Regals i altres perills
Sovint no valorem el risc que comporta l’acte, aparentment frívol, de regalar. Abans de fer-ho, s’ha de tenir sempre present la possibilitat que el regal no agradi, i que la importància que un li dóna a quelcom pot ser no corresposa. Acabant arquitectura em vaig matricular a Belles Arts, i durant el primer curs vaig recuperar l’afició pel dibuix. Van ser mesos d’un dibuixar febril, i el carbonet es convertí en un dit més de la meva mà. Al final, d’entre desenes de dibuixos, eufòric, vaig decidir regalar el millor de tots al meu millor amic, pretenent que ell valorés el paral.lelisme. I així crec que ho va entendre. Però, en visitar-lo setmanes després, els meus ulls van veure quelcom que no oblidaríen mai: aquell dibuix, que a casa meva presidiria senyorial el saló, restava trist dins un fosc armariet, fent companyia un Ajax Pino i productes de neteja varis. El paral.lelisme, ara, ratllava la crueltat. ‘Ella no ho veu clar’, es va disculpar, referint-se a la seva parella, que veia el dibuix com un intrús. Des d’aleshores veig saludable mantenir certa distància de seguretat emocional vers l’obsequi, doncs així és més difícil que el fracàs m’esquitxi.
Partint de la premisa d’un cert bon gust per escollir l’objecte, ja no menyspreo la seguretat que proporciona el regal políticament correcte. Procuro també que tingui un volum físic amagable, i no obligar mai ningú a penjar res meu al seu saló, doncs patirho cada matí en aixecar-se del llit pot esdevenir tortura. L’ésser humà necessita dominar el seu espai vital, i se sent agredit amb qualsevol element aliè que el condicioni. Sempre hi ha la component egoista de buscar en el regalar cert benestar personal per l’acceptació social que resulta. Però, el remitent ha d’oblidar-se d’aquests profits terapèutics i centrar-se en el destinatari. I vist el risc, tampoc és recomanable invertir una gran suma de diners. El regal de l’amic ha de buscar quedar en una discreta zona UEFA; la Lliga l’ha de lluitar qui comparteixi llit o cosanguineitat amb el personatge. Competir amb ells pot provocar, per agravi comparatiu, importants cismes familiars o, com a mínim, moltes nits de sofà.