NOFC 2

TÍTOL V. DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE

Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals És responsabilitat de tota la comunitat educativa vetllar per la bona convivència al centre.

Correspon a la Direcció i al professorat del centre el control i l’aplicació de les normes de convivència.

Un dels objectius bàsics de l’escola és ensenyar i aprendre a conviure i és per això que la convivència s’ha de basar en el reconeixement de tot l’alumnat, respectant totes les conviccions i creences religioses. Una actitud acollidora és aquella que defuig dels estereotips negatius de l’alumnat, no volent imposar models de vida ni conviccions en funció de l’alumne/a “ideal”, sinó respectant tots/es els/les alumnes “reals” que l’escola acull.

Cal fomentar l'educació intercultural en un marc de diàleg i de convivència, respectar la diversitat cultural en totes les seues formes i, per tant, permetre “l'ús de vestuari o elements simbòlics, ja siguin de caràcter cultural, religiós o identitari, sempre que no impossibilitin:

(i) la realització de totes les activitats curriculars,

(ii) la comunicació interpersonal,

(iii) la identificació personal, i

(iv) la seguretat personal o la dels altres”, i que aquest respecte no havia de “permetre ni tolerar els símbols que exaltin la xenofòbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violència”.

Guia per la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius Secció 1 Mesures de la promoció de la convivència.

Al centre es prenen mesures i accions que van encaminades a la millora de la convivència.

▪ La carta de compromís és el referent per al fonament de la convivència ja que vincula individualment i col·lectiva els membres de la comunitat educativa.

▪ La comissió de convivència, formada a partir dels membres del consell escolar, actuarà per analitzar un cas, proposar mesures ... quan la situació/conflicte ho requereixi.

▪ Es considera que la prevenció és una bona mesura per tal de promocionar la convivència. L’alumnat treballarà de forma transversal, dia a dia, i des de totes les àrees del currículum les competències bàsiques que li facilitaran la capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant del compliment dels drets i obligacions cívics

▪ També es treballarà la prevenció en sessions de tutoria col·lectiva a l’aula i de forma individual fomentant un bon clima de treball i convivència adequat a l’aula, al centre i a l’entorn.

▪ L’acció tutorial amb el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat, amb la coordinació de tot el professorat que incideix en un mateix grup per part del/de la tutor/a i amb les reunions i entrevistes amb les famílies seran mesures que afavoriran la bona convivència.

▪ Comissió de disciplina, com eina de promoció de la convivència que actuï de forma neutral davant dels actes contraris a les normes i prengui o no la decisió d'emprendre mesures correctores.

▪ L'ús de "l'Aula de Convivència" com una eina més per millorar la convivència en el centre, oferint un instrument pedagògic a alumnes i alumnes amb un habitual comportament disruptiu a les classes i en la dinàmica diària del centre.

Secció 2. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes.

En cas de conflictes s’actuarà de manera immediata. Els processos i actuacions que s’emprenguin tindran caràcter educatiu i tindran en compte el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat.

Aula de convivència

"L'Aula de Convivència" pretén ser una eina més per millorar la convivència en el centre. Els seus objectius són:

• Possibilitar un instrument pedagògic a l’alumnat amb un habitual comportament disruptiu a les classes i en la dinàmica diària del centre.

• Habilitar un espai a l'alumnat per reflexionar sobre l'abast de les seves conductes i aprenguin a fer-se càrrec de les seves accions, pensaments i sentiments.

• Contribuir a desenvolupar actituds cooperatives, solidàries i de respecte.

• Ajudar a adquirir una bona disposició cap a les tasques escolars i millora de la vida acadèmica.

L'aula de convivència estarà atesa pel professorat de secundària del centre que tindrà hores assignades a aquest efecte. Els/les alumnes seran enviats a l'aula de convivència només pel professorat o per l'equip directiu quan hagin tingut conductes greument perjudicials per a la convivència al centre educatiu. El/la professor/a corresponent aplicarà el protocol establert i emplenarà la incidència a l’aplicatiu compartit.

En el temps que assisteixi a l'aula de convivència realitzarà activitats de reflexió i tasques acadèmiques; preparades i coordinades per l'orientador / a educativa i els àmbits de les matèries instrumentals.

El temps dedicat a les activitats reflexives serà el necessari, depenent de la situació particular de cada alumne / a. Aquestes activitats treballaran les causes de les conductes contràries a les normes de convivència i habilitats socials, resolució de conflictes, orientació laboral, ...

Durant la permanència a l'aula de convivència s'omplirà una fitxa de seguiment, on s'anotaran aspectes com el/la professor/a que l’ha enviat a l’aula, actitud de l'alumne / a, realització d'activitats, etc.

Com a norma general, l’alumne/a es reincorporarà al grup-classe en acabar l’hora de la classe de la que ha estat apartat. Només un membre de l’equip directiu o el tutor/a, en aplicació de mesures cautelars davant d’una conducta greu, pot establir que passi més hores a aquesta aula fins que es pugui desenvolupar el protocol i realitzar la comissió de disciplina.

Detecció dels conflictes i seguiment de les mesures aplicades

Des de cada tutoria es detectaran, si és el cas, comportaments problemàtics més comuns i circumstàncies en què apareixen. Es comunicarà sempre a l’equip directiu. Davant del coneixement d’un conflicte, el professorat del centre haurà de comunicar-ho al/a la tutor/a mitjançant el document compartit entre tot el claustre. El tutor/a informarà a l’equip directiu per tal de fer-ne una primera valoració. El/la tutor/a, conjuntament amb l'equip directiu, decidirà si convoca o no una comissió de disciplina per tal de fer una anàlisi més detallada, tenint en compte els antecedents, si es produeix de manera generalitzada, en quines situacions, en quines persones, fet puntual, gravetat ... Es seguirà el protocol establert al règim de disciplina de l'alumnat.

La comissió de disciplina estaria formada pel tutor/a, un professor/a del claustre (preferentment que no estigui impartint classe a l'alumne durant aquest curs), l'orientador/a educatiu i un membre de l'equip directiu. La comissió sempre escoltarà a l'alumne i, si s'escau, a la resta de les persones de la comunitat educativa afectades.

La comissió decidirà si les faltes són lleus o greus i si és necessari formalitzar el parte, signarà l’amonestació, la farà signar a l’alumne/a, farà una fotocòpia que lliurarà a l’alumne/a perquè la signi i donarà l’original al/a la tutor/a, qui en farà el seguiment i avisarà a la família.

De qualsevol mesura correctora que s’apliqui n’ha de quedar constància escrita amb explicació de quina és la conducta de l’alumne/a que l’ha motivada, el procés i els antecedents.

En sessions de tutoria es treballaran aspectes com habilitats socials, tècniques d’autocontrol, activitats per desenvolupar l’autoestima i l’empatia.

La mediació serà un mecanisme a utilitzar per tal de resoldre conflictes.

CONDUCTES LLEUS

Davant d'una conducta considerada falta lleu:

Amonestació oral per part del professor/a o tutor /a.

Si s'escau, s'envia a l'alumne a l’aula de convivència, acompanyat del delegat/da.

CONDUCTES GREUS

Davant d'una conducta considerada falta greu:

L'alumne es apartat del grup-classe i es enviat a l’aula de convivència. Sempre acompanyat d'un professor/a o del delegat/da.

El professor/a anota la incidència a l'Excel compartit de disciplina. El professor/a detalla el motiu.

El professor/a anota la incidència a l'Excel compartit de disciplina. El professor/a detalla el motiu.

S'informa immediatament al tutor/a i a l'equip directiu. El tutor/a ha de revisar diàriament l'Excel i detectar l'alumnat que estigui acumulant informes negatius. A partir de tres incidències, informa l'equip directiu, i es convoca una comissió per analitzar el cas. En aquesta comissió es decideix si la falta és lleu o greu, si cal formalitzar o no el parte i prendre o no mesures correctores. També es decideix si s'ha d'iniciar un servei de mediació.

Després de la comissió, amb les decisions presses, el tutor/a informa la família dels acords i si s'han pres mesures correctores.

Es convoca una comissió de disciplina i s'acorda la sanció corresponent. Es decideix si s'ha d'iniciar un servei de mediació.

La comissió informa a l'alumne i el/la tutor/a a la família dels acords presos i de les mesures correctores.

El tutor/a redacta una acta i s'arxiva a direcció i a la carpeta de tutoria.

El tutor/a redacta una acta i s'arxiva a direcció i a la carpeta de tutoria.

Secció 3. Protocol del règim disciplinari de l'alumnat.

Secció 3.1 Protocol del règim disciplinari de l'alumnat adaptades a les mesures excepcionals del curs 20-21 per la pandèmia provocada per la COVID-19

En la situació actual no podem mantenir l'aula de convivència com a espai per a la millora de la convivència. Davant conductes greument perjudicials per a la convivència dels grups estables, el protocol de règim disciplinari en les circumstàncies excepcionals del curs 20-21, i fins que es mantinguin aquestes mesures, serà l’explicitat en aquest apartat. Les famílies rebran notificació de totes les incidències diàriament mitjançant el mòdul de seguiment de Dinantia, plataforma digital de comunicació amb la comunitat educativa.

Les famílies seran informades de les conductes considerades faltes lleus i greus a les reunions d’inici de curs. També l’alumnat a les sessions de tutoria dels primers dies de curs. Les NOFC actualitzades continuaran estant disponibles a la web del centre.

Davant d’una falta greu, recollides al “Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la convivència al centre” , d’aquest “Títol V “De la convivència al centre” , s'apartarà a l'alumne/a del grup i el tutor/a avisarà a la família perquè vinguin a recollir-lo al centre. L’espai on esperaran a que vingui la família a recollir-los serà a l’Àgora, en un espai concret que s’haurà de desinfectar posteriorment.

Quan l’alumne acumuli tres faltes greus serà apartat del grup i sense dret d'assistència al centre tres dies. En posteriors sancions, els dies s'aniran augmentant progressivament en 5, 10, 15, 30. En aquesta situació es proposarà a inspecció educativa i a l’Administració educativa, la supressió total del dret d'assistència al centre.

L'acumulació de 3 faltes lleus recollides al “Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes perjudicials per a la convivència al centre” , d’aquest “Títol V. De la convivència al centre”, equivaldran a una greu. S'aplicarà el mateix mecanisme.

El no compliment de les mesures de protecció establides per la COVID 19 (ús de mascareta, rentat de mans, respecte espais, entrades i sortides, torns d’ús dels lavabos…) seran considerades faltes lleus (Capítol 4) en virtut del punt n) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l’activitat escolar que es basi en algun dels apartats que l’alumnat té com a deure i que no constitueixi falta.

Aquest protocol pot veure's modificat, amb la supervisió de l'equip directiu, en funció de la gravetat dels fets i de les circumstàncies atenuants i agreujants recollides en la “Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants” d’aquest “Títol V “De la convivència al centre”

Capítol 2. Mediació escolar

La mediació escolar és un procediment per a la prevenció i la resolució de conflictes que es poden produir en el marc educatiu, i la seua finalitat és donar suport a les parts del conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.

Ateses les característiques del nostre institut escola i de la seua comunitat educativa, la mediació escolar es desenvoluparà en tots aquells casos en què es detecti la seua necessitat, dins de la gestió del o dels membres de l’equip directiu que tinguin aquesta funció assignada d’acord amb el que estableixen aquestes NOFC . També la podrien desenvolupar els/les membres de l'equip de mediació del centre, format per alumnes sota l'orientació de l'orientador/a pedagògica.

La participació en el procés de mediació és voluntària i no eximeix automàticament del compliment de sancions, sinó que comporta la reparació de danys i la reconciliació entre les parts implicades en un conflicte, que poden ser dos o més, i una o dos persones mediadores per mitjà del diàleg. La mediació té per objectiu prevenir conductes problemàtiques i promoure la participació de diferents membres de la comunitat educativa en el manteniment d’un bon clima de convivència al centre. Els conflictes no sempre es resolen, però amb la mediació o gestió positiva dels conflictes poden transformar-se.

El diàleg entre les persones implicades és un procés de comunicació horitzontal entre les parts i el/la mediador/a, on les persones implicades prenen decisions per consens sense coaccions ni cap mena de poder. El poder el tenen les parts implicades que comparteixen inquietuds, punts de vista, necessitats, aspiracions, i amb l’ànim de posar-se d’acord. El diàleg es basa en l’acceptació de l’altre i el respecte.

La mediació té un caràcter totalment voluntari i les sessions de mediació són confidencials. Les parts en conflicte són les veritables protagonistes de tot el procés i les úniques amb capacitat de prendre decisions i d’arribar a acords. La mediació escolar és preventiva, pretén habilitar les persones per conduir per elles mateixes els seus conflictes de manera constructiva i creativa, sense necessitat de recórrer a l’agressivitat, submissió o intervenció de l’autoritat.

Què s’aprèn amb la mediació? Amb la mediació s’aprèn assertivitat, que és la defensa de les pròpies idees; s’aprèn l’empatia, és a dir, posar-se en el lloc dels altres i a dialogar des del respecte i l’acceptació de l’altre.

S’aprèn a pensar reflexivament, creativament, i críticament. També s’aprèn a col·laborar, tenint en compte els respectius interessos; a escoltar per comprendre, i a expressar i regular els sentiments i les emocions.

La mediació és una contribució activa a la cultura del diàleg i la pau.

Com s’implementa la mediació en el nostre institut escola?

Hi ha dos tipus d’actuacions bàsiques: les activitats de tutoria de prevenció de conflictes i el servei de mediació per a la resolució de conflictes. Les activitats de tutoria són tasques senzilles que acostumen a tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves situacions. El servei de mediació és obert a totes les persones que formen part de la comunitat educativa i que ho sol·licitin lliurement (alumnat, professorat, pares, mares i personal d’administració i serveis). Per sol·licitar la mediació cal adreçar-se a la persona que coordina el servei, a qualsevol mediador/a de l’equip, als/a les tutors/es o mitjançant la bústia de mediació que ha d’estar situada a Consergeria.

Les persones mediadores que formen part del servei són professors/es, alumnes, personal d’administració i pares i mares. Tots/es ells/es constitueixen l’equip de mediació. Correspon a la persona que coordina el servei adjudicar els casos de mediació a l’equip.

La persona mediadora, acceptada per les parts en conflicte, ha de ser neutral o imparcial procurant equilibrar el diàleg entre les parts. Ha de facilitar la comunicació i procurar un clima de confiança. Ha de mantenir la confidencialitat de les sessions i elaborar-ne un informe amb els pactes de conciliació i/o reparació.

Es pot oferir la mediació en la resolució de conflictes generats per conductes de l'alumnat contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la convivència del centre, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents:

1) Que la conducta sigui una agressió física, amenaces a membres de la comunitat educativa o vexacions i humiliacions, i s'hagi emprat greu violència o intimidació.

2) Que ja s'hagi utilitzat el procés de mediació en la gestió de dos conflictes amb el/la mateix/a alumne/a, durant el mateix curs escolar, qualsevol que hagi estat el resultat d'aquests processos. Es pot oferir la mediació com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la confiança entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir. El procés de mediació es pot iniciar a instància de qualsevol alumne/a, per tal d'aclarir la situació i evitar la possible intensificació del conflicte, o per oferiment del centre, un cop detectada una conducta contrària o greument perjudicial per a la convivència.

Si el procés s'inicia durant la tramitació d'un procediment sancionador, el centre ha de disposar de la confirmació expressa de l'alumne/a, i, en ser menor, del/de la seu/a pare/mare o tutor/a legal, en un escrit dirigit al/a la director/a del centre on consti l'opció per la mediació i la voluntat de complir l'acord a què s'arribi; en aquest cas, s'atura provisionalment el procediment sancionador, s'interrompen les mesures provisionals adoptades, o bé se suspèn provisionalment la seua aplicació.

Si la demanda sorgeix de l'alumnat, el procés de mediació serà gestionat, a petició d'aquest, per persones de la comunitat educativa com a mediadors o mediadores. Si el procés s'inicia per l'acceptació de l'oferiment de mediació fet pel centre, el/la director/a ha de proposar, en el termini màxim de dos dies hàbils, una persona mediadora, d'entre els pares, mares, personal docent i personal d'administració i serveis del centre per conduir el procés de mediació.

Els acords presos en un procés de mediació s'han de recollir per escrit. Si la solució acordada inclou pactes de conciliació, aquesta s'ha de dur a terme en el mateix acte. Només s'entén produïda la conciliació quan l'alumnat reconegui la seua conducta, es disculpi davant la persona perjudicada i aquesta accepti les disculpes. Si la solució acordada inclou pactes de reparació, s'ha d'especificar a quines accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es compromet l'alumnat i, en ser menor, el/la seu/a pare/mare o tutor/a legal i, en quin termini s'han de dur a terme. Només s'entén produïda la reparació quan es duguin a terme, de forma efectiva, les accions reparadores acordades. Aquestes accions poden ser la restitució de la cosa, la reparació econòmica del dany o la realització de prestacions voluntàries, en horari no lectiu, en benefici de la comunitat del centre.

