PLEC

Objectius, continguts, estratègies, activitats, metodologia... per treballar el gust per la lectura, el saber llegir i el llegir per aprendre

PLEC Pla Lector de Centre

0

ÍNDEX 1. Introducció 2. El gust per la lectura 3. Llegir per aprendre 4. Saber llegir 5. Estratègies lectores 6. Els 30 minuts de lectura 7. Annexos 8. Bibliografia 9. Recursos

1

1. INTRODUCCIÓ

p.5

2. EL GUST PER LA LECTURA 2.1 Concepte

p.6 p.6

2.2 Objectius

p.6

2.3 Estratègies

p.6

2.4 La biblioteca

p.7

✓ Guies de lectura

p.7

✓ Exposicions de novetats i/o temàtiques

p.8

✓ Planificació de celebracions i activitats

p.8

✓ L’hora del conte

p.8

✓ Servei de préstec

p.8

✓ Formació d’usuaris

p.8

✓ Horari de la biblioteca

p.9

2.5 Punt de lectura

p.9

✓ Objectius

p.9

✓ Usuaris

p.9

✓ Horari

p.9

✓ Servei de préstecs

p.10

✓ Persones encarregades

p.10

2.6 “Atrapats pels llibres”

p.10

✓ Educació Infantil

p.11

✓ Cicle Inicial

p.11

2.7 Activitats

p.12

✓ Educació Infantil

p.13

✓ Cicle Inicial

p.21

✓ Cicle Mitjà

p.26

✓ Cicle Superior

p.37

✓ ESO

p.51

✓ Activitats intercicles

p.59

2

3. LLEGIR PER APRENDRE

p.63

3.1 Concepte

p.63

3.2 Objectius

p.63

3.3 Estratègies

p.64

✓ Cerca de la informació

p.64

✓ Tractament de la informació

p.65

✓ Comunicació del coneixement

p.65

3.4 Activitats

p.67

✓ Educació Infantil

p.68

✓ Cicle Inicial

p.78

✓ Cicle Mitjà

p.92

✓ Cicle Superior

p.112

✓ ESO

p.125

4. SABER LLEGIR 4.1 Concepte

p.184 p.184

✓ Contextos socials i culturals de la lectura

p.184

✓ Els textos

p.185

✓ El lector

p.186

✓ El procés lector

p.186

4.2 Objectius

p.187

4.3 La lectura plurilingüe

p.187

4.4 Què s’ha d’ensenyar?

p.188

✓ Els tres nivells de comprensió

p.189

✓ Llegir en pantalla

p.190

4.5 Com s’ha d’ensenyar?

p.191

✓ Aprenentatge inicial de lectura

p.191

✓ La comprensió dels textos

p.194

4.6 Lectura segons el propòsit

p.200

4.7 Activitats

p.201

✓ Educació Infantil

p.202

3

✓ Cicle Inicial

p.203

✓ Cicle Mitjà ✓ Cicle Superior

p.210

✓ ESO

p.215

4.8 Recursos

5. ESTRATÈGIES LECTORES

p.219

p.220

5.1 Les estratègies de lectura implicades en el procés lector

p.220

5.2 Classificació de les estratègies lectores

p.221

5.3 Gradació de les estratègies lectores

p.222

6. ELS 30 MINUTS DE LECTURA DIÀRIA 6.1 Educació Infantil

p.224 p.224

6.2 Educació Primària

p.225

7. ANNEXOS 7.1 En el mateix document

p.239 p.239

✓ Annex 1: Documents per l’apadrinament lector

p.239

✓ Annex 2: Referents d’aula de comprensió lectora

p.252

✓ Annex 3: Diferents moments de la lectura

p.262

✓ Annex 4: Bases d’orientació

p.263

✓ Annex 5: Pauta d’autoavaluació

p.263

✓ Annex 6: Graelles de lectura segons el propòsit

p.263

✓ Annex 7: Taules de registre per anotar prediccions

p.271

✓ Annex 8: Graelles fases de lectura EI i CI

p.274

✓ Annex 9: Referents d’aula d’estratègies lectores

p.288

7.2 En document adjunt

✓ Documents del moodle

p.297 p.298

8. BIBLIOGRAFIA

p.301

9. RECURSOS

p.301

4

1. INTRODUCCIÓ El present document ha estat treballat durant el cursos 2012/13 (gust per la lectura), 2013/14 (llegir per aprendre) i 2014/15 (saber llegir). Els cursos posteriors s’han anat actualitzant els tres blocs a mesura que hem anat avançant en el curs de formació ILEC. Aquest treball està coordinat per la comissió LIC que està integrada per professorat representant de tots els cicles i etapes des d’Educació Infantil fins l’ESO. L’objectiu principal ha estat marcar una línia de centre pel que fa al treball de la lectura tenint en compte els tres eixos fonamentals: Saber llegir, llegir per aprendre i gust per la lectura. En cadascun dels tres apartats trobarem el concepte, objectius, estratègies i activitats que cal realitzar.

5

2. EL GUST PER LA LECTURA 2.1- Concepte: Adquisició d’un hàbit basat en el gaudi de la lectura com a descobriment d’unes il·limitades possibilitats d’oci i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi.

La biblioteca escolar com a dinamitzadora de la lectura té un paper molt important en el desenvolupament d’aquest hàbit que cal considerar-lo sempre com una lectura en llibertat.

2.2- Objectius: • • • • • • • • •

Desvetllar la lectura com a font de plaer, com una activitat de lleure, apropant als infants els llibres i a la literatura d’acord amb la seua capacitat lectora i la seva maduració personal.

Estimular el coneixement de la literatura infantil i juvenil.

Motivar, potenciar i estimular l’hàbit lector.

Ajudar a formar el gust personal i a gestionar l’oci.

Promoure l’estimació i el respecte pels llibres, i el valor per la lectura.

Potenciar i fomentar un entorn favorable envers la lectura a l’escola i també dins l’àmbit familiar.

Facilitar que mestres, personal no docent i famílies esdevinguin uns bons models lectors per l’alumnat.

Incrementar l’ús de la biblioteca escolar i la biblioteca pública.

Afavorir la motivació, la creativitat, el sentit crític i l’esperit de recerca.

2.3- Estratègies: •

•

• •

• •

Es concreta un temps habitual de lectura autònoma que es realitzarà a l’aula mitjançant la biblioteca d’aula, i també a la biblioteca seguint l’horari d’ús de la mateixa que tenen assignats els diferents grups classe a partir de Cicle Inicial. També, de forma voluntària, l’alumnat podrà fer ús de la biblioteca a l’hora del pati.

La biblioteca d’aula comptarà amb un fons de llibres de lectura que ens facilitarà a l’inici del curs la biblioteca Marcel.li Domingo de Tortosa. Cada cicle concretarà les estratègies a seguir per motivar l’alumnat en la seva lectura.

S’elaboraran guies de lectura i es farà difusió de les mateixes.

L’alumnat de Cicle Mitjà i Superior realitzarà una visita durant el curs per conèixer les biblioteques públiques del voltant, concretament la de Roquetes i la de Tortosa. Es concretarà prèviament amb la biblioteca implicada el tipus d’activitat que realitzaran per aprofundir en el seu coneixement de la biblioteca, fons editorial, cerca de llibres i classificació dels mateixos.

L’alumnat de Primària, els primers trenta minuts del matí, els dedicaran a treballar de forma sistemàtica diferents aspectes de la lectura.

Sempre que sigui possible s’organitzaran sortides per assistir a alguna representació teatral.

6

•

• • • •

• • •

• •

•

•

•

A la biblioteca i a l’aula es realitzaran activitats de presentació de llibres i col·leccions, fent menció especial a les ressenyes, amb la intenció que l’alumnat aprengui a escollir els libres que li agradaran. També es duran a terme activitats per poder-los localitzar a la biblioteca.

Es recomanaran llibres als companys/es, oralment i/o per escrit, segons els acords del cicle i l’edat dels alumnes.

S’organitzaran celebracions que fomentin el plaer de llegir: Dia de la poesia, Sant Jordi...

La diada de St. Jordi es durà a terme donant-li un caire literari planificant cada any les activitats acordades per la comissió de festes.

Es promou la participació en premis literaris, principalment locals, i actes que fomenten la lectura com el certamen de lectura en veu alta, el concurs Ferrando Adell, concurs Sant Jordi, Sambori i d’altres d’àmbit més ampli quan es consideri convenient i així ho decideixi el cicle.

Es promourà també el coneixement d’autors/es, “Itineraris de lectura” i la “Fira literària” de Jesús.

S’afavorirà l’intercanvi de llibres entre l’alumnat.

Es durà a terme lectura i dramatització per part de l’alumnat a altres alumnes del centre i/o les famílies. Enregistrarem algunes d’aquestes activitats i en farem difusió: Educació Infantil durà a terme la representació de l’alumnat de P3 per la jornada de portes obertes, Cicle Inicial algun dels teatres llegits que hagin preparat, el grup que li toqui a cada curs escolar participarà en La Mostra de Teatre i l’alumnat d’ESO s’encarregarà del producte final de la matèria optativa de Teatre.

Es fomentarà la lectura compartida entre iguals per beneficiar-se de la competència dels altres per entendre millor els llibres. Es realitzarà a la mateixa aula o a la biblioteca.

S’implicarà l’alumnat més gran mitjançant l’activitat de “padrins lectors”. Aquesta activitat la coordinarà la comissió i/o el coordinador/a de biblioteca i seran responsables els tutors dels alumnes implicats.

Es procurarà tenir un fons bibliogràfic de ficció al voltant d’un autor/a, gènere o tema relacionat amb el que s’està treballant en qualsevol àrea o matèria, que poden servir de model d’algun gènere literari determinat, lliure ampliació del tema, immersió vivencial en una època, lloc tractat a l’àrea social, etc. No és necessari que sigui un llibre, pot ser qualsevol lectura presentada pel professorat o alumnat, que entretingui i que permeti fer relacions entre les diferents àrees. Es pot considerar la possibilitat de fer exposicions a nivell d’aula d’aquest fons.

Es farà una programació vertical de lectures literàries prescriptives. Aquestes, ja que es tracta d’una lectura guiada, assistida a l’aula, es poden escollir amb un punt més de dificultat. En aquesta programació hi figuraran lectures en diferents llengües del currículum. Cada cicle i/o etapa concretarà el nombre de lectures.

Aquestes estratègies poden ser utilitzades en qualsevol format de lectura, sempre que l’activitat ho admeti, i cal tenir present que en cap moment oblidarem la lectura digital.

7

2.4- La biblioteca: ✓ Guies de lectura: Des de la biblioteca s’elaboraran guies temàtiques de lectura que es faran arribar a les famílies i a l’alumnat. Els llibres recomanats a les guies de lectura seran llibres que es tenen a la biblioteca i, en cas contrari, s’intentaran adquirir. Es farà la corresponent difusió d’aquestes guies a l’alumnat, famílies... i es publicaran al Blog de l'escola.

✓ Exposicions de novetats i/o temàtiques: Les cartelleres, decoracions i les exposicions renovades són un bon reclam per l’alumnat, per la qual cosa, la comissió de biblioteca organitzarà aquestes exposicions. En el cas de novetats, s’exposaran sempre que s’hagi ampliat el fons bibliogràfic de la biblioteca del centre. Pel que fa a les temàtiques, es farà sempre que es consideri convenient relacionant-ho amb alguna celebració del centre (castanyada, Sant Jordi, ...) o amb algun escriptor/a en concret, en motiu d’alguna activitat realitzada. Els tutors/es tindran especial cura en fer la corresponent difusió i motivar l’alumnat perquè les visiti. Es farà difusió a la comunitat educativa.

✓ Planificació de celebracions i/o activitats: La comissió de biblioteca es responsabilitzarà d’organitzar, concretar, coordinar i planificar el programa de les celebracions i activitats que es realitzen a nivell de centre que estiguin relacionades en el foment del gust per la lectura i, de manera especial, la celebració de Sant Jordi.

També s’encarregarà de coordinar la representació de les dramatitzacions de l’alumnat a tota la resta, així com també a les famílies, i de fer-ne la difusió corresponent. També coordinaran les activitats que ens presentin des de l’EMD, com la Fira Literària, o qualsevol altra entitat o membre de la comunitat educativa.

✓ L’hora del conte a la biblio: Independentment de que aquesta activitat es realitza a nivell de cicles, la comissió de biblioteca es preocuparà d’organitzar activitats d’aquest tipus a la biblioteca contactant amb voluntaris que vulguin participar amb nosaltres, des de qualsevol membre de la comunitat educativa fins a persones en particular o entitats. Segons el tipus de conte s’escollirà el públic adient.

✓ Servei de préstec: Facilitar a l’alumnat l’accés als llibres és totalment necessari si volem que la lectura esdevingui un hàbit i una necessitat a la vegada i arribi a formar part de la seva vida i del seu oci, per la qual cosa cal promocionar el servei de préstec.

Assignarem un horari a cada curs per tal que pugui anar a fer préstec a la biblioteca. També pot ferlo a les hores de pati.

8

✓ Formació d’usuàries i usuaris de la biblioteca: S’assigna un horari a cada curs (quinzenal o mensual), de 3r fins a 6è, per tal que pugui acudir a la biblioteca en horari en què hi està la responsable de biblioteca. Durant aquest horari es faran activitats de formació d’usuàries de la biblioteca i/o préstec.

✓ Horari de la biblioteca: La biblioteca està oberta tots els dies a l’hora del pati. No hi ha horari preestablert per nivells, sinó que pot anar-hi tot l’alumnat que vulgui, des de 3r primària fins a 4t d’ESO. L’alumnat pot acudir a la biblioteca per fer préstec, llegir, fer treballs individuals i jugar als jocs que hi ha a la biblioteca o a l’ordinador.

Quan s’organitzen activitats a la biblioteca en horari de pati, només hi podrà accedir l’alumnat que participi de l’activitat.

2.5-Punt de lectura: El punt de lectura es va crear com un annex de la biblioteca del centre.

Està ubicat a l’edifici del Cicle Inicial i disposa de llibres adequats a l’alumnat d’Educació Infantil i Cicle Inicial.

✓ Objectius: -

Seleccionar els llibres adients del fons general de la biblioteca i portar-los al punt de lectura.

Establir les normes de funcionament i confegir l’horari d’ús.

Enregistrar els llibres.

✓ Usuaris: Al punt de lectura ve l’alumnat del d’Educació Infantil i Cicle Inicial.

✓ Horari: S’intentarà garantir que l’alumnat més jove pugui fer alguna sessió de biblioteca en horari escolar.

A l’hora del pati romandrà tancada.

✓ Servei de préstecs: El punt de lectura aquest curs també farà servei de préstec per tal d’afavorir la lectura a l’alumnat més petit de l’escola. Hi ha dues tardes a la setmana, a les 16.30, que la responsable de la biblioteca assisteix al punt de lectura, durant 45 minuts, per donar el servei de fer préstecs de llibres. Els llibres que es fan servir en les sessions d’apadrinament lector també sortiran del punt de lectura.

9

2.6-“Atrapats pels llibres” ✓ Educació Infantil Els acords que hem pres al cicle d’Educació Infantil en relació a les propostes presentades al curs ILEC són els següents: -

Treballarem de manera sistematitzada el dossier « atrapats pels llibres » amb les activitats següents a cada nivell del cicle.

-

En acabar el curs en podem fer una valoració i prendre nous acords pel proper any.

REGISTRE D’ACTIVITATS PER TREBALLAR EL DOSSIER ATRAPATS PELS LLIBRES A EI NOM DE L’ACTIVITAT I BLOC

P3

P4

P5

Explorem els llibres : •

La Capsa màgica

1 cop al trimestre.

X

Explorem els llibres : •

Sorpreses a dojo!!

Presentarem un conte cada mes.

X

Juguem amb els llibres : •

Dibuixem un personatge

Temporització

Treballarem un conte cada trimestre, vinculat als contes de dels llibres de text.

X

Juguem amb els llibres : •

Busquem llops

X

Al 3r trimestre.

Compartim els llibres : •

La Maleta viatgera

X

Setmanalment.

X

Durant tot el curs.

Compartim els llibres : •

Endevina , endevineta

-

Pel que fa al treball de les fases de lectura, acordem sistematitzar tal com s’indica a les graelles el TREBALL DEL NOM PROPI i TÍTOLS DELS CONTES . Pel que fa a les activitats amb TARGETES AMB NOMS I FOTOS D’ANIMALS, ho farem amb aquest o un altre camp semàntic. El treball concretat sobre el poema MARIETA, VOLA, VOLA ens servirà per aplicarlo als diversos poemes que anem treballant al llarg del curs.

•

Caldrà fer un recull dels materials, contes, endevinalles...que anem treballant i guardarho pel proper any.

•

Necessitarem contes adequats per posar a la maleta viatgera i per fer l’activitat “sorpreses a dojo” (llibres de textures, desplegables, amb pictogrames...).

10

✓ Cicle Inicial REGISTRE D’ACTIVITATS PER TREBALLAR EL DOSSIER ATRAPATS PELS LLIBRES A CI

NOM DE L’ACTIVITAT I BLOC

1r

2n

Temporització

Explorem els llibres : •

Els contes explicats

X

Tot el curs

Juguem amb els llibres : •

X

Busquem llops

Al 1r trimestre.

Compartim els llibres : •

Recomanem els llibres

X 1

cop al trimestre

Descobrim diferents gèneres: •

Teatre llegit

X Al segon trimestre

11

2.7-Activitats: Cadascuna de les següents activitats treballarà la dimensió de la comprensió lectora dintre de l’àmbit lingüístic.

Aquesta dimensió està integrada per quatre competències: Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents suports i formats.

Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

Competència 6. Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

Competència 7. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

12

✓ Educació Infantil EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ EI. P3 P-4 P-5

TÍTOL: La maleta viatgera

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Interessar-se pel món literari i la lectura.

-

Valorar el servei de préstec.

-

Col·laborar en la correcta conservació dels materials de la Biblioteca

-

Implicar les famílies en la lectura per plaer.

-

Practicar la lectura mitjançant l’ús de la Biblioteca.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat consisteix en endur-se materials de la Biblioteca Escolar en préstec durant uns dies cap a casa. Poden ser llibres treballats a l’aula o no , l’ important és compartir unes estones de lectura amb la família. Quan la maleta retorna a l’escola l’hi donem a un altre xiquet/ta.

El contingut de la maleta és : -

Llibres d’imaginació i coneixements.

-

Instruccions d’ús plastificades : (veure annex)

AVALUACIÓ: Valorar el bon estat dels materials retornats i l’opinió expressada davant els companys.

TEMPORITZACIÓ: Una setmana o un dies cada xiquet/ta tres o quatre cops al llarg del curs.

RECURSOS HUMANS: -

Responsable de la Biblioteca Escolar .

-

Els tutors de cada curs .

-

Famílies dels xiquets /tes d’ Educació Infantil.

RECURSOS MATERIALS: -

Fons de la Biblioteca escolar.

-

Fons de la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa.

-

Una o dues maletes per aula .

RECURSOS EXTERNS: Famílies dels alumnes d’ Educació Infantil.

13

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

Carta per les famílies: Estimades famílies Iniciem l’activitat de “La maleta viatgera” mitjançant la qual volem treballar i fomentar la iniciació al gust per la lectura i els hàbits lectors.

El treball de la maleta consistirà en: -

Llegir en veu alta els contes als vostres fills/les i explicar-lo llegint les imatges.

-

Els xiquets/tes també poden participar aportant el que ells saben del conte intentant explicar-lo als pares i mares .

Les activitats per a l’alumnat seran : -

P3 – L’alumnat farà un dibuix del que els ha agradat més del conte.

-

P4 - L’alumnat farà un dibuix del que els ha agradat més del conte i escriuran a sota una frase del dibuix .

-

P5 - L’alumnat farà un dibuix del que els ha agradat més del conte i escriuran a sota una frase o dos referent al dibuix.

Normes d’ús : -

La maleta viatgera marxarà de l’escola els divendres a la tarda i tornarà els dilluns al matí. Hi haurà un segon torn que marxarà el dilluns a la tarda i tornarà el dijous al matí.

-

Heu de ser molt estrictes en el retorn de la maleta , penseu que a continuació se l’ha d’emportar un altre xiquet/ta.

-

Els llibres s’han de tractar amb molta cura, sense arrugar-lo, estripar-lo, tacar-lo , ratllar-lo o perdre’l .

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Les mestres d’educació infantil.

14

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: La llista dels contes explicats.

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Interessar-se per les activitats que tinguin els llibres com a protagonista.

-

Opinar sobre els llibres escoltats o llegits.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Cada vegada que a la classe s’explica un conte, es penja en un espai de l’aula una tira de cartolina de color on hi ha escrit el títol amb lletres de pal i també es pot acompanyar d’una petita imatge representativa del conte.

Així al llarg del curs anirem fent la llista dels contes explicats.

CRITERIS AVALUACIÓ: Observarem l’actitud i al resposta dels xiquets i xiquetes davant d’aquesta activitat.

TEMPORITZACIÓ: Depèn de l’activitat que programarem a partir de la llista .

RECURSOS HUMANS: Les tutores d’ Educació Infantil.

RECURSOS MATERIALS: -

Les tires de cartolina per escriure el títol.

-

Imatges dels contes escanejades.

-

Material de contes de l’editorial Barcanova.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

15

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Els personatges dels contes

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Interessar-se per les activitats que tinguin els llibres com a protagonista.

-

Treballar la biblioteca d’aula.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: En un racó de l’aula , en una cartellera, darrera de la porta ,.... es van col·locant les imatges i els noms dels personatges més importants dels contes que anem explicant al llarg del curs.

De tant en tant anirem recordant els noms i les situacions més importants dels contes.

CRITERIS AVALUACIÓ: Observació sistemàtica dels xiquets i les xiquetes durant l’activitat.

TEMPORITZACIÓ: Cada cop que contem un conte farem l’activitat i després un cop o dos al mes anirem recordant la llista del racó dels personatges dels contes.

RECURSOS HUMANS: Els tutors de cada curs.

RECURSOS MATERIALS: -

Fons de la Biblioteca escolar.

-

Fons de la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa.

RECURSOS EXTERNS:

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

16

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Presentació de la Biblioteca del centre

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Conèixer la biblioteca del centre.

-

Fomentar el gust per la lectura .

-

Escoltar amb interès contes, explicacions i lectures.

-

Treballar les normes de comportament en una biblioteca.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: A principi de curs farem una visita tot el grup classe a la biblioteca del centre per tal de fer la presentació. Quan anem per primer cop a la biblioteca del centre , primer cal crear expectatives o necessitat per tal de fer la visita. Per exemple podem anar a buscar informació per un projecte que estem treballant, podem anar a fer préstec de llibres per la biblioteca d’aula , podem anar a veure una exposició,...

El dia que anirem hem de crear un ambient agradable i podem realitzar diferents activitats com : explicació d’un conte, comentari de les normes de comportament a la biblioteca, visitar una exposició temàtica, ....

CRITERIS AVALUACIÓ: Aquesta activitat no requereix cap avaluació.

TEMPORITZACIÓ: La durada de la visita pot ser aproximadament de mitja hora.

RECURSOS HUMANS: -

Les tutores d’ Educació Infantil .

-

Responsable de la biblioteca .

RECURSOS MATERIALS: RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

17

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Lectures en veu alta

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Escoltar amb interès contes, explicacions i lectures.

-

Interessar-se per les activitats que tinguin els llibres com a protagonistes.

-

Treballar mitjançant els llibres els sentiments o emocions i neguits.

-

Reconèixer i trobar informació a partir d’una lectura en veu alta.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Diversos lectors com poden ser el tutor, altres tutors/res del cicle, alumnes més grans o familiars llegeixen en veu alta davant dels infants. La lectura la podem treballar de diferents maneres: -

Llegir contes sencers, d’una tirada.

-

Llegir contes, un capítol o unes pàgines cada dia.

-

Llegir poemes: “Els mesos de l’any” de Miquel Martí i Pol, poemes de Lola Casas,...

-

Alumnes de cicle inicial es reparteixen personatges d’un conte i el llegeixen al davant de les classes d’infantil.

-

Lectura de llibres de coneixements, de murals, de revistes, d’articles relacionats amb els projectes que anem treballant, amb la finalitat de donar resposta al què volem saber dels projectes.

AVALUACIÓ: Observació sistemàtica de l’actitud dels xiquets /tes davant de l’activitat.

TEMPORITZACIÓ: Depèn potser tots els dies, dos o tres cops a la setmana. Com a mínim farem un cop a la setmana.

RECURSOS HUMANS: -

Tutores d’Educació infantil

-

Altres tutors d’altres cicles.

-

Alumnes més grans.

-

Familiars dels xiquets i xiquetes.

RECURSOS MATERIALS: Els llibres que llegirem.

RECURSOS EXTERNS: Familiars dels xiquets i xiquetes.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

18

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: L’hora del conte

TIPUS: Gust per llegir

OBJECTIUS: -

Escoltar amb interès contes .

-

Gaudir escoltant contes i narracions.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Setmanalment i a partir de P3 es narrarà com a mínim un conte als xiquets/tes.

Els narradors del conte poden ser diferents : mestra, altres mestres del cicle, pares, iaios, alumnes més grans,...

El tipus de suport que utilitzarem també serà diferent: titelles, imatges, multimèdia , diapositives...

El lloc on ho realitzarem serà a la classe i de vegades a l’aula de psicomotricitat (on tenim la pissarra digital).

CRITERIS AVALUACIÓ: Observació sistemàtica de l’actitud que tenen els xiquets i xiquetes a l’hora del conte.

TEMPORITZACIÓ: Un cop a la setmana i la durada pot ser d’un quart o mitja hora segons el conte i el suport que utilitzarem.

RECURSOS HUMANS: -

Les tutores d’ Educació Infantil .

-

Altres mestres del cicle o de l’escola.

-

Familiars dels alumnes : pares, iaios ,..

-

Alumnes més grans del centre

RECURSOS MATERIALS: -

Contes

-

Imatges

-

Titelles

-

Teatrets

-

Pissarra digital

-

Diapositives

RECURSOS EXTERNS: Familiars dels alumnes d’Educació Infantil .

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

19

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Exposicions temàtiques de petit format.

TIPUS: Gust per la lectura / Llegir per aprendre

OBJECTIUS: -

Interessar-se per les activitats que tinguin com a protagonistes els llibres.

-

Seleccionar llibres i altres suports (CD, pel·lícules, imatges,...)segons el tema que estem treballant o ens interessa.

-

Col·laborar i participar en el muntatge de les exposicions.

-

Manipular amb cura els llibres i altres materials.

-

Treballar i valorar el racó de biblioteca de l’aula.

-

Treballar la figura d’autor i il·lustrador dels llibres.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Les exposicions les organitzarem amb motiu de : -

Alguna activitat o tema que estem treballant ( projectes, sortides)

-

Algun tema que interessi molt a la classe.

- Alguna festa de l’escola ( Nadal, Tardor, Carnestoltes, ...)

Situarem una taula de l’aula en un lloc especial i destacat, després la podem guarnir amb materials o imatges referents a l’exposició i finalment hi posarem els llibres .

CRITERIS AVALUACIÓ: Observació sistemàtica de l’actitud que tenen els xiquets i xiquetes durant l’activitat.

TEMPORITZACIÓ: Dependrà de quan de temps ens duri el projecte i les exposicions relacionades amb les festes i els temes que els interessa poden durar uns quinze dies.

RECURSOS HUMANS: Les tutores d’ Educació Infantil .

RECURSOS MATERIALS: Contes, llibres d’imatges, llibres de coneixements, revistes i tota mena de llibres relacionats amb el tema de l’exposició.

RECURSOS EXTERNS: Llibres d’altres biblioteques municipals (Roquetes, Tortosa, Jesús) OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

20

✓ Cicle Inicial

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestra o mestre que imparteix català

TÍTOL: Anem a la biblioteca

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Adquirir l’hàbit lector

-

Gaudir d’una història llegida per la mestra

-

Poder triar lliurement els llibres que els ve de gust llegir o mirar

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Un dia a la setmana anirem al punt de lectura.

La mestra tria un conte i el llegeix als alumnes. Es poden fer preguntes per assegurar la comprensió de la història. L’alumnat pot intervenir aventurant hipòtesis o manifestar opinions sobre el conte.

La resta del temps poden triar el conte o llibre que vulguin CRITERIS AVALUACIÓ: -

Grau de participació i atenció a la lectura que fa la mestra

-

Interès que manifesta per agafar o llegir llibres.

TEMPORITZACIÓ: Durant tot el curs mitja hora a la setmana RECURSOS HUMANS: L’alumnat RECURSOS MATERIALS: Llibres del punt de lectura RECURSOS EXTERNS OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

21

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ Cicle inicial.

TÍTOL: La maleta viatgera

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Adquirir fluïdesa.

-

Gaudir de la lectura.

-

Compartir activitats de lectura amb la família.

-

Cuidar els llibres que s’emporten i complir els terminis per retornar-los.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat consisteix en endur-se materials de la Biblioteca Escolar en préstec durant uns dies cap a casa. Poden ser llibres treballats a l’aula o no, l’important és compartir unes estones de lectura amb la família. Quan la maleta retorna a l’escola l’hi donem a un altre xiquet/ta.

El contingut de la maleta és : -

Llibres d’imaginació i coneixements.

-

Instruccions d’ús plastificades

AVALUACIÓ: Valorar el bon estat dels materials retornats i l’opinió expressada davant els companys.

TEMPORITZACIÓ: Una setmana o uns dies cada xiquet/ta tres o quatre cops al llarg del curs.

RECURSOS HUMANS: -

Responsable de la Biblioteca Escolar.

-

Els tutors de cada curs.

-

Famílies dels xiquets /tes de cicle inicial.

RECURSOS MATERIALS: -

Fons de la Biblioteca escolar.

-

Fons de la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa.

-

Una o dues maletes per aula .

RECURSOS EXTERNS: Famílies dels alumnes de cicle inicial.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

22

Carta a les famílies: Benvolgudes famílies: Aquest curs començarem una activitat a tota l’escola amb la finalitat d’apropar el món de la lectura a l’alumnat mitjançant una maleta viatgera que anirà carregada amb llibres que ajudaran als vostres fills i filles a fomentar l’hàbit de la lectura.

Com la podeu utilitzar?

1. Ambla maleta viatgera podeu passar una passar una estona amb ells, primer, donant un cop d’ull al material: adonar-se que el llibre té un autor, un il·lustrador, un títol, uns dibuixos...

2.Fent preguntes sobre què creuen que passarà o sobre què anirà la història una vegada llegit el títol i fullejat el llibre.

3. Recomanacions per dinamitzar la lectura: a) Llegim amb el nostre fill o filla, nét o néta, ...una línia ells una nosaltres, un paràgraf ells un nosaltres o una pàgina ells o una nosaltres.

Podem llegir nosaltres parant de cop perquè llavors digui ell o ella la paraula que falta del text. c) Mentre escoltem com llegeixen podem fer una parada i fer alguna pregunta relacionada amb la lectura: ”I ara què creus que passarà?” “On creieu que farà cap?” “Us agrada el paisatge?” . d) També podem comentar a meitat lectura l’aspecte del personatge, o acció que ens cridi l’atenció, el caràcter, ... e) Canviar de veu per representar els personatges quan surtin els diàlegs.

4. El préstec no té cap despesa econòmica i pel que fa a les condicions, cap en especial llevat del bon ús.

Esperem que amb aquesta activitat els vostres fills i filles s’ho passin bé i s’inicien en el gust per la lectura així com també l’hàbit lector. Gràcies per la vostra col·laboració.

Atentament,

L’ EQUIP DE MESTRES DE CICLE INICIAL

23

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestra/e que imparteix català

TÍTOL: Lectura en grup d’un mateix llibre

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Adquirir l’hàbit lector

-

Gaudir d’una història llegida

-

Opinar sobre els personatges, la història, ...

-

Analitzar aspectes formals d’un llibre: portada, títol, escriptor, il·lustrador, editorial, número de pàgines, contraportada.

-

Millorar la lectura en veu alta (pronunciació, entonació, ritme, etc.)

-

Establir hipòtesis sobre el relat

-

Comprendre l’argument

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Aquesta activitat consisteix a llegir tota la classe un mateix llibre.

-

Analitzar les parts formals del llibre i omplir una fitxa amb aquestes dades.

-

A mesura que anem llegint fer hipòtesis sobre el que succeirà.

-

Descriure les característiques i/o qualitats dels protagonistes.

-

Expressar lliurement l’opinió sobre la història.

CRITERIS AVALUACIÓ: Grau de participació al llarg del procés.

TEMPORITZACIÓ: Al tercer trimestre RECURSOS HUMANS: L’alumnat RECURSOS MATERIALS: - La Moli i la Doli. Pep Molist. Ed. Barcanova - La vaca Teresina esquia a Vallfarina. Xavier Frías. Edebé RECURSOS EXTERNS OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

24

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané.

Responsable: Mestre/a

TÍTOL: Lectura en Veu Alta.

TIPUS: Gust per la lectura / Saber llegir

OBJECTIUS: - Assolir una lectura qualitativa amb tots els seus components.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Practiquem lectura compartida El mestre/a llegeix primer amb força interpretació, ritme marcat i pronunciació profunda; mentre l’alumnat, escolta. A vegades fem servir els àudios de les lectures.

Així fins que acabi un tros concret, paràgraf, pàgina o capítol; i s’obre el torn de lectures, individuals.

En cada cas i quan s’escau, repetim i/o corregim, expliquem, fem una interpretació del seu (s) significat (s).

CRITERIS AVALUACIÓ: Valorar la millora de la lectura en veu alta (pronunciació, entonació, puntuació, to adequat...)

TEMPORITZACIÓ: Formarà part d’algunes sessions de català, castellà i medi al llarg del curs.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat RECURSOS MATERIALS: Llibres de text i àudios.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

25

✓ Cicle mitjà CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores de Cicle mitjà.

TÍTOL: La maleta viatgera

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Gaudir del plaer per la lectura.

-

Millorar la comprensió lectora.

-

Millorar la velocitat lectora, entonació, ritme...

-

Adquirir vocabulari, estructures morfosintàxiques noves, ortografia,...

-

Compartir amb la família el gust per la lectura

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat consisteix en endur-se materials que ens proporcionen les nostres biblioteques públiques de referència en préstec durant uns dies cap a casa. L’ important és compartir unes estones de lectura amb la família o individualment. Quan la maleta retorna a l’escola l’hi donem a un altre xiquet o xiqueta.

El contingut de la maleta és : -

Llibres: imaginació, endevinalles, curiositats, coneixements. Inclou un llibre en anglès i un altre en castellà. També un DVD.

-

Instruccions d’ús plastificades : (veure annex)

AVALUACIÓ: Valorar el bon estat dels materials retornats i l’opinió expressada davant els companys i companyes.

TEMPORITZACIÓ: Una setmana o deu dies cada xiquet o xiqueta.

RECURSOS HUMANS: -

Tutors i tutores d’aula

-

Famílies dels xiquets i xiquetes.

RECURSOS MATERIALS: -

Una o dues maletes per aula .

-

Biblioteques de referència: Marcel·lí Domingo, Maria Mercè Lleixà i el Punt Jove de Jesús.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

26

Carta a les famílies: Benvolgudes famílies: Amb la finalitat d’apropar el món de la lectura a l’alumnat mitjançant una maleta viatgera que anirà carregada amb llibres que ajudaran als vostres fills i filles a fomentar l’hàbit de la lectura.

Com la podeu utilitzar?

1.Quan us arribi la maleta viatgera podeu passar una estona amb ells/es, primer, donant un cop d’ull al material: adonar-se que el llibre té un autor/a, un il·lustrador/a, un títol, uns dibuixos...

2.Fent preguntes sobre què creuen que passarà o sobre què anirà la història una vegada llegit el títol i fullejat el llibre.

3. Recomanacions per dinamitzar la lectura: a) Llegim amb el nostre fill o filla, nét o néta, ...una línia ells una nosaltres, un paràgraf ells un nosaltres o una pàgina ells o una nosaltres. b) Podem llegir nosaltres parant de cop perquè llavors digui ell o ella la paraula que falta del text. c) Mentre escoltem com llegeixen podem fer una parada i fer alguna pregunta relacionada amb la lectura: ”I ara què creus que passarà?” “On creieu que farà cap?” “Us agrada el paisatge?” d) També podem comentar a meitat lectura l’aspecte del personatge, o acció que ens cridi l’atenció, el caràcter, ... e) Canviar de veu per representar els personatges quan surtin els diàlegs f) Donar una targeta o dibuix a fi i efecte que l’aixequin quan es llegeixi la paraula triada.

4. El préstec no té cap despesa econòmica i pel que fa a les condicions, cap en especial llevat del bon ús.

Esperem que amb aquesta activitat els vostres fills i filles s’ho passin bé i s’inicien en el gust per la lectura així com també l’hàbit lector. Gràcies per la vostra col·laboració.

Atentament, L’ EQUIP DE MESTRES DE CICLE MITJÀ

27

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestra o mestre que imparteix català i castellà

TÍTOL: Lectura en grup d’un mateix llibre

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Millorar la lectura en veu alta (pronunciació, entonació, ritme, etc.).

-

Establir hipòtesis sobre el relat.

-

Millorar la comprensió lectora.

-

Adquirir l’hàbit lector.

-

Gaudir d’una història llegida.

-

Opinar sobre els personatges, la història, etc.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat consisteix a llegir tota la classe un mateix llibre.

Lectura per part del mestre o la mestra com a model i lectura, al mateix temps que l’alumnat segueix la lectura en veu baixa.

També hi ha l’opció que l’alumnat llegeixi la lectura en veu alta.

CRITERIS AVALUACIÓ: Valorar l’interès per la lectura.

Valorar la millora de la lectura en veu alta, la comprensió lectora.

TEMPORITZACIÓ: Al llarg del curs farem dos lectures compartides en català o castellà.

RECURSOS HUMANS: Professorat de català o castellà.

RECURSOS MATERIALS: Llibres del fons de les xarxes de biblioteca pública.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

28

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestre/a de llengua

TÍTOL: Lectura d’articles curiosos

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Practicar l’entonació, el ritme i les pauses.

-

Comprendre el discurs amb paraules no conegudes.

-

Ampliar el vocabulari amb les paraules que no es coneixen.

-

Endevinar el missatge de l’article (el títol no es llegeix fins que no s’ha endevinat la idea principal).

-

Gaudir d’anècdotes curioses.

-

Identificar el tipus de text (tipologia textual).

-

Millorar la lectura en veu alta.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: El professorat i l’alumnat porten articles retallats que els han cridat l’atenció per algun motiu, o bé els ha agradat molt, o bé té a veure amb alguna cosa que els agrada molt per a llegir-lo en veu alta.

L’alumne que el llegeix no ha de llegir el títol, el llegeix dues vegades i com que es tracta d’un llenguatge per a adults han d’intentar captar la idea principal a través de les paraules que coneixen.

Poden anotar en un paper les paraules que coneixen i les que no coneixen en dues columnes per després buscar el significat de les que no es coneixen i ampliar el vocabulari així com també expressions i connectors nous.

CRITERIS AVALUACIÓ: Valorar la millora de la lectura en veu alta.

TEMPORITZACIÓ: En una de les tres sessions de català amb la participació de dos o tres alumnes màxim per tal d’evitar el cansament d’escoltar tota la sessió.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat RECURSOS MATERIALS: Articles de revistes i diaris.

RECURSOS EXTERNS: De vegades els dies d’intercanvis de llibres els recursos provenen dels propis usuaris que porten llibres de la seva propietat.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

29

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestre/a de llengua

TÍTOL: Lectura en Veu Alta.

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Assolir una lectura en veu alta qualitativa; amb tots els seus components.

-

Llegir amb assiduïtat.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1- L’alumnat s’emporta a casa petites lectures que preparar a casa.

Després fa la lectura en veu alta davant del grup.

Entre tota la classe fem l’avaluació de la lectura en veu alta. Ens ajuden les pautes del llibre de la lectura en veu alta i del certament de lectura en veu alta.

2- Una altra modalitat és compartir la lectura entre tot el grup classe.

Practiquem lectura compartida > Entre tots escollim un dels capítols, pel que ens pugui suggerir el títol. En parlem prèviament, per deduir de què es pot tractar, buscant el major nombre de connectors possible.

El mestre/a llegeix primer amb força interpretació, ritme marcat i pronunciació profunda; mentre l’alumnat, escolta. Així fins que acabi un tros concret, paràgraf, pàgina o capítol; i s’obre el torn de lectures, individuals (sense un ordre establert).

En cada cas i quan s’escau, repetim i/o corregim, expliquem, fem una interpretació del seu (s) significat (s).

TEMPORITZACIÓ: Sessions de català/castellà RECURSOS HUMANS: L’alumnat RECURSOS MATERIALS: Diferents llibres de l’aula, de text, de la biblioteca...

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

30

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestre/a que imparteixi Català.

TÍTOL: “CLUB DE LECTURA“

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Fomentar la lectura i cohesió sociocultural.

-

Ser capaç de donar una opinió.

-

Respectar l’opinió de la resta de la classe.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Explicació a l’aula del què significa ser i tenir un Club de Lectura al Cicle o a l’aula.

Escollim un llibre i, un cop tothom l’ha llegit, el comentem.

