directiu del centre.



Els/Les alumnes no podran entrar dintre el gimnàs fins que no arribi el/la mestre/a o professor/a.



No està permès fumar a cap espai de la instal·lació (vestidors, magatzem de material, etc).



És obligatori respectar els horaris establerts per la direcció del centre per cada curs. En cas de necessitats diferents, cal sol·licitar-ho a l’equip directiu.



Per motius d’higiene i neteja, tots els usuaris, per fer ús del gimnàs, han de portar sabatilles adequades per fer l’educació física.



Queda totalment prohibida l’entrada al gimnàs de beguda i menjar.



És obligatori deixar els vestidors en bones condicions per als usuaris posteriors.

Ús del material 

Compartir i respectar el material d’educació física, amb la resta de professorat de l’àrea d’educació física.



És obligatori fer un bon ús del material d’educació física.



Col·laborar en recollir el material quan s’acabi l’activitat, deixant la sala ordenada com s’ha trobat. El/La mestre/a o professor/a ha de supervisar el material un cop acabada la sessió d’educació física.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 73 de 112



El material d’Educació Física només s’usarà a les classes d’Educació Física o, en casos especials, sota la responsabilitat d’un/a altre/a mestre/a o professor/a.



El material de psicomotricitat només s’usarà a les classes de psicomotricitat o, en casos especials, sota la responsabilitat d’un/a altre/a mestre/a o professor/a.



Queda totalment prohibit utilitzar l’aula de psicomotricitat i el material d’Educació Física d’educació infantil, excepte algun cas especial i sota l’autorització de l’equip directiu.



Cap alumne/a pot entrar sol/a al magatzem del material, ja sigui el de dins del gimnàs o el de fora, i només ho farà de forma especial en aquelles ocasions en què es necessiti, però sota la responsabilitat d’un/a mestre/a o professor/a.

Altres 

Decorats: es guardaran al magatzem del costat de l’escenari del gimnàs.



Megafonia i equip de so: Cal demanar-ho a l’equip directiu i aquest comunicarà a la persona encarregada de muntar-los i, en acabar l’activitat, desmuntar-los i tornar-los a guardar.

Secció 8. Actuacions en el supòsit de retard en la recollida de l’alumnat a la sortida del centre El centre públic ha d’exposar en un lloc visible l’horari màxim de recollida dels/de les alumnes. El centre ha de determinar la persona o persones que es faran càrrec dels/de les alumnes un cop se superi el temps fixat per a la recollida, ja que en cap cas l’alumne/a no es pot deixar sol/a.

Amb caràcter general serà el/la tutor/a qui realitzi aquestes gestions amb la col·laboració de la TEI, si s’escau.

Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida dels/de les alumnes un cop acabat l’horari escolar, es procurarà contactar amb la família o els/les tutors/es legals de l’alumne/a. Un cop esgotats sense efecte els intents de comunicació amb la família o amb els/les tutors/es legals, i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona de l’institut escola que fins aquell moment hagi estat a càrrec de l’alumne/a comunicarà telefònicament la situació a la guàrdia urbana o policia local i acordarà amb ells la fórmula per lliurar-lo/a a la seua custòdia.

La reiteració freqüent d’aquests fets amb una mateixa família, en la mesura que comporta una manca d’assumpció de les responsabilitats de custòdia dels menors que li correspon, s’ha de tractar de manera similar als supòsits d’absentisme. En darrer terme, la direcció del centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació n’ha de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció d’Ensenyament.

A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a la reiteració de recollides tardanes després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del centre n’ha d’informar la direcció dels serveis territorials.

Secció 9. Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat L’absentisme pròpiament dit és l’absència reiterada i no justificada al centre educatiu de l’alumne/a en edat d’escolarització obligatòria, tot i que hi ha altres realitats, que sovint s’inclouen dins aquest terme, com l’abandó, la no-escolarització o la desescolarització.

Cada centre dissenya i implementa estratègies i actuacions per a la prevenció, la diagnosi i l’actuació precoç contra l’absentisme escolar. Aquestes actuacions es duen a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i els serveis socials del Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 74 de 112

municipi i inclouen mecanismes per a la detecció de l’absentisme, anàlisi de factors de risc, protocols d’intervenció, processos de reflexió sobre els resultats aconseguits en la millora de l’assistència a classe dels/de les alumnes absentistes i mesures pedagògiques per garantir l’èxit del retorn dels/de les alumnes absentistes al centre. Les orientacions del Departament d’Ensenyament es poden trobar a “Projecte de convivència” al web de l'XTEC. Quan en els/les alumnes de l’educació obligatòria es produeixi un cas d’absentisme escolar, el centre s’ha de posar en contacte amb els/les pares, mares o tutors/es legals per tal d’assabentarlos de la situació i recordar-los les obligacions que tenen de vetllar per la correcta escolarització dels seus fills i filles.

Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació n’haurà de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció d’Ensenyament.

A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a l’absentisme després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del centre n’ha d’informar la direcció dels serveis territorials per tal que, si és el cas, es posi en coneixement de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

El procediment detallat d’actuació en situacions d’absentisme de l’alumne/a ha d’explicitar-se en les normes d’organització i funcionament del centre. Seguirem el “Protocol d’absentisme de la ciutat de Tortosa” que es troba a l’annex.

Secció 10. Admissió d’alumnes malalts i dels accidents Admissió d’alumnes malalts 

L’ alumne/a que pateixi una malaltia susceptible d’encomanar-se, no pot assistir a l’escola fins a la seua total recuperació.



Si a l’escola es detecta que un/a xiquet/a no es troba bé o pateix alguna malaltia infecciosa s’avisarà a la família perquè el vinguin a buscar.



És obligació dels/de les pares/mares o tutors/es legals informar a l’institut escola de les malalties (cròniques o no) que tinguin els/les xiquets/es. S’haurà d’informar en el moment de la preinscripció o matricula o tan bon punt sigui diagnosticada i s’aportaran els informes corresponents amb les mesures i el protocol que cal seguir si es tracta d’alguna malaltia que pugui requerir actuacions urgent per part del professorat.



El personal de l’institut escola no administrarà cap tipus de medicament excepte en el cas de malalties cròniques (asma ...), paracetamol si es té la corresponent autorització o altres casos particulars, sempre que hi hagi la prescripció mèdica i l’autorització de la família conforme el personal del centre li pot donar la medicina.

Recomanacions elaborades per la Societat Catalana de Pediatria i pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per administrar el paracetamol als infants a les escoles:  Cal tenir l’autorització del pare, mare o tutor, que s’ha de demanar en el moment de matriculació de l’alumnat.  La febre és un símptoma caracteritzat per un augment de temperatura per sobre de 37 ºC que sovint s’acompanya de malestar. És molt freqüent en l’infant. La febre és en si mateixa un mecanisme de defensa de l’organisme contra la malaltia i, per tant, no cal tractar-la de forma immediata amb medicaments. Podem utilitzar mesures físiques per fer abaixar la temperatura i disminuir-ne les molèsties: si té malestar, fred o esgarrifances es recomana no abrigar-lo i donar-li aigua a glopets. Davant d’un infant amb febre de 38 ºC o més l’escola ha Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 75 de 112

de contactar amb el pare, mare o tutor i demanar-li que el reculli tan aviat com pugui.

Mentrestant, si la febre és igual o superior a 38 ºC es recomana administrar un antitèrmic/analgèsic. El fàrmac de referència i més utilitzat arreu és el paracetamol, per la seva bona tolerància i la relativa absència d’efectes secundaris.  Encara que no es tracti d’una urgència, un infant amb febre no ha de quedar-se a l’escola fins que finalitzi la jornada escolar.

Model autorització document annex Protocol diabetis Documentació que ha de presentar la família (document annex) 1. Mantenir a l’abast de l’infant els productes rics en hidrats de carboni facilitats per la família (sucre, sucs de fruita, galetes ...), tant a l’aula com en els espais on realitzen altres activitats, inclosa l’activitat física.

2. Considerar que el nen o nena amb diabetis haurà de poder anar al lavabo i beure aigua durant l’horari escolar, i que pot haver de menjar fora d’hores en situacions puntuals i abans de fer activitat física.

3. Mantenir el glucagó en un lloc refrigerat i a l’abast del personal del centre.

4. Subministrar aliments rics en hidrats de carboni (sucre, sucs de fruita....) en cas d’hipoglucèmia (baixada de sucre) que es caracteritza per un ensopiment i baixada del to vital de l’alumne o alumna. Si la hipoglucèmia és greu (pèrdua de coneixement), cal administrar el glucagó i avisar els serveis d’emergències mèdiques (061) i a la família. En cas de pèrdua de coneixement, NO S’HA DE DONAR RES QUE S’HAGI D’INGERIR PER LA BOCA. 5. Informar el personal del centre educatiu i, si escau, el del servei del menjador escolar i d’altres activitats no lectives, de què és la diabetis i els trets bàsics per reconèixer la situació extrema (hipoglucèmia) i com cal actuar. Per fer-ho es pot comptar amb la col·laboració de l’Associació de Diabètics de Catalunya (adc@adc.cat / 93 451 36 76).

6. Facilitar el menú del menjador escolar a la família, en cas que l’alumne o alumna es quedi a dinar, per tal que es pugui valorar la necessitat d’algun ajustament.

7. Informar els/les pares, mares o tutors/es dels canvis significatius d’horaris i activitats (sortides, festes, ...).

8. En el cas dels infants no autònoms que es queden a dinar al centre educatiu, l’institut escola ha de determinar, en col·laboració amb la família, la persona que en l’espai del migdia ha de realitzar el control de glucosa i l’administració d’insulina (seguint les recomanacions de la pauta d’intervenció estàndard de l’informe d’endocrinologia elaborat pel Departament de Salut). Aquesta persona pot ser un familiar, personal voluntari del centre educatiu, de l’Associació de Diabètics de Catalunya, de l’AMPA, personal del servei de menjador, etc. En els supòsit que no es trobi cap persona que voluntàriament ho pugui fer, un monitor o monitora del menjador haurà d’assumir aquesta funció. Caldrà que la família sol·liciti i autoritzi per escrit la seua administració. El Departament de Salut facilitarà l’ensinistrament de les persones que hagin de dur a terme aquest control de glucèmia i l’administració d’insulina a través l’Associació de Diabètics de Catalunya.

9. Col·laborar en el control de glucosa en situacions d’inestabilitat de la malaltia.

10.Col·laborar amb la família per a l’adaptació dels nous ritmes del nen o nena a l’escola.

11.Comunicar al centre d'atenció primària (CAP) més proper l'escolarització d'un nen o nena amb diabetis al centre escolar (model estàndard).

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 76 de 112

Protocol al·lèrgies Annex Documentació de la família 1. Els/Les pares/mares o tutors/es legals hauran d’informar el/la tutor/a del nen/a del tipus d’al·lèrgia o intolerància i dels símptomes i reaccions que pateix.

2. En cap cas es pot donar a un infant al·lèrgic un aliment sense el consentiment dels/de les pares/mares o tutors/es legals.

3. Si un nen rebutja un aliment, no s’ha d’obligar mai a que mengi.

4. Alguns dels materials escolar utilitzats a l’aula, poden tenir llet de vaca, ou, fruits secs, soja, làtex i/o altres al·lèrgens.

5. És molt necessari repassar juntament amb el/la mestre/a del/de la nen/a el material escolar per facilitar productes alternatius.

6. La gran majoria d’aliments consumits habitualment a l’institut escola, com ara: pastissos, croissants, galetes, pa de viena, baguettes, pa de motlle, xocolata, cremes de cacau, dolços de producció industrial, llepolies, caramels, xiclets, embotits, pernil dolç, fuet, frankfurts, patés i una llarga llista d’aliments tenen aquests al·lèrgens, que els/les nens/es al·lèrgics/ques han d’evitar.

7. Els sabons, les cremes de mans, les tovalloles infantils i una llarga llista de cosmètics, poden contenir al·lèrgens.

8. Els/Les pares/mares o tutors/es legals s’encarregaran de proporcionar llistes d’aliments a evitar i de revisar el material escolar, ja que gairebé sempre hi ha alternatives.

