Avanç A la redor del Mercat Central by David Estal

Diagnòstic i proposta d’adequació de l’entorn del Mercat Central de València Diagnóstico y propuesta de adecuación del entorno del Mercat Central de Valencia

AVANÇ AVANCE

Diagnòstic i proposta d’adequació de l’entorn del Mercat Central de València Diagnóstico y propuesta de adecuación del entorno del Mercat Central de Valencia

AVANÇ AVANCE

Client: / Cliente: Asociación de Vendedores del Mercado Central de la Ciudad de Valencia. Equip professional: / Equipo profesional: Carles Dolç David Estal Joan Olmos Vicent Torres Col.laboradors: / Colaboradores: Alicia Augier Toni Escriche Espai mg_r València, 1 d’agost de 2012 01

Context

Pag

Contexto

Pag

1.1

Antecedents

1.1

Antecedentes.

1.2

Marc, objecte i metodologia del treball.

1.2

Marco, objeto y metodología del trabajo.

1.3

L’espai públic i el patrimoni.

1.3

El espacio público y el patrimonio.

1.4

L’accessibilitat de l’entorn del Mercat Central.

1.4

La accesibilidad del entorno del Mercado Central.

1.5

Anàlisi de la informació obtinguda.

1.5

Análisis de la información obtenida.

Aparcaments vinculats amb el Mercat Central.

Aparcaments públics del Mercat i el seu

entorn d’influència.

2.2

L’aparcament de Comte de Parcent.

2.3

2.1

Aparcamientos vinculados con el Mercado Central.

2.1

Aparcamientos públicos del Mercado y su entorno de influencia.

2.2

El aparcamiento de Conde de Parcent.

L’aparcament de Ciutat de Bruges.

2.3

El aparcamiento de Ciudad de Brujas.

2.4

L’aparcament del Mercat Central.

2.4

El aparcamiento del Mercado Central.

2.5

Les connexions Bruges-Mercat.

2.5

Las conexiones Brujas-Mercat.

Consideracions generals del projecte

de la plaça Ciutat de Bruges.

Conclusions.

INDEX INDICE

Consideraciones generales del proyecto de la plaza Ciudad de Brujas.

Conclusiones.

Nova imatge Mercat Central. Juny, 2012 Nueva imagen Mercat Central. Junio, 2012

1. CONTEXT

1. CONTEXTO

1.1. ANTECEDENTS

1.1. ANTECEDENTES

Primer es va escometre la rehabilitació integral i condicionament tècnic de l’edifici del Mercat Central, que finalitza amb la darrera fase de la reforma a la pescateria; recentment, la nova Junta Directiva ha llançat una nova identitat visual de la marca comercial més contemporània; finalment, en un futur pròxim, el repte és adequar el seu entorn amb el pretext de la construcció d’un nou aparcament i la estació de metro de la línia T2.

Primero se acometió la rehabilitación integral y condicionamiento técnico del edificio del Mercado Central, que finaliza con la última fase de la reforma en la pescadería; recientemente, la nueva Junta Directiva ha lanzado una nueva identidad visual de la marca comercial más contemporánea; finalmente, en un futuro próximo, el reto es adecuar su entorno con el pretexto de la construcción de un nuevo aparcamiento y la estación de metro de la línea T2.

En aquest context, després de diversos intents fallits per altres iniciatives similars, entre la utopia, la prudència i la realitat, però sobretot la previsió, un grup de professionals presentàrem el 20 de juliol de 2011 a la Junta del Mercat Central algunes idees prèvies sota el títol Plaça Central de València. Des d’aleshores i fins ara, hem tractat de cercar uns interessos comuns a partir dels diversos problemes urgents sorgits a conseqüència de la falta d’un pla conjunt per a tot l’entorn del Mercat. Després d’un any de reunions i debats en relació al marc anteriorment descrit, el 29 de maig de 2012 se signa l’acord de col·laboració amb l’Associació de Venedors del Mercat Central amb l’objectiu d’elaborar un document de propostes i recolzament tècnic dividit en dues parts complementàries: 1. Diagnòstic de la situació prevista i alternatives possibles per a la Plaça de la Ciutat de Bruges, amb especial atenció al seu aparcament soterrat, relacionant-lo amb el del propi Mercat. 2. Directrius generals per a la futura peatonalització de la plaça del Mercat.

Proposta prèvia. El.laboració pròpia Juliol, 2011 Propuesta previa. Elaboración propia. Julio, 2011

El document que ara es presenta és un Avanç que planteja allò que cal determinar davant la pròxima licitació de la posada a punt i explotació del mencionat aparcament.

En este contexto, después de varios intentos fallidos por otras iniciativas similares, entre la utopía, la prudencia y la realidad, pero sobre todo la previsión, un grupo de profesionales presentamos el 20 de julio de 2011 a la Junta del Mercado Central algunas ideas previas bajo el título Plaza Central de Valencia. Desde entonces y hasta ahora, hemos tratado de buscar unos intereses comunes a partir de los varios problemas urgentes surgidos a consecuencia de la falta de un plan conjunto para todo el entorno al Mercado. Después de un año de reuniones y debates en relación al marco anteriormente descrito, el 29 de mayo de 2012 se firma el acuerdo de colaboración con la Asociación de Vendedores del Mercado Central con el objetivo de elaborar un documento de propuestas y apoyo técnico dividido en dos partes complementarias: 1. Diagnóstico de la situación prevista y alternativas posibles para la Plaza de la Ciudad de Brujas, con especial atención a su aparcamiento soterraneo, relacionándolo con el del propio Mercado. 2. Directrices generales para la futura peatonalización de la plaza del Mercado. El documento que ahora se presenta es un Avance que plantea lo que hay que determinar ante la próxima licitación de la puesta a punto y explotación del mencionado aparcamiento.