També podem anar comentant-los per capítols.

CRITERIS AVALUACIÓ: Comentaris de les diverses lectures.

TEMPORITZACIÓ: Sovintejada; a la vegada que lliure.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat.

RECURSOS MATERIALS: -

Intercanvis de llibres i contes, d’aportacions personals.

-

Fons de la biblioteca pública

RECURSOS EXTERNS: Contes de la Biblioteca de Tortosa.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

31

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané.

Responsable: Mestre/a de llengua

TÍTOL: Biblioteca d’aula

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Fomentar el gust per la lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La biblioteca d’aula es nodreix del llibres que ens presta la Biblioteca Marcel·lí Domingo i d’alguns exemplars que han portat de casa l’alumnat.

L’alumnat pot agafar els llibres en préstec i endur-se’ls a casa. També el pot tindre sota el calaix per llegir, bé en els moments que dediquem a la lectura o quan tenen una estona perquè han acabat la faena.

A la classe hi ha una graella per portar el control. A la graella, mitjançant els colors roig, groc o verd, poden indicar la valoració que fan del llibre que han llegit. En marró indiquen si han agafat el llibre i el retornen abans d’acabar-lo perquè no els fa el pes.

CRITERIS AVALUACIÓ: Participar activament de l’activitat.

TEMPORITZACIÓ: Al llarg del curs.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat RECURSOS MATERIALS: -

Els llibres de la biblioteca Marcel·lí Domingo i del propi alumnat.

-

Els treball i reculls de contes de l’alumnat que es fan en la participació de concursos, o altres, de vegades els enquadernem i passen a formar part de la biblioteca d’aula.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat,

Després de fer-ne l’avaluació..

32

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestre/a de català

TÍTOL: Llibreta de lectures

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Fomentar el gust per la lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es tracta que tot l’alumnat tingui una llibreta menuda on pugui anotar el títol, referència.. de les lectures que va fent al llarg de la seua escolaritat.

L’anotació ha de ser sempre lliure, pot fer un comentari, un dibuix...

CRITERIS AVALUACIÓ: Interessar-se per prendre nota de les seues lectures preferides.

TEMPORITZACIÓ: Quan cadascú cregui oportú.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat.

RECURSOS MATERIALS: Una llibreta individual.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat .

Després de fer-ne l’avaluació.

33

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Anem a la biblioteca de l’escola

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Fomentar la lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Tots els dies l’alumnat pot anar a la biblioteca a l’hora del pati.

Un parell de dies poden anar al Punt de Lectura, i tots els dies de la setmana a la Biblioteca.

També tenen una hora assignada en el seu horari escolar en què poden anar a la biblioteca a fer préstec.

CRITERIS AVALUACIÓ: Participar amb ganes i amb respecte.

TEMPORITZACIÓ: Lliure RECURSOS HUMANS: L’alumnat i el professorat RECURSOS MATERIALS: Els propis de la biblioteca RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació..

34

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestre/a de català

TÍTOL: Visita a les biblioteques de referència

TIPUS: Gust per la lectura.

OBJECTIUS: -

Fomentar el gust per la lectura i conèixer el funcionament de la biblioteca.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Una vegada a l’any fem una visita a una de les nostres biblioteques de referència.

A 3r anem a la Biblioteca Mercè Lleixa de Roquetes i a 4t a la Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Les dos biblioteques ens preparen una activitat per conèixer de forma lúdica l’espai i com s’organitza una biblioteca (fons, CDU...)Ens conviden també a fer-nos el carnet de la biblioteca.

CRITERIS AVALUACIÓ: Participar amb interès i respecte.

TEMPORITZACIÓ: Una vegada a l’any.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat, el professorat i el personal de les biblioteques que ens acull.

RECURSOS MATERIALS: El que ens preparen des de les biblioteques.

RECURSOS EXTERNS: Les biblioteques de referència OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

35

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Participació en la mostra de teatre/ TIPUS: Gust per la lectura. preparació d’una obra de teatre OBJECTIUS: -

Conèixer diferent tipologia textual. Interpretar una obra de teatre.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Si decidim assumir la participació a la mostra de teatre, això comporta tot un treball que va molt més enllà del foment pel gust de la lectura.

Hem de valorar i repensar com fem per a que tot l’alumnat , al llarg de la seua escolarització a primària puga participar d’esta activitat, que sens dubte és enriquidora.

CRITERIS AVALUACIÓ: Participar amb ganes i amb respecte.

TEMPORITZACIÓ: Es planteja que cada curs escolar el dugui a terme un cicle diferent.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat i el professorat RECURSOS MATERIALS: Divers RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

36

✓ Cicle Superior CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Tutors/es cicle superior

TÍTOL: Certamen de lectura en veu alta

TIPUS: Gust per la lectura / Saber llegir

OBJECTIUS: - Practicar l’entonació, el ritme, les pauses i la fonètica.

- Afavorir la comprensió lectora.

- Treballar alguns aspectes gramaticals.

- Afavorir l’ampliació de lèxic i vocabulari.

- Prendre consciència de l’organització de la informació.

- Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.

- Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).

- Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.

- Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat té com a finalitat seleccionar a l’alumnat que representarà el centre al certamen de lectura en veu alta.

Primerament es realitza una selecció a nivell d’aula entre l’alumnat que es presenta voluntàriament.

Passades dues setmanes es realitza la selecció final a nivell de centre en totes les categories en les quals es participa.

Amb la lectura en veu alta treballem els aspectes següents: -

Exercita la imaginació.

-

Aporta coneixements conceptuals.

-

Desperta noves idees i conceptes culturals.

-

Proporciona informació comprensió del món.

-

Elimina la falta d'atenció i augmenta la comprensió.

-

Millora la capacitat d’auto expressió.

-

Fomenta el desig de llegir.

-

Posició del cos o Respiració abdominal o Expiració completa o Ampolla de gas que es buida completament: ksssssss o Lluita d’espases: ks, ks, ks, ks, ks o El riure pirata: HA HE HI HO HU o El riure del Pare Noël: HOU, HOU, HOU. o Anar de la nota més greu a la més aguda emetent els sons R/S (sonora)/BUBBLES

37

(llavis) -

-

-

Ús de la veu (projecció): o Fa referència a llençar o dirigir la veu cap endavant. S’ha d’intentar “fer créixer” la veu per a què, sense cridar, arribi a tots aquells que ens escolten en funció de la distància i l’espai. o Per parelles: un davant de l’altre, primer a prop, un diu una frase a l’altra i ambdós fan un pas enrere. A mesura que es van allunyant, s’ha d’anar projectant la veu o Treball amb síl·labes/paraules: llençar-les amb la mà, el pit, el peu... o Guerra de síl·labes. o Llegir pujant/baixant el volum segons les senyals.

Puntuació: o Repetir síl·labes parant atenció a allò que fem amb la boca BLA, BLE BLI, BLO BLU...PLA/CLA/GRA/PRA/FLA/TRA, etc... o Gimnàstica del vel del paladar (moviments articulars ràpids): CA, QUE, QUI, CO, CU o El joc de despertar les paraules o Llegir un text amb un llapis a la boca, fent l’esforç de que s’entengui.

Vocalització o Subratllar amb diferents colors els signes de puntuació que apareixen en un text.. … : ? ! -/, ; o Per parelles (en veu alta): un llegeix i l’altre va dient els signes de puntuació que van apareixent. o Un llegeix mentre els altres marquen la puntuació amb palmades. o Treure la puntuació a un text: a) Endevinar la puntuació original. b) Posar puntuació aleatòria

-

Comprensió lectora.

-

Entonació i interpretació: o Llegir el text amb diferents ritmes (molt lent, molt ràpid). o Llegir el text posant més èmfasi en els verbs, noms, adjectius... o Llegir el text amb diverses intencions/emocions (fent safareig, com la retransmissió d’un partit de futbol, com un robot, cantant, enfadat, trist, alegre...). o Interpretar el text amb imatges/mímica.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Rúbriques d’avaluació (veure annex) TEMPORITZACIÓ: 1/2h a la setmana, al llarg de tot el curs

38

RECURSOS HUMANS: -

Els tutors de cada curs .

-

Famílies dels xiquets /tes de cicle superior.

RECURSOS MATERIALS: -

Llibres

-

Lectures de tipologia diversa

RECURSOS EXTERNS: -

Famílies dels alumnes de cicle superior.

-

Vídeo-taller: eines per treballar la lectura en veu alta, En aquest vídeo podreu trobar propostes pràctiques i consells per a aconseguir una bona lectura en veu alta. El taller té lloc en una classe d’un grup d’alumnes de teatre (Món de Mones, Escola de Teatre) i és a càrrec de Gemma Martínez, actriu i pedagoga.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

39

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Responsable biblioteca i professorat de l’institut-escola.

TÍTOL: Club de lectura

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: - Fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg.

- Oferir noves possibilitats per al temps lliure.

- Promoure l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com a equipament cultural.

- Crear un punt de trobada per a persones interessades en la lectura.

- Donar a conèixer entorns socials i culturals diferents del nostre.

- Proposar una guia bàsica de lectures.

- Afavorir un apropament crític als diferents gèneres

literaris.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: - Es proposa una data per constituir el club de lectura i hi acudeix l’alumnat interessat.

- El professorat o l’alumnat fa un proposta de lectura.

- La lectura la fa l’alumnat de forma individual a casa.

- Es concreta una data per comentar, per parlar de la lectura, bé sigui sencera, bé sigui fins el punt que s’haja acordat.

- No es tracta de fer ni un examen, ni una comprensió lectora, ni de llegir en veu alta...

CRITERIS AVALUACIÓ: - Mantenir una actitud d’interès, adequada de respecte envers el material de la biblioteca, els companys i les companyes i el professorat.

- Comprometre’s a assistir al club de lectura.

- Acudir al club de lectura havent llegit la lectura que s’ha acordat.

- Participar de manera respectuosa.

- Saber expressar la nostra opinió.

TEMPORITZACIÓ: Tres o quatre vegades durant el curs escolar RECURSOS HUMANS: El professorat responsable de la biblioteca RECURSOS MATERIALS: RECURSOS EXTERNS: Els llibres es demanen a les biblioteques de referència.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

40

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Tutors/es cicle superior.

TÍTOL: Dramatització (contacontes) de contes, TIPUS: Gust per la lectura – Saber llegir poemes......

OBJECTIUS: -

Interioritzar i assimilar bé el conte per poder-lo explicar

-

Tenir presents els factors comunicatius: tenir ganes d’explicar la història i transmetre-ho al nostre públic, és a dir, seduir-lo.

-

Dominar l’expressió oral: fluïdesa i riquesa en l’ús variat de vocabulari i estructures lingüístiques.

-

Controlar la veu i la posició física

-

Controlar el ritme de la narració

-

No oblidar la coherència narrativa

-

Practicar de forma freqüent l’art d’explicar contes facilita i desenvolupa l’expressió oral. Es tracta de rodatge i experiència: com més expliquem contes, més perfeccionem i polim el nostre llenguatge i més som capaços de corregir els nostres errors.

-

Desenvolupar la creativitat i el treball en grup.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

L’alumnat haurà d’explicar un conte als xiquets i a les xiquetes d’un curs de primer cicle de primària o d’educació infantil. Haurà de tenir en compte la seva edat i haurà d’adaptar el conte i narrar-lo de forma més senzilla.

-

Es proposa també d’explicar un conte a xiquets i xiquetes d’una altra classe del mateix nivell

-

Per a la fase de preparació el mestre o la mestra donarà unes pautes prèvies a l’alumnat.

-

El receptor o la receptora és més petit o petita i té una competència lingüística menys desenvolupada que el narrador o la narradora.

-

La durada del conte ha de ser l’adequada.

-

Cal fer servir oracions més senzilles, vocabulari més simple, encara que això no vol dir més descuidat.

-

S’ha de jugar amb la intensitat, registres, matisos de la veu, els canvis de ritme de la narració...

-

Per als més menuts o menudes funciona molt bé l’estructura repetitiva, els ajuda a seguir la història.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: A l’alumnat se li plantejaran unes qüestions com aquestes: - Com t’has sentit narrant el conte?

- Has fet moltes repeticions?

- Has tingut algun lapsus?

41

- Has seguit una coherència en l’estructura narrativa?

Aquesta mateixa pauta pot servir perquè l’alumnat valori l’actuació dels seus companys i les seves companyes L’activitat s’avalua de manera global a les àrees de Llengua, com a part integrant de l’expressió oral.

TEMPORITZACIÓ: Es realitza al llarg del curs escolar.

RECURSOS HUMANS: Els tutors de cada curs i l’alumnat de Cicle Superior RECURSOS MATERIALS: Llibres de contes de la biblioteca de l’aula, de l’alumnat, projector, equip de so....

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

42

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Professorat de Cicle Superior

TÍTOL: Escoltem llegir

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: - Gaudir escoltant contes i narracions.

- Interessar-se pel món literari.

- Expressar les pròpies opinions sobre les lectures escoltades - Distingir entre la lectura com a font d’informació i la lectura d’imaginació.

- Conèixer les parts d’un llibre: coberta, portada, contraportada, llom, títol, autor, il·lustrador.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Lectura en veu alta d’un llibre il·lustrat o no per part del mestre/a. Es durà a terme a la zona de la catifa, la zona d’escoltar, en rotllana davant de la narradora.

1. Farem hipòtesis sobre el contingut: En primer lloc, el lector o la lectora relaciona el text amb els coneixements previs que en té. És necessari, doncs, proposar una primera exploració que permeti que, a partir d’uns indicis externs, l’alumne/a pugui activar el record d’informacions de què ja disposa (el seu coneixement del món i de la llengua), que li serviran de base en el procés d’interpretació del conjunt del text. A partir de la coberta ens fixarem en el títol, subtítols, il·lustracions, autor/a, què ens dirà el contingut, de què tractarà la lectura,...

2. Durant la lectura: El pas següent en el procés lector és la verificació de les hipòtesis formulades, a mesura que es va produint la lectura. La situació de lectura col·lectiva (llegir en veu alta el mestre) facilitarà la interpretació del text i oferirà un “model lector” que farà més amena i motivant la comprensió de la lectura.

3. Després de la lectura: Establirem un col·loqui per expressar les pròpies opinions, si ens ha agradat, què ens vol dir, la moralitat que se’n pot extreure, el final, què canviaríem,...

No es pot oblidar les possibilitats imaginatives i creatives que la mateixa lectura proporciona.

CRITERIS AVALUACIÓ: Observació sistemàtica de l’actitud dels xiquets/es davant l’activitat. Valorarem les intervencions que facin, els sentiments que els provoquin les lectures i poder-los compartir.

TEMPORITZACIÓ: L’activitat durarà uns 30’ i es durà a terme dos cops al mes aproximadament.

RECURSOS HUMANS: Mestra de l’àrea de llengua i alumnat de Cicle Superior RECURSOS MATERIALS: Llibres i àlbums il·lustrats de la biblioteca d’aula i de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

43

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat Amb la lectura es van interioritzant aspectes formals de l’estructura de la llengua: l’ortografia, la morfosintaxi, el lèxic,....

Valorarem les intervencions però incidirem també en l’ús del llenguatge .

Després de fer-ne l’avaluació Llegir ha d’esdevenir un aprenentatge bàsic per viure en una societat carregada de text escrit, però, i sobretot, una activitat fonamental per introduir-se en el món de la fantasia i la imaginació que ofereix la literatura. Valorarem el plaer, el gaudi que es demostri amb aquesta activitat, i això ens servirà per replantejar-nos o no continuar pel mateix camí.

44

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Tutors Cicle Superior .

TÍTOL: La maleta viatgera

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: Lectura individual i silenciosa -

Millorar la lectura silenciosa agafant més velocitat lectora.

-

Adquirir l’hàbit lector.

-

Interessar-se per les novetats literàries (autors, llibres, esdeveniments literaris...).

-

Participar en tertúlies literàries

-

Identificar el gènere literari del llibre que llegeixen (aventures, terror, científic, romàntic,...).

-

Saber fer crítiques literàries.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat consisteix en endur-se materials de la Biblioteca d’aula i de la Biblioteca Marcel·lí Domingo durant uns dies cap a casa. Poden ser llibres treballats a l’aula o no, l’ important és compartir unes estones de lectura amb la família. Quan la maleta retorna a l’escola l’hi donem a un altre xiquet/ta.

El contingut de la maleta és : -

Llibres d’imaginació i coneixements.

-

Material audiovisual

-

Instruccions d’ús plastificades

-

Quadern d’opinions

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Valorar el bon estat dels materials retornats i l’opinió expressada davant els companys.

TEMPORITZACIÓ: Cada setmana, un alumne s’endurà maleta cap a casa en divendres i la retornarà en dijous, perquè sigui el proper nen de la llista qui el dia següent se l’emporti.

RECURSOS HUMANS: -

Els tutors de cada curs .

-

Alumnat de Cicle Superior.

RECURSOS MATERIALS: -

Fons de la Biblioteca de l’aula

-

Fons de la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa.

-

Una maleta per aula .

RECURSOS EXTERNS: Famílies dels alumnes de Cicle Superior.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

45

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de llengua de Cicle Superior.

TÍTOL: Lectura autònoma

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: - Interessar-se pel món literari i la lectura.

- Practicar la lectura i la seva comprensió en la llengua catalana i castellana.

- Demostrar la comprensió d’allò que s’ha llegit, mitjançant l’expressió oral, - Col·laborar en la correcta conservació dels materials de la Biblioteca.

- Practicar la lectura mitjançant l’ús de la Biblioteca.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es dedicaran 30 minuts setmanals a la lectura autònoma en català o en castellà. La biblioteca d’aula disposa de lectures en diferent format (llibres, revistes, còmics...) per tal que l’alumnat pugui triar allò que més li vingui de gust llegir.

En el cas de la llengua catalana, a més a més d’aquestes lectures anomenades, disposaran d’un llibre comú a tot l’alumnat del mateix nivell que el mestre o mestra decidirà en quin moment del curs escolar considera convenient llegir-lo. També es du terme un concurs del gust per la lectura consistent en llegir un mateix llibre, per tal de fer una posterior activitat que s’ha de presentar a l’organització d’aquest concurs. Aquests llibres són facilitats per la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Es valorarà el grau d’interès per la lectura i la seva compressió mitjançant l’expressió oral.

TEMPORITZACIÓ: Mitja hora setmanal RECURSOS HUMANS: Mestra de llengua catalana, mestra de llengua castellana i alumnes.

RECURSOS MATERIALS: Necessitem per dur a terme aquesta activitat: Llibres i altres recursos de la biblioteca d’aula i llibres de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

46

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestra d’anglès

TÍTOL: Lectura en anglès

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Practicar la lectura en anglès

-

Desenvolupar el gust per la lectura

-

Valorar les opinions del grup en relació a la lectura

-

Llegir a partir de formats audiovisuals

-

Identificar el gènere literari del llibre que llegeixen (aventures, terror, científic, romàntic,...).

-

Saber fer crítiques literàries.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es tracta de practicar diferents tipus de lectures en anglès. L’alumnat voluntari de Cicle Superior acudeix a l’hora de l’esbarjo, un cop de per setmana a l’aula de la mestra d’anglès a realitzar activitats relacionades amb la lectura de diferents textos en anglès. Es posaran a l’abast de l’alumnat en diferents formats, ja sigui en paper o digital.

Algunes activitats de lectura destacades són les següents: ✓ Història de Robin Hood ✓ Lectura del llibre “Students in Space” ✓ Ordenar diferents moments d’una història CRITERIS D’AVALUACIÓ: Valorar la implicació de l’alumnat en les diferents lectures i les valoracions expressades davant els companys.

TEMPORITZACIÓ: Un cop a la setmana durant tot el curs (dijous a l’hora de l’esbarjo) RECURSOS HUMANS: -

Responsable de l’àrea d’anglès

-

Alumnat voluntari de Cicle Superior

RECURSOS MATERIALS: -

Fons de la Biblioteca escolar.

-

Fons de la Biblioteca d’aula.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

47

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Tutores cicle superior .

TÍTOL: Recomanació de llibres

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Desenvolupar habilitats estètiques, lingüístiques i culturals de l’alumnat a partir de la lectura i la recomanació de llibres llegits.

-

Desenvolupar habilitats de comunicació i d’expressió oral mitjançant la presentació d’un llibre.

-

Treballar la funció comunicativa d’informar objectivament i subjectiva.

-

Expressar-se oralment aplicant estratègies de comunicació verbal i no verbal (pronunciació clara, estructura gramatical correcta, lèxic precís, entonació i to de veu adequats a la situació comunicativa).

-

Argumentar l’opinió personal d’un llibre.

-

Escoltar amb interès la presentació dels altres companys i companyes.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Cada alumne presenta i pot recomanar un llibre que ha llegit a la resta de companys i companyes.

Com en totes les activitats de lectura, el paper del docent com a model és imprescindible: abans de demanar que els alumnes facin una presentació i recomanació de lectures als companys, cal que l’ensenyant hagi fet abans presentacions i recomanacions als alumnes. A partir del model del docent que, periòdicament presenta i recomana llibres als alumnes, s’elabora el guió que donarà suport a l’organització de la presentació individual del llibre escollit per cada infant.

L’alumnat realitzarà la presentació o la recomanació d’un llibre seguint un model. Aquest model és fruit d’un consens, és a dir, està fet entre tota la classe (veure models de presentació i de recomanació a l’annex).

Un cop fet la presentació i/o recomanació, s’apuntarà i es penjarà la referència bibliogràfica a una cartellera penjada a l’aula.

Tres vegades a l’any (per a les vacances de Nadal, per a Sant Jordi i per a fi de curs) el professorat del cicle prepara uns llistats de llibres que proporciona a cada alumne.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Valoració dels companys S’ha de fer una valoració de l’exposició feta pel company. Es tractaria d’una crítica constructiva, per tant s’han de fer propostes de millora (veure graella a l’annex).

Autoavaluació Amb l’ajuda del docent, l’alumne que ha fer la presentació reflexionarà sobre la seva actuació mitjançant una graella (veure annex).

Criteris d’avaluació Per a l’alumne que exposa: • Presentar o recomanar el llibre utilitzant el guió prèviament consensuat.

• Aplicar components de la competència comunicativa durant l’exposició: o Estratègies de comunicació verbal i no verbal. o Lèxic precís. o Pronunciació clara.

48

o Postura adequada, entonació i to de veu apropiats a la situació comunicativa.

• Donar una opinió personal del llibre que s’ha llegit.

• Preparar prèviament l’exposició oral.

• Escoltar activament les intervencions dels altres.

• Participar en la conversa al voltant de la presentació d’un llibre.

Per als altres alumnes: • Escoltar activament la presentació dels llibres.

• Confeccionar conjuntament amb el docent els suports per acompanyar la presentació.

• Acompanyar-lo durant la presentació que fa.

TEMPORITZACIÓ: Una presentació o recomanació cada 15 dies, a nivell individual.

RECURSOS HUMANS: -

Els tutors de cada curs .

-

Alumnat.

RECURSOS MATERIALS: -

Fons de la Biblioteca escolar.

-

Fons de la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa.

RECURSOS EXTERNS: Famílies dels alumnes de cicle superior.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

49

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Tutores cicle superior .

TÍTOL: Visita a la Biblioteca de Roquetes

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: Lectura autònoma i individual -

Posar els nens en contacte amb la biblioteca del seu barri.

-

Conèixer el seu fons bibliogràfic i els serveis que ofereix.

-

Inculcar una actitud respectuosa gràcies al coneixement i comprensió de les normes establertes a la biblioteca.

-

Fer un ús correcte i curós de l’equipament i dels documents.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es planifica una sortida per visitar i intentar familiaritzar l’alumnat amb la biblioteca. Què es pot trobar? Què podem fer? Com hem d’actuar quan hi estem?

Aquesta activitat està adreçada a l’alumnat de 6è de Primària, conjuntament amb la visita a l’Observatori de l’Ebre.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: -

Donar una opinió personal de la sortida

-

Participar en la conversa al voltant de la valoració de la sortida.

-

Escoltar activament les altres valoracions.

-

Mostrar interès pel funcionament de la biblioteca.

-

Saber respectar les normes de la biblioteca.

-

Tenir bon comportament durant la sortida.

TEMPORITZACIÓ: Segon o tercer trimestre de sisè de Primària.

RECURSOS HUMANS: -

Els tutors de cada curs .

-

Alumnat.

-

Responsable de la biblioteca

RECURSOS MATERIALS: Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes RECURSOS EXTERNS: Famílies dels alumnes de cicle superior.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

50

✓ ESO EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Professorat de l’àmbit de llengües

TÍTOL: Assistència al teatre

TIPUS: Gust per la lectura-Saber llegir

OBJECTIUS: Interessar-se pel món literari i teatral.

Practicar la lectura i la seva comprensió en la llengua catalana i castellana.

Demostrar la comprensió d’allò que s’ha llegit, mitjançant l’expressió oral, escrita o multimèdia.

Assistir a la representació d’una obra de teatre.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es dedicaran dues o tres sessions en alguna de les assignatures de llengua (català- castellà-anglès). En la primera o les dos primeres, es farà un treball de preparació per a l’assistència a l’obra de teatre (des del saber estar, a la contextualització de l’obra, lectura de fragments, intencionalitat, sentit, argument, estructura...). La darrera sessió es farà després de l’assistència per valorar-ne el conjunt del viatge, l’adaptació feta per la companyia teatral de l’obra, el treball dels actors, el significat de l’obra...

AVALUACIÓ: Resum dels fragments llegits, comentaris sobre el text triat, observació durant la representació i valoracions posteriors.

TEMPORITZACIÓ: tres sessions (al trimestre en el que s’assistirà a la representació) RECURSOS HUMANS: Professorat de llengua.

RECURSOS MATERIALS: Llibre amb l’obra que es representarà.

RECURSOS EXTERNS: Teatre, autobusos per al desplaçament...

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

51

Graella d’avaluació i coavaluació ADAPTACIÓ OBRA TEATRE: __________________________________________________ Valoració d’1 a 3: 1 (molt), 2 (bastant), 3 (poc) Reconeix els Valora els Alumne: Llegeix els Sap estar NOM DE aspectes diferents Valoració de textos durant la L'ALUMNE fonamentals elements de la la encomanats representació de l’obra representació representació

52

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Professorat de llengua

TÍTOL: Lectura en veu alta

TIPUS: Gust per la lectura-Saber llegir

OBJECTIUS: - Interessar-se pel món literari.

- Practicar la lectura i la seva comprensió en la llengua catalana i castellana.

- Llegir en públic de manera adient textos literaris.

- Demostrar la comprensió d’allò que s’ha llegit, mitjançant l’expressió oral, escrita o multimèdia.

- Participar en un concurs de lectura en veu alta.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es desenvoluparà en tres sessions aproximadament. A la primera es presenta la convocatòria del certamen de lectura en veu alta, que servirà com a motivació per a practicar la mateixa.

Es fan les primeres explicacions per tal de preparar la selecció de l’alumnat del grup classe que es farà a la segona sessió, amb la lectura del text seleccionat davant dels companys de la classe. A la tercera sessió, davant de tot l’alumnat de secundària del centre, es selecciona als alumnes de cada categoria en la que es participa. Les activitats de les dues primeres sessions seran obligatòries, mentre que la tercera dependrà de si l’alumnat vol o no participar al concurs. Un cop seleccionat l’alumnat, es farà amb ells un treball específic de preparació de cara al certamen.

AVALUACIÓ: Lectura en veu alta del fragment seleccionat.

TEMPORITZACIÓ: Tres sessions (al trimestre en el que s’assistirà al certamen).

RECURSOS HUMANS: Professorat de llengua.

RECURSOS MATERIALS: Llibres amb els textos a llegir del certamen de l’any anterior.

RECURSOS EXTERNS: Llibres amb els textos aportats des del certamen.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

53

Graella coavaluació

LECTURA EN VEU ALTA: __________________________________________________________ Valoració d’1 a 3: 1 (molt), 2 (bastant), 3 (poc) Transmet el NOM DE Velocitat sentit del L'ALUMNE adient text

Entonació adient

Fluïdesa adient

Correcció en les pauses

54

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Professorat de llengua

TÍTOL: Participació en certàmens literaris i actes TIPUS: Gust per la lectura-Saber escriure de foment de la lectura OBJECTIUS: - Interessar-se pel món literari des de la creació.

- Practicar la lectura i la seva comprensió en la llengua catalana i castellana.

- Demostrar la comprensió d’allò que s’ha llegit, mitjançant l’expressió oral, escrita o multimèdia.

- Escriure textos d’intenció literària a partir de models.

- Participar en concursos literaris: Ramón Ferrando Adell, Sambori, Jocs Florals, Sant Jordi, i Mosén Ovidio Tomás.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es dedicaran dues sessions en alguna de les assignatures de llengua (català- castellà-anglès). En la primera es presenta el concurs i les seves característiques, presentant, llegint i treballant com a models textos clàssics dels mateixos gèneres i temàtiques que el que es redactarà per al concurs. En la segona sessió es treballa la redacció del text, seguint els passos establerts per a la redacció de textos escrits (pluja d’idees, esborrany...). Com en el cas del Sant Jordi, els textos elaborats es llegiran davant dels altres companys. La redacció dels textos estarà integrada dins de la programació dels diferents cursos, encara que el fet de presentar-los al concurs serà de caràcter voluntari.

AVALUACIÓ: Textos escrits.

TEMPORITZACIÓ: Dues sessions (als trimestres en els que es participarà als concursos) RECURSOS HUMANS: Professorat de llengua.

RECURSOS MATERIALS: Textos models.

RECURSOS EXTERNS: Bases dels concursos.

OBSERVACIONS:

55

Graella d’avaluació i coavaluació CONCURS LITERARI: ____________________________________________________________ Valoració d’1 a 3: 1 (molt), 2 (bastant), 3 (poc) Llegeix i Reconeix els Segueix les Llegeix el text Alumne: NOM DE analitza els aspectes pautes de amb l’actitud Valoració de L'ALUMNE textos fonamentals dels redacció adient l’activitat encomanats textos

56

3r EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Professorat de Català

TÍTOL: Picalletres

TIPUS: Gust per la lectura-Saber escriure

OBJECTIUS: - Lectura atenta per a l’adquisició de vocabulari nou.

- Treball ortogràfic de memòria visual i auditiva.

- Recursos memorístics associats a la morfologia i el lèxic (derivació-composició...) per tal de millorar l’ortografia.

- Participar en un concurs de lletrejar.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es desenvoluparà en tres sessions aproximadament. A la primera es presenta la convocatòria del concurs Picalletres, que servirà com a motivació per a practicar la mateixa. Es fan les primeres explicacions per tal de preparar la selecció de l’alumnat del grup classe que es farà a la segona sessió, amb la lectura de textos seleccionats a la classe, dels que s’extraurà vocabulari amb el que fer el treball d’exemple per al concurs (estratègies per millorar l’escriptura mitjançant la memòria visual i auditiva aplicades al vocabulari que emprem: lletrejar). A la tercera sessió, davant de tot l’alumnat del grup, es selecciona als alumnes millors. Les activitats de les dues primeres sessions seran obligatòries, mentre que la tercera dependrà de si l’alumnat vol o no participar al concurs. Un cop seleccionat l’alumnat, es farà amb ells un treball específic de preparació de cara al concurs.

AVALUACIÓ: Lletrejar paraules. S’autoavaluen.

TEMPORITZACIÓ: Tres sessions (al trimestre en el que s’assistirà al concurs, normalment al segon trimestre) RECURSOS HUMANS: Professorat de llengua catalana.

RECURSOS MATERIALS: Llibres amb els textos seleccionats i vocabulari marcat.

RECURSOS EXTERNS: Bases del concurs.

OBSERVACIONS:

57

Graella autovaluació LECTURA EN VEU ALTA: __________________________________________________________ Marcar encerts i errors (+/-) NOM DE Paraules L'ALUMNE lletres

de

4 Paraules de 5 lletres

Paraules de 6 Paraules de 7 Paraules de 8 o lletres lletres més lletres

Recursos: • • • • • •

Biblioteca d’aula.

Llibres de lectura de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Certament de lectura en veu alta Itineraris de lectura Fira literària de Jesús Lectura compartida en castellà: Rutas de lectura

58

✓ Activitats intercicles EDUCACIÓ PRIMÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Pares i mares voluntaris i voluntàries, si n’hi ha.

TÍTOL: Biblioextraescolar

TIPUS: Gust per la lectura

que

s’ofereixen

OBJECTIUS: Ens proposem podem oferir este servei amb l’objectiu d’oferir l’espai de la biblioteca en horari extraescolar per tal que l’alumnat pugui gaudir-ne i pugui : -

Practicar la lectura individual o/i en veu alta

-

Estudiar els continguts donats a classe

-

Fer els deures

-

Realitzar cerques per ampliar els continguts o trobar informacions

-

Llegir llibres

-

Retornar llibres

-

Jugar a algun joc

-

Intercanviar llibres

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Oferir el servei de poder gaudir de la biblioteca en horari extraescolar amb la col·laboració dels pares i mares que voluntàriament han decidit oferir el seu ajut per tal que la biblioteca sigui oberta després de les classes. L’alumnat pot gaudir d’un conta-contes, de préstecs, d’intercanvis, de lectures, de cerques, ...

CRITERIS AVALUACIÓ: Valorar la participació de l’alumnat i l’opinió expressada per l’alumnat TEMPORITZACIÓ: En funció de la disponibilitat de les famílies.

RECURSOS HUMANS: Pares, mares i altres familiars amb predisposició a l’activitat.

RECURSOS MATERIALS: Fons de la Biblioteca escolar.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

59

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestra/e que s’encarrega del punt de lectura

TÍTOL: Bibliopati al punt de lectura

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: -

Adquirir l’hàbit lector.

-

Poder triar lliurement els llibres que els ve de gust llegir o mirar.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Un dia a la setmana aniran lliurement al punt de lectura a l’hora del pati.

Cada nivell té assignat un dia per anar-hi.

CRITERIS AVALUACIÓ: Al ser una activitat completament lliure, no l’avaluem.

TEMPORITZACIÓ: Durant tot el curs mitja hora a la setmana a l’hora del pati.

RECURSOS HUMANS: L’alumnat RECURSOS MATERIALS: Llibres del punt de lectura RECURSOS EXTERNS OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

60

EDUCACIÓ PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Professorat de l’institut-escola

TÍTOL: Bibliopati a la biblioteca

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: Ens proposem podem oferir aquest servei per tal de: -

Oferir l’espai de la biblioteca en horari de pati per tal que l’alumnat pugui gaudir dels serveis que s’hi ofereixen .

-

Obrir l’espai per tal que a poc a poc el vagin incorporant i convertint en un espai de referència, tant com a font de coneixements com de gaudi i plaer.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La biblioteca està oberta en hora de pati.

Pot anar-hi cada dia l’alumnat des de 3r de primària fins a 4t d’ESO. A la biblioteca l’alumnat pot: -

Vindre a llegir

-

Fer préstec

-

Acabar treballs de classe individuals o col·lectius

-

Consultar algun llibre o a l’ordinador

-

Jugar, tant als jocs que hi ha a la biblioteca com a l’ordinador.

- Confluir com a punt de trobada.

Des de la Biblioteca s’organitzen Clubs de lectura, presentacions de llibres...

Quan hi ha programada una activitat, la biblioteca només està oberta per a l’alumnat que hi vol participar.

CRITERIS AVALUACIÓ: Mantenir una actitud d’interès, adequada de respecte envers el material de la biblioteca, els companys i les companyes i el professorat.

TEMPORITZACIÓ: Durant tot el curs escolar.

RECURSOS HUMANS: El professorat responsable per torns de pati.

RECURSOS MATERIALS: Fons de la Biblioteca escolar.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

61

EDUCACIÓ PRIMÀRIA i SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: responsable biblioteca i professorat de l’Institut Escola

TÍTOL: Presentacions de llibres- contacontes

TIPUS: Gust per la lectura

OBJECTIUS: - Despertar l’interès per la lectura.

- Fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg.

- Oferir noves possibilitats per al temps lliure.

- Promoure l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com a equipament cultural.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: - Es presenta un llibre i se’n fa el contacontes.

- El llibre després es pot agafar en préstec a la biblioteca.

CRITERIS AVALUACIÓ: - Mantenir una actitud d’interès, adequada de respecte envers el material de la biblioteca, els companys i les companyes i el professorat.

- Participar de manera activa i positiva.

TEMPORITZACIÓ: Tres o quatre vegades durant el curs escolar.

RECURSOS HUMANS: El professorat responsable de la biblioteca RECURSOS MATERIALS: Els adequats per fer la presentació( el llibre, l’ordinador, canó, material divers...)

RECURSOS EXTERNS:

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

62

3. LLEGIR PER APRENDRE 3.1- Concepte: El concepte de competència informacional denomina l’ensenyament i l’aprenentatge de conceptes, habilitats i actituds relacionats amb l’ús de la informació. Integra diferents llenguatges i suports comunicatius i implica tots els processos -tant de cerca com de tractament i ús de la informacióque tenen lloc perquè es produeixi la transformació de la informació en coneixement personal. És una necessitat bàsica per a una nova cultura de l’aprenentatge, lligada a l’aprenentatge per a la investigació i a l’aprenentatge significatiu.

Treballar amb la informació, cercant-la, tractant-la i comunicant-la, ha estat un procés que sempre ha format part dels objectius propis de l’escola relacionats amb l’aplicació d’estratègies d’aprenentatge, el treball de la competència lectora i el desenvolupament del pensament crític i reflexiu. En aparèixer noves eines i nous mitjans comunicatius, la competència es veu enriquida en habilitats especifiques més relacionades amb entorns i eines digitals, que han de complementar les documentals, però que giren totes al votant de la lectura i l’ús del pensament crític i reflexiu.

Distingim tres àmbits dins la competència informacional: la cerca i recuperació de la informació, el tractament de la informació i la comunicació.

3.2- Objectius: • • • • • • • •

Reconèixer una necessitat d'informació.

Concretar les característiques i l'abast de la necessitat informativa.

Distingir entre les diferents formes de tractament de la necessitat d'informació reconeguda.

Construir estratègies de localització de la informació.

Localitzar i accedir a la informació amb eficiència.

Aplicar criteris de precisió i fiabilitat. Avaluar la informació i les seves fonts.

Comparar i avaluar la informació obtinguda en diverses fonts.

Incorporar la informació seleccionada a la seva pròpia base de coneixements.

63

• • • •

Comprendre la problemàtica econòmica, legal i social que envolta l’ús de la informació, accedir a ella i utilitzar-la de forma ètica i legal.

Organitzar, aplicar i comunicar la informació a altres persones i de forma adequada a cada situació.

Sintetitzar i edificar a partir de la informació existent, contribuint a la creació de nou coneixement.

Formar usuaris de biblioteca per gaudir, informar-se i aprendre de manera autònoma.

3.3- Estratègies: Els diferents àmbits de la competència informacional poden treballar-se de manera independent i específica dins les diferents matèries curriculars, però el seu assoliment no serà efectiu si no es posen en marxa situacions d’aprenentatge transversals als tres àmbits (cerca, tractament i comunicació) i des de totes les àrees del currículum.

Les estratègies i activitats que dissenyarem i realitzarem les classifiquem en dos àmbits o objectius a assolir: • La formació d’usuaris de biblioteca • El desenvolupament de la competència informacional Al nostre centre, que ha iniciat el treball per projectes, tenim una situació d'aprenentatge de la competència informacional molt adequada. Biblioteca, TICs, treball per projectes, competència informacional, competència digital i competències bàsiques han de ser treballades de forma conjunta (formant un tot), transversal, graduada per nivells i des de totes les àrees. Aquest és l'objectiu del present document.

Seguidament presentem un recull de situacions d'aprenentatge i activitats de forma més general, que podem aprofitar per treballar la competència.

✓ Cerca de la informació: Coneixement dels recursos disponibles • •

•

•

Activitats per al coneixement del funcionament d'una biblioteca-mediateca, de manera que es pugui trobar allò que es busca tan autònomament com sigui possible.

Activitats per al coneixement del funcionament d'una biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres, opinions de lectors, recomanacions d'obres, de temes o d'autors.

Treballar el reconeixement de les dades bàsiques d’un llibre: autor, adaptador, traductor, il·lustrador, editorial, col·lecció, localitat i any d’edició. També d’una producció audiovisual, pel·lícula, anunci o notícia.

Utilització de la biblioteca d'escola (mediateca), posant en pràctica els coneixements adquirits.

64

• •

Utilització d'Internet per buscar informació: coneixement dels cercadors més habituals i coneixement de les adreces de més ús. Ús dels recursos de la biblioteca d'aula i escola com a font d'informació i plaer.

Localitzar, seleccionar i recuperar la informació • • • • • •

Activitats de recerca d'informació en un llibre o enciclopèdia.

Treballar la capacitat per captar informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per fer-ne un treball personal. Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment.

Cerca i contrast d'informació en diferents suports.

Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i àudio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Ús de les TIC per a la recerca guiada de la informació en la realització de tasques específiques.

✓ Tractament de la informació: •

Activitats de comprensió de les informacions que fan referència a qualsevol àmbit de l’escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes entre altres).

•

Activitats per a la comprensió i localització d'informacions rellevants en textos de mitjans de comunicació social.