9. És molt important que l’alumne/a pugui gaudir i participar de totes les activitats de l’aula i també de les extraescolars (colònies, excursions...) sense que això li suposi un risc o bé hagi de sentir-se diferent.

10.Recomanacions i mesures a tenir en compte:  Tenir sempre en lloc visible la informació i els telèfons de contacte per a casos d’urgència.  Tenir en compte els ingredients amb què estan fets alguns materials escolars ja que la majoria contenen làtex i altres al·lèrgens, com ara plastilines, pintures, vernissos, etc. I buscar materials alternatius .  Evitar tenir mascotes a l’aula, com ara peixos, ocells, tortugues, etc. ja que el pinso pot contenir al·lèrgens (ou, llet de vaca, fruits secs, soja, peix, ...)  És molt important fer adonar als/a les alumnes que no han d’oferir cap tipus d’aliment que pugui ser perjudicial i explicar-los el per què.  Si un/a nen/a rebutja un aliment mai no s’ha d’insistir que el prengui, encara que l’educador/a estigui segur que se’l pot menjar.  També s’ha d’ensenyar al/a la nen/a afectat/da a no acceptar cap aliment ofert per una altra persona. Una tasca que correspon als/a les pares/mares o tutors/es legals i educadors/es.  En les excursions i sortides cal tenir en compte el lloc escollit i tots els recursos de què pugui disposar l’institut escola (com ara la presència del/de la vetllador/a).

11.L’esmorzar:  És important que l’esmorzar es faci dins l’aula, ja que és un espai més controlable perquè cada alumne/a esmorza assegut a la seua taula.  Tenir cura del material que s’utilitza a l’hora de beure i menjar.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 77 de 112

 Desar els tovallons i gots per separat per evitar una possible contaminació.  Netejar bé les mans i la cara als/a les alumnes abans de sortir al pati, per evitar possibles reaccions que es produeixen al contacte.  Treure de la classe i de la paperera les restes d’aliments que puguin suposar risc.  Evitar tenir a l’aula aliments que suposin un risc.  Evitar que els/les alumnes s’emportin al pati envasos, restes de menjar, etc.  Netejar bé les taules i cadires on s’ha esmorzat o menjat.

12.Relació amb els iguals:  S’han de treballar amb els/les alumnes actituds de respecte a les diferències, tolerància, col·laboració, expressió d’afectivitat i necessitats, etc. És important també fomentar actituds que desenvolupin la identitat, l’autonomia, l’autoestima, el coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions, etc.  Es pot fer un treball amb els/les alumnes sobre la conveniència d’una alimentació sana i adequada, fent esment que no per a totes les persones són bons els mateixos aliments.

Intentar treballar el tema sempre respectant els/les alumnes i no fent sentir diferent a ningú per les seues característiques.  S’hauria de desvincular l’hora d’esbarjo de l’esmorzar o qualsevol altra activitat relacionada amb els aliments, per tal d’evitar una manca de relació amb els iguals a l’hora del joc.

Protocol epilèpsia Veure annex Accidents de l’alumnat Sempre que es presenti una situació que es pugui interpretar mínimament greu es farà el següent: 

El professorat responsable del grup-classe ajuda i atén l’accidentat/da i avisa o fa avisar la direcció. Si l’accident és lleu, a cada un dels edificis hi ha una petita farmaciola on es poden trobar els elements i les instruccions bàsiques per fer front a aquest tipus d’eventualitats.



Si requereix atenció mèdica, se sol·licita la unitat de servei d’urgències mèdiques (112).



Es comunica als/a les pares/mares o tutors/es legals l’incident. En cas que no es localitzi els familiars de l’alumne/a accidentat/da, un/a professor/a acompanyarà l’alumne/a fins al centre hospitalari i romandrà amb ell/a fins que acudeixi la família.



En tots els casos, quan el/la mestre/a o professor/a responsable hagi d’abandonar la classe, s’enviarà des de direcció un/a altre/a mestre/a o professor/a que atengui la resta de l’alumnat.

Accidents del professorat i PAS D'acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, el/la director/a del centre educatiu públic del Departament ha de notificar als serveis territorials qualsevol accident o incident laboral que hagi sofert el personal que treballa al centre, se'n segueixi o no una baixa de la persona afectada. Aquesta notificació s'ha de fer d'acord amb el model "Full de notificació d'accident, incident laboral o malaltia professional" degudament formalitzat.

Una còpia del full de notificació d'accidents s'ha de lliurar a la persona afectada i una altra s'ha de conservar a l'arxiu del centre.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 78 de 112

Com notificar un accident laboral 1. Comunicar l’accident a la direcció del centre o al superior jeràrquic qui emplena el formulari següent: Full de notificació d'accident, incident laboral o malaltia professional.

2. Trametre el Full a la Direcció dels Serveis Territorials. S’avança per correu electrònic o fax.

3. Terminis de notificació:  Immediatament: en cas d’accident mortal.  24 hores: en cas d’accidents amb baixa molt greus, accidents greus i accidents que afectin a

més de quatre persones.  48 hores: en cas d’accidents amb baixa lleus, accidents sense baixa i incidents laborals.

Circuit d’assistència sanitària Personal adscrit al Règim General de Seguretat Social 1. Demanar a la direcció del centre o al superior jeràrquic el volant d’assistència mèdica, degudament emplenat i signat. Descarregueu-vos el volant d'assistència sanitària d'ASEPEYO. 2. Visitar un centre assistencial d’ASEPEYO. 3. Trametre el document justificatiu d’assistència de la mútua a la direcció del centre o a la persona responsable de la unitat on està adscrit el personal treballador.

Més informació Instrucció 1/2007, de 27 de juny, del Departament de Salut que articula l’actuació dels diferents òrgans que poden intervenir en la valoració de la contingència professional.

Personal adscrit al Règim de MUFACE 1. Comunicar l’accident a la direcció del centre o al superior jeràrquic.

2. Visitar el centre assistencial de l’entitat d’assistència sanitària col·laboradora de MUFACE al qual pertany la persona accidentada. S’ha de fer servir l’imprès “Comunicat mèdic per a situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural” de MUFACE. Descarregueu-vos el comunicat a l'apartat d'Informes de baixa de MUFACE. 3. Una vegada rebuda l’assistència, trametre l’imprès anterior al superior jeràrquic amb la documentació complementària disponible.

Més informació Ordre APU/3554/2005, de 7 de novembre, per la qual es regula el procediment per al reconeixement dels drets derivats de malaltia professional i d’accident en acte de servei en l’àmbit del mutualisme administratiu gestionat per MUFACE (BOE núm. 275, de 17.11.2005).

Secció 11. Seguretat, higiene i salut Seguretat Pla Prevenció de Riscos Laborals (annex) La direcció, juntament amb el/la coordinador/a de riscos laborals, vetllaran per la seguretat del recinte i les instal·lacions escolars, tenint cura en considerar els elements de seguretat de què ha d'estar proveït el centre.

Les funcions del/de la coordinador/a de riscos laboral relacionades amb promoure i coordinar les actuacions derivades del pla d'emergència són: Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 79 de 112

 Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació.  Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.  Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.  Revisar periòdicament els equips contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.

La direcció tindrà cura que la realització d'obres i tasques de manteniment, reparació i conservació no interfereixi la normal activitat del centre o bé es programi una distribució diferent de les activitats, de manera tal que resultin al màxim d'independents possible en els espais i/o temps.

L’institut escola disposa del pla d’emergència i evacuacions, actuacions en els supòsit de seismes,....

Aquestes normes es donaran a conèixer a l'inici de cada curs, a l'alumnat, al professorat, a la resta de personal i a la comunitat educativa.

Es realitzarà, com a mínim, un simulacre d'evacuació al curs seguint les instruccions que ens marca el Departament.

Simulacre d'evacuació als centres educatius Durant el primer trimestre del curs escolar, els centres també han de comprovar que el pla d'emergència està actualitzat.

Abans de les vacances de Nadal, els centres educatius han de fer, com a mínim, un simulacre d'evacuació i/o confinament. L'objectiu és que l'alumnat, el professorat i el personal d'administració i serveis conegui com ha d'actuar en cas d'emergència, tenint en compte que, d'un any per l’altre, molts centres fan reformes que poden modificar els circuits d'evacuació.

Els centres han de comunicar a l'adreça de correu electrònic de la Direcció General de Protecció Civil simulacres_ pc@gencat.cat i amb una antelació de 10 dies a la data del simulacre, la següent informació:  Nom del centre educatiu.  Dia i hora previst per realitzar el simulacre (d’evacuació o confinament).  Nombre aproximat de persones que s’han d’evacuar.  Ubicació del punt de reunió.

Així mateix, el dia de la realització del simulacre, els centres educatius simularan la trucada al 112 d’acord amb la guia de trucades de simulacres en centres educatius.

La valoració de la realització dels simulacres s'incorporarà al pla d’emergència i es remetrà a la delegació territorial del Departament d’Ensenyament. Els resultats d'aquestes valoracions seran tinguts en compte per a la millora i actualització del pla d'emergències i evacuacions.

Totes aquestes accions estaran supervisades pel/per la coordinador/a de riscos laborals Higiene És exigible/imprescindible una bona higiene de les persones que comparteixen el mateix espai, les famílies són responsables de la higiene de llurs fills/es, tant personal com de la roba que porten.

Els/Les tutors/es vetllaran per assegurar aquest aspecte en els/les seus/es alumnes, actuant de la Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 80 de 112

manera més convenient per facilitar la integració de tots/es els/les alumnes i la cohesió del grup, i informant a la CAD en cas que es detecti una possible negligència de les famílies en l’atenció dels menors.

Els/Les alumnes que tinguin polls han de romandre a casa fins la total eliminació de polls i llémenes.

Aquesta circumstància l’ha de comprovar el personal del centre (tutor/a, direcció) davant dels/de les pares/mares o tutors/es legals, quan el/la xiquet/a es vol reincorporar a l’activitat normal de l’aula.

Vacunacions i revisions mèdiques L'administració de les vacunes que es fa en els centres educatius està regulada pel Decret 155/1993 d'1 de juny d'actualització del Programa de salut escolar. A l'article 5 s'especifica que l'execució del Programa de salut escolar als centres educatius (entre altres l'administració de les vacunes en els centres educatius) correspon als ajuntaments. A l'article 10 s'especifica quines són les vacunes que en cada cas s'han d'administrar.

Per conèixer quines són les vacunes que s'administren a cada edat, es poden trobar actualitzades al Calendari de vacunacions sistemàtiques, del Departament de Salut. Tot i això, és el mateix departament, qui es posarà en contacte amb el centre per planificar aquestes actuacions.

També es realitzaran les revisions mèdiques a l’alumnat de P4 i al de recent incorporació al centre.

Per realitzar totes aquestes accions caldrà l’autorització prèvia de les famílies a les quals se’ls hi facilitarà el model oficial d’autorització.

Un cop realitzades aquestes accions s’emplenarà l’imprès oficial conjuntament amb el personal sanitari que hi ha intervingut i es lliurarà a l’EMD. Secció 12. Altres En relació a l’ordre 

La porta del recinte escolar s’obrirà cinc minuts abans d’entrar a les classes. Des de l’obertura de la porta fins l’entrada a les classes no es podrà jugar a pilota al pati ni córrer.



Hi ha un timbre, als despatxos, que tocarà algun membre de l’equip directiu a les hores previstes a la programació per tal de ser el màxim puntuals tant a l’hora d’entrar com a la de sortir i el temps d’esbarjo. Tot i que és funció de l’equip directiu, es permetrà tocar el timbre a l’alumnat de sisè a les sortides, sempre seguint les instruccions del membre de l’equip directiu que estigui al despatx.



La porta del recinte escolar es tancarà cinc minuts després de l’hora d’entrada. El/La conserge és l’encarregat d’obrir i tancar la porta i, en la seua absència, l’equip directiu.