En termes generals, l’acord de col·laboració ens dóna l’oportunitat de propiciar de la mà del Mercat Central un debat sobre fonaments explícits i detallats que genere una estratègia global amb sentit comú a la fi de dignificar aquest espai públic de Ciutat Vella des de la mobilitat, el comerç i el patrimoni. El tema de l’aparcament de Bruges –i la remodelació de l’espai urbà que ha de comportar– és l’excusa perfecta per iniciar una relació de consens d’uns punts mínims entre els agents implicats. A això cal sumar les sinèrgies necessàries entre entitats representatives, administracions i tècnics per anar conscienciant del respecte que mereix aquest enclavament històric i les potencialitats de tot ordre que atresora.

En términos generales, el acuerdo de colaboración nos da la oportunidad de propiciar de la mano del Mercado Central un debate sobre fundamentos explícitos y pormenorizados que genere una estrategia global con sentido común al fin de dignificar este espacio público de Ciutat Vella desde la movilidad, el comercio y el patrimonio. El tema del aparcamiento de Brujas –y la remodelación del espacio urbano que debe comportar– es le excusa perfecta por iniciar una relación de consenso de unos puntos mínimos entre los agentes implicados. A eso hay que sumar las sinergias necesarias entre entidades representativas, administraciones y técnicos para ir concienciando del respeto que merece este enclave histórico y las potencialidades de todo orden que atesora.

1.2. MARC, OBJECTE I METODOLOGIA DE TREBALL

1.2. MARCO, OBJETO Y METODOLOGÍA DE TRABAJO

L’àmbit d’estudi general abasta l’enclavament urbà del Mercat Central de València i el seu entorn d’influència immediata, a orient i a occident, un espai públic i ciutadà de màxim interès patrimonial. Es tracta d'un espai carregat d'història, un lloc que apunta a la memòria de la ciutat, a més d’incloure la plaça valenciana més popular i monumental, la Plaça del Mercat. La monumentalitat del lloc ve determinada no sols per la característica trama urbana i les vivendes típiques de la zona comercial, sinó per la presència de tres edificis de singular importància: La Llotja de la Seda, l'Església del Sant Joan i el propi edifici del Mercat Central (1).

El ámbito de estudio general es el enclave urbano del Mercado Central de Valencia y su entorno a influencia inmediata, a oriente y a occidente, un espacio público y ciudadano de máximo interés patrimonial. Se trata de un espacio cargado de historia, un lugar que apunta a la memoria de la ciudad, además de incluir la plaza valenciana más popular y monumental, la Plaça del Mercat. La monumentalidad del lugar viene determinada no solo por la característica trama urbana y las viviendas típicas de la zona comercial, sino por la presencia de tres edificios de singular importancia: La Lonja de la Seda, la Iglesia de los Santos Juanes y el propio edificio del Mercado Central (1).

La plaça i la seua contornada mostren una vitalitat incessant, encara que es tracta d'una zona que València no ha sabut encara realçar. Des de fa temps, veus qualificades vénen reclamant –per ara, sense èxit– un tractament específic per a la reconquesta de tan singular espai públic, que significa, com a condició prèvia, l'eliminació de l'aparcament en superfície i del trànsit de pas, a més de la regulació de la càrrega/descàrrega i la reconsideració del transport públic. Aquestes propostes, perfectament viables, no sols millorarien les característiques comercials de la zona, sinó que significarien un salt qualitatiu molt important en la requalificació del lloc, dignificant-lo com mereix i facilitant-ne el seu gaudi a tots els nivells.

La plaza y su contorno muestran una vitalidad incesante, aunque se trata de una zona que Valencia no ha sabido aún realzar. Desde hace tiempo, voces cualificadas vienen reclamando –por ahora, sin éxito– un tratamiento específico para la reconquista de tan singular espacio público, que significa, como condición previa, la eliminación del aparcamiento en superficie y del tránsito de paso, además de la regulación de la carga/descarga y la reconsideración del transporte público. Estas propuestas, perfectamente viables, no solo mejorarían las características comerciales de la zona, sino que significarían una salto cualitativo muy importante en la recalificación del lugar,

Maqueta virtual parking + T2. 2008

Vista Mercat Central. (Bing Maps) 1. La Llotja de la Seda va ser declarada Monument Nacional l'any 1931, i la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre de 1996.

1. La Llotja de la Seda va ser declarada Monument Nacional l'any 1931, i la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre de 1996.

L’Església del Sant Joan està catalogada com a Monument Històric Artístic Nacional des del 21 de febrer de 1947.

L’Esglési del Sant Joan està catalogada com a Monument Històric Artístic Nacional des del 21 de febrer de 1947.

El Mercat Central és també Bé d'Interés Cultural, Monument, des del 28 de setembre del 2007.

És per això que un grup de professionals treballem des de fa temps per a alertar d'esta oportunitat històrica, tant a les autoritats locals i a les institucions nacionals i internacionals relacionades amb la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural, com als agents que protagonitzen el dia a dia d’aquest espai, com són els comerciants, els veïns i, fins i tot, els visitants. En el moment actual s’està construint una estació subterrània per a una nova línia de ferrocarril suburbà –de futur incert– i un gran aparcament per a cotxes sota la Plaça Ciutat de Bruges. Aquesta prolongada situació lligada a la mancança d’un guió oficial que relacione tots els aparcaments de l’àmbit junt amb una necessitat de visió global de mobilitat i espai públic, fa que ens trobem en el marc pertinent per a optar per una solució d’urbanisme ‘de prevenció’ que humanitze tot l’entorn, a fi d’adequar el caràcter cívic i comercial de l'espai més emblemàtic de la ciutat. Primerament, l’objecte és avaluar la situació derivada de la construcció de l’aparcament sota la plaça de Ciutat de Bruges per a què l’Associació de Venedors del Mercat Central tinga les eines suficients per a consensuar amb l’Ajuntament el plec de condicions –actualment en fase de redacció–, evitant un possible confrontament d’interessos. Per dur a terme aquest objectiu ens hem proposat: Arreplegar, ordenar i clarificar la informació elaborada per les diferents administracions públiques implicades, mostrant les seues contradiccions i carències. Advertir dels riscos de les obres previstes del nou aparcament que una lectura tècnica pot detectar. Optimitzar les pautes de comportament en relació a la mobilitat i logística dels venedors del Mercat Central. Donar alternatives raonades i tècniques als usos, accessos, connexions i gestió dels aparcaments vinculats al Mercat Central, en relació a les conseqüències en l’espai públic i la mobilitat del Centre Històric.