Si el procés de mediació es duu a terme un cop iniciat un procediment sancionador, produïda la conciliació i, si n'hi haguessin, complerts els pactes de reparació, la persona mediadora ho comunicarà per escrit al/a la director/a del centre i l'instructor/a de l'expedient formularà la proposta de resolució de tancament de l'expedient disciplinari. Si el procés de mediació finalitza sense acord, o si s'incompleixen els pactes de reparació per causes imputables a l'alumne/a o al/a la seu/a pare/mare o tutor/a legal, la persona mediadora ho ha de comunicar al/a la director/a del centre per tal d'iniciar l'aplicació de mesures correctores o el procediment sancionador corresponent. Si el procés de mediació es duia a terme un cop iniciat un procediment sancionador, el/la director/a del centre ordenarà la continuació del procediment sancionador corresponent.

Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè la persona perjudicada no accepti la mediació, les disculpes de l'alumne/a o el compromís de reparació ofert, o quan el compromís de reparació acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de l'alumne/a, aquesta actitud ha de ser considerada com a circumstància que pot disminuir la gravetat de la seua actuació. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de col·laboració en un dels participants o l'existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació d'acord amb els principis establerts en aquesta normativa

El procés de mediació s'ha de resoldre en el termini màxim de quinze dies des de la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars interrompen el còmput del termini.

“Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa (art. 35.3 LEC).

Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la convivència al centre. (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC), arts. 30 al 38, i Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, arts. 23 al 25).

En cap cas no poden imposar-se mesures correctores ni sancions contra la integritat física i la dignitat personal de l’alumnat.

Secció 1. Conductes sancionables

Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència al centre educatiu o faltes greus, les conductes següents:

a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions de caràcter greu a qualsevol membre de la comunitat educativa amb caràcter greu. Especialment greus les que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol condició personal o social dels afectats.

b) El deteriorament greu, causat intencionadament o per negligència, de les pertinences o dependències del centre o de les de qualsevol membre de la comunitat educativa.

c) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre.

d) L’incompliment d’una sanció per falta lleu o greu sense una causa degudament justificada.

e) La falsificació o/i la sostracció de documents, materials acadèmics, diners, del centre o qualsevol membre de la comunitat educativa.

f) La suplantació de la personalitat en la vida escolar.

g) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies il·legals que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

h) La gravació, no autoritzada, d’imatges de qualsevol membre de la comunitat educativa.

i) Les dificultats que posa l’alumnat per aconseguir que el tutor, la tutora o qualsevol membre de l’equip directiu s’hi pugui comunicar. Per exemple, no respondre o dificultar l’intent de comunicació de la tutora o del tutor o membre de l’equip directiu envers l’alumne o l’alumna o envers els progenitors o tutors/es legals, de forma reiterada i manifesta tal i com recollirà el registre pertinent.

j) La reiterada acció d’actes contraris a les normes de convivència del centre (3 faltes lleus o actes contraris a les normes de convivència del centre).

Secció 2. Sancions imposables

Les faltes o conductes greument perjudicials per a la convivència del centre prescriuran en el termini de 3 mesos (comptant a partir de la seua execució fins a la redacció i presentació de la incidència a prefectura d’estudis).

Les mesures correctores prescriuen en el termini de 3 mesos de la seua imposició, i en tot cas un cop finalitzat el curs escolar si no són comunicades a l’infractor/a o si s’escau al/a la pare/mare o tutor/a legal. Ara bé, aquestes faltes greus poden actuar com agreujants si l’alumne/a repeteix una falta lleu o greu més enllà dels 3 mesos de prescripció o en un altre curs escolar.

Les sancions que podran imposar-se per a la realització de les faltes previstes a l’apartat anterior són les següents:

a) Realització de tasques educadores per a l’alumnat o/i de caràcter social al centre, en horari no lectiu, i reparació econòmica dels danys materials causats, si és el cas.

Exemples de tasques educadores i/o de caràcter social al centre:

• Romandre a l'aula de convivència realitzant activitats de reflexió i de desenvolupament d'actituds cooperatives, solidàries i de respecte.

• Realitzar deures a ‘aula de convivència amb un mínim de 2h. i un màxim de 12h.

• Neteja i/o posada en ordre del mobiliari, material i/o dependències del centre en especial d’aules, biblioteca i laboratori-taller d’ús de l’alumnat.

• Ajudar a consergeria en les tasques de trasllat de material, mobiliari per a les dependències del centre.

• Realitzar tasques de manteniment de l’equipament o material del centre.

• Realitzar l’acció concreta de reparació dels danys causats si és a l’abast de l’alumne/a sancionat.

• Manteniment de la senyalització del centre.

b) Suspensió del dret a participar en les sortides curriculars i/o activitats extraescolars, complementàries del centre per un període de 2 a 3 mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de 3 mesos. En cas de tractar-se de sortida curricular caldrà establir l’activitat alternativa que permeti avaluar l’alumnat del contingut previst a la sortida.

c) Suspensió del dret d’assistència al centre a totes o a determinades classes per un període que no pot ser superior els 3 mesos o pel que resti per al final del corresponent curs acadèmic si el període és inferior. L’alumnat manté el dret a assistir a l’avaluació sempre que compleixi els requisits que consten a la programació.

d) Canvi de grup o classe.

e) Inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre. En aquest cas l’Administració educativa proporcionarà a l’alumne sancionat una plaça escolar en un altre centre docent per tal de garantir el seu dret a l’escolaritat.

Secció 3. Prescripcions (art. 25.5 Decret 102/2010)

Les faltes i sancions prescriuen, als tres mesos de la seua comissió i de la seua imposició.

Secció 4. Graduació de les sancions. Criteris. (art. 24.3 i 4 Decret 102/2010)

Criteris i circumstàncies d’aplicació de mesures correctores i sancionadores:

a) L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar l’alumnat de l’exercici del dret a l’educació.

b) En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal de l’alumnat.

c) Per a la graduació en l’aplicació de les sancions s’han de tenir en compte els criteris següents:

• Les circumstàncies personals i socials, i l’edat de l’alumnat.

• La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

• La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

• La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

• La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

Secció 5. Garanties i procediment en la correcció de les faltes. (art. 25 D.102)

Les faltes greument perjudicials per a la convivència al centre, o faltes greus, tipificades en l’article 37.1 de la LEC (12/2009) i incloses en la present normativa, es corregeixen mitjançant una sanció prevista en l’article 37.3 de l’esmentada Llei. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.

(1) Incoació de l’expedient. “La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior (per faltes greument perjudicials per a la convivència) correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona” (art. 25.2 D_aut).

(2) Tràmits d’informació. “De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sens perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per a realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per a formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més” (art. 25.3 D_aut).

(3) Suspensió provisional d’assistència a classe. “Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de vint dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de

determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període” (art. 25.4 D_aut).

(4) Recursos i reclamacions. “Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició” (art. 25.5 D_aut).

(5) Pèrdua del dret a assistir temporalment al centre. “Per a garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El Departament d’Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumnat en qüestió (art. 25.6 D_aut).

(6) Reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne. “Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal” (art. 25.7 D_aut).

En la tramesa d’un expedient se seguiran les disposicions de la normativa vigent.

Secció 6. Responsabilitat en les conductes greument perjudicials (DA 19a, D_aut)

La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguidora penalment comesa per qualsevol persona de la comunitat educativa al centre, o en relació directa amb la seua activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest Decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis.

Quan, de conformitat amb la legislació reguladora de la responsabilitat penal de l’alumnat menor d’edat, l’alumnat afectat hagi manifestat al ministeri fiscal la seua voluntat de participar en un procediment de mediació penal juvenil, la direcció del centre o la persona que designi, ha d’assistir en representació del centre a la convocatòria feta per l’equip de mediació corresponent, per tal d’escoltar la proposta de conciliació o de reparació dels i de les menors i avaluar-la.

Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes perjudicials per a la convivència al centre

Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència del centre (art. 37.4 LEC)

Es consideraran conductes contràries a les normes de convivència al centre o faltes lleus les següents:

a) Les faltes injustificades de puntualitat i de no assistència a classe (acumulació de 20 hores de faltes injustificades, i tenint en compte que cada 3 retards injustificats equivalen a una falta d’assistència injustificada).

b) En cas que un grup classe prengui la decisió col·lectiva d’absència a classe de manera injustificada.

c) La reiteració manifesta de la no realització de les tasques lectives encomanades.

d) La reiteració manifesta de no portar el material ni la indumentària necessària per a la realització de les activitats procedimentals.

e) Els actes d’incorrecció, de desconsideració, amenaça o ofensa no greu envers els altres membres de la comunitat escolar.

f) Els actes injustificats, no greus, que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre.

g) L’ús de peces de roba o altres complements que dificultin la comunicació o no en permetin la identificació, com per exemple el burka i el niqab.

h) L’ús de peces de roba o altres complements sempre i quan dificulti el control de classe, en especial en una activitat d’avaluació, sempre que ho demani el professorat. Per exemple: gorra, barret, ulleres de sol, etc.

i) Els actes d’indisciplina, no greus, contra membres de la comunitat escolar.

j) El deteriorament no greu, causat intencionadament o per negligència, de les pertinences o dependències del centre o de qualsevol membre de la comunitat educativa.

k) La realització d’activitats escolars o no escolars que no corresponen a la classe on s’és present.

l) Accedir i/o romandre en una dependència del centre sense autorització.

m) La reiteració de la no presentació de les activitats o del material encomanat a l’alumnat que afecti el normal desenvolupament de la classe (per exemple classes pràctiques) o/i afecti una sortida del grup classe fora del centre.

n) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l’activitat escolar que es basi en algun dels apartats que l’alumnat té com a deure i que no constitueixi falta. Es consideren falta les conductes que es troben tipificades en l’article 37.1 de la Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya.

Secció 2. Mesures correctores i sancionadores

Els actes i incorreccions, considerades conductes contràries a les normes de convivència, prescriuen pel transcurs del termini d’1 mes (comptat a partir de la seua comissió fins a la redacció i presentació de la incidència a prefectura d’estudis). Les mesures correctores prescriuran en el termini d’un mes des de la seua imposició si no són comunicades a l’infractor/a o/i si s’escau al/a la pare/mare o tutor/a legal.

Les mesures correctores per a les conductes contràries a les normes de convivència del centre són les següents:

a) Suspensió del dret d'assistència al pati a l'hora de l'esbarjo.

b) La reparació econòmica dels danys causats del material del centre o bé d’altres membres de la comunitat educativa si és el cas.

c) Realització de tasques educadores per a l’alumne/a de caràcter social per al centre, en horari no lectiu. La realització d’aquestes tasques no es podrà prolongar per un període superior a 1 mes. Exemples de tasques educadores i/o de caràcter social al centre:

• Romandre a l'aula de convivència realitzant activitats de reflexió i de desenvolupament d'actituds cooperatives, solidàries i de respecte.

• Realitzar deures a l’aula de convivència amb un mínim de 2h i un màxim de 12h.

• Neteja i/o posada en ordre del mobiliari, material i/o dependències del centre en especial d’aules, biblioteca i laboratori-taller d’ús de l’alumnat.

• Ajudar a consergeria en les tasques de trasllat de material i/o mobiliari per a les dependències del centre.

• Realitzar tasques de manteniment de l’equipament o material del centre.

• Realitzar l’acció concreta de reparació dels danys causats si és a l’abast de l’alumne/a sancionat/da.

• Manteniment de la senyalització del centre.

d) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries, encara que siguin curriculars, realitzades fora del centre per un període màxim de 2 mesos. En cas de tractar-se de sortida curricular caldrà establir l’activitat alternativa que permeti avaluar l’alumne/a del contingut previst a la sortida.

e) Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius.

La imposició de les mesures correctores previstes s’han de comunicar a les famílies de l’alumnat, ja que són menors d’edat.

Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants

Seran considerades circumstàncies que poden atenuar la gravetat de l’actuació de l’alumnat:

• El reconeixement espontani per part de l’alumne/a de la seua conducta incorrecta.

• No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència al centre.

• La petició de disculpes en els casos d’injúries, ofenses i alteracions del desenvolupament de les activitats del centre.

• La falta d’intencionalitat.

• El rescabalament amb celeritat i eficàcia de la falta feta quan aquesta faci referència a la sostracció i/o deteriorament de material del centre o de qualsevol membre de la comunitat educativa.

• La petició d’intervenció del servei de mediació.

Seran considerades circumstàncies que poden agreujar la gravetat de l’actuació de l’alumne/a:

• Qualsevol acte que atempti contra el deure a no discriminar els membres de la comunitat educativa per raó de gènere, sexe, raça, naixença, religió, aspecte físic o qualsevol altra circumstància personal o social.

• Causar danys, injúries o ofenses als/a les companys/es que es troben en una situació de desigualtat de condicions.

• La premeditació i/o la reiteració.

• Col·lectivitat dels fets.

• La publicitat manifesta dels fets.

• La dificultat en el rescabalament de la falta feta per temps transcorregut, o negligència manifesta respecte al tracte del material afectat.

• Haver tingut una falta greument perjudicial per a la convivència al centre durant el curs escolar anterior, especialment si es tracta d’alumnat repetidor.

Secció 4. Competència per imposar les sancions (art. 25 Decret 102/2010)

L’aplicació de les mesures correctores detallades en les seccions anteriors correspon a:

1. Comissió de disciplina.

2. El/La director/a del centre, o el membre de l’equip directiu en el qual el/la director/a delegui , escoltat l’alumne/a en el supòsit de les mesures correctores previstes en tots els apartats.

De qualsevol mesura correctora que s’apliqui n’ha de quedar constància escrita i amb explicació de quina és la conducta de l’alumne/a que l’ha motivada.

Secció 5. Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores

És obligació de l’alumnat assistir a classe i fer-ho amb puntualitat, en tot l’horari dins del calendari escolar marcat. En cas que l’alumnat hagi de realitzar un desplaçament per canviar d’aula (informàtica, laboratori, música, taller, gimnàs ...) es considerarà falta de puntualitat el fet de no entrar a l’aula juntament amb la resta dels/de les seus/es companys/es .

Els/les alumnes han d’arribar puntualment a classe. El retard freqüent d’un/a alumne/a pertorba el bon inici de les activitats escolars. Quan un/a alumne/a entri al centre fora de l’horari d’entrada cal que passi per consergeria i justifiqui el motiu del retard. En cas d’arribar acompanyat, caldrà que la persona responsable l’acompanyi fins a consergeria per justificar el motiu del retard. A primera hora del matí, tot l'alumnat que arribi tard sense cap justificació, romandrà a l'aula de convivència fins a les 9 h. L'acumulació de tres retards suposarà una incidència lleu de l'alumne/a; quan acumuli tres incidències lleus s'aplicarà el protocol de disciplina establert a les NOFC. Des de consergeria s'informarà les famílies quan l'alumne acumuli dos retards en la mateixa setmana. Si es reitera en la conducta es donarà a conèixer a direcció i es prendran les mesures pertinents. Si es reitera en la conducta es donarà a conèixer a direcció i es prendran les mesures pertinents.

Les absències i/o faltes de puntualitat, s’hauran de justificar verbalment al professorat afectat i/o tutor/a. La documentació justificativa s’haurà de lliurar al/a la tutor/a en un termini de cinc dies lectius com a màxim, des que l’alumne/a s’hagi incorporat a la classe. No s’admetran justificacions per qüestions personals sense especificar-ne el motiu.

Es consideraran faltes d’assistència injustificades:

▪ Aquelles que no es justifiquin degudament al/a la tutor/a en un termini de 5 dies lectius.

▪ Les faltes comeses sistemàticament a primeres o últimes hores.

▪ Els/les alumnes que per qualsevol motiu no assisteixen al centre o arriben tard han de portar el corresponent justificant i entregar-lo al/a la seu/a tutor/a.

▪ L'acumulació de tres retards suposarà una incidència lleu de l'alumne/a; quan acumuli tres incidències lleus s'aplicarà el protocol de disciplina establert a les NOFC.

▪ Si es produeix un absentisme reiterat se seguirà el protocol d’absentisme. Veure annex de protocol d’absentisme.

Control assistència:

▪ El tutor/a o, en els nivells educatius en què el/la tutor/a ho consideri convenient, el/la delegat/da (o encarregat/da), passarà llista i apuntarà els/les alumnes que faltin a la classe. La llista estarà penjada a la classe en una funda. Cada dia el/la tutor/a comprovarà si les faltes estan justificades o no i prendrà les mesures indicades en aquest document.

▪ En el cas de l’ESO, el professorat de guàrdia passarà per les classes a primera hora per apuntar qui falta. En cas que falti algú, trucarà a casa per informar de l’absència.

▪ En el cas d'ESO, els/les professores hauran de tenir actualitzat les faltes de l'alumnat a l'Excel compartit de control d'assistència. Els/les tutors/es completaran i actualitzaran les faltes justificades abans del final de cada mes.

▪ En el cas que l’alumnat canviï de classe, el/la mestre/a o professor/a o el delegat/da es desplaçarà amb la llista d’alumnat.