Quan algú truqui el timbre de la porta d’entrada, l’administratiu/va obrirà la porta. Quan no hi hagi l’administratiu/va ho farà el/la conserge i/o l’equip directiu. En la seua absència a la zona dels despatxos ho pot fer qualsevol mestre/a o professor/a que ho senti, i sempre després d’identificar qui truca.



No es permet menjar ni beure ni mastegar xiclet a l’hora de classe.



Per tal de treballar els hàbits de dieta saludable es motivarà els/les alumnes a portar esmorzars saludables.



No s’ha d’embrutar ni tirar papers al terra.



Els/Les alumnes portaran el material que demana cada mestre/a o professor/a de cada matèria a classe, i aquest s’utilitzarà d’acord amb les indicacions del mestre/a o professor/a.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 81 de 112



El material fungible que els proporciona el centre l’usaran per a la finalitat a la qual està destinat sense malbaratar-lo.



Per realitzar l’assignatura d’Educació Física o psicomotricitat els/les alumnes hauran de portar l’equip esportiu: pantaló curt a l’estiu, samarreta esportiva, calçat adequat i xandall, i també a Primària i a Secundària un necesser amb sabó, colònia, pinta i tovallola per tal de netejar-se en acabar la classe.

En relació a la conservació i ús de les instal·lacions per part de l’alumnat 

Per tal de conservar l’edifici i les instal·lacions del centre es respectaran i utilitzaran correctament els béns mobles i les seues instal·lacions.



S’utilitzaran adequadament els serveis i lavabos del centre.



Els desperfectes produïts de forma voluntària o negligent caldrà subsanar-los i/o fer-se’n càrrec de les despeses els/les pares, mares o tutors/es legals.



En cas d’embrutar conscientment parets, mobiliari o instal·lacions, els/les alumnes ho hauran de netejar.



L’alumnat ha de col·laborar a mantenir net l’institut escola, no menjant ni bevent a les aules, i evitar fer-ho als passadissos. Hauran de dipositar les deixalles a les papereres o contenidors corresponents, col·laborant en el reciclatge del material: papers, brics, paper d’alumini, plàstics, ...

En relació a les aules 

Entre classe i classe, l’alumnat que no hagi de canviar d’aula ha de romandre-hi, sense sortirne, amb una actitud de respecte.



L’alumnat haurà de respectar el dret a l’estudi dels/de les seus/es companys/es. Per tant, hauran de seguir en tot moment les indicacions del professorat. Aquest mateix comportament se seguirà també a la biblioteca.



Per tal d’evitar la desaparició d’objectes personals de l’alumnat i possibles desperfectes als materials de les aules, quan no hagi docència a l’aula, l’alumnat no pot quedar-se a l’aula si no és amb la presència d’algun/a mestre/a o professor/a.



S’ha de tenir cura d’apagar els llums, l’ordinador i el canó de vídeo, i que l’aula quedi ordenada. El/La mestre/a o professor/a serà l’encarregat/da de comprovar-ho i no deixarà sortir l’alumnat fins que tot estigui ben endreçat i sense papers pel terra.



En acabar l’última sessió del dia es deixaran les cadires sobre la taula.



L’alumnat no pot sortir de l’aula abans que soni el timbre de final de classe. Amb tot, la sessió acaba quan així ho determini el/la mestre/a o professor/a.



A partir de cicle mitjà, durant les classes no es podrà anar al lavabo, excepte quan hi hagi una urgència o una raó de pes.



L’alumnat pot portar aigua embotellada al centre per beure. Durant la classe serà el professorat que l’estigui impartint l’encarregat de prendre les mesures necessàries perquè no esdevingui motiu de distracció per al/a la propi/a alumne/a o per a la resta de l’alumnat de la classe.



Al centre està prohibit l’ús inadequat de telèfons mòbils, en qualsevol dels seus espais (inclosos els passadissos, els lavabos i els patis). Si s’incompleix la norma, el professorat confiscarà l’aparell, després que l’alumne/a l’hagi apagat i hagi tret la targeta, i el lliurarà a la Direcció del centre, on serà custodiat. S’avisarà els/les pares/mares o tutors/es legals perquè vinguin a recollir-lo. El centre declina qualsevol responsabilitat sobre l’eventual desaparició de mòbils. Tanmateix, es podrà fer ús dels mòbils per a alguna tasca educativa, sempre i quan

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 82 de 112

el/la mestre/a o professor/a ho consideri necessari per al desenvolupament d’alguna activitat curricular i sota la seua vigilància. 

La prohibició anterior també s’estén a l’ús d’auriculars, MP4 o qualsevol altre aparell que pugui interferir el desenvolupament de les classes i la convivència al centre. Per tant, s’aplicaran les mateixes mesures.

En relació a la vestimenta Dins del recinte escolar l’alumnat ha d’anar vestit amb correcció.

Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius (annex) Cal destacar les següents consideracions: 

Un educador ha d’ésser capaç d’assenyalar quins són (i per què) els llindars d’allò permès, d’explicar que no totes les formes de vestir mereixen el mateix tracte i de facilitar processos de coneixement i de reflexió crítica respecte d’aquestes qüestions.



Cal ser sensibles als canvis imposats pels usos i costums de la societat. Maneres de vestir intolerables fa uns anys, són avui dia acceptades per amplis sectors de la població.



Però la necessària tolerància amb indumentàries juvenils de moda (pírcings, tatuatges, gorres i capells, vestimenta que deixa al descobert parts del cos, etc.) ha de tenir els límits que marca el seny d’aquells que vetllen pel bé dels nois i noies del centre educatiu. Amb aquest criteri, haurien de limitar-se, desaconsellar-se i, arribat el cas, no tolerar-se, aquells elements del vestuari que impossibilitin la realització dels exercicis previstos en el desplegament del currículum (especialment en les classes d’educació física, però no només en aquesta àrea).

Tenir garantida l’escolarització obligatòria completa, de tot el marc curricular, és un dels drets de tots els infants.



La seguretat individual i col·lectiva de l’alumnat ha de ser un altre motiu de prohibició d’un vestuari o d’uns ornaments determinats. No només a la classe d’educació física; també al laboratori, per exemple, el seny ja indica que no s’hi pot acudir amb determinades peces de vestuari o amb pentinats o cabells molt llargs i sense recollir, en els quals pugui calar-se foc amb relativa facilitat, per posar un altre exemple. La higiene i la salut de l’alumnat han de tenir-se igualment en compte. Els límits en el vestuari i l’aparença física sempre s’haurien d’establir amb el màxim consens possible, tenint en compte els aspectes ètics, legals i normatius.



Els acords s’haurien de prendre en els òrgans de govern i de participació dels quals s’ha dotat el centre educatiu (Claustre, Consell Escolar…), i concretar-los en els reglaments interns d’una manera pactada, evitant les valoracions personals subjectives.”

Si es detecten problemes en el moment de la seua aplicació s’elaborarien unes normes consensuades tal com s’indica als dos últims paràgrafs.

En relació als lavabos 

El paper higiènic s’ha de demanar al professorat que està en aquells moments a classe.



Qualsevol desperfecte o mal funcionament dels lavabos, convé que es comuniqui al/a la tutor/a.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 83 de 112

En relació a la protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions (art. 33 LEC) El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat (art. 33.1 LEC).

El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat (art. 33.2 LEC).

El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni.

En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència (art. 33.3 LEC).

El protocol d'actuació del Departament d'Ensenyament en casos d'assetjament i ciberassetjament els trobareu als annexos d'aquest document.

En relació a la publicació d’imatges i/o comentaris a Internet La captació i/o publicació a Internet d’imatges (fotos i vídeos) vinculats/des amb el centre, sense l’autorització de la/es persona/es que hi apareixen, serà considerada una falta greu o molt greu.

Si a més es considera que la finalitat amb què s’han penjar és la de fer mal de forma intencionada a la imatge d’aquesta/es persona/es, es considerarà falta molt greu i implicarà l’obertura d’un expedient disciplinari.

La publicació de comentaris que es puguin considerar ofensius a imatges o comentaris penjats, amb o sense permís, a Internet, també serà considerada una falta greu.

En relació a la responsabilitat per danys Els/Les alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors/es legals, en els termes que determina la legislació vigent (art. 38 LEC).

En relació a l’ús de l’agenda de l’alumnat El professorat recordarà a l’alumnat la necessitat d’utilitzar l’agenda. L’alumnat té el deure d’anotar les tasques a realitzar a casa, dates d’exàmens, etc.

El professorat podrà utilitzar l’agenda per posar-se en contacte amb els/les pares/mares o tutors/es legals de l’alumne/a. En aquest cas, l’alumne/a portarà signada, a l’endemà, aquesta comunicació pels/per les seus/es pares/mares o tutors/es legals.

En relació als supòsits de possibles maltractaments d’alumnes escolaritzats/des en el centre D’acord amb el “Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors”, cal actuar de la manera següent: 1. Quan hi hagi sospites fonamentades d’un probable maltractament o abús sexual sobre un menor, el/la tutor/a ho comunicarà a la direcció del centre.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 84 de 112

2. La direcció del centre cal que ho comuniqui a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA, av. del Paral·lel, 52, 08001 Barcelona, o a Infància respon: 900 300 777) i a la Fiscalia de Menors i doni compte d’aquesta actuació als serveis territorials.

3. Quan hi hagi certesa d’abús sexual o maltractament sobre un/a menor cal que la direcció del centre es posi en contacte amb l’hospital de referència de la zona, que ho comuniqui simultàniament a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i a la Fiscalia de Menors o al jutjat de guàrdia, i que doni compte d’aquestes actuacions als serveis territorials.

En ambdós casos el centre educatiu ha d’informar la família del/de la menor de les actuacions que es facin.

En relació als supòsits de problemes entre els progenitors en relació amb els/les fills/es En els supòsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors/es legals d’alumnes menors d’edat dels centres educatius, cal tenir en compte els criteris següents: 1. Com a regla general:  No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre els/les pares/mares o tutors/es legals dels/de les alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests.  Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits relatius a les relacions esmentades.

2. Com a qüestions específiques:  Cap persona, sigui o no funcionària, no està obligada a proporcionar informes dels/de les alumnes, a petició d’un advocat. Cal exigir l’oportú requeriment judicial.  Els/Les pares/mares o tutors/es legals, si no han estat privats judicialment de la pàtria potestat, tenen dret a rebre informació sobre el desenvolupament educatiu dels/de les fills/es.  Els/Les pares/mares que hagin estat privats de la pàtria potestat s’han de sotmetre al règim de relacions amb el/la fill/a que hagi estat establert mitjançant sentència judicial.  Les decisions de canvi de centre d’un/a alumne/a corresponen als qui en tinguin atribuïda la pàtria potestat. Aquesta s’exerceix per ambdós progenitors o per un de sol amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre, i són vàlids els actes que realitzi un d’ells segons l’ús social i les circumstàncies. En cas de desacord entre progenitors, s’ha d’estar a allò que determini el jutge.  Els infants més petits han de ser lliurats, a l’hora de la sortida, als/a les pares, mares o tutors/es legals que tinguin atribuïda la guarda i custòdia o a les persones que en tinguin l’encàrrec.  Davant de qualsevol exigència que depassi els criteris abans expressats, cal demanar el corresponent requeriment judicial.

En relació als supòsits d’actuacions de la policia o de la DGAIA 1. En el supòsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependències d’un centre educatiu, cal tenir presents els criteris d’actuació següents: a . Si demanen endur-se algun/a alumne/a, cal: • Que s’acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.

• Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que n’ordena l’actuació.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 85 de 112

• Avisar els/les pares/mares o tutors/es legals, si l’alumne/a és menor, per tal que acompanyin el/la fill/a. Si no és possible comptar amb els/les pares/mares o tutors/es legals, els/les menors han de ser acompanyats pel/per la tutor/a o per un/a altre/a mestre/a o professor/a. b. Si demanen identificació o dades d’algun/a alumne/a, cal:  Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que n’ordena l’actuació.  Que s’acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.

Sense el previ compliment de les actuacions precedents, no es pot lliurar cap alumne/a a la policia ni proporcionar dades sol·licitades per aquesta, llevat que els agents de policia es trobin davant una situació d’urgència perquè l’alumne/a intenta fugir o cometre algun il·lícit penal dins el centre.