dignificandolo como merece y facilitando su disfrute a todos los niveles. Es por eso que un grupo de profesionales trabajamos desde hace tiempo para alertar de esta oportunidad histórica, tanto a las autoridades locales y a las instituciones nacionales e internacionales relacionadas con la conservación del patrimonio arquitectónico y cultural, como a los agentes que protagonizan el día a día de este espacio, como son los comerciantes, los vecinos e, incluso, los visitantes. En el momento actual se está construyendo una estación subterránea para una nueva línea de ferrocarril suburbano –de futuro incierto– y un gran aparcamiento para coches bajo la Plaza Ciudad de Brujas. Esta prolongada situación ligada a la falta de un guión oficial que relacione todos los aparcamientos del ámbito junto a una necesidad de visión global de movilidad y espacio público, hace que nos encontramos en el marco pertinente para optar por una solución de urbanismo ‘de prevención' que humanice todo el entorno, con el fin de adecuar el carácter cívico y comercial del espacio más emblemático de la ciudad. Primeramente, el objetivo es evaluar la situación derivada de la construcción del aparcamiento bajo la plaza de Ciudad de Brujas para que la Asociación de Vendedores del Mercado Central tenga las herramientas suficientes para consensuar con el Ayuntamiento el pliego de condiciones –actualmente en fase de redacción–, evitando una posible confrontación de intereses. Para llevar a cabo este objetivo nos hemos propuesto: Recoger, ordenar y clarificar la información elaborada por las diferentes administraciones públicas implicadas, mostrando sus contradicciones y carencias. Advertir de los riesgos de las obras previstas del nuevo aparcamiento que una lectura técnica puede detectar.

Oferir oportunitats pertinents a la realitat actual i un marc de futur que implica un model de mobilitat per tota Ciutat Vella, d’on el Mercat n’és un dels seus motors atractius, amb urgència de resoldre’s. Crear un document consensuat i amb propòsits escalables entre el Mercat Central, l’Ajuntament de València –Àrea d’Urbanisme, Qualitat urbana i Vivenda, Àrea de Dinamització Econòmica i Ocupació– i la Generalitat Valenciana –Conselleria d’Infraestructura i Transport, Conselleria de Turisme, Cultura i Esports–. Cercar sinèrgies de cara al futur amb altres possibles agents que s’hi puguen vincular com, per exemple, les universitats públiques de València, l’Associació de Comerciants del Centre Històric, les entitats veïnals, la Fundació INNDEA i l’Oficina PATECO. Aquesta no és una tasca personalista ni una idea genial, sinó senzillament, es tracta d’aportar alternatives a partir de la detecció d’oportunitats per evitar que siga vista com un problema la peatonalització que, més prompte o més tard, s'acabarà per instaurar en la Plaça del Mercat. I de garantir que es catalitze en positiu els interessos dels usuaris del Mercat, visitants i veïns de Ciutat Vella. La metodologia d’aquesta part del treball està orientada a donar arguments i consells respecte l’objecte del treball, dividida en quatre estadis: Delimitació de l’àmbit. Recollida d’informació. Valoració de la informació obtinguda. Hipòtesi i oportunitats.

Optimizar las pautas de comportamiento en relación a la movilidad y logística de los vendedores del Mercado Central. Dar alternativas razonadas y técnicas a los usos, accesos, conexiones y gestión de los aparcamientos vinculados al Mercado Central, en relación a las consecuencias en el espacio público y la movilidad del Centro Histórico. Ofrecer oportunidades pertinentes a la realidad actual y un marco de futuro que implica a un modelo de movilidad por toda Ciutat Vella, de donde el Mercado es un de sus motores atractivos, de urgente resolución. Crear un documento consensuado y con propósitos escalables entre el Mercado Central, el Ayuntamiento de Valencia –Área de Urbanismo, Calidad urbana y Vivienda, Área de Dinamización Económica y Ocupación– y la Generalitat Valenciana –Consejería de Infraestructura y Transporte, Consejería de Turismo, Cultura y Deportes–. Buscar sinergias de cara al futuro con otros posibles agentes que se puedan vincular como, por ejemplo, las universidades públicas de Valencia, la Asociación de Comerciantes del Centro Histórico, las entidades vecinales, la Fundación INNDEA y la Oficina PATECO. Esta no es una tarea personalista ni una idea genial, sino que sencillamente se trata de aportar alternativas a partir de la detección de oportunidades para evitar que sea vista como un problema la peatonalización que, más pronto o más tarde, se acabará por instaurar en la Plaça del Mercat. Y de garantizar que se catalice en positivo los intereses de los usuarios del Mercado, visitantes y vecinos de Ciutat Vella. La metodología de esta parte del trabajo está orientada a dar argumentos y consejos respeto el objeto del trabajo, dividida en cuatro estadios: Delimitación del ámbito. Recogida de información. Valoración de la información obtenida. Hipótesis y oportunidades.

La idea és obtindre una relació justificada de les possibilitats d’ús, disseny i gestió de l’obra de l’aparcament de Bruges en relació al Mercat Central i la plaça en superfície que, al nostre parer, deuen ser incloses en el plec de condicions que l’Ajuntament de València està redactant per treure a concurs la licitació del mateix. Delimitació de l’àmbit, subdividit en tres escales de treball: El triangle format pels carrers Baró de Càrcer –Avinguda de l’Oest–, Maria Cristina i Sant Vicent. Entorn immediat del Mercat Central. Aparcaments i soterranis vinculats al Mercat Central: Parcent, Bruges, Mercat. Recollida d’informació –útils de treball– de la primera fase:

2 Finalment no hem disposat d’aquestes dades. 3 Veure avaluació d’aquesta enquesta en l’apartat 1.4. 2 Finalmente no hemos dispuesto de estos datos. 3 Ver evaluación de esta encuesta en el apartado 1.4.

