Projecte lingüístic (en revisió)

PROJECTE LINGÜÍSTIC 2018-19 (En revisió)

ÍNDEX 1 . Introducció 1.1 Presentació del document

pàg. 3

2. Context sociolingüístic 2.1 Alumnat 2.2 Entorn 2.3 Claustre professorat 2.4 Personal no docent

pàg. 5 pàg. 5 pàg. 6 pàg. 6

3. Tractament de les llengües 3.1 El català , llengua vehicular i d’aprenentatge pàg. 7 3.1.1 La llengua vehicle de comunicació i convivència pàg. 7 3.1.2 L’aprenentatge / ensenyament de la llengua catalana pàg. 7 3.1.2.1 Alumnat nouvingut pàg. 8 3.1.3 Promoció de la llengua catalana pàg. 9 3.2 La llengua castellana pàg. 9 3.2.1 Alumnat nouvingut pàg. 9 3.3 Altres llengües curriculars pàg. 10 3.3.1 Llengua estrangera (Anglès) pàg. 10 3.3.1.1 Projecte plurilingüe / AICLE pàg. 10 3.3.2 Llengua estrangera (Francès) pàg. 14 3.4 Altres llengües d’origen no curriculars pàg. 14 3.5 Acords sobre l’aprenentatge de les llengües pàg. 15 3.5.1 Coordinacions i formacions pàg. 16 3.6 Organització i gestió pàg. 18 3.7 Recull d’activitats de promoció de la llengua pàg. 20

1.Introducció 1.1 PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT: El PCL s’ha d’entendre com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que hi ha en un centre educatiu. El PCL forma part del PEC i ha de tenir present tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre i ha de definir-se en aquests grans temes: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i gestió que tinguin repercussions lingüístiques.

Els principis expressats en el PCL s’han de desenvolupar en la resta de documents de gestió del Centre i s’ha de concretar en el Pla Anual.

L’actual projecte lingüístic de l’I-E Daniel Mangrané (en procés de revisió durant el curs actual) recull els aspectes relatius a l’ensenyament i l’ús de les llengües al Centre.

El tractament específic de cadascuna estarà seqüenciat en les Unitats Didàctiques.

El nostre projecte s’ha anat configurant de forma progressiva tenint com a base els següents documents normatius: ● Llei 1/1998 de 7 de gener de Política Lingüística ● Estatut d’Autonomia (Llei orgànica 6/2006) ● Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària. ● Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior. ● Llei 2/2006, de 3 de maig. Llei Orgànica d’Educació (LOE). ● Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC). ● Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

L’actual projecte ha estat revisat i actualitzat en base a: ● Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària.

● Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. ● Ordre EDU/221/2007 de 29 de juny per la qual s’estableixen els principis generals que s’han de tenir en compte per l’aplicació del Decret anterior.

2. Context sociolingüístic 2.1. Alumnat

El nostre alumnat procedeix majoritàriament de famílies catalano-parlants, per tant, el català és la llengua d’ús habitual per relacionar-se fora de l’àmbit escolar.

Cal destacar que a nivell escolar és el 100% dels xiquets i xiquetes que usen gairebé sempre la llengua catalana en les seves relacions.

2.2. Entorn Jesús és una E.M.D. adscrita al municipi de Tortosa amb una població de 3750 habitants Està situat a dos quilòmetres al N.E. de Tortosa essent una Entitat Municipal Descentralitzada d’aquesta, té una extensió de 16,36 Km2. La seva altitud sobre el nivell del mar és de 7m.

Comunicacions: Es comunica principalment per la carretera N-230 ( actual eix de l’Ebre), així com també per la carretera Tortosa -Aldea a la N-340 o a la A-7.

Hi ha un servei d’autobusos diari de 8 a 21 hores que comunica amb Tortosa i Roquetes.

La línia d’autobusos Tortosa-Saragossa, té una parada al nostre municipi.

L’I-E Daniel Mangrané es troba ubicat a l’EMD de Jesús , a la comarca del Baix Ebre.

Podem dir que la major part de l’alumnat és autòcton i catalanoparlant encara que cada curs va en augment l’alumnat nouvingut que ja supera el 20 %, majoritàriament són d’origen magrebí encara que també n’hi ha de sud-americans i romanesos.

L’entorn sociolingüístic

és majoritàriament catalano-parlant, llevat de les

famílies no catalanes nouvingudes que en el seu àmbit utilitzen les seves llengües maternes.