Secció 6. Faltes d’assistència a classe per decisió col·lectiva de l’alumnat

Es considerarà falta justificada de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO quan sigui produïda per una vaga o protesta convocada pels sindicats d’estudiants de secundària, sempre i quan s’hagi informat a prefectura d’estudis segons el procediment aquí establert:

• El grup ha de comunicar, per escrit, a la direcció de l’institut la seua intenció d’afegir-se a la vaga o protesta amb una antelació mínima de 48 hores.

• L’escrit que adreçaran a la direcció ha de contenir: explicació dels motius de la vaga i/o protesta, llistat d’alumnes que s’adhereixen a la vaga (nom, cognoms i DNI) i signatura dels/de les alumnes.

• En cas d’una decisió col·lectiva del grup d’absència a classe (no convocada pels sindicats) aquesta haurà de ser comunicada per part del grup a la direcció del centre amb 48 hores d’antelació, per tal que la direcció pugui valorar si està justificada o no, i si es pot considerar una falta injustificada o no.

En cas que un grup-classe faci una falta d’assistència col·lectiva injustificada, es considerarà una falta de disciplina. El centre garanteix el dret dels/de les que no desitgin secundar la no assistència a classe per diferents raons i comunicades prèviament. Aquests podran romandre al centre degudament atesos.

En tot cas, el professorat podrà avançar la matèria prevista per a la classe o classes afectades per la convocatòria de vaga quan tingui més de la meitat d’alumnes a la classe. Així mateix, haurà d’establir les oportunes mesures compensatòries per a l’alumnat que hagi exercit el dret de vaga. En el cas que coincideixi amb un examen programat anteriorment, s’intentarà consensuar una nova data de realització de l’examen.

Secció 7. Informació a les famílies

Si la falta és greu, o per si acumulació de faltes lleus es convoca una comissió de disciplina. El/la tutor/a informarà el/la pare/mare o tutor/a legal immediatament. Si s'escau, i depenent de la gravetat, se'ls convocaria de forma urgent. A l'acta de la comissió ha de constar la sanció imposada, i es guardarà en l’expedient de l’alumne/a a secretaria. El tutor/a ha d'informar a les famílies de les mesures correctores imposades.

Secció 8. Repercussió en l’acumulació de conductes contràries a la convivència i de conductes greument perjudicials

L’acumulació de 3 conductes contràries a la convivència suposa automàticament una falta greu o falta greument perjudicial per a la convivència del centre.

L’alumne/a que hagi realitzat una falta greument perjudicial per a la convivència del centre en un curs escolar, si bé, prescriu per a un posterior curs escolar sí que s’haurà de tenir en consideració com agreujant.

TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR

Capítol 1. Qüestions generals

L’institut escola Daniel Mangrané és un centre acollidor i com a tal, respectuós amb els drets i deures de tots els membres de la comunitat educativa.

Capítol 2. Informació a les famílies

▪ Durant el mes de setembre: Reunió de cada tutor/a amb les famílies de la seua classe, on es donarà informació de normativa general, d'horaris, materials generals, funcionament, etc.

▪ Alumnes que s’incorporen al llarg del curs: entrevista amb el/la tutor/a en els primers quinze dies.

▪ De totes les entrevistes n’ha de quedar constància escrita a l’expedient.

▪ Al llarg del curs, cada família ha d'entrevistar-se amb el/la tutor/a del/de la seu/a fill/a com a mínim una vegada. Aquesta entrevista i totes les altres que siguin necessàries pel bon seguiment dels alumnes, tant poden ser demanades pels/per les mestres/professors/es com per les famílies.

▪ Les informacions d’activitats són distribuïdes mitjançant circulars repartides entre els propis alumnes.

▪ De la mateixa manera es reparteixen les informacions de l'AMPA.

▪ L’institut escola donarà butlletins de notes i/o informes personals a les famílies:

▪ Ed. Infantil: gener i final de curs.

▪ Ed. Primària: Nadal, Setmana Santa i final de curs.

▪ ESO: en acabar els trimestres primer, segon i tercer, a final de curs i, si escau, a setembre.

▪ Tots els aspectes d'informació diària i personal, com pot ser la justificació d'haver arribat tard, la informació d'aspectes escolars que han succeït aquell dia, o qualsevol altre missatge quotidià, es realitzarà a través de l'agenda escolar

Capítol 3. Associacions de mares i pares d’alumnes (AMPAs)

Els/les mares/pares o tutors/es legals dels/de les alumnes tenen garantida la llibertat d'associació en l'àmbit educatiu i, en conseqüència, poden associar-se constituint l’AMPA.

L’AMPA assumirà, entre d'altres, les següents finalitats:

a) Assistir els/les pares, mares o tutors/es legals en tot el que puguin necessitar (i està en les seues competències) relacionat amb l’escolarització dels/de les seus/es fills/es.

b) Col·laborar en les activitats educatives del centre i cooperar amb el consell escolar en l’elaboració de directrius per a la programació d’activitats complementàries, extraescolars o de serveis.

c) Promoure la participació dels/de les pares, mares o tutors/es legals dels/de les alumnes en la gestió del centre.

L’AMPA pot utilitzar els locals del centre per les activitats que li són pròpies. El/la director/a del centre facilitarà la integració d'aquestes activitats a la vida escolar, tenint en compte el normal desenvolupament d'aquesta

L’AMPA pot utilitzar les cartelleres del centre per a la difusió de la informació pròpia. El/la director/a del centre els ha de reservar espais en el tauler o sistema d’anuncis del centre.

L’AMPA tindrà contactes periòdics amb l’equip directiu del centre.

Capítol 4. Alumnes delegats/des. Consell de participació

La participació individual i col·lectiva de l’alumnat en la vida del centre es concreta a través del consell escolar, els/les delegats/des i subdelegats/des de cada grup, el consell de delegats i les associacions d’alumnes que legalment es puguin constituir.

Secció 1. Delegats/des i sotsdelegats/des

A inici de cada curs escolar, i no més tard del primer mes d’iniciades les classes, el/la tutor/a de cada grup d’alumnes convocarà una assemblea per fer l’elecció de delegat/da i de sotsdelegat/da.

El nomenament dels/de les sotsdelegats/des es fa per ajudar en les funcions que se li atorguen als/a les delegats i delegades o per substituir-lo/a si és el cas, però és especialment important quan s’imparteix el currículum desdoblat. És per això que cal que el/la delegat/da i el/la sotsdelegat/da pertanyin cadascú a un grup desdoblat diferent.

El nomenament de delegat/da i de sotsdelegat/da tindrà vigència per un sol curs escolar. Si algú hagués de ser canviat, per ser baixa al centre o per altres causes, la persona tutora del grup farà la proposta del/de la nou/a delegat/da que haurà estat escollit pels/per les seus/es companys/es. El/La delegat/da ha de proporcionar amb el seu comportament una via d’exemple per als/per a les seus/es companys/es.

No podrà ser delegat/da o sotsdelegat/da d’un grup l’alumne/a que hagi tingut un expedient disciplinari durant el curs anterior.

Funcions dels/de les delegats/des i sotsdelegats/des:

a) Col·laborar amb el professorat i amb la Direcció de l’Institut Escola en la bona marxa del curs. Si, de forma excepcional, falta algun/a professor/a un cop passada l’hora d’inici de la classe, és obligació del/de la delegat i/o sotsdelegat, en aquest cas, cercar un membre de l’equip directiu i comunicar-li la incidència.

b) Representar l’alumnat en la vida docent, actuar d’interlocutor/a davant del professorat i dels altres òrgans del centre, preocupant-se per vetllar per una adequada convivència. Ésser portaveu dels/de les seus/es companys/es a les reunions de consell de delegats, i si s’escau, formar part de la comissió de delegats/des. Així com fer arribar la informació que com a representant de l’alumnat tingui el deure de transmetre.

c) Mirar pels drets i interessos de l’alumnat que representa, i sol·licitar al professorat i al/a la tutor/a en particular, les informacions i aclariments escaients (especialment avaluacions i criteris d’avaluació, material escolar, organització d’activitats, ...).

d) Fer arribar als/a les representats de l’alumnat al consell escolar (mitjançant la comissió de delegats) la problemàtica específica del grup que representa, així com traslladar al/a la tutor/a primer i al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a, si cal, les possibles queixes i/o suggeriments que derivin de la preocupació del grup classe.

e) Assistir obligatòriament a totes les reunions que se’l convoqui i informar al grup que representa dels acords presos.

f) Presentar en sessió de tutoria el plec de necessitats, inquietuds, propostes del grup respecte al procés d’ensenyament aprenentatge per tal de ser debatuts i que el/la tutor/a en traslladi les conclusions a la junta d’avaluació corresponent.

g) Com a representant del seu grup-classe, presentació de reclamacions fonamentades en els casos d’abandonament o defectuós compliment de les funcions educatives per part del centre.

h) El/La sotsdelegat/da compartirà amb el/la delegat/da el compliment d’aquestes funcions, i el/la substituirà en cas d’absència.

Si el/la delegat/da o sotsdelegat/da d’un grup comet una acció greu i és motiu d’expedient disciplinari, serà revocat/da en el seu càrrec.

Secció 2. El Consell de delegats/des

El consell de delegats/des, format pel/per la delegat/da de cada grup d’ESO i pels/per les representants dels/de les alumnes en el consell escolar, ostenta la representació del conjunt de l’alumnat. El centre fomentarà el funcionament del consell de delegats i delegades i protegirà l’exercici de les seues funcions per part dels seus membres.

Els/Les alumnes delegats/des formaran part del consell de delegats/des del centre durant tot el curs. Es convocarà una sessió constitutiva d’aquest consell, la qual haurà de celebrar-se abans de l’acabament del mes d’octubre. Aquesta convocatòria serà convocada pel membre de l’equip directiu responsable de la convivència al centre i assistiran a la mateixa el/la director/a, juntament amb l’altre membre de l’equip directiu responsable. En aquesta primera reunió se’ls informarà de les funcions del Consell de Delegats/des i se’ls donarà les instruccions pertinents i gestions que cal realitzar per poder-les dur a terme.

Són funcions del Consell de delegats/des:

a) Donar assessorament i suport als/a les representants de l’alumnat al consell escolar del centre.

b) Ser informat pels/per les representants de l’alumnat al consell escolar dels temes tractats en el consell escolar.

c) Elaborar informes per al consell escolar per iniciativa pròpia o a petició del consell.

d) Informar de les seues activitats a tot l’alumnat del centre. Cada delegat/da ha de donar informació als/a les companys/es del seu grup-classe.

e) Informar dels acords presos a nivell del consell de delegats/des o de grup-classe a la direcció del centre.

f) Elaborar propostes d’utilització de les instal·lacions, d’horaris d’activitats docents extraescolars, de modificació de les normes de funcionament i organització de centre que els afectin directament.

g) L’alumnat dels centres docents han de ser informats pels seus representants i pels de les associacions d’alumnes, tant sobre les qüestions pròpies del seu centre com sobre aquelles que afectin altres centres docents.

h) El centre fomenta el funcionament del consell de delegats/des establint reunions periòdiques amb la direcció per facilitar el coneixement entre els diferents delegats/des dels grups i acostar la direcció del centre als/a les delegats/des. Cada curs escolar es realitzarà al menys una reunió trimestral del consell de delegats/des presidida pel/per la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a.

L’alumnat pot constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a l’educació, per les normes reguladores del dret d’associació, per les disposicions establertes per la LEC (12/2009) i les normes de desplegament que se’n derivin, i per les normes de desplegament i pels estatuts de l’associació.

A fi de garantir el dret de reunió, l’alumnat a través dels/de les seus/es delegats/des comunicaran a prefectura d’estudis la intenció de reunir-se. Prefectura d’estudis els assignarà, dintre de les

possibilitats, el local més adient. Els/Les delegats/des es faran responsables de l’ordre i conservació del material i instal·lacions.

Les reunions de delegats/des es faran preferiblement durant el temps d’esbarjo i utilitzant hores lectives només si fos necessari.

Capítol 5. Altres òrgans i procediments de participació

Secció 1. Escola Oberta a la Comunitat

El projecte que té com a objectiu fonamental establir una millor relació pares/mares o tutors/es legals amb el centre, aprofitant els coneixements, les aficions o les professions dels/de les pares, mares o tutors/es legals dels/de les alumnes.

Amb aquest projecte es dóna a les famílies la possibilitat de participar de forma activa en les activitats formatives del centre.

De forma voluntària els diferents cicles demanen la col·laboració dels/de les pares/mares o tutors/es legals que tenen alguna cosa que aportar dins del currículum escolar i s’estableix un calendari d’activitats que es duran a terme durant el curs.

L’experiència ens ha demostrat en primer lloc la bona predisposició de les famílies i també la bona acollida i els bons resultats que aquestes activitats han representat per als/a les alumnes, fomentant la seua participació trencant la rutina de les classes, i fent que els/les pares/mares o tutors/es legals se sentin implicats/des en les activitats de classe i ens ajudin a ampliar els continguts de coneixement del medi.

S’aplicaran estratègies per dinamitzar la participació dels diferents sectors de la comunitat escolar, adaptades a les seues característiques i particularitats. I també s’afavoreix la participació d’associacions i entitats alienes a la comunitat educativa. Les actuacions previstes formaran part de la programació general anual del centre, pensem que el grau i la qualitat d'aquesta participació és un element clau per assolir un centre educatiu de qualitat.

Secció 2. Projecte 6/16 - Pla Educatiu d’Entorn

El centre forma part del Projecte 6/16 i/o Pla Educatiu d’Entorn de Tortosa, els objectius principals del qual són: èxit educatiu, igualtat d’oportunitats i atenció a les famílies. Facilitarem la participació dels membres de la comunitat educativa en el grup de treball, informarem i estimularem la participació dels/de les alumnes i de les seues famílies en les actuacions i activitats del pla educatiu d'entorn, no només com a beneficiaris sinó també com a membres coresponsables. Inclourem en la programació general anual de centre les actuacions previstes en el pla educatiu d'entorn.

Secció 3. Consell escolar municipal

El nostre centre forma part del Consell Escolar Municipal de Tortosa, per la qual cosa el/la director/a assistirà a les reunions que siguin convocades per aquest organisme. A la vegada se sumarà a les festes de lliure disposició que s’acordin en aquest consell municipal. Les festes locals seran les que es facin al poble de Jesús.

Secció

Es fomentarà la col·laboració de professorat jubilat. En fer-ho, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) L’aprofitament d’aquesta experiència no pot comportar l’ocupació de cap lloc de treball de la plantilla docent i s’ha de fer explícitament sota el concepte de voluntariat.

4. Professorat jubilat (DA 16a, decret autonomia)

b) El personal funcionari públic, professors i inspectors d’educació jubilats, que col·laborin amb els centres o serveis educatius gaudeixen de la cobertura de responsabilitat patrimonial i civil i d’accidents del Departament d’Ensenyament.

Capítol 6. Carta de compromís educatiu

La carta de compromís educatiu expressa els compromisos que cada família i el centre s'avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives.

Els compromisos expressats en cada carta s'entenen en el marc del respecte als drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis i pressuposen el respecte de la família al caràcter propi del centre.

Els compromisos es refereixen, com a mínim, al seguiment de l'evolució dels i de les alumnes, a l'acceptació dels principis educatius del centre, al respecte a les conviccions ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors educatius establerts a les lleis, a l'adopció de mesures correctores en matèria de convivència i a la comunicació entre el centre i la família.

Els continguts de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre, en el marc de les orientacions del Departament d'Ensenyament, amb la participació de la comunitat escolar, i són aprovats pel consell escolar.

Aquesta inclou el compromís de la família per acomplir i respectar el dret a la pròpia imatge, reconegut en l'article 18.1 de la Constitució espanyola i regulat per la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, que també està reconegut en el text constitucional en l'article 18.4 i regulat per la LLei orgànica 15/1999, de 13 de setembre, de protecció de dades de caràcter personal, en relació a les imatges que puguen realitzar durant les activitats celebrades al centre.

La carta és revisada periòdicament en els termes i terminis que acordin el centre i el/la pare, mare o tutor/a legal. L'actualització de la carta s'ha de realitzar, almenys, a l'inici de cada etapa educativa.

La carta de compromís educatiu i les seues modificacions és signada per la direcció del centre públic i pel/per la pare, mare o tutor/a legal de l'alumne/a. De la carta signada n'ha de quedar constància documental al centre i a la família.

TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Capítol 1. Aspectes generals Secció 1. Entrades i sortides del centre, canvis d’aula.

L'alumnat d'Ed. Infantil, Primària i ESO accedirà al centre per portes diferents.

Quan una família hagi d'informar d'algun aspecte al/a la mestre/a o professor/a, ho farà mitjançant una nota, un avís a l’agenda o li comunicarà a la persona que estigui a la porta. L’objectiu és no destorbar els/les mestres o professors/es a l'entrar.

Les entrades i sortides de classe es faran en ordre i silenci, no es pot córrer ni cridar, ni fer sorolls que destorbin les activitats del centre.