Cartografia de l’estat previ, actual i previst dels soterranis del Mercat, Bruges, Parcent, Oest –Vinatea– i Llanterna. Dades d’explotació dels aparcaments en Ciutat Vella i d’intensitat de vehicles facilitades pel Servei de Circulació i Transport de l’Ajuntament de València. Dades EMT en la web de l’Ajuntament de València. Visites tècniques als soterranis del Mercat Central i Bruges. Estudi realitzat per Mercasa en 1997 i dades de la compra a domicili facilitades pel gerent del Mercat Central (2). Pla d’Acció Comercial de València de 2009 realitzat per PATECO. Estudi de mobilitat realitzat per l’Associació de Comerciants del Centre Històric. Enquesta de mobilitat (3) als venedors del Mercat Central Consultes amb tècnics de les diverses administracions implicades. Reunió conjunta amb el Cap de Servei de Circulació i Transport de l’Ajuntament de València, Juan Casañ, i l’Associació. Treball de camp. L’actualitat relacionada als mitjans de comunicació locals i especialitzats.

La idea es obtener una relación justificada de las posibilidades de uso, diseño y gestión de la obra del aparcamiento de Brujas en relación al Mercado Central y la plaza en superficie que, a nuestro parecer, deben ser incluidas en el pliego de condiciones que el Ayuntamiento de Valencia está redactando para sacar a concurso la licitación del mismo. Delimitación del ámbito, subdividido en tres niveles de trabajo: El triángulo formado por las calles Barón de Cárcer –Avenida del Oeste–, Maria Cristina y Sant Vicent. Entorno inmediato del Mercado Central. Aparcamientos y sótanos vinculados al Mercado Central: Parcent, Brujas, Mercado. Recogida de información –útiles de trabajo– de la primera fase: Cartografía del estado previo, actual y previsto de los sótanos del Mercado, Brujas, Parcent, Oeste –Vinatea– y Linterna. Datos de explotación de los aparcamientos en Ciutat Vella y de intensidad de vehículos facilitadas por el Servicio de Circulación y Transporte del Ayuntamiento de Valencia. Datos EMT en la web del Ayuntamiento de Valencia. Visitas técnicas a los sótanos del Mercado Central y Brujas. Estudio realizado por Mercasa en 1997 y datos de la compra a domicilio facilitadas por el gerente del M.Central(2). Plan de Acción Comercial de Valencia de 2009 realizado por PATECO. Estudio de movilidad realizado por la Asociación de Comerciantes del Centro Histórico. Encuesta de movilidad(3) a los vendedores del M. Central Consultas con técnicos de las diversas administraciones implicadas. Reunión conjunta con el Jefe de Servicio de Circulación y Transporte del Ayuntamiento de Valencia, Juan Casañ, y la Asociación. Trabajo de campo. La actualidad relacionada con los medios de comunicación locales y especializados.

Carències (4) i contradiccions de la informació: Divergències entre els plànols de l’estat reformat del Mercat amb l’obra feta. Incongruències de rasants entre els nivells del nou aparcament, vestíbul de la T2 i soterrani del Mercat. Incerteses en la localització exacta de la rampa d’accés per Guillem Sorolla al nou aparcament de Bruges. Falta d’informació sobre l’abast definitiu de les actuacions en curs en allò que respecta al nou aparcament de Bruges i a la necessària remodelació del que subsisteix de l’antic de Parcent. Falta d’informació tècnica sobre la prevista urbanització de la plaça de Bruges. Falta de concreció i transparència en relació a la realització del plec de condicions de la posada a punt i explotació del nou aparcament i del que subsisteix de l’antic de Parcent. Falta d’informació estadística. Per tant, cal desenvolupar, de cara a la segon fase, d’una enquesta de mobilitat d’origen i destí per conèixer la mobilitat dels usuaris i visitants del Mercat per tal de treure prejudicis obsolets i demostrar les hipòtesi de treball. Amb tot, com s’ha avançat al començament, aquesta primera part és el punt de partida per escometre una estratègia amb seny per a tot l’entorn del Mercat Central, on aquest n’és responsable i capaç: una veu autoritzada a reclamar de l’administració pública les vies de millora de l’espai públic i del seu propi funcionament. Per això, el present document –vinculat a la segona part– redactat a partir de les conclusions que hem tret seguint la citada metodologia de treball, hauria de servir d’orientació per una propera reunió –prèvia a la licitació de l’aparcament– amb els distints representants polítics de les Àrees Municipals i les Conselleries implicades on es puguen manifestar els interessos i propostes del Mercat en relació al seu entorn, assolint un marc estratègic de col·laboració urbana.

Carencias(4) y contradicciones de la información: Divergencias entre los planos del estado reformado del Mercado con lo obra hecha. Incongruencias de rasantes entre los niveles del nuevo aparcamiento, vestíbulo de la T2 y sótano del Mercado. Incertidumbres en la localización exacta de la rampa de acceso por Guillem Sorolla al nuevo aparcamiento de Brujas. Falta de información sobre el alcance definitivo de las actuaciones en curso en lo que respecta al nuevo aparcamiento de Brujas y a la necesaria remodelación del que subsiste del antiguo de Parcent. Falta de información técnica sobre la prevista urbanización de la plaza de Brujas. Falta de concreción y transparencia en relación a la realización del pliego de condiciones de la puesta a punto y explotación del nuevo aparcamiento y del que subsiste del antiguo de Parcent. Falta de información estadística. Por lo tanto, hay que desarrollar, de cara a la segunda fase, una encuesta de movilidad de origen y destino para conocer la movilidad de los usuarios y visitantes del Mercado para eliminar prejuicios obsoletos y demostrar las hipótesis de trabajo. Con todo, como se ha avanzado al principio, esta primera parte es el punto de partida para acometer una estrategia atinada para todo el entorno al Mercado Central, en donde éste es responsable y capaz: una voz autorizada a reclamar de la administración pública las vías de mejora del espacio público y de su propio funcionamiento. Por ello, el presente documento –vinculado a la segunda parte– redactado a partir de las conclusiones que hemos realizado siguiendo la citada metodología de trabajo, debería servir de orientación por una próxima reunión –previa a la licitación del aparcamiento– con los distintos representantes políticos de las Áreas Municipales y las Consejerías implicadas donde se puedan manifestar los intereses y propuestas del Mercado en relación a su entorno, consiguiendo un marco estratégico de colaboración urbana.