Les famílies nouvingudes de parla no catalana tenen possibilitat d’usar la llengua catalana també fora del centre educatiu.

2.3 Claustre de Professorat Pel que fa referència a la situació lingüística del Professorat adscrit a l’I.E Daniel Mangrané, la totalitat del personal docent té l’acreditació acadèmica corresponent per a impartir classes en català i de llengua catalana.

La majoria del professorat del Centre ens expressem, tant oralment com per escrit en la llengua catalana, amb l’alumnat, i les famílies i entre nosaltres .

2.4 Personal no Docent Referent al personal no docent del centre, la majoria és de parla catalana, llengua en la qual s’expressa normalment.

3. Tractament de les llengües 3.1 La llengua catalana, llengua vehicular d’aprenentatge 3.1.1 La llengua vehicle de comunicació i convivència El Centre fa de la llengua catalana el vehicle d’expressió normal/habitual, tant en les activitats internes, incloent-hi tant les de caràcter administratiu, com les de projecció externa: ● En les reunions i els actes de la vida del Centre els assistents poden expressar-se en la llengua oficial que desitgen sense que el seu ús pugui suposar cap mena de discriminació. ● En les activitats de projecció externa, s’utilitza el català a fi de fer present la llengua catalana a totes les manifestacions culturals i públiques. ● El Centre empra el català en les seves relacions mútues i internes amb l’Administració Educativa de Catalunya: amb els altres centres d’àmbit català, així com les que mantingui amb les Administracions territorials i locals catalanes i amb les altres entitats públiques dependents de la Generalitat. ● Les actuacions administratives de règim interior com són: actes, comunicats diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, etc..., es redacten en català. ● Els avisos al públic que s’insereixen al web del centre i als diferents mitjans i xarxes digitals es fan en llengua catalana.

3.1.2 L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l’ensenyament.

El Centre l’utilitza normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’educació infantil, de l’educació primària, de l’educació secundària obligatòria i de l’educació especial.

En qualsevol cas es respecten els drets lingüístics de l’alumnat, d’acord amb la legislació vigent.

L’aprenentatge de la lecto-escriptura es fa en llengua catalana.

A totes les àrees o assignatures que s’imparteixen s’empra el català en les activitats orals i escrites: l’exposició del professorat, el material didàctic o llibres de text, els exercicis i l’avaluació de l’alumnat. (excepte les matèries de castellà, anglès i francès).

La llengua a la qual fem la traducció directa de la llengua estrangera, és el català i el castellà (quan els alumnes són castellanoparlants). En cas de necessitar com a llibre de consulta el diccionari, aquest és Anglès/Català, Anglès/Castellà i Francès/Català, Francès/Castellà.

Paral·lelament a l’ús i l’aprenentatge del català normatiu, es potencia el lèxic propi de la nostra variant.

3.1.2.1 Alumnat nouvingut L’alumnat nouvingut de parla no catalana anirà a l’Aula d’Acollida (en cas de haver-hi) per tal de rebre un ensenyament intensiu de la llengua catalana en les quatre vessants fonamentals de l’aprenentatge de la llengua: comprensió oral, expressió oral, comprensió escrita i expressió escrita; a mesura que van adquirint competència lingüística, sobretot a nivell de comprensió oral, van disminuint les hores d’atenció a l’aula d’acollida per augmentar les de l’aula ordinària (sempre tenint presents els seus Plans Individuals).

En cas de no haver-hi aula d’acollida, l’alumnat nouvingut serà atès a l’aula ordinària amb un Pla Individual i es prendran les mesures de suport oportunes.

L’alumnat de parla no catalana que ja no es considera nouvingut i que encara no ha assolit un domini de la competència lingüística són atesos a l’aula ordinària amb un Pla Individual.

Les programacions d’aula, per tal de treballar la inclusió escolar, es realitzaran atenent a la diversitat de l’alumnat.

3.1.3 Promoció de la llengua catalana A nivell de promoció de la llengua, tant des de l’AMPA com des del centre es fan activitats que tracten d’aconseguir aquesta amb un treball vinculat a les propostes curriculars que es fan des de cada matèria. Aquestes s’especifiquen més endavant.

3.2. La llengua castellana Educació Infantil: Als nivells de parvulari, el castellà s’empra només a nivell oral en cançons, nadales, etc... i no de manera sistemàtica.

Educació Primària: Durant tota l’etapa, les dues llengües oficials a Catalunya es configuren dintre de l’àmbit lingüístic i es coordinen a fi d'evitar repeticions i afavorir la transferència d'aprenentatges entre elles.