2. Menors en situació de desemparament.

En el supòsit que es presentin al centre funcionaris de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per recollir un/a menor que ha estat declarat/da en situació de desemparament per resolució administrativa de la DGAIA, els funcionaris han d’acreditar-se i lliurar al centre una còpia de l’autorització emesa pel cap del servei territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en què consti la referència de la resolució esmentada. El centre lliura el menor als funcionaris i conserva còpia de l’autorització presentada, així com les dades de l’acreditació dels funcionaris que han dut a terme la recollida.

En relació a supòsits de presumpta comissió, per part d’alumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins les dependències del centre En el supòsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun/a alumne/a ha comès algun acte presumiblement delictiu (p. ex. tràfic d’estupefaents) o constitutiu de falta penal (p. ex. agressió), cal: • Incoar des de la direcció el corresponent expedient a l’alumne/a per escatir les seues responsabilitats d’acord amb l’article 37 de la Llei d’educació, sens perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar.

• Denunciar el cas davant la policia.

En el supòsit que els indicis de la presumpta comissió d’un delicte o d’una falta penal es desprenguin de la tramitació d’un expedient incoat per la direcció del centre, cal actuar d’acord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius) i, en aquest sentit: • Un cop determinats els fets a l’expedient, cal que l’instructor/a n’elabori un informe i que la direcció o la titularitat el trameti al ministeri fiscal.

• El mateix informe s’ha de trametre als serveis territorials.

En el cas d’aldarulls de control difícil o impossible, produïts per alumnes o terceres persones dins el centre, la direcció del centre públic ha d’avisar la policia a fi de restablir l’ordre públic.

En relació a l’assegurança escolar obligatòria 

A partir de 3r d'ESO els/les alumnes disposen d'una assegurança escolar obligatòria que es paga dins de la matrícula del curs.



L'assegurança escolar obligatòria protegeix els/les estudiants des de 3r d'ESO mitjançant prestacions econòmiques, en cas d'accident escolar, malaltia o infortuni familiar.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 86 de 112



Les activitats escolars que es facin fora del centre educatiu estan cobertes per l'assegurança escolar obligatòria, sempre que aquestes activitats constin en la programació general anual vigent i es facin dins de l'Estat. Per a viatges escolars internacionals i intercanvis escolars internacionals, cal consultar-ho als CAISS (Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social). En viatges a l'estranger, a més, s'ha de garantir que els/les alumnes disposen prèviament dels documents preceptius (passaport, visat...).

En relació a la promoció ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació Aquesta Ordre té per objecte determinar el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària i és aplicable als centres docents públics i privats i a tot l’alumnat que cursi l’educació primària que regula el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. Així mateix, s’aplicarà a l’alumnat amb l’edat compresa dins els límits que marca el Decret 142/2007 escolaritzat en centres d’educació especial que imparteixen l’educació bàsica i obligatòria.

Article 2. Criteris generals 2.1 En el projecte educatiu, els centres docents han de desenvolupar i concretar el currículum i els criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació per a tota l’etapa i fixar les mesures necessàries per atendre la diversitat de l’alumnat.

2.2 L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació primària ha de ser contínua i global, atès que és un component essencial de la mateixa programació de les àrees, i té per objecte constatar els avenços de l’alumnat i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge.

2.3 L’avaluació té un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació també ha de constatar l’assoliment dels resultats de l’aprenentatge.

2.4 Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les àrees. Així mateix, s’han de prendre en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.

2.5 Per fer efectiu el compromís de l’alumne/a i de la família en el procés d’aprenentatge, els centres docents han de fer públics els criteris d’avaluació establerts en el projecte educatiu, que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges, i per a la promoció de l’alumnat. En cas que un alumne segueixi un pla individualitzat amb importants adaptacions amb relació als estàndards ordinaris, la família ha d'estar informada de la incidència d'aquest fet en l'assoliment dels nivells bàsics de les àrees de coneixement de l'educació primària.

Article 3. Avaluació de l’alumnat 3.1 A i de garantir la continuïtat del procés educatiu, en el primer trimestre del curs, els centres docents establiran mecanismes de coordinació entre els diferents cicles de l’educació primària i Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 87 de 112

amb el cicle de parvulari de l’educació infantil, que permetin completar la informació sobre l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges.

3.2 En el mateix sentit facilitador del procés educatiu, correspon als tutors o a les tutores a l’inici de cada cicle dur a terme una avaluació inicial que consisteixi a analitzar el informe personal del cicle anterior, que es podrà completar amb altres dades obtingudes pel mateix tutor o tutora.

3.3 S’ha d’informar l’alumnat dels procediments formals de l’avaluació per ajudar-lo a regular els seus aprenentatges.

3.4 Quan el progrés de l’alumne/a no sigui l’esperat, cal adoptar les mesures organitzatives i metodològiques que corresponguin. Aquestes mesures s’han de prendre tan bon punt es detectin les dificultats, amb la intenció de garantir l’adquisició dels aprenentatges que permetin millorar el procés educatiu de l’alumne/a.

Article 4. Comissió d’avaluació 4.1 A cada cicle s’ha de constituir una comissió d’avaluació que s’ha de reunir, com a mínim, un cop per trimestre. La comissió d’avaluació, composta per l’equip docent de cicle, està presidida pel cap o la cap d’estudis o per qui, a aquests efectes, n’exerceixi les funcions. Un tutor o tutora del cicle ha d’actuar com a secretari o secretària de la sessió i estendre’n una acta.

4.2 En aquestes sessions d’avaluació s’ha d’analitzar col·lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne/a i s’han d’establir les mesures d’adequació i reforç, la modificació d’estratègies, així com els ajustaments de programació que convinguin per a les activitats educatives del cicle.

En l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat, l’equip docent de cicle ha d’adoptar les decisions per consens. En cas que no s’hi arribi, s’ha de fer per majoria.

4.3 Després de cada sessió de la comissió d’avaluació, el tutor o la tutora n’ha d’informar per escrit els pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a. L’informe ha de reflectir els resultats obtinguts en l’avaluació en relació amb les àrees del currículum, la valoració del procés d’aprenentatge de l’alumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar i les mesures complementàries o de reforç que s’hagin pogut adoptar o les que s’ha previst adoptar.

4.4 En la darrera sessió d’avaluació del cicle, s’ha de fer la valoració final per àrees i la valoració global del progrés de cada un dels/de les alumnes. Cal tenir en compte, de manera fonamental, l’opinió del tutor o la tutora. Per a l’alumnat que assoleixi de manera incompleta els objectius del cicle es decidirà si ha de romandre un any més en el cicle o no. En aquest darrer cas, cal explicitar quines són les actuacions pertinents en el cicle següent per assolir els objectius esmentats.

4.5 L’equip docent de cicle podrà decidir d’incorporar a les sessions d’avaluació els altres professionals que també hagin intervingut en el procés educatiu de l’alumnat.

Article 6. Avaluació final de cicle o d’etapa 6.1 En els documents oficials, els resultats de l’avaluació de l’educació primària s’han d’expressar en els termes següents: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suficient (S) i insuficient (I). Es considera qualificació negativa l’insuficient; les altres es consideren totes positives.

6.2 Aquestes qualificacions han de constar en tots els documents d’avaluació de caràcter oficial i en tots els certificats oficials expedits pel centre, així com en l’informe escrit a les famílies de final de cicle.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 88 de 112

6.3 Es passa de cicle o d’etapa quan s’ha assolit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat. S’accedeix al cicle següent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament el nou cicle o etapa, en la qual l’alumne/a rebrà els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin les condicions esmentades no es podrà accedir al cicle o etapa següent, llevat del que preveuen els punts següents.

L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla.

6.4 La decisió que un alumne o una alumna estigui un any més en un curs en qualsevol dels tres cicles de l’etapa d’educació primària l’ha de prendre la comissió d’avaluació i només la pot adoptar una vegada al llarg de l’etapa. En qualsevol cas aquesta decisió s’ha de prendre valorant l’assoliment dels objectius programats, l’opinió de les famílies o representants legals i les repercussions positives i negatives previsibles que respecte del procés global d’aprenentatge de l’alumne/a pugui tenir cada una de les opcions possibles.

En el cas dels alumnes que acaben 2n d'EP sense haver assolit el nivell de competències bàsiques en lectura i escriptura necessari per a la seva participació en les activitats habituals de 3r d'EP, es valorarà la conveniència que puguin romandre un curs més a 2n d'EP amb un pla individualitzat o amb les adaptacions i suports necessaris perquè puguin assolir aquestes competències abans de passar a un altre curs.

Per als alumnes que passen de curs sense haver assolit els objectius de l'anterior, caldrà establir les mesures educatives necessàries per afavorir aquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives incidint fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques o un suport personalitzat. S'ha d'avaluar el progrés en l'assoliment dels objectius del cicle anterior, i en el moment que l'alumne assoleixi els objectius d'aquest cicle fer-ho constar en el seu expedient acadèmic, en l'apartat: "Supera els objectius de cicle..."

6.5 L’alumnat amb pla individualitzat pot ampliar un curs més del que preveu l’apartat 4 d’aquest article la permanència en l’etapa d’educació primària, sempre que això afavoreixi la seva evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. Cal comunicar la decisió al director o la directora dels serveis territorials corresponents.

6.6 Per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals es pot elaborar un pla individualitzat quan el seu nivell o ritme personal d’aprenentatges i el grau de maduresa adequat així ho aconselli, i es pot flexibilitzar la permanència en un curs, en un cicle o en tota l’etapa. Cal comunicar la decisió al director o la directora dels serveis territorials corresponents.

Article 7. Participació de les famílies 7.1 Per tal de facilitar l’exercici del dret i el deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, el centre ha d’informar els pares, les mares o els representants legals de la seva evolució escolar per mitjà d’informes escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns. Els informes escrits s’han de fer, com a mínim, un al final de cada trimestre del curs escolar i un altre en finalitzar el cicle.

Els informes escrits són l'element habitual de comunicació. De manera general, aquesta informació ha d'anar acompanyada d'orientacions qualitatives que permetin a les famílies i als alumnes trobar, en col·laboració amb els docents, estratègies per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. Altres informacions sobre el seguiment de l'alumne es poden vehicular per mitjà d'entorns virtuals.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 89 de 112

7.2 La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i reunions col·lectives amb els pares, les mares o els representants legals dels alumnes les fixarà cada centre en la seva programació general anual. S’ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada curs, i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun dels cursos del cicle.

7.3 En l’informe de final de cicle s’ha d’incloure la valoració global del cicle, la de les àrees i les decisions relatives al pas de cicle o etapa següent.

L’alumnat objecte de PI serà avaluat d’acord amb allò establert prèviament en el pla, el qual pot haver incorporat criteris específics d’avaluació per a les matèries cursades per l’alumne/a, així com altres criteris a tenir en compte per a la promoció i/o per a l’acreditació.

Pel que fa a les adaptacions metodològiques sense canvis en els objectius ni, per tant, en els criteris d’avaluació, l’alumne/a s’avalua amb els mateixos criteris que la resta de companys/es. Sí que pot variar la manera d’avaluar i el tipus i modalitat d’avaluació: es poden per exemple prioritzar proves orals, proporcionar un espai més tranquil, donar més temps o facilitar determinats ajuts….

En aquests casos la informació a l’alumne/a i als/a les pares/mares o tutors/es legals sobre els resultats de la seua avaluació s’ha de centrar en el progrés aconseguit en l’assoliment dels objectius ordinaris del curs o àrea, no en l’ús de les adaptacions realitzades.

A l’educació infantil Els objectius de cicle de primer o segon cicle d’educació infantil poden ser modificats de forma que afavoreixin el progrés dels infants.