1984. Plan Especial de Revitalización del Medio Urbano de Gandía 4 Les consultes tècniques realitzades 4 ens han permés saber de l’existència de successius projectes que s’han vist parcialment reflectits en els mitjans de comunicació. Com que no hem accedit per ara al detall del seu contingut, desconeixem el seu abast real, insuficiència que s’haurà de remeiar de cara a la fase següent.

Las consultas técnicas realizadas nos han permitido saber de la existencia de sucesivos proyectos que se han visto parcialmente reflejados en los medios de comunicación. Dado que no hemos accedido por ahora al detalle de su contenido, desconocemos su alcance real, insuficiencia que se tendrá que remediar de cara a la fase siguiente.

Risc de desplaçament del ‘centre comercial’ cap al Sud Riesgo de desplazamiento del ‘centro comercial’ hacia el Sur

1.3. ESPAI PÚBLIC I PATRIMONI

1.3. ESPACIO PÚBLICO Y PATRIMONIO

Totes les ciutats europees són reconegudes per espais públics emblemàtics, que els han donat els seus particulars senyals d'identitat i el seu singular esperit. Però a més, estos espais han complit multitud de funcions a una altra escala, més prop de l'individu, com a complement de l'espai privat de la vivenda. Especialment en les ciutats mediterrànies, el carrer i la plaça han constituït la prolongació de la casa, en particular dels més desafavorits. I com a tal, l'espai social per excel·lència, el paradigma de la ciutat com a lloc de negoci, d'intercanvi, de comerç.

Todas las ciudades europeas son reconocidas por espacios públicos emblemáticos, que les han dado sus particulares señales de identidad y su singular espíritu. Pero además, estos espacios han cumplido multitud de funciones a otra escala, más cerca del individuo, como complemento del espacio privado de la vivienda. Especialmente en las ciudades mediterráneas, la calle y la plaza han constituido la prolongación de la casa, en particular de los más desfavorecidos. Y como tal, el espacio social por excelencia, el paradigma de la ciudad como lugar de negocio, de intercambio, de comercio.

Partint d'este aspecte essencial, la recuperació del carrer, la reconquesta de la ciutat, es planteja com una condició necessària –no suficient- per a requalificar l'espai urbà, per a reactivar la ciutat en sentit social, econòmic i cultural, per a recuperar els valors cívics del carrer. És l'única possibilitat de supervivència de la vida urbana. En el nostre àmbit, especial per moltes particulars raons –monumentalitat, intensitat comercial, centralitat– la recuperació i dignificació de l'espai públic resulta imprescindible per a mantindre la intensitat de les funcions urbanes.

Partiendo de este aspecto esencial, la recuperación de la calle, la reconquista de la ciudad, se plantea como una condición necesaria –no suficiente- para recalificar el espacio urbano, para reactivar la ciudad en sentido social, económico y cultural, para recuperar los valores cívicos de la calle. Es la única posibilidad de supervivencia de la vida urbana. En nuestro ámbito, especial por muchas particulares razones –monumentalidad, intensidad comercial, centralidad– la recuperación y dignificación del espacio público resulta imprescindible para mantener la intensidad de las funciones urbanas.

L'àmbit firal de l'antiga esplanada adjunta al braç sud del Túria i exterior a la primera línia defensiva de la ciutat medieval, hui presidida pel Mercat Central, l'edifici de la qual remarca el seu antic origen i dóna continuïtat a la tradició, és, probablement, l'espai monumental i popular més interessant de la ciutat de València, i necessita protecció. El seu caràcter emblemàtic com a espai públic ha patit un deteriorament tan acusat com el del propi patrimoni arquitectònic i monumental que, en canvi, porta dècades restaurant-se.

El ámbito ferial de la antigua explanada adjunta al brazo sur del Turia y exterior a la primera línea defensiva de la ciudad medieval, hoy presidida por el Mercado Central, el edificio de la que remarca su antiguo origen y da continuidad a la tradición, es, probablemente, el espacio monumental y popular más interesante de la ciudad de Valencia, y necesita protección. Su carácter emblemático como espacio público ha sufrido un deterioro tan acusado como el del propio patrimonio arquitectónico y monumental que, en cambio, lleva décadas restaurándose.

Encara que els canvis de les últimes dècades han desplaçat l'eix comercial cap al carrer de Colom, la plaça i el barri del Mercat es resisteixen -des d'època musulmana- a perdre el seu protagonisme, gràcies, en bona part, a la potència que irradia el seu Mercat Central, ara en via d'una nova rehabilitació.

Aunque los cambios de las últimas décadas han desplazado el eje comercial hacia la calle de Colon, la plaza y el barrio del Mercado se resisten -desde época musulmana- a perder su protagonismo, gracias, en buena parte, a la potencia que irradia su Mercado Central, ahora en vía de una nueva rehabilitación.

A partir de la segona meitat del segle XIX, com explica l'arquitecte Oriol Bohigas, els primers magatzems, les galeries, i els mercats van exercir un positiu paper, reforçant la continuïtat comercial de la ciutat i la seua capacitat d'ús col·lectiu, perquè “es recolzaven en els mateixos accessos de vianants i de transport públic, sense interferir en la força aglutinant del comerç de l'entorn, interpretant-se com un altre tipus d'espai públic sense qüestionar l'espai urbà clàssic. Són, inclús, elements fonamentals per a entendre l'estructura i el caràcter de les grans capitals de l'època”… En canvi, el recent bot històric, el de les grans superfícies comercials, suposa una experiència periurbana o, si es vol, antiurbana, afavorida, dita siga de pas, per una legislació comercial i urbanística molt esbiaixada i sobretot, per la construcció dels grans accessos viaris que paguem entre tots. El comerç és un factor clau en la revitalització del nostre centre històric; el comerç és més que una activitat mercantil i constituïx una part valuosíssima del nostre patrimoni; afavoreix el passeig, es beneficia del mateix i convida la gent a tornar a habitar eixes zones hui tristament abandonades. Els seus avantatges procedeixen, precisament, de la seua inserció en el teixit urbà, com bé tracten d'imitar els nous centres comercials. No obstant això, si de revitalització urbana volem parlar, no és suficient amb aquest element per a fixar població i crear ambients urbans agradables: la diversitat d'usos, classes socials i funcions urbanes evitarà crear un barri monofuncional. El centre històric de València forma part del Conjunt Històric de la ciutat. De les 18.000 vivendes que alberga, amb 3.900 edificis, cal destacar que el 42% d'estos se situen en el catàleg de protecció (5), amb 40 monuments declarats B.I.C. (Bé d'Interés Cutural). A més, reuneix la Ciutat Vella una sèrie de funcions vinculades a la seua centralitat, entre les que cal assenyalar la funció simbòlica, administrativa, política, comercial, terciària i lúdica.