Educació Secundària Obligatòria: Els nois i les noies, en acabar l’etapa, a més de dominar el català, llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge, també han de dominar el castellà.

La presentació unitària del currículum de llengua catalana i castellana afavoreix el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural.

Donat que els continguts curriculars són gairebé idèntics, es realitzarà de manera coordinada, entre totes les matèries de l’àmbit lingüístic, la programació per tal de desenvolupar-lo.

3.2.1 Alumnat nouvingut: En els cas

que hi hagi l’alumnat nouvingut de procedència no

castellanoparlant, s’introdueix la llengua castellana dins del seu currículum a partir del segon any d’estada al nostre centre, sempre que això sigui possible. L’equip docent, en funció de la procedència i les característiques de l’alumne/a valorarà el temps d’aplicació d’aquesta mesura.

Si l’alumne és de procedència castellana cursarà des del primer dia aquesta àrea.

3.3 Altres llengües curriculars

3.3.1 Llengua estrangera (Anglès) L’anglès, com a primera Llengua estrangera de l’I-E Daniel Mangrané, va començar al Cicle Inicial el curs 1999/2000 al 2n nivell, i el curs 2000/2001 al 1r nivell, com un Projecte d’Innovació “Introducció de la llengua estrangera al cicle inicial i educació infantil (P5).” Actualment, durant el curs 2018-19, ja s’ha iniciat a Educació Infantil.

Educació infantil: L’inici de la Llengua estrangera a Educació Infantil permet establir unes bases sòlides des del punt de vista auditiu i fonètic en una edat en què es té més plasticitat perceptiva, una gran capacitat de comunicar-se sense inhibicions i un gran interès i motivació per descobrir i aprendre noves formes d’expressió, tant verbals com no verbals. Com abans s'inicia aquesta, més seguretat es tindrà a l’hora de produir missatges orals.

Cicle Inicial: A Cicle Inicial es treballa bàsicament la comprensió i expressió orals, ja que els nens i nenes d’aquesta edat no fa gaire han començat a llegir i escriure en la seua llengua però també i de manera progressiva comencen a treballar l’escriptura de paraules i frases per a familiaritzar-se amb l’expressió escrita anglesa adonant-se que les grafies no es corresponen als sons tal i com passa quan escriuen amb la seua llengua. La lectura i l’escriptura es comença a treballar més sistemàticament al 2n nivell del cicle.

Pel que fa als continguts, partim del principi que la llengua s’aprèn usant-la, i per tant, la classe no serà un lloc de reflexió sobre les formes de la llengua, sinó

sobretot en aquesta franja d’edat, un espai d’ús creatiu, mitjançant activitats comunicatives molt variades.

Cicle Mitjà: Al Cicle Mitjà es continua la mateixa didàctica activa i motivadora, i es comença el treball escrit d’una manera elemental, malgrat que es dóna igualment prioritat a l’ús oral de la llengua, a la comprensió i a tots aquells aspectes que comporten un aprenentatge global.

A partir de cicle mitjà, l’alumnat nouvingut de parla no anglesa es van introduint progressivament en aquesta llengua, seguint el mateix procés que amb la llengua catalana i tenint present allò que diu el seu Pla Individual Intensiu. (Valorar passar-lo a un apartat exclusiu de alumnat nouvingut).

Cicle superior: Al Cicle Superior hi ha una aproximació més pràctica pel que fa a l’expressió escrita (petites descripcions, redaccions, textos...) essent aquest el canvi més substancial tot i que també es continua donant prioritat a l’ús de la llengua oral.

També sense treballar-ho sistemàticament, hi comença una aproximació a qüestions gramaticals elementals.

Educació Secundària Obligatòria: Els nois i les noies, en acabar l’etapa, han de conèixer una o dues llengües estrangeres per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i intercultural.

Per tal d’afavorir la competència plurilingüe i intercultural, com ja s’ha comentat anteriorment, cal la necessària coordinació de les propostes de totes les llengües ensenyades a l’aula, i la priorització de les propostes derivades del diferent estatus que té cada llengua i el domini de partida que en tenen les noies i els nois.

Per això hi ha una coordinació entre els diferents àmbits lingüístics i de llengües estrangeres.

Per tal de fomentar la utilització d’aquesta llengua estrangera en contextos reals, es realitzen diversos projectes eTwinning entre diferents països, on l’alumnat desenvolupa la seva competència comunicativa i plurilingüe.