Els criteris d’avaluació del segon cicle d’educació infantil poden ser modificats segons les característiques o necessitats de l’infant, i la valoració del seu progrés es farà segons aquests criteris adaptats Segons l’article 13.4 del Decret 181/2008 l’alumnat podrà romandre excepcionalment un any més en el segon cicle de l’educació infantil, a proposta de l’equip de cicle, que haurà d'anar acompanyada de l'informe elaborat pels serveis educatius i l'acord de la família, i amb l'aprovació del/de la director/a del centre. Caldrà comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents quan es redueix la durada del cicle a un/a alumne/a amb altes capacitats.

Educació primària L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser avaluat en referència als criteris d’avaluació descrits en el seu PI. L’alumnat amb PI pot ampliar un curs més, del que es preveu amb caràcter general, la permanència en l’etapa, sempre que això afavoreixi la seua evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. En aquest cas, s’ha de comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents.

L’alumnat amb PI requereix un procés d’acompanyament personalitzat també en el moment de transició a l’etapa de secundaria obligatòria; en aquest procés es pot demanar la intervenció i suport de l’EAP de la zona. Aquest suport l’EAP l’ha de realitzar per tot l’alumnat objecte de dictamen d’escolarització a l’Educació Secundària Obligatòria.

La repetició de curs d’un/a alumne/a haurà de comptar amb l’aprovació de la Comissió d’Avaluació, escoltats pel/per la mestre/a d’Educació Especial. La decisió que un/a alumne/a romangui un any més en qualsevol dels cursos de primària podrà ser adoptada una sola vegada al llarg de la seua escolarització.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 90 de 112

La repetició s’efectuarà en acabar el cicle tal com marca la normativa vigent, excepte en aquells casos que escoltats l’equip d’avaluació, el/la mestre/a d’educació especial i el/la psicopedagog/a de l’EAP considerin que s’ha de fer abans. Els/Les alumnes no podran repetir més d’un any excepte en aquells casos que el Departament d’Ensenyament autoritzi la modificació curricular individual prèvia petició del Centre.

La promoció de curs a l’ESO Avaluació final ordinària al juny Atès que es tracta de l’avaluació final ordinària, l’equip docent, a partir dels resultats obtinguts per cada alumne/a, ha de prendre les decisions oportunes sobre el pas de curs o, si escau, de superació de l’etapa de l’alumnat que compleixi els requisits corresponents.

Per fer efectives les decisions sobre pas de curs o sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La decisió de l’equip docent de modificar la qualificació d’alguna matèria es pot aplicar a tots els cursos de l’etapa, tant en l’avaluació final ordinària com en l’extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al llarg d’un curs escolar. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

Per a l’alumnat que no superi alguna matèria en el mes de juny, es procurarà recollir la informació i valoracions del professorat que es considerin rellevants sobre l’evolució de l’alumne/a al llarg del curs, per tal de tenir-ho en compte en l’avaluació extraordinària del mes de setembre.

Les proves extraordinàries s’han de realitzar al mateix centre on l’alumne/a ha completat el curs, per la qual cosa no es podrà fer trasllat del seu expedient acadèmic a un altre centre fins al mes de setembre, un cop el procés d'avaluació final s’hagi completat.

Avaluació extraordinària al setembre En la sessió d’avaluació final extraordinària l’equip docent ha de prendre les decisions definitives respecte a la superació de les matèries i decidir l’alumnat que finalment passa de curs o supera l’etapa.

En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinària ha de ser el resultat global obtingut a partir de la valoració de tres elements: 

l’evolució de l’alumne/a durant el curs, per a la valoració de la qual caldrà tenir en compte, si és el cas, les característiques del pla individualitzat que se li hagi aplicat,



les activitats de recuperació que s’hagi proposat realitzar al llarg de l’estiu,



els resultats de la prova extraordinària.

Que l’equip docent hagi de considerar aquests tres aspectes no significa que convingui d’establir una ponderació aritmètica de tots tres per arribar a la qualificació final. És essencial mantenir el caràcter formatiu i orientador de l’avaluació, i la coherència de l’avaluació extraordinària de setembre amb els criteris d’avaluació establerts per al curs i concretats en el projecte educatiu, dels quals famílies i alumnes ja han rebut informació detallada en començar el curs escolar.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 91 de 112

A més, es recorda que per fer efectives les decisions sobre pas de curs o sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

La decisió de l’equip docent de modificar la qualificació d’alguna matèria, es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària (apartat 2.1 del document) com en la extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al llarg d’un curs escolar.

Especificitats de l’avaluació final d’etapa L’avaluació final de juny del 4t d’ESO, atès que inclou la decisió d’atorgar o no el títol de graduat en educació secundària obligatòria, té unes característiques específiques que la diferencien de l’avaluació final dels altres cursos de l’etapa. En aquest sentit, cal considerar com a un criteri essencial d’acreditació de l’etapa que l’alumne/a hagi assolit les competències bàsiques.

L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seues possibilitats de progrés, pot decidir que un/a alumne/a que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents.

En aquesta avaluació final d’etapa cal considerar també les implicacions, pel que fa a possibilitats de cursar determinats estudis, que pot tenir per a l’alumne/a l’obtenció del títol de graduat en la convocatòria ordinària de juny o bé esperar fins a l’extraordinària de setembre.

Els/Les alumnes que no superen 4t d’ESO poden romandre un any més al cicle si s’ajusten a un dels perfils següents: 



capacitat per assolir els objectius de l’ESO: 

la manca de treball personal durant l’any que ha cursat 4t li ha impedit acreditar,



voler obtenir el graduat de l’ESO,



estar disposat/da a posar-hi l’esforç i el treball necessari,



compromís d’assistència regular,



estar disposat/da a signar un compromís davant del Consell Escolar a primers de setembre que expliciti tot el que s’ha esmentat i saber que a mitjans del 1r trimestre l’institut escola revisarà el grau d’acompliment d’aquest compromís.

no ha acabat d’assolir els objectius perquè li costa: 

ha treballat,



vol obtenir el graduat de l’ESO,



vol continuar treballant i posar-hi l’esforç necessari per aconseguir-ho,



es compromet a una assistència regular, com fins ara.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 92 de 112

Capítol 2. De les queixes i reclamacions Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin l’exercici professional del personal del centre.

Quan els/les pares/mares o tutors/es legals estiguin en desacord amb l’actuació del personal del centre, cal que en primer lloc parlin amb el/la mestre/a o professor/a amb qui tinguin la discrepància. En cas de no trobar punts d’acord, cal parlar amb el/la tutor/a i en darrer terme si és necessari, amb la direcció del centre.

De qualsevol reunió s’haurà de deixar registre escrit amb l’especificació dels acords presos.

Si tot i així no s’està d’acord i es vol presentar una queixa formal, cal fer un escrit de queixa adreçat a la direcció que ha de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa referència.

La resposta a les queixes s’ha de donar amb la màxima celeritat possible evitant sobrepassar el termini d’una setmana.

Secció 2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs.

Article 9 de Decret 279/2006 9.2 L'alumnat i, quan és menor d'edat, els seus pares, tenen dret a sol·licitar aclariments del professorat respecte de les qualificacions amb què s'avaluen els seus aprenentatges en les avaluacions parcials o les finals de cada curs.

9.3 L'alumnat, o els seus pares, poden reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d'avaluació, s'adoptin al final d'un curs, cicle o etapa d'acord amb el procediment establert. Aquestes reclamacions han de fonamentar-se en alguna de les causes següents: a) La inadequació del procés d'avaluació, o d'algun dels seus elements, en relació amb els objectius o continguts de l'àrea o matèria sotmesa a avaluació o amb el nivell previst a la programació per l'òrgan didàctic corresponent. b) La incorrecta aplicació dels criteris i procediments d'avaluació establerts.

Els/Les pares, mares o tutors/es legals poden discrepar amb el/la mestre/a o professor/a corresponent respecte a les qualificacions obtingudes pels/per les seus/es fills/es.

En cas de no coincidir amb la resolució final que el/la mestre/a o professor/a hagi pres, poden presentar al·legacions escrites. Els escrits de queixa sobre les qualificacions obtingudes pels/per les alumnes ha d’adreçar-se a la direcció del centre i han de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i les dades i/o documents en les que es basa la queixa.

Secció 3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre.

Els escrits d’impugnació de les decisions preses pel personal del centre, s’hauran de dirigir a la direcció amb les dades descrites a la secció 1.

Els escrits d’impugnació de les decisions preses per la direcció, es dirigiran al/a la director/a dels Serveis Territorials o a inspecció.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 93 de 112

Capítol 3. Serveis escolars Secció 1. Servei de menjador 

L’Associació de mares i pares ofereix un servei de menjador escolar.



Els monitors i les monitores del menjador escolar són els/les responsables del bon funcionament d’aquest servei i en tot moment cal que els/les alumnes es posin d’acord amb ells/es per a qualsevol incidència; a més, se seguiran les mateixes normes de convivència que s’especifiquen en aquesta Normativa, i les pròpies del menjador.



En casos de comportaments greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a pot ser expulsat/da temporalment o definitiva del servei de menjador.



El centre informarà el terminis de sol·licituds d’ajuts de menjador que convoca el Consell Comarcal i facilitarà les instruccions i els impresos. L’AMPA, com a responsable de la gestió del menjador serà l’encarregada de fer els tràmits amb les famílies i el Consell Comarcal dels ajuts ja concedits.

Normativa menjador El servei serà gestionat per l’AMPA en diversos espais i instal·lacions de l’IE Daniel Mangrané amb un nombre màxim de 85 comensals. Compta a un personal format per tres monitores i un cuiner/a El menjador escolar té com a objectius principals desenvolupar hàbits alimentaris saludables, promoure l’adaptació dels alumnes a la diversitat dels aliments i a la disciplina de l’acte de menjar; i oferir un pla alimentari equilibrat.

A l’annex es pot consultar el document: “Pla de funcionament del servei escolar de menjador de l’IE Daniel Mangrané” aprovat pel Consell escolar el 23 de juliol de 2014 amb tota la informació relativa a: preus, criteris alimentaris, programació d’activitats, horaris, normativa del funcionament general, normativa del cobrament i pagament, normativa dels hàbits i convivència i funcionament del servei matinal.

Secció 2. Biblioteca La biblioteca de l’institut escola és un espai de realització d’activitats i d’estudi individual on l’alumnat pot realitzar activitats relacionades amb la lectura, l’estudi i recerca d’informació.

L’horari de la biblioteca es publica a inici de cada curs escolar. Sempre que es pugui s’intentarà que inclogui els esbarjos. Fora de l'horari escolar, només es podrà accedir al centre per anar a la biblioteca o per participar en les activitats extraescolars de l'AMPA i romandre-hi durant el temps que duri l’activitat. No es permet quedar-se a la porta de la biblioteca ni al passadís i/o vestíbul.

Són obligacions de tots els usuaris de la biblioteca: a) Entrar en ordre a la biblioteca. b) A la biblioteca s'ha d'estar en silenci i mantenir un ambient d'estudi i treball. Quan calgui parlar, feu-ho en veu baixa. c) No és permès entrar beguda ni menjar a la biblioteca. d) Cal desconnectar els telèfons mòbils i els reproductors de so a la biblioteca. No es permet el seu ús. e) Els llibres i documents de la biblioteca s'han de tractar bé evitant doblegar o trencar pàgines, s’han d’utilitzar punts de llibre. No retallar ni subratllar els documents.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 94 de 112

f)

És molt important que els llibres estiguin ben ordenats, per això, cal deixar-los un cop utilitzats en el taulell del/de la bibliotecari/a per què ell/a els ordeni. Per facilitar aquesta tasca, s'han de retornar cinc minuts abans que soni el timbre.

g) Per utilitzar un ordinador, siguin del centre com del/de la propi/a usuari/a, s'ha de sol·licitar aquest servei al/a la bibliotecari/a. h) L'accés a Internet és un servei de la biblioteca per a fer recerques d'informació, està prohibit fer xats, jocs o altres aplicacions no educatives. i)

Les cadires i la resta del mobiliari han de romandre al seu lloc.

L'incompliment d'aquestes normes per part de l'alumnat, tindrà les mateixes conseqüències que a classe. S'acumularan incidències i es prendran mesures sancionadores.

Secció 3. Altres serveis del centre Telèfon del centre i d’ús intern.