A partir de la segunda mitad del siglo XIX, como explica el arquitecto Oriol Bohigas, los primeros almacenes, las galerías, y los mercados ejercieron un positivo papel, reforzando la continuidad comercial de la ciudad y su capacidad de uso colectivo, porque “se apoyaban en los mismos accesos de viandantes y de transporte público, sin interferir en la fuerza aglutinante del comercio del entorno, interpretandose como otro tipo de espacio público sin cuestionar el espacio urbano clásico. Son, incluso, elementos fundamentales para entender la estructura y el carácter de las grandes capitales de la época”… En cambio, el reciente salto histórico, el de las grandes superficies comerciales, supone una experiencia periurbana o, si se quiere, antiurbana, favorecida, dicho sea de paso, por una legislación comercial y urbanística muy sesgada y sobre todo, por la construcción de los grandes accesos viarios que pagamos entre todos. El comercio es un factor clave en la revitalización de nuestro centro histórico; el comercio es más que una actividad mercantil y constituye una parte valiosísima de nuestro patrimonio; favorece el paseo, se beneficia del mismo y convida la gente a volver a habitar esas zonas hoy tristemente abandonadas. Sus ventajas proceden, precisamente, de su inserción en el tejido urbano, como bien tratan de imitar los nuevos centros comerciales. No obstante, si de revitalización urbana queremos hablar, no es suficiente con este elemento para fijar población y crear ambientes urbanos agradables: la diversidad de usos, clases sociales y funciones urbanas evitará crear un barrio monofuncional. El centro histórico de Valencia forma parte del Conjunto Histórico de la ciudad. De las 18.000 viviendas que alberga, con 3.900 edificios, hay que destacar que el 42% de estos se sitúan en el catálogo de protección (5), con 40 monumentos declarados B.I.C. (Bien de Interés Cutural). Además, reúne la Ciutat Vella una serie de funciones vinculadas a su centralidad, entre las que hay que señalar la función simbólica, administrativa, política, comercial, terciaria y lúdica.

www.pps.org

5 “Un futuro para el pasado. Un diagnóstico para la Ciutat Vella de València” (2010, Universitat Politècnica de València) VV AA

En el cas que ens ocupa, es tracta d'un espai carregat d'història, un lloc que apunta a la memòria de la ciutat, a més de ser -la plaça del Mercat- la més popular i monumental. La monumentalitat del lloc ve determinada no sols per les vivendes típiques de la zona comercial, sinó per la presència de tres edificis de singular importància: La Llotja de la Seda, l'Església dels Sants Joans i el propi edifici del Mercat Central.

Plaça del Mercat Central

6 “Ciudad para la sociedad del siglo XXI” ICARO, CTAV, 2001.

En el caso que nos ocupa, se trata de un espacio cargado de historia, un lugar que apunta a la memoria de la ciudad, además de ser la más popular y monumental. La monumentalidad del lugar viene determinada no solo por las viviendas típicas de la zona comercial, sino por la presencia de tres edificios de singular importancia: La Lonja de la Seda, la Iglesia de los Santos Juanes y el propio edificio del Mercat Central.

El carrer és l'expressió social per excel·lència de la ciutat. Per a Jordi Borja “la bondat de l'Urbanisme actual es verifica en la qualitat de l'espai públic (6)” i podríem dir també que en el carrer s'ha escrit la història pública de les nostres ciutats. El concepte de carrer ha inclòs sempre un elevat nivell de complexitat: via entre edificis, camí entre les cases, espai públic urbà, espai monumental... I per a servir les distintes funcions, una gran varietat i riquesa de tipologies ens han deixat, al llarg de la Història, un patrimoni estimable. És el patrimoni de l'espai col·lectiu urbà.

La calle es la expresión social por excelencia de la ciudad. Para Jordi Borja “la bondad del Urbanismo actual se verifica en la calidad del espacio público” y podríamos decir también que en la calle se ha escrito la historia pública de nuestras ciudades. El concepto de calle ha incluido siempre un elevado nivel de complejidad: vía entre edificios, camino entre las casas, espacio público urbano, espacio monumental... y para servir las distintas funciones, una gran variedad y riqueza de tipologías nos han dejado, a lo largo de la Historia, un patrimonio estimable. Es el patrimonio del espacio colectivo urbano.

1.4. L’ACCESSIBILITAT DE L’ENTORN DEL MERCAT CENTRAL

1.4. LA ACCESIBILIDAD DEL EN TORNO AL MERCADO CENTRAL

D'entrada, cal distingir de manera radical els conceptes d'accessibilitat i mobilitat, a vegades inconscientment confosos. L'accessibilitat descriu la facilitat d'abastar alguna cosa o algú, i no sols depèn de la distància a què un es troba. La mobilitat, en canvi, descriu la facilitat per a traslladar-se d'un lloc a un altre. La primera va associada al concepte de proximitat i resulta fàcil d'entendre quan es tradueixen, ambdós, en estratègies diferents. En un barri, l'accessibilitat depèn de la creació de proximitat, mentre la mobilitat facilita la trobada, no importa a la distància a què ens trobem de l'objecte desitjat.