Treballar l'anàlisi del contingut i estructuració de les idees.

•

✓ Comunicació del coneixement: •

Exposicions a partir d’un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a suport programaris de presentació.

• •

Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

Creació de missatges visuals mitjançant materials plàstics i tecnologies de la comunicació (imatge digital, vídeo, fotografia, instal·lació) per a la composició d'objectes i imatges.

A Primària disposem de bons escenaris per desenvolupar integralment les habilitats informacionals. Per exemple: • Exploració d'algun aspecte de l'entorn a partir d'una qüestió rellevant i la realització d'un treball d'investigació a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu i l'ús de les TIC.

65

•

•

Utilitzar diferents fonts d'informació (documents, informacions orals, mitjans de comunicació, Internet) per a la recerca d'informació. Per exemple: com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC. Utilització dels mitjans de comunicació i d'Internet per obtenir informació.

A l’Educació Secundaria Obligatòria, els decrets i les orientacions pel desplegament del currículum assenyalen diferents actuacions que ajuden als equips docents a identificar situacions d’aprenentatge facilitadores del desenvolupament de les habilitats informacionals.

Les principals serien les següents: • El treball de síntesi (de 1r a 3r curs) que integra continguts relacionats amb les diferents matèries del curs.

• Els projectes de recerca relacionats a les diverses àrees curriculars.

• El projecte de recerca de 4 d’ESO.

66

3.4- Activitats: Cadascuna de les següents activitats treballarà la dimensió de la comprensió lectora dintre de l’àmbit lingüístic.

Aquesta dimensió està integrada per quatre competències: Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents suports i formats.

Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

Competència 6. Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

Competència 7. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

67

✓ Educació Infantil EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané Responsable: Tutor/a EI. P-3 P-4 P-5 TÍTOL: Aquí hi poso un punt!

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Reconèixer les obres de referència més utilitzades i la seva utilitat: diccionari, enciclopèdia i globus terraqüi.

-

Participar en el desenvolupament guiat de procediments diversos relacionats amb el tractament de la informació : ✓ Senyalització d’informació rellevant. ✓ Classificació d’informació ✓ Elaboració d’etiquetes o títols.

-

Interioritzar i recordar dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Després de fer una llista d’interrogants relacionats amb el tema que s’estigui treballant (Què volem saber? ), podríem anar a la biblioteca del centre a cercar materials que possiblement ens puguin donar resposta. En cas de tindre poc fons a la nostra biblioteca podem fer el préstec a una biblioteca propera com la de Tortosa o Roquetes.

-

Un cop a la classe podem distribuir els xiquets/tes per parelles o en grups de tres. Cada grup tindrà diverses tires de cartolina. Quan localitzin una pàgina que els sembli que pot tenir relació amb algunes de les preguntes què volem saber, hi col·locaran un punt de cartolina.

-

Més tard, farem una posada en comú, cada grup recuperarà i exposarà la informació que ha localitzat.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquetes/ts davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

-

Si mostren interès en localitzar la informació més rellevant.

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions de mitja hora de durada i durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS -

Llibres de coneixements.

-

Revistes

-

Monogràfics

-

Punts de llibre de diferents colors.

68

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores de d’EI .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

-

El /la bibliotecària del centre.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

69

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a EI P-4 P-5

TÍTOL: Has sentit la resposta?

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Reconèixer les obres de referència més utilitzades i la seva utilitat: diccionari, enciclopèdia i globus terraqüi.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Quan treballem un projecte o alguna activitat que requereix més informació, buscarem quins són els dubtes que tenim sobre el tema i farem una llista de qüestions amb l’ajuda dels xiquets/tes.

Una vegada plantejats els dubtes pensarem en quin tipus de llibre, enciclopèdia , DVD o suport informàtic cal consultar. Un cop trobada la font d’informació la mestra llegirà en veu alta el fragment que calgui i els xiquets/tes hauran d’estar atents i aturar la lectura en el moment que creguin que han sentit la resposta a alguna de les qüestions plantejades. Serà necessari rellegir els fragments per comprovar si hem localitzat la resposta a alguna de les qüestions plantejades inicialment.

Aquesta activitat la podem fer en gran grup, en petit grup i per parelles.

-

Un altra variant d’aquesta activitat seria treballar en petit grup i trobar la informació en un DVD o un vídeo youtube a l’ordinador. Donarem una qüestió a cada grup i l’ha de localitzar dintre d’aquest formats. Després ho posarem en comú amb tota la classe i cada grup explicarà la informació que ha trobat de la qüestió que els ha tocat.

El mestre recollirà les respostes a la pissarra i després podem elaborar o acabar de completar un mapa conceptual.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

-

Si mostren atenció davant de la lectura en veu alta per part del mestre/a.

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions de mitja hora de durada i durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS: -

La Gran enciclopèdia catalana.

-

D’altres enciclopèdies.

-

Llibres de coneixements

-

Revistes

70

-

CD

-

DVD

-

Ordinador en connexió a internet.

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores de d’EI .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

-

El /la bibliotecària del centre.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

71

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a EI P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Lectura de cartells o fullets d’activitats TIPUS: Llegir per aprendre. diverses.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Interioritzar i recordar les dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

A classe durant el curs anem treballant cartells i fullets de diferents activitats que realitzen a l’escola , al poble o a ciutats del nostre entorn més proper com Tortosa i Roquetes.

-

Cartells de la castanyada, el carnestoltes, la Fira de l’oli, el teatre a l’escola,...

-

També treballem els fullets d’activitats diverses : CINC Cinema infantil en català, la sortida de final de curs, el festival de final de curs,....

-

En les activitats dels cartells localitzem: la festa, el dia , l’hora i el lloc on fan l’activitat.

-

En els fullets a part de localitzar el dia , l’hora i el lloc , depèn del fullet treballarem altres aspectes . Per exemple als fullets de cinema treballarem el títol de les pel·lícules. A la sortida de final de curs les activitats que farem i el material que hem de portar aquell dia ,....

-

Aquestes activitats generalment les fem en gran grup .

-

Lligades a aquestes activitats també solem fer alguna activitat de lectura i escriptura . Per exemple quan treballem els cartells, amb petit grup solem elaborar alguns cartells de l’activitat que després penjarem per tot el col.legi amb la finalitat d’informar a tota la comunitat educativa.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en reconèixer l’ informació rellevant del cartell o fullet.

-

Si mostren atenció davant de la lectura en veu alta per part del mestre/a.

-

Si participa activament en la realització del cartell .

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions de mitja hora o quaranta cinc minuts.

-

Es pot realitzar un cop per trimestre

RECURSOS MATERIALS: -

Revistes

-

Cartells

-

Fullets informatius

-

Ordinador en connexió a internet.

72

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores de d’EI .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

73

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Lectures en veu alta.

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Interioritzar i recordar dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Aquesta activitat es durà sempre a terme mentre estem treballant els projectes que surten durant el curs.

-

Farem lectura en veu alta dels llibres de coneixements, murals, de materials diversos relacionats amb la temàtica del projecte que estem estudiant a l’aula. Mentre escoltem podrem veure si es dóna resposta, o no , a tot el què volíem saber.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

TEMPORITZACIÓ: Poden ser sessions d’un quart d’hora de durada, durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS: -

Llibres de coneixements

-

Revistes temàtiques.

-

Tota mena de materials relacionats amb el tema del projecte que estem treballant.

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores de d’EI .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

74

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a EI. P-4 P-5

TÍTOL: Obres de referència Enciclopèdia.

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Valorar el text escrit com a font informativa.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Reconèixer les obres de referència més utilitzades i la seva utilitat: diccionari, enciclopèdia i globus terraqüi.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Aquesta activitat es durà a terme mentre estem treballant el projecte que surten durant el curs.

-

Anirem tots a la biblioteca del centre .El mestre cercarà el volum que podrà donar resposta als nostres dubtes i preguntes. Ho llegirà en veu alta . Convidarem als xiquets a identificar determinada informació enmig de la lectura en veu alta que ha efectuat la mestra.

-

Un altra activitat pot ser donar als xiquets/tes l’entrada de la biblioteca fotocopiada i ampliada i buscar les paraules clau que donen resposta als nostres interrogants (encerclar o pintar amb color o fluorescent) . Aquesta activitat es pot fer individualment / per parelles o en petit grup . Està més adreçada a P5.

-

En acabar podem mirar el número de volums que té l’enciclopèdia i La divisió alfabètica, tot relacionant-la amb la que fem a l’aula a partir de la lletra inicial dels noms.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

TEMPORITZACIÓ: Poden ser sessions de mitja hora de durada i durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS: -

La Gran enciclopèdia catalana.

-

D’altres enciclopèdies.

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores de d’EI .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

-

El /la bibliotecària del centre.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

75

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a EI P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Quin temps farà?

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Interioritzar i recordar les dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Aprofitant la proximitat de l’excursió de final de curs , els xiquets /tes a P3 i P4 en gran grup cercarem informació en diverses fonts.

Aquestes fonts poden ser el diari, el teletext, Internet ( www.tvc. es , www.eltemps. net) Amb els resultats elaborarem un mapa amb la previsió del temps per al dia que anirem d’excursió.

-

A P5 es pot fer la mateixa activitat però amb petit grup i amb l’ajuda de la tutora i la mestra de reforç.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en reconèixer i localitzar l’ informació que estem cercant.

-

Si sabem interpretar l’ informació de la cerca.

-

A P5 si participa activament en l’activitat en petit grup.

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions de mitja hora o quaranta cinc minuts.

-

Es pot realitzar una vegada al curs.

RECURSOS MATERIALS: -

Diaris

-

Televisió

-

Ordinador en connexió a internet.

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores de d’EI .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

76

EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutores d’ EI. P-3 P-4 P-5

TÍTOL: Exposicions temàtiques de petit format.

TIPUS: Gust per la lectura / Llegir per aprendre

OBJECTIUS: -

Interessar-se per les activitats que tinguin com a protagonistes els llibres.

-

Seleccionar llibres i altres suports (CD, pel·lícules, imatges,...)segons el tema que estem treballant o ens interessa.

-

Col·laborar i participar en el muntatge de les exposicions.

-

Manipular amb cura els llibres i altres materials.

-

Treballar i valorar el racó de biblioteca de l’aula.

-

Treballar la figura d’autor i il·lustrador dels llibres.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Les exposicions les organitzarem amb motiu de : -

Alguna activitat o tema que estem treballant ( projectes, sortides)

-

Algun tema que interessi molt a la classe.

- Alguna festa de l’escola ( Nadal, Tardor, Carnestoltes, ...)

Situarem una taula de l’aula en un lloc especial i destacat, després la podem guarnir amb materials o imatges referents a l’exposició i finalment hi posarem els llibres .

AVALUACIÓ: Observació sistemàtica de l’actitud que tenen els xiquets i xiquetes durant l’activitat.

TEMPORITZACIÓ: Dependrà de quan de temps ens duri el projecte i les exposicions relacionades amb les festes i els temes que els interessa poden durar uns quinze dies.

RECURSOS MATERIALS: Contes, llibres d’imatges, llibres de coneixements, revistes i tota mena de llibres relacionats amb el tema de l’exposició.

RECURSOS EXTERNS: Llibres d’altres biblioteques municipals (Roquetes, Tortosa, Jesús) OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

77

✓ Cicle Inicial CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané TÍTOL: Aquí hi poso un punt!

CICLE INICIAL Responsable: Tutor/a TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura que faci un adult o bé de la lectura que ells facin autònomament.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Reconèixer les obres de referència més utilitzades i la seva utilitat: diccionari, enciclopèdia i globus terraqüi.

-

Participar en el desenvolupament guiat de procediments diversos relacionats amb el tractament de la informació : ✓ Senyalització d’informació rellevant. ✓ Classificació d’informació ✓ Elaboració d’etiquetes o títols.

-

Interioritzar i recordar dades escoltades o llegides en un text.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Després de fer una llista d’interrogants relacionats amb el tema que s’estigui treballant (Què volem saber? ), podríem anar a la biblioteca del centre a cercar materials que possiblement ens puguin donar resposta. En cas de tindre poc fons a la nostra biblioteca podem fer el préstec a una biblioteca propera com la de Tortosa o Roquetes.

Un cop a la classe podem distribuir els xiquets/tes per parelles o en grups de tres. Cada grup tindrà diverses tires de cartolina. Quan localitzin una pàgina que els sembli que pot tenir relació amb algunes de les preguntes què volem saber, hi col·locaran un punt de cartolina.

Més tard, farem una posada en comú, cada grup recuperarà i exposarà la informació que ha localitzat.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

-

Si mostren interès en localitzar la informació més rellevant.

TEMPORITZACIÓ: Poden ser sessions de mitja hora de durada i durant el temps que duri el projecte.

78

RECURSOS MATERIALS: -

Llibres de coneixements.

-

Revistes

-

Monogràfics

-

Punts de llibre de diferents colors.

RECURSOS EXTERNS: Les tutores OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

79

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Has sentit la resposta?

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Reconèixer les obres de referència més utilitzades i la seva utilitat: diccionari, enciclopèdia i globus terraqüi.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Quan treballem un projecte o alguna activitat que requereix més informació, buscarem quins són els dubtes que tenim sobre el tema i farem una llista de qüestions amb l’ajuda dels xiquets/tes.

Una vegada plantejats els dubtes pensarem en quin tipus de llibre, enciclopèdia , DVD o suport informàtic cal consultar. Un cop trobada la font d’informació la mestra llegirà en veu alta el fragment que calgui i els xiquets/tes hauran d’estar atents i aturar la lectura en el moment que creguin que han sentit la resposta a alguna de les qüestions plantejades. Serà necessari rellegir els fragments per comprovar si hem localitzat la resposta a alguna de les qüestions plantejades inicialment.

Aquesta activitat la podem fer en gran grup, en petit grup i per parelles.

-

Un altra variant d’aquesta activitat seria treballar en petit grup i trobar la informació en un DVD o un vídeo youtube a l’ordinador. Donarem una qüestió a cada grup i l’ha de localitzar dintre d’aquest formats. Després ho posarem en comú amb tota la classe i cada grup explicarà la informació que ha trobat de la qüestió que els ha tocat.

El mestre recollirà les respostes a la pissarra i després podem elaborar o acabar de completar un mapa conceptual.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

-

Si mostren atenció davant de la lectura en veu alta per part del mestre/a.

TEMPORITZACIÓ: Poden ser sessions de mitja hora de durada i durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS: -

Llibres de coneixements

-

Revistes

-

CD

-

DVD

-

Ordinador en connexió a internet.

80

RECURSOS EXTERNS: Les tutores OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

81

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Lectura de cartells o fullets d’activitats TIPUS: Llegir per aprendre. diverses.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de la lectura.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Interioritzar i recordar les dades d’una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

A classe durant el curs anem treballant cartells i fullets de diferents activitats que realitzen a l’escola , al poble o a ciutats del nostre entorn més proper com Tortosa i Roquetes.

-

Cartells de la castanyada, el carnestoltes, la Fira de l’oli, el teatre a l’escola,...

-

També treballem els fullets d’activitats diverses : CINC Cinema infantil en català, la sortida de final de curs, el festival de final de curs,....

-

En les activitats dels cartells localitzem: la festa, el dia , l’hora i el lloc on fan l’activitat.

-

En els fullets a part de localitzar el dia , l’hora i el lloc , depèn del fullet treballarem altres aspectes . Per exemple als fullets de cinema treballarem el títol de les pel·lícules. A la sortida de final de curs les activitats que farem i el material que hem de portar aquell dia ,....

-

Lligades a aquestes activitats també solem fer alguna activitat de lectura i escriptura . Per exemple quan treballem els cartells, amb petit grup solem elaborar alguns cartells de l’activitat que després penjarem per tot el col·legi amb la finalitat d’informar a tota la comunitat educativa.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquetes/ts davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en reconèixer l’ informació rellevant del cartell o fullet.

-

Si participa activament en la realització del cartell .

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions de mitja hora o quaranta cinc minuts.

-

Es pot realitzar un cop per trimestre

RECURSOS MATERIALS: -

Revistes

-

Cartells

-

Fullets informatius

-

Ordinador en connexió a internet.

RECURSOS EXTERNS: Les tutores OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

82

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Lectures en veu alta.

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Interioritzar i recordar dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Aquesta activitat es durà sempre a terme mentre estem treballant els projectes que surten durant el curs.

-

Farem lectura en veu alta dels llibres de coneixements , murals, de materials diversos relacionats amb la temàtica del projecte que estem estudiant a l’aula. Mentre escoltem podrem veure si és dóna resposta , o no , a tot el què volíem saber ?.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

TEMPORITZACIÓ: Poden ser sessions d’un quart d’hora de durada, durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS: -

Llibres de coneixements

-

Revistes temàtiques.

-

Tota mena de materials relacionats amb el tema del projecte que estem treballant.

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

83

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Iniciació a la cerca per internet

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Interioritzar i recordar les dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Aprofitant la proximitat de l’excursió de final de curs , els xiquets /tes en gran grup cercarem informació en diverses fonts.

Aquestes fonts poden ser el diari, el teletext, Internet ( www.tvc. es , www.eltemps. net ,....).

Amb els resultats elaborarem un mapa amb la previsió del temps per al dia que anirem d’excursió.

-

Podem fer servir també el google maps.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en reconèixer i localitzar l’ informació que estem cercant.

-

Si sabem interpretar l’ informació de la cerca.

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions de mitja hora o quaranta-cinc minuts.

-

Es pot realitzar una vegada al curs.

RECURSOS MATERIALS: -

Diaris

-

Televisió

-

Ordinador en connexió a internet.

RECURSOS EXTERNS: Les tutores de d’CI .

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

84

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Descobrim un diari

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d'informació.

- Distingir els tipus d'informació que aporten els documents.

- Coneixement dels llibres i les biblioteques - Familiaritzar-se amb els diferents tipus de suport on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Conèixer els diferents diaris i els seus noms.

Portem a la classe un diari diferent a cada grup. Després de l'observació i la conversa els fem omplir la fitxa del diari, on consti el títol, la data, el preu i el lloc de publicació. Tota aquesta informació es posa en comú per tal que tots els alumnes coneguin els diaris que hem portat.

2. Estructura del diari.

Es tracta de descobrir les diferents seccions d'un diari i quina informació es pot trobar en cadascuna d'elles. En petit grup hauran de trobar resposta a un seguit de qüestions : el temps, la televisió, el cinema, localitzar en quina secció es pot trobar una determinada notícia.

3. Fullejar el diari: la notícia Treballem l'estructura de la notícia ( fotografia, peu de foto, subtítol i text).

Retallarem les parts de tres notícies diferents i les ficarem en un sobre. Cada grup tindrà el seu sobre i haurà de muntar en un full les diferents notícies.

AVALUACIÓ: S'avaluarà a partir de la realització de la mateixa activitat. Es valorarà si els alumnes són capaços d'identificar les diferents seccions del diari i quin tipus de notícies s'hi troba, així com l'estructura de la notícia. Cal valorar també la capacitat de treball en grup.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d'una hora , amb periodicitat trimestral. Preferentment a segon.

RECURSOS MATERIALS: Diferents tipus de diaris RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

85

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Diferent tipologia de textos

TIPUS:

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Distingir els tipus de informació que aporten els documents.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Plantegem l'activitat amb la pregunta : " Per a què necessitem llegir?"

El mestre/a aportarà diferents tipus d'escrits (també poden portar-los els mateixos nens): llibres, fullets, receptaris, diaris, cartells...; els anirà mostrant i en comentarà alguna de les seves característiques.

En una sessió posterior es podrien portar textos fotocopiats i fer que els alumnes els reconeguessin i classifiquessin.

Amb aquesta activitat pretenem que s'adonin que llegir no es relaciona només amb la lectura literària, sinó que en les nostres activitats quotidianes estem envoltats de diferents tipus d'escrits d'ús pràctic.

AVALUACIÓ: Es valorarà la participació TEMPORITZACIÓ: Una sessió d’una hora un cop durant el curs.

RECURSOS MATERIALS: Convé aconseguir una selecció variada d'escrits: àlbum, còmic, mapa, prospecte, recepta de cuina, fullet informatiu, propaganda comercial, cartells, horaris de trens...

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació:

86

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Documentar un projecte

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació.

- Saber seleccionar la informació segons els diferents tipus de suport.

- Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Coneixements dels llibres i de les biblioteques - Familiaritzar-se amb els diferents tipus de de suport on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La cerca dels alumnes a la biblioteca es farà a partir de lots de materials que prèviament haurà seleccionat el mestre. Els documents que volem que fullegin quedaran exposats a sobre de les taules.

Cal tenir en compte que s’han de incloure altres suports documentals com revistes, fotos, pòsters, vídeos, CD...

Entre els materials seleccionats n’hi haurà que respondran a la cerca i també d’altres que hauran de descartar perquè no aportaran cap informació necessària.

Abans d’anar a la biblioteca a fer la cerca de documents és convenient pensar sobre el que ja sabem del tema, el que ens interessa saber, elaborar un guió de treball i planificar la cerca. També han de pensar quins tipus de documents els faran falta per anar trobant la informació concreta per a cadascun dels aspectes del tema seleccionat.

Els documents seleccionats estaran exposats a l’aula mentre s’estigui treballant en el projecte i s’utilitzaran segons les diferents activitats generades per tal de respondre a les preguntes del guió.

AVALUACIÓ: S’avaluarà el grau d’adequació de les diferents fonts d’informació que s’han utilitzat per resoldre les qüestions plantejades en el projecte.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió de mitja hora a la biblioteca i les altres a l’aula en funció del projecte. Des de principi de curs.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de la biblioteca i suports documentals variats.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

87

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: La biblioteca d’aula, classifiquem llibres.

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Cerca i tractament de la informació - Saber distingir entre els llibres de coneixements i els de ficció - Coneixement dels llibres i de les biblioteques - Conèixer la biblioteca d’aula i de centre: espai, fons i funcionament.

- Col·laborar en la correcta conservació dels materials de la biblioteca.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Plantejar l’activitat com un racó dins de l’aula. Es tractarà d’anar construint i provant diferents criteris de classificació dels llibres o altres documents de coneixements i d’imaginació, llibres grans o petits, de diferents col·leccions, els que parlen de...

En cada ocasió es consensuarà prèviament entre tots el criteri a seguir i després els nens podran fer la classificació.

Cada setmana els encarregats del grup ordenaran els llibres segons els criteris acordats AVALUACIÓ: En principi no s’avalua, ja que el que es pretén és la col·laboració de tot l’alumnat com a mantenidor actiu i viu de la biblioteca de l’aula.

TEMPORITZACIÓ: Mitja hora, amb periodicitat mensual.

RECURSOS MATERIALS: El fons de la biblioteca RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

88

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: L'autor i el títol

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Interpretar dades bibliogràfiques - Coneixement dels llibres i de les biblioteques - Identificar les parts d'un llibre DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: El mestre/a presentarà als alumnes el llibre que anem a llegir o el conte que ha explicat. Assenyalarà el títol i l'autor. També parlarà de la funció de l'autor.

Amb els llibres es pot fer primer un treball oral i després per escrit.

Es repartirà a cada alumne una fitxa amb una fotocòpia de la coberta d'un llibre per tal que sàpiga identificar-hi l'autor i el títol i després el pugui escriure correctament.

AVALUACIÓ: Es valorarà sobretot la capacitat de distingir el títol a la coberta i al llom del llibre TEMPORITZACIÓ: Mitja hora, un cop durant el curs RECURSOS MATERIALS: Llibres de coneixements i de ficció on l'autor i el títol estiguin molt clars i es puguin identificar amb facilitat.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

89

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Personatges de contes i novel·les

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Interpretar dades bibliogràfiques Coneixement dels llibres i les biblioteques - Conèixer la biblioteca d'aula i del centre: espai, fons i funcionament - Identificar les parts d'un llibre DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: S'elaboren tres tipus de targetes de diferents colors amb els personatges, obres i autors.

Els alumnes, per parelles, relacionen el personatge amb el títol de l'obra i l'autor, i busquen el llibre a la biblioteca.

AVALUACIÓ: Es valorarà la col·laboració entre els components del grup i la capacitat de localitzar els llibres.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d'una hora durant el cicle.

RECURSOS MATERIALS: Fotocòpies dels personatges dels llibres a treballar, targetes amb els títols i els noms dels autors i els llibres proposats RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

90

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Lectura de textos expositius

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Ampliar el vocabulari - Obtenir informació a partir de la lectura.

- Retenir dades que ens puguin interessar - Organitzar la informació que pugui aportar la lectura segons els criteris que es puguin establir.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Establim el propòsit lector.

2. Preparem la lectura: Observació de les imatges Activació de coneixements previs.

Comprensió de les paraules claus i d'especial dificultat.

3. Llegim: Llegir i justificar el títol.

Lectura col·lectiva en veu alta.

Explicació o conversa de cada paràgraf llegit.

Organització de la informació en mapes conceptuals o esquemes amb l’ajuda del mestre.

Classificar en taules per tal de estructurar la informació.

Verbalitzar el que han aprés amb la lectura.

Contestar qüestionaris que impliquin la recerca de informació al text.

Representar plàsticament conceptes o elements que apareguin a la lectura.

Experimentar o relacionar amb la vida quotidiana les informacions que han extret de la lectura.

AVALUACIÓ: TEMPORITZACIÓ: RECURSOS MATERIALS: RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

91

✓ Cicle Mitjà CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané TÍTOL: Aquí hi poso un punt!

CICLE MITJÀ Responsable: Tutor/a TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura que faci un adult o bé de la lectura que ells facin autònomament.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Reconèixer les obres de referència més utilitzades i la seva utilitat: diccionari, enciclopèdia i globus terraqüi.

-

Participar en el desenvolupament guiat de procediments diversos relacionats amb el tractament de la informació : Senyalització d’informació rellevant.

Classificació d’informació Elaboració d’etiquetes o títols.

-

Interioritzar i recordar dades escoltades o llegides en un text.

-

Desar la font d’informació en suport escrit o digital.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Després de fer una llista d’interrogants relacionats amb el tema que s’estigui treballant (Què volem saber? ), podríem anar a la biblioteca del centre a cercar materials que possiblement ens puguin donar resposta. En cas de tindre poc fons a la nostra biblioteca podem fer el préstec a una biblioteca propera com la de Tortosa o Roquetes.

-

Un cop a la classe podem distribuir els xiquets/tes per parelles o en grups de tres. Cada grup tindrà diverses tires de cartolina. Quan localitzin una pàgina que els sembli que pot tenir relació amb algunes de les preguntes què volem saber, hi col·locaran un punt de cartolina. A més a més a CM s’apuntaran el títol i la pàgina del llibre on han trobat la informació. En el cas que sigui una pàgina web, han de desar l’enllaç en un word.

-

Més tard, farem una posada en comú, cada grup recuperarà i exposarà la informació que ha localitzat.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

-

Si mostren interès en localitzar la informació més rellevant.

TEMPORITZACIÓ: Poden ser sessions de mitja hora de durada i durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS:

92

-

Llibres de coneixements.

-

Revistes

-

Monogràfics

-

Punts de llibre de diferents colors.

RECURSOS EXTERNS: Les tutores OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

93

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Lectura de cartells o fullets d’activitats TIPUS: Llegir per aprendre. diverses.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de la lectura.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Identificar les diverses fonts informatives.

-

Interioritzar i recordar les dades d’ una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

A classe durant el curs anem treballant cartells i fullets de diferents activitats que realitzen a l’escola , al poble o a ciutats del nostre entorn més proper com Tortosa i Roquetes.

-

Cartells de la castanyada, el carnestoltes, la Fira de l’oli, el teatre a l’escola,...

-

També treballem els fullets d’activitats diverses : CINC Cinema infantil en català, la sortida de final de curs, el festival de final de curs,....

-

En les activitats dels cartells localitzem: la festa, el dia , l’hora i el lloc on fan l’activitat.

-

En els fullets a part de localitzar el dia , l’hora i el lloc , depèn del fullet treballarem altres aspectes . Per exemple als fullets de cinema treballarem el títol de les pel·lícules. A la sortida de final de curs les activitats que farem i el material que hem de portar aquell dia ,....

-

Lligades a aquestes activitats també solem fer alguna activitat de lectura i escriptura . Per exemple quan treballem els cartells, amb petit grup solem elaborar alguns cartells de l’activitat que després penjarem per tot el col·legi amb la finalitat d’informar a tota la comunitat educativa.

-

Respondre unes preguntes inferencials, directes i d’opinió personal en base al material treballat.

-

Escriure o fer preguntes orals sobre qüestions que es puguin contestar amb el text treballat.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquets/es davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en reconèixer l’ informació rellevant del cartell o fullet.

-

Si participa activament en la realització del cartell .

-

Adequació de les respostes.

-

Originalitat de les preguntes.

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions de mitja hora o quaranta cinc minuts.

-

Es pot realitzar un cop per trimestre

-

Es treballarà cada vegada que es presenti l’ocasió. No cal que sigui sempre per escrit.

94

RECURSOS MATERIALS: -

Revistes

-

Cartells

-

Fullets informatius

-

Ordinador en connexió a internet.

RECURSOS EXTERNS: Les tutores OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

95

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a

TÍTOL: Lectures en veu alta.

TIPUS: Llegir per aprendre.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Interioritzar i recordar dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Aquesta activitat es durà sempre a terme mentre estem treballant els projectes que surten durant el curs.

-

Farem lectura en veu alta dels llibres de coneixements , murals, de materials diversos relacionats amb la temàtica del projecte que estem estudiant a l’aula. Mentre escoltem podrem veure si és dóna resposta , o no , a tot el què volíem saber ?.

AVALUACIÓ: -

Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquetes/ts davant de l’activitat.

-

Si mostren interès en saber i voler solucionar tots els interrogants que tenen sobre el tema.

TEMPORITZACIÓ: Poden ser sessions d’un quart hora de durada, durant el temps que duri el projecte.

RECURSOS MATERIALS: -

Llibres de coneixements

-

Revistes temàtiques.

-

Tota mena de materials relacionats amb el tema del projecte que estem treballant.

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

96

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

Títol: Cerca d’informació a internet

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics: llibres, diaris, revistes, enciclopèdies,...

Coneixement dels llibres i de les biblioteques - Familiaritzar-se amb els diferents tipus de suport on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Cal donar a conèixer els cercadors més importants i fer pràctiques de cerques per veure quins inconvenients trobem, si podrem trobar el que volem ràpidament, si perdem el fil del que estàvem buscant...

Després els proposarem qüestions concretes i farem tots els passos necessaris per arribar a trobar la informació (es pot tractar de només imatges, d’una adreça, informació general...)

Podem demanar: 1.tres títols d’una autor determinat 2.imatges relacionades amb el desert 3.el plànol de la nostra ciutat 4. informació sobre la festa major És important que el mestre/a prèviament hagi seleccionat una sèrie de pàgines i hagi fet la cerca per poder guiar als alumnes.

Són importants les webquest, pàgines en les quals podem trobar activitats en què una part o tota la informació prové de recursos d’Internet i en les quals ja es poden trobar pàgines seleccionades.

AVALUACIÓ: Es tindrà en compte la participació i el procediment en la cerca de la informació sol·licitada.

TEMPORITZACIÓ: Tres sessions d'una hora.

RECURSOS MATERIALS: Ordinadors amb connexió a Internet, fitxa guia de l’activitat.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

97

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané TÍTOL: Comparació diferents suports.

d'informacions

Responsable: segons TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació.

- Saber seleccionar les fonts d'informació segons el suport.

- Mostrar interès en la cerca d'informació en els diferents suports informàtics: llibres, diaris, revistes, enciclopèdies, CD-ROM...

Coneixement dels llibres i de les biblioteques.

- Familiaritzar-se amb els diferents tipus de suport on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Decidir què volen saber i on ho buscaran.

Es proposarà un tema i els alumnes hauran de pensar sobre el que ja saben i el que volen saber. A continuació, elaboraran una llista dels diferents tipus de documents on cercaran la informació que volen conèixer.

2. Recerca a la biblioteca.

A la biblioteca consultaran, per grups, les diferents fonts d'informació que necessitaran per cobrir les expectatives d'informació. També es valorarà si són adequades o no. Es tracta d'utilitzar tot tipus de suport documental (llibres de consulta, atles, CD, Internet, vídeo).

3. Síntesi de la informació.

Una vegada recollit el material, els alumnes en podran realitzar el buidat i la síntesi seguint les pautes que el mestre/a els hagi donat.

4. Exposició.

Per grups exposaran els punts principals de la informació que han trobat a cada document. Entre tots compararan les característiques de la informació en els diferents tipus de documents.

AVALUACIÓ: Es pot fer una graella on es posi la característica més clara de la informació que es pot trobar en cada document i que els nens i nenes hagin de fer constar de quin document es tracta.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió de mitja hora a l'aula i d'una hora a la biblioteca cada vegada que es faci un treball de recerca.

RECURSOS MATERIALS: Documents diversos per a la cerca.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS:

98

Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Les obres de referència: diferent tipologia TIPUS: Llegir per aprendre de diccionaris.

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Distingir el tipus d’informació que aporten els documents.

- Progressar en la utilització de les diferents obres de referència (diccionaris, enciclopèdies, atles, anuaris).

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Gimcana de cerca d’informació en diferents tipus de diccionaris: Es formen grups de tres o quatre xiquets/es, a cada grup se li dóna un sobre amb cinc preguntes o proves i un full on s’anotaran les respostes i la font d’on l’han extret.

A tall d’exemple: * Podríeu explicar què vol dir la frase: qui no vulgui pols que no vagi a l’era! En quin diccionari ho trobarem? * En el llibre que estem llegint hem trobat la frase la boira s’escampa. Els companys no acaben d’entendre què vol dir això d’escampar. Els ho podeu explicar? En quin diccionari ho trobarem? * Ens han encarregat que fem un article sobre la Setmana de la Pau a l’escola. A l’hora de redactar ens trobem moltes vegades amb el verb fer. Sabríeu dir d’una altra manera aquest verb? En quin diccionari ho trobarem? * A l’aula d’anglès estem parlant dels aliments i ens han demanat que portem dibuixos o fotografies de diferents aliments dels quals coneguem el nom en aquest idioma. Hem trobat dibuixos d’un pollastre, de salsitxes, sardines, ous, cigrons i iogurts. Com es diu això en anglès? En quin diccionari ho trobarem? * El nostre grup ha decidit tenir a l’aula un mural de vocabulari en el qual anirem posant paraules i dibuixos relacionats amb el tema que estiguem treballant. Ara estem estudiant els vaixells i els ports. Sabríeu escriure tres paraules relacionades amb el port? En quin diccionari ho trobarem?

2. Reflexió de per a què s’utilitza cada diccionari.

AVALUACIÓ: S’avaluarà els resultats de l’activitat mitjançant l’observació i la correcció de la mateixa comprovant si la utilització dels diferents diccionaris ha estat adequada. Caldrà comprovar si els alumnes coneixen bé l’estructura dels diccionaris, si són capaços de consultar amb agilitat les obres ordenades alfabèticament. Es valorarà la capacitat de treball en equip i el procés de cerca.

TEMPORITZACIÓ: Quaranta-cinc minuts amb periodicitat trimestral.

99

RECURSOS MATERIALS: Diferents tipus de diccionaris, atles, enciclopèdies, anuaris.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

100

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: El sumari ens informa

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Identificar la informació a partir del sumari i l’índex.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es donarà una fotocòpia d’un sumari d’un llibre a cada xiquet/a. El mestre/a farà preguntes del tipus: què és? Sabeu per a què serveix?.

El mestre farà una explicació sobre el valor que té el sumari en els llibres de coneixements per tal de poder localitzar ràpidament la informació sobre el tema que es vulgui.

A continuació es formaran parelles. El mestre repartirà unes fitxes on hi ha citació bibliogràfica del llibre i la pregunta sobre el tema concret que s’ha de resoldre consultant el sumari i el contingut d’aquest llibre.

Mentre es desenvolupi l’activitat, el mestre/a responsable de biblioteca resol els dubtes i ajuda els grups que ho necessitin.

AVALUACIÓ: Es pot avaluar a partir de l’observació de la mateixa activitat, si saben buscar la informació exposada a partir del sumari sense haver de fullejar tot el llibre.

TEMPORITZACIÓ: Sessió d’una hora una vegada al curs, primer trimestre.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de coneixements RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

101

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Les obres de referència: els atles

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Progressar en la utilització de les diferents obres de referència (diccionaris, enciclopèdies, atles, anuaris).

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat es pot desenvolupar en forma de gimcana. El professor ha de preparar les preguntes les respostes de les quals s’hauran de localitzar en els atles.

Cada grup ha de passar per totes les proves i resoldre-les correctament. Exemples: - En quins números de la CDU es troben els atles geogràfics.

- En quin atles trobareu el poble de les Garrigues?

- En un mapa d’Europa localitzeu el volcà Etna.

- Observeu en un atles geogràfic universal a quina escala estan realitzats els mapes.

- Sobre un mapa d’Espanya dibuixeu l’itinerari que faríeu si anéssiu des de Barcelona a la Corunya.

- Trobeu la densitat de `població de l’Índia.

AVALUACIÓ: Es valorarà la realització de la tasca encomanada: respondre correctament a les qüestions de la gimcana.

També es tindran en compte la capacitat de treballar en equip i el procés de cerca.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d'una hora ,quan es cregui convenient.

RECURSOS MATERIALS: - Diferents tipus d’atles.

- Sobres amb les proves.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

102

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Lotto-llibre

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Interpretar les dades bibliogràfiques Coneixement dels llibres i de les biblioteques - Identificar les parts d’un llibre DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Cada trimestre s’exposen les novetats que s’han adquirit a la biblioteca. Quan el grup classe visita l’exposició, es dóna a cada nen un full on hi ha una taula amb sis espais; en cada espai hi ha el títol d’alguna de les novetats que hi ha a la biblioteca.

Un cop mirades les novetats, han de trobar els llibres i han d’escriure el nom de l’autor en cada un dels espais.

Després es mestre/a o algun dels alumnes va dient els títols de l’exposició i els alumnes han d’anar marcant els que tenen el seu full. Quan algú té tots els títols marcats, aixeca la mà i ha d’anar dient el títol i l’autor dels llibres que han sortit.

AVALUACIÓ: Es valoraran la participació i la capacitat de trobar en la coberta, llom o portada i el títol i l’autor.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió amb periodicitat trimestral.

RECURSOS MATERIALS: - Fulls amb la taula de títols.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

103

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Parlem sobre...

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d'informació.

- Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Presentació de treballs.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Recerca de documents.

Aquesta fase de documentació es pot realitzar: – individualment en estones lliures, durant l'horari d'accés lliure de la biblioteca del centre.

– tot el grup classe durant un parell de sessions a l'hora de la biblioteca destinada a cada curs.

2. Preparació de l'exposició.

L'alumne disposarà d’un guió per preparar la seva exposició que s’haurà consensuat de forma grupal.

Disposaran d’una llista de criteris en funció dels quals serà avaluat pel mestre/a i els companys.

Aquests criteris poden ser: – elecció del tema: es valorarà l'originalitat.

– la documentació: s'avaluarà la quantitat i la qualitat.

– l'organització: tot el treball realitzat en funció de l'exposició.

– la presentació: utilització racional dels recursos.

– l'expressió: entonació i llenguatge.

3. Exposició a l'aula.

Cada alumne disposarà de 5 minuts per fer la seva exposició.

AVALUACIÓ: S'avaluarà el treball de l'alumne tant per part del mestre com dels companys. Es tindran en compte els diferents criteris facilitats als alumnes per a la preparació de l'exposició en relació al tema, la documentació presentada, l'organització del treball, la presentació del treball amb materials complementaris i l'exposició oral.

TEMPORITZACIÓ: La preparació de l'exposició es realitzarà durant diferents sessions (depenent de les necessitats del grup) i per a l'exposició oral cada alumne/a disposarà de 10 a 15 minuts. Aquesta activitat es realitza un cop durant el curs.

RECURSOS MATERIALS: Fonts de la biblioteca RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

104

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Trobem l’intrús

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Saber distingir els llibres de ficció i els de coneixements - Distingir el tipus d’informació que aporten els documents Coneixement dels llibres i de les biblioteques - Familiaritzar-se amb els diferents tipus de suport on es pot trobar la informació DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es repartiran en diferents taules de la biblioteca una pila de llibres que tenen una característica en comú, menys un. Per exemple, llibres de coneixements i un de ficció; llibres de la mateixa col·lecció i un que no ho és; diccionaris i un tom d’una enciclopèdia, llibres d’animals i un de planetes, etc Es distribuiran en grups de tres o quatre alumnes. Cada grup haurà de passar per totes les taules per tal de trobar l’intrús que es troba amagat en cada grup de llibres. Donaran un nom al grup de llibres, així com al llibre que no hi pertany. Es pot fer omplir una fitxa de treball on escriuran el que han comentat oralment, per exemple: el nom del grup de llibres, quin llibre és l’intrús ..

AVALUACIÓ: Es valorarà si els alumnes coneixen els diferents tipus de documents que hi ha ala biblioteca en suport paper. Cal fer un seguiment per tal de comprovar si els nens i nenes, en altres moments en què el treball de l’aula ho requereixi, són capaços de trobar la informació en el document adequat.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d'una hora, una vegada durant el curs.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de la biblioteca i fitxes de treball RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

105

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Descobrim un diari

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d'informació.