En cap cas l’alumnat, tant a l’entrada com a la sortida i en tots els accessos al centre, podrà córrer, jugar a pilota, o fer altres activitats que destorbin la resta de la comunitat educativa. En arribar al centre se situarà a la fila corresponent.

Respecte les entrades (matí, tarda i després del pati):

• L’alumnat d’educació infantil farà les files davant de la seua classe, on es trobarà amb el/la seu/a mestre/a i, en sonar el timbre, entraran a la seua classe en ordre i en silenci.

• L’alumnat d’educació primària se situarà en files davant la porta d’entrada a l’edifici, on es trobaran amb el/la seu/a mestre/a, i quan soni el timbre aniran tots junts a la seua classe acompanyats del/de la seu/a tutor/a, en ordre i en silenci.

• L’alumnat d’ESO entrarà a l’edifici al matí quan soni el timbre i anirà a la seua classe de forma ordenada, on es trobarà amb el/la seu/a professor/a. Es considerarà fora d’horari lectiu el moment que acabi de sonar la música de les pantalles ubicades al vestíbul. Després del pati, tot l'alumnat d'ESO formarà files en el pati de pedres, el professor que tingui classe amb el grup ha de recollir-los i acompanyar-los a classe en ordre.

Respecte les sortides (matí, tarda i abans del pati):

• L’alumnat d’educació infantil i cicle inicial d’educació primària se situarà en fila dins l’aula i un cop hagi tocat el timbre i el/la mestre/a doni per acabada la classe sortiran acompanyats del/de la seu/a mestre/a, en ordre i en silenci, fins la porta de l’edifici, on els recolliran les famílies o persona autoritzada per escrit.

• L’alumnat de cicles mitjà i superior d’educació primària se situarà en fila dins l’aula i un cop hagi tocat el timbre i el/la mestre/a doni per acabada la classe sortiran acompanyats del/de la seu/a mestre/a, en ordre i en silenci, fins la porta de l’edifici.

• L’alumnat d’ESO esperarà que toqui el timbre i el/la professor/a doni per acabada la classe, moment en què sortirà en ordre i en silenci, respectant en la sortida les fileres de primària. L’última persona en abandonar l’aula és el/la professor/a.

• A l’hora de sortir tots els/les alumnes que no tinguin cap activitat extraescolar o no es quedin al menjador hauran de sortir de l’institut escola.

Canvis d’aula:

• L’alumnat no podrà passejar-se pels passadissos entre períodes lectius, llevat dels casos en què hagin de fer canvis d’aula. Aquests canvis es faran amb la màxima rapidesa, ordre i silenci. El professorat s’encarregarà de la vigilància i de sancionar l’alumnat que no compleixi aquesta norma.

• L’alumnat de primària serà acompanyat pel/per la professor/a que estigui a càrrec de l’àrea que es va a realitzar, el/la qual en acabar la sessió els retornarà a la seua aula habitual.

• El de secundària anirà a l’aula corresponent on trobarà el/la professor/a. Durant el trajecte s’haurà de comportar i respectar les normes de convivència i no alterar el normal funcionament del centre. Si es detecta un comportament inadequat per a la normal convivència del centre se’ls advertirà verbalment al respecte i s’informarà el/la director/a. Si aquest tipus de conducta es repeteix se seguiran les normes indicades per a l’alumnat de primària el temps que es consideri necessari per poder reconduir la situació.

• En cap cas poden romandre al gimnàs, dutxes i/o aula d’informàtica sense la presència del/de la professor/a responsable, el/la qual anirà a buscar-los i serà l’últim/a en sortir de la dependència

Secció 2. Visites dels/de les pares, mares o tutors/es legals

Els/Les pares/mares o tutors/es legals no poden interferir en el normal desenvolupament de les activitats educatives en horari escolar. Les visites dels/de les pares/mares o tutors/es legals han d’estar concertades amb antelació amb el professorat. Els horaris d’atenció als/a les pares/mares o tutors/es legals es faciliten en les reunions d’inici de curs.

Secció 3. Activitats complementàries i extraescolars

Article 9 d’autonomia

Relació amb les activitats complementàries, extraescolars i serveis escolars

1. L’oferta i contingut d’activitats escolars complementàries, si n’hi ha, ha de ser coherent amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu del centre i han de contribuir a facilitar-ne l’assoliment, d’acord amb l’horari escolar establert legalment.

2. El contingut de les activitats extraescolars que s’ofereixin a través del centre ha de ser compatible amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu i ha de tenir en compte, si n’hi ha, el projecte educatiu territorial.

Les activitats complementàries són aquelles activitats que serveixen de complement a cadascuna de les àrees/matèries programades pels equips docents o departaments didàctics per a la seua realització al llarg del curs escolar i el seu objectiu principal és servir de suport i contribuir a la formació dels/de les alumnes en cadascuna de les àrees/matèries esmentades

Les activitats extraescolars són aquelles activitats que es realitzen fora de l’àmbit estrictament curricular amb finalitats educatives, culturals, lúdiques o esportives, podent ser organitzades per l’institut escola o l’AMPA. Malgrat no tractar-se d’activitats curriculars, han de contribuir al desenvolupament de l’esperit crític i de la creativitat, promoure actituds per a la convivència, el respecte, la col·laboració i la igualtat, l’estimació per l’esport i la salut, ... La seua participació té caràcter voluntari per part de l’alumnat i són, per tant, activitats no avaluables.

Sortides escolars curriculars

Són els diferents equips docents del centre els que proposen les sortides curriculars. Aquestes s’inclouran a la programació anual que es presentarà a inici de curs al consell escolar per a la seua aprovació. Totes les sortides escolars han de ser aprovades pel consell escolar, tot i que si es dóna el cas, el/la director/a pot autoritzar-les i presentar-les a la propera reunió del Consell Escolar.

L’alumnat menor d’edat haurà de presentar prèviament l’autorització familiar. Si no la presenta no podrà participar en l’activitat.

El professorat que proposa l’activitat, conjuntament amb el/la coordinador/a d’activitats, s’ha de fer càrrec del cobrament de les despeses i de lliurar la documentació necessària. El/La secretari/a és l’encarregat/da de llogar el mitjà de transport.

No es poden fer sortides amb menys de dos acompanyants. I la relació màxima d'alumnes/mestres, professors o acompanyants per a les sortides ha de ser la següent:

• Segon cicle d'educació infantil, 10/1

• 1r, 2n, 3r i 4t d'educació primària, 15/1

• 5è i 6è d'educació primària i ESO, 20/1

En cas que les activitats es prolonguin més d'un dia, les relacions màximes són:

• Segon cicle d'educació infantil, 8/1

• 1r, 2n, 3r i 4t d'educació primària, 12/1

• 5è i 6è d'educació primària, 18/1

Quan un grup és reduït, per facilitar i abaratir la sortida, l’activitat escolar s’inicia al lloc on es desenvolupa.

Viatges de fi d’etapa

• L’alumnat que finalitza l’educació primària realitza una sortida lúdico-educativa de 3 dies, organitzada pel centre.

• L’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria pot organitzar i efectuar viatge de fi d’estudis. El viatge haurà de contemplar a més de l’aspecte turístic, aspectes culturals, tècnics o científics, per al seu millor aprofitament.

o L’alumnat crearà una comissió pro-viatge fi d’estudis, supervisada i orientada pel/per la tutor/a de cada grup amb l’assessorament per part de la coordinació d’activitats i serveis escolars.

o Per a cada viatge hi haurà com a mínim un/a professor/a i un/a alumne/a responsable, i seran convocades a les reunions necessàries per aconseguir desenvolupar les activitats destinades a recollir fons i organitzar el viatge. Aquestes activitats seran controlades i orientades pel professorat responsable des d’inici del curs i sota la coordinació del/de la coordinador/a d’activitats escolars.

o La comissió, haurà de presentar a direcció el projecte de viatge de fi de curs per a la seua aprovació per part del consell escolar.

Secció 4. Vigilància de l’esbarjo

El temps d’esbarjo ha d’estar vigilat i dirigit pel professorat. El professorat de guàrdia de pati s’ha d’incorporar puntualment a la seua tasca. Cada professor/a té un espai adjudicat prèviament del qual se n’ha de fer responsable. Si es produeix alguna incidència, s’han de posar amonestacions i fer-les arribar a l’equip directiu.

S’ha de vigilar que l’alumnat del diferents cicles es quedi al seu pati, d’acord amb la distribució d’espais aprovada en la programació anual de centre.

L’alumnat també podrà estar-se a la biblioteca, respectant el torn d’ús de la biblioteca per cicles.

En cap cas es podrà romandre a les aules ni als lavabos. Durant les hores de classe es procurarà utilitzar el mínim possible els serveis, es procurarà fer-ho en sortir al pati i s’anirà als lavabos de l’espai on cada dia tinguin assignat el pati.

No es podrà jugar a les grades ni pujar a la part superior. Només podran, els grans, asseure’s als primers esglaons.

Està prohibit utilitzar cap tipus de pilota de reglament, només es pot jugar amb pilotes de foam.

Els passadissos, vestíbuls i portes d’accés del centre són zones de pas. Per raons de seguretat, no s’hi pot romandre durant el temps d’esbarjo.

Els embolcalls de l’esmorzar es llençaran a les papereres.

Durant els dies de pluja els/les alumnes d’educació infantil i primària romandran a la seua classe sota la vigilància del/de la seu/a tutor/a, i els/les alumnes d’ESO romandran al gimnàs sota la vigilància de dos mestres especialistes que no són tutors/es.

Secció 5. De les absències

Puntualitat i assistència del professorat

El professorat està obligat a complir l’horari de classe i de les activitats d’horari fix segons l’horari aprovat al claustre a inici de curs, així com el calendari d’activitats establert en la programació general anual del centre. A més, restarà obligat a ser present als claustres, reunions de coordinació i a les altres reunions extraordinàries no previstes en la programació general anual del centre que siguin degudament convocades per la direcció.

El/La professor/a ha de comunicar i justificar qualsevol retard a la direcció del centre. En cas que els retards fossin injustificats s’haurien de gestionar mitjançant l’aplicatiu que ens facilita el Departament, es comptabilitzarien com a absències injustificades.

En cas que un/a professor/a hagi d’estar absent del seu lloc de treball pels motius previstos a la llei d’absències i permisos, està obligat a comunicar-ho, sempre que sigui possible amb antelació, a la direcció del centre a fi que aquesta prengui les mesures oportunes per la seua substitució.

El professorat presentarà el document corresponent que justifiqui la seua absència. Si no fos així i es considerés l’absència injustificada es realitzarien les gestions que marca la normativa a aquest efecte.

En el moment de confeccionar els horaris del professorat es tindrà en compte un sistema de substitucions i a la vegada el professorat estarà obligat a deixar al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a, juntament amb la programació de la seua àrea o matèria les activitats, siguin de reforç i/o ampliació, que pugui realitzar l’alumnat en la seua absència.

La direcció del centre ha d’arxivar i tenir a disposició de les persones afectades, de la Inspecció d’Ensenyament i del consell escolar la documentació interna emprada per fer el control d’absències, els justificants presentats i les relacions mensuals acumulatives corresponents al curs. Totes les absències es donen a conèixer a les persones afectades a través de l’ATRI, les quals han de poder presentar-hi al·legacions.

Quan es produeixi una absència o una no puntualitat del personal docent, la direcció del centre ho anotarà a l’aplicació informàtica disponible a aquests efectes on s’especificaran les hores i si aquesta absència ha estat justificada. La relació de professors/es amb faltes d’assistència, justificades o no, es posarà en coneixement del Departament d’Ensenyament dins dels primers 10 dies del mes en curs. En cas que el retard i/o l’absència sigui injustificada, el Departament aplicarà la corresponent deducció a la nòmina. Aquesta deducció proporcional de retribucions en principi no té caràcter sancionador, es considera falta lleu, tot i que si la situació es continua repetint es podria arribar a considerar falta greu. .

Sortida i entrada de l’alumnat del centre en horari lectiu

▪ L’alumnat no podrà abandonar el centre durant les hores d’escolarització (temps d’esbarjo inclòs) sense ser recollits al centre pels/per les pares/mares, tutors/es legals o una persona autoritzada.

▪ L’alumnat del Conservatori i/o d’escoles municipals de música autoritzades que convalida, podran entrar una hora després si aquesta és la primera sessió del matí o de la tarda. A la resta d’hores hauran de romandre amb el/la professor/a de guàrdia. Podran sortir del centre a la darrera hora de classes o entre hores lectives sempre i quan vinguin els/les seus/es pares/mares, tutors/es legals o persona autoritzada per escrit a buscar-los.

▪ Quan un/a alumne/a entri al centre fora de l’horari d’entrada cal que passi per consergeria i justifiqui el motiu del retard. En cas d’arribar acompanyat, caldrà que la persona responsable l’acompanyi fins a consergeria per justificar el motiu del retard. A primera hora del matí, tot l'alumnat que arribi tard sense cap justificació, romandrà a l'aula de convivència fins a les 9 h. L'acumulació de tres retards suposarà una incidència lleu de l'alumne/a; quan acumuli tres incidències lleus s'aplicarà el protocol de disciplina establert a les NOFC. Des de consergeria s'informarà les famílies quan l'alumne acumuli dos retards en la mateixa setmana.

La concreció de l’horari per cada curs escolar quedarà reflectida a la Programació General Anual del centre, prèvia aprovació del consell escolar del centre de l’horari marc.

El disseny i la modificació de l’horari, a proposta de l’equip directiu, escoltat el claustre, i l’aprovació del consell escolar estarà subjecta a les condicions que estableixi la normativa en matèria de calendari escolar fixada, anualment, pel Departament d’Ensenyament.

Secció 7. Utilització dels recursos materials

Aula d’informàtica

El professorat la utilitzarà seguint l’horari marcat a inici de curs, en cas que hi hagi hores disponibles es farà la corresponent reserva anotant-ho a l’horari que hi ha a l’entrada de l’aula. Excepcionalment, i per causes justificades, es podrà sol·licitar un canvi puntual d’horari que s’acordarà amb el/la professor/a que tingui l’aula adjudicada en aquella franja horària.

L’ús de l’aula d’informàtica es farà seguint els següents criteris:

▪ L’accés dels/de les alumnes a l’aula d’informàtica es farà sempre en presència d’un/a mestre/a o professor/a.

▪ La utilització de les aules d’informàtica per part dels/de les alumnes ha de ser amb finalitat pedagògica i de recerca.

▪ Quan l’alumnat utilitzi Internet no podran accedir a pàgines de contingut violent, xenòfob, racista, eròtic o pornogràfic.

▪ Els/Les alumnes no podran descarregar fitxers o programes des d’Internet sense l’autorització d’un/a mestre/a o professor/a

▪ Els/Les alumnes només poden guardar els seus fitxers en els espais destinats a aquest efecte en l’ordinador que s’indiqui, és recomanable que a partir de cicle superior utilitzin el seu propi llapis de memòria si així els ho indica el/la mestre/a o professor/a

▪ Ningú no ha de modificar la configuració de les màquines, ni instal·lar o desinstal·lar programes sense l’autorització del/de la coordinador/a d’informàtica.

Secció 6. Horaris del centre

▪ Quan se surti de l’aula es tancaran els ordinadors i el canó, i també deixarem les cadires ben endreçades i la classe

▪ Els auriculars romandran a una caixa a l’armari. Si es necessiten, es trauran per utilitzar-los i en acabar es retornaran al seu lloc.

Laboratori-taller

A principi de cada curs escolar es designarà una persona responsable. Es notificarà al claustre. La normativa al respecte la trobarem a http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntranet/Inici/PortalCentres/pcSegureta t/Detall?p_proc=26585

El document principal es troba als annexos.

NORMES DE SEGURETAT AL LABORATORI

▪ Sobre el comportament:

1. S’ha de treballar al lloc assignat i sense desplaçar-se, si no és per indicació del/de la mestre/a o professor/a.

2. Les portes dels passadissos i espais entre taules han d’estar lliures.

3. Sobre la taula de treball només ha d’haver el material de la pràctica que s’està realitzant.

4. Totes les operacions que es realitzen al laboratori, els valors mesurats, els valors obtinguts, les observacions, ... s’han d’anotar al quadern de treball.

5. Al laboratori no es pot menjar, beure ni fumar.

6. Algunes pràctiques requereixen l’ús d’elements de protecció (ulleres, guants, mascareta). No us exposeu a realitzar-les sense protegir-vos.

7. En acabar la sessió, abans de sortir del laboratori, cal rentar-se les mans.

▪ Respecte el material de laboratori i els productes químics:

1. El material ha d’estar sempre molt net, tant a l’hora de fer-lo servir com en desar-lo en acabar la pràctica.

2. Abans d’utilitzar un aparell s’ha de conèixer el seu funcionament. En el cas dels aparells graduats, assegureu-vos que en coneixeu la sensibilitat. Si s’ha de pipetejar no ho feu mai amb la boca, feu servir les peres.