De entrada, hay que distinguir de manera radical los conceptos de accesibilidad y movilidad, a veces inconscientemente confundidos. La accesibilidad describe la facilidad de alcanzar alguna cosa o alguien, y no solo depende de la distancia a la que uno se encuentra. La movilidad, en cambio, describe la facilidad para trasladarse de un lugar a otro. La primera va asociada al concepto de proximidad y resulta fácil de entender cuando se traducen, ambos, en estrategias diferentes. En un barrio, la accesibilidad depende de la creación de proximidad, mientras la movilidad facilita el encuentro, no importa a la distancia a la que nos encontramos del objeto deseado.

Fet este aclariment, cal assenyalar que el nostre àmbit, en situar-se al cor de la ciutat, presenta unes favorables condicions d'accessibilitat general, que cal matisar quan descendim d'escala. Diguem que eixe centre històric, en el nostre cas, se situa a una certa equidistància de la resta dels barris de la ciutat.

Hay que señalar que nuestro ámbito, al situarse en el corazón de la ciudad, presenta unas favorables condiciones de accesibilidad general, que hay que matizar cuando descendemos de escala. Digamos que ese centro histórico, en nuestro caso, se sitúa a una cierta equidistancia del resto de los barrios.

Diguem a més que les principals fonts del transport col·lectiu –ferrocarril interurbà, ferrocarril metropolità, autobusos urbans- abasten com a cap altra zona de la ciutat al nostre barri. Afegim que la major intensitat de desplaçaments a peu té lloc en l'entorn del mateix, incrementada en els últims anys pel moderat ascens del turisme. L'eix històric que enllaça l'estació del Nord amb l'antiga estació del Pont de Fusta, continua sent hui l'àmbit del major tràfec de vianants, malgrat el desplaçament –ja assenyalat– de l'eix comercial tradicional cap al carrer de Colom i l'eixample pròxim, que juguen en tàndem amb un altre eix transversal d'Oest a Est, des del carrer Hospital. No obstant això, malgrat estes condicions objectives pel que fa a l'accessibilitat, la mobilitat ha afavorit, en les últimes dècades, l'aproximació al centre històric per mitjans motoritzats individuals, traduïda en mesures de transformació de l'espai públic cada vegada més orientades a aquest mitjà i, en conseqüència, a interferir en els modes menys agressius per a accedir al centre. La mobilitat resulta un factor determinant i limitador. Des del punt de vista estrictament formal, cal referir-se a l'ocupació física, al consum d'espai directe de la mobilitat actual. La marxa a peu és el mode de desplaçament més eficaç: un vianant que es desplaça a 5 Km/h consumeix 0,8 m2 de superfície; un ciclista circulant a 10 Km/h consumeix tres vegades més espai; un metro lleuger o pesat circulant a plena càrrega consumeix 2,2 m2 per persona. Els desplaçaments en cotxe són els majors devoradors d'espai. Un cotxe ocupat per un sol conductor consumeix 69 m2 circulant a 40 Km/h.(7) “El trànsit domina l'espai del carrer, penetra en les vivendes, dissuadeix les relacions de veïnat, impedeix el joc al carrer, interfereix la intimitat de les llars, estén la pols, els fums, el soroll i la brutícia, obliga a rígids controls del comportament dels xiquets, espanta als vells i mata o fereix cada any a un bon nombre de ciutadans(8)”. Esta frase de Donald Appleyard

Digamos además que las principales fuentes del transporte colectivo –ferrocarril interurbano, ferrocarril metropolitano, autobuses urbanosalcanzan como ninguna otra zona de la ciudad a nuestro barrio. Añadamos que la mayor intensidad de desplazamientos a pie tiene lugar en el entorno del mismo, incrementada en los últimos años por el moderado ascenso del turismo. El eje histórico que enlaza la estación del Norte con la antigua estación del Pont de Fusta, continúa siendo hoy el ámbito del mayor ajetreo de viandantes, a pesar del desplazamiento –ya señalado– del eje comercial tradicional hacia la calle de Colon y el ensanche próximo, que juegan en tándem con otro eje transversal de Oeste a Este, desde la calle Hospital. No obstante, a pesar estas condiciones objetivas en lo concerniente a la accesibilidad, la movilidad ha favorecido, en las últimas décadas, la aproximación al centro histórico por medios motorizados individuales, traducida en medidas de transformación del espacio público cada vez más orientadas a este medio y, en consecuencia, a interferir en los modos menos agresivos para acceder al centro. La movilidad resulta un factor determinante y limitador. Desde el punto de vista estrictamente formal, hay que referirse a la ocupación física, al consumo de espacio directo de la movilidad actual. La marcha a pie es el modo de desplazamiento más eficaz: un viandante que se desplaza a 5 Km/h consume 0,8 m2 de superficie; un ciclista circulando a 10 Km/h consume tres veces más espacio; un metro ligero o pesado circulando a plena carga consume 2,2 m2 por persona. Los desplazamientos en coche son los mayores devoradores de espacio. Un coche ocupado por un solo conductor consume 69 m2 circulante a 40 Km/h.(7) “El tránsito domina el espacio de la calle, penetra en las viviendas, disuade las relaciones de vecindad, impide el juego a la calle, interfiere la intimidad de los hogares, extiende el polvo, los humos, el ruido y la suciedad, obliga a rígidos controles del comportamiento de los niños, espanta a los viejos y mata o hiere cada año a un buen número de ciudadanos(8)” . Esta frase de

Bus EMT 27/28, Carrer de Botelles

7 John Whitelegg “Transport for a sustainable future. The case for Europe” - 1994 8 Appleyard, Donald (1981): Livable streets. Univ. California Press.

resumeix i concentra de manera clara els efectes generals del trànsit motoritzat sobre l'escena urbana. No es tracta únicament de contaminació, en sentit corrent, com cal analitzar el fenomen de la mobilitat urbana.

Donald Appleyard resume y concentra de manera clara los efectos generales del tránsito motorizado sobre la escena urbana. No se trata únicamente de contaminación, en sentido corriente, como se debe analizar el fenómeno de la movilidad urbana.