- Distingir els tipus d'informació que aporten els documents.

Coneixement dels llibres i les biblioteques - Familiaritzar-se amb els diferents tipus de suport on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Conèixer els diferents diaris i els seus noms.

Portem a la classe un diari diferent a cada grup. Després de l'observació i la conversa els fem omplir la fitxa del diari, on consti el títol, la data, el preu i el lloc de publicació. Tota aquesta informació es posa en comú per tal que tots els alumnes coneguin els diaris que hem portat.

2. Estructura del diari.

Es tracta de descobrir les diferents seccions d'un diari i quina informació es pot trobar en cadascuna d'elles. En petit grup hauran de trobar resposta a un seguit de qüestions : el temps, la televisió, el cinema, localitzar en quina secció es pot trobar una determinada notícia.

- Relacionar el títol d’una notícia, amb la secció que li correspongui.

3. Fullejar el diari: la notícia Treballem l'estructura de la notícia ( fotografia, peu de foto, subtítol i text).

Retallarem les parts de tres notícies diferents i les ficarem en un sobre. Cada grup tindrà el seu sobre i haurà de muntar en un full les diferents notícies.

4. Expressió escrita: - Redactar una notícia.

- Escriure una carta d’opinió.

AVALUACIÓ: S'avaluarà a partir de la realització de les mateixes activitats. Es valorarà si els alumnes són capaços d'identificar les diferents seccions del diari i quin tipus de notícies s'hi troba, així com l'estructura de la notícia. Cal valorar també la capacitat de treball en grup.

També valorarem l’expressió escrita, d’acord amb la tipologia textual exercitada.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d'una hora , amb periodicitat trimestral.

Preferentment a segon; i/o a nivell de Cicle.

RECURSOS MATERIALS: Diferents tipus de diaris RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

106

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Diferent tipologia de textos

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Distingir els tipus de informació que aporten els documents - Cercar diferents tipus de text o documentació, d’un temàtica en concret.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Plantegem l'activitat amb la pregunta : " Per a què necessitem llegir?"

El mestre/a aportarà diferents tipus d'escrits (també poden portar-los els mateixos nens): llibres, fullets, receptaris, diaris, cartells...; els anirà mostrant i en comentarà alguna de les seves característiques.

En una sessió posterior es podrien portar textos fotocopiats i fer que els alumnes els reconeguessin i classifiquessin.

Amb aquesta activitat pretenem que s'adonin que llegir no es relaciona només amb la lectura literària, sinó que en les nostres activitats quotidianes estem envoltats de diferents tipus d'escrits d'ús pràctic.

Engegar la recerca d’informació diversa en llibres, enciclopèdies, revistes, etc., d’un tema; fent la comparació, anàlisi, i classificació de tot plegat.

Finalitzant amb la confecció d’un mural, amb tots els textos escollits.

AVALUACIÓ: Es valorarà la participació, col·laboració a nivell de grup, reconeixement/classificació de diferents tipus de textos.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d’una hora un cop durant el curs.

RECURSOS MATERIALS: Convé aconseguir una selecció variada d'escrits: àlbum, còmic, mapa, prospecte, recepta de cuina, fullet informatiu, propaganda comercial, cartells, horaris de trens...

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

107

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor

TÍTOL: Documentar un projecte

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació.

- Saber seleccionar la informació segons els diferents tipus de suport.

- Utilitzar regularment, diferents fonts d’informació, per documentar el projecte escollit.

Coneixements dels llibres i de les biblioteques - Familiaritzar-se amb els diferents tipus de de suport on es pot trobar la informació.

- Comparar i seleccionar els diferents tipus de fonts; i, avaluar-ne la seva fiabilitat.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La cerca dels alumnes a la biblioteca es farà a partir de lots de materials que prèviament haurà seleccionat el mestre. Els documents que volem que fullegin quedaran exposats a sobre de les taules.

Cal tenir en compte que s’han de incloure altres suports documentals com revistes, fotos, pòsters, vídeos, CD...

Entre els materials seleccionats n’hi haurà que respondran a la cerca i també d’altres que hauran de descartar perquè no aportaran cap informació necessària.

Abans d’anar a la biblioteca a fer la cerca de documents és convenient pensar sobre el que ja sabem del tema, el que ens interessa saber, elaborar un guió de treball i planificar la cerca. També han de pensar quins tipus de documents els faran falta per anar trobant la informació concreta per a cadascun dels aspectes del tema seleccionat.

Els documents seleccionats estaran exposats a l’aula mentre s’estigui treballant en el projecte i s’utilitzaran segons les diferents activitats generades per tal de respondre a les preguntes del guió.

Es compararan diversos fonts d’informació, amb observació i concreció i els diferents punts de vista.

AVALUACIÓ: S’avaluarà el grau d’adequació de les diferents fonts d’informació que s’han utilitzat per resoldre les qüestions plantejades en el projecte.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió de mitja hora a la biblioteca i les altres a l’aula en funció del projecte. Des de principi de curs.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de la biblioteca i suports documentals variats.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

108

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: La biblioteca d’aula, classifiquem llibres.

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Saber distingir entre els llibres de coneixements i els de ficció Coneixement dels llibres i de les biblioteques - Conèixer la biblioteca d’aula i de centre: espai, fons i funcionament.

- Col·laborar en la correcta conservació dels materials de la biblioteca.

- Prestar llibres de la biblioteca d’aula; per a la lectura individual –tan a classe, com a casa-.

Manteniment de la biblioteca d’aula - Fer un rotatiu de responsable de la biblioteca d’aula.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Plantejar l’activitat com un racó dins de l’aula. Es tractarà d’anar construint i provant diferents criteris de classificació dels llibres o altres documents de coneixements i d’imaginació, llibres grans o petits, de diferents col·leccions, els que parlen de...

En cada ocasió es consensuarà prèviament entre tots el criteri a seguir i després els nens podran fer la classificació.

Cada setmana els encarregats del grup ordenaran els llibres segons els criteris acordats AVALUACIÓ: En principi no s’avalua, ja que el que es pretén és la col·laboració de tot l’alumnat com a mantenidor actiu i viu de la biblioteca de l’aula.

TEMPORITZACIÓ: Mitja hora, amb periodicitat mensual.

RECURSOS MATERIALS: El fons de la biblioteca RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

109

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: L'autor i el títol

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Interpretar dades bibliogràfiques Coneixement dels llibres i de les biblioteques - Identificar les parts d'un llibre DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: El mestre/a presentarà als alumnes el llibre que anem a llegir o el conte que ha explicat. Assenyalarà el títol i l'autor. També parlarà de la funció de l'autor.

Amb els llibres es pot fer primer un treball oral i després per escrit.

Es repartirà a cada alumne una fitxa amb una fotocòpia de la coberta d'un llibre per tal que sàpiga identificar-hi l'autor i el títol i després el pugui escriure correctament.

A partir de cicle mitjà s’introduirà el concepte de portada, iniciant els alumnes a localitzar-hi l’autor, el títol i l’editorial.

AVALUACIÓ: Es valorarà sobretot la capacitat de distingir el títol a la coberta i al llom del llibre A cicle mitjà s’avaluarà la localització del títol, l’autor i l’editorial a la coberta.

TEMPORITZACIÓ: Mitja hora, un cop durant el curs.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de coneixements i de ficció on l'autor i el títol estiguin molt clars i es puguin identificar amb facilitat.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

110

CICLE MITJÀ CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable:

TÍTOL: Personatges de contes i novel·les

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Interpretar dades bibliogràfiques Coneixement dels llibres i les biblioteques - Conèixer la biblioteca d'aula i del centre: espai, fons i funcionament - Identificar les parts d'un llibre DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: S'elaboren tres tipus de targetes de diferents colors amb els personatges, obres i autors.

Els alumnes, per parelles, relacionen el personatge amb el títol de l'obra i l'autor, i busquen el llibre a la biblioteca.

A més a més, a cicle mitjà, es treballarà la classificació dels llibres d’imaginació per blocs d’edats i l’ordre alfabètic de l’autor. Els alumnes poden cercar els llibres prèviament al catàleg i buscar-los a la prestatgeria segons la signatura.

AVALUACIÓ: Es valorarà la col·laboració entre els components del grup i la capacitat de localitzar els llibres.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d'una hora durant el cicle.

RECURSOS MATERIALS: Fotocòpies dels personatges dels llibres a treballar, targetes amb els títols i els noms dels autors i els llibres proposats RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

111

✓ Cicle Superior CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de llengua

TÍTOL: Les obres de referència: el diccionari

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: Cerca i tractament de la informació - Progressar en la utilització de les diferents obres de referència (diccionaris, enciclopèdies, atles, anuaris).

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Mitjançant l’ús del diccionari, l’alumnat juga amb les paraules amb la finalitat d’escriure les definicions corresponents.

Aquesta activitat es pot desenvolupar tant a la biblioteca del centre com a l’aula. Es distribueixen els alumnes en petits grups. Segons el nivell s’augmentarà en nivell de dificultat.

Troba ràpidament Es reparteix un diccionari a cada alumne. Un company del grup busca en el seu diccionari una paraula a l’atzar i la diu als altres, que han de buscar-la el més ràpid possible. El primer que la troba ha de llegir la definició i és qui en el següent torn diu la paraula als companys.

Què vol dir...

Es reparteix un diccionari per cada grup i se’ls dóna un sobre amb la paraula que ha de definir. Cada alumne escriu en un paper la definició que creu més adient. Un nen/a del grup ha de buscar-la en el diccionari i copiar-ne la definició.

Es barregen totes les definicions i es tornen a repartir, cadascú llegeix la definició que li ha tocar i entre tots decideixen quina és la del diccionari. Finalment es comprova si coincideix realment amb la definició correcta.

Aquí no ho trobo!

Es reparteixen diccionaris de diferent complexitat. Es comença el joc amb una llista de paraules que hagin sortit en alguna activitat de l’aula i els alumnes tinguin interès a conèixer la seva definició.

Les paraules es reparteixen en els diferents grups de manera que cada grup s’ha d’encarregar de dues o tres paraules com a màxim. S’estableix un temps per cercar cada paraula. Cada nen/a ha de buscarla en el diccionari que li ha tocat. Un cop passat el temps establert, es comenta en quin diccionari o diccionaris s’ha trobat i en quins no i per què. Es llegeixen les diferents definicions i es decideix quina és la més adequada al treball que s’està fent. Finalment, es copia la definició a la fitxa pel vocabulari d’aula.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Demostrar habilitat en la cerca de paraules al diccionari en un cert temps.

- Saber seleccionar la definició més adequada al context.

- Saber treballar en equip.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d’una hora a la biblioteca i una altra sessió d’una hora a l’aula. Al començament del curs.

112

RECURSOS MATERIALS: Diccionaris de diferent complexitat, fitxes de vocabulari i fulls amb les paraules que s’han de buscar.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

113

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea de llengua

TÍTOL: Cerca d’informació a internet

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics: llibres, diaris, revistes, enciclopèdies...

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es tracta de que els alumnes adquireixin el domini dels conceptes i procediments propis d’aquestes tecnologies.

Cal que el mestre faci primer una explicació del que trobaran a internet i com han d’utilitzar-ho. Cal donar a conèixer els cercadors més importants i fer pràctiques de cerques per veure quins inconvenients trobem, si podem trobar el que volem ràpidament... Després els proposarem qüestions concretes i farem tots els passos necessaris per arribar a trobar la informació (imatges, adreça concreta, informació general...).

Podem demanar: 1. Tres títols d’un autor determinat.

2. Imatges relacionades amb el desert.

3. El plànol de la teva ciutat.

4. Informació sobre la Festa Major.

Una vegada trobem la informació podem plantejar altres activitats de processament de la informació.

Es pot confeccionar una fitxa guia on hi hagi una sèrie d’explicacions que ajudin l’alumne en la seva cerca.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Disposar de criteris per triar les webs on cercar la informació.

- Saber seleccionar les idees principals.

- Demostrar un bona predisposició per treballar en equip.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d’una hora i mitja al llarg del curs.

RECURSOS MATERIALS: Necessitem per dur a terme aquesta activitat: ordinadors amb connexió a internet, fitxa guia de l’activitat.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

114

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané TÍTOL: Comparació diferents suports

d’informacions

Responsables: Mestres de llengua segons TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Saber seleccionar les fonts d’informació segons el suport.

- Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics: llibres, diaris, revistes, enciclopèdies, CD-ROM..

- Familiaritzar-se amb els diferents tipus de suport on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: A partir d’un tema que sigui del seu interès, els alumnes buscaran informació. Caldrà recordar que abans d’anar a la biblioteca a buscar documents, és convenient pensar sobre el que saben i sobre el que volen saber. Els alumnes elaboraran una llista dels diferents tipus de documents on cercaran la informació.

A la biblioteca consultaran, per grups, les diferents fonts d’informació que necessitaran per cobrir les expectatives d’informació. També es valorarà si són adequades o no. Es tracta d’utilitzar tot tipus de suport documental (llibres de consulta, atles, CD, Internet, vídeo).

Una vegada recollit el material, els alumnes en podran realitzar el buidat i la síntesi seguint les pautes que el mestre/a els hagi donat.

Per grups analitzaran els punts principals de la informació que han trobat en cada moment i ho exposaran a la resta de la classe. Entre tots acompanyaran les característiques de la informació en els diferents tipus de documents.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Saber utilitzar diferents suports en funció de la informació a cercar.

- Sintetitzar la informació mitjançant idees principals.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió de mitja hora a l’aula i d’una hora a la biblioteca cada vegada que es faci un treball de recerca.

RECURSOS MATERIALS: Documents diversos per a la cerca.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

115

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea de llengua

TÍTOL: Descobrim un diari

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació - Distingir el tipus d’informació que aporten els documents - Familiaritzar-se amb els diferents tipus d’informació on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Conèixer els diferents diaris i els seus noms: generals i comarcals Es demana als alumnes que portin una llista amb el nom dels diaris que es troben al quiosc del barri o del poble. Es reparteixen dos diaris a cada grup, per tal que omplin la fitxa del diari, on consti el títol, la data, el preu i el lloc de publicació. Tota aquesta informació es posa en comú per tal que tots els alumnes coneguin els diaris que es publiquen en el seu poble o ciutat.

2. Estructura del diari Es tracta de descobrir les diferents seccions d’un diari i quina informació es pot trobar en cadascuna d’elles. Per parelles o en petit grup hauran de trobar resposta a un seguit de qüestions adequades a l’edat dels alumnes: el temps, la televisió, el cinema, localitzar en quina secció es pot trobar una determinada notícia...

3. Fullejar el diari: la notícia En petits grups es trien tres notícies del diari, seguint la seva estructura. A continuació se’n retallen les diferents parts (fotografia, títol, peu de foto, subtítol i text). Es posen barrejades en un sobre i es passen a un altre grup.

Cada grup que rep el sobre ha de muntar novament les 3 notícies. La correcció l’ha de fer el grup que ha retallat la notícia. Finalment s’enganxarà en un full.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Reconèixer les diferents seccions d’un diari.

- Reconèixer les diferents parts d’una notícia.

- Demostrar esperit de cooperació.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió d’una hora i mitja al llarg del curs.

RECURSOS MATERIALS: Necessitem per dur a terme aquesta activitat: la sala de la biblioteca o l’aula, diaris, bolígraf, enganxament, tisores, llapis i goma.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

116

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea de llengua

TÍTOL: Documentar un projecte

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació.

- Saber seleccionar la informació segons els diferents tipus de suport.

- Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Familiaritzar-se amb els diferents tipus de suport on es pot trobar la informació.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Com que l’accés a les prestatgeries en aquestes edats encara no es pot fer d’una manera gaire ordenada ni selectiva, la cerca dels alumnes a la biblioteca es farà a partir de lots de materials i/o el responsable de la biblioteca. Els documents que volem que fullegin quedaran exposats a sobre de les taules.

Cal tenir en compte que s’han d’incloure altres suports documentals com revistes, fotos, pòsters, vídeos, CD, webs; per tant caldrà preveure com veurem aquests documents i com en traurem la informació.

Entre els materials pre-seleccionats n’hi haurà que respondran a la cerca i també d’altres que hauran de descartar perquè no aportaran cap informació necessària.

Abans d’anar a la biblioteca a fer la cerca de documents és convenient pensar sobre el que ja saben del tema, el que els interessa saber, elaborar un guió de treball i planificar la cerca. També han de pensar quins tipus de documents els faran falta per anar trobant la informació concreta per a cadascun dels aspectes del tema seleccionat.

Els documents seleccionats estaran exposats a l’aula mentre s’estigui treballant en el projecte i s’utilitzaran segons les diferents activitats generades per tal de respondre a les preguntes del guió.

A partir del CS, si ja saben com consultar el catàleg, poden ser ells mateixos els que facin la primera selecció.

En finalitzar el projecte es convenient fer la bibliografia de la documentació utilitzada. Cal incloure la llista dels webs consultats. Fóra interessant anar confeccionant un fitxer de pàgines web ordenades per temes.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Participar en la documentació d’un projecte aportant diferents materials.

- Mostrar una actitud participativa davant el projecte.

TEMPORITZACIÓ: Una sessió de mitja hora a la biblioteca i les altres a l’aula en funció del projecte.

Des de principi de curs.

RECURSOS MATERIALS: Tots aquells documents que calgui per poder obtenir la informació que necessiten. Ordinadors amb connexió a internet. Fitxer de pàgines web.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

117

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea de llengua

TÍTOL: En quin document ho trobaré?

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació.

- Distingir els tipus d’informació que aporten els documents.

- Saber seleccionar les fonts d’informació segons el suport.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es plantegen als alumnes preguntes ben diverses (de cultura, coneixements, actualitat, etc.) mitjançant una gimcana.

Com que es tracta d’una activitat força lúdica, es podrà aprofitar la festa de Sant Jordi per organitzarla. S’haurà de disposar de l’espai de la biblioteca. Convindria que l’activitat fos conduïda per dos adults.

En unes targetes es preparen una sèrie de preguntes ben diverses, la resposta de les quals implicarà una consulta de diferents fonts d’informació: enciclopèdies, diccionaris, atles, diaris, revistes, i catàlegs de la biblioteca. Cada fitxa tindrà un número de control i contindrà una sola pregunta.

S’haurà de confeccionar una llista de control de preguntes-resposta.

Les preguntes podran ser de dos tipus: . Quin telèfon té l’ajuntament de Gavà? . On va néixer Picasso? . Amb quins països fa frontera Bulgària? . Quin llibres de Jules Verne té la nostra biblioteca? . Quina pel·lícula fan aquest cap de setmana al cinema Metropolis de Castelldefels?

Es començarà donant a cada equip una tarja amb una pregunta i una fitxa en blanc. Es tractarà de llegir la pregunta i pensar quin document poden consultar per respondre-la. Anotaran la proposta en la fitxa juntament amb el número de la pregunta i passaran un primer control. Amb la resposta anotada en la fitxa de control passaren un segon control. Si la resposta es correcta se’ls donarà una tarja amb una nova pregunta.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Saber seleccionar la font d’informació més adient en funció de l’activitat.

- Adequar les respostes a les diferents preguntes, a partir de la comprensió del text.

TEMPORITZACIÓ: Un cop durant el curs.

RECURSOS MATERIALS: El fons de la biblioteca, les targes amb les preguntes i una fitxa de control de puntuacions.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

118

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de medi o de llengües

TÍTOL: Fem cerca guiada

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics.

- Saber seleccionar les idees principals d’un text.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es tracta que els alumnes treballin una unitat didàctica, sent ells mateixos els encarregats de construir els seus propis coneixements. L’alumnat, a partir d’unes preguntes realitzades pel mestre i d’uns enllaços que aquest haurà posat al seu abast, hauran d’anar cercant les diferents respostes.

Aquestes les trobaran a les diferents webs, però seran ells qui hauran de saber seleccionar el contingut més rellevant.

Un cop hagin desenvolupat tota la informació que se’ls demana mitjançant grups cooperatius, tots els components del grup exposaran el seu treball davant dels seus companys.

Poden complementar la seva exposició amb un power point, per tal de fer-ho més visual de cara als seus companys i també per tenir un suport material que els ajudi a fer l’exposició.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Saber buscar la informació a partir d’unes pautes donades.

- Elaborar un treball adequat a la informació mitjançant diferents suports.

- Exposar de manera clara i motivadora el contingut cercat a la resta de la classe.

TEMPORITZACIÓ: 3 sessions d’una hora mitja RECURSOS MATERIALS: Necessitem per dur a terme aquesta activitat: ordinadors amb connexió a internet i un document elaborat pel docent.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

119

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea de llengua

TÍTOL: La capsa de les preguntes

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació.

- Distingir els tipus d’informació que aporten els documents.

- Reconèixer la informació rellevant.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: En una capsa s’han guardat preguntes que s’han anat fent els nens i nenes. Algunes de les preguntes demanaran una resposta en el mateix moment que es formulin, d’altres exigiran una explicació oral del mestre/a, i algunes es poden posposar sense cap problema. Però sempre es pot cercar la informació que aclareixi o complementi l’explicació.

La presentació de l’activitat als alumnes variarà segons l’organització que hi hagi al centre per a l’ús de la biblioteca: 1. Si a l’horari setmanal de la biblioteca hi ha una hora reservada per a cada nivell, es pot aprofitar per a buscar llibres i materials que els responguin a les preguntes.

2. Si els alumnes més gran tenen hores d’accés lliure a la biblioteca, es pot generar una activitat lliure que sigui “ajudar als petits a buscar informació”. Caldrà enviar periòdicament les preguntes a la biblioteca perquè ens retornin la resposta (en forma d’exposició oral, mostrant els documents, deixant-los preparats, etc.).

3. Una darrera opció serà: . El responsable de la biblioteca recull les preguntes dels petits i sap quins grups d’alumnes grans volen participar en l’activitat. . Proposa a un determinat grup classe les cerques que han d’efectuar. Hi dediquen una part de l’hora de biblioteca o tota la sessió, segons la quantitat de preguntes recollides. . La resposta podrà consistir en: 1.- Una exposició oral d’uns alumnes grans a la classe dels petits (el mestre/a en revisarà el contingut i si cal dedicarà alguna estona de la classe a preparar-la).

2.- La redacció de la resposta, que serà llegida pel mestre/a (els grans porten el text als petits o aquests van a la classe dels grans a buscar-la).

3.- L’exposició del llibre on es troba la resposta (es porta a la classe o es deixa en un espai reservat a la biblioteca).

Aquest intercanvi d’informació porta implícita una valoració de l’escrit, per part d’uns i altres, com a mitjà de comunicació i d’informació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Saber formular preguntes tenint en compte els interessos del grup classe.

- Destriar les fonts d’informació més adequades adaptant-se a les diferents preguntes.

- Exposar amb claredat la informació cercada.

120

TEMPORITZACIÓ: Un cop durant el curs.

RECURSOS MATERIALS: Una capsa petita (de sabates, per exemple) decorada amb un gran interrogant o un dibuix que doni aquesta idea.

Tots aquells documents que calgui per poder obtenir la informació que necessiten. Ordinadors amb connexió a internet. Fitxer de pàgines web.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

121

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea de llengua

TÍTOL: Parlem sobre...

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Conèixer i utilitzar les diferents font d’informació.

- Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Presentació de treballs.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Cada alumne realitza una exposició oral davant de tota la classe sobre un tema de lliure elecció. Això implica un treball de documentació i una preparació de l’exposició en un funció d’uns criteris acordats prèviament.

La fase de documentació (la recerca de documents) es podria realitzar: - Individualment en estones lliures, durant l’horari d’accés lliure de la biblioteca de centre.

- Tot el grup classe durant un parell de sessions a l’hora de la biblioteca destinada a cada curs.

Per preparar-se l’exposició, l’alumne disposarà d’una llista de criteris en funció dels quals serà avaluat pel mestre/a dels companys.

Aquests criteris podrien ser: - Elecció del tema: es valorarà l’originalitat.

- La documentació: s’avaluarà la quantitat i qualitat.

- L’organització: tot el treball realitzat en funció de l’exposició.

- La presentació: utilització racional dels recursos.

- L’expressió: entonació i llenguatge.

Per a l’exposició a l’aula l’alumne disposarà de 10 o 15 minuts.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Mostrar originalitat en l’elecció del tema.

- Saber-se documentar i seleccionar la informació més adequada.

- Utilitzar racionalment els recursos emprats.

- Expressar-me amb claredat i amb bona entonació.

TEMPORITZACIÓ: Dues sessió d’una hora i mitja al llarg del curs.

RECURSOS MATERIALS: Fonts de la biblioteca i pàgines web d’internet.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

122

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea de llengua

TÍTOL: Visita a la biblioteca pública

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Conèixer i utilitzar les diferents fonts d’informació - Conèixer la biblioteca pública del barri o del poble.

- Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics: llibres, diaris, revistes, enciclopèdies, CD-ROM, etc.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Caldria fer una ronda de preguntes per tal de conèixer què saben de la biblioteca pública els alumnes i si ja han anat alguna vegada. Després s’hauria d’explicar la seva utilitat i què hi ha anirem a veure.

A la biblioteca se seguirà el programa que els bibliotecaris encarregats de la visita hagin programat, però abans caldria tenir-hi una xerrada conjunta per tal d’establir els objectius que es volen aconseguir.

A partir de la segona visita caldria tenir preparat quina informació es vol obtenir segons el que s’estigui treballant a l’aula.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Conèixer els diferents recursos que es poden trobar a una biblioteca pública.

- Saber-se situar per trobar el material que es necessita.

- Mostrar interès per les explicacions donades.

TEMPORITZACIÓ: Dues hores aproximadament al llarg del cicle.

RECURSOS MATERIALS: El que es determini prèviament amb el bibliotecari o bibliotecària.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

123

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Mestres de l’àrea medi

TÍTOL: La webquest

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es tracta que els alumnes treballin una unitat didàctica a partir de les activitats proposades en una webquest.

El treball que realitzarem serà mitjançant grups cooperatius. Cadascun del components tindrà un rol i es tractarà de realitzar diferents activitats, degudament guiades i pautades, entre les quals hauran d’anar cercant la informació necessària per l’assoliment dels objectius.

Aquesta informació la podran obtenir gràcies a diferents adreces que el docent posarà a l’abast de l’alumnat. Aquests hauran realitzat prèviament algunes activitats de selecció d’informació, que els donin pautes per saber trobar les idees principals dels textos.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: - Desenvolupar amb responsabilitat el rol assignat.

- Saber seleccionar la informació més adequada i exposar-la amb claredat.

- Demostrar esperit de treball en equip.

TEMPORITZACIÓ: Els temps que s’utilitzarà dependrà del contingut que es vulgui treballar.

RECURSOS MATERIALS: Necessitem per dur a terme aquesta activitat: ordinadors amb connexió a internet.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

124

✓ ESO EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Professora de Llengua Catalana i Literatura

TÍTOL: Analitzem un poema

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Fomentar entre l'alumnat l' interès per la poesia.

- Aprendre a treballar en grup.

- Millorar l'expressió oral de l'alumnat.

- Aprendre els coneixements corresponents d'aquesta part de la literatura d'una manera pràctica.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: - Comencem fent una pluja d'idees sobre els coneixements previs que l'alumnat té sobre l'anàlisi formal i de contingut de poemes.

- A continuació els expliquem teòricament com dur a terme aquesta anàlisi del poema des del punt de vista de la forma i el contingut posant uns quants exemples de poemes analitzats per la professora davant dels i de les alumnes.

- Seguidament, es distribueix l'alumnat en parelles i se'ls encomana l'anàlisi d'un poema en concret. Els poemes poden ser de diferents autors i èpoques o si ens interessa poden ser d'un sol autor o d'autors diferents d'una mateixa època.

- Els alumnes hauran de llegir profundament el poema i intentar entendre tota la informació implícita i explícita que hi trobaran. És molt important que el/la professor/a estiga molt pendent d'aquest procés de comprensió del poema i que si és necessari doni a l'alumnat les pistes i les eines necessàries per aprendre a extraure tot el suc del poema. Fins i tot és possible que el professor haja d'explicar algun tòpic o alguna història mitològica que els alumnes desconeixen. Tota aquesta informació la poden cercar a internet o en els llibres adequats.

- La part d'anàlisi formal i mètrica és més mecànica: número de versos, estrofa que componen, mètrica dels versos, rima dels mateixos, cerca d'elisions i sinalefes, etc. Aquí és on l'alumnat ha de demostrar més la seua autonomia un cop coneguts tots aquests conceptes i sabent on poden trobar la informació necessària: llibre de text, pàgines d'internet, etc.

- Mentre s'està realitzant la tasca, el/la professor/a ha d'assegurar-se que la parella d'alumnes va en el bon camí de la cerca i l'anàlisi, i si no és així els ha d'orientar d'una manera més guiada: aconsellant-los on poden trobar la informació o dient on hi ha manca d'alguna explicació perquè puguen rectificar abans de fer la presentació.

- Aquest és el següent pas: fer la presentació per poder explicar tota la informació als companys i companyes de classe. En aquest punt l'alumnat pot fer servir qualsevol programa adient per fer l'exposició del seu treball. Aquest és el resultat final de l'assimilació dels continguts, la pràctica dels mateixos i l'aprofundiment en el poema en concret de cada parella.

125

-

Per últim, totes les parelles exposaran l'anàlisi del seu poema a la resta del grup classe, ampliant la presentació amb una mica d'informació sobre l'autor/a o qualsevol altre punt relacionat que creguin convenient. D'aquesta manera tothom podrà enriquir els seus coneixements sobre el tema.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES - Competència informacional.

- Competència comunicativa.

- Competència digital.

- Competència artística i cultural.

- Competència en aprendre a aprendre.

RECURSOS MATERIALS: - Necessitem per dur a terme aquesta activitat: ordinadors amb connexió a internet i el llibre de text.

PRECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’activitat

126

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professora socials

Coneguem el Parlament de Catalunya Activitat adreçada a:

3r d'ESO (Socials)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Consulta d’una sèrie de webs sobre les funcions del Parlament de Catalunya, elaboració i exposició d’un document prezi. Els objectius serien: • Diferenciar el tema principal dels secundaris per tal d’elaborar una síntesi de la informació tractada.

• Preparar un guió provisional amb les respostes abans d'elaborar el producte final (prezi).

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries.

• Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb diferents plataformes digitals (prezi) • Fomentar el treball col·lectiu i l'aprenentetge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

Competència social i ciutadana.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Per a conèixer de més a prop què és i quines funcions té el Parlament de Catalunya, realitzarem un treball cooperatiu a partir de les informacions que es poden trobar a la pàgina web del Parlament de Catalunya http://www.parlament.cat/web. Cada grup elaborarà un Prezi i el presentarà a la resta de la classe.

El grup-classe es dividirà en grups de 4/5 alumnes. Cada grup treballarà un dels següents temes. En finalitzar el treball de cada grup es farà una exposició oral per exposar a la resta de companys/es el treball elaborat.

127

1.-PRECEDENTS HISTÔRICS: L’objectiu d’aquest grup és explicar a la resta del grup-classe els precedents històrics de l’activitat parlamentària actual. Fixeu-vos bé, perquè aquests precedents històrics es remunten a l’Alta Edat Mitjana. Entreu a l’adreça que us adjuntem a continuació, llegiu i anoteu les dades més importants perquè les haureu d’explicar als vostres companys/es. Per a il·lustrar la vostra explicació elaboreu un eix cronològic a partir de les dades que trobareu a l’adreça. http://www.parlament.cat/web/parlament/historia

2.-LA GENERALITAT DE CATALUNYA I EL PARLAMENT DE CATALUNYA: L’objectiu d’aquest grup de treball és explicar d’una manera entenedora als companys del grupclasse que és la Generalitat de Catalunya i el Parlament Català. Podeu iniciar la vostra recerca consultant el següent enllaç de la web del Parlament de Catalunya, titulat “Posició institucional”: http://www.parlament.cat/web/parlament/posicio-institucional 3.-ESTRUCTURA DEL PARLAMENT,1: L’objectiu d’aquest grup és explicar als companys del grup-classe com s’organitza el Parlament de Catalunya. Com aquesta tasca és molt extensa, hem dividit aquesta presentació perquè sigui treballada per dos grups. Per tant els que formeu el grup 3 haureu de preparar la presentació dels temes que s’indiquen a continuació. Per a fer més entenedora la vostra explicació us recomanem que elaboreu un mapa conceptual.

-Elecció dels diputats del Parlament de Catalunya http://www.parlament.cat/web/parlament/estructura/eleccio -Dissolució del Parlament http://www.parlament.cat/web/parlament/estructura/dissolucio -Els diputats i diputades del Parlament de Catalunya http://www.parlament.cat/web/parlament/estructura/diputats -Presentació de la seu del Parlament http://www.parlament.cat/web/parlament/estructura/seu -Conèixer el Parlament http://www.parlament.cat/web/parlament/coneixer-parlament/palau http://www.parlament.cat/web/parlament/coneixer-parlament/visites http://www.parlament.cat/web/parlament/coneixer-parlament 4.-ESTRUCTURA DEL PARLAMENT,2: L’objectiu d’aquest grup és explicar als companys del grup-classe com s’organitza el Parlament de Catalunya. Els que formeu el grup 4 desenvolupareu els temes que s’indiquen a continuació. Per a fer més entenedora la vostra explicació us recomanem que elaboreu un mapa conceptual.

128

-El temps de treball del Parlament de Catalunya http://www.parlament.cat/web/parlament/estructura/temps-treball -Els òrgans del Parlament de Catalunya http://www.parlament.cat/web/parlament/estructura/organs -El sistema de treball i de decisió http://www.parlament.cat/web/parlament/estructura/treball 5.-LA FUNCIÓ LEGISLATIVA DEL PARLAMENT,1: L’objectiu d’aquest grup és explicar als companys del grup-classe la funció del Parlament i com legisla. Ho fareu a partir de les adreces que us hem consignat a continuació.

-La funció i les competències legislatives del Parlament de Catalunya http://www.parlament.cat/web/parlament/funcions/funcio-legislativa -Procediment legislatiu http://www.parlament.cat/web/parlament/funcions/procediment-legislatiu http://www.parlament.cat/parlament/procediment_legislatiu.pdf

6-ALTRES FUNCIONS DEL PARLAMENT,2: L’objectiu d’aquest grup és explicar als companys del grup-classe els següents temes a partir de les adreces que venen consignades a continuació de cada un d’aquests temes. Per a alleugerir la vostra explicació us recomanem l’elaboració d’un mapa conceptual.

-Les funcions de creació, control i impuls de l’acció política i de govern http://www.parlament.cat/web/parlament/funcions/control-govern -Funció electiva http://www.parlament.cat/web/parlament/funcions/funcio-electiva -Altres funcions del Parlament de Catalunya http://www.parlament.cat/web/parlament/funcions/altres-funcions

129

AVALUACIÓ RÚBRICA TREBALL PARLAMENT DE CATALUNYA 4

3 2

1

Treball en grup Sap organitzar-se dintre el grup, adopta el rol correspondent i fa la feina encomanada Aporta idees al grup Té en compte la feina dels altres i ajuda els companys per tal que el treball sigui un èxit.

Té una visió global de la feina, sap superar els obstacles i treballa amb l’objectiu de crear un document adequat.

Recollida d’informació És capaç de recollir informació a partir de llocs web proposats, sense fer copiar-pegar.

Entén la informació proposada i té capacitat de sintetitzar-la És capaç d’organitzar-la i plasmar-la en un document word, ppt, etc.

Realitza la feina en el temps estimat Producció d’un document El treball presentat té un format adequat Presenta imatges i textos entenedors És original, presenta exemples i informació addicional És clar, concís i amè per a qui el percep Presentació del treball L’exposició s’adequa al contingut treballat Utilitza un llenguatge adequat.

La presentació va més enllà de llegir el treball, posa exemples, anècdotes, explica imatges, etc.

Explica les idees amb ordre i coherència.

GLOBAL

130

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n trimestre. Es dedicaran sis hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de socials.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) La idea és que cada grup reculli una part de la informació i alhora de l’exposició quedi tot lligat. Els prezi s’han penjat al bloc del centre, així com el vídeo d’una de les presentacions a classe.

131

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor ciències

Consells per estalviar energia a la nostra llar Activitat adreçada a:

2n curs d’ESO (Ciències Naturals)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Lectura i comprensió de documents sobre l’estalvi d’energia a la nostra llar. A partir d'aquests document els objectius són: • Utilitzar procediments diversos de tractament de la informació.

• Segmentar la informació, extreure’n idees i esquematitzar-les.

• Elaborar el producte final amb programari específic (Microsoft Word, Microsoft Powerpoint, Microsoft Publisher, OpenOffice, etc).

• Fomentar el treball en grup petit.

• Prendre consciència de la importància de l’estalvi energètic.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència en tractament de la informació.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

Competència social i ciutadana.

132

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT El professor proposarà als alumnes que creen un tríptic on es donen consells per tal d’estalviar energia a la llar. El tríptic es realitzarà per parelles o grups de tres persones com a màxim.

Per tal de poder realitzar-lo els hi facilitarà tres enllaços: •

Primer enllaç: Joc “L’energia a casa. Segueix-li la pista”.

Es tracta d’un joc del Institut Català d’Energia. El joc porta l’alumne per les diferents estances d’una casa i a cadascuna de les habitacions hi troba una sèrie d’elements que representen situacions incorrectes relatives a l’estalvi energètic. Un cop dins l’estança l’alumne ha de trobar la situació incorrecta i se li donaran consells per poder estalviar el màxim a casa seva. Hi ha tres minuts i mig per trobar-les totes. També podrà acumular punts contestant preguntes. http://www.gencat.cat/icaen/aplicacions/joc_energia/EnergiaACasa.swf

•

Segon enllaç: Guia per a l’estalvi energètic de l’ajuntament de Barcelona.

Es tracta d’una guia d’educació ambiental, realitzada per Ecologistes en Acció de Catalunya fruit d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. La guia proposa consells i orientacions pràctiques per tal de reduir el consum d’energia en la vida quotidiana. http://www.bcn.cat/agenda21/A21_text/guies/estalvi_energetic.pdf

•

Tercer enllaç: ENDESA EDUCA. Pàgina web del projecte educatiu ENDESA EDUCA, és un projecte educatiu enfocat a l'educació energètica. Entre altres informacions, es donen consells sobre com estalviar energia a la llar. http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interactivos/el-uso-de-laelectricidad/xxiv.-el-ahorro-energetico

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • La capacitat de síntesi.

• La capacitat per identificar les activitats on l’estalvi energètic és major.

• La claredat en la presentació de les idees.

• L’originalitat en la realització del tríptic.

• El treball en grup petit.

133

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 3r trimestre. Es dedicaran tres hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de ciències naturals.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula d'informàtica o portàtils amb connexió a internet.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) Aquesta activitat es pot ampliar com a activitat de recerca d’informació si no es proporcionen als alumnes les adreces inicials i han de ser ells mateixos els que troben fonts d’informació fiables per realitzar l’activitat.

També es pot demanar als alumnes que exposen el seu tríptic, explicant quina ha segut la seva elecció dels consells.

134

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor castellà

Barroco Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Castellà)

OBJECTIUS

Lectura i comprensió d'un dossier sobre literatura medieval castellana. A partir d'aquest document els objectius són: • Diferenciar el tema principal i secundaris per tal de respondre a les preguntes plantejades.

• Preparar un guió provisional amb les respostes abans d'elaborar el producte final.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries (principalment amb socials) • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb diferents plataformes digitals (powerpoint, prezi, Xtimeline...)

• Fomentar el treball col•lectiu i l'aprenentetge propi.

CONTINGUTS • • • • • •

Contexto histórico Características literarias Poesía: Quevedo y Góngora Teatro: evolución desde la Edad Media, la conversión en espectáculo, los corrales de comedias Lope de Vega y Calderón de la Barca Prosa barroca

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

135

METODOLOGIA En l'apartat de literatura 3r d'ESO el professor canvia la metodologia perquè siguin els alumnes, dividits en grups, els que construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

Per a això, el professor proposa una sèrie de preguntes, pas a pas, que ajudaran als alumnes a conèixer les característiques i autors més destacats d'aquesta època. L'activitat es duria a terme en 5 sessions, tres de treball a l'aula en les que els alumnes hauran de trobar la informació en el document i respondre a les preguntes. I dos més per fer les presentacions.

El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen les respostes per a facilitar el treball posterior. Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en la guia. A més, una vegada coneguin un poquet de la literatura medieval, hauran d'analitzar dos poemes i un fragment narratiu amb preguntes guiades; les respostes es resoldran a partir de la comprensió lectora i de les respostes a les preguntes que ja han treballat a classe.

Una vegada estan respostes, els grups hauran de preparar una presentació als seus companys d'uns 15 minuts. Es valorarà l'originalitat i la utilització d'eines digitals innovadores que el professor proposarà.

El professor incideix en elaborar les respostes i la presentació en un nivell adequat para la classe, d'aquesta manera treballaran els diferents registres. A més, a partir del seu treball, elaboraran les preguntes que hauran d'estudiar i de les que el professor preguntarà una selecció el dia de l'examen.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1,2 i 3. Resoldre totes les qüestions que es plantegen i lliurar el document final. Serà un document fet a mà i per al qual tindran temps en hores de classe. Es lliurarà el dia de la presentació.