TEMPORALITZACIÓ A Educació Infantil, els alumnes fan 1h d’anglès a la setmana i es fan activitats orals basades en cançons infantils per a que es vagin acostumant a la fonètica anglesa.

Al C. Inicial, donat que l’alumnat de 6-8 anys tan sols pot centrar l’atenció durant períodes de temps curts, la normativa vigent estableix un mínim d’una hora, en el nostre centre es fan 2 sessions setmanals de 45 minuts.

Al C. Mitjà i Superior, la normativa vigent assenyala un mínim d’hora i mitja, en el nostre centre es fan 2 hores 30 minuts setmanals distribuïdes en varies sessions.

A més, des de 4t de primària, l’alumnat està immers en la llengua anglesa una hora més setmanal, amb el treball realitzat dins de la matèria de medi en anglès.

A l’ESO, la normativa estableix tres hores setmanals de la primera llengua estrangera. Per tant, cada curs tindrà 3h d’aquesta llengua i 4h a segon d’ESO.

3.3.1.1. PROJECTE PLURILINGÜE/ AICLE

L'objectiu del projecte és crear uns parlants plurilingües competents i preparats per a les necessitats de la nostra societat actual ensenyant una matèria curricular, en aquest cas una part, fent servir únicament i exclusivament la llengua anglesa com a llengua vehicular, comunicativa i d'aprenentatge. Com a resultat, es treballarà part del currículum de diverses matèries en llengua estrangera, seguint la metodologia AICLE.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA Durant aquest curs 2018-19, s’està fent el medi en anglès a partir de Cicle Mitjà (Quart, Cinquè i Sisè de Primària). Es fa tota una unitat en anglès per trimestre seguint aquesta metodologia.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA Durant aquest curs 2018-19, es faran les ciències de 1r d’ESO en anglès, concretament, quan el grup està desdoblat fent les pràctiques de laboratori. També, depenent del perfil del professorat, es podrà seguir aquesta metodologia a altres matèries.

ANGLÈS I ASSIGNATURES CLIL GRUP 4t Prim A 4t Prim B

TIPUS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

HORES 1

DESDOBLAMENT

ÀREA/ ASSIGNATURA MEDI / ANG ANG / MEDI

5è Prim A

1

DESDOBLAMENT

2 5è Prim B

1

ANG / MEDI DESDOBLAMENT

2 6è Prim B

1

MEDI / ANG

MEDI / ANG ANG / MEDI

DESDOBLAMENT

2

MEDI / ANG ANG / MEDI

1 ESO A

1

DESDOBLAMENT

C. NATURALS

1 ESO B

1

DESDOBLAMENT

C. NATURALS

2 ESO A

-

-

-

2 ESO B

-

-

-

3 ESO A

-

-

-

3 ESO B

-

-

-

4 ESO A

1

SUPORT CLIL

BIO I GEO ANG I FR

4 ESO B

1

SUPORT CLIL

BIO I GEO ANG I FR

3.3.2 Llengua estrangera (Francès) El francès, com a segona llengua estrangera de l’I-E Daniel Mangrané, va començar a 1r d’ESO el curs 2011/12 com assignatura optativa. Actualment, s’imparteix a partir de 2n d’ESO com a matèria optativa.

Amb això es pretén que l’alumnat conegui una segona llengua estrangera, a més de comprendre missatges orals i escrits bàsics i establir connexions entre llengües romàniques.

També es realitzen projectes eTwinning en aquesta llengua estrangera per tal de fomentar-ne l’ús.

TEMPORALITZACIÓ A l’ESO, com a modalitat d’assignatura optativa que han cursat la segona llengua estrangera, la normativa estableix una hora setmanal, però per al curs 2018/19 es realitzarà un projecte plurilingüe en què es treballarà una part del currículum d’alguna matèria en llengua estrangera.

A l’ESO, la normativa estableix una hora setmanal d’aquesta matèria optativa, però en funció del nostre projecte plurilingüístic es podrien treballar part del currículum de diverses matèries en francès, seguint la metodologia AICLE, si els perfils docents ho permeten.