3. Si un aparell funciona connectat al corrent elèctric, llegiu la placa de característiques i assegureu-vos que sabeu com funciona abans de connectar-lo.

4. Alguns productes químics són corrosius i poden atacar els metalls Per evitar la seua acció, no col·loqueu mai directament un producte químic damunt d’un platet de la balança i netegeu les espàtules tot seguit de fer-les servir.

5. Els pictogrames de recipients per a productes químics indiquen la perillositat. Els productes químics, en cap cas, es poden tocar amb els dits, es poden provar o olorar i tampoc s’han d’apropar als ulls.

6. A l’hora d’emmagatzemar productes químics s’han de tenir en compte les frases de risc de les etiquetes. Hi ha incompatibilitats entre productes que podrien causar accidents en cas d’entrar en contacte. Si trobeu alguna ampolla o recipient sense etiquetar, doneu-li al/a la mestre/a o professor/a.

▪ Respecte als residus generats:

1. Els residus generats a les pràctiques de laboratori poden ser productes perillosos per al medi ambient. No es poden llençar a la paperera o abocar a l’aigüera sense permís del mestre/a o professor/a.

2. Els residus perillosos per al medi ambient s’han d’emmagatzemar convenientment separats i identificats. Alguns es poden diluir i abocar a l’aigüera. Seguiu, en cada cas, les instruccions del/de la mestre/a o professor/a.

▪ Respecte les instal·lacions:

1. No es pot utilitzar el gas ni el corrent elèctric sense permís.

2. No toqueu cap producte ni aparell dels armaris sense autorització

Aula de música

Normes generals per quan s’usa l’aula de música

1. No es pot menjar ni beure a l’aula.

2. Complir l’horari establert. En cas de necessitats diferents, sol·licitar-ho a l’equip directiu.

3. L’alumnat ha de ser respectuós tant amb el material de l’aula com pels gustos i diversitat d’estils, grups i cultures musicals.

4. Quan s’acaba l’activitat es tanca el canó i l’ordinador.

Normes d’ús del material (instruments) de l’aula de música

1. Prohibit tocar els instruments sense permís del/de la mestre/a o professor/a.

2. Tocar els instruments amb cura essent conscients que són instruments de música i no joguines.

3. Un cop utilitzats els instruments, deixar-los un altre cop al seu armari corresponent.

4. No es permet treure instruments fora de l’aula de música sense el permís del professorat de música.

Gimnàs i material esportiu

Tots els usuaris per gaudir d’un bon ús del gimnàs, han de tenir en compte la següent normativa:

▪ El gimnàs està destinat per la pràctica de l’àrea d’educació física i altres que siguin autoritzades per l’equip directiu del centre.

▪ Els/Les alumnes no podran entrar dintre el gimnàs fins que no arribi el/la mestre/a o professor/a.

▪ No està permès fumar a cap espai de la instal·lació (vestidors, magatzem de material, etc).

▪ És obligatori respectar els horaris establerts per la direcció del centre per cada curs. En cas de necessitats diferents, cal sol·licitar-ho a l’equip directiu

▪ Per motius d’higiene i neteja, tots els usuaris, per fer ús del gimnàs, han de portar sabatilles adequades per fer l’educació física.

▪ Queda totalment prohibida l’entrada al gimnàs de beguda i menjar.

▪ És obligatori deixar els vestidors en bones condicions per als usuaris posteriors.

Ús del material

▪ Compartir i respectar el material d’educació física, amb la resta de professorat de l’àrea d’educació física.

▪ És obligatori fer un bon ús del material d’educació física.

▪ Col·laborar en recollir el material quan s’acabi l’activitat, deixant la sala ordenada com s’ha trobat. El/La mestre/a o professor/a ha de supervisar el material un cop acabada la sessió d’educació física.

▪ El material d’Educació Física només s’usarà a les classes d’Educació Física o, en casos especials, sota la responsabilitat d’un/a altre/a mestre/a o professor/a

▪ El material de psicomotricitat només s’usarà a les classes de psicomotricitat o, en casos especials, sota la responsabilitat d’un/a altre/a mestre/a o professor/a.

▪ Queda totalment prohibit utilitzar l’aula de psicomotricitat i el material d’Educació Física d’educació infantil, excepte algun cas especial i sota l’autorització de l’equip directiu.

▪ Cap alumne/a pot entrar sol/a al magatzem del material, ja sigui el de dins del gimnàs o el de fora, i només ho farà de forma especial en aquelles ocasions en què es necessiti, però sota la responsabilitat d’un/a mestre/a o professor/a.

Altres

• Decorats: es guardaran al magatzem del costat de l’escenari del gimnàs.

• Megafonia i equip de so: Cal demanar-ho a l’equip directiu i aquest comunicarà a la persona encarregada de muntar-los i, en acabar l’activitat, desmuntar-los i tornar-los a guardar.

Secció 8. Actuacions en el supòsit de retard en la recollida de l’alumnat a la sortida del centre

El centre públic ha d’exposar en un lloc visible l’horari màxim de recollida dels/de les alumnes. El centre ha de determinar la persona o persones que es faran càrrec dels/de les alumnes un cop se superi el temps fixat per a la recollida, ja que en cap cas l’alumne/a no es pot deixar sol/a.

Amb caràcter general serà el/la tutor/a qui realitzi aquestes gestions amb la col·laboració de la TEI, si s’escau.

Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida dels/de les alumnes un cop acabat l’horari escolar, es procurarà contactar amb la família o els/les tutors/es legals de l’alumne/a. Un cop esgotats sense efecte els intents de comunicació amb la família o amb els/les tutors/es legals, i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona de l’institut escola que fins aquell moment hagi estat a càrrec de l’alumne/a comunicarà telefònicament la situació a la guàrdia urbana o policia local i acordarà amb ells la fórmula per lliurar-lo/a a la seua custòdia.

La reiteració freqüent d’aquests fets amb una mateixa família, en la mesura que comporta una manca d’assumpció de les responsabilitats de custòdia dels menors que li correspon, s’ha de tractar de manera similar als supòsits d’absentisme. En darrer terme, la direcció del centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació n’ha de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció d’Ensenyament.

A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a la reiteració de recollides tardanes després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del centre n’ha d’informar la direcció dels serveis territorials.

L’absentisme pròpiament dit és l’absència reiterada i no justificada al centre educatiu de l’alumne/a en edat d’escolarització obligatòria, tot i que hi ha altres realitats, que sovint s’inclouen dins aquest terme, com l’abandó, la no-escolarització o la desescolarització

Secció 9. Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat

Cada centre dissenya i implementa estratègies i actuacions per a la prevenció, la diagnosi i l’actuació precoç contra l’absentisme escolar. Aquestes actuacions es duen a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i els serveis socials del municipi i inclouen mecanismes per a la detecció de l’absentisme, anàlisi de factors de risc, protocols d’intervenció, processos de reflexió sobre els resultats aconseguits en la millora de l’assistència a classe dels/de les alumnes absentistes i mesures pedagògiques per garantir l’èxit del retorn dels/de les alumnes absentistes al centre. Les orientacions del Departament d’Ensenyament es poden trobar a “Projecte de convivència” al web de l'XTEC.

Quan en els/les alumnes de l’educació obligatòria es produeixi un cas d’absentisme escolar, el centre s’ha de posar en contacte amb els/les pares, mares o tutors/es legals per tal d’assabentarlos de la situació i recordar-los les obligacions que tenen de vetllar per la correcta escolarització dels seus fills i filles.

Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació n’haurà de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció d’Ensenyament.

A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a l’absentisme després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del centre n’ha d’informar la direcció dels serveis territorials per tal que, si és el cas, es posi en coneixement de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

El procediment detallat d’actuació en situacions d’absentisme de l’alumne/a ha d’explicitar-se en les normes d’organització i funcionament del centre. Seguirem el “Protocol d’absentisme de la ciutat de Tortosa” que es troba a l’annex.

Secció 10. Admissió d’alumnes malalts i dels accidents

Admissió d’alumnes malalts

• L’ alumne/a que pateixi una malaltia susceptible d’encomanar-se, no pot assistir a l’escola fins a la seua total recuperació.

• Si a l’escola es detecta que un/a xiquet/a no es troba bé o pateix alguna malaltia infecciosa s’avisarà a la família perquè el vinguin a buscar.

• És obligació dels/de les pares/mares o tutors/es legals informar a l’institut escola de les malalties (cròniques o no) que tinguin els/les xiquets/es S’haurà d’informar en el moment de la preinscripció o matricula o tan bon punt sigui diagnosticada i s’aportaran els informes corresponents amb les mesures i el protocol que cal seguir si es tracta d’alguna malaltia que pugui requerir actuacions urgent per part del professorat.

• El personal de l’institut escola no administrarà cap tipus de medicament excepte en el cas de malalties cròniques (asma ...), paracetamol si es té la corresponent autorització o altres casos particulars, sempre que hi hagi la prescripció mèdica i l’autorització de la família conforme el personal del centre li pot donar la medicina.

Recomanacions elaborades per la Societat Catalana de Pediatria i pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per administrar el paracetamol als infants a les escoles:

▪ Cal tenir l’autorització del pare, mare o tutor, que s’ha de demanar en el moment de matriculació de l’alumnat.

▪ La febre és un símptoma caracteritzat per un augment de temperatura per sobre de 37 ºC que sovint s’acompanya de malestar. És molt freqüent en l’infant. La febre és en si mateixa un mecanisme de defensa de l’organisme contra la malaltia i, per tant, no cal tractar-la de forma

immediata amb medicaments. Podem utilitzar mesures físiques per fer abaixar la temperatura i disminuir-ne les molèsties: si té malestar, fred o esgarrifances es recomana no abrigar-lo i donar-li aigua a glopets. Davant d’un infant amb febre de 38 ºC o més l’escola ha de contactar amb el pare, mare o tutor i demanar-li que el reculli tan aviat com pugui. Mentrestant, si la febre és igual o superior a 38 ºC es recomana administrar un antitèrmic/analgèsic. El fàrmac de referència i més utilitzat arreu és el paracetamol, per la seva bona tolerància i la relativa absència d’efectes secundaris.

▪ Encara que no es tracti d’una urgència, un infant amb febre no ha de quedar-se a l’escola fins que finalitzi la jornada escolar.

Model autorització document annex

Protocol diabetis

Documentació que ha de presentar la família (document annex)

1. Mantenir a l’abast de l’infant els productes rics en hidrats de carboni facilitats per la família (sucre, sucs de fruita, galetes ...), tant a l’aula com en els espais on realitzen altres activitats, inclosa l’activitat física.

2. Considerar que el nen o nena amb diabetis haurà de poder anar al lavabo i beure aigua durant l’horari escolar, i que pot haver de menjar fora d’hores en situacions puntuals i abans de fer activitat física.

3. Mantenir el glucagó en un lloc refrigerat i a l’abast del personal del centre.

4. Subministrar aliments rics en hidrats de carboni (sucre, sucs de fruita....) en cas d’hipoglucèmia (baixada de sucre) que es caracteritza per un ensopiment i baixada del to vital de l’alumne o alumna. Si la hipoglucèmia és greu (pèrdua de coneixement), cal administrar el glucagó i avisar els serveis d’emergències mèdiques (061) i a la família. En cas de pèrdua de coneixement, NO S’HA DE DONAR RES QUE S’HAGI D’INGERIR PER LA BOCA.

5. Informar el personal del centre educatiu i, si escau, el del servei del menjador escolar i d’altres activitats no lectives, de què és la diabetis i els trets bàsics per reconèixer la situació extrema (hipoglucèmia) i com cal actuar. Per fer-ho es pot comptar amb la col·laboració de l’Associació de Diabètics de Catalunya (adc@adc.cat / 93 451 36 76).

6. Facilitar el menú del menjador escolar a la família, en cas que l’alumne o alumna es quedi a dinar, per tal que es pugui valorar la necessitat d’algun ajustament.

7. Informar els/les pares, mares o tutors/es dels canvis significatius d’horaris i activitats (sortides, festes, ...).

8. En el cas dels infants no autònoms que es queden a dinar al centre educatiu, l’institut escola ha de determinar, en col·laboració amb la família, la persona que en l’espai del migdia ha de realitzar el control de glucosa i l’administració d’insulina (seguint les recomanacions de la pauta d’intervenció estàndard de l’informe d’endocrinologia elaborat pel Departament de Salut). Aquesta persona pot ser un familiar, personal voluntari del centre educatiu, de l’Associació de Diabètics de Catalunya, de l’AMPA, personal del servei de menjador, etc. En els supòsit que no es trobi cap persona que voluntàriament ho pugui fer, un monitor o monitora del menjador haurà d’assumir aquesta funció. Caldrà que la família sol·liciti i autoritzi per escrit la seua administració. El Departament de Salut facilitarà l’ensinistrament de les persones que hagin de dur a terme aquest control de glucèmia i l’administració d’insulina a través l’Associació de Diabètics de Catalunya.

9. Col·laborar en el control de glucosa en situacions d’inestabilitat de la malaltia.

10.Col·laborar amb la família per a l’adaptació dels nous ritmes del nen o nena a l’escola.

11.Comunicar al centre d'atenció primària (CAP) més proper l'escolarització d'un nen o nena amb diabetis al centre escolar (model estàndard).

Protocol al·lèrgies Annex

Documentació de la família

1. Els/Les pares/mares o tutors/es legals hauran d’informar el/la tutor/a del nen/a del tipus d’al·lèrgia o intolerància i dels símptomes i reaccions que pateix.

2. En cap cas es pot donar a un infant al·lèrgic un aliment sense el consentiment dels/de les pares/mares o tutors/es legals.

3. Si un nen rebutja un aliment, no s’ha d’obligar mai a que mengi.

4. Alguns dels materials escolar utilitzats a l’aula, poden tenir llet de vaca, ou, fruits secs, soja, làtex i/o altres al·lèrgens

5. És molt necessari repassar juntament amb el/la mestre/a del/de la nen/a el material escolar per facilitar productes alternatius.

6. La gran majoria d’aliments consumits habitualment a l’institut escola, com ara: pastissos, croissants, galetes, pa de viena, baguettes, pa de motlle, xocolata, cremes de cacau, dolços de producció industrial, llepolies, caramels, xiclets, embotits, pernil dolç, fuet, frankfurts, patés i una llarga llista d’aliments tenen aquests al·lèrgens, que els/les nens/es al·lèrgics/ques han d’evitar.

7. Els sabons, les cremes de mans, les tovalloles infantils i una llarga llista de cosmètics, poden contenir al·lèrgens.

8. Els/Les pares/mares o tutors/es legals s’encarregaran de proporcionar llistes d’aliments a evitar i de revisar el material escolar, ja que gairebé sempre hi ha alternatives.

9. És molt important que l’alumne/a pugui gaudir i participar de totes les activitats de l’aula i també de les extraescolars (colònies, excursions...) sense que això li suposi un risc o bé hagi de sentir-se diferent.

10.Recomanacions i mesures a tenir en compte:

• Tenir sempre en lloc visible la informació i els telèfons de contacte per a casos d’urgència.

• Tenir en compte els ingredients amb què estan fets alguns materials escolars ja que la majoria contenen làtex i altres al·lèrgens, com ara plastilines, pintures, vernissos, etc. I buscar materials alternatius .

• Evitar tenir mascotes a l’aula, com ara peixos, ocells, tortugues, etc. ja que el pinso pot contenir al·lèrgens (ou, llet de vaca, fruits secs, soja, peix, ...)

• És molt important fer adonar als/a les alumnes que no han d’oferir cap tipus d’aliment que pugui ser perjudicial i explicar-los el per què.

• Si un/a nen/a rebutja un aliment mai no s’ha d’insistir que el prengui, encara que l’educador/a estigui segur que se’l pot menjar.

• També s’ha d’ensenyar al/a la nen/a afectat/da a no acceptar cap aliment ofert per una altra persona. Una tasca que correspon als/a les pares/mares o tutors/es legals i educadors/es.

• En les excursions i sortides cal tenir en compte el lloc escollit i tots els recursos de què pugui disposar l’institut escola (com ara la presència del/de la vetllador/a).

11.L’esmorzar:

• És important que l’esmorzar es faci dins l’aula, ja que és un espai més controlable perquè cada alumne/a esmorza assegut a la seua taula.

• Tenir cura del material que s’utilitza a l’hora de beure i menjar.

• Desar els tovallons i gots per separat per evitar una possible contaminació.

• Netejar bé les mans i la cara als/a les alumnes abans de sortir al pati, per evitar possibles reaccions que es produeixen al contacte.

• Treure de la classe i de la paperera les restes d’aliments que puguin suposar risc.

• Evitar tenir a l’aula aliments que suposin un risc.

• Evitar que els/les alumnes s’emportin al pati envasos, restes de menjar, etc.

• Netejar bé les taules i cadires on s’ha esmorzat o menjat.