Però el professor ho demanarà i anirà revisant durant les hores de classe per assegurar que estiguin treballant.

2. SESSIÓ 4 i 5. A partir d'aquest document hauran d'elaborar una presentació (powerpoint, prezi, xtimeline ... o similars) que exposaran als seus companys. El professor recordarà que la presentació no ha de ser un traspàs de tota la informació, només ha de servir a manera d'esquema o pauta, l'important de la presentació és el que han de dir ells. La presentació ha de durar un màxim de 35 minuts.

3. El professor assignarà abans del dia de les presentacions una part del treball a cada grup perquè elabori quinze preguntes tipus test d'opció múltiple. Amb totes aquestes preguntes elaborarà l'examen d'aquest apartat.

136

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La formació dels grups serà heterogènia perquè els alumnes que tinguin més facilitat puguin coordinar les tasques i supervisar als alumnes amb més dificultats. Si és necessari, els alumnes amb PI o els que necessiten un nivell C, D a la programació multinivell, podrien tindre activitats diferents, centrades principalment en comprensió lectora de fragments de les obres més representatives de cada època.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de les respostes.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n trimestre. Es dedicaran cinc hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de llengua castellana.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

137

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes coneguin està dinàmica de treball per poder elaborar així la resta d'apartats de literatura. No obstant això, a partir d'aquesta unitat, no faran tots el mateix, sinó que cada grup s'encarregarà d'una època (segle XV, Renaixement, Barroc, Il·lustració i segle XIX).

Així, el resultat del seu treball, que presentaran als companys, seran els continguts que tota la classe haurà d'estudiar per a la prova escrita. A més, a poc a poc, el document de referència ha de deixar de ser un dossier per convertir-se en referències a webs, documents o treballs on hauran de buscar les respostes. Es tractaria per tant d'anar modificant el tipus de cerca perquè no sigui tan guiada i sigui cada vegada més autònoma.

138

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor castellà

Renacimiento Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Castellà)

OBJECTIUS

Lectura i comprensió d'un dossier sobre literatura medieval castellana. A partir d'aquest document els objectius són: • Diferenciar el tema principal i secundaris per tal de respondre a les preguntes plantejades.

• Preparar un guió provisional amb les respostes abans d'elaborar el producte final.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries (principalment amb socials) • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb diferents plataformes digitals (powerpoint, prezi, Xtimeline...)

• Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

CONTINGUTS • • • • • •

Mentalidad renacentista El renacimiento español Lírica castellana renacentista: Garcilaso de la Vega, Fray Luis de León, San Juan de la Cruz y Santa Teresa de Jesús La narrativa renacentista: la novela de evasión y picaresca El Lazarillo de Tormes Miguel de Cervantes: El Quijote

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

139

METODOLOGIA En l'apartat de literatura 3r d'ESO el professor canvia la metodologia perquè siguin els alumnes, dividits en grups, els que construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

Per a això, el professor proposa una sèrie de preguntes, pas a pas, que ajudaran als alumnes a conèixer les característiques i autors més destacats d'aquesta època. L'activitat es duria a terme en 5 sessions, tres de treball a l'aula en les que els alumnes hauran de trobar la informació en el document i respondre a les preguntes. I dos més per fer les presentacions.

El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen les respostes per a facilitar el treball posterior. Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en la guia. A més, una vegada coneguin un poquet de la literatura medieval, hauran d'analitzar dos poemes i un fragment narratiu amb preguntes guiades; les respostes es resoldran a partir de la comprensió lectora i de les respostes a les preguntes que ja han treballat a classe.

Una vegada estan respostes, els grups hauran de preparar una presentació als seus companys d'uns 15 minuts. Es valorarà l'originalitat i la utilització d'eines digitals innovadores que el professor proposarà.

El professor incideix en elaborar les respostes i la presentació en un nivell adequat para la classe, d'aquesta manera treballaran els diferents registres. A més, a partir del seu treball, elaboraran les preguntes que hauran d'estudiar i de les que el professor preguntarà una selecció el dia de l'examen.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1,2 i 3. Resoldre totes les qüestions que es plantegen i lliurar el document final. Serà un document fet a mà i per al qual tindran temps en hores de classe. Es lliurarà el dia de la presentació.

Però el professor ho demanarà i anirà revisant durant les hores de classe per assegurar que estiguin treballant.

2. SESSIÓ 4 i 5. A partir d'aquest document hauran d'elaborar una presentació (powerpoint, prezi, xtimeline ... o similars) que exposaran als seus companys. El professor recordara que la presentació no ha de ser un traspàs de tota la informació, només ha de servir a manera d'esquema o pauta, l'important de la presentació és el que han de dir ells. La presentació ha de durar un màxim de 35 minuts.

3. El professor assignarà abans del dia de les presentacions una part del treball a cada grup perquè elabori quinze preguntes tipus test d'opció múltiple. Amb totes aquestes preguntes elaborarà l'examen d'aquest apartat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La formació dels grups serà heterogènia perquè els alumnes que tinguen més facilitat puguin coordinar les tasques i supervisar als alumnes amb més dificultats. Si és necessari, els alumnes amb PI o els que necessiten un nivell C, D a la programació multinivell, podrien tindre activitats diferents, centrades principalment en comprensió lectora de fragments de les obres més representatives de cada època.

140

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de les respostes.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n trimestre. Es dedicaran cinc hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de llengua castellana.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

141

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes coneguin està dinàmica de treball per poder elaborar així la resta d'apartats de literatura. No obstant això, a partir d'aquesta unitat, no faran tots el mateix, sinó que cada grup s'encarregarà d'una època (segle XV, Renaixement, Barroc, Il·lustració i segle XIX).

Així, el resultat del seu treball, que presentaran als companys, seran els continguts que tota la classe haurà d'estudiar per a la prova escrita. A més, a poc a poc, el document de referència ha de deixar de ser un dossier per convertir-se en referències a webs, documents o treballs on hauran de buscar les respostes. Es tractaria per tant d'anar modificant el tipus de cerca perquè no sigui tan guiada i sigui cada vegada més autònoma.

142

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor castellà

Siglo XV Prerrenacimiento Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Castellà)

OBJECTIUS Lectura i comprensió d'un dossier sobre literatura medieval castellana. A partir d'aquest document els objectius són: • Diferenciar el tema principal i secundaris per tal de respondre a les preguntes plantejades.

• Preparar un guió provisional amb les respostes abans d'elaborar el producte final.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries (principalment amb socials) • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb diferents plataformes digitals (powerpoint, prezi, Xtimeline...)

• Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

CONTINGUTS • • • • •

Contexto histórico La literatura tradicional: romancero y cancionero Los poetas cultos: Marqués de Santillana,Juan de Mena y Jorge Manrique Coplas a la muerte de su padre La novela sentimental y de caballerías

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

143

METODOLOGIA En l'apartat de literatura 3r d'ESO el professor canvia la metodologia perquè siguin els alumnes, dividits en grups, els que construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

Per a això, el professor proposa una sèrie de preguntes, pas a pas, que ajudaran als alumnes a conèixer les característiques i autors més destacats d'aquesta època. L'activitat es duria a terme en 5 sessions, tres de treball a l'aula en les que els alumnes hauran de trobar la informació en el document i respondre a les preguntes. I dos més per fer les presentacions.

El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen les respostes per a facilitar el treball posterior. Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en la guia. A més, una vegada coneguin un poquet de la literatura medieval, hauran d'analitzar dos poemes i un fragment narratiu amb preguntes guiades; les respostes es resoldran a partir de la comprensió lectora i de les respostes a les preguntes que ja han treballat a classe.

Una vegada estan respostes, els grups hauran de preparar una presentació als seus companys d'uns 15 minuts. Es valorarà l'originalitat i la utilització d'eines digitals innovadores que el professor proposarà.

El professor incideix en elaborar les respostes i la presentació en un nivell adequat para la classe, d'aquesta manera treballaran els diferents registres. A més, a partir del seu treball, elaboraran les preguntes que hauran d'estudiar i de les que el professor preguntarà una selecció el dia de l'examen.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1,2 i 3. Resoldre totes les qüestions que es plantegen i lliurar el document final. Serà un document fet a mà i per al qual tindran temps en hores de classe. Es lliurarà el dia de la presentació.

Però el professor ho demanarà i anirà revisant durant les hores de classe per assegurar que estiguin treballant.

2. SESSIÓ 4 i 5. A partir d'aquest document hauran d'elaborar una presentació (powerpoint, prezi, xtimeline ... o similars) que exposaran als seus companys. El professor recordarà que la presentació no ha de ser un traspàs de tota la informació, només ha de servir a manera d'esquema o pauta, l'important de la presentació és el que han de dir ells. La presentació ha de durar un màxim de 35 minuts.

3. El professor assignarà abans del dia de les presentacions una part del treball a cada grup perquè elabori quinze preguntes tipus test d'opció múltiple. Amb totes aquestes preguntes elaborarà l'examen d'aquest apartat.

144

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La formació dels grups serà heterogènia perquè els alumnes que tinguin més facilitat puguin coordinar les tasques i supervisar als alumnes amb més dificultats. Si és necessari, els alumnes amb PI o els que necessiten un nivell C, D a la programació multinivell, podrien tindre activitats diferents, centrades principalment en comprensió lectora de fragments de les obres més representatives de cada època.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de les respostes.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n trimestre. Es dedicaran cinc hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de llengua castellana.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

145

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes coneguin està dinàmica de treball per poder elaborar així la resta d'apartats de literatura. No obstant això, a partir d'aquesta unitat, no faran tots el mateix, sinó que cada grup s'encarregarà d'una època (segle XV, Renaixement, Barroc, Il·lustració i segle XIX).

Així, el resultat del seu treball, que presentaran als companys, seran els continguts que tota la classe haurà d'estudiar per a la prova escrita. A més, a poc a poc, el document de referència ha de deixar de ser un dossier per convertir-se en referències a webs, documents o treballs on hauran de buscar les respostes. Es tractaria per tant d'anar modificant el tipus de cerca perquè no sigui tan guiada i sigui cada vegada més autònoma.

146

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor castellà

Ilustración Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Castellà)

OBJECTIUS

Lectura i comprensió d'un dossier sobre literatura medieval castellana. A partir d'aquest document els objectius són: • Diferenciar el tema principal i secundaris per tal de respondre a les preguntes plantejades.

• Preparar un guió provisional amb les respostes abans d'elaborar el producte final.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries (principalment amb socials) • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb diferents plataformes digitals (powerpoint, prezi, Xtimeline...)

• Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

CONTINGUTS • • • • • • •

El siglo de las ideas La mentalidad ilustrada Prosa: Feijoo, Jovellanos y Cadalso Cartas Marruecas Prensa ilustrada Poesía: Meléndez Valdés, Samaniego e Iriarte Teatro: Fernández de Moratín

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

147

METODOLOGIA En l'apartat de literatura 3r d'ESO el professor canvia la metodologia perquè siguin els alumnes, dividits en grups, els que construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

Per a això, el professor proposa una sèrie de preguntes, pas a pas, que ajudaran als alumnes a conèixer les característiques i autors més destacats d'aquesta època. L'activitat es duria a terme en 5 sessions, tres de treball a l'aula en les que els alumnes hauran de trobar la informació en el document i respondre a les preguntes. I dos més per fer les presentacions.

El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen les respostes per a facilitar el treball posterior. Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en la guia. A més, una vegada coneguin un poquet de la literatura medieval, hauran d'analitzar dos poemes i un fragment narratiu amb preguntes guiades; les respostes es resoldran a partir de la comprensió lectora i de les respostes a les preguntes que ja han treballat a classe.

Una vegada estan respostes, els grups hauran de preparar una presentació als seus companys d'uns 15 minuts. Es valorarà l'originalitat i la utilització d'eines digitals innovadores que el professor proposarà.

El professor incideix en elaborar les respostes i la presentació en un nivell adequat para la classe, d'aquesta manera treballaran els diferents registres. A més, a partir del seu treball, elaboraran les preguntes que hauran d'estudiar i de les que el professor preguntarà una selecció el dia de l'examen.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1,2 i 3. Resoldre totes les qüestions que es plantegen i lliurar el document final. Serà un document fet a mà i per al qual tindran temps en hores de classe. Es lliurarà el dia de la presentació.

Però el professor ho demanarà i anirà revisant durant les hores de classe per assegurar que estiguin treballant.

2. SESSIÓ 4 i 5. A partir d'aquest document hauran d'elaborar una presentació (powerpoint, prezi, xtimeline ... o similars) que exposaran als seus companys. El professor recordara que la presentació no ha de ser un traspàs de tota la informació, només ha de servir a manera d'esquema o pauta, l'important de la presentació és el que han de dir ells. La presentació ha de durar un màxim de 35 minuts.

3. El professor assignarà abans del dia de les presentacions una part del treball a cada grup perquè elabori quinze preguntes tipus test d'opció múltiple. Amb totes aquestes preguntes elaborarà l'examen d'aquest apartat.

148

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La formació dels grups serà heterogènia perquè els alumnes que tinguin més facilitat puguin coordinar les tasques i supervisar als alumnes amb més dificultats. Si és necessari, els alumnes amb PI o els que necessiten un nivell C, D a la programació multinivell, podrien tindre activitats diferents, centrades principalment en comprensió lectora de fragments de les obres més representatives de cada època.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de les respostes.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n trimestre. Es dedicaran cinc hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de llengua castellana.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

149

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes coneguin està dinàmica de treball per poder elaborar així la resta d'apartats de literatura. No obstant això, a partir d'aquesta unitat, no faran tots el mateix, sinó que cada grup s'encarregarà d'una època (segle XV, Renaixement, Barroc, Il·lustració i segle XIX).

Així, el resultat del seu treball, que presentaran als companys, seran els continguts que tota la classe haurà d'estudiar per a la prova escrita. A més, a poc a poc, el document de referència ha de deixar de ser un dossier per convertir-se en referències a webs, documents o treballs on hauran de buscar les respostes. Es tractaria per tant d'anar modificant el tipus de cerca perquè no sigui tan guiada i sigui cada vegada més autònoma.

150

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor castellà

Descubriendo la literatura medieval Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Castellà)

OBJECTIUS

Lectura i comprensió d'un dossier sobre literatura medieval castellana. A partir d'aquest document els objectius són: • Diferenciar el tema principal i secundaris per tal de respondre a les preguntes plantejades.

• Preparar un guió provisional amb les respostes abans d'elaborar el producte final.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries (principalment amb socials) • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb diferents plataformes digitals (powerpoint, prezi, Xtimeline...)

• Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

CONTINGUTS • • • • • • • •

La literatura medieval. Características.

Las lenguas hispánicas.

Lírica popular Mester de juglaría y clerecía El poema del Mío Cid Gonzalo de Berceo y el Arcipreste de Hita La prosa medieval. El Conde Lucanor Teatro medieval. La Celestina

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

151

METODOLOGIA En l'apartat de literatura 3r d'ESO el professor canvia la metodologia perquè siguin els alumnes, dividits en grups, els que construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

Per a això, el professor proposa una sèrie de preguntes, pas a pas, que ajudaran als alumnes a conèixer les característiques i autors més destacats d'aquesta època. L'activitat es duria a terme en 5 sessions, tres de treball a l'aula en les que els alumnes hauran de trobar la informació en el document i respondre a les preguntes. I dos més per fer les presentacions.

El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen les respostes per a facilitar el treball posterior. Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en la guia. A més, una vegada coneguin un poquet de la literatura medieval, hauran d'analitzar dos poemes i un fragment narratiu amb preguntes guiades; les respostes es resoldran a partir de la comprensió lectora i de les respostes a les preguntes que ja han treballat a classe.

Una vegada estan respostes, els grups hauran de preparar una presentació als seus companys d'uns 15 minuts. Es valorarà l'originalitat i la utilització d'eines digitals innovadores que el professor proposarà.

El professor incideix en elaborar les respostes i la presentació en un nivell adequat para la classe, d'aquesta manera treballaran els diferents registres. A més, a partir del seu treball, elaboraran les preguntes que hauran d'estudiar i de les que el professor preguntarà una selecció el dia de l'examen.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1,2 i 3. Resoldre totes les qüestions que es plantegen i lliurar el document final. Serà un document fet a mà i per al qual tindran temps en hores de classe. Es lliurarà el dia de la presentació.

Però el professor ho demanarà i anirà revisant durant les hores de classe per assegurar que estiguin treballant.

2. SESSIÓ 4 i 5. A partir d'aquest document hauran d'elaborar una presentació (powerpoint, prezi, xtimeline ... o similars) que exposaran als seus companys. El professor recordara que la presentació no ha de ser un traspàs de tota la informació, només ha de servir a manera d'esquema o pauta, l'important de la presentació és el que han de dir ells. La presentació ha de durar un màxim de 15 minuts.

3. El professor assignarà abans del dia de les presentacions una part del treball a cada grup perquè elabori quinze preguntes tipus test d'opció múltiple. Amb totes aquestes preguntes elaborarà l'examen d'aquest apartat.

152

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La formació dels grups serà heterogènia perquè els alumnes que tinguin més facilitat puguin coordinar les tasques i supervisar als alumnes amb més dificultats. Si és necessari, els alumnes amb PI o els que necessiten un nivell C, D a la programació multinivell, podrien tindre activitats diferents, centrades principalment en comprensió lectora de fragments de les obres més representatives de cada època.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de les respostes.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n trimestre. Es dedicaran cinc hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de llengua castellana.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

153

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes coneguin està dinàmica de treball per poder elaborar així la resta d'apartats de literatura. No obstant això, a partir d'aquesta unitat, no faran tots el mateix, sinó que cada grup s'encarregarà d'una època (segle XV, Renaixement, Barroc, Il·lustració i segle XIX).

Així, el resultat del seu treball, que presentaran als companys, seran els continguts que tota la classe haurà d'estudiar per a la prova escrita. A més, a poc a poc, el document de referència ha de deixar de ser un dossier per convertir-se en referències a webs, documents o treballs on hauran de buscar les respostes. Es tractaria per tant d'anar modificant el tipus de cerca perquè no sigui tan guiada i sigui cada vegada més autònoma.

154

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor/a de tecnologia

Factura elèctrica de la llar Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Tecnologies)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Lectura i comprensió d’unes pàgines web sobre les comunicacions per tal de: • Cercar informació a diferents fonts: aparells de la llar, factura electricitat i Internet.

• Elaborar el producte final mitjançant un full de càlcul (Excel).

• Interpretar la idoneïtat del producte final.

• Fomentar l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Coneixement i interacció amb el món físic.

Tractament de la informació i competència digital.

Competència en aprendre a aprendre.

155

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Una de les unitats didàctiques que es realitzen a 2n d’ESO a l’assignatura de Tecnologies és la unitat de L’Electricitat. Per tal de que els alumnes comprenguin el significat més clarament de potència i consum elèctric es planteja aquesta activitat de càlcul de la factura elèctrica d’una llar i també es relaciona amb una altra part de l’assignatura: els fulls de càlcul.

El professor, dóna als alumnes un full de càlcul que els servirà per a calcular el consum real d’electricitat que es produeix a les seves llars. Aquest full de càlcul és una mena de plantilla i serveix com a pauta per a realitzar l’activitat. El full de càlcul està dividit en tres parts: càlcul del consum de cada electrodomèstic, representació gràfica del consum i càlcul monetari del consum elèctric.

Els alumnes han de cercar informació per tal de poder completar el full de càlcul: han de buscar la potència de cadascun dels electrodomèstics de la llar ( aquesta informació la poden extreure dels mateixos electrodomèstics o poden buscar-la a les diferents webs de les marques dels electrodomèstics on s’hi poden trobar les especificacions de cada aparell) i també han de buscar altres dades (potència consumida, preu del kW·h, mesos de facturació, etc.) en factures elèctriques reals.

Un cop han aconseguit les dades, les han d’introduir al full de càlcul i implementar les operacions necessàries per tal de fer el càlcul monetari total que suposa l’ús d’electricitat a la seva llar..

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSION 1. S’explica als alumnes l’activitat. Se’ls presenta el full de càlcul i se’ls diu on i com han de buscar la informació.

2. SESSIÓ 2 i 3. Els alumnes, ja amb la informació buscada, omplen el full de càlcul i hi realitzen les operacions necessàries. Finalment, aquest full de càlcul es lliura al professor/a que l’avaluarà.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • La informació cercada.

• La correcció, qualitat i adequació de del full de càlcul.

• L'interès demostrat a classe per comprendre el document.

• El producte final.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n trimestre. Es dedicaran tres hores de classe.

156

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor/a de tecnologies.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

A casa (electrodomèstics i factures elèctriques) Aula de classe.

Aula d'informàtica.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació)

157

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor/a català

Fem de profes!

Activitat adreçada a:

Tots els cursos d'ESO (Català)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Aprendre a ser professors.

- Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics: llibres, diaris, revistes, enciclopèdies...

- Diferenciar la informació principal de la secundària.

- Preparar un guió provisional per a elaborar el producte final.

- Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

- Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

- Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

- Elaborar el producte final a través d’un programa com power point, prezzi o similars per fer-ne una presentació.

- Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

158

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT En començar el curs la professora farà grups heterogenis de quatre alumnes. A cada unitat didàctica un grup elaborarà una presentació del tema que li assigni la professora. Pot ser de literatura, d’ortografia...

La feina consisteix en buscar informació sobre el tema a tractar, sempre seguint les pautes del professorat i preparar una classe on ells faran de professors, és a dir, ells explicaran els continguts i prepararan activitats per a la resta d’alumnes.

El professor proposarà l’esquema per a la cerca d’informació de cada apartat, segons el curs, serà més pautat o menys.

Es gravarà la sessió per tal que un cop penjada al blog o web del centre els propis alumnes en comentin els resultats.

El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen la informació per a facilitar el treball posterior. Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en l’esquema.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1. Presentar quin treball han de fer.

2. SESSIÓ 2. Preparar-se a partir de l’esquema que els ha donat la professora, els alumnes faran una cerca d’informació i l’aniran passant al power.

3. SESSIÓ 3. Presentació dels continguts a la resta del grup.

AVALUACIÓ La professora avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de la informació.

• L'interès demostrat durant les sessions en la cerca d’informació.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

159

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant tot els curs.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor/a de llengua catalana.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més a més de conèixer i saber elaborar una presentació amb els continguts correctament és que a partir d’aquests coneixements previs siguin capaços de resoldre d’una manera més col·lectiva en una cerca d’informació correcta i es puguin desenvolupar també autònomament.

160

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor d’EF

Jocs Tradicionals al Baix Ebre Activitat adreçada a:

2r cicle d'ESO (E.F.)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre)

OBJECTIUS: Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

Mostrar interès en la cerca d’informació en els diferents suports informàtics: llibres, revistes, articles, pàgines web...

Saber seleccionar les fonts d’informació segons el suport.

Extreure informació necessària per elaborar el treball.

Presentació de treballs.

Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

161

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT L’alumnat de 2n d’ESO tindrà el repte d’introduir-se en el divertit món del joc, centrant l’atenció en una de les seves expressions més privilegiades: el joc popular-tradicional.

Amb aquesta activitat es pretén mantenir vius els costums i les tradicions dels pobles del Baix Ebre, que han anat passant de generació en generació i que, actualment, cauen de vegades en l’oblit.

El joc esportiu tradicional ofereix als protagonistes experiències integrals que repercuteixen de manera unitària sobre les dimensions somàtica, cognitiva, afectiva i social de la persona.

Una de les activitats de la UD, Els jocs tradicionals, consisteix en dividir en grups l’alumnat i que aquests construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

Primerament cal que el/la professor/a faci primer una explicació del que trobaran a internet i com han d’utilitzar-ho. Cal donar a conèixer els cercadors més importants. Després els proposarem qüestions concretes i farem tots els passos necessaris per arribar a trobar la informació (imatges, adreça concreta, informació general...).

Podem demanar tot el que fa referència a la contextualització de: 5. Jocs psicomotors o en solitari.

6. Jocs d’oposició.

7. Jocs de cooperació.

8. Jocs de cooperació-oposició L’alumnat dividit en grups, tenint en compte la classificació anterior, de forma col·lectiva i individualitzada cercarà informació i la contrastarà amb familiars i companys del grup.

Una vegada trobada la informació podem plantejar altres activitats de processament de la informació.

Hi ha un model fitxa guia on hi ha una sèrie d’explicacions que ajudin l’alumne en la seva cerca. El/la docent en tot moment supervisarà la feina i si és necessari ajudarà a que els alumnes sintetitzen la informació per a facilitar el treball posterior.

Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en la guia, com per exemple: la informació del context local que ha acompanyat el joc, i es detallen aspectes relacionats amb la vida quotidiana, amb el territori, així com usos i costums identificats.

Una vegada elaborat els jocs tradicionals seguint el criteri d’interacció motriu; és a dir, atenent el tipus de relació que s’estableix entre els protagonistes, els grups hauran de preparar una presentacióexposició oral als seus companys d'uns 15 minuts. Això implica un treball de documentació i una preparació de l’exposició en funció d’uns criteris acordats prèviament. Es valorarà l'originalitat i la utilització d'eines digitals innovadores que el professor proposarà.

Per preparar-se l’exposició, l’alumne disposarà d’una llista de criteris en funció dels quals serà avaluat pel docent.

Aquests criteris podrien ser: - Elecció dels jocs tradicionals: es valorarà l’originalitat.

- La documentació: s’avaluarà la quantitat i qualitat.

- L’organització: tot el treball realitzat en funció de l’exposició.

162

-

La presentació: utilització racional dels recursos.

L’expressió: entonació i llenguatge.

Per a l’exposició a l’aula l’alumne disposarà de 10 o 15 minuts.

Tot seguit cada grup haurà d’explicar, ensenyar i posar en pràctica els jocs tradicionals elegits, tenint en compte el tipus de joc, el material, el nombre de jugadors, espai de joc i edat-gènere dels practicants. De vegades els jocs tradicionals van acompanyats de cantarelles o fórmules rítmiques o a través d’una breu cerimònia ritual, per escollir, seleccionar, agrupar o establir una ordenació prèvia per encetar qualsevol joc, que caldrà també afegir-ho.

Aquest últim apartat es realitzarà al pati utilitzant el material necessari que caldrà portar i/o elaborar els propis protagonistes, aquesta part pràctica també serà avaluada i dependrà dels criteris establerts pel docent, tenint en compte el nivell adequat de cada grup, d'aquesta manera treballaran els diferents registres.

Al acabar les exposicions, cada grup d’alumnes lliuraran un dossier on hi haurà la informaciódocumentació dels jocs tradicionals del Baix Ebre apresos durant la unitat didàctica i el/la docent elaborarà un seguit de preguntes que hauran d'estudiar els alumnes i de les que el professor preguntarà una selecció el dia de l'examen.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals per elaborar el treball.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta exposició oral. Llenguatge adequat.

• El saber ensenyar i organitzar-se.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 3r trimestre. Es dedicaran deu hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professors d’Educació Física i Geografia-Història i família (pares, tiets, avis...)

163

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

Fitxa guiada de l’activitat Gimnàs i espai obert (pati)

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) Aquesta activitat es prepara individualment a casa amb l’ajuda de les famílies guiada per una fitxa facilitada pel docent i supervisat per aquest.

Després es treballarà en grups a la biblioteca, tot combinant la cerca amb altres tipus de documents al seu abast. L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes coneguin està dinàmica de treball per poder elaborar la presentació -exposició oral i pràctica i posteriors treballs encomanats.

Així, el resultat del seu treball, que presentaran als companys, a més de continguts per estudiar per a la prova escrita, també serà un aprenentatge que ajudarà a fomentar el coneixement d’aquesta dimensió esportiva que s’integra en el nostre patrimoni lúdic i encomanar-ne la seva pràctica. És molt important el paper orientador del docent que haurà de portar un seguiment exhaustiu del procés, per tal d’assegurar-se que l’alumnat estigui seleccionant la informació adient, i que cada component del grup tingui una actitud col·laboradora amb els seus companys.

També es pot dur a terme un treball d’expressió escrita fent ells mateixos de periodistes i redactant un article o una notícia de l’escola o del poble amb la informació i fotografies corresponents.

La elaboració de tot aquest treball també podria ser utilitzat per a que els propis alumnes de 2n d’ESO ensenyessin als alumnes de cicle superior de primària un altre tipus de jocs esportius oferint als protagonistes un ventall molt extraordinari de maneres diferents de moure’s, pensar, dialogar i també aprendre a través d’una valuosa afectivitat relacional.

164

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor/a català

La descoberta d’autors del territori Activitat adreçada a:

1r cicle d'ESO (Català)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Coneixença d’autors literaris del nostre territori i crear una línia del temps a partir de la cerca d’informació a partir de la lectura i comprensió de textos dels mateixos autors i visita de pàgines web sobre la seua vida i la seua obra. Els objectius són: • Diferenciar la informació principal de la secundària.

• Preparar un guió provisional per a elaborar el producte final.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final a través d’una línia del temps, amb el programa Dipity.

• Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

165

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT En l'apartat de literatura de 1r d'ESO el professor proposa treballar dos autors propers però desconeguts entre els alumnes. El professor proposa dos grups entre tot el grup classe, cada grup tindrà el seu capità i l’ajudant, que seran els alumnes encarregats de dirigir el treball. Els dos grups triaran l’autor a treballar.

El professor proposarà l’esquema per a la cerca d’informació de cada autor. Per exemple: cerca de biografia, obra literària (poesia, teatre o narrativa), premis literaris, altres...

Un cop es triï l’autor, cada grup es dividirà en subgrups per tal de treballar cada apartat. El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen la informació per a facilitar el treball posterior.

Una altra part del treball és la utilització d'Internet per a trobar informació ampliada sobre alguns aspectes que el professor indica en l’esquema.

Un cop buscada la informació, s’obrirà un compte al Dipity (un per a cada autor) i es començarà a introduir la informació que hauran cercat. Es podrà afegir, vídeos, fotos per tal que la línia del temps quedi completa d’informació.

Una vegada estigui tota la informació de cada autor, es presentarà a l’altre grup.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1 i 2. Resoldre totes les qüestions que es plantegen i fer els grups de treball. Obrir un compte al Dipity per familiaritzar-se amb el programa.

2. SESSIÓ 3 i 4. A partir de l’esquema que els ha donat la professora, els alumnes faran una cerca d’informació i l’aniran passant a la línia del temps.

3. SESSIÓ 5. Presentació de la línia del temps a l’altre grup de la classe.

AVALUACIÓ La professora avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de la informació.

• L'interès demostrat durant les sessions en la cerca d’informació.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

166

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 3r trimestre. Es dedicaran cinc, sis hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor/a de llengua catalana.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més a més de conèixer i saber elaborar una línia del temps és que a partir d’aquests coneixements previs siguin capaços de resoldre de manera més autònoma una cerca d’informació correcta.

167

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Professora de Llengua Catalana i Literatura

TÍTOL: La meua passió

TIPUS: Llegir per aprendre

OBJECTIUS: - Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informació.

- Millorar l'expressió oral de l'alumnat.

- Conèixer els gustos dels i de les companys/es de classe.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

-

-

-

-

-

Per començar, s'explica al grup classe que farem una exposició oral individual, que aquest cop no comptaran amb l'ajut d'un grup de gent sinó que hauran de fer tot el procés sols (amb l'ajut del/la professor/a, evidentment).

Però per compensar aquesta "solitud" se'ls explica que ells i elles podran triar el tema de la seua exposició, i que ha de ser una cosa que els provoqui passió. Per al dia següent, per exemple, se'ls demana que porten decidit el tema que volen tractar per dir-lo a la professora i als companys. Això es fa per evitar repeticions, si per exemple dos alumnes volen parlar de futbol en general, se'ls pot demanar que un parli d'un equip i l'altre de l'altre o de qüestions tècniques, etc.

Un cop tenim apuntats tots els temes que exposarà l'alumnat, és hora de buscar informació i afegir-la als coneixements que ja tenen sobre la seua passió. La informació pot ser cercada a través de qualsevol mitjà, encara que l'alumnat tendeix molt a utilitzar internet.

Ara ja demanem que ens presenten un guió en paper de tot allò que volen tractar a la seua exposició oral. D'aquesta manera ens assegurem que la informació és adequada, certa i ben estructurada. Retornem el guió als alumnes amb les correccions i els comentaris necessaris.

L'alumnat corregeix o refà el guió i només li resta decidir quin tipus de presentació vol fer, aquest cop sense condicions: poden fer servir power point o qualsevol altre tipus de presentació digital o si ho prefereixen ells i el seu guió, adornats amb qualsevol ambientació escaient, són suficients. Busquem que ells i elles se sentin completament còmodes a l'hora de parlar sols davant la resta de la classe.

Si es desitja, al final de les presentacions, es pot fer una posta en comú de com s'han sentit, de quina persona els ha agradat més i per quin motiu... Així aprenem uns dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Competència informacional.

Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

168

RECURSOS MATERIALS: Guió de l'exposició, internet i altres fonts d'informació com llibres especialitzats, enciclopèdies...

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: És molt important el paper orientador del professor/a que haurà de portar un seguiment exhaustiu del procés, per tal d’assegurar-se que l’alumnat estigui seleccionant la informació adient. A més es valorarà molt positivament la innovació i l'originalitat a l'hora de fer la presentació digital i altres aportacions de tipus ambientador que vulguin afegir els alumnes com per exemple: música, vestimenta, llum...

169

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor/a de tecnologia

Les comunicacions Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Tecnologies)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Lectura i comprensió d’unes pàgines web sobre les comunicacions per tal de: • Utilitzar eines de cerca digital per tal de realitzar el projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb una plataforma digital al: glogster • Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

170

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Una de les unitats didàctiques que es realitzen a 3r d’ESO a l’assignatura de Tecnologies és la unitat de Les Comunicacions. El professor canvia la metodologia per tal que els alumnes, dividits en grups, siguin ells mateixos els que construeixin la unitat amb l’ajuda guiada del professorat responsable.

El professor, divideix el temari de les comunicacions en diversos blocs (depenent del nombre d’alumnes de la classe). Cada grup és responsable d’un bloc de les comunicacions (el telèfon, el fax, internet, etc.). La programació de l’activitat és de 6 sessions, 5 sessions per tal de que els alumnes cerquin i processin la informació i la última sessió, per tal de presentar el treball final davant de la resta de la classe.

La cerca de la informació per tal de realitzar el treball final, és guiada. El professor, a cada grup, dóna una sèrie de pàgines web de les quals es pot extreure aquesta informació.

Una vegada estan buscat la informació i l’han sintetitzada, els grups hauran de preparar una presentació als seus companys d'uns 10 minuts. La presentació s’ha de realitzar en un format determinat: glogster. El format d’aquest tipus de presentació és una mena de pòster, en el qual a més d’informació escrita també es poden introduir imatges i vídeos.

Un cop realitzat el glogster , els alumnes han de presentar-lo davant de la resta de la classe.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1,2,3,4 i 5. Mitjançant un guió que inclou les parts que ha de tenir el producte final i unes webs per tal que els alumnes hi cerquin la informació, els alumnes ha d’elaborar la presentació.

2. SESSIÓ 6. Cada grup presentarà a la resta de la classe el seu producte final.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de la presentació.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborar-lo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

171

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 1r trimestre. Es dedicaran sis hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor/a de tecnologies.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació)

172

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa) geologia

Responsable: professor biologia i

Mètodes anticonceptius Activitat adreçada a:

3r d'ESO (Biologia i Geologia)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Cerca, lectura i comprensió d’informació relacionada amb els apartats del tema. A partir d'aquest document els objectius són: • Diferenciar el tema principal i secundaris per tal de preparar l’exposició de la informació.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries (principalment amb socials) • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar un producte final amb format de tríptic.

• Fomentar el treball col•lectiu i l'aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competència en aprendre a aprendre.

173

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT La unitat didàctica de l’Aparell reproductor de Biologia i geologia de 3r. ESO, l’hem treballat en llengua anglesa i en un dels apartats de la unitat, mètodes anticonceptius, s’ha dut a terme aquesta activitat.

S’ha realitzat un projecte en parelles, on cadascuna d’aquestes parelles havia de realitzar un tríptic informatiu sobre algun mètode anticonceptiu, tant hormonals com no hormonals.

Es duu a terme en dos sessions, la primera es dedica a la cerca d’informació a la xarxa i la segona cada parella presenta a la resta del grup el seu tríptic comentant els punts més importants (en llengua anglesa).

El tríptic s’ha de presentar imprès per tal de ser recollit pel professor i que la resta de companys els puguin anar observant.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

Cada parella haurà de cercar la informació referent al mètode escollit marcada pel professor (descripció, ús, percentatge d’efectivitat...), elaborar el tríptic i preparar una breu presentació.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i precisió de la informació.

• El producte final. La selecció d'informació adequada per elaborar-lo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 2n.trimestre. Es dedicaran dos hores de classe.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de biologia i geologia.

174

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d’informàtica.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes cerquin informació ja sigui en llengua anglesa o amb altres i realitzin la traducció, seleccionin els aspectes que necessiten i prenguin consciència de la importància i les prestacions que ofereix cada mètode.

175

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor biologia i geologia

Salut i malaltia Activitat adreçada a:

3r. d'ESO (Biologia i Geologia)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS Cerca, lectura i comprensió d’informació relacionada amb els apartats del tema. A partir d'aquest document els objectius són: • Diferenciar el tema principal i secundaris per tal de preparar l’exposició de la informació.

• Preparar activitats relacionades amb el producte final que seran realitzades per la resta del grup.

• Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

• Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries (principalment amb socials) • Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

• Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

• Elaborar el producte final amb diferents plataformes digitals (powerpoint, prezi, Xtimeline...)

• Fomentar el treball col•lectiu i l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competència en aprendre a aprendre.

176

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT La unitat didàctica de Salut i malaltia de la biologia i geologia de 3r. ESO, l’hem treballat de manera que hem repartit els diferents apartats del tema en grups de 4 o 5 persones, per tal que siguin els alumnes, els que construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

L'activitat es duria a terme en 5 sessions, en cadascuna de les quals el grup corresponents haurà de presentar el seu projecte i 5 activitats per duu a terme a l’aula amb la resta de companys, i que ells mateixos hauran d’ajudar a resoldre.

Si algun dels apartat no queda suficientment explicat serà el professor qui l’acabarà d’aclarir, així com si falta algun apartat important d’informació.

Aquest treball l’haurà de preparar l’alumnat prèviament a casa, utilitzant qualsevol font d’informació que tingui disponible (llibre de text, la xarxa, enciclopèdies...)

Una vegada estan les activitats resoltes són recollides pel professor i corregides pel grup expositor. De les activitats resoltes durant aquestes sessions s’obtindrà part de la nota de la unitat.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

A cada sessió el grup que exposa haurà d’haver preparat prèviament la presentació i durant la sessió exposar-la, planteja les activitats, ajudar a la seva realització, recollir-les per entregar-les al professor i comentar les correccions.

La resta del grup classe, haurà d’atendre a l’exposició i realitzar les activitats encomanades, així com entregar-les durant la mateixa sessió. Podran realitzar preguntes per tal d’aclarir dubtes.

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació de les respostes.

• L'interès demostrat en classe per comprendre el document i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

• Les activitats entregades en cada sessió.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 3r.trimestre. Es dedicaran cinc hores de classe.

177

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de biologia i geologia.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Projector i portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes coneguin aquesta dinàmica de treball. La realització de les activitats, obliga a l’alumnat a estar atent a les explicacions i preocupar-se per entendre tots els continguts. Per altra banda fa que el grup aprofundeixi més en la correcta comprensió dels conceptes.

178

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor anglès

Today’s news Activitat adreçada a:

2n cicle d'ESO (Anglès)

Àmbit del PLEC: Competència informacional (Llegir per aprendre) OBJECTIUS • • • • • • • •

Elaborar i enregistrar un programa breu de notícies a partir de la cerca d’informació en diverses pàgines web Diferenciar la informació principal de la secundària en una sèrie de notícies.

Preparar un guió provisional amb els titulars de les notícies.

Utilitzar eines de cerca digital per ampliar alguns punts del projecte.

Establir connexions amb els coneixements previs i amb altres matèries.

Segmentar la informació, extreure idees i esquematitzar-ho.

Exposar el producte final adequant els continguts als destinataris.

Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

Competència lingüística.

179

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Durant el tercer trimestre de l’assignatura d’anglès de 3r d'ESO, el professor canvia la metodologia perquè siguin els alumnes, per parelles, els que construeixin el seu propi coneixement amb la guia i ajuda del professor.

Per a això, el professor proporciona una sèrie de pàgines web dels diaris i noticiaris més coneguts als països angloparlants perquè els alumnes n’extreguin la informació més important a fi d’elaborar ells mateixos les seves pròpies notícies sobre els temes que prèviament també indicarà el professor.

L'activitat es duria a terme en 5 sessions, tres de treball a l'aula en les que els alumnes hauran de trobar la informació en el document i respondre a les preguntes. I dos més per fer les presentacions.

El professor explica que és necessari que els alumnes sintetitzen la informació i l’adeqüin als destinataris per a facilitar el treball posterior. Una vegada hagin fet una lectura comprensiva i hagin seleccionat la informació principal per elaborar les seves notícies, hauran d’escriure els titulars i fer un breu text que respongui a la piràmide de la informació que ja han treballat a classe.