El telèfon de centre es pot fer servir per fer qualsevol gestió relacionada amb l’activitat pedagògica de l’institut escola. El/La tutor/a i/o mestre/a o professor/a és el/la responsable de comunicar-se amb la família en cas que algun/a alumne/a no es trobi bé i de demanar-los que el/la vinguin a buscar. Per fer aquesta gestió demanarà ajut al/a la professor/a de guàrdia o algun/a altre/a company/a que estigui a la sala del professorat. En cap cas s’enviarà l’alumne sol a secretaria sense abans haver comprovat que hi ha algun membre de l’equip directiu que el pugui atendre.

Capítol 4. Gestió econòmica El/La secretari/a de l’institut escola és qui s’encarrega de la gestió econòmica del centre, amb el vist-iplau del/de la director/a (elaboració pressupost, seguiment del mateix, pagaments, liquidació ...), amb el programa de gestió SAGA. El professorat informarà el/la secretari/a de les necessitats de material perquè faci les gestions oportunes. No es pot comprar res sense que el/la director/a autoritzi la compra. Un cop autoritzada la comprar se seguiran les instruccions del/de la secretari/a en cas que sigui el/la mateix/a mestre/a o professor/a qui la realitzi. Les compres es realitzaran en els establiments on el centre tingui compte obert i en cap cas el/la mestre/a o professor/a ha d’avançar el pagament, cal que lliuri l’albarà al/a la secretari/a.

Excepcionalment, i en cas que el material que es demana no es pugui adquirir en un establiment on el centre tingui compte obert, s’haurà de demanar sempre que sigui possible factura de la compra, si és un tiquet de compra (per separat de les compres personals) hi ha de figurar de forma clara el NIF de l’establiment, el concepte de la compra i l’import, i es gestionarà amb el/la secretari/a la forma de pagament.

Secció 1. Material escolar i material didàctic Part del material escolar dels/de les alumnes és socialitzat: l’institut escola l’adquireix i les famílies paguen una quota anual, a un compte de l’AMPA, que és aprovada pel Consell escolar. En aquest cas les factures aniran a nom de l’AMPA. L’AMPA abonarà al centre les despeses ocasionades pel material didàctic (fotocòpies) ja que aquestes es facturen a nom del centre per les empreses que té contractades.

Secció 2. Llibres de text Els llibres de text de cicle mitjà són de reutilització: les famílies aporten una quota anual per l’ús dels llibres. Si en retornar-se es comprova que estan en bon estat, se’ls hi retorna la part d’aquesta Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 95 de 112

quota que està estipulada al contracte. En cas que no estiguin en bon estat hi ha una comissió formada per mestres i membres de l’AMPA que serà l’encarregada de valorar-ho. En tot cas se seguiran les pautes que marca el projecte de reutilització (annex).

L’institut escola vetllarà per què tots/es els/les alumnes tinguin material i llibres facilitant el pagament fraccionat de les quotes corresponents. L’institut escola avançarà els lots de llibres de reutilització i materials sempre que la família hagi efectuat un pagament inicial. La família haurà de complir el compromís pactat a principi de curs.

Secció 3. Sortides Es paguen al tutor o tutora. Els/Les tutors/es són els/les encarregats/des de portar el control de cada sortida, que comunicaran i passarà comptes amb el/la secretari/a, que és qui farà els ingressos i/o pagaments oportuns.

En el cas que una família tingui deutes amb l’institut escola i no compleixi el compromís adquirit, els/les alumnes afectats/des no podran assistir a les sortides, i si ja les tenen pagades, s’utilitzaran els diners per abonar el deute.

Secció 4. Desplaçaments del professorat Quan per encàrrec de l’institut escola un/a mestre/a o professor/a hagi de desplaçar-se fora del municipi de Tortosa, les despeses del desplaçament aniran a càrrec del centre. Cal tenir en compte que, sempre que es pugui s’utilitzarà transport públic i, en cas d’haver-se de desplaçar en vehicle propi i ser més d’un/a mestre/a o professor/a es compartirà vehicle.

Secció 5. Ús social de l’edifici S’aplicarà la normativa vigent per a escoles i per a instituts.

En qualsevol cas el material serà sempre propietat del centre i, si s’escau, s’aplicaria el següent: 1. Àmbit. L’ús dels equipaments i material dels centres públics que comporti despeses per al centre, s’ha de compensar per les despeses ocasionades en la utilització de les instal·lacions del centre (D_aut, 54.2).

2. Import de la compensació. Quan escaigui, la direcció dels centres a què es refereix l’apartat anterior fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar (D_aut, 54.4).

Capítol 5. Gestió acadèmica i administrativa Secció 1. De la documentació acadèmic-administrativa De la documentació acadèmica El centre formalitzarà els arxius, registres i documents tècnics relatius a la documentació de l'alumnat, que comprèn la documentació acadèmica i la de gestió, de l'arxiu individual i relativa als grups d'alumnes.

A secretaria hi ha un arxivador on es guarda la documentació dels/de les alumnes. Cada alumne/a disposa d’un portfoli on es guarda la seua documentació personal: 

Infantil: fitxa dades bàsiques, fitxa de l’alumne, fitxa de seguiment individual d’avaluació inicial, resum escolarització individual, informe global individual de final d’etapa,

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 96 de 112

autorització imatge, opció religió, documents judicials si és el cas, informes mèdics si és el cas, entrevistes realitzades amb les famílies on constaran els acords presos signats i carta de compromís educatiu. 

Primària: Fitxa dades bàsiques, fitxa de seguiment individual d’avaluació inicial, informe final de curs, informe final de cicle, historial acadèmic, mesures d’adaptació curricular i informes EAP si és el cas, autorització imatge, autorització pàgina web, opció religió, documents judicials si és el cas, informes mèdics si és el cas, entrevistes realitzades amb les famílies on constaran els acords presos signats i carta de compromís educatiu. En el cas d’alumnes vinguts/des d’un altre centre també hi ha la documentació enviada per l’altre centre (informe personal de trasllat i historial acadèmic).

Les notes de cada trimestre es guarden en format PDF per si es necessiten les dades en algun moment.



ESO: Fitxa dades bàsiques, informe final de curs, informe final de cicle, historial acadèmic, mesures d’adaptació curricular i informes EAP, si és el cas, convalidacions d’optatives, si és el cas, autorització imatge, autorització pàgina web, opció religió i optatives, documents judicials, si és el cas, informes mèdics, si és el cas, entrevistes realitzades amb les famílies on constaran els acords presos signats i carta de compromís educatiu. En el cas d’alumnes vinguts/des d’un altre centre també hi ha la documentació enviada per l’altre centre (informe personal de trasllat i historial acadèmic).

Les notes de cada trimestre es guarden en format PDF per si es necessiten les dades en algun moment.

Qualsevol mestre/a o professor/a pot consultar la documentació del seu alumnat, sense treure-la de les dependències d’administració.

A nivell intern, el professorat de l'institut escola haurà de fer dos tipus de programacions: a) Programació anual de les àrees/matèries/projectes.

Les programacions anuals han de contenir el nom de les àrees, matèries, projectes o àmbits de coneixement a què es refereixen, del departament o departaments didàctics que assumeixen la seua concreció, del curs o nivell i del període temporal –usualment anual, trimestral o quadrimestral- per al qual es despleguen.

Té per funció oferir una panoràmica general, i ha de contenir: objectius, competències bàsiques, continguts, connexions amb altres àrees o matèries, criteris d’avaluació.

Han de constar-hi les unitats didàctiques que es treballaran, distribuïdes per mesos i setmanes, per tal de tenir una visió global de la matèria.

S'ha de presentar al/a la cap d'estudis o cap d’estudis adjunt/a a principi de curs. b) Programació de les unitats didàctiques.

Després de seleccionar els continguts i decidir la seua distribució en el temps a les programacions anuals, cal programar, amb un cert grau de detall, cada unitat didàctica.

S’entén per unitat didàctica (o de programació) el conjunt d’activitats d’ensenyament i d’aprenentatge ordenades, estructurades i articulades per a la consecució d’uns objectius educatius, amb un començament i un acabament conegut, tant per al professorat com per a l’alumnat, i que inclouen les activitats d’avaluació i se centren, sobretot, en la seqüència didàctica de les activitats i en les metodologies emprades. El conjunt d’unitats didàctiques Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 97 de 112

d’un trimestre o curs ha de tenir correspondència amb el que s’ha definit en la programació anual. Ha de contenir: objectius d’aprenentatge, competències bàsiques, continguts, metodologia i seqüència didàctiques (tipologia d’activitats, temporització, materials o recursos a utilitzar, organització social de l’aula i atenció a la diversitat) i criteris d’avaluació.

Cal que les activitats siguin coordinades per ambdós grups del mateix nivell, i cal lliurar-les al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a amb un mínim de 15 dies abans d’iniciar-la.

Amb aquesta programació s'assegura que si una persona està de baixa, el/la substitut/a pugui desenvolupar la classe sense trencar el ritme del grup.

El/La professor/a deixarà preparades a inici de curs activitats didàctiques programades de reforç i/o ampliació per als/a les seus/es alumnes en cas que es produeixi una absència imprevista i puntual. En el cas de secundària es procurarà que aquestes activitats estiguin dissenyades de manera que l’alumnat les pugui fer d’una manera autònoma, ja que es pot donar el cas que el/la professor/a que cobreixi l’absència no sigui de la mateixa especialitat.

De la documentació administrativa L'activitat administrativa es formalitza en arxius, registres i documents tècnics. El centre disposarà de tots els llibres de registre preceptius degudament habilitats i diligenciats (registre d’entrada i sortida de correspondència, matrícula d’alumnes, dels historials acadèmics dels/de les alumnes, registre de certificacions, llibre d’absències i permisos del professorat, llibre d’actes de claustre, llibre d’actes del consell escolar, llibres de comptabilitat, pressupost del centre i justificació anual de despeses amb les corresponents actes d’aprovació del consell escolar, inventari ...

El centre disposarà d'un arxiu actiu: documentació activa del centre que s’utilitza per a la realització de les seues tasques ordinàries. Aquesta s’ha de custodiar un màxim de 5 anys, excepte aquells que puguin generar certificacions posteriors (per exemple, dades anuals). La documentació de gestió econòmica s’ha de custodiar un mínim de 6 anys.

L’arxiu històric (tots els llibres-registre, actes i títols) i els historials acadèmics mentre no siguin lliurats al/a la titular o enviats a un altre centre per canvi en l’escolarització, s’han de conservar permanentment. Quan es lliure un títol o historial acadèmic a l’interessat aquest haurà de signar el rebut en el llibre de registre corresponent.

Les actes dels òrgans col·legiats fets amb mitjans informàtics s’enquadernaran, assegurant la numeració de pàgines, amb la diligència d’obertura i certificació final de tancament on consten les actes que conté el llibre, degudament signat pel/per la director/a i el/la secretari/a.

Secció 2. Altra documentació.

El centre recollirà la documentació referent a l’activitat i col·laboració amb altres sectors de la comunitat educativa i serveis escolars (coordinació amb altres centres educatius, menjador, serveis socials, etc.)

Capítol 6. Del personal d’administració i serveis (PAS) i de suport socioeducatiu del centre Formen part del personal d’administració i serveis el personal auxiliar administratiu i subaltern del centre. En l’actualitat aquest personal està integrat per 1 auxiliar administratiu a mitja jornada i 1 tècnica d’educació infantil (TEI). Hi ha un conserge a mitja jornada que depèn directament de l’EMD de Jesús.

Secció 1. L’organització del personal no docent

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 98 de 112

El personal no docent del centre podrà estar organitzat lliurament mitjançant sindicats o altres tipus d’organització que consideri pertinents.

L’organització a nivell de les tasques a realitzar al centre serà responsabilitat del/de la director/a, i per delegació, del/de la secretari/a.