12.Relació amb els iguals:

• S’han de treballar amb els/les alumnes actituds de respecte a les diferències, tolerància, col·laboració, expressió d’afectivitat i necessitats, etc. És important també fomentar actituds que desenvolupin la identitat, l’autonomia, l’autoestima, el coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions, etc

• Es pot fer un treball amb els/les alumnes sobre la conveniència d’una alimentació sana i adequada, fent esment que no per a totes les persones són bons els mateixos aliments. Intentar treballar el tema sempre respectant els/les alumnes i no fent sentir diferent a ningú per les seues característiques.

• S’hauria de desvincular l’hora d’esbarjo de l’esmorzar o qualsevol altra activitat relacionada amb els aliments, per tal d’evitar una manca de relació amb els iguals a l’hora del joc.

Protocol epilèpsia

Veure annex

Accidents de l’alumnat

Sempre que es presenti una situació que es pugui interpretar mínimament greu es farà el següent:

▪ El professorat responsable del grup-classe ajuda i atén l’accidentat/da i avisa o fa avisar la direcció. Si l’accident és lleu, a cada un dels edificis hi ha una petita farmaciola on es poden trobar els elements i les instruccions bàsiques per fer front a aquest tipus d’eventualitats.

▪ Si requereix atenció mèdica, se sol·licita la unitat de servei d’urgències mèdiques (112).

▪ Es comunica als/a les pares/mares o tutors/es legals l’incident. En cas que no es localitzi els familiars de l’alumne/a accidentat/da, un/a professor/a acompanyarà l’alumne/a fins al centre hospitalari i romandrà amb ell/a fins que acudeixi la família.

▪ En tots els casos, quan el/la mestre/a o professor/a responsable hagi d’abandonar la classe, s’enviarà des de direcció un/a altre/a mestre/a o professor/a que atengui la resta de l’alumnat.

Accidents del professorat i PAS

D'acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, el/la director/a del centre educatiu públic del Departament ha de notificar als serveis territorials qualsevol accident o incident laboral que hagi sofert el personal que treballa al centre, se'n segueixi o no una baixa de la persona afectada. Aquesta notificació s'ha de fer d'acord amb el model "Full de notificació d'accident, incident laboral o malaltia professional" degudament formalitzat.

Una còpia del full de notificació d'accidents s'ha de lliurar a la persona afectada i una altra s'ha de conservar a l'arxiu del centre.

Com notificar un accident laboral

1. Comunicar l’accident a la direcció del centre o al superior jeràrquic qui emplena el formulari següent: Full de notificació d'accident, incident laboral o malaltia professional

2. Trametre el Full a la Direcció dels Serveis Territorials. S’avança per correu electrònic o fax.

3. Terminis de notificació:

• Immediatament: en cas d’accident mortal.

• 24 hores: en cas d’accidents amb baixa molt greus, accidents greus i accidents que afectin a més de quatre persones.

• 48 hores: en cas d’accidents amb baixa lleus, accidents sense baixa i incidents laborals.

Circuit d’assistència sanitària

Personal adscrit al Règim General de Seguretat Social

1. Demanar a la direcció del centre o al superior jeràrquic el volant d’assistència mèdica, degudament emplenat i signat. Descarregueu-vos el volant d'assistència sanitària d'ASEPEYO

2. Visitar un centre assistencial d’ASEPEYO.

3. Trametre el document justificatiu d’assistència de la mútua a la direcció del centre o a la persona responsable de la unitat on està adscrit el personal treballador.

Més informació

Instrucció 1/2007, de 27 de juny, del Departament de Salut que articula l’actuació dels diferents òrgans que poden intervenir en la valoració de la contingència professional.

Personal adscrit al Règim de MUFACE

1. Comunicar l’accident a la direcció del centre o al superior jeràrquic.

2. Visitar el centre assistencial de l’entitat d’assistència sanitària col·laboradora de MUFACE al qual pertany la persona accidentada. S’ha de fer servir l’imprès “Comunicat mèdic per a situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural” de MUFACE. Descarregueu-vos el comunicat a l'apartat d'Informes de baixa de MUFACE.

3. Una vegada rebuda l’assistència, trametre l’imprès anterior al superior jeràrquic amb la documentació complementària disponible.

Més informació

Ordre APU/3554/2005, de 7 de novembre, per la qual es regula el procediment per al reconeixement dels drets derivats de malaltia professional i d’accident en acte de servei en l’àmbit del mutualisme administratiu gestionat per MUFACE (BOE núm. 275, de 17.11.2005).

Secció

Seguretat

Pla Prevenció de Riscos Laborals (annex)

La direcció, juntament amb el/la coordinador/a de riscos laborals, vetllaran per la seguretat del recinte i les instal·lacions escolars, tenint cura en considerar els elements de seguretat de què ha d'estar proveït el centre.

11. Seguretat, higiene i salut

Les funcions del/de la coordinador/a de riscos laboral relacionades amb promoure i coordinar les actuacions derivades del pla d'emergència són:

• Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació.

• Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.

• Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.

• Revisar periòdicament els equips contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.

La direcció tindrà cura que la realització d'obres i tasques de manteniment, reparació i conservació no interfereixi la normal activitat del centre o bé es programi una distribució diferent de les activitats, de manera tal que resultin al màxim d'independents possible en els espais i/o temps.

L’institut escola disposa del pla d’emergència i evacuacions, actuacions en els supòsit de seismes, Aquestes normes es donaran a conèixer a l'inici de cada curs, a l'alumnat, al professorat, a la resta de personal i a la comunitat educativa

Es realitzarà, com a mínim, un simulacre d'evacuació al curs seguint les instruccions que ens marca el Departament.

Simulacre d'evacuació als centres educatius

Durant el primer trimestre del curs escolar, els centres també han de comprovar que el pla d'emergència està actualitzat.

Abans de les vacances de Nadal, els centres educatius han de fer, com a mínim, un simulacre d'evacuació i/o confinament. L'objectiu és que l'alumnat, el professorat i el personal d'administració i serveis conegui com ha d'actuar en cas d'emergència, tenint en compte que, d'un any per l’altre, molts centres fan reformes que poden modificar els circuits d'evacuació.

Els centres han de comunicar a l'adreça de correu electrònic de la Direcció General de Protecció Civil simulacres_ pc@gencat.cat i amb una antelació de 10 dies a la data del simulacre, la següent informació:

• Nom del centre educatiu

• Dia i hora previst per realitzar el simulacre (d’evacuació o confinament)

• Nombre aproximat de persones que s’han d’evacuar.

• Ubicació del punt de reunió

Així mateix, el dia de la realització del simulacre, els centres educatius simularan la trucada al 112 d’acord amb la guia de trucades de simulacres en centres educatius

La valoració de la realització dels simulacres s'incorporarà al pla d’emergència i es remetrà a la delegació territorial del Departament d’Ensenyament. Els resultats d'aquestes valoracions seran tinguts en compte per a la millora i actualització del pla d'emergències i evacuacions.

Totes aquestes accions estaran supervisades pel/per la coordinador/a de riscos laborals

Higiene

És exigible/imprescindible una bona higiene de les persones que comparteixen el mateix espai, les famílies són responsables de la higiene de llurs fills/es, tant personal com de la roba que porten. Els/Les tutors/es vetllaran per assegurar aquest aspecte en els/les seus/es alumnes, actuant de la manera més convenient per facilitar la integració de tots/es els/les alumnes i la cohesió del grup, i informant a la CAD en cas que es detecti una possible negligència de les famílies en l’atenció dels menors.

Els/Les alumnes que tinguin polls han de romandre a casa fins la total eliminació de polls i llémenes. Aquesta circumstància l’ha de comprovar el personal del centre (tutor/a, direcció) davant dels/de les pares/mares o tutors/es legals, quan el/la xiquet/a es vol reincorporar a l’activitat normal de l’aula.

Vacunacions i revisions mèdiques

L'administració de les vacunes que es fa en els centres educatius està regulada pel Decret 155/1993 d'1 de juny d'actualització del Programa de salut escolar. A l'article 5 s'especifica que l'execució del Programa de salut escolar als centres educatius (entre altres l'administració de les vacunes en els centres educatius) correspon als ajuntaments. A l'article 10 s'especifica quines són les vacunes que en cada cas s'han d'administrar.

Per conèixer quines són les vacunes que s'administren a cada edat, es poden trobar actualitzades al Calendari de vacunacions sistemàtiques, del Departament de Salut. Tot i això, és el mateix departament, qui es posarà en contacte amb el centre per planificar aquestes actuacions.

També es realitzaran les revisions mèdiques a l’alumnat de P4 i al de recent incorporació al centre.

Per realitzar totes aquestes accions caldrà l’autorització prèvia de les famílies a les quals se’ls hi facilitarà el model oficial d’autorització.

Un cop realitzades aquestes accions s’emplenarà l’imprès oficial conjuntament amb el personal sanitari que hi ha intervingut i es lliurarà a l’EMD

Secció 12. Altres

En relació a l’ordre

▪ La porta del recinte escolar s’obrirà cinc minuts abans d’entrar a les classes. Des de l’obertura de la porta fins l’entrada a les classes no es podrà jugar a pilota al pati ni córrer.

▪ Hi ha un timbre, als despatxos, que tocarà algun membre de l’equip directiu a les hores previstes a la programació per tal de ser el màxim puntuals tant a l’hora d’entrar com a la de sortir i el temps d’esbarjo. Tot i que és funció de l’equip directiu, es permetrà tocar el timbre a l’alumnat de sisè a les sortides, sempre seguint les instruccions del membre de l’equip directiu que estigui al despatx.

▪ La porta del recinte escolar es tancarà cinc minuts després de l’hora d’entrada. El/La conserge és l’encarregat d’obrir i tancar la porta i, en la seua absència, l’equip directiu.

▪ Quan algú truqui el timbre de la porta d’entrada, l’administratiu/va obrirà la porta. Quan no hi hagi l’administratiu/va ho farà el/la conserge i/o l’equip directiu. En la seua absència a la zona dels despatxos ho pot fer qualsevol mestre/a o professor/a que ho senti, i sempre després d’identificar qui truca.

▪ No es permet menjar ni beure ni mastegar xiclet a l’hora de classe.

▪ Per tal de treballar els hàbits de dieta saludable es motivarà els/les alumnes a portar esmorzars saludables.

▪ No s’ha d’embrutar ni tirar papers al terra.

▪ Els/Les alumnes portaran el material que demana cada mestre/a o professor/a de cada matèria a classe, i aquest s’utilitzarà d’acord amb les indicacions del mestre/a o professor/a.

▪ El material fungible que els proporciona el centre l’usaran per a la finalitat a la qual està destinat sense malbaratar-lo.

▪ Per realitzar l’assignatura d’Educació Física o psicomotricitat els/les alumnes hauran de portar l’equip esportiu: pantaló curt a l’estiu, samarreta esportiva, calçat adequat i xandall, i també a Primària i a Secundària un necesser amb sabó, colònia, pinta i tovallola per tal de netejar-se en acabar la classe.

En relació a la conservació i ús de les instal·lacions per part de l’alumnat

▪ Per tal de conservar l’edifici i les instal·lacions del centre es respectaran i utilitzaran correctament els béns mobles i les seues instal·lacions.

▪ S’utilitzaran adequadament els serveis i lavabos del centre

▪ Els desperfectes produïts de forma voluntària o negligent caldrà subsanar-los i/o fer-se’n càrrec de les despeses els/les pares, mares o tutors/es legals.

▪ En cas d’embrutar conscientment parets, mobiliari o instal·lacions, els/les alumnes ho hauran de netejar.

▪ L’alumnat ha de col·laborar a mantenir net l’institut escola, no menjant ni bevent a les aules, i evitar fer-ho als passadissos. Hauran de dipositar les deixalles a les papereres o contenidors corresponents, col·laborant en el reciclatge del material: papers, brics, paper d’alumini, plàstics, ...

En relació a les aules

▪ Entre classe i classe, l’alumnat que no hagi de canviar d’aula ha de romandre-hi, sense sortirne, amb una actitud de respecte.

▪ L’alumnat haurà de respectar el dret a l’estudi dels/de les seus/es companys/es. Per tant, hauran de seguir en tot moment les indicacions del professorat. Aquest mateix comportament se seguirà també a la biblioteca.

▪ Per tal d’evitar la desaparició d’objectes personals de l’alumnat i possibles desperfectes als materials de les aules, quan no hagi docència a l’aula, l’alumnat no pot quedar-se a l’aula si no és amb la presència d’algun/a mestre/a o professor/a.

▪ S’ha de tenir cura d’apagar els llums, l’ordinador i el canó de vídeo, i que l’aula quedi ordenada. El/La mestre/a o professor/a serà l’encarregat/da de comprovar-ho i no deixarà sortir l’alumnat fins que tot estigui ben endreçat i sense papers pel terra.

▪ En acabar l’última sessió del dia es deixaran les cadires sobre la taula.

▪ L’alumnat no pot sortir de l’aula abans que soni el timbre de final de classe. Amb tot, la sessió acaba quan així ho determini el/la mestre/a o professor/a.

▪ A partir de cicle mitjà, durant les classes no es podrà anar al lavabo, excepte quan hi hagi una urgència o una raó de pes

▪ L’alumnat pot portar aigua embotellada al centre per beure. Durant la classe serà el professorat que l’estigui impartint l’encarregat de prendre les mesures necessàries perquè no esdevingui motiu de distracció per al/a la propi/a alumne/a o per a la resta de l’alumnat de la classe.

▪ Al centre està prohibit l’ús inadequat de telèfons mòbils, en qualsevol dels seus espais (inclosos els passadissos, els lavabos i els patis). Si s’incompleix la norma, el professorat confiscarà l’aparell, després que l’alumne/a l’hagi apagat i hagi tret la targeta, i el lliurarà a la Direcció del centre, on serà custodiat. S’avisarà els/les pares/mares o tutors/es legals perquè vinguin a recollir-lo. El centre declina qualsevol responsabilitat sobre l’eventual desaparició de mòbils. Tanmateix, es podrà fer ús dels mòbils per a alguna tasca educativa, sempre i quan el/la mestre/a o professor/a ho consideri necessari per al desenvolupament d’alguna activitat curricular i sota la seua vigilància.

▪ La prohibició anterior també s’estén a l’ús d’auriculars, MP4 o qualsevol altre aparell que pugui interferir el desenvolupament de les classes i la convivència al centre. Per tant, s’aplicaran les mateixes mesures.

En relació a l’ús dels correus electrònics corporatius

El correu corporatiu de centre és nominal per cada alumne/a i docent del centre, té una finalitat educativa i de comunicació interna amb la comunitat educativa de l’Institut Escola Daniel Mangrané. L'alumnat ha de fer un ús responsable d'aquest servei i emprar-lo per aquestes tasques. El centre no es farà responsable de l'ús inadequat i amb altres finalitats que es puguin dur a terme per part de l'alumnat. La família i/o representants legals de l'alumnat seran informats de la posada en funcionament del servei i de la inclusió d'aquesta normativa a les NOFC del centre.

En relació a l’ús dels equipaments digitals del centre

Sempre i quan es faci ús durant les activitats lectives i a proposta dels docents dels dispositius informàtics dels que disposa el centre (cromebooks, pantalles digitals i material de robòtica), i es produeixi un trencament o deteriorament, per decidir la resolució de la incidència es valorarà:

• En cas de produir-se de manera fortuita, sense intencionalitat ni manca d'atenció ni intenció per part de l'alumnat, es farà la reposició per part del centre.

• En cas de produir-se de manera intencionada o per mal ús de l'alumnat, aquest haurà de fer-se càrrec de la reposició del material, quedant exclòs de poder tornar a fer-ne ús, fins que s'hagi solventat la incidència. I, si s’escau, s'activarà el protocol de disciplina en funció de les conductes contràries a les normes de convivència del centre recollides en el “Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes perjudicials per a la convivència al centre”

Les famílies signaran, en matricular-se al centre o en el cas de l'alumnat que ja tenim matriculat, en iniciar-se el curs, un document d'acceptació d'aquesta normativa. Mentre no estigui signat el document, no es podrà fer ús del material.

• Pel que fa referència al protocol que es seguirà en relació amb els equipaments rebuts dins el Pla d'educació digital de Catalunya 2020-23 que promou el Departament d'Educació, es posaran a disposició de l'alumnat els equipaments digitals que es vagin rebent al centre.

L’alumnat tindrà la responsabilitat d'assegurar-se que es manté en bon estat al llarg de tot el curs. No és el seu ordinador en propietat, sinó que el centre el deixa en préstec. Els dispositius es quedaran habitualment a l'Institut Escola. No obstant, si alguna família vol demanar poder fer ús de l'ordinador a la seva casa, caldrà que signi un full d'acceptació de responsabilitat pel que se'n farà càrrec en cas de deteriorament o pèrdua.

Des del centre, sempre i quan es tingui la validació del Departament d'Educació, s'establirà una quota d'inici de curs en concepte de manteniment.

En relació a la vestimenta

Dins del recinte escolar l’alumnat ha d’anar vestit amb correcció

Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius (annex)

Cal destacar les següents consideracions:

• Un educador ha d’ésser capaç d’assenyalar quins són (i per què) els llindars d’allò permès, d’explicar que no totes les formes de vestir mereixen el mateix tracte i de facilitar processos de coneixement i de reflexió crítica respecte d’aquestes qüestions.