Una vegada finalitzen aquest guió o esbós, els grups hauran de preparar i enregistrar amb una càmera de vídeo un noticiari que presentaran a la resta de la classe i, posteriorment, es penjarà al blog del centre. Es valorarà l'originalitat i la utilització d'eines digitals innovadores que el professor proposarà.

El professor incideix en l’elaboració i la presentació en un nivell adequat al tipus de text i a la classe.

D'aquesta manera treballaran els diferents registres i tipologia textual.

Quines tasques cal que faci l'alumnat?

1. SESSIONS 1,2 i 3. Fer la cerca corresponent a les pàgines web que el professor indicarà i seleccionar les notícies que elaboraran a partir de la temàtica indicada a classe. Elaborar els seus titular i les seves pròpies noticies breus a partir de la informació principal que hauran extret de les pàgines web. Resoldre totes les qüestions que es plantegen i lliurar el projecte final. Serà un vídeo per al qual tindran temps en hores de classe. Es lliurarà a la tercera sessió, però el professor ho demanarà i anirà revisant durant les hores de classe per assegurar que estiguin treballant.

2. SESSIÓ 4 i 5. Durant aquestes sessions es visualitzaran els vídeos elaborats pels alumnes. Abans de cada vídeo els alumnes (per parelles) hauran d’explicar a la resta de la classe les pàgines web que han utilitzat per extreure la informació, com l’han adaptat al destinatari final i el procediment que han seguit per obtenir el producte final.. El professor recordarà que la presentació no ha de ser un traspàs de tota la informació, només ha de servir a manera d'esquema o pauta, l'important de la presentació és el que han de dir ells.

3. El professor assignarà abans del dia de les presentacions una graella d’autoavaluació en què els alumnes podran avaluar la feina dels companys per tal de veure si tothom ha assolit els objectius marcats a l’inici. A partir d’aquestes graelles els mateixos alumnes podran ser conscients de si han complert amb les expectatives del projecte.

180

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següents ítems: • El treball en equip.

• La correcció, qualitat i adequació dels treballs.

• L'interès demostrat a classe per comprendre la informació i sintetitzar les idees fonamentals que va dirigint la guia de preguntes.

• El producte final. La innovació en l'eina digital i la selecció d'informació adequada per elaborarlo.

• La correcta presentació oral. Llenguatge adequat, que la presentació sigui només una guia, que s'ajustin al temps.

TEMPORITZACIÓ (curs, trimestral, horari...)

Es durà a terme durant el 3n trimestre. En un principi, es dedicaran cinc hores de classe, amb l’opció de dedicar-hi més hores, si és necessari.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de llengua anglesa.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Càmera de vídeo.

Projector i portàtil.

181

Centre: IE Daniel Mangrané Jesús (Tortosa)

Responsable: professor francès

TRÍPTIC DE JESÚS Activitat adreçada a:

3r d’ESO ( optativa de francès)

OBJECTIUS • • • • • •

Aprendre vocabulari relacionat amb les botigues, i tots aquells monuments arquitectònics d’un poble o ciutat.

Preparar un esborrany del tríptic amb tot allò que els alumnes considerin important sobre el seu poble.

Utilitzar eines de cerca digital per ampliar coneixements. (ex: horaris gimnàs, biblioteca, exposicions i cerca de telèfons i webs importants de Jesús) Cercar la informació i sintetitzar-la al format d’un tríptic.

Apropar la llengua francesa als alumnes.

Fomentar el treball col·lectiu i l’aprenentatge propi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es treballen Competència lingüística Competència comunicativa.

Competència digital.

Competència artística i cultural.

Competència en aprendre a aprendre.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT A l’optativa de llengua francesa el professor dedica (1 o 2 sessions) a treballar el vocabulari relacionat amb les botigues i comerços. Després s’introduirà el relacionat amb monuments, museus, serveis, cultura i lleure.

Per posar en pràctica tot això, el professor proposa crear un tríptic de Jesús en grups. Es pot fer una pluja d’idees entre tots per decidir que pot necessitar un “turista” per conèixer el poble: (botigues, monuments, menjar típic, personatges coneguts, telèfons i webs d’interès, etc.)

182

AVALUACIÓ El professor avaluarà els següent: • El treball en equip.

• La correcció utilitzant la llengua francesa en forma escrita.

• El tríptic: la selecció d’informació adequada i l’originalitat en la presentació del document.

TEMPORITZACIÓ Es durà a terme durant el 3r trimestre.

- 2 sessions per conèixer i treballar el vocabulari.

- 3 sessions per cercar informació i crear el tríptic.

RECURSOS HUMANS (BE, professorat, famílies...)

Professor de llengua francesa.

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

Aula de classe.

Aula d'informàtica.

Portàtil.

RECURSOS EXTERNS (BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació) L'objectiu de l'activitat, a més dels principals exposats al principi de la fitxa, és que els alumnes puguin sentir la llengua francesa de manera més propera. Ells han de percebre que poden utilitzar el francès en coses de cada dia.

183

4. SABER LLEGIR 4.1- Concepte: Ensenyar a llegir no és només desenvolupar activitats d'identificació de signes i formats, també s'han de proposar altres per construir i inferir el significat del text. Hem de considerar totes les possibles situacions comunicatives lletrades (les més properes i llunyanes a la realitat escolar i del entorn, les acadèmiques i les que no) i incloure totes les noves situacions lletrades que plantegen els avanços en les tecnologies de la informació.

La competència lectora implica la comprensió, la reflexió, el discerniment i la transferència de coneixements per l'adaptació creativa a cada context. (PISA 2009) "La competència lectora consisteix a comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadascú i participar en la societat".

En conseqüència, per abordar adequadament totes les dimensions de la CL, a l’escola, caldrà atendre els següents àmbits:

✓ Els contextos socials i culturals de la lectura: Fa referència a l'amplia gamma de contextos socials i culturals -casa, escola, món laboral, oci...- en que es necessària la lectura. Significarà que hem de tenir en comte tant els usos tradicionals com els usos més actuals. En l’àmbit social de l’ensenyament de la lectura cal considerar:

Els contextos socials de lectura Es tracta de situacions comunicatives que cal organitzar o incorporar a l’escola per donar sentit al desenvolupament de la competència lectora. L'escola com a centre de comunicació (revistes escolars, recursos de comunicació social al web); ús de la Biblioteca Escolar (dinamitzar i afavorir les tasques escolars); escola oberta a l’entorn (presentacions públiques de les tasques escolars); entorns familiars (dinamitzar-los com punt de partida dels processos d'ensenyament).

Els àmbits socials i d'usos de la lectura Es refereix als diferents àmbits de la vida social en què s’usa la lectura. L'acadèmic (seqüenciar-lo en cada centre, lligat amb la competència informacional); literari (animació lectora); mitjans de comunicació (oci i aprenentatges no acadèmics, important la coordinació amb les famílies); i les relacions socials (activitats que potenciïn la integració de l'alumnat en espais socials, per exemple: consulta d'horaris de transport públic, consulta de preus, demanda d'informació a organismes...).

Tipus de lectura Són diferents processos, coneixements, actituds i estratègies que l’alumnat posa en acció per comprendre els textos. o

Lectura en veu alta o silenciosa

184

o Lectura lúdica, per plaer, per entreteniment o Lectura intensiva o analítica (objectiu: major aprofundiment de comprensió / textos curts i amb un cert grau de complexitat) o Lectura extensiva (objectiu: comprensió global / textos llargs i amb menor complexitat) o Lectura selectiva (objectiu: obtenir una informació concreta, focalitzar la atenció en la informació que interessa) o Lectura crítica (centrada en allò que hi ha implícit en el text, suposa un domini elevat del procés lector)

✓ Els textos: Cal tenir en compte els textos en tota la seva diversitat (continus i discontinus, verbals, iconoverbals i/o multimodals, publicats electrònicament o altres mitjans, hipertextuals...). Prenent de base els que es troben al marc conceptual de les proves PISA treballarem textos: o o o

Segons el suport: imprès i electrònic Segons el format: continu, discontinu i multimodal Segons el tipus de text: narratiu, descriptiu, instructiu, expositiu i argumentatiu

Lectura en un centre educatiu

185

✓ El lector: Fem referència als recursos personals, actitud, les estratègies i els procediments que el lector/a haurà d'utilitzar en les seves pràctiques lectores i li permeten accedir al contingut del text en funció del propòsit de lectura que ja tenia abans de començar a llegir.

Per a obtenir lectors competents cal que a l’escola es treballi de manera sistemàtica la lectura i que s’hi produeixin situacions d’aprenentatge diverses que permetin, a l’alumnat, progressar en els tres nivells de comprensió lectora: (Annex 2) 1. Comprensió literal o d’obtenció d’informació: s’extreu la informació directament del text. Consisteix a seleccionar únicament la informació pertinent segons la pregunta que es faci o segons la informació que s’està buscant.

2. Comprensió interpretativa o inferencial: el lector/a dedueix la informació que busca a partir de la informació que extreu del text. Per arribar a aquest nivell de comprensió, s’han de posar en joc els coneixements previs, i és a partir d’aquests i de la lectura del text que es podrà arribar a fer les deduccions necessàries.

3. Reflexiva o avaluativa: el lector/a no només posa en funcionament els seus coneixements previs sinó també els seus criteris i opinions.

Des de el punt de vista del lector, podem considerar que llegir és una activitat social interactiva entre el lector i el text, que permet satisfer necessitats de qui llegeix, mitjançant l'ús adequat de les activitats i estratègies pròpies de la lectura, i que donen resposta a les necessitats socials i personals.

✓ Procés lector: Es poden distingir tres moments per a la comprensió del text: abans, durant i després de la lectura.

A cadascun es requereixen estratègies diferents (Annex 3)

Abans de la lectura o o

o

Objectius de la lectura: constitueixen la motivació necessària per passar a l’acció de llegir.

Formulació d’hipòtesis: el material, les il·lustracions, la presentació i els indicis textuals (títol, subtítols, tipus de lletra, etc.) aporten una informació que permet preveure de quin tipus de text es tracta i quin tipus de contingut té.

Activació dels coneixements previs: es poden fer hipòtesis sobre el text, facilitaran i permetran la comprensió. Fer-se preguntes sobre el text que s’ha de llegir activa els coneixements previs i fa prendre consciència d’allò que se sap sobre el tema.

186

Durant la lectura o Formulació d’hipòtesis: durant la lectura es va anticipant el contingut que vindrà a partir del que ja s’ha interpretat. o Confirmació o rebuig de les hipòtesis a mesura que s’avança en la lectura. o Recapitulació i aclariment de dubtes. o Control de la comprensió: si es detecten incomprensions, cal decidir si continuar amb la lectura per obtenir més informació o si és més recomanable rellegir, si cal cercar una paraula al diccionari, o bé fer servir altres estratègies per evitar els buits d’informació. o Elaboració de resums de les idees del text a mesura que es va llegint.

Després de la lectura o o

o o

Identificació del tema i de la idea principal del text llegit: De què tracta? Quina és la idea més important?

Elaboració d’un resum: a partir de la identificació de les idees principals i de les relacions que el lector hi estableix d’acord amb els objectius de lectura i els seus coneixements previs.

Avaluació de la comprensió: preguntes pertinents de diferents nivells de comprensió (literal, interpretativa i reflexiva).

Valoració: si el text ha respost a les expectatives plantejades. Es pot avaluar reflexionant sobre si ha agradat, si ha sorprès, si el recomanaria, etc.

4.2- Objectius: L’objectiu principal és garantir el desenvolupament de la competència lectora del nostre alumnat.

• • • • • •

Despertar l’interès i el gust per llegir a partir de diferents tipologies de textos.

Iniciar, adquirir i consolidar l’aprenentatge de la lectura i escriptura.

Millorar progressivament la pronunciació, entonació, fluïdesa i velocitat lectora.

Potenciar, desenvolupar i treballar la comprensió lectora de diferents tipus de textos i des de totes las àrees del currículum.

Dominar progressivament diferents estratègies lectores en contextos diferents.

Potenciar la reflexió individual i col·lectiva sobre les capacitats, habilitats i estratègies que s’activen en el procés lector (autoregulació).

4.3- La lectura plurilingüe: Donades les característiques del centre, hem de fer referència a la lectura des d'una perspectiva plurilingüe. Quan es llegeix en un altre idioma es transfereixen les estratègies de lectura que el lector posseeix. Si formem lectors que han assolit la competència lectora, seran capaços de

187

transferir aquestes estratègies a l'aprenentatge o treball amb un altre idioma (per exemple, serà capaç també d'extreure les idees principals d'un text; és clar, sempre que disposi de coneixements lingüístics suficients d'aquella llengua).

Per això, és convenient que el professorat de llengües i de les altres matèries comparteixen un mateix model didàctic d'ensenyament de la lectura. És a dir, cal disposar d'una planificació conjunta (objectius i continguts), compartir els mètodes, els procediments i les modalitats d'avaluació.

4.4- Què s’ha d’ensenyar: Competència

Contingut clau per Lectura en veu alta:

Llegir amb fluïdesa comprendre textos de la vida quotidiana, escolar i dels mitjans de comunicació en diferents formats i suports

• •

To, entonació i modulació de veu Pronuncia adequada a la variant corresponent

•

Fluïdesa (de forma continuada, amb la velocitat adequada)

dialectal

Lectura silenciosa: •

Signes de puntuació

• Fluïdesa Tipologia textual: narratius, descriptius, expositius, instructius, conversacionals, predictius.

Segons el format: •

Continus

• Discontinus amb esquemes, gràfics, audiovisuals Segons el suport: • •

Imprès Digital: a. Textos dinàmics b. Hipertext: lectura no seqüencial c. Multimodal: escrit, imatge fitxa, moviment i àudio

en

188

Competència

Contingut clau de Estratègies per a la comprensió són: fer prediccions, connexions

Aplicar estratègies comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de lectura.

del text amb el que sap, fer-se preguntes, visualitzar que pot passar, resumir...

Tema, idea principal i idees rellevants

Textos digitals: (veure llegir en pantalla) Dinàmics Hipertext: lectura no seqüencial.

Multimodal: escrit, imatge fixa, en moviment i àudio

Estratègies de cerca: paraules clau, sinònims Fonts d’informació. Paper i suport digital Lectura silenciosa Hàbit lector

✓ Els tres nivells de comprensió: L’aplicació de les estratègies de lectura permet al lector aconseguir tres nivells de comprensió: 1.- Obtenció d’informació: es tracta d’una comprensió literal del text, consisteix a accedir i recuperar informació.

2.- Interpretació, cal partir dels coneixements previs de l’alumne.

• Deduir • Inferir • Organitzar • Sintetitzar 3.- Reflexió i anàlisi : a part dels coneixements previs incloem opinions i criteris de l’alumne.

Explicitarem estratègies que permeten: • • • • • • • •

Descodificar amb fluïdesa Identificar, crear, compartir o precisar objectius concrets de lectura Activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa diversa (temàtics, culturals, ideològics, lingüístics i textuals), per a l’objectiu o els objectius proposats Planificar i revisar la manera com s’aborda la lectura d’un text.

Establir inferències, anticipacions, prediccions, hipòtesis...

Comprovar la pròpia comprensió Avaluar i integrar la nova informació i remodelar, si cal, les idees inicials Construir el significat global del text a partir de les idees principals, resumint i reorganitzant la informació

189

•

Fer una lectura crítica del text (explorar el món de l’autor, el gènere discursiu i les interpretacions.

✓ Llegir en pantalla: Presenta unes característiques diferents: • Els textos incorporen altres recursos informatius com so, imatge i hipertext.

• Ens permeten crear la nostra pròpia ruta de lectura i ens fan lliures per construir el coneixement.

• Interactivitat, connectivitat, intertextualitat (relacions que un text estableix amb un altre per mitjà d’enllaços i fets per l’usuari que construeixen significats diferents).

Es tenen en compte diferents vessants:

Vessant cognitiu • • • •

Saber quins coneixements calen per a cada lectura Verificar que estem usant els coneixements adequats Comprovar que estem entenent el text Identificar els errors i saber-los esmenar.

Vessant informàtic • • • • •

Destreses de computació: obrir i tancar finestres...

Navegar perla xarxa (fer cerques, recuperar informació, avaluar-la) Trobar dades en un hipertext Seguretat Qüestions ètiques, privacitats, drets i deures dels internautes

Vessant lingüístic • •

Tenir coneixement de diversos idiomes Registres i gèneres discursius per a cada idioma

Competència

Contingut clau

Utilitzar per comprendre un text , l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

Tipologia textual: característiques d’organització interna i lingüístiques (lèxic, morfologia i sintaxi, vocabulari, funcions dels verbs, dels determinants del nom, dels pronoms...)

Els connectors per enllaçar oracions de forma ajustada al significat de les intencions de qui escriu.

Els signes de puntuació: per organitzar el text en paràgrafs, que marquen final d’oració o que organitzen els elements de la frase.

Estratègies de cerca: paraules clau, sinònims.

Fonts d’informació: paper i suport digital Lectura silenciosa

190

4.5- Com s’ha d’ensenyar?

Aprenentatge inicial de la lectura (Ed. Infantil i Cicle Inicial): Quan arriba el nostre alumnat ens trobem que la majoria han començat amb èxit el procés lector.

Saben descodificar encara que alguns mostren dificultats: lletres que han oblidat, inseguretats, falta de comprensió a les frases...

La nostra feina comença per: -

-

Aprofundir en la consciència fonològica, per tal de millorar la lectura.

Afavorir la rapidesa en la descodificació mitjançant l’entrenament lector.

Guanyar en comprensió amb les lectures guiades tot seguint l’esquema que vam acordar al PLEC: propòsit lector, observació d’imatges, establiment d’hipòtesis, activació de coneixements previs...

Aconseguir major expressivitat treballant la lectura en veu alta.

Quan es dona el cas d’alumnes que per diferents motius mostren un endarreriment notable del procés lector es demana l’ajuda de la mestra d’Educació especial que normalment inicia la lectura amb un mètode analític.

Mètode: analític o global?

Combinarem els dos mètodes. Iniciarem amb el treball del nom propi i combinarem els dos mètodes procurant sempre que hi hagi un aprenentatge significatiu i funcionalitat.

Materials • • •

Significatius i funcionals (ajuden autonomia i comunicació en l’entorn) Usuals en el context social i escolar Manipulatius diversos: noms propis, comuns, notes, títols de contes, noms de personatges, llibres de biblioteca d’aula, endevinalles, dites, poemes, rodolins...

Context motivador • • • • •

Veure gent més gran llegint, al mestre fent de model lector, i també considerem la figura del padrí de lectura.

Per parella o petits grups Poder formular hipòtesis amb la confiança que seran ben acollides i aprofitades.

Comprovar que la lectura pot donar resposta a interessos i preguntes del grup.

Experimentar el poder de la lectura per configurar mons fascinadors.

Activitats 191

• Lectura expressiva: per part del docent i per part de l’alumne Proposta didàctica lectura expressiva

•

Descodificació

http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/ailectura/descodificacio Sistematització del codi escrit

• •

El treball de la frase Comprensió

Treball de les estratègies de comprensió lectora Activitats autònomes de comprensió lectora • Exercitar l’ús d’estratègies de comprensió lectora (formular hipòtesis i comprovar-les, fer connexions, fer inferències i recapitular).

• Lectura guiada: formular preguntes, fer-los adonar de la importància i del significat d’algun connector, proposar aturades per recapitular.

Proposta didàctica per treballar el procés lector • Lectura estructurada: el docent llegeix el text i permet treballar les estratègies de comprensió sense que l’alumne descodifiqui.

Proposta didàctica “l’escolta estructurada” • Lectura compartida: mestre i alumne assumeixen alternativament la responsabilitat de la lectura i junts construeixen el significat del text. En una mateixa seqüència didàctica el mestre pot fer modelatge d’una estratègia determinada (descodificació o comprensió) i deixar que els alumnes assumeixin la responsabilitat en altres fragments.

Una proposta didàctica per treballar les estratègies de lectura amb l’alumnat que s’inicia en l’adquisició del codi • Lectura autònoma o silenciosa: L’alumne ha de poder elegir les lectures i llegir sense interrupcions. Permet que cadascú vagi al seu ritme i treu la tensió de llegir davant d’altres.

• Seguir amb els ulls el relat d’un text enregistrat.

• Relectura de textos: Com ja coneix el significat se centra en la mecànica i en la fluïdesa, posa en pràctica estratègies de descodificació i també s’aprofundeix en la comprensió del text.

•

Lectura en veu alta

Orientacions per a l’elaboració d’una prova de lectura en veu alta.

•

Biblioteca d’aula: o o

Ha de ser un lloc acollidor i amb relacions amables.

Els llibres han de respondre a les necessitats dels alumnes i més o menys coneguts, també treballats prèviament o Des de la biblioteca escolar s’organitzaran activitats. o S’ampliarà el fons mitjançant el préstec a les biblioteques públiques.

No ha de ser el recurs que es recomana quan un xiquet o xiqueta ha acabat la feina, si ho fem així estarem afirmant que els llibres i la lectura van al darrere.

192

Coneixements previs, avaluació i fases en l’aprenentatge de la lectura Cal conèixer els coneixements previs dels xiquets/tes i respectar-ne els processos per elaborar les intervencions que els permetin avançar i créixer.

L’avaluació es centrarà en detectar en quin punt es troben aquests coneixements, no només la relació so-grafia, sinó que també aquells que fan referència a la funció de la lectura (situacions, per a què serveix, tipus d’escrits) i també als relatius a la forma (disposició de les lletres, traç, tipus de lletres, distribució en el paper o a les pantalles, suports textuals) Exemple de prova de lectura cicle inicial

Fases: • •

•

•

•

No diferenciada: Té dificultats per atribuir significat al text, no distingeix entre text i la imatge.

Diferenciada o descriptiva: Distingeixen el text de la imatge, fan hipòtesis del significat de les paraules a partir de la il·lustració. Les lletres encara no tenen significat, aquest es deriva del context.

Logogràfica. Lectura quantitativa. Reconeixen alguna lletra i globalment les paraules més treballades, comencen a a utilitzar hipòtesis de reconeixement d’algun tipus de grafia però encara no són sistemàtics.

Alfabètica: Estan centrats en el procés de desxiframent alfabètic. Cal treballar el reconeixement global dels mots i fer un bon treball previ amb el context per ajudar-los a passar a la següent fase.

Ortogràfica: Llegeixen a cop d’ull i només desxifren els mots que els resulten desconeguts.

Fan una interpretació global i expressiva del text.

Paper de l’ensenyant • • Cal : • • • • • •

El primer ensenyament de la comprensió lectora el situem al parvulari i cicle inicial.

No es defineixen uns objectius mínims al parvulari perquè aquest no és obligatori.

Treballar el codi en un context que doni sentit i significat per als alumnes, no només per al mestre.

Plantejar aquest ensenyament des del context social i cultural que li dóna sentit. És fonamental donar models de lector actiu, estratègic i apassionat. Això ho farà el mestre i/o altres alumnes més grans.

Llegir habitualment textos que arriben a l’aula procedents de diferents llocs: escola, comerços, altres classes, casa, biblioteca...

Llegir diàriament contes, notícies, poemes, sense fer cap activitat més, com un regal valuós.

Plantejar situacions de joc col·lectiu, per parelles, en petit grup... del tipus sopa de lletres, localització de mots, completar textos amb lletres o paraules, jocs de memòria, etc.

Aprendre el codi escrit a través del joc Els racons de joc simbòlic

193

✓ La comprensió dels textos: de la sensibilització a l’autonomia:

194

Aquest període el situaríem a finals de cicle inicial, quan ja l’alumne té força autonomia en la descodificació i s’ha sensibilitzat del procés de comprensió lectora, un període llarg que arribaria fins al final de l’ensenyament obligatori.

Bàsicament hi ha dos tipus d’intervencions: •

•

Ajudar a comprendre els textos. L’alumne aplica competències i estratègies com un mitjà per resoldre el propòsit de la lectura i no amb la finalitat d’aprendre una estratègia determinada.

Ensenyar a comprendre un text.

Estratègies Des del primer moment aplicarem les estratègies i habilitats que permeten entendre un text. Les estratègies s’apliquen i s’activen en funció del text que s’ha de llegir i del context on s’ha de llegir, no del cicle on estan els alumnes. El que canvia a través dels cicles són els continguts que es van repetint i ampliant (ex. CM “idea principal”, CS “intenció autor, lectura crítica...”).

Tindrem en compte que totes les estratègies no tenen el mateix grau de dificultat per la qual cosa cal valorar el moment en el qual es pot anar retirant l’ajuda d’una determinada estratègia perquè l’alumne ja ha arribat a l’automatització.

Ensenyament de les estratègies (ensenyar a comprendre un text): Ens basarem en tres fases: modelatge, pràctica guiada i pràctica independent. No la situem en cap moment concret; un mateix alumne pot estar fent activitats de pràctica guiada d’una estratègia i de modelatge d’una altra.

Un cop hàgim explicat en què consisteix l’estratègia aplicarem les següents fases: Modelatge: Mostrar a partir d’exemples pràctics com aplicar les diverses estratègies i habilitats per comprendre un text. El professor/a pensa en veu alta davant els alumnes fent els raonaments que calguin per comprendre el text i després els convidarà a fer-ho ells.

Practica guiada: els alumnes practiquen i van mantenint un diàleg amb el professor/a que els va guiant i explicant si és bona la resposta i quina és l’adequada. És bo que parlin, escriguin o intercanvien allò que han après amb els seus companys/es.

Pràctica independent: Apliquen el que han après i ja no necessiten tants ajuts externs però han d’haver desenvolupat ajudes internes. Poden fer activitats en parella o petit grup per contrastar com resolen les dificultats.

Els annexos treball explícit de les estratègies i interpretar, reorganitzar i construir coneixement ens marquen la metodologia a aplicar.

195

Llistat de les diferents estratègies segons el moment de lectura: ABANS

Formulació d’hipòtesis contraportada...).

lectores:

(partir

del

títol,

il·lustracions,

Activació dels coneixements previs.

Reconeixement de la tipologia textual i previsió del tipus d’informació que ens donarà.

DURANT Comprovació d’hipòtesis realitzades abans de la lectura.

Identificació del protagonista i les seves característiques.

Identificació de personatges principals i secundaris.

Relació del que diu el text amb la pròpia experiència, amb altres llibres i amb el món (fer connexions) Activitat de comprensió global del paràgraf. ( Parafrasejar ) Síntesi de la idea principal del paràgraf.

Idea principal del text.

Deducció de paraules pel context. (Inferències) Visualitzar el que diu el text.

DESPRÉS Identificació del tema Síntesis de les idees principals del text. (Resum) (mapa conceptual) Comprovació de la informació assolida amb preguntes literals.

Comprovació de la inferencials/interpretatives.

informació

assolida

amb

preguntes

Comprovació de la informació assolida amb preguntes de comprensió Crítica: Intenció de l’autor, opinió personal...

196

A l’annex 8 (en document adjunt) es presenten graelles per treballar els diferents moments de la lectura a Educació Infantil i Cicle Inicial.

Grau de dificultat L’augment de dificultat vindrà marcada per la complexitat dels textos i del grau d’ajuda o d’acompanyament que proporcionem a l’alumne. Per valorar la complexitat del text tindrem en compte: • • • •

Distància entre els coneixements previs que té el text i els que té l’alumne.

De la tasca que es proposi (ex. Text complex, només busquem una informació precisa).

Vocabulari, sintaxi..., estructura, organització i ordre de la informació.

Textos no elaborats amb una intencionalitat didàctica.

Quan utilitzem textos que pensem que poden resultar de difícil comprensió, preveurem què farem per fer-los comprensibles i aquest aspecte el desenvoluparem a la planificació de la tasca docent.

L’ajuda Hem d’ajudar l’alumne a la comprensió d’altres textos que llegirà en el futur, provocar la participació i afavorir l’autonomia.

Pot provenir de: • La interacció social entre el docent i aprenent, entre aprenents...

• D’instruments o eines que guiïn el procés de comprensió i/o avaluació.

Interacció: a) Docent/aprenent: el docent dirigeix l’activitat (planteja, tutoritza, ajuda, dóna eines...) i crea situacions de lectura diversificades ( gran grup, petit grup, parelles, individual...).

• Modelatge pensa i comenta en veu alta, els alumnes aprenen estratègies.

• Lectura compartida o guiada, avaluació col·lectiva, els alumnes fan preguntes, aportacions ... Iniciarà l’activitat el professor/a però a mesura que l’alumne adquireixi competència li transferirem responsabilitat.

• La discussió guiada, reflexió sobre el procés d’aprenentatge, i accions que es fan a l’hora de comprendre un text. L’alumne a través de les seues respostes indica quin és el seu nivell lector.

• Entrevista, parlar amb cada alumne del seu procés i oferir-li les ajudes segons en el moment que es troba.

Per fomentar la participació de l’alumne és millor no donar la resposta completa o incompleta sinó ajudar-lo a buscar-la . Quan la resposta és incompleta podem reformular-la, matisar-la o completarla. b) Aprenent-aprenent (del mateix nivell educatiu) 1.- Lectura en parelles o en petit grup.

197

Deixarem clar als alumnes que: • Han de resoldre la tasca entre tots i s’han d’implicar per igual • El producte ha de ser compartit i acceptat per tothom • Qualsevol membre del grup el pot defensar 2.- Lectura cooperativa Un alumne llegeix un paràgraf i el següent ho resumeix i la resta ha d’estar d’acord amb el resum.

Anem repetint el procés.

Quan hi ha alguna paraula que no entenen poden demanar ajuda a un altre grup i si saben el significat l’expliquen a la resta. c) Aprenent-aprenent (de diferent nivell educatiu) • Apadrinament lector • Alumnes grans com a emissors: l’hora del conte, tardes de lectura, recital de poesia • Alumnes petits com a emissors: Lectura preparada d’un text, lectura de textos escrits pels alumnes.

Eines o instruments Guies de lectura: cada alumne o grup es pot elaborar la seva. Es poden elaborar segons el tipus de tasca, gènere discursiu o d’un text en concret. Aquesta eina permet al professor gestionar amb més facilitat les dificultats dels alumnes ja que els grups saben el que han de fer.

Bases d’orientació: document que resumeix d’una manera ordenada l’acció a realitzar.

Planificació de les operacions que han de fer per resoldre una tasca: fer un resum, quan no coneixem una paraula.. (Annex 4) Pautes d’autoavaluació: per reflexionar i valorar el procés que ha seguit per comprendre el text.

Cal que la tingui davant mentre realitza la tasca, ja que li permet planificar i reconduir el procés.

(Annex 5) Portafoli de lectura o dossier d’aprenentatge: reflexionem sobre com aprenem, quines dificultats tenim, com podem avançar ... i també documentar el procés.

198

199

4.6- Lectura segons el propòsit: Planificarem i sistematitzarem activitats que impliquin situacions d’aprenentatge significatives per l’alumnat, a partir dels usos reals i de la intencionalitat de la lectura. (Annex 6) • Llegir per obtenir una informació precisa • Llegir per seguir unes instruccions • Llegir per obtenir una informació de caire general • Llegir per aprendre • Llegir per revisar un escrit propi • Llegir per plaer • Llegir per comunicar un text a un auditori • Llegir per practicar la lectura en veu alta • Llegir per informar el que s’ha comprès

200

4.7- Activitats: Cadascuna de les següents activitats treballarà la dimensió de la comprensió lectora dintre de l’àmbit lingüístic.

Aquesta dimensió està integrada per quatre competències: Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents suports i formats.

Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

Competència 6. Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

Competència 7. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

201

✓ Educació Infantil EDUCACIÓ INFANTIL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor/a EI P-4 P-5

TÍTOL: Lectura del diari

TIPUS: Saber llegir.

OBJECTIUS: -

Reconèixer informació rellevant a partir de l’audició de la lectura d’un adult.

-

Col·laborar en les cerques de materials diversos.

-

Valorar el text escrit com a font informativa.

-

Interioritzar i recordar dades escoltades en una lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

Podem portar a la classe diaris per comentar i llegir el contingut del diari : notícies per cercar alguna informació precisa, cartellera del cinema o de la programació de TV, previsió del temps, resultats esportius,...

-

Primer ho farem de forma col·lectiva i més endavant potser un treball per parelles o petit grup.

-

Del diari solem treballar la notícia de la cavalcada de Reis, alguns esdeveniments importants que passen al nostre poble o escola com per exemple la Fira de l’oli, la Fira literària ,....

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Observació sistemàtica de l’actitud de les xiquetes/ts davant de l’activitat.

TEMPORITZACIÓ: -

Poden ser sessions d’un quart o mitja hora de durada.

-

Al menys un cop per trimestre.

RECURSOS MATERIALS: Els diaris de la premsa local.

RECURSOS EXTERNS: -

Les tutores de d’EI .

-

La mestra de suport si ho fem per parelles o petits grups.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

202

✓ Cicle Inicial CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: mestra

TÍTOL: Consciència fonològica

TIPUS: Saber llegir

OBJECTIUS: Aprofundir en la consciència fonològica, per tal de millorar la lectura i l’escriptura DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Primer Lletrejar paraules

Segon

Picar paraules comptar les síl·labes Discriminació auditiva de sons: Discriminació auditiva de sons Primer trimestre Primer trimestre Discriminació de sons ambientals Consciència fonològica de la r, rr Discriminació i producció de les vocals.

Discriminació visual de que, qui Consciència fonològica de la p, m,n,l,t,d,f.

Discriminació visual i auditiva de la s sorda Onomatopeies Discriminació visual i auditiva de j, ll.

Segon trimestre Segon trimestre Conciència fonològica de la r,rr, ny, ll, c, Discriminació visual i auditiva de qu/gu. qu,b,v Discriminació visual de ja,ge,gi,jo,ju.

Dígrafs br, bl Tercer trimestre Tercer trimestre Consciència fonològica dels sons de la s, Reconeixement de la s sorda i sonora ss,g, gu,,z,ç,h, q Discriminació visual de x, ix Els dígrafs tj, tg i tx Reconèixer les síl·labes de les paraules Classificar paraules atenent al seu Encadenar paraules a partir de la última síl·laba. començament o acabament Reconèixer rimes Rodolins

Escriptura de rimes Escriptura de poemes i cançons paral·leles

Separar paraules en una tira fònica Embarbussaments Dictats

AVALUACIÓ: Valorar si fa una bona discriminació de sons Observar si compta correctament les síl·labes Mirar si reconeix les rimes

203

Comprovar que separa correctament les paraules en una tira fònica TEMPORITZACIÓ: Dedicarem part d’una sessió de català i castellà en cada tema i quan sigui necessari RECURSOS MATERIALS: - Pissarra - Àudios - Llibres de text RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

204

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: mestra

TÍTOL: Entrenament lector

TIPUS: lectura digital

OBJECTIUS: Afavorir la rapidesa en la decodificació DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: - Llegir sèries de 4 o 5 nombres i repetir-los.

- Comptar quantes vegades es repeteix una paraula en una sèrie o un text - Llegir frases molt curtes en un temps limitat i repetir-les - Formar paraules amb lletres desordenades - Ordenar paraules per a formar frases - Sopes de lletres - Capgirament de lletres d’una paraula per obtenir-ne una altra - Marcar el tros de paraula que es repeteix en una família de paraules.

- Classificar paraules atenent a l’arrel.

- Compleció de paraules afegint vocals.

- Llegir llistats de paraules que porten una determinada lletra.

- Discriminació visual de lletres.

- Jugar al penjat CRITERIS D’AVALUACIÓ: Comprovar l’evolució de la eficàcia i la velocitat lectora TEMPORITZACIÓ: Dedicar una sessió de 30’ a la setmana RECURSOS MATERIALS: - Pissarra digital - Ordinadors RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

205

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Tutor o mestre de matemàtiques

TÍTOL: Lectura de problemes i situacions TIPUS: Problemes, matemàtiques matemàtiques...

gràfics,

expressions

OBJECTIUS: -

Comprensió del text

-

Reconèixer les dades rellevants que apareixen als problemes i diferenciar-les de les irrellevants.

-

Identificar la pregunta

-

Saber extreure informació dels gràfics i les il·lustracions.

-

Familiaritzar-se amb expressions habituals dels problemes: tant com, menys que, en total, quan falta per...

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Per a treballar la lectura dels problemes passarem per 3 fases : 1ª- Reinterpretació (fer seu el problema, capacitat de fer una síntesi i un esquema o dibuix que expliqui la situació problemàtica).

El mestre llegirà el problema.

Aclarirem el significat de les paraules o les expressions que puguin suposar alguna dificultat.

Tornarà a llegir-lo i demanarà que els alumnes el segueixin amb lectura silenciosa.

Si s’escau es pot fer la dramatització de la situació.

Demanarà que facin la síntesi ( representació visual) Farà buscar les dades rellevants que sempre han de fer referència a la magnitud o el concepte.

Tot seguit subratllaran la pregunta.

2nª- Estratègies de resolució.

Demanarem que apliquin l’operació o una representació visual de l’estratègia per resoldre.

Han de donar una resposta clara, acompanyada com a mínim de la magnitud o el concepte a que fa referència.

3ª- Supervisió de la resolució del problema A nivell col·lectiu s’identificaran les resolucions correctes e incorrectes i demanarem el per què de la seva valoració.

AVALUACIÓ: Comprendre el text Trobar les dades rellevants Subratllar la pregunta correctament Aplicar l’operació adequada o representar gràficament la solució Acompanyar els nombres de la magnitud o concepte que representen Argumentar l’estratègia de resolució que han empleat.

TEMPORITZACIÓ: 30 minuts cada setmana

206

RECURSOS MATERIALS: Representació de les monedes en curs, materials que facilitin el comptatge: xapes, taps, cigrons..., fulletons de publicitat de botigues, objectes per comprar o vendre...

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

207

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsable: Mestres de català i castellà.

TÍTOL: Lectures guiades a català i castellà

TIPUS: Les diferents tipologies textuals.

OBJECTIUS: - Comentar imatges col·lectivament.

- Llegir mentalment i expressivament textos breus de tipologia diversa.

- Contestar preguntes que hi facin referència.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: 1. Establim el propòsit lector.

2. Preparem la lectura: Observació de les imatges i de l'estructura del text per tal d'establir hipòtesis.

Activació de coneixements previs.

Comprensió de les paraules claus i d'especial dificultat.

3. Llegim: Llegir i justificar el títol.

Lectura silenciosa individual.

Lectura col·lectiva del text alternant amb audicions de Cds, lectura modelitzada per part de la mestra, dramatització de diàlegs, explicació per part d'un xiquet del que ha llegit un company, fer prediccions de com continuarà... Farem evident els indicadors textuals al llarg de la lectura.

4. Després de llegir: Avaluar la consecució de propòsit i comprovar les hipòtesis.

Contestar preguntes de comprensió diverses: literals, inferencials i crítiques.

Fer activitats d'ortografia i morfosintaxis relacionades amb el text.

Fer activitats d'ampliació de vocabulari.

Activitats de síntesi: D'escriptura, de debat, de resum...

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Observació directa per part del mestre de tot el procés.

Valoració de com resol l'alumne les activitats.

Valoració de la pròpia activitat i del treball del mestre. ( per a fer al final?)

TEMPORITZACIÓ: 5 sessions aproximadament.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de text i lectures addicionals.

Audicions dels textos en suport CD. Pissarra digital.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

208

CICLE INICIAL CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané.

Responsable: Mestre/a

TÍTOL: Lectura en Veu Alta.

TIPUS: Gust per la lectura / Saber llegir

OBJECTIUS: - Assolir una lectura qualitativa amb tots els seus components.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Practiquem lectura compartida El mestre/a llegeix primer amb força interpretació, ritme marcat i pronunciació profunda; mentre l’alumnat, escolta. A vegades fem servir els àudios de les lectures.

Així fins que acabi un tros concret, paràgraf, pàgina o capítol; i s’obre el torn de lectures, individuals.

En cada cas i quan s’escau, repetim i/o corregim, expliquem, fem una interpretació del seu (s) significat (s).

CRITERIS AVALUACIÓ: Valorar la millora de la lectura en veu alta (pronunciació, entonació, puntuació, to adequat...)

TEMPORITZACIÓ: Formarà part d’algunes sessions de català, castellà i medi al llarg del curs.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de text i àudios.

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

209

✓ Cicle Superior CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

CICLE SUPERIOR Responsables: Tutors/es cicle superior.

TÍTOL: Dramatització (conta-contes) de contes, TIPUS: Gust per la lectura – Saber llegir poemes......

OBJECTIUS: -

Interioritzar i assimilar bé el conte per poder-lo explicar

-

Tenir presents els factors comunicatius: tenir ganes d’explicar la història i transmetre-ho al nostre públic, és a dir, seduir-lo.

-

Dominar l’expressió oral: fluïdesa i riquesa en l’ús variat de vocabulari i estructures lingüístiques.

-

Controlar la veu i la posició física

-

Controlar el ritme de la narració

-

No oblidar la coherència narrativa

-

Practicar de forma freqüent l’art d’explicar contes facilita i desenvolupa l’expressió oral. Es tracta de rodatge i experiència: com més expliquem contes, més perfeccionem i polim el nostre llenguatge i més som capaços de corregir els nostres errors.