3.4 Altres llengües d’origen no curriculars 

Àrab



Bereber



Romanès



Xinés



Portuguès

Com a centre, per tal d’aconseguir la sensibilització i coneixement de la diversitat cultural i lingüística que tenim a la nostra comunitat educativa, es proposaran i dinamitzaran activitats que les posen de manifest. ● Classes d`àrab ● Català per a mares magrebines ● Activitats dinamització biblioteca: contacontes, recomanacions... ● Fons de llibres i materials (activitats, balls, relats orals, cançons…) originals i traduïts de les diferents llengües no curriculars. ● Introducció d’aquests materials en l’activitat d’apadrinament lector. ● Setmana intercultural ● Ampliar la base de dades de la col·laboració de les famílies amb traductors voluntaris d’aquestes llengües no curriculars.

3.5 Acords sobre l’aprenentatge de la llengua Tots els aspectes lingüístics s’han de consensuar i coordinar entre tots els cicles i àmbits per beneficiar positivament en el treball lingüístic des de totes les àrees. S’arribarà a acords en els següents aspectes: 

Selecció i seqüenciació de totes les estratègies de comprensió lectora.



Selecció i seqüenciació de totes les estratègies d’expressió escrita.



Selecció i seqüenciació de totes les estratègies d’anàlisi de textos (resum, esquemes…).



Selecció i seqüenciació de pautes de confecció i de presentació de textos.



Selecció i seqüenciació d’estratègies de recerca i tractament de la informació.



Selecció i seqüenciació dels diferents entorns d’aprenentatge que es poden implementar.



Selecció i seqüenciació d’activitats de caire més lúdic per reforçar el treball lingüístic (Picalletres).



Selecció i seqüenciació de la formació d’usuaris de la biblioteca.



Acord a l’ESO per treballar l’ortografia de forma coordinada. Coordinarlo amb primària per establir una línea de centre.

3.5.1 Acords establerts en coordinacions i formacions de centre ● Planificació de les àrees de llengua catalana i castellana a CS, on s’especifica a quina àrea i nivell es du a terme cadascun dels continguts treballats, intentant no repetir estructures comunes.

Es detallen també les tipologies textuals, concretant els tipus de tipologies que es treballen i el nivell i l’àrea on s’inclouen. ● Acords en relació a criteris entre CS i ESO en les àrees de llengua catalana i castellana. ● Els altres cicles de Primària defineixen els continguts que treballen segons el nivell, però sense marcar explícitament la diferència entre ambdues àrees. ● A l’àrea d’anglès es detallen també els continguts que es treballen a cada nivell de Primària. ● A Educació infantil s’estableixen rúbriques d’avaluació respecte continguts relacionats amb la lecto-escriptura.

Respecte els cursos de formació:

ILEC (Cursos 2015-2016, 2016-2017 i 2017-18) ● Graella amb les diferents fases de lectura a Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària. Com treballarem el “abans, durant i després de la lectura” (inclòs al PLEC). ● S’ha arribat a acords respecte els referents d’aula dels diferents tipus de comprensió (literal, inferencial i crítica) i de les estratègies treballades (saber llegir i llegir per aprendre). També s’ha fet constar al PLEC els acords presos en relació al gust per la lectura (biblioteca de centre, punt de lectura, biblioteca d’aula i maleta viatgera, entre d’altres).

● Acords respecte com i quan es treballa cadascuna de les estratègies lectores als diferents cicles d’Educació Primària i ESO. S’ha inclòs al PLEC. Les evidències realitzades amb els grups-classe estan penjades al moodle, per tal poder-ne tenir accés tot el professorat. ● Es deixa constància al PLEC de l’aprenentatge inicial de la lectura a Educació Infantil i Cicle Inicial, així com també del treball dels 30 minuts de lectura al centre. ● S’ha fet una gradació del treball de la tipologia textual des de P-3 fins a 6è de primària. ● S’han elaborat les rúbriques que avaluen els continguts de les diferents àrees, incloent les àrees de llengües.

ELS PROJECTES A L’ESCOLA (curs 2013-2014): Acords per dur a terme el treball de l’elaboració de la informació mitjançant cerques guiades on l’alumne aprèn a seleccionar la informació, elaborar-la i és protagonista dels seus aprenentatges. S’inclouen models al PLEC. Aquest treball

s’està

implementant

a

Cicle

Superior

i

a

Cicle

Mitjà.

3.6 Organització i gestió El Centre ha acordat l’ús del català també en la retolació i senyalització del centre.

Els documents de Centre PAC, PEC, NOFC, PLC i PLEC, estan redactats en català i es revisen periòdicament.

En tots els documents del centre es té en compte la utilització d’un llenguatge inclusiu, no sexista ni androcèntric. El centre, com a conseqüència d’un projecte de coeducació, va nomenar una comissió que es va encarregar de la revisió del llenguatge dels documents.