• Cal ser sensibles als canvis imposats pels usos i costums de la societat. Maneres de vestir intolerables fa uns anys, són avui dia acceptades per amplis sectors de la població.

• Però la necessària tolerància amb indumentàries juvenils de moda (pírcings, tatuatges, gorres i capells, vestimenta que deixa al descobert parts del cos, etc.) ha de tenir els límits que marca el seny d’aquells que vetllen pel bé dels nois i noies del centre educatiu. Amb aquest criteri, haurien de limitar-se, desaconsellar-se i, arribat el cas, no tolerar-se, aquells elements del vestuari que impossibilitin la realització dels exercicis previstos en el desplegament del currículum (especialment en les classes d’educació física, però no només en aquesta àrea). Tenir garantida l’escolarització obligatòria completa, de tot el marc curricular, és un dels drets de tots els infants.

• La seguretat individual i col·lectiva de l’alumnat ha de ser un altre motiu de prohibició d’un vestuari o d’uns ornaments determinats. No només a la classe d’educació física; també al laboratori, per exemple, el seny ja indica que no s’hi pot acudir amb determinades peces de vestuari o amb pentinats o cabells molt llargs i sense recollir, en els quals pugui calar-se foc amb relativa facilitat, per posar un altre exemple. La higiene i la salut de l’alumnat han de tenir-se igualment en compte. Els límits en el vestuari i l’aparença física sempre s’haurien d’establir amb el màxim consens possible, tenint en compte els aspectes ètics, legals i normatius.

• Els acords s’haurien de prendre en els òrgans de govern i de participació dels quals s’ha dotat el centre educatiu (Claustre, Consell Escolar…), i concretar-los en els reglaments interns d’una manera pactada, evitant les valoracions personals subjectives.”

Si es detecten problemes en el moment de la seua aplicació s’elaborarien unes normes consensuades tal com s’indica als dos últims paràgrafs.

En relació als lavabos

▪ El paper higiènic s’ha de demanar al professorat que està en aquells moments a classe.

▪ Qualsevol desperfecte o mal funcionament dels lavabos, convé que es comuniqui al/a la tutor/a.

En relació a la protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions (art. 33 LEC)

El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat (art. 33.1 LEC).

El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat (art. 33.2 LEC).

El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència (art. 33.3 LEC).

El protocol d'actuació del Departament d'Ensenyament en casos d'assetjament i ciberassetjament els trobareu als annexos d'aquest document.

En relació a la publicació d’imatges i/o comentaris a Internet

La captació i/o publicació a Internet d’imatges (fotos i vídeos) vinculats/des amb el centre, sense l’autorització de la/es persona/es que hi apareixen, serà considerada una falta greu o molt greu.

Si a més es considera que la finalitat amb què s’han penjar és la de fer mal de forma intencionada a la imatge d’aquesta/es persona/es, es considerarà falta molt greu i implicarà l’obertura d’un expedient disciplinari.

La publicació de comentaris que es puguin considerar ofensius a imatges o comentaris penjats, amb o sense permís, a Internet, també serà considerada una falta greu.

En relació a la responsabilitat per danys

Els/Les alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors/es legals, en els termes que determina la legislació vigent (art. 38 LEC).

En relació a l’ús de l’agenda de l’alumnat

El professorat recordarà a l’alumnat la necessitat d’utilitzar l’agenda. L’alumnat té el deure d’anotar les tasques a realitzar a casa, dates d’exàmens, etc.

El professorat podrà utilitzar l’agenda per posar-se en contacte amb els/les pares/mares o tutors/es legals de l’alumne/a. En aquest cas, l’alumne/a portarà signada, a l’endemà, aquesta comunicació pels/per les seus/es pares/mares o tutors/es legals.

En relació als supòsits de possibles maltractaments d’alumnes escolaritzats/des en el centre

D’acord amb el “Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors”, cal actuar de la manera següent:

1. Quan hi hagi sospites fonamentades d’un probable maltractament o abús sexual sobre un menor, el/la tutor/a ho comunicarà a la direcció del centre.

2. La direcció del centre cal que ho comuniqui a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA, av. del Paral·lel, 52, 08001 Barcelona, o a Infància respon: 900 300 777) i a la Fiscalia de Menors i doni compte d’aquesta actuació als serveis territorials.

3. Quan hi hagi certesa d’abús sexual o maltractament sobre un/a menor cal que la direcció del centre es posi en contacte amb l’hospital de referència de la zona, que ho comuniqui

simultàniament a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i a la Fiscalia de Menors o al jutjat de guàrdia, i que doni compte d’aquestes actuacions als serveis territorials.

En ambdós casos el centre educatiu ha d’informar la família del/de la menor de les actuacions que es facin.

En relació als supòsits de problemes entre els progenitors en relació amb els/les fills/es

En els supòsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors/es legals d’alumnes menors d’edat dels centres educatius, cal tenir en compte els criteris següents:

1. Com a regla general:

▪ No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre els/les pares/mares o tutors/es legals dels/de les alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests.

▪ Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits relatius a les relacions esmentades.

2. Com a qüestions específiques:

▪ Cap persona, sigui o no funcionària, no està obligada a proporcionar informes dels/de les alumnes, a petició d’un advocat. Cal exigir l’oportú requeriment judicial.

▪ Els/Les pares/mares o tutors/es legals, si no han estat privats judicialment de la pàtria potestat, tenen dret a rebre informació sobre el desenvolupament educatiu dels/de les fills/es.

▪ Els/Les pares/mares que hagin estat privats de la pàtria potestat s’han de sotmetre al règim de relacions amb el/la fill/a que hagi estat establert mitjançant sentència judicial.

▪ Les decisions de canvi de centre d’un/a alumne/a corresponen als qui en tinguin atribuïda la pàtria potestat. Aquesta s’exerceix per ambdós progenitors o per un de sol amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre, i són vàlids els actes que realitzi un d’ells segons l’ús social i les circumstàncies. En cas de desacord entre progenitors, s’ha d’estar a allò que determini el jutge.

▪ Els infants més petits han de ser lliurats, a l’hora de la sortida, als/a les pares, mares o tutors/es legals que tinguin atribuïda la guarda i custòdia o a les persones que en tinguin l’encàrrec.

▪ Davant de qualsevol exigència que depassi els criteris abans expressats, cal demanar el corresponent requeriment judicial.

En relació als supòsits d’actuacions de la policia o de la DGAIA

1. En el supòsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependències d’un centre educatiu, cal tenir presents els criteris d’actuació següents:

a . Si demanen endur-se algun/a alumne/a, cal:

• Que s’acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.

• Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que n’ordena l’actuació.

• Avisar els/les pares/mares o tutors/es legals, si l’alumne/a és menor, per tal que acompanyin el/la fill/a. Si no és possible comptar amb els/les pares/mares o tutors/es legals, els/les menors han de ser acompanyats pel/per la tutor/a o per un/a altre/a mestre/a o professor/a.

b. Si demanen identificació o dades d’algun/a alumne/a, cal:

• Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que n’ordena l’actuació.

• Que s’acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional. Sense el previ compliment de les actuacions precedents, no es pot lliurar cap alumne/a a la policia ni proporcionar dades sol·licitades per aquesta, llevat que els agents de policia es trobin davant una situació d’urgència perquè l’alumne/a intenta fugir o cometre algun il·lícit penal dins el centre.

2. Menors en situació de desemparament. En el supòsit que es presentin al centre funcionaris de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per recollir un/a menor que ha estat declarat/da en situació de desemparament per resolució administrativa de la DGAIA, els funcionaris han d’acreditar-se i lliurar al centre una còpia de l’autorització emesa pel cap del servei territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en què consti la referència de la resolució esmentada. El centre lliura el menor als funcionaris i conserva còpia de l’autorització presentada, així com les dades de l’acreditació dels funcionaris que han dut a terme la recollida.

En relació a supòsits de presumpta comissió, per part d’alumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins les dependències del centre

En el supòsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun/a alumne/a ha comès algun acte presumiblement delictiu (p. ex. tràfic d’estupefaents) o constitutiu de falta penal (p. ex. agressió), cal:

• Incoar des de la direcció el corresponent expedient a l’alumne/a per escatir les seues responsabilitats d’acord amb l’article 37 de la Llei d’educació, sens perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar

• Denunciar el cas davant la policia.

En el supòsit que els indicis de la presumpta comissió d’un delicte o d’una falta penal es desprenguin de la tramitació d’un expedient incoat per la direcció del centre, cal actuar d’acord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius) i, en aquest sentit:

• Un cop determinats els fets a l’expedient, cal que l’instructor/a n’elabori un informe i que la direcció o la titularitat el trameti al ministeri fiscal.

• El mateix informe s’ha de trametre als serveis territorials.

En el cas d’aldarulls de control difícil o impossible, produïts per alumnes o terceres persones dins el centre, la direcció del centre públic ha d’avisar la policia a fi de restablir l’ordre públic.

En relació a l’assegurança escolar obligatòria

▪ A partir de 3r d'ESO els/les alumnes disposen d'una assegurança escolar obligatòria que es paga dins de la matrícula del curs.

▪ L'assegurança escolar obligatòria protegeix els/les estudiants des de 3r d'ESO mitjançant prestacions econòmiques, en cas d'accident escolar, malaltia o infortuni familiar.

▪ Les activitats escolars que es facin fora del centre educatiu estan cobertes per l'assegurança escolar obligatòria, sempre que aquestes activitats constin en la programació general anual vigent i es facin dins de l'Estat. Per a viatges escolars internacionals i intercanvis escolars internacionals, cal consultar-ho als CAISS (Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social). En viatges a l'estranger, a més, s'ha de garantir que els/les alumnes disposen prèviament dels documents preceptius (passaport, visat...).

En relació a la promoció

ORDRE

EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Aquesta Ordre té per objecte determinar el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària i és aplicable als centres docents públics i privats i a tot l’alumnat que cursi l’educació primària que regula el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. Així mateix, s’aplicarà a l’alumnat amb l’edat compresa dins els límits que marca el Decret 142/2007 escolaritzat en centres d’educació especial que imparteixen l’educació bàsica i obligatòria.

Article 2 Criteris generals

2.1 En el projecte educatiu, els centres docents han de desenvolupar i concretar el currículum i els criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació per a tota l’etapa i fixar les mesures necessàries per atendre la diversitat de l’alumnat.

2.2 L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació primària ha de ser contínua i global, atès que és un component essencial de la mateixa programació de les àrees, i té per objecte constatar els avenços de l’alumnat i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge.

2.3 L’avaluació té un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació també ha de constatar l’assoliment dels resultats de l’aprenentatge.

2.4 Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les àrees. Així mateix, s’han de prendre en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.

2.5 Per fer efectiu el compromís de l’alumne/a i de la família en el procés d’aprenentatge, els centres docents han de fer públics els criteris d’avaluació establerts en el projecte educatiu, que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges, i per a la promoció de l’alumnat. En cas que un alumne segueixi un pla individualitzat amb importants adaptacions amb relació als estàndards ordinaris, la família ha d'estar informada de la incidència d'aquest fet en l'assoliment dels nivells bàsics de les àrees de coneixement de l'educació primària.

Article 3. Avaluació de l’alumnat

3.1 A i de garantir la continuïtat del procés educatiu, en el primer trimestre del curs, els centres docents establiran mecanismes de coordinació entre els diferents cicles de l’educació primària i amb el cicle de parvulari de l’educació infantil, que permetin completar la informació sobre l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges.

3.2 En el mateix sentit facilitador del procés educatiu, correspon als tutors o a les tutores a l’inici de cada cicle dur a terme una avaluació inicial que consisteixi a analitzar el informe personal del cicle anterior, que es podrà completar amb altres dades obtingudes pel mateix tutor o tutora.

3.3 S’ha d’informar l’alumnat dels procediments formals de l’avaluació per ajudar-lo a regular els seus aprenentatges.

3.4 Quan el progrés de l’alumne/a no sigui l’esperat, cal adoptar les mesures organitzatives i metodològiques que corresponguin. Aquestes mesures s’han de prendre tan bon punt es detectin les dificultats, amb la intenció de garantir l’adquisició dels aprenentatges que permetin millorar el procés educatiu de l’alumne/a.

Article 4. Comissió d’avaluació

4.1 A cada cicle s’ha de constituir una comissió d’avaluació que s’ha de reunir, com a mínim, un cop per trimestre. La comissió d’avaluació, composta per l’equip docent de cicle, està presidida pel cap o la cap d’estudis o per qui, a aquests efectes, n’exerceixi les funcions. Un tutor o tutora del cicle ha d’actuar com a secretari o secretària de la sessió i estendre’n una acta.

4.2 En aquestes sessions d’avaluació s’ha d’analitzar col·lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne/a i s’han d’establir les mesures d’adequació i reforç, la modificació d’estratègies, així com els ajustaments de programació que convinguin per a les activitats educatives del cicle. En l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat, l’equip docent de cicle ha d’adoptar les decisions per consens. En cas que no s’hi arribi, s’ha de fer per majoria.

4.3 Després de cada sessió de la comissió d’avaluació, el tutor o la tutora n’ha d’informar per escrit els pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a. L’informe ha de reflectir els resultats obtinguts en l’avaluació en relació amb les àrees del currículum, la valoració del procés d’aprenentatge de l’alumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar i les mesures complementàries o de reforç que s’hagin pogut adoptar o les que s’ha previst adoptar.

4.4 En la darrera sessió d’avaluació del cicle, s’ha de fer la valoració final per àrees i la valoració global del progrés de cada un dels/de les alumnes. Cal tenir en compte, de manera fonamental, l’opinió del tutor o la tutora. Per a l’alumnat que assoleixi de manera incompleta els objectius del cicle es decidirà si ha de romandre un any més en el cicle o no. En aquest darrer cas, cal explicitar quines són les actuacions pertinents en el cicle següent per assolir els objectius esmentats.

4.5 L’equip docent de cicle podrà decidir d’incorporar a les sessions d’avaluació els altres professionals que també hagin intervingut en el procés educatiu de l’alumnat.

Article 6. Avaluació final de cicle o d’etapa

6.1 En els documents oficials, els resultats de l’avaluació de l’educació primària s’han d’expressar en els termes següents: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suficient (S) i insuficient (I). Es considera qualificació negativa l’insuficient; les altres es consideren totes positives.

6.2 Aquestes qualificacions han de constar en tots els documents d’avaluació de caràcter oficial i en tots els certificats oficials expedits pel centre, així com en l’informe escrit a les famílies de final de cicle.

6.3 Es passa de cicle o d’etapa quan s’ha assolit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat. S’accedeix al cicle següent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament el nou cicle o etapa, en la qual l’alumne/a rebrà els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin les condicions esmentades no es podrà accedir al cicle o etapa següent, llevat del que preveuen els punts següents.

L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla.

6.4 La decisió que un alumne o una alumna estigui un any més en un curs en qualsevol dels tres cicles de l’etapa d’educació primària l’ha de prendre la comissió d’avaluació i només la pot adoptar una vegada al llarg de l’etapa. En qualsevol cas aquesta decisió s’ha de prendre valorant l’assoliment dels objectius programats, l’opinió de les famílies o representants legals i les repercussions positives i negatives previsibles que respecte del procés global d’aprenentatge de l’alumne/a pugui tenir cada una de les opcions possibles.

En el cas dels alumnes que acaben 2n d'EP sense haver assolit el nivell de competències bàsiques en lectura i escriptura necessari per a la seva participació en les activitats habituals de 3r d'EP, es valorarà la conveniència que puguin romandre un curs més a 2n d'EP amb un pla individualitzat o amb les adaptacions i suports necessaris perquè puguin assolir aquestes competències abans de passar a un altre curs.

Per als alumnes que passen de curs sense haver assolit els objectius de l'anterior, caldrà establir les mesures educatives necessàries per afavorir aquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives incidint fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques o un suport personalitzat. S'ha d'avaluar el progrés en l'assoliment dels objectius del cicle anterior, i en el moment que l'alumne assoleixi els objectius d'aquest cicle fer-ho constar en el seu expedient acadèmic, en l'apartat: "Supera els objectius de cicle..."

6.5 L’alumnat amb pla individualitzat pot ampliar un curs més del que preveu l’apartat 4 d’aquest article la permanència en l’etapa d’educació primària, sempre que això afavoreixi la seva evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. Cal comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents.

6.6 Per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals es pot elaborar un pla individualitzat quan el seu nivell o ritme personal d’aprenentatges i el grau de maduresa adequat així ho aconselli, i es pot flexibilitzar la permanència en un curs, en un cicle o en tota l’etapa. Cal comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents.

Article 7. Participació de les famílies

7.1 Per tal de facilitar l’exercici del dret i el deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, el centre ha d’informar els pares, les mares o els representants legals de la seva evolució escolar per mitjà d’informes escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns. Els informes escrits s’han de fer, com a mínim, un al final de cada trimestre del curs escolar i un altre en finalitzar el cicle.