Secció 2. Funcions del personal auxiliar administratiu del centre Correspon al personal auxiliar administratiu funcions relacionades amb els aspectes administratius de l’institut escola: a) Gestió dels processos de preinscripció i matriculació d’alumnes. b) Gestió administrativa de: baixes i altes de professorat. c) Gestió acadèmica de: títols, expedients, convalidacions, certificats, baixes de matrícula, anul·lacions de matrícula, butlletins de notes. d) Gestió de proves i convocatòries extraordinàries: proves d’obtenció de títols, proves d’accés, ... e) Gestió de la correspondència: registre d’entrades i sortides. f) Gestió de beques: recollida, revisió i tramitació de la documentació. g) Gestió de l’arxiu de la documentació del centre. h) Atenció al públic.

Secció 3. Funcions del personal subaltern (conserge) del centre Les funcions del personal subaltern del centre es concreten en les tasques següents: a) Vigilar les instal·lacions del centre. b) Control de l’entrada i sortida de persones al centre (alumnat, públic ...) i especialment de les persones alienes a l’institut escola. c) Tenir cura del material, el mobiliari i les instal·lacions del centre i informar a l’equip directiu de qualsevol desperfecte o anomalia que detectin. d) Utilitzar i manipular màquines reproductores, fotocopiadores i similars. e) Atendre l’alumnat i el professorat. f) Donar suport al funcionament i a l’estructura del centre i també a l’equip directiu. g) Obertura i tancament dels accessos del centre, aules, despatxos i altres espais del centre. h) Cura i custòdia de les claus de les diferents dependències del centre. i) Acollir, controlar i distribuir les comandes que arriben al centre (recepció, lliurament, recompte, trasllat...). j) Trasllat de mobiliari i d’aparells que, pel volum i/o pes no requereixin la intervenció d’un equip especialitzat. k) Realització d’enquadernacions senzilles i similars sobre material propi de l’activitat del centre. l) Realització de cartells informatius senzills i de documents de gestió i de control relacionats amb les seues tasques, sota la supervisió de l’equip directiu. m) Distribució dels impresos que li siguin encomanats. n) Participació en els processos de preinscripció i matriculació del centre: lliurament d’impresos, atenció de consultes presencials i derivació, si s’escau. o) Primera atenció telefònica i derivació de trucades.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 99 de 112

p) Recepció del correu (cartes, paquets ...). q) Realització de tasques imprevistes per evitar la pertorbació del funcionament normal del centre, en absència de les persones especialistes i/o encarregades. r) Quan acaben les classes, vigilar que no quedi cap finestra oberta, cap ordinador, ni cap llum encès a l'institut escola. s) Qualsevol altra activitat que li encomani el/la director/a dins de les seues competències.

Secció 4. Tècnic/a en educació infantil (TEI) Els/Les tècnics/es especialistes en educació infantil col·laboren amb els/les mestres tutors/es del primer curs del segon cicle de l'educació infantil en el procés educatiu de l’alumnat, principalment en el desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les necessitats bàsiques dels infants.

Correspon al/a la tècnic/a especialista en educació infantil: a) Participar en la preparació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge: organització de l’aula, elaboració de materials didàctics, suport al desenvolupament de les sessions. b) Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge d’hàbits d’autonomia de l’alumnat. c) Dur a terme activitats específiques amb alumnes pautades pel/per la mestre/a tutor/a. d) Col·laborar en les activitats d’atenció a les necessitats bàsiques dels infants. e) Participar en processos d’observació dels infants.

Els/Les tècnics/es especialistes en educació infantil han de participar en les reunions del cicle i de nivell i en les activitats de formació que es realitzin relacionades amb les seues funcions i poden participar en les entrevistes amb les famílies, sempre en la presència del/de la tutor/a.

Així mateix, poden participar en les reunions del claustre, amb veu i sense vot, i ser electors/es i elegibles de personal d'administració i serveis al consell escolar del centre.

La jornada ordinària és de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 18 hores, amb la distribució següent:  25 hores d’atenció directa a l’alumnat.  5 hores de participació en les activitats no lectives del centre: reunions de cicle, de nivell i de claustre, entrevistes amb les famílies, elaboració de materials …  5 hores de col·laboració en l’acollida de l’alumnat d’educació infantil a l’inici i a la finalització de la jornada escolar o en la realització de tasques socioeducatives relacionades amb els hàbits i actituds personals en el temps de migdia.  2 hores i 30 minuts de preparació de material i participació en activitats de formació externa, que no han de ser realitzades necessàriament al centre.

Correspon al/a la director/a del centre, escoltats els implicats i en funció del pla de treball, determinar la distribució horària d’aquests professionals.

El pla de treball dels tècnics especialistes en educació infantil ha de formar part de la programació general anual dels centres.

Secció 5. Altre personal

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 100 de 112

Ocasionalment podem tenir altres tècnic de suport socioeducatiu del centre, la seua tasca és atendre a alumnes en concret, són:  El/La logopeda  El/La vetllador/a Capítol 7. Altres Secció 1. Ensenyament de la religió D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religió té caràcter optatiu per als/les alumnes i és d'oferta obligatòria per als centres.

La manifestació de l'opció per rebre ensenyament de la religió és totalment voluntària. En cas de no fer-la, es deduirà que es vol rebre atenció educativa alternativa, sens perjudici del que s'indica en el paràgraf següent. El centre ha d'oferir la possibilitat d'optar per rebre l'ensenyament de la religió a l'alumne/a de nou ingrés en el centre mitjançant el full de preinscripció i una declaració d'acord amb el model "Declaració sobre l'opció per rebre l'ensenyament de la religió o l'atenció educativa alternativa per als alumnes de nou ingrés en el centre" (Primària o ESO), segons l'etapa educativa que correspongui.

Els/Les pares/mares o tutors/es legals dels/de les alumnes poden modificar l'opció feta abans d’inici de curs, indicant-ho en el full de matriculació i/o confirmació de plaça al centre, i no podrà ser modificada l’opció escollida fins el curs acadèmic següent.

Secció 2. Deures escolars Cap document normatiu, de caràcter general, esmenta el concepte “deures a casa”.

Totes les activitats curriculars s’han de poder fer en el temps comprès en la franja horària diària que s’assenyala a l’ordre corresponent.

Reflexions a tenir en compte: 1.

Quan s’encomanen molts deures es reforcen les desigualtats socials.

2.

Evitar que siguin poc motivadors, poc pràctics i allunyats de la cultura audiovisual en què creixen.

3.

Cal evitar que les famílies necessitin haver de pagar classes de repàs.

4.

L’alumnat necessita temps per fer activitats culturals, esportives o de lleure ..., per a jugar, visitar els avis, anar a la biblioteca amb la família.

5.

Cal evitar el rebuig per part dels/de les xiquets/es, que veuen l´escola com una activitat que no va amb ells i a poc a poc perden la curiositat. Genera tensions entre pares/mares i fills/es.

6.

A la societat del coneixement del segle XXI els/les alumnes han d´aprendre a tractar l´abundant informació que els envaeix i transformar-la en coneixement.

Propostes per uns bons deures: 1.

Han d’ésser motivadors i adaptats al món del segle XXI.

2.

Que no consisteixin en activitats de llibre de text, sinó en activitats complementàries que els apropin a la cultura real, amb el suport de biblioteques, museus, associacions i recursos de l´entorn, amb activitats de lectura, investigació i utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els deures haurien de servir per a consolidar aprenentatges o treballar estratègies.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 101 de 112

3.

Que es puguin fer sense ajuda d´un adult.

4.

Cal adaptar el temps a l’edat de l’alumne:  Educació infantil: 5 minuts són suficients  Cicles inicial i mitjà d’educació primària: Una hora.  Cicle superior d’educació primària i ESO: Entre 60 i 90 minuts.

Consideracions per a les vacances escolars: 1.

En les vacances de Nadal i Setmana Santa no es posaran deures addicionals. S’ha de tenir en compte que és un temps de vacances en què cal trencar amb la rutina diària.

2.

En les vacances d’estiu se seguiran les directrius marcades en les instruccions donades pel Departament quant a deures d’estiu a 6è de primària per a l’alumnat que no ha superat satisfactòriament alguna de les àrees de llengua o la de matemàtiques, activitats que també són recomanables per a la resta de l’alumnat, per facilitar la incorporació de l’alumnat a l’ESO. I en el cas d’ESO, tot i haver obtingut una avaluació positiva i necessiti reforçar algun aspecte, es proposaran activitats de consolidació d’aprenentatges.

3.

En cas d’alumnat d’ESO amb matèries pendents de recuperar, se li assignaran tasques de recuperació.

Secció 3. Proves d’avaluació/exàmens Els criteris d’avaluació figuraran a les programacions de seqüències didàctiques. Tot i així, una de les eines d’avaluació podria ser l’examen o prova escrita en cas d’utilitzar-la es tindrà present:  Evitar la realització el mateix dia de dues proves d’avaluació programades, per la qual cosa cal una coordinació entre el professorat del mateix grup classe.  En les setmanes en què hi hagi programades tres o més activitats d’avaluació, el professorat ho tindrà en compte pel que fa als deures proposats en la resta d’assignatures.  En les dates en què hi hagi programades activitats extraescolars o convocada jornada de vaga, no s’hi faran proves d’avaluació.

Secció 4. Plantilles docents.

El Govern ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2). Correspon al/a la director/a del centre públic proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició dels llocs de treballs específics i estructurals. Cal informar el Claustre i el Consell Escolar de les decisions preses.

L’Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i d’acord amb el procediment i les condicions que el Govern estableixi, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s’atorga un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu. Aquests llocs es proveeixen d’acord amb el que estableix l’article 123.6.

El/La director/a definirà els llocs estructurals segons el PEC i el seu projecte educatiu i informarà el claustre i el consell escolar.

Secció 5. Educació en el lleure Article 39 de la LEC. Educació en el lleure

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 102 de 112

1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s’agrupen i les entitats, associacions i empreses d’educació en el lleure, en els diferents territoris.

2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d’acord amb el procediment que determina l’article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.

3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d’acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l’ús de les instal·lacions del centre més enllà de l’horari escolar.

Secció 6. Admissió Els criteris de prioritat en l’accés els marcarà el departament en el moment de la preinscripció, d’acord amb l’article 47 de la LEC. Article 49. Procés d’admissió d’alumnes 1. El Departament ha de fixar, amb la participació de l’administració local a què fa referència l’article 159.3.a.segon, els terminis, els instruments i els procediments del procés anual d’admissió dels alumnes, que ha de comprendre un període de preinscripció i un període de matriculació, i els procediments que cal seguir per a l’escolarització dels alumnes d’incorporació tardana.

2. Les sol·licituds d’admissió dels alumnes en el període ordinari de preinscripció es poden presentar perquè les gestioni al centre educatiu en què les famílies vulguin escolaritzar llurs fills, o bé a la comissió de garanties d’admissió o a l’oficina municipal d’escolarització, que a aquests efectes les han de trametre al centre sol·licitat en primera opció.

3. Si la sol·licitud d’admissió es presenta en el centre fora del període ordinari i no hi ha places vacants, aquest l’ha de trametre a la comissió de garanties d’admissió, o, si escau, a l’oficina municipal d’escolarització, les quals han d’oferir lloc escolar als alumnes, en el marc de la disponibilitat de places i les preferències de centre explicitades per les famílies en la corresponent sol·licitud i de l’adequada distribució dels alumnes.

4. Si la sol·licitud d’admissió es presenta en el centre fora del període ordinari i hi ha vacants, la sol·licitud s’ha d’admetre d’acord amb les disposicions que s’estableixin per reglament en aplicació de l’article 48.1 i respectant l’ordre de les sol·licituds baremades no ateses prèviament.

Secció 7. Garanties de gratuïtat Article 50. Garanties de gratuïtat 1. L’Administració educativa ha d’assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts.

2. En l’escolarització d’alumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts, els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya s’atenen a llur caràcter gratuït. No es pot imposar l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus, ni es pot vincular l’escolarització a l’obligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econòmiques de les famílies.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 103 de 112

3. El Departament ha de regular les activitats complementàries i els serveis escolars, i n’ha de garantir el caràcter no lucratiu en els termes establerts per la regulació orgànica i la voluntarietat de la participació dels alumnes. Així mateix, ha de regular l’establiment d’ajuts per a accedir-hi en situacions socials o econòmiques Secció 8. Formació del professorat Article 110. Formació permanent 1. La formació permanent té per objectiu actualitzar la qualificació professional, millorar les pràctiques educatives, especialment amb relació al projecte educatiu de cada centre, i millorar la gestió dels centres.