En les comunicacions del centre s’utilitza el català, atenent si s’escau les peticions de rebre-les en castellà i es tenen en compte, quan és possible, les llengües de la nova immigració.

El centre ha acordat que tots els professionals del centre s’adreçaran habitualment en català a totes les famílies de l’alumnat, amb les excepcions indicades en el paràgraf anterior.

En

els

serveis

d’educació

no

formal

(acollida

matinal,

activitats

extraescolars...) també el català serà la llengua de comunicació.

En relació a l’alumnat nouvingut, tot el centre utilitza el català. Es garanteix una atenció individualitzada i intensiva per aprendre el català, amb la metodologia adequada i es fa un seguiment acurat (Pla d’acollida). S’establirà una coordinació entre tot el professorat per programar l’àrea de llengües independentment de la llengua que imparteixen.

Les estructures comunes de les llengües es fan en català, evitant repeticions innecessàries, tot considerant el principis bàsics de la metodologia que es revisa periòdicament. A cada etapa es decidirà la coordinació del treball de les dos llengües per tal de no repetir estructures, prioritzant què treballa cada una d’elles.

El centre va començar dins d’un projecte d’innovació en llengua estrangera un eix transversal en llengua anglesa, dins l’horari de l’àrea no lingüística. Com a consolidació d’aquest projecte d’innovació, actualment en el centre s’imparteix una

hora setmanal més en llengua anglesa, dins l’horari de l’àrea no lingüística, concretament es treballen continguts del currículum de l’àrea de medi.

Projecte plurilingüe a l’ESO: Es tracta d’incrementar hores setmanals, segons el nivell, el nombre d’hores de contacte dels alumnes d'ESO en la llengua estrangera, aprofitant el currículum en diferents matèries cada un dels cursos d’ESO per tal d’utilitzar la llengua estrangera dins de l’horari de la matèria no lingüística, a fi d’aconseguir que els alumnes utilitzin la llengua estrangera com a eina per al desenvolupament dels seus coneixements en les àrees treballades, per la qual cosa hem modificat el Projecte Lingüístic de Centre pel que fa referència a l’ús la llengua estrangera anglesa de la següent manera: L’objectiu final és que els nostres alumnes, al llarg de tota l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, seguint amb el projecte iniciat en l’etapa d’Educació Primària al nostre centre, rebin part d’una matèria en llengua anglesa cada curs, fet que els donarà una seguretat en la parla i l'ús de la llengua anglesa, donat el ventall divers d'inputs rebuts, a més d’afegir, ja al 2n nivell de l’ESO el treball en llengua francesa com a matèria optativa i amb continuïtat fins a 4t d’ESO.

BIBLIOTECA El centre des del curs 2014/15 es troba en un procés de reestructuració de la biblioteca, realitzar-se les següents activitats: ● Classificació del fons existent. ● Adquisició de nous llibres, un cop valorades les necessitats i tenint en compte la llengua, els continguts, l’adequació al projecte de coeducació i les diferents etapes educatives. ● Elaboració d’un projecte de funcionament de biblioteca, per tal de fomentar el gust per la lectura de tot l’alumnat i que aquest en pugui gaudir.

PLEC Durant el curs 2012/13 es va iniciar l’elaboració del Pla lector de centre (PLEC), que actualment continua en revisió i actualització.

WEB i BLOCS La pàgina web i els blocs de centre són una eina educativa i un recurs compartit i utilitzat per tots els membres de la comunitat educativa i s’han establert els criteris i els/les responsables de mantenir-los actualitzats. Hi ha un criteri clar d’ús de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre.

INTERCANVIS Al centre es vol promoure la importància de la internacionalització a l'hora de donar resposta a les necessitats de l'alumnat del segle XXI i es vol fomentar l’intercanvi d’idees i la cooperació entre professorat i alumnat de països de tot Europa, per aquest motiu, s’ha sol·licitat la participació a diferents projectes Erasmus + de la Unió Europea. A més a més, també s’han iniciat diversos projectes eTwinning en els quals s’ha promocionat l’intercanvi lingüístic de l’alumnat. .

3.7 Recull d’activitats de promoció de la llengua       

Premis literaris: Ramon Ferrando Adell, Sambori, Sant Jordi i jocs Florals.

Certamen de Lectura en Veu Alta Apadrinament lector Picalletres Mostra de teatre Activitats de dinamització de la biblioteca 30´de lectura