-

Desenvolupar la creativitat i el treball en grup.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: -

L’alumnat haurà d’explicar un conte als xiquets i a les xiquetes d’un curs de primer cicle de primària o d’educació infantil. Haurà de tenir en compte la seva edat i haurà d’adaptar el conte i narrar-lo de forma més senzilla.

-

Es proposa també d’explicar un conte a xiquets i xiquetes d’una altra classe del mateix nivell

-

Per a la fase de preparació el mestre o la mestra donarà unes pautes prèvies a l’alumnat.

-

El receptor o la receptora és més petit o petita i té una competència lingüística menys desenvolupada que el narrador o la narradora.

-

La durada del conte ha de ser l’adequada.

-

Cal fer servir oracions més senzilles, vocabulari més simple, encara que això no vol dir més descuidat.

-

S’ha de jugar amb la intensitat, registres, matisos de la veu, els canvis de ritme de la narració...

-

Per als més menuts o menudes funciona molt bé l’estructura repetitiva, els ajuda a seguir la història.

AVALUACIÓ – AUTOAVALUACIÓ A l’alumnat se li plantejaran unes qüestions com aquestes: - Com t’has sentit narrant el conte?

- Has fet moltes repeticions?

210

- Has tingut algun lapsus?

- Has seguit una coherència en l’estructura narrativa?

Aquesta mateixa pauta pot servir perquè l’alumnat valori l’actuació dels seus companys i les seves companyes L’activitat s’avalua de manera global a les àrees de Llengua, com a part integrant de l’expressió oral.

TEMPORITZACIÓ: Es realitza al llarg del curs escolar.

RECURSOS MATERIALS: Llibres de contes de la biblioteca de l’aula, de l’alumnat, projector, equip de so....

RECURSOS EXTERNS: OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

211

CICLE SUPERIOR CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Tutors/es cicle superior

TÍTOL: Certamen de lectura en veu alta

TIPUS: Gust per la lectura / Saber llegir

OBJECTIUS: - Practicar l’entonació, el ritme, les pauses i la fonètica.

- Afavorir la comprensió lectora.

- Treballar alguns aspectes gramaticals.

- Afavorir l’ampliació de lèxic i vocabulari.

- Prendre consciència de l’organització de la informació.

- Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.

- Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).

- Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.

- Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Aquesta activitat té com a finalitat seleccionar a l’alumnat que representarà el centre al certamen de lectura en veu alta.

Primerament es realitza una selecció a nivell d’aula entre l’alumnat que es presenta voluntàriament.

Passades dues setmanes es realitza la selecció final a nivell de centre en totes les categories en les quals es participa.

Amb la lectura en veu alta treballem els aspectes següents: -

Exercita la imaginació.

-

Aporta coneixements conceptuals.

-

Desperta noves idees i conceptes culturals.

-

Proporciona informació comprensió del món.

-

Elimina la falta d'atenció i augmenta la comprensió.

-

Millora la capacitat d’auto expressió.

-

Fomenta el desig de llegir.

-

Posició del cos o Respiració abdominal o Expiració completa o Ampolla de gas que es buida completament: ksssssss o Lluita d’espases: ks, ks, ks, ks, ks o El riure pirata: HA HE HI HO HU o El riure del Pare Noël: HOU, HOU, HOU. o Anar de la nota més greu a la més aguda emetent els sons R/S (sonora)/BUBBLES (llavis)

-

Ús de la veu (projecció):

212

o

Fa referència a llençar o dirigir la veu cap endavant. S’ha d’intentar “fer créixer” la veu per a què, sense cridar, arribi a tots aquells que ens escolten en funció de la distància i l’espai. o Per parelles: un davant de l’altre, primer a prop, un diu una frase a l’altra i ambdós fan un pas enrere. A mesura que es van allunyant, s’ha d’anar projectant la veu o Treball amb síl·labes/paraules: llençar-les amb la mà, el pit, el peu... o Guerra de síl·labes. o Llegir pujant/baixant el volum segons les senyals.

-

-

Puntuació: o Repetir síl·labes parant atenció a allò que fem amb la boca BLA, BLE BLI, BLO BLU...PLA/CLA/GRA/PRA/FLA/TRA, etc... o Gimnàstica del vel del paladar (moviments articulars ràpids): CA, QUE, QUI, CO, CU o El joc de despertar les paraules o Llegir un text amb un llapis a la boca, fent l’esforç de que s’entengui.

Vocalització o Subratllar amb diferents colors els signes de puntuació que apareixen en un text.. … : ? ! -/, ; o Per parelles (en veu alta): un llegeix i l’altre va dient els signes de puntuació que van apareixent. o Un llegeix mentre els altres marquen la puntuació amb palmades. o Treure la puntuació a un text: a) Endevinar la puntuació original. b) Posar puntuació aleatòria

-

Comprensió lectora.

-

Entonació i interpretació: o Llegir el text amb diferents ritmes (molt lent, molt ràpid). o Llegir el text posant més èmfasi en els verbs, noms, adjectius... o Llegir el text amb diverses intencions/emocions (fent safareig, com la retransmissió d’un partit de futbol, com un robot, cantant, enfadat, trist, alegre...). o Interpretar el text amb imatges/mímica.

AVALUACIÓ.

Rúbriques d’avaluació (veure annex) TEMPORITZACIÓ: 1/2h a la setmana, al llarg de tot el curs RECURSOS MATERIALS: -

Llibres

-

Lectures de tipologia diversa

RECURSOS EXTERNS:

213

-

Famílies dels alumnes de cicle superior.

-

Vídeo-taller: eines per treballar la lectura en veu alta, En aquest vídeo podreu trobar propostes pràctiques i consells per a aconseguir una bona lectura en veu alta. El taller té lloc en una classe d’un grup d’alumnes de teatre (Món de Mones, Escola de Teatre) i és a càrrec de Gemma Martínez, actriu i pedagoga.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

214

✓ ESO EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané Responsables: Professorat de l’àmbit de llengües TÍTOL: Assistència al teatre

TIPUS: Gust per la lectura-Saber llegir

OBJECTIUS: Interessar-se pel món literari i teatral.

Practicar la lectura i la seva comprensió en la llengua catalana i castellana.

Demostrar la comprensió d’allò que s’ha llegit, mitjançant l’expressió oral, escrita o multimèdia.

Assistir a la representació d’una obra de teatre.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es dedicaran dues o tres sessions en alguna de les assignatures de llengua (català- castellà-anglès). En la primera o les dos primeres, es farà un treball de preparació per a l’assistència a l’obra de teatre (des del saber estar, a la contextualització de l’obra, lectura de fragments, intencionalitat, sentit, argument, estructura...). La darrera sessió es farà després de l’assistència per valorar-ne el conjunt del viatge, l’adaptació feta per la companyia teatral de l’obra, el treball dels actors, el significat de l’obra...

AVALUACIÓ: Resum dels fragments llegits, comentaris sobre el text triat, observació durant la representació i valoracions posteriors.

TEMPORITZACIÓ: tres sessions (al trimestre en el que s’assistirà a la representació) RECURSOS MATERIALS: Llibre amb l’obra que es representarà.

RECURSOS EXTERNS: Teatre, autobusos per al desplaçament...

OBSERVACIONS: Abans de l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

215

Graella d’avaluació i coavaluació ADAPTACIÓ OBRA TEATRE: __________________________________________________ Valoració d’1 a 3: 1 (molt), 2 (bastant), 3 (poc) Reconeix els Llegeix els Sap estar NOM DE aspectes textos durant la L'ALUMNE fonamentals encomanats representació de l’obra

Valora els diferents elements de la representació

Alumne: Valoració de la representació

216

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA CENTRE: Institut Escola Daniel Mangrané

Responsables: Professorat de llengua

TÍTOL: Lectura en veu alta

TIPUS: Gust per la lectura-Saber llegir

OBJECTIUS: - Interessar-se pel món literari.

- Practicar la lectura i la seva comprensió en la llengua catalana i castellana.

- Llegir en públic de manera adient textos literaris.

- Demostrar la comprensió d’allò que s’ha llegit, mitjançant l’expressió oral, escrita o multimèdia.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es desenvoluparà en tres sessions aproximadament. A la primera es presenta la convocatòria del certamen de lectura en veu alta, que servirà com a motivació per a practicar la mateixa. Es fan les primeres explicacions per tal de preparar la selecció de l’alumnat del grup classe que es farà a la segona sessió, amb la lectura del text seleccionat davant dels companys de la classe. A la tercera sessió, davant de tot l’alumnat de secundària del centre, es selecciona als alumnes de cada categoria en la que es participa. Les activitats de les dues primeres sessions seran obligatòries, mentre que la tercera dependrà de si l’alumnat vol o no participar al concurs. Un cop seleccionat l’alumnat, es farà amb ells un treball específic de preparació de cara al certamen.

AVALUACIÓ: Lectura en veu alta del fragment seleccionat.

TEMPORITZACIÓ: Tres sessions (al trimestre en el que s’assistirà al certamen).

RECURSOS MATERIALS: Llibres amb els textos a llegir del certamen de l’any anterior.

RECURSOS EXTERNS: Llibres amb els textos aportats des del certamen.

OBSERVACIONS: Durant l’activitat

Després de fer-ne l’avaluació

217

Graella coavaluació LECTURA EN VEU ALTA: __________________________________________________________ Valoració d’1 a 3: 1 (molt), 2 (bastant), 3 (poc) Transmet el NOM DE Velocitat sentit del L'ALUMNE adient text

Entonació adient

Fluïdesa adient

Correcció en les pauses

218

4.8- Recursos: ✓ Professorat La fluïdesa lectora Avaluació d’actituds envers la lectura Aprenentatge inicial de la lectura (presentació E. Queralt) El còmic Àlbum il·lustrat: Magenta i la balena blanca Aprenentatge inicial de la lectura (conferències i *pdf) Factoria d’activitats informàtiques i llengua Minilliçons de lectura Banc de tallers (Pep Tort)

✓ Alumnes http://www.edu365.cat/llegeix/index.htm Entrenat per llegir Lectura eficaç Una mà de contes

219

5. ESTRATÈGIES LECTORES 5.1 Les estratègies de lectura implicades en el procés lector: ✓ Abans de llegir - Activar coneixements previs - Fer-se preguntes - Predir

✓ Durant la lectura -

Connectar la nova informació amb els coneixements previs Verificar i plantejar les hipòtesis Supervisar i reparar la comprensió Visualitzar Fer inferències sobre el text

✓ Després de llegir - Sistematitzar els coneixements - Respondre les preguntes - Resumir

220

5.2 Classificació de les estratègies lectores: ✓ Saber llegir -

Fer inferències Fer hipòtesis Fer visualitzacions Fer connexions

✓ Llegir per aprendre ESTRATÈGIES GENÈRIQUES

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES DE CADA DISCIPLINA

- Supervisar la comprensió - Prellegir - Fixar-se objectius de lectura - Activar coneixements previs - Fer preguntes - Fer prediccions i verificar-les - Rellegir - Recapitular i resumir

- Construir els coneixements previs necessaris - Aprendre el lèxic específic necessari - Analitzar frases i proposicions complexes per interpretar-les - Aplicar el coneixement del gènere i l’estructura del text per predir la idea principal i les idees subordinades - Representar gràficament o matemàticament les explicacions del text - Fer preguntes rellevant a l’àrea - Comparar les afirmacions i idees de diferents textos - Aplicar les normes de raonament pròpies de la disciplina per valorar críticament la informació del text (per exemple, què considerem evidència científica)

221

5.3 Gradació de les estratègies lectores a Educació Infantil i Primària: ✓ Educació Infantil: -

Lectures guiades mitjançant el treball del procés lector (abans, durant i després de la lectura).

-

Activació de coneixements previs.

Formulació d’hipòtesis.

Treball de contes amb preguntes literals i inferencials.

✓ Cicle Inicial: Estratègies per a 1r i 2n: - Hipòtesis

(fer prediccions): sobre la lectura de les imatges/títol, en qualsevol tipus de lectura (àrea/text).

-

Inferències: depenent del grup classe i en qualsevol tipus de text.

Visualitzacions: a 1r en dos o tres frases i a 2n en un petit text.

Fer-se preguntes: En qualsevol tipus de text i amb preguntes literals, inferencials i de sentit crític.

Estratègies només per a 2n: - Connexions: Sobretot a l’àrea de medi.

- Recapitulació: en textos narratius i explicatius (ex: lectura “la màgia dels regals” o “beso, beso”).

✓ Cicle Mitjà: Estratègies per a 3r: - Fer-se preguntes - Fer prediccions (acabar amb un taller de lectura).

- Fer visualitzacions (acabar amb un taller de lectura).

Estratègies per a 4t: - Fer inferències - Fer connexions (acabar amb un taller de lectura).

- Resumir (acabar amb un taller de lectura).

*S’utilitzaran els quaderns de Vicens Vives a partir de 4t.

222

*Es treballaran de forma paral·lela els diferents tipus de comprensió: literal, inferencial i crítica.

✓ Cicle Superior: Estratègies per a 5è: - Fer-se preguntes (acabar amb un taller de lectura).

- Fer prediccions (acabar amb un taller de lectura).

- Fer visualitzacions Estratègies per a 6è: - Fer inferències - Fer connexions (acabar amb un taller de lectura).

- Resumir (acabar amb un taller de lectura). *S’utilitzaran els quaderns de Vicens Vives. *Es treballaran de forma paral·lela els diferents tipus de comprensió: literal, inferencial i crítica.

223

6. ELS 30 MINUTS DE LECTURA DIÀRIA 6.1- Educació Infantil: Les mestres d’infantil hem acordat treballar els 30 minuts de lectura diària de la següent manera: -

-

Dedicarem 3 tardes setmanals, de 15 a 15.30h. a fer lectura lliure a l’aula, utilitzant els llibres de lectura de Barcanova (lletra de pal i lligada, textos senzills relacionats amb l’entorn i contes clàssics), els llibres del racó del projecte, revistes, llibres de la biblioteca i aportats pels nostres alumnes o altres materials de lectura elaborats per les mestres.

També treballarem la lectura expressiva amb el modelatge de la mestra amb contes i poemes i informacions extretes dels llibres de coneixements del projecte que estiguéssim estudiant.

Dedicarem 2 matins setmanals, en acabar les rutines, a treballar les estratègies del procés d’aprenentatge de la lectura.

Així, treballarem: o el nom propi o els poemes o els títols dels contes o les targetes il·lustrades

Ho farem seguint el treball planificat al curset ILEC (segona conferència), tal com s’especifica a les graelles.

Actualment, a Educació Infantil, per tal d’avaluar el grau d’èxit en relació al progrés de l’alumnat en les habilitats lectores, es passa el PACBAL (Prova d’Avaluació dels Components Bàsics de l’Aprenentatge de la Lectura).

224

6.2- Educació Primària: TRENTA MINUTS DE LECTURA DIÀRIA Activitat adreçada a tot l’alumnat de primària Responsable : Mestres tutors/es de cada nivell .

OBJECTIUS Promoure l’aprenentatge de la lectura i millorar la competència lectora de l’alumnat.

• •

•

Millorar les habilitats lectores de l’alumnat utilitzant estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa i en veu alta.

Assolir un bon nivell de comprensió lectora aplicant les estratègies afavoridores del procés de comprendre textos de diversa tipologia: planificació, identificació de paraules, inferències, relació entre fragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text, interpretació d’esquemes i gràfics, etc.

Afavorir l’hàbit lector i el gust per llegir a partir de la tria lliure i personal de les lectures i de la pràctica de la lectura autònoma.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUE ES TREBALLEN • • • • •

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Competència d’ aprendre a aprendre.

Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competència social i ciutadana.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT A partir d’un anàlisi sobre els resultats acadèmics del nostre centre, hem arribat a la conclusió que cal millorar la comprensió lectora dels nostres alumnes i per aconseguir aquest objectiu utilitzem els trenta minuts de lectura que hem de fer diàriament .

Fins ara teníem aquest trenta minuts inclosos dins d’una àrea i es treballaven lliurement, sense sistematitzar . A partir del curs 16-17, els fem separats de les àrees i tota l’escola fa trenta minuts de lectura de 9 a 9.30 del matí .

Cada dia de la setmana treballem tipus i aspectes diferents de la lectura.

225

Considerem oportú establir una pràctica sistemàtica d’aquest moments de lectura, treballant amb textos de tipologia variada i ensenyant als nostres alumnes a aplicar les estratègies de lectura més adients per a comprendre cada tipus de text.

1r d’EP 2n d’EP

DILLUNS Comprensió lectora

DILLUNS comprensió lectora

DIMARTS lectura expressiva

CICLE INICIAL DIMECRES consciència fonològica

comprensió lectora

lectura expressiva

consciència fonològica

DIJOUS estratègies de lectura

DIVENDRES consciència fonològica

estratègies de lectura

memòria visual

CICLE MITJÀ – CICLE SUPERIOR DIMARTS DIMECRES DIJOUS Lectura Comprensió Estratègies de expressiva Lectora Lectura Modelatge

DIVENDRES Gust per lectura

la

AVALUACIÓ •

•

•

Proves ACL (Possibilitat de passar-les persones externes a l’aula, és a dir mestres que no donen l’àrea de llengua catalana en aquell nivell ).

Les proves ACL es poden passar al primer trimestre (octubre- novembre) i al tercer trimestre (abril –maig).

Prova de velocitat lectora ( Per passar aquestes proves podrien fer-ho mestres de suport o EE durant els 30 minuts de lectura, ja que és una prova individual).

Aquesta prova es pot passar al primer trimestre (octubre- novembre) i al tercer trimestre (abril-maig).

Actualment, a Cicle Inicial, per tal d’avaluar el grau d’èxit en relació al progrés de l’alumnat en les habilitats lectores, es passa el PACBAL (Prova d’Avaluació dels Components Bàsics de l’Aprenentatge de la Lectura).

226

TEMPORITZACIÓ •

30 minuts de lectura establerts dins l’horari de cada aula (de 9 a 9.30)

RECURSOS HUMANS I MATERIALS • • • • • • • • • •

Mestre tutor/a Mestre EE, mestre de suport, mestre no tutor/a .

En alguns casos o activitats hi poden intervenir també les famílies si s’escau.

Biblioteca de centre Punt de lectura Biblioteca d’aula amb els llibres que ens deixa la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Ordinadors, PDI. Llibres de lectura que porten els alumnes de casa.

Textos de diversa tipologia preparats pel mestre /a.

Llibres de text de qualsevol àrea.

✓ Propostes d’activitats per fer als 30’ de lectura: • Propostes de lectura expressiva:

PROPOSTA LECTURA EN VEU ALTA –LECTURA EXPRESSIVA A PARTIR DE CM OBJECTIUS • • • • • •

Realitzar una pronúncia adequada dels textos.

Adequar el to de veu de la lectura al públic o espai que es llegeix.

Realitzar una entonació adequada als signes de puntuació del text.

Millorar la fluïdesa lectora de cada alumne.

Fer conscient a l’alumne dels seus punts forts i febles a l’hora de llegir en veu alta.

Fomentar la cooperació dels alumnes i fer-los conscients que entre ells es poden ajudar molt.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Tipus de lectura : En veu alta i expressiva Continguts : • La pronunciació • L’entonació • El ritme lector • El to de veu • Els diferents tipus de text oferts en les sessions .

227

Tipus d’agrupament i treball: Individual i en parella.

Les parelles es convenient tenir-les fetes abans de començar l’activitat, per tal de no perdre temps .

També es poden mantenir les parelles un cert temps, no cal canviar-les cada setmana.

Metodologia: Un cop repartit el text a cada alumne, el mestre treballa en gran grup l’activitat ABANS DE LLEGIR per connectar amb el text i ACTIVAR CONEIXEMENTS PREVIS sobre el contingut del text o la seva tipologia.

A continuació, el mestre fa el modelatge realitzant una lectura del text en veu alta mentre els alumnes la segueixen en el seu full .

Tot seguit cada alumne, de forma individual, fa una lectura silenciosa del text i aprofita per acabar de realitzar anotacions o marques que l’ajudaran a llegir millor en veu alta.

Després i col·locats en parella, cada alumne llegeix el text en veu alta al seu company/a. Un cop acaba, la parella li fa una avaluació i li diu en quin aspecte de la lectura ha de millorar (pronunciació, entonació, to de veu o ritme lector).

Quan els dos alumnes han llegit i s’han coavaluat, el mestre demana a tres alumnes que tornin a fer la lectura (ara més expressiva ja que s’ha fet seu el text) i després autoavaluïn i puguin ser avaluats pels companys. És el moment en que el mestre pot fer unes aportacions i fer un registre de cada alumne.

Per últim, entre tots i de forma oral, es resolen unes petites preguntes de comprensió oral per fer veure als alumnes que comprenen millor els textos quan són capaços de llegir-los bé i diverses vegades.

Altre aspectes a destacar: quan cada infant llegeix pel company, és molt aconsellable que tots dos facin servir el mateix full, ja que ajuda a no fer tant de soroll (estan més a prop un de l’altre), a que els dos membres de la parella centrin l’atenció al full i tinguin la sensació d’estar fent una cosa junts.

LECTURES DRAMATITZADES Tipus de lectura : Lectura expressiva en veu alta .

Continguts : • La pronunciació • L’entonació • El ritme lector • El to de veu Tipus d’agrupament : Petit grup Metodologia: El mestre/a haurà de buscar textos curts on hi surten diferents personatges ( per

228

exemple contes curts com els contes de La Galera o petits textos de teatre ).

A cada grup li assignarem un text i es repartiran els papers . Cadascú es subratllarà el text que li cal llegir i se’l prepararà individualment . Després cal trobar-se el grup per organitzar-se i assajar el text que li ha tocat .El mestre /a anirà passant pels grups per tal d’anar solucionant els problemes que puguin sortir.

Poden deixar unes dos o tres sessions de lectura expressiva per tal de que el vagin preparant .

Un cop fet aquest treball els grups hauran de llegir el text davant dels seus companys tenint en compte la pronunciació, l’entonació, el ritme lector , el to de veu i també la interpretació del text.

Després de llegir cada grup seran avaluats pel seus companys , aquest els diran en quin aspecte de la lectura els cal millorar . També podríem elaborar per aquesta activitat graelles d’avaluació o bases d’orientació.

• • • • •

Han fet una entonació adequada?

La seua pronunciació ha estat bona?

T’ha agradat?

Que han de millorar? .....

Es podria portar un registre de les obres que anem llegint al llarg del curs .

A partir d’aquesta activitat podríem iniciar “L’agència de lectura” que consisteix en que els alumnes de CS s’ofereixen per llegir llibres a altres xiquets/es de l’escola . Podrien anar a llegir a cursos més baixos els contes que han estat treballant a classe.

ALTRES ACTIVITATS DE LECTURA EXPRESSIVA • • • • •

El mestre/a per fer de modelatge pot llegir una història completa d’una tirada. Després pot ferse una conversa o no res.

Llegir cada dia un fragment o un capítol.

Recitar o llegir poemes .

Preparar lectures de poemes de forma expressiva i per Sant Jordi fer un recital de poesia.

Escoltar CD de contes o poemes.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA LECTURA EXPRESSIVA •

Llegir el capítol Lectura expressiva del llibre “Llegir, més enllà de les lletres” de l’Enric Queralt .

(Annex1)

229

AVALUACIÓ -

Autoavaluació. Pauta Avaluació en parella. Pauta Avaluació en petit grup. Rúbrica Avaluació per part del mestre/a.

TEMPORITZACIÓ -

30 minuts de lectura establerts dins l’horari de cada aula .

La mitja hora setmanal que ens toca lectura expressiva.

RECURSOS • • • • • • • • •

Recull de textos per a cada nivell, confeccionat per cada tutor/a i arxivats en una carpeta.

Moodle comprensió lectora Textos dels llibres de text.

Textos de la biblioteca o punt de lectura.

Textos del fons que ens deixa la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Blog La Selva Blog Minilliçons de lectura de la Beatriu Palau Blog Aprendre a llegir i escriure.

Web CRP La Selva 1 / Assessorament en llengua i cohesió social / Lectura en veu alta (Recull de textos classificats per cicles)

• Propostes d’estratègies lectores: Activitat adreçada a : Alumnat de Primària Responsable : Mestre/a tutor/a OBJECTIUS

• • •

Llegir i comprendre textos de diversa tipologia en tota mena de formats i suports .

Conèixer les diferents tipologies textuals i les característiques de cada tipus de text : narratiu, descriptiu, instructiu i expositiu.

Saber aplicar les estratègies de lectura més adients per tal de poder abordar i comprendre cada tipus de text.

230

• •

Reflexionar sobre les estratègies aplicades en la lectura de cada text i valorar si el camí fet ha estat el més idoni.

Saber extreure i interpretar la informació dels textos.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

Les estratègies de lectura són les tàctiques que un lector/a aplica per afrontar la lectura d’un text i comprendre’l.

En funció de la tipologia del text i de l’objectiu que tingui la lectura, l’alumne/a haurà de saber aplicar les estratègies que siguin més adients i que li permetran adquirir-ne una bona comprensió.

Per tal que l’alumne/a interioritzi aquestes estratègies i les apliqui de manera espontània cal que els/les mestres facin un bon modelatge.

Per aquest motiu hem de preparar una selecció de textos diversos (narratius, instructius, descriptius, expositius i poètics) per a cada nivell de primària. A cada sessió de 30 minuts se’n treballarà un .

Seria bo fer una carpeta per nivell on anem arxivant els textos que fem i així elaborar una carpeta de materials que les anirem passant any rere any .

El/la mestra farà el modelatge del tipus d’estratègies més adients per abordar amb èxit cada tipus de text a partir de l’objectiu de la lectura que es plantegi a cada sessió .

OBJECTIU LECTURA Llegir per obtenir una Informació precisa .

TIPUS DE TEXT Textos descriptius : • • • • •

Llistes Menús Horaris Notes informatives Informació meteorològica • Diccionari • Mapes i plànols • Esquemes i gràfics • Descripcions de persones, animals, coses, etc.

Textos instructius :

ESTRATÈGIES • • •

• • •

•

Llegir per seguir instruccions •

Receptes

Domini de l’ordre alfabètic.

Interpretació de codis i abreviatures Coneixements de la navegació per internet, ús de cercadors i paraules clau.

Formulació d’hipòtesis Confirmació o rebuig d’hipòtesis Valoració de la informació obtinguda.

Activació de coneixements previs

231

• • •

Manuals d’instruccions Normatives Enunciats d’exercicis

• • •

Formulació de preguntes sobre el text.

Control de la comprensió Avaluació de la comprensió.

Textos expositius: Llegir per informació general

obtenir una de caràcter

• • •

•

Notícies de premsa Textos ( d’una àrea curricular, revista, etc.)

Cartells i pantalles publicitàries

• • • •

Activació de coneixements previs Formulació d’hipòtesis Formulació de preguntes sobre el text.

Recapitulació Valoració de la informació obtinguda.

Textos narratius: •

Llegir per plaer • • • •

Contes Relats i narracions breus Auques Còmics

• • • •

Activació de coneixements previs Formulació d’hipòtesis Control de la comprensió Identificació del tema i de la idea principal Valoració de la lectura

AVALUACIÓ • • •

Registre d’observació sobre l’habilitat i la capacitat de cada alumne/a per posar en pràctica les estratègies treballades.

Recull de respostes sobre comprensió lectora de cada una de les tipologies textuals.

Proves ACL passades al primer trimestre i tercer trimestre.

TEMPORITZACIÓ -

30 minuts de lectura establerts dins l’horari de cada aula .

La mitja hora setmanal que ens toca treballar les estratègies lectores.

RECURSOS • • •

Recull de textos per a cada nivell, confeccionat per cada tutor/a i arxivats en una carpeta.

Moodle Comprensió lectora.

Textos fets pels propis mestres a partir de textos que surten del col·legi (Exemples de lectures que ha fet Ester Baiges).

232

• • • •

Textos dels llibres de text.

Textos de la biblioteca o punt de lectura.

Textos del fons que ens deixa la Biblioteca Marcel·lí Domingo. ...

MÉS INFORMACIÓ SOBRE ESTRATÈGIES DE LECTURA •

Llegir el capítol les estratègies de lectura del llibre “Llegir, més enllà de les lletres” de l’Enric Queralt . (Annex 2)

• Propostes del gust per llegir:

Activitat adreçada a : tot l’alumnat de primària Responsable : Mestre/a – Tutor/a

OBJECTIUS • • • • •

Promoure l’adquisició d’un hàbit basat en el plaer .

Afavorir la formació del gust personal i del desig lector propi.

Adquirir bons hàbits per a practicar la lectura autònoma : silenci, concentració, postura corporal, etc.

Assegurar la disponibilitat d’un temps i d’un espai per practicar la lectura de llibres escollits lliurement pels alumnes a partir dels seus gustos i interessos.

Assegurar la disponibilitat d’un temps i d’un espai per parlar dels llibres .

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Tipus de lectura: • Individual, autònoma i silenciosa.

• De lliure elecció, lúdica , per plaer.

• Extensiva i crítica.

Metodologia: És un temps de silenci, concentració i plaer dedicat a la lectura personal i autònoma, durant el qual no es poden fer altres activitats simultànies.

En aquesta estona tothom, mestres i alumnes, llegeixen el seu llibre.

233

Al cicles inicial i mitjà ho fan utilitzant els llibres de la seua biblioteca d’aula o els del Punt de lectura.

Al cicle superior ho fan utilitzant els llibres de la seua biblioteca d’aula, els que han agafat de préstec de la biblioteca del centre o poden llegir llibres que porten de casa, del Punt Jove o d’una biblioteca pública.

Els xiquets/tes poden portar un registre de lectures : fitxer, dietari, portafolis,... ( Annex 3.)

PROPOSTA BIBLIOTECA D’AULA •

Proposta per treballar la biblioteca d’aula . “Llegir per aprendre “ de la Montserrat Fons .Ed La Galera ( Annex 4)

AVALUACIÓ En finalitzar el trimestre els tutors o mestres encarregats d’aquest trenta minuts de lectura valoraran conjuntament amb l’alumnat com s’ha desenvolupat aquest temps de lectura.

Es pot valorar : • Capacitat del grup -classe per mantenir silenci i atenció durant les sessions de lectura personal.

• L’adquisició dels bons hàbits assolits: silenci, concentració, postura corporal, etc.

• Nivell de satisfacció del grup –classe en relació al temps de lectura.

• El registre de lectures que té cada alumne/a .

• Valoració que fa l’alumnat del club de lectura.

TEMPORITZACIÓ • •

30 minuts de lectura establerts dins l’horari de cada aula .

El temps que dediquem a fer biblioteca d’aula

RECURSOS • • • • • •

Aula i biblioteca escolar.

El Punt de lectura del nostre centre.

Biblioteques públiques de Tortosa i Roquetes.

El Punt jove de Jesús.

Llibres de lectura que porta l’alumnat de casa.

La biblioteca d’aula.

234

• • •

Els espais que hem creat aquest curs de biblioteca d’aula.

Els clubs de lectura d’anglès i català que hem posat en marxa aquest curs a l’hora del pati.

Les activitats que realitza la biblioteca del nostre centre fora de l’horari escolar : Conta contes .

PARLAR DE LA LECTURA Dins d’aquest apartat el Gust per llegir hem d’incloure el parlar de la lectura .

Segons Aidan Chambers els alumnes desenvoluparan l’hàbit de la lectura si poden parlar : • Del que han llegit • De si els ha agradat • De per què no els ha agradat.

• Del que han sentit • De si els ha fet patir • De si han passat por • Del que han après llegint aquell article, aquell llibre, aquell fulletó,...

Segons Aidan Chambers hem de fer tres tipus de preguntes : • Peguntes bàsiques • Preguntes generals • Preguntes específiques ABANS DE LA CONVERSA Cal un treball previ del mestre, de selecció d’anàlisi i de preparació .

• • • •

El format Els paratextos Les il·lustracions El text : - tipus de text - estructura narrativa - ritme - relació text – imatge - narrador - tractament de temps - tipus de final - protagonista

PREGUNTES BÀSIQUES : • • •

Què és el que t’ha cridat més l’atenció d’aquesta història?

Hi has trobat a faltar alguna cosa?

Hi has trobat alguna cosa estranya?

235

• •

Ha passat algun fet que t’hagi deixat parat?

Has trobat en aquesta història alguna cosa que no haguessis trobat mai, fins ara, en un llibre?

PREGUNTES GENERALS : • • • • • •

Havies llegit alguna història com aquesta ?

Quan has vist el llibre, abans de començar-lo a llegir, què n’has pensat? Quina mena de llibre creies que era?

Ara que l’has llegit, penses el mateix?

Has pensat abans de llegir-lo que es tractava d’un llibre de més petits? Per què?

Què et suggeria el títol del llibre, abans de començar?

El recomanaries a un xiquet /ta més petit perquè el llegís? Per què?

PREGUNTES ESPECIALS : • • • • • • • •

En quant de temps creieu que transcorre aquesta història?

Algun escenari dels que surten us ha fet sentir còmode/incòmode ? Heu sentit por en algun moment?

Quins sentiments us provoca la ....? Creieu que és valenta? Que és inconscient?

Què hauríeu fet vosaltres, en el cas de .... ?

Aquesta àvia, deu ser la mare del pare, o de la mare? Què us ho fa pensar?

Si la mare l’estima, com és que la deixa anar sola travessant tots els perills de la ciutat? Ho faria la vostra mare?

L’ àvia viu sola, a l’altre costat de la ciutat, i en una caravana. Per què creieu que no viu amb la seva filla i les nétes?

I el pare, on deu ser?

Extret : Material de ILEC “Temps de lectura” / Aidan Chambers “ Dime”

ADRECES D’INTERÈS Adreces on podem trobar llistats de llibres adequats a cada edat i actualitzats: • • •

/www.quinsllibres.org/es www.literatura.gretel.cat/es www.quellegeixes.cat/

236

• Propostes per treballar la consciència fonològica:

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA Adreçada: A tots els alumnes de C. Inicial Responsable: Mestre/a , Tutor/a

OBJECTIUS • • • •

Progressar en la consciència fonològica i adquirir l’associació entre fonema/grafema.

Identificar els cops de veu de les paraules.

Reconèixer un so dintre d’una paraula.

Reconèixer les rimes

ACTIVITATS • •

•

Podem fer les activitats que porta el nostre llibre de text . Ed Vicens Vives Tenim un recull d’activitats de consciència fonològica que ens dona el Departament. A principi de curs els vaig fer arribar al cicle. Si no el podeu localitzar a la pàgina XTEC dins dels recursos.

També podem fer les activitats que vam programar dins del PLEC . (Annex 6)

TEMPORITZACIÓ •

Les sessions de trenta minuts de lectura que tenim dedicades a treballar la consciència fonològica

AVALUACIÓ • • • •

Assegurar-se de que fan una bona discriminació auditiva i visual dels sons treballats.

Observar si compta correctament les síl·labes.

Mirar si reconeix les rimes Comprovar que separa correctament les paraules en una tira fònica.

RECURSOS •

Llibre de text

237

• • • • •

Recull d’activitats de consciència fonològica feta pel Departament.

Recull d’activitats que tenim recollides al PLEC. Portal web CRP Selva 2 / Consciència fonològica Blog Aprendiendo a leer Qualsevol blog d’E.Especial

238

7. ANNEXOS 7.1-Dintre del mateix document: ✓ Annex 1: Documents per l’apadrinament lector.

APADRINAMENT LECTOR Objectius de l’activitat La preparació de les lectures de l’apadrinament busca, per una banda, que aquesta activitat tingui més incidència en els padrins (en la millora de la seva capacitat lectora i que passi a formar part de la programació d’aula), i, per una altra banda, i a partir d’aquesta millora, que les sessions conjuntes amb l'alumnat d'educació infantil i primària siguin també més profitoses.

Per aquest motiu, els llibres proposats per l’apadrinament es convertiran en la lectura obligatòria del primer trimestre dels alumnes dels grups de secundària que hi participen (tant de català com de castellà). Aquestes lectures serviran per a treballar tot el procés lector amb ells i per preparar les activitats de modelatge que es faran amb els alumnes d’infantil i de primària, de tal manera que l’alumnat de secundària aprofundirà de manera metacognitiva en els elements del procés.

Per a finalitzar, els alumnes de secundària realitzaran alguna activitat destinada als apadrinats (lectura dramatitzada), que serà un element de motivació, cohesionador i lúdic.

L'activitat de preparació de les lectures de l'alumnat de 1r l'ESO es durà a terme durant quatre sessions d'hora i mitja (dues de castellà i dues de català) la darrera setmana del mes d'octubre o la primera de novembre. Per als alumnes de 2n i 3r, es dedicaran dues sessions (una de català i una altra de castellà), que serviran per a fer un recordatori del que vam fer l’any anterior respecte al procés lector i per a llegir les lectures de l’intercanvi d’aquest curs.

Per a preparar l'activitat final (lectura dramatitzada dels contes), tots els cursos dedicaran dues sessions abans de la seva realització (una de català i una de castellà).

Calendari d'activitats de preparació del intercanvi lector.

1r Trimestre 1r, 2n i 3r d’ESO Lectura dels contes i emplenament de la graella 0 2n Trimestre 1r ESO (Activitats 1-6) Sessió 1. Explicació de l'apadrinament i activitats anteriors a la lectura.

Sessió 2. Activitats durant la lectura.

Sessió 3. Activitats després de la lectura.

Sessió 4. Activitats de lectura compartida.

2n i 3r ESO (Activitat 7) Sessió 1. Explicació de l'apadrinament i recordatori de les activitats de l’any anterior.

Sessió 2. Activitats de lectura compartida.

239

2n i 3r Trimestre Tots (Activitat final) Durant el trimestre, preparació de l'activitat final: lectura dramatitzada. Es realitzarà en la darrera sessió d’apadrinament.

DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS PER A 1R ESO: Sessió 1. (Les activitats es realitzen per parelles) A. Explicació de l’apadrinament.

Expliquem a l’alumnat la finalitat de l’apadrinament i en què consistirà aquest, incloent també el calendari, les activitats que farem i com l’avaluarem. (Document: "Apadrinament lector 18-19") Podem passar també els vídeos introductoris 1 i 2 (Document: "Vídeos"). El primer vídeo ens mostra el valor de la lectura compartida amb els nens petits i ens dona una petita guia de cóm ferho; el segon vídeo és de caire artístic per a fomentar la lectura.

B. Activitats anteriors a la lectura.

Activitat 1. (Document: "Graella activitats 1-2") En parelles, anirem fent les següents tasques amb els contes que els hi hagin tocat i ho aniran recollint en una graella: • Formular preguntes sobre el títol i les il·lustracions de la portada.

• Formular preguntes que anticipin el contingut: Quin tipus de personatge creus que hi trobaràs?, què penses que hi passarà?...

Activitat 2.

Els alumnes expliquen el que han fet a la resta del grup, començant pel resum i acabant per una valoració del relat.

Sessió 2. (Les activitats es realitzen en parelles) C. Activitats durant la lectura.

Activitat 3. (Document: "Graella activitat 3") Pràctica de lectura comentada: relacionar il·lustracions i text, comentar els esdeveniments, anticipar què pot passar després, comentar les il·lustracions... Farem una mostra d'exemple i després, per parelles, ho aniran practicant.

Activitat 4. (Opcional) Els alumnes expliquen el que han fet a la resta del grup.

240

Sessió 3. (Les activitats es realitzen per parelles)

D. Activitats després de la lectura.

Activitat 5. (Document: "Graella activitat 5") Els alumnes contestaran les preguntes que apareixen a la graella i n'afegiran alguna més. Després exposaran la seva tasca a tota la classe. Les preguntes i respostes giren al voltant de què es pot fer en acabar la lectura.

Sessió 4. (Les activitats es realitzen en parelles) E. Activitats de lectura compartida.

Activitat 6.

Pràctica de les diferents possibilitats de lectura: compartida, del padrí i/o de l’apadrinat. Farem una mostra d'exemple i després, en parelles, ho aniran practicant (mentre un fa de padrí, un altre fa d'apadrinat). Amb els més petits, P5, recomanarem la lectura comentada per part del padrí. Amb els alumnes de 1r i 2n anirem mesclant els diferents tipus.

241

DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS PER A 2N I 3R ESO: Sessió 1. (Les activitats es realitzen per parelles) A.

Explicació de l’apadrinament.

Expliquem a l’alumnat la finalitat de l’apadrinament i en què consistirà aquest, incloent també el calendari, les activitats que farem i com l’avaluarem. (Document: "Apadrinament lector 18-19") (OPCIONAL) Podem passar també els vídeos introductoris 1 i 2 (Document: "Vídeos"). El primer vídeo ens mostra el valor de la lectura compartida amb els nens petits i ens dona una petita guia de cóm fer-ho; el segon vídeo és de caire artístic per a fomentar la lectura.

B.

Recordatori de les activitats realitzades l’any anterior.

Activitat 1. (Document: “Graella activitat 7”) Els alumnes per parelles trien un conte i en van comentant els diferents aspectes que hi trobin per omplir les graelles que els hi donarem.

Activitat 2. (Opcional) Els alumnes expliquen el que han fet a la resta del grup.

Sessió 2. (Les activitats es realitzen en parelles) C.

Activitats de lectura compartida.