Els informes escrits són l'element habitual de comunicació. De manera general, aquesta informació ha d'anar acompanyada d'orientacions qualitatives que permetin a les famílies i als alumnes trobar, en col·laboració amb els docents, estratègies per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. Altres informacions sobre el seguiment de l'alumne es poden vehicular per mitjà d'entorns virtuals.

7.2 La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i reunions col·lectives amb els pares, les mares o els representants legals dels alumnes les fixarà cada centre en la seva programació general anual. S’ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada curs, i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun dels cursos del cicle.

7.3 En l’informe de final de cicle s’ha d’incloure la valoració global del cicle, la de les àrees i les decisions relatives al pas de cicle o etapa següent.

L’alumnat objecte de PI serà avaluat d’acord amb allò establert prèviament en el pla, el qual pot haver incorporat criteris específics d’avaluació per a les matèries cursades per l’alumne/a, així com altres criteris a tenir en compte per a la promoció i/o per a l’acreditació.

Pel que fa a les adaptacions metodològiques sense canvis en els objectius ni, per tant, en els criteris d’avaluació, l’alumne/a s’avalua amb els mateixos criteris que la resta de companys/es. Sí que pot variar la manera d’avaluar i el tipus i modalitat d’avaluació: es poden per exemple prioritzar proves orals, proporcionar un espai més tranquil, donar més temps o facilitar determinats ajuts….

En aquests casos la informació a l’alumne/a i als/a les pares/mares o tutors/es legals sobre els resultats de la seua avaluació s’ha de centrar en el progrés aconseguit en l’assoliment dels objectius ordinaris del curs o àrea, no en l’ús de les adaptacions realitzades.

A l’educació infantil

Els objectius de cicle de primer o segon cicle d’educació infantil poden ser modificats de forma que afavoreixin el progrés dels infants.

Els criteris d’avaluació del segon cicle d’educació infantil poden ser modificats segons les característiques o necessitats de l’infant, i la valoració del seu progrés es farà segons aquests criteris adaptats

Segons l’article 13.4 del Decret 181/2008 l’alumnat podrà romandre excepcionalment un any més en el segon cicle de l’educació infantil, a proposta de l’equip de cicle, que haurà d'anar acompanyada de l'informe elaborat pels serveis educatius i l'acord de la família, i amb l'aprovació del/de la director/a del centre. Caldrà comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents quan es redueix la durada del cicle a un/a alumne/a amb altes capacitats.

Educació primària

L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser avaluat en referència als criteris d’avaluació descrits en el seu PI. L’alumnat amb PI pot ampliar un curs més, del que es preveu amb caràcter general, la permanència en l’etapa, sempre que això afavoreixi la seua evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. En aquest cas, s’ha de comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents.

L’alumnat amb PI requereix un procés d’acompanyament personalitzat també en el moment de transició a l’etapa de secundaria obligatòria; en aquest procés es pot demanar la intervenció i suport de l’EAP de la zona. Aquest suport l’EAP l’ha de realitzar per tot l’alumnat objecte de dictamen d’escolarització a l’Educació Secundària Obligatòria.

La repetició de curs d’un/a alumne/a haurà de comptar amb l’aprovació de la Comissió d’Avaluació, escoltats pel/per la mestre/a d’Educació Especial. La decisió que un/a alumne/a romangui un any més en qualsevol dels cursos de primària podrà ser adoptada una sola vegada al llarg de la seua escolarització.

La repetició s’efectuarà en acabar el cicle tal com marca la normativa vigent, excepte en aquells casos que escoltats l’equip d’avaluació, el/la mestre/a d’educació especial i el/la psicopedagog/a de l’EAP considerin que s’ha de fer abans. Els/Les alumnes no podran repetir més d’un any excepte en aquells casos que el Departament d’Ensenyament autoritzi la modificació curricular individual prèvia petició del Centre.

La promoció de curs a l’ESO

Avaluació final ordinària al juny

Atès que es tracta de l’avaluació final ordinària, l’equip docent, a partir dels resultats obtinguts per cada alumne/a, ha de prendre les decisions oportunes sobre el pas de curs o, si escau, de superació de l’etapa de l’alumnat que compleixi els requisits corresponents.

Per fer efectives les decisions sobre pas de curs o sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La decisió de l’equip docent de modificar la qualificació d’alguna matèria es pot aplicar a tots els cursos de l’etapa, tant en l’avaluació final ordinària com en l’extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al llarg d’un curs escolar. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

Per a l’alumnat que no superi alguna matèria en el mes de juny, es procurarà recollir la informació i valoracions del professorat que es considerin rellevants sobre l’evolució de l’alumne/a al llarg del curs, per tal de tenir-ho en compte en l’avaluació extraordinària del mes de setembre.

Les proves extraordinàries s’han de realitzar al mateix centre on l’alumne/a ha completat el curs, per la qual cosa no es podrà fer trasllat del seu expedient acadèmic a un altre centre fins al mes de setembre, un cop el procés d'avaluació final s’hagi completat.

Avaluació extraordinària al setembre

En la sessió d’avaluació final extraordinària l’equip docent ha de prendre les decisions definitives respecte a la superació de les matèries i decidir l’alumnat que finalment passa de curs o supera l’etapa.

En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinària ha de ser el resultat global obtingut a partir de la valoració de tres elements:

▪ l’evolució de l’alumne/a durant el curs, per a la valoració de la qual caldrà tenir en compte, si és el cas, les característiques del pla individualitzat que se li hagi aplicat,

▪ les activitats de recuperació que s’hagi proposat realitzar al llarg de l’estiu,

▪ els resultats de la prova extraordinària.

Que l’equip docent hagi de considerar aquests tres aspectes no significa que convingui d’establir una ponderació aritmètica de tots tres per arribar a la qualificació final. És essencial mantenir el caràcter formatiu i orientador de l’avaluació, i la coherència de l’avaluació extraordinària de setembre amb els criteris d’avaluació establerts per al curs i concretats en el projecte educatiu, dels quals famílies i alumnes ja han rebut informació detallada en començar el curs escolar.

A més, es recorda que per fer efectives les decisions sobre pas de curs o sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos

terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

La decisió de l’equip docent de modificar la qualificació d’alguna matèria, es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària (apartat 2.1 del document) com en la extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al llarg d’un curs escolar.

Especificitats de l’avaluació final d’etapa

L’avaluació final de juny del 4t d’ESO, atès que inclou la decisió d’atorgar o no el títol de graduat en educació secundària obligatòria, té unes característiques específiques que la diferencien de l’avaluació final dels altres cursos de l’etapa. En aquest sentit, cal considerar com a un criteri essencial d’acreditació de l’etapa que l’alumne/a hagi assolit les competències bàsiques.

L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seues possibilitats de progrés, pot decidir que un/a alumne/a que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents.

En aquesta avaluació final d’etapa cal considerar també les implicacions, pel que fa a possibilitats de cursar determinats estudis, que pot tenir per a l’alumne/a l’obtenció del títol de graduat en la convocatòria ordinària de juny o bé esperar fins a l’extraordinària de setembre.

Els/Les alumnes que no superen 4t d’ESO poden romandre un any més al cicle si s’ajusten a un dels perfils següents:

▪ capacitat per assolir els objectius de l’ESO:

▪ la manca de treball personal durant l’any que ha cursat 4t li ha impedit acreditar,

▪ voler obtenir el graduat de l’ESO,

▪ estar disposat/da a posar-hi l’esforç i el treball necessari,

▪ compromís d’assistència regular,

▪ estar disposat/da a signar un compromís davant del Consell Escolar a primers de setembre que expliciti tot el que s’ha esmentat i saber que a mitjans del 1r trimestre l’institut escola revisarà el grau d’acompliment d’aquest compromís

▪ no ha acabat d’assolir els objectius perquè li costa:

▪ ha treballat,

▪ vol obtenir el graduat de l’ESO,

▪ vol continuar treballant i posar-hi l’esforç necessari per aconseguir-ho,

▪ es compromet a una assistència regular, com fins ara

Capítol 2. De les queixes i reclamacions

Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin l’exercici professional del personal del centre.

Quan els/les pares/mares o tutors/es legals estiguin en desacord amb l’actuació del personal del centre, cal que en primer lloc parlin amb el/la mestre/a o professor/a amb qui tinguin la discrepància. En cas de no trobar punts d’acord, cal parlar amb el/la tutor/a i en darrer terme si és necessari, amb la direcció del centre.

De qualsevol reunió s’haurà de deixar registre escrit amb l’especificació dels acords presos

Si tot i així no s’està d’acord i es vol presentar una queixa formal, cal fer un escrit de queixa adreçat a la direcció que ha de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa referència.

La resposta a les queixes s’ha de donar amb la màxima celeritat possible evitant sobrepassar el termini d’una setmana.

Secció 2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs.

Article 9 de Decret 279/2006

9.2 L'alumnat i, quan és menor d'edat, els seus pares, tenen dret a sol·licitar aclariments del professorat respecte de les qualificacions amb què s'avaluen els seus aprenentatges en les avaluacions parcials o les finals de cada curs.

9.3 L'alumnat, o els seus pares, poden reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d'avaluació, s'adoptin al final d'un curs, cicle o etapa d'acord amb el procediment establert. Aquestes reclamacions han de fonamentar-se en alguna de les causes següents:

a) La inadequació del procés d'avaluació, o d'algun dels seus elements, en relació amb els objectius o continguts de l'àrea o matèria sotmesa a avaluació o amb el nivell previst a la programació per l'òrgan didàctic corresponent.

b) La incorrecta aplicació dels criteris i procediments d'avaluació establerts.

Els/Les pares, mares o tutors/es legals poden discrepar amb el/la mestre/a o professor/a corresponent respecte a les qualificacions obtingudes pels/per les seus/es fills/es

En cas de no coincidir amb la resolució final que el/la mestre/a o professor/a hagi pres, poden presentar al·legacions escrites. Els escrits de queixa sobre les qualificacions obtingudes pels/per les alumnes ha d’adreçar-se a la direcció del centre i han de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i les dades i/o documents en les que es basa la queixa.

Secció 3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre.

Els escrits d’impugnació de les decisions preses pel personal del centre, s’hauran de dirigir a la direcció amb les dades descrites a la secció 1.

Els escrits d’impugnació de les decisions preses per la direcció, es dirigiran al/a la director/a dels Serveis Territorials o a inspecció

Capítol 3. Serveis escolars

Secció 1. Servei de menjador

▪ L’Associació de mares i pares ofereix un servei de menjador escolar.

▪ Els monitors i les monitores del menjador escolar són els/les responsables del bon funcionament d’aquest servei i en tot moment cal que els/les alumnes es posin d’acord amb ells/es per a qualsevol incidència; a més, se seguiran les mateixes normes de convivència que s’especifiquen en aquesta Normativa, i les pròpies del menjador.

▪ En casos de comportaments greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a pot ser expulsat/da temporalment o definitiva del servei de menjador.

▪ El centre informarà el terminis de sol·licituds d’ajuts de menjador que convoca el Consell Comarcal i facilitarà les instruccions i els impresos. L’AMPA, com a responsable de la gestió del menjador serà l’encarregada de fer els tràmits amb les famílies i el Consell Comarcal dels ajuts ja concedits.

Normativa menjador

El servei serà gestionat per l’AMPA en diversos espais i instal·lacions de l’IE Daniel Mangrané amb un nombre màxim de 85 comensals. Compta a un personal format per tres monitores i un cuiner/a

El menjador escolar té com a objectius principals desenvolupar hàbits alimentaris saludables, promoure l’adaptació dels alumnes a la diversitat dels aliments i a la disciplina de l’acte de menjar; i oferir un pla alimentari equilibrat.

A l’annex es pot consultar el document: “Pla de funcionament del servei escolar de menjador de l’IE

Daniel Mangrané” aprovat pel Consell escolar el 23 de juliol de 2014 amb tota la informació relativa a: preus, criteris alimentaris, programació d’activitats, horaris, normativa del funcionament general, normativa del cobrament i pagament, normativa dels hàbits i convivència i funcionament del servei matinal.

Secció 2. Biblioteca

La biblioteca de l’institut escola és un espai de realització d’activitats i d’estudi individual on l’alumnat pot realitzar activitats relacionades amb la lectura, l’estudi i recerca d’informació.

L’horari de la biblioteca es publica a inici de cada curs escolar. Sempre que es pugui s’intentarà que inclogui els esbarjos. Fora de l'horari escolar, només es podrà accedir al centre per anar a la biblioteca o per participar en les activitats extraescolars de l'AMPA i romandre-hi durant el temps que duri l’activitat. No es permet quedar-se a la porta de la biblioteca ni al passadís i/o vestíbul.

Són obligacions de tots els usuaris de la biblioteca:

a) Entrar en ordre a la biblioteca.

b) A la biblioteca s'ha d'estar en silenci i mantenir un ambient d'estudi i treball. Quan calgui parlar, feu-ho en veu baixa.

c) No és permès entrar beguda ni menjar a la biblioteca.

d) Cal desconnectar els telèfons mòbils i els reproductors de so a la biblioteca. No es permet el seu ús.

e) Els llibres i documents de la biblioteca s'han de tractar bé evitant doblegar o trencar pàgines, s’han d’utilitzar punts de llibre. No retallar ni subratllar els documents.

f) És molt important que els llibres estiguin ben ordenats, per això, cal deixar-los un cop utilitzats en el taulell del/de la bibliotecari/a per què ell/a els ordeni. Per facilitar aquesta tasca, s'han de retornar cinc minuts abans que soni el timbre.

g) Per utilitzar un ordinador, siguin del centre com del/de la propi/a usuari/a, s'ha de sol·licitar aquest servei al/a la bibliotecari/a

h) L'accés a Internet és un servei de la biblioteca per a fer recerques d'informació, està prohibit fer xats, jocs o altres aplicacions no educatives

i) Les cadires i la resta del mobiliari han de romandre al seu lloc.

L'incompliment d'aquestes normes per part de l'alumnat, tindrà les mateixes conseqüències que a classe. S'acumularan incidències i es prendran mesures sancionadores.

Secció 3. Altres serveis del centre

Telèfon del centre i d’ús intern.

El telèfon de centre es pot fer servir per fer qualsevol gestió relacionada amb l’activitat pedagògica de l’institut escola. El/La tutor/a i/o mestre/a o professor/a és el/la responsable de comunicar-se amb la família en cas que algun/a alumne/a no es trobi bé i de demanar-los que el/la vinguin a buscar. Per fer aquesta gestió demanarà ajut al/a la professor/a de guàrdia o algun/a altre/a company/a que estigui a la sala del professorat. En cap cas s’enviarà l’alumne sol a secretaria sense abans haver comprovat que hi ha algun membre de l’equip directiu que el pugui atendre.

Capítol 4. Gestió econòmica

El/La secretari/a de l’institut escola és qui s’encarrega de la gestió econòmica del centre, amb el vist-iplau del/de la director/a (elaboració pressupost, seguiment del mateix, pagaments, liquidació ...), amb el programa de gestió SAGA.

El professorat informarà el/la secretari/a de les necessitats de material perquè faci les gestions oportunes. No es pot comprar res sense que el/la director/a autoritzi la compra. Un cop autoritzada la comprar se seguiran les instruccions del/de la secretari/a en cas que sigui el/la mateix/a mestre/a o professor/a qui la realitzi. Les compres es realitzaran en els establiments on el centre tingui compte obert i en cap cas el/la mestre/a o professor/a ha d’avançar el pagament, cal que lliuri l’albarà al/a la secretari/a.

Excepcionalment, i en cas que el material que es demana no es pugui adquirir en un establiment on el centre tingui compte obert, s’haurà de demanar sempre que sigui possible factura de la compra, si és un tiquet de compra (per separat de les compres personals) hi ha de figurar de forma clara el NIF de l’establiment, el concepte de la compra i l’import, i es gestionarà amb el/la secretari/a la forma de pagament

Secció 1. Material escolar i material didàctic

Part del material escolar dels/de les alumnes és socialitzat: l’institut escola l’adquireix i les famílies paguen una quota anual, a un compte de l’AMPA, que és aprovada pel Consell escolar. En aquest cas les factures aniran a nom de l’AMPA. L’AMPA abonarà al centre les despeses ocasionades pel material didàctic (fotocòpies) ja que aquestes es facturen a nom del centre per les empreses que té contractades.

Secció 2. Llibres de text

Els llibres de text de cicle mitjà són de reutilització: les famílies aporten una quota anual per l’ús dels llibres. Si en retornar-se es comprova que estan en bon estat, se’ls hi retorna la part d’aquesta quota que està estipulada al contracte En cas que no estiguin en bon estat hi ha una comissió formada per mestres i membres de l’AMPA que serà l’encarregada de valorar-ho. En tot cas se seguiran les pautes que marca el projecte de reutilització (annex).

L’institut escola vetllarà per què tots/es els/les alumnes tinguin material i llibres facilitant el pagament fraccionat de les quotes corresponents. L’institut escola avançarà els lots de llibres de