2. La formació permanent constitueix un dret i un deure del professorat, i és alhora una responsabilitat de l’Administració i dels altres titulars de centres educatius. El dret a la formació permanent s’exerceix preferentment dins l’horari laboral.

Cada curs es proposarà com a formació en centre aquella temàtica que serveixi per millorar els resultats extrets dels indicadors de centre. S’impulsarà la participació de la majoria del professorat del centre i es procurarà que el tema escollit estigui tractat d’acord amb les diferents etapes educatives que s’imparteixen al centre.

Secció 9. Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa Al llarg de cada curs escolar hi ha establert un servei de préstec de llibres de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Els responsables de gestionar l’encàrrec és l’equip directiu, i de la recepció i devolució dels llibres els/les coordinadors/es de cicle.

Cada tutor/a serà responsable directe de la guàrdia i custodia dels llibres de la seua tutoria, haurà de comprovar en el moment de la recepció l’estat i la correspondència amb el llistat que ens facilita la biblioteca, fer-ne el seguiment i controlar els préstecs si s’escau, i en el moment de la devolució tornar a comprovar que siguin tots els que se li han lliurat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 104 de 112

DISPOSICIONS FINALS Primera. Interpretació del reglament Es faculta el/la director/a per a la interpretació de les NOFC. Segona. Modificacions 1. Aquestes NOFC són susceptibles de ser modificades per les causes següents: a. perquè no s'ajusti a la normativa de rang superior, b. per l'avaluació que en faci el consell escolar, perquè concorren noves circumstàncies a considerar o nous àmbits que s'hagin de regular.

2. El consell escolar ha d'aprovar per majoria les modificacions de les NOFC. 3. Les modificacions poden proposar-se a través dels òrgans de govern, els òrgans de coordinació i les associacions de pares i mares.

Tercera. Publicitat 1. Les NOFC es difondran a tots els membres de la comunitat educativa a través dels seus representants en el Consell Escolar (web, blogs, revista ...). Se’n lliurarà un exemplar complet a l’AMPA. 2. S'explicaran els punts més rellevants d'aquestes NOFC a l'alumnat, en el decurs de la normal activitat acadèmica, segons les respectives edats.

3. Totes les modificacions que s'introdueixin tindran el mateix procés de difusió que s'ha descrit anteriorment.

Quarta. Entrada en vigor Aquestes NOFC entraran en vigor a partir del dia 1 de setembre de 2014

La directora (nom i signatura) (segell del centre)

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 105 de 112

DILIGÈNCIA per fer constar que les presents NOFC han estat aprovades pel consell escolar el dia 23 de juliol de 2014, tal com consta en el llibre d'actes d'aquest òrgan col·legiat.

Vist i plau

El secretari (nom i signatura)

La directora (nom i signatura)

(segell del centre)

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 106 de 112

ANNEX 1. DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT Drets de l’alumnat (Article 21 de la LEC) L’institut escola Daniel Mangrané vetllarà per al compliment de tots els drets de l’alumnat que queden recollits en aquest apartat. Alguns d’ells, per les seues característiques, es desenvolupen amb major detall dins d’aquest articulat.

1. L’alumnat, com a protagonista del procés educatiu, té dret a rebre una educació integral i de qualitat.

L’alumnat té dret a la protecció de les seues dades personals regulada en la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades).

2. L’alumnat, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació, té dret a: a) Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats. b) Accedir a la formació permanent. c) Rebre una educació que estimuli les capacitats, tingui en compte el ritme d’aprenentatge, la incentivació i valori l’esforç i el rendiment. d) Rebre una valoració objectiva del seu rendiment escolar i progrés personal. e) Estar informat dels criteris i els procediments d’avaluació. f)

Ser educat en la responsabilitat.

g) Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació. h) Ser educat en el discurs audiovisual. i)

Ser atès amb pràctiques educatives inclusives i, si s’escau, de compensació.

j)

Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.

k) Reunir-se i, si s’escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent. l)

Rebre una atenció especial si es troba en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.

m) Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional. n) Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu. o) Realitzar l’activitat en condicions de seguretat i salut per a la seva integritat i/o la dels altres. p) Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident.

Deures de l’alumnat (article 22 de la LEC) 1. Estudiar per aprendre és el deure principal de l’alumnat i comporta els deures següents: a) Assistir a classe. b) Participar en les activitats educatives del centre. c) Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals. Això es demostra al dia a dia realitzant les activitats encomanades amb dedicació, atenció, esforç i respectant els terminis de lliurament. d) Respectar la resta de l’alumnat i l’autoritat del professorat.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 107 de 112

2. L’alumnat, a més dels deures que especifiquen a l’apartat anterior, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents: a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa. b) Complir les normes de convivència del centre. c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre. d) Respectar el projecte educatiu i, si s’escau, el caràcter propi del centre. e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.

ANNEX 2. DRETS I DEURES DEL PROFESSORAT Article 29 de la LEC. Drets i deures dels mestres i els professors en l’exercici de la funció docent 1. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els drets específics següents: a) Exercir els diversos aspectes de la funció docent a què fa referència l’article 104, en el marc del projecte educatiu del centre. b) Accedir a la promoció professional. c) Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.

2. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els deures específics següents: a) Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu. b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una societat democràtica. c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.

ANNEX 3. DRETS I DEURES DELS PARES I MARES Article 25 de la LEC. Participació de les famílies en el procés educatiu 1. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre: a) El projecte educatiu. b) El caràcter propi del centre. c) Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té. d) La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies. e) Les normes d’organització i funcionament del centre. f) Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l’aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 108 de 112

g) La programació general anual del centre. h) Les beques i els ajuts a l’estudi.

2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.

3. Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l’educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.

4. El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures adequades per a facilitar l’assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i l’assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de representació en què participin.

ANNEX 4. PROCEDIMENT EXPEDIENT DISCIPLINARI (d’acord amb el Decret 102/2010 de 3 d’agost, article 25)

Direcció Per pròpia iniciativa o a proposta de qualsevol membre de la comunitat educativa

INICI EXPEDIENT • Acord d’iniciació de l’expedient, tan aviat com sigui possible.

• L’escrit haurà de contenir: -nom i cognoms de l’alumne/a -fets imputats -data de realització dels fets -nomenament d’instructor/a que correspon a un/a docent amb designació a càrrec de la direcció

• Es comunica a l’instructor/a, a l’alumne/a, i als seus progenitors o representants legals (cas de menors d’edat).

• Adopció de mesures provisionals per perjudicis majors: S’adopten, quan siguin necessàries per garantir el normal desenvolupament de les activitats del centre, en iniciar-se el procediment o en qualsevol moment de la instrucció. Suspensió provisional d’assistència al centre, a determinades classes o activitats (ha de constar en la resolució de direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió provisional d’assistència anirà a compte de la sanció. Caldrà determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període).

INSTRUCCIÓ DE L’EXPEDIENT • Un cop rebuda la notificació de nomenament, practicarà les Instructor/a (podrà recaure actuacions d’instrucció que estimi oportunes.

• Es pot proposar a la direcció l’adopció de mesures provisionals en per garantir el desenvolupament normal de les activitats del centre. personal docent del TRÀMIT DE VISTA I AUDIÈNCIA centre, • L’expedient es posa de manifest perquè l’alumne/a i els seus principalment representants legals (cas de menors) puguin presentar els en el documents, al·legacions i justificacions que estimin pertinents. professorat PROPOSTA DE RESOLUCIÓ membre del CE).

• Haurà de contenir: 1. Els fets imputats a l’expedient. 2. Les faltes que aquests fets poden constituir de les que consta en l’article 37.1

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

Per un mínim de 3 dies lectius i un màxim de 20

Màxim: 10 dies. En el termini màxim de 5 dies lectius pel tràmit de vista de l’expedient que ha de quedar en constància escrita, i 5

pàg. 109 de 112

de la LEC i de la normativa de centre. 3. La valoració de la responsabilitat de l’alumne/a, amb especificació, si escau, de circumstàncies atenuants o agreujants. 4. La proposta de sanció de les previstes l’art. 37.3 de la LEC i de la normativa de centre, i si s’escau, les activitats d’ús social per al centre i, en el seu cas, l’import de la reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedats afectats per a l’actuació que es sanciona. 5. L’especificació de la competència de la direcció del centre per resoldre.

ES COMUNICA A L’ALUMNE/A O ALS PROGENITORS O TUTORS LEGALS DE LA DECISIÓ ADOPTADA • Comunica a la família la decisió que s’adopti als efectes que aquests puguin sol·licitar, en el termini de tres (3) dies lectius, la seva revisió per part del Consell Escolar del centre.

DICTA RESOLUCIÓ MOTIVADA • Haurà de contenir: 1. Els fets que s’imputen a l’alumne/a. 2. La tipificació dels fets en relació a les conductes de l’art. 7 del present Direcció (Cap document 3. El contingut de la sanció, i si s’escau, les activitats de d’estudis o cap caràcter social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o d’estudis restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat adjunt) afectats per l’actuació que se sanciona. 4. L’òrgan davant el qual es pot interposar recurs (SSTT) i termini (1 mes) • Notificació a l’alumne/a o als representants legals.

dies lectius més per formular-hi al·legacions

Caldrà dictar-la en el temps màxim d’1 mes.

Màxim: dies

10

• Les sancions acordades no es podran fer efectives fins que s’hagi resolt el corresponent recurs o hagi transcorregut el termini per a la seva interposició (1 mes ).

Director/a dels REP EL RECURS D’ALÇADA INTERPOSAT PER L’ALUMNE/A O ELS SEUS REPRESENTANTS LEGALS Serveis Territorials RESOL EL RECURS I NOTIFICA

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 110 de 112

Documents annexos: 1.-Reutilització de llibres CM i lectura ESO  Sol·licitud  Certificat Consell Escolar  Carta a les famílies CM  Carta a les famílies ESO  Contracte amb les famílies 2.- Accidents, incidents alumnes  Escrit Conseller/a  Comunicació del sinistre  Informe dels fets del Director/a  Ratificació dels fets 3.- Accident, incident laboral, malaltia professional  Full notificació accident, incident laboral i malaltia professional  Model parte metge  Volant ASSEPEYO amb el número del Departament  Model de volant ASEPEYO  Declaració accidentat 4.- Vaga ESO  Informació a les famílies  Comunicació vaga dels alumnes al centre  Autorització vaga famílies 5.- Autoritzacions  Internet  Opció religiosa primària  Transport  Imatge  Pla individualitzat acollida 6.- Faltes convivència  Iniciació expedient  Reconeixement culpa  Incidència 7.- Salut:  Alimentació  Protocol detecció dificultat en alimentació (mind map)  Protocol detecció dificultat en alimentació  Al·lèrgia  Llistat material escolar  Guixos  Protocol al·lèrgies  Protocol escola  Diabetis  Comunicació al cap  Model diabetis  Glucagó  Insulina  Revisió mèdica  Vacunes 6è  Vacunes 2n ESO Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 111 de 112

 Protocol davant diferents incidents sanitaris en l’àmbit escolar  Protocol epilèpsia (castellà) 8.- Comunicats professorat  Faltes injustificades  Vaga  Faltes d’assistència 9.- Planificació, implementació i seguiment del suport escolar personalitzat (SEP) 10.-Protocol absentisme  Protocol  Graella 1  Graella 2  Tipologies 11.- Pla prevenció de riscos laborals 12.- Carta compromís 13.- Guia per a la gestió de la llibertat religiosa als centres educatius 14.- Protocol maltractaments menors 15.- Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront el assetjament i ciberassetjament entre iguals 16.- Guia simulacre evacuació 17.- Pla de funcionament del servei escolar de menjador

Normes d’Organització i Funcionament de Centre

pàg. 112 de 112