Activitat 3.

Pràctica de les diferents possibilitats de lectura: compartida, del padrí i/o de l’apadrinat. Farem una mostra d'exemple i després, en parelles, ho aniran practicant (mentre un fa de padrí, un altre fa d'apadrinat). Amb els més petits, P5, recomanarem la lectura comentada per part del padrí. Amb els alumnes de 1r i 2n anirem mesclant els diferents tipus.

ACTIVITAT FINAL (1r, 2n i 3r d’ESO) Proposarem a tot el grup classe que desenvolupi una activitat dirigida als seus padrins per a l’acte de cloenda. Aquesta consistirà en la lectura dramatitzada d'alguns dels contes treballats.

242

ACTIVITATS 1-2 . ABANS DE LA LECTURA - Formuleu preguntes que anticipin la lectura i la facin més interessant a partir de la portada i les il·lustracions.

COMPONENTS DEL GRUP: Títol del llibre

Què significa el títol?

Il·lustració portada

Què hi ha dibuixat?

On viuen els...?

Personatges

Quins tipus de personatges creus que trobarem?

Desenvolupament de la història

Què penses que passarà?

Il·lustracions internes

Què representen? Quins personatges apareixen? Creus que aquest personatge es bo o dolent?

243

ACTIVITAT 3. DURANT LA LECTURA -Formuleu i contesteu preguntes que serveixin per anar comentant la lectura.

COMPONENTS DEL GRUP: Títol del llibre

Il·lustracions

T’agraden les il·lustracions? Comentem-les amb relació al relat.

Anticipem la història

Què penses que passarà ara?

Valorem història

i

relacionem

la Què et sembla la manera d’actuar de la protagonista?

T'ha passat quelcom semblant alguna vegada?

Has llegit o escoltat una història semblant?

244

ACTIVITAT 5. DESPRÉS DE LA LECTURA -Responeu aquestes preguntes que ens ajuden a treure més profit de la lectura i després afegiu-ne alguna més.

COMPONENTS DEL GRUP: T'ha agradat la lectura?

Explica per què.

Què t'ha agradat més o que menys?

Ha tingut un final esperat o inesperat?

Inventa’t un final diferent o una possible continuació de la història

Què n'opines de les il·lustracions? Ajuden a la lectura, són boniques, les trobes adients...?

Coneixies alguna història semblant? T'ha passat quelcom semblant o coneixes algú a qui li hagi passat?

245

ACTIVITAT 7.

1. ABANS DE LA LECTURA - Formuleu preguntes que anticipin la lectura i la facin més interessant a partir de la portada i les il·lustracions.

COMPONENTS DEL GRUP: Títol del llibre

Què significa el títol?

Il·lustració portada

Què hi ha dibuixat?

On viuen els...?

Personatges

Quins tipus de personatges creus que trobarem?

Desenvolupament de la història

Què penses que passarà?

Il·lustracions internes

Què representen? Quins personatges apareixen? Creus que aquest personatge es bo o dolent?

2. DURANT LA LECTURA -Formuleu i contesteu preguntes que serveixin per anar comentant la lectura.

COMPONENTS DEL GRUP: Il·lustracions

T’agraden les il·lustracions? Comentem-les amb relació al relat.

Anticipem la història

Què penses que passarà ara?

Valorem història

i

relacionem

la Què et sembla la manera d’actuar de la protagonista?

T'ha passat quelcom semblant alguna vegada?

246

Has llegit o escoltat una història semblant?

3. DESPRÉS DE LA LECTURA

- Responeu aquestes preguntes que ens ajuden a treure més profit de la lectura i després afegiu-ne alguna més.

COMPONENTS DEL GRUP: T'ha agradat la lectura?

Explica per què.

Què t'ha agradat més o que menys?

Ha tingut un final esperat o inesperat?

Inventa’t un final diferent o una possible continuació de la història

Què n'opines de les il·lustracions? Ajuden a la lectura, són boniques, les trobes adients...?

Coneixies alguna història semblant? T'ha passat quelcom semblant o coneixes algú a qui li hagi passat?

247

VÍDEOS YOUTUBE Vídeos introductorios Vídeo 1. La lectura compartida con niños: https://www.youtube.com/watch?v=odj_T9chDDk Vídeo 2. Corto para fomentar la lectura: https://www.youtube.com/watch?v=pf0teoZFpbs

Ejemplos actividad 11 (final) Vídeo 3. Ejemplo de cómo contar un cuento (Cuentacuentos) Pirata https://www.youtube.com/watch?v=H9eQww3CcJA Vídeo 4. Cómo crear y contar un cuento infantil con un desplegable: https://www.youtube.com/watch?v=h5oR8iPCV7A Vídeo 5. Cómo crear cuento con cartulinas (tipo marioneta) de Art atack: https://www.youtube.com/watch?v=pxMfZ5ZasfY Vídeo 6. Cómo hacer un Pop up: https://www.youtube.com/watch?v=U1EvDKWI948 Vídeo 7. Ejemplo de Power point cuento: https://www.youtube.com/watch?v=s9yJy3D17vU Vídeo 8. Ejemplo mezcla vídeo marionetas y narración de La cabra montesina: https://www.youtube.com/watch?v=eiG3hEzqt_A Vídeo 9. Ejemplo de narración con vídeo y muñequitos: https://www.youtube.com/watch?v=OOXIzbF41R0

Otros Vídeo 10. Aspectos a tener en cuenta cuando contamos cuentos: https://www.youtube.com/watch?v=vdbc8uHHZy0

248

Contracte d’apadrinament lector En/na ____________________. Es compromet a ser el padrí/na d’en/na _____________________, i a treballar la lectura del seu fillol/a i a ajudar-lo/la en tot allò que pugui.

Signatura i foto:

Fillol/a

Padrí/na

Acreditació de l’apadrinament lector En/Na ...................................................................................

Ha seguit satisfactòriament la sessió de preparació de l’Apadrinament Lector.

Aquest carnet l’acredita com a padrí.

Signatura director/a

249

PADRÍ:_______________________________________________________________

FILLOL_______________________________________________________________

250

Lectures realitzades: .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................... .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................

251

✓ Annex 2: Referents d’aula de comprensió lectora Cicle Mitjà

252

253

254

255

Cicle Superior

INFERENCIAL Quan les respostes NO estan al text: • Busco pistes.

• Descobreixo el que està amagat.

Exemple: “Una cama i un barret, que s’aguanta dret”

Un bolet INVESTIGA

256

LITERAL Quan les respostes SÍ estan al text: • Busco al text les respostes.

Exemple: “Va anar al bosc a buscar bolets” - Què va anar a buscar?

Bolets BUSCA

257

CRÍTICA Quan les respostes NO estan al text: • Busco el que jo sé.

• Ho relaciono amb la informació del text.

• Dono la meva opinió.

Exemple: “Anar a buscar bolets és una activitat molt popular a Catalunya. Això entra en conflicte amb alguns propietaris forestals, que veuen com entra molta gent a les seves terres.”

Què opines sobre això?

PENSA

Opinió personal Cicle Superior 258

ESO

INFERENCIAL Quan les respostes NO estan al text: • Busco pistes.

• Descobreixo el que està amagat.

Exemple: “Una cama i un barret, que s’aguanta dret”

Un bolet 259

LITERAL Quan les respostes SÍ estan al text: • Busco al text les respostes.

Exemple: “Va anar al bosc a buscar bolets” - Què va anar a buscar?

Bolets

260

CRÍTICA Quan les respostes NO estan al text: • Busco el que jo sé.

• Ho relaciono amb la informació del text.

• Dono la meva opinió.

Exemple: “Anar a buscar bolets és una activitat molt popular a Catalunya. Això entra en conflicte amb alguns propietaris forestals, que veuen com entra molta gent a les seves terres.”

Què opines sobre això?

Opinió personal 261

✓ Annex 3: Diferents moments de la lectura.

Són models extrets del Pla de Lectura de Centre Abans de llegir • Activa els teus coneixements previs • Defineix el teu objectiu de lectura • Anticipa de què va el text Durant la lectura • Pren decisions sobre les paraules que no entens • Recapitula cada paràgraf per fer-te una idea global • Aplica els recursos que creguis per comprendre el text • Formula les teues hipòtesis • Comprova les teues hipòtesis Després de llegir • Comprova el teu objectiu de lectura.

• Fes-te preguntes que et facin adonar si has entès o no el contingut del text.

• Reflexiona sobre quines dificultats has tingut per comprendre el text.

• Pensa en quines situacions de la teva vida et pot servir allò que has après en aquesta lectura.

262

✓ Annex 4: Bases d’orientació.

Què fem quan trobem una paraula que no coneixem?

TEXT

Paraules desconegudes

Paraules importants

Paraules amb significat deduïble

Paraules conegudes

Paraules poc importants

Paraules amb significat no deduïble

Paraules que volem conèixer

Continuar llegint Buscar una paraula coneguda de la mateixa família Buscar sinònims

Paraules que cal buscar al diccionari

Paraules que cal buscar al diccionari

Pensar en exemples

263

✓ Per fer un resum: Què he de fer

Estaria bé si...

1.- Llegir el text 1.1. Dedueixo o busco les paraules del text que no entenc.

1.2. Busco i apunto la paraula o grup de paraules que respon la pregunta: De què tracta aquest text?

1.3. Llegeixo els diferents paràgrafs i subratllo o escric al costat la idea principal, explicita o implícita.

2. Seleccionar i englobar les idees principals del text 2.1 Selecciono les idees més importants i les intento agrupar.

2.2. Busco paraules que puguin englobar conceptes diferents (alimentació, hàbitat, vegetals...)

2.3. Suprimeixo les repeticions i les informacions poc rellevants.

2.4. Organitzo les idees d’acord amb l’estructura interna del text.

3. Construir un nou text 3.1.

3.2.

3.3.

3.4.

És breu 3.2. Hi ha la selecció de les idees principals.

3.3. Les idees estan agrupades segons l’estructura interna del text.

3.4 Les idees estan expressades de forma personal.

264

✓ Annex 5: Pauta d’autoavaluació.

Si

No

De vegades

Abans de començar a llegir, em pregunto allò que no sé del tema En començar a llegir, intento relacionar tot allò que ja sé del tema amb allò que vaig llegint Quan em preparo per iniciar la lectura, penso en un pla adequat per comprendre-la.

Mentre llegeixo, em faig preguntes per comprovar que el tipus de lectura que faig és el correcte.

Mentre llegeixo, m’adono quines parts són les més importants del text.

Mentre llegeixo, faig una pausa per pensar si estic aconseguint el propòsit dela lectura.

A mesura que llegeixo, vaig recapitulant per construir el fil conductor del que llegeixo.

Durant la lectura, m’adono que tinc algunes dificultats per comprendre algunes parts del text Quan m’adono que hi ha alguna cosa que no comprenc, esbrino quina és la causa (...)

265

✓ Annex 6: Graelles de lectura segons el propòsit.

Llegir per obtenir una informació precisa Objectiu Buscar una dada interessant desestimant la informació que no interessa Tipus de lectura Selectiva i ràpida Estratègies − Coneixement i domini de l’ordre alfabètic, interpretació d’abreviatures i codis, agilitat en l’ús d’índex i sumaris − Coneixement de la navegació per Internet, ús de cercadors i paraules clau − Formulació d’hipòtesis − Confirmació o rebuig de les hipòtesis − Valoració de la informació obtinguda Activitats P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è ESO Passar llista Càrrecs Lectura de menús Lectura de circulars i notes informatives de l’escola Observació del temps Interpretació del temps (estació meteorològica) Ús del diccionari Ús d’enciclopèdies Interpretació de mapes i plànols Interpretació d’esquemes i gràfics Horaris de tren, cartellera de cinema o teatre, etc.

Llegir per seguir instruccions Objectiu Saber com es fa una cosa Tipus de lectura Intensiva o analítica Estratègies − Activació dels coneixements previs − Formulació de preguntes sobre el text − Control de la comprensió − Avaluació de la comprensió Activitats P3 P4 P5 1r 2n 3r Receptes de cuina Instruccions de jocs Instruccions del funcionament d’un electrodomèstic

4t

5è

6è

ESO

266

Instruccions per fer una activitat Interpretació d’enunciats d’exercicis Instruccions per realitzar un experiment Normatives (classe, biblioteca...)

Llegir per obtenir una informació de caràcter general Objectiu Saber de què tracta un text, fer-se una idea general del contingut per valorar si cal continuar llegint i/o aprofundir en el tema Tipus de lectura Extensiva Estratègies − Ús de diverses fonts d’informació. − Activació dels coneixements previs. − Formulació d’hipòtesis. − Formulació de preguntes sobre el text. − Recapitulació (aclarir dubtes). − Valoració de la informació obtinguda Activitats P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è ESO Lectures dels llibres de text Lectura de notícies de premsa Lectura de textos informatius (llibres de coneixements, revistes...)

Preparació de projectes Lectura de cartells, cartelleres i pantalles publicitàries Lectura de textos elaborats pels companys Interpretació per omplir formularis

Llegir per aprendre Objectiu Ampliar coneixements, adquirir nous coneixements Tipus de lectura Extensiva Estratègies − Formulació d’hipòtesis − Activació dels coneixements previs − Formulació de preguntes sobre el text − Recapitulació (aclarir dubtes) − Control de la comprensió − Identificació del tema i de la idea principal: subratllat de les idees

267

− −

principals, resums, mapes conceptuals, etc.

Elaboració de mapes conceptuals gegants i de dibuixos per facilitar la comprensió lectora i l’adquisició de vocabulari Valoració de la informació obtinguda i del coneixement adquirit

Activitats P3 Elaboració de projectes Lectura dels llibres de text per a l’estudi dels temes de les àrees Confecció de dossiers dels temes de cada àrea Preparació d’un tema per a fer una exposició Lectures prescriptives

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

ESO

Llegir per revisar un escrit propi Objectiu Revisar si el què s’ha escrit respon als objectius proposats Tipus de lectura Intensiva i crítica Estratègies − Anàlisi i aplicació de les característiques de cada tipologia textual (estructura, elements, vocabulari, etc) − Coneixement de les normes ortogràfiques que s’han d’aplicar corresponents a cada nivell − Valoració del resultat Activitats P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è ESO Llibreta de la assemblea Agenda personal Escriptura de notícies Escriptura de cartes Creació de textos (narratiu, descriptiu, poètic...)

Dictats Llegir per plaer Objectiu Tipus de lectura Estratègies

Passar-s’ho bé i gaudir de la lectura Extensiva i crítica −

− − −

Aplicació de criteris per fer la tria de lectures a partir dels interessos personals propis: formulació d’hipòtesis i activació dels coneixements previs.

Control de la comprensió.

Identificació del tema i de la idea principal.

Valoració de la lectura: opinió personal, compartir, recomanar...

268

Activitats P3 Lectura de llibres i revistes de ficció de lliure elecció Lectura de llibres i revistes de coneixements de lliure elecció Biblioteca d’aula Sessions a la biblioteca escolar

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

ESO

Llegir per practicar la lectura en veu alta Objectiu Llegir amb claredat, rapidesa, fluïdesa i correcció, respectant les normes de puntuació i amb l’entonació requerida perquè les persones que escolten entenguin el missatge.

Tipus de lectura Expressiva Estratègies − Preparació prèvia − − − −

Control de la comprensió Control de l’entonació, la veu i el ritme Valoració personal de la pròpia lectura Valoració per part de l’auditori P3 P4 P5 1r 2n 3r

Activitats Lectura d’escrits propis Lectura de textos (llibres de text) Lectura de notícies Lectura dels acords de les assemblees de classe i d’escola Recitació de poesies Lectura d’endevinalles, acudits, refranys, dites, etc.

Lectura de pregons (sermó i testament de Carnestoltes) Presentació d’actes

4t

5è

6è

ESO

X

Llegir per informar el que s’ha comprés Objectiu Llegir per respondre preguntes Tipus de lectura Intensiva i crítica Estratègies − Control de la comprensió − −

Elaboració de resums de les idees del text a mesura que es va llegint Avaluació de la comprensió (literal, interpretativa i reflexiva) P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è ESO problemes

Activitats Resolució de matemàtics Qüestionaris de les àrees de

269

Medi natural i social Realització de proves i controls de les diferents àrees Lectura d’enunciats d’exercicis Exposició de projectes realitzats

270

✓ Annex 7: Taules de registre per anotar prediccions.

LES MEVES PREDICCIONS Ho he encertat?

Penso que...

1. Perquè en alguns països la gent no menja prou?

La gent no menja prou...

Perquè el món està mal repartit i hi ha gent que té menys diners que una altra.

La gent no menja prou...

Perquè el fet d’estar-hi en guerra els fa encara més pobres.

La gent no menja prou...

Perquè els països rics no ajuden als pobres i de vegades se n’aprofiten dels seus recursos.

Treball en petit grup 2. Com se sap que la gent menja prou?

Se sap perquè...

3. N’hi ha prou amb menjar molt per estar ben alimentat?

Penso que...

Treball individual: Secrets d’una bona alimentació Per tenir una bona alimentació hauria de...

Per tenir una bona alimentació hauria de...

Per tenir una bona alimentació hauria de...

271

Nom i cognoms: ........................................................................... Data: ...............................

Aprenem a fer prediccions, aprenem a fer hipòtesis.

Títol del text: ..............................................................................................................................

Em faig una pregunta

Faig una predicció o hipòtesi

He encertat la meua predicció o hipòtesi Sí No No (escriu el El text que realment diu el encara no text) ho diu

Faig una predicció o hipòtesi

He encertat la meua predicció o hipòtesi Sí No No (escriu el El text que realment diu el encara no text) ho diu

Faig una predicció o hipòtesi

He encertat la meua predicció o hipòtesi Sí No No (escriu el El text que realment diu el encara no text) ho diu

De què pot anar aquesta història?

Em faig una pregunta

Qui deu ser el protagonista?

Em faig una pregunta

Què faran els seus pares?

Em faig una pregunta

Faig una predicció o hipòtesi

He encertat la meua predicció o hipòtesi Sí

No No (escriu el que realment diu el text)

El text encara no ho diu

272

Em faig una pregunta

Faig una predicció o hipòtesi

He encertat la meua predicció o hipòtesi Sí

Em faig una pregunta

Faig una predicció o hipòtesi

Faig una predicció o hipòtesi

El text encara no ho diu

He encertat la meua predicció o hipòtesi Sí

Em faig una pregunta

No No (escriu el que realment diu el text)

No No (escriu el que realment diu el text)

El text encara no ho diu

He encertat la meua predicció o hipòtesi Sí

No No (escriu el que realment diu el text)

El text encara no ho diu

273

✓ Annex 8: Graelles fases de lectura EI i CI (Saber llegir)

Graelles fases de lectura EI i CI (Saber llegir) CONFERÈNCIA 2. PROPOSTA A. ACTIVITAT 1

DISFRESSES DE CARNAVAL

FASES DE LECTURA

ADAPTACIÓ DE L’ACTIVITAT SEGONS LA FASE

ELEMENTS QUE AFAVOREIXEN EL PAS A L’ETAPA SEGÜENT

LOGOGRÀFICA Aparellar els noms amb la seva imatge: QUALITATIVA lleó, pallasso, fada, pirata, conill, cocodril.

ALFABÈTICA

Aparellar les bafarades amb el personatge que les pot dir:

274

Sóc el rei de la selva.

Porto una vareta màgica.

Faig riure a la gent.

Tinc un ull tapat.

Les meves orelles són

Sóc verd i molt ferotge.

molt llargues.

ORTOGRÀFICA Aparellar text amb imatge: - Per carnaval em posaré un barret pelut amb dues orelles, uns guants marrons i una cua molt llarga.

- Per carnaval em posaré un barret punxegut de

275

color rosa, un vestit llarg fins els peus i una vareta màgica.

- Per carnaval em posaré un barret de color negre amb una calavera, una camisa blava, un cinturó gran, unes botes i una espasa.

- Per carnaval em posaré una disfressa de color blanc amb unes orelles i uns peus molt grans i una cremallera.

- Per carnaval em posaré un barret de molts colors, un nas de color roig, uns pantalons grans de color taronja amb rodones blanques i unes sabates grans i roges.

- Per carnaval em posaré un barret de color verd amb dos ulls. Uns guants i unes sabates amb ungles i una cua

276

molt llarga tambĂŠ de color verd.

277

CONFERÈNCIA 2. PROPOSTA A. ACTIVITAT 1 EL TREBALL DEL NOM PROPI ADAPTACIÓ DE L’ACTIVITAT SEGONS LA FASE

FASES DE LECTURA Fase no diferenciada

•

•

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

En aquesta fase entraria tot el treball de rutines : -

ELEMENTS QUE AFAVOREIXEN EL PAS A L’ETAPA SEGÜENT La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

Encarregats.

Passar llista casa/ escola Qui es queda al menjador ?

Quin temps fa avui?

Lectura de la dita del mes .

Fase diferenciada o descriptiva

• • •

Donar cartronets de noms , números i dibuixos i fer una classificació.

Classificar noms llargs i noms curts .

Classificar noms segons tenen 1 cop / 2 cops/ 3 cops / ..

Fase logogràfica: quantitativa

• •

Classificar noms llargs i noms curts .

Classificar noms segons tenen 1 cop / 2 cops/ 3 cops / ..

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

Diferenciar entre noms, números i dibuixos.

Treballar molt el concepte llarg i curt amb els noms o qualsevol vocabulari .

Treballar per trencar significatsignificant : Objecte gran – paraula curta/ objecte petit-paraula gran. Pex

278

Patufet/ bou, ratolí/ lleó,...

Llegir paraules i frases acompanyades amb el dit. La tira fònica ha de coincidir amb el text.

Fase logogràfica: qualitativa

• • • • • •

Fase alfabètica

Fase ortogràfica

• • • • • • • • •

Joc dau- foto . D’entre un grup de sis noms buscar el que ens ha sortit al dau.

Joc de la casa ( cercle-foto) Cada cercle té una foto i el carter ha de posar el seu nom Joc de la casa amb les inicials . Cada cercle té una inicial i els alumnes s’han de posar dins del cercle que correspon a la seua inicial .

Joc dels trens . El maquinista té una inicial i ha de buscar els nens que el seu no comença per la inicial que porta . Ha d’enganxar-los i fer un tren.

Safates de confegir primer el seu nom i després els dels altres amb model i sense model.

Aparellar nom – foto : - 4 noms que comencin diferent - 2 noms que comencen diferent i 2 que comencen igual.

- 4 noms que comencin igual.

- El mateix però enlloc de 4 , sis noms - Anar ampliant 8 noms ,...

Del conjunt de noms de la classe triem els que comencin per A ,P ....

Fer quintos de noms de la classe i de la del costat.

Fer bingos de noms de la classe i de la del costat.

Treballar els cognoms .

Paraules amagades dins dels noms.

Paraules amagades dins dels cognoms.

Aparellar noms- cognoms.

Confegir els noms per síl·labes De les notícies de classe ( fotos on surten els xiquets/tes) que hem anat fent al llarg del curs , fer el joc d’aparellar foto- peu de foto .

Treballar molt els sons de les lletres.

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Treballar molt els sons de les lletres.

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Fer activitats per treballar la lectura global de paraules a cop d’ull .

Fer activitats per treballar la rapidesa i eficàcia lectora.

279

• • • • •

P-Ex : Foto dels panellets : Rosa, Raül i Carme estant fent panellets .

Maria , Pol i Núria estant fent la carta als Reis .

Fer rodolins amb els noms propis .

Recompondre els rodolins que hem fet amb els noms propis .

P Ex : Maria , Marieta , cara de rateta.

Recompondre un poema aprés.

Recompondre una cançó apresa.

Foto / Peu de foto . Aparellar.

Treballar la comprensió lectora.

280

CONFERÈNCIA 2. PROPOSTA A. ACTIVITAT 1

TREBALL TARGETES AMB NOMS I FOTOS D’ANIMALS ADAPTACIÓ DE L’ACTIVITAT SEGONS LA FASE

FASES DE LECTURA

Fase no diferenciada

Fase diferenciada o descriptiva

• El material utilitzat seran unes targetes amb imatges i noms d’animals.

L’activitat consistirà en classificar les targetes en dues capses segons si són dibuixos o paraules.

•

La mestra fa de model lector acompanyant amb el dit a mesura que es van llegint les paraules.

• • •

Fer una classificació de les targetes segons siguin paraules o dibuixos.

Classificar noms llargs i noms curts .

Picar noms segons tenen 1 cop / 2 cops/ 3 cops / ..

ELEMENTS QUE AFAVOREIXEN EL PAS A L’ETAPA SEGÜENT

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

Diferenciar entre noms i dibuixos.

Fase logogràfica:

•

Classificar les targetes segons el nom dels animals sigui llarg o curt.

Treballar molt el concepte llarg i curt amb els noms o qualsevol vocabulari

281

quantitativa

•

Classificar noms dels animals segons tinguin 1 cop / 2 cops/ 3 cops / ..

.

Treballar per trencar significatsignificant : Objecte gran – paraula curta/ objecte petit-paraula gran.

Peix Patufet/ bou, ratolí/ lleó,...

Llegir paraules i frases acompanyades amb el dit. La tira fònica ha de coincidir amb el text.

Fase logogràfica: qualitativa

• • • • •

Activitat en petit grup: aparellar la foto de l’animal amb el seu nom.

Classificar les targetes segons la seva inicial. Les inicials estan distribuïdes per l’aula i s’han d’anar enganxant les targetes amb el vocabulari escrit.

Joc “la caixa de la lletra...”: classificar les fotos segons un so predeterminat /a/ /e/ /i/...

Confegir el nom dels animals seguint el model o sense.

•

Joc “atrapa mosques”: distribuir al terra les targetes amb els noms dels animals. Un nen/a s’encarrega d’anar dient el vocabulari a atrapar amb el suport de les targetes amb les fotos dels animals. Els altres nens/s han de picar amb una paleta de mosques el nom que han sentit. Qui atrapa primer la paraula se l’enduu.

Paraules amagades dins dels noms dels animals.

• •

Fer rodolins amb els noms dels animals que rimen.

Escollir dos animals i inventar una frase.

Fase alfabètica

Treballar molt els sons de les lletres.

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Treballar molt els sons de les lletres.

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Fer activitats per treballar la lectura global de paraules a cop d’ull .

Fer activitats per treballar la rapidesa i eficàcia lectora.

Treballar la comprensió lectora.

282

Fase ortogràfica

CONFERÈNCIA 2. PROPOSTA A. ACTIVITAT 1

EL TREBALL DE POEMES: MARIETA, VOLA, VOLA ADAPTACIÓ DE L’ACTIVITAT SEGONS LA FASE

FASES DE LECTURA

•

•

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit .

D’aquesta forma els esta donant la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

En aquesta fase entrarien activitats tipus: - Encerclar el títol - Encerclar la paraula marieta - Acompanyar cada vers d’una imatge significativa.

• • •

Buscar paraules llargues i curtes.

Classificar segons tenen 1 cop / 2 cops/ 3 cops / ..

Localitzar les paraules plenes.

Fase no diferenciada

Fase diferenciada o descriptiva

ELEMENTS QUE AFAVOREIXEN EL PAS A L’ETAPA SEGÜENT

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura

283

sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

Diferenciar entre noms, números i dibuixos.

Fase logogràfica: quantitativa

• •

Classificar noms llargs i noms curts .

Classificar noms segons tenen 1 cop / 2 cops/ 3 cops / ..

Treballar molt el concepte llarg i curt amb els noms o qualsevol vocabulari .

Treballar per trencar significatsignificant : Objecte gran – paraula curta/ objecte petit-paraula gran. Pex Patufet/ bou, ratolí/ lleó,...

Llegir paraules i frases acompanyades amb el dit. La tira fònica ha de coincidir amb el text.

Fase logogràfica: qualitativa

Fase alfabètica

• • •

• •

Aparellar paraula –imatge : Buscar paraules que rimen.

Relacionar els versos del poema amb diferents tipus de lletra: pal, lligada, impremta.

Buscar paraules amagades Confegir paraules del poema per síl·labes

Treballar molt els sons de les lletres.

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Treballar molt els sons de les lletres.

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Fer activitats per treballar la lectura

284

global de paraules a cop d’ull .

Fase ortogràfica

• •

Confegir el poema per versos Preguntes orals sobre el contingut del poema

Fer activitats per treballar la rapidesa i eficàcia lectora.

Treballar la comprensió lectora.

CONFERÈNCIA 2. PROPOSTA A. ACTIVITAT 1

TREBALL DELS TÍTOLS DELS CONTES ADAPTACIÓ DE L’ACTIVITAT SEGONS LA FASE

FASES DE LECTURA

Fase no diferenciada

• • •

Abans d´explicar el conte, posem el títol a la pissarra acompanyat d´una imatge representativa.

Resseguim les diferents paraules amb el dit fent la lectura del títol.

Al treballar qualsevol conte, sempre jugarem amb dos paraules significatives ,una serà la del personatge principal, que a més la trobarem al títol, l´altra podrà ser d´un altre personatge o d´un element rellevant del conte. Activitats amb les dos paraules triades: -

ELEMENTS QUE AFAVOREIXEN EL PAS A L’ETAPA SEGÜENT La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

Reconèixer pel so i per la grafia, la primera lletra del personatge del conte ex. Patufet i encerclar-la.

Buscar quin xiquet/a de la classe té la mateixa lletra, fixant-se amb el so.

285

-

-

Fase diferenciada o descriptiva

• • • •

Buscar la lletra als referents que tenim a la classe.

Observar si el nom del personatge és llarg o curt, tot comparant-lo amb l´altra paraula del conte que hem triat Ex: Patufet i bou Comptar quantes lletres té una paraula i l´altra.

Busquem més lletres conegudes dins del nom del personatge.

Joc de memori amb paraula i imatge, per treballar la paraula globalment.

Fer hipòtesi: aquí hi pot dir PATUFET? Per què?

Confegir el nom del personatge.

Joc de memori.

Treure una lletra del nom i endevinar-la.

La mestra durant aquesta fase ha de fer de model lector i totes les lectures que fa les ha d’acompanyar sempre guiant amb el dit . D’aquesta forma els esta donat la informació que la lectura sempre serà d’esquerra a dreta i també els ajuda a diferenciar text d’imatges .

Diferenciar entre noms, números i dibuixos.

Fase logogràfica: quantitativa

• • • • •

Comptar el número de cops de les paraules treballades.

Comptar el número de lletres.

Classificar noms llargs i noms curts .

Classificar noms segons tenen 1 cop / 2 cops/ 3 cops / ..

Comptar el número de paraules que té el títol.

Treballar molt el concepte llarg i curt amb les paraules triades o qualsevol vocabulari .

Treballar per trencar significatsignificant : Objecte gran – paraula curta/ objecte petit-paraula gran. Per ex Patufet/ bou, ratolí/ lleó,...

Llegir paraules i frases acompanyades amb el dit. La tira fònica ha de coincidir amb el text.

Fase logogràfica:

•

Relacionar diferents títols de contes treballats amb la seva imatge referent.

Treballar molt els sons de les lletres.

286

qualitativa

• • • •

Fase alfabètica

• • • • • •

Fase ortogràfica

• • •

A partir dels noms treballats, buscar més noms que comencin per la mateixa lletra (capitana).

Joc del dau: - amb els noms i buscar les imatges -amb les imatges i buscar els noms Aparellar el vocabulari que surt al conte amb la seva imatge.

Confegir els noms treballats del conte sense model o amb model si s´escau.

Relacionar frase –imatge amb els títols dels contes.

Fer bingos de noms dels personatges dels contes treballats.

Confegir la frase-títol ordenant les paraules.

A partir d´un conte elaborat per la mestra, relacionar frases amb imatges d´aquell conte (narració del conte).

Paraules amagades dins dels noms dels personatges.

Confegir les paraules per síl·labes Fer rodolins amb els noms dels personatges dels contes.

Recompondre els rodolins que hem fet amb els noms dels personatges dels contes.

Classificar les paraules dels títols dels contes .les que tenen sentit i les que no ( articles, noms, adjectius..)

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Treballar molt els sons de les lletres.

Discriminació auditiva i visual.

Treball de monosíl·labs.

Fer activitats per treballar la lectura global de paraules a cop d’ull .

Fer activitats per treballar la rapidesa i eficàcia lectora.

Treballar la comprensió lectora.

287

✓ Annex 9: Referents d’aula d’estratègies lectores Referent d’aula de “Fer prediccions”

288

Referent d’aula de “Fer connexions” (Primària)

289

Referent d’aula de “Fer connexions” (Secundària)

290

Referent d’aula de “Resumir” (Cicle Inicial)

291

Referent d’aula de “Resumir” (Cicle Mitjà)

292

Referent d’aula de “Resumir” (Cicle Superior)

293

Referent d’aula de “Resumir” (Secundària)

294

Referent d’aula de “Fer-se preguntes”

295

296

7.2-En document adjunt:

*A més a més, al moodle del centre podrem trobar la següent documentació per tal d’ampliar els nostres coneixements en relació al treball de la lectura al centre.

▪

Activitats per treballar les estratègies de comprensió lectora a l’educació infantil i a CI de Primària:

En aquest dossier es presenten materials i activitats diversos que podem portar a la pràctica amb els alumnes de EI i CI per tal que es comencin a adonar de les estratègies de comprensió lectora.

Les estratègies de comprensió lectora que aquí es desenvolupen són:

▪

Formular hipòtesis i comprovar-les.

Fer inferències.

Fer connexions.

Resumir i/o recapitular.

Escolta estructurada a Educació Infantil i Cicle Inicial:

L’escolta estructurada és un tipus de lectura que permet treballar les estratègies de comprensió sense la necessitat que l’alumne descodifiqui. El docent llegeix un text en veu alta i es va aturant per proposar-los de fer hipòtesis i inferències, per demanar que els alumnes facin recapitulacions, per fer-los preguntes de tipologia diversa.

Amb aquest tipus d’activitats els alumnes poden accedir a textos que estan per sobre del seu nivell de lectura, es poden centrar en la comprensió del text i aprofundir en l’ús de les estratègies.

I.Solé (1992) considera que és possible i desitjable treballar les estratègies implicades en la lectura des de molt abans que els alumnes dominin el codi, de manera oral i col·lectiva, amb narracions, llegendes, experiències viscudes i temes relacionats amb l’entorn proper al grup-classe.

▪

Activitats autònomes de comprensió lectora:

En aquest document es presenten un conjunt d’activitats que els alumnes poden fer de forma autònoma, és a dir, aplicant els procediments que ja han adquirit. Estem parlant, doncs, d’activitats de comprensió senzilles que prenen com a unitat de comprensió la paraula, la frase o textos molt curts. S’ha de tenir en compte que el treball de comprensió que fan els alumnes amb aquestes activitats no supleix en cap moment el treball de comprensió lectora de textos més complexos.

Aquestes activitats faciliten l’entrenament de processos o habilitats lectores de baix nivell: descodificació, accés al significat de paraules i frases...

297

▪

Fer i comprovar hipòtesis:

Es tracta d’un Power Point que pretén formar-nos al voltant de l’estratègia de “fer prediccions”. Ens defineix aquesta estratègia, fent incidència en la seva importància en la comprensió de textos de diferents tipus. Aquí també hi trobarem un referent d’aula que serà el suport que haurà de tenir l’alumnat per dur a terme aquesta estratègia correctament i que, per tant, els serveixi per millorar la seva comprensió lectora.

▪

Fer connexions:

Aquest document es presenta en format Power Point on s’exposa l’estratègia de lectura de “Fer connexions”. Ens permet reflexionar sobre l’activació de coneixements previs per a la construcció de coneixements des de l’àrea i sobre els diferents àmbits on es poden establir connexions, amb la finalitat que l’alumnat tingui una comprensió més àmplia i més significativa del text.

▪

El taller de lectura:

El taller de lectura és una proposta metodològica per ensenyar explícitament les estratègies de comprensió lectora.

Aquest power point donarà resposta a les següents preguntes:

▪

Com s’organitza un taller de lectura des de la perspectiva de l’alumne?

Com gestiona el temps dedicat a la comprensió lectora un mestre/-a o un professor/-a?

Què comporta planificar el taller de lectura?

L’adquisició de vocabulari: estratègies i organitzadors:

Aquest dossier tracta de com s’adquireix el lèxic i quin paper juga la lectura en aquesta adquisició.

Es planteja quina és la didàctica general per a l’ensenyament del lèxic, sense entrar en l’especificat de cada disciplina. Sí que s’aprofundeix, però, en l’adquisició del lèxic des del procés lector.

Una de les respostes més habituals en el professorat respecte la pregunta de quin és el motiu pel qual l’alumnat no comprèn bé els textos, acostuma a ser per la manca de vocabulari en l’alumnat.

No hi ha dubte que un alumne amb un bon repertori lingüístic té d’entrada un avantatge a l’hora de llegir i comprendre un text. És per això que aquest document pretén oferir recursos al professorat perquè amb el treball del vocabulari es pugui millorar la comprensió dels textos.

▪

Estratègies de lectura: “Fer connexions”

Es tracta d’un document en pdf en que a partir d’una introducció sobre les estratègies lectores i el seu paper en la comprensió lectora del nostre alumnat, ens ofereix una visió ampla del que significa l’estratègia de “fer connexions” donant-nos una bona base teòrica i pràctica per tal que puguem dur-ho a terme a les nostres aules.

298

▪

Estratègia: “Fer-se preguntes”

Aquest document es presenta en forma de Power Point i ens dóna eienes per fer-nos preguntes quan el text ens provoca un desequilibri cognitiu.

Fer-se preguntes quan llegim és una activitat autònoma i espontània, que té com a objectiu regular el procés lector i fer-lo més eficaç.

Dur a terme aquesta estratègia abans i durant una lectura estimula processos superiors de comprensió i per tant permet assolir una comprensió profunda del text . Quan un lector fa preguntes pertinents sobre el text, està fent ús del seu coneixement previ sobre el tema -i per tant pren consciència de què sap i què no sap- i es planteja objectius de lectura, que donen sentit a l’acte de llegir.

Si les preguntes es comparteixen a l’aula són un bon indicador que permet que el docent sàpiga quin és el punt de partida dels alumnes i pugui ajustar la seva intervenció.

▪

Llegir per aprendre. El resum:

Es tracta d’un Power Point on es presenta l’estratègia de resumir i valora la seva contribució a l’aprenentatge de l’àrea. Es reflexiona també sobre quines característiques tenen les activitats híbrides i quines condicions han de tenir perquè generin aprenentatge.

Amb aquesta estratègia:

▪

-

Reflexionarem sobre la informació que obtenim del text, identificant-la, retenint-la i organitzant-la.

-

Ens concentrarem en la idea principal i eliminarem la informació secundària.

-

Facilitarem la transmissió del coneixement.

Estratègies de lectura: “Resumir”

A l’igual que el document en pdf de “fer connexions”, es tracta d’un document en que a partir d’una introducció sobre les estratègies lectores i el seu paper en la comprensió lectora del nostre alumnat, ens ofereix una visió ampla del que significa l’estratègia de “resumir” donant-nos una bona base teòrica i pràctica per tal que puguem dur-ho a terme a les nostres aules.

▪

La lectura guiada (Secundària):

L’objectiu d’aquest dossier és aportar elements que ens permetin revisar les pràctiques que ja es fan a l’aula i tenir en compte els aspectes necessaris per treure’n el màxim profit, en totes les matèries, de les sessions d’aquest tipus de lectura.

En el dossier es troben exemples de lectura guiada per a diferents matèries d’aprenentatge de la secundària obligatòria.

299

La lectura guiada és una bona eina per ajudar l’alumne a desenvolupar la competència lectora i a construir coneixements des de totes les àrees d’aprenentatge.

▪

Bastides de suport:

L’acció d’ensenyar inclou proporcionar un conjunt d’ajudes a l’alumne per potenciar el procés d’aprenentatge que seguirà. Aquestes ajudes s’anomenen “bastides de suport” i tenen unes característiques concretes, que es descriuran en la primera part d’aquest dossier.

En la segona part del dossier veurem com es concreten les bastides de suport en l’ensenyament de la lectura, tenint en compte els tres àmbits que s’han descrit en el programa del Departament d’Ensenyament l’Impuls a la Lectura (ILEC): “Saber llegir”, “Llegir per aprendre i “Gust per llegir”.

▪

A l’aula fem de tot:

Mitjançant aquest document trobarem informació sobre el paper de la lectura a les diferents àrees curriculars, les tasques híbrides i l’estratègia de resumir.

Se’ns mostra un esquema sobre les pràctiques lectores a l’aula ordenades segons la freqüència en què s’utilitzen.

A continuació, aporta informació sobre les tasques híbrides i els seus beneficis. Són aquelles tasques en les quals la lectura és una font textual per produir un text propi amb un objectiu comunicatiu.

Finalment, s’exposen les característiques més importants dels resums i el procés mitjançant el qual s’han de dur a terme, amb exemples pràctics que ens ajudaran a formarnos en aquesta estratègia lectora.

300

8. BIBLIOGRAFIA Pla de lectura de centre (document de referència editat pel Departament d’Ensenyament) Biblioteca escolar Materials ILEC

9.RECURSOS Web del Departament BDR (Banc de recursos elaborat per diversos CRPs de Catalunya) Aprenentatge inicial de la lectura L’impuls de la lectura

301