Les facilitats d'accés motoritzat provoquen també una pressió excessiva sobre l'escàs espai disponible per a l'aparcament, amb la qual cosa els residents en el centre tenen problemes per a aparcar ells mateixos. La permissivitat municipal tolera aparcaments en doble fila, sobre les voreres, carrils bici, en carrers de vianants, en qualsevol solar o espai abellidor... moltes vegades en la proximitat d'aparcaments subterranis, com ara els de la Plaça de la Reina o Sant Agustí, que sempre tenen places buides, o en la contigüitat d'espais monumentals de màxim rang, com ocorre en el nostre cas.

Las facilidades de acceso motorizado provocan también una presión excesiva sobre el escaso espacio disponible para el aparcamiento, con l0 cual los residentes en el centro tienen problemas para aparcar ellos mismos. La permisividad municipal tolera aparcamientos doble fila, sobre las aceras, carriles bici, en calles de viandantes, en cualquiera solar o espacio apetecible... muchas veces en la proximidad de aparcamientos subterráneos, como los de la Plaza de la Reina o San Agustín, que siempre tienen plazas vacías, o en la contigüidad de espacios monumentales de máximo rango, como ocurre en nuestro caso.

Una de les característiques més destacades del paper del centre històric en el conjunt de la mobilitat motoritzada és el seu paper com ”atall” en els desplaçaments en la ciutat. Esta sorprenent circumstància es deu a una inadequada jerarquització de la xarxa viària i a les enormes facilitats per a utilitzar el centre històric com a travessera. Si atenem a les xifres d'intensitat viària oferides per l'Ajuntament de València (9), observem, per assenyalar alguns casos, com eixes dades ens porten a afirmar que es tracta, en bona part, de trànsit de pas. No d'una altra manera es poden interpretar els 15.000 vehicles diaris en el carrer de la Pau o els 6.000 de Maria Cristina, els 25.000 de Sant Vicent/Sud –intramurs– o els 4.000 d'un carrer com La Sang. Crida l'atenció el fet que, fins al moment, esta ciutat no ha oferit cap anàlisi sobre els desplaçaments a peu. Fóra interessant conèixer estes “intensitats” en bona part dels nostres carrers i places, per tal de comparar-les amb les dels vehicles motoritzats. És obvi que, a més de del paper de “atall”, el centre històric constituïx en si mateix un destí/origen per a viatges recurrents. A pesar que esta zona central de la ciutat disposa de la major

Una de las características más destacadas del papel del centro histórico en el conjunto de la movilidad motorizada es su papel como ”atajo” en los desplazamientos en la ciudad. Esta sorprendente circunstancia se debe a una inadecuada jerarquización de la red viaria y a las enormes facilidades para utilizar lo centro histórico como travesía. Si atendemos a las cifras de intensidad viaria ofrecidas por el Ayuntamiento de Valencia, observamos, por señalar algunos casos, como esos datos nos llevan a afirmar que se trata, en buena parte, de tránsito de paso. No de otro modo se pueden interpretar los 15.000 vehículos diarios en la calle de la Paz o los 6.000 de Maria Cristina, los 25.000 de San Vicente/Sur –intramuros– o los 4.000 de una calle como La Sangre. Llama la atención el hecho de que, hasta el momento, esta ciudad no ha ofrecido ningún análisis sobre los desplazamientos a pie. Sería interesante conocer estas “intensidades” en buena parte de nuestras calles y plazas, para compararlas con las de los vehículos motorizados. Es obvio que, además de del papel de “atajo”, el centro histórico constituye en si mismo un destino/origen para viajes

i millor oferta de transport col·lectiu de tota l'àrea, les facilitats que existeixen per a l'ús indiscriminat del vehicle privat expliquen la situació. En el nostre cas, el Mercat conforma el nucli més important com generador de desplaçaments per tots els modes. A falta de caracteritzar els desplaçaments dels clients del Mercat –ja disposem d'una aproximació dels corresponents als propis venedors i les seues mercaderies– podem atrevir-nos a afirmar que són els desplaçaments a peu els que majoritàriament conformen l'aproximació a l'entorn, incloent-hi al propi Mercat. Diguem que la major concentració de tots els desplaçaments té lloc en els matins dels dies laborables, amb una punta destacada de compradors en l'entorn immediat del Mercat, els dissabtes. La major part dels desplaçaments motoritzats que afecten el nostre entorn procedeixen d'eixos ben definits, a més dels itineraris de menor intensitat que es donen a través de la trama urbana: Pau / S.Vicent / Mª Cristina Pérez Bayer / Correus / Plaça Ajuntament / Sant Vicent Russafa / Xàtiva / Sant Vicent Sant Vicent (extramurs) / Pl. Sant Agustí / Sant Vicent Guillem de Castro / Guillem Sorolla Resulta obvi assenyalar també que els distints aparcaments de la zona generen al seu torn l'atracció d'altres viatges per motius de residència, comercials o de gestions.

recurrentes. A pesar de que esta zona central de la ciudad dispone de la mayor y mejor oferta de transporte colectivo de toda el área, las facilidades que existen para el uso indiscriminado del vehículo privado explican la situación. En nuestro caso, el Mercado conforma el núcleo más importante como generador de desplazamientos por todos los modos. A falta de caracterizar los desplazamientos de los clientes del Mercado –ya disponemos de una aproximación de los correspondientes a los propios vendedores y sus mercancías– podemos atrevernos a afirmar que son los desplazamientos a pie los que mayoritariamente conforman la aproximación al entorno, incluyendo al propio Mercado. Digamos que la mayor concentración de todos los desplazamientos tiene lugar en la mañana de los días laborables, con una punta destacada de compradores en el entorno inmediato del Mercado, los sábados. La mayor parte de los desplazamientos motorizados que afectan a nuestro entorno proceden de esos bien definidos, además de a los itinerarios de menor intensidad que se dan a través de la trama urbana:

Intensitat Mitjana Diària de vehicles

Situació de l'aforament María Cristina, 1 (de Pl. De la Reina a Maria Cristina) (Pl. Mercat)

5.372

María Cristina,1 (de Sant Vicent a Maria Cristina) (Pl. Mercat)

7.605

Sang, 11 (de Pl. Ajuntament a Sant Vicent) (Sant Vicent)

4.183

Sant Vicent, 69 (de Pl. Sant Agustí a Periodista Azzati) (Pl. Reina)

26.723

Paz, 5 (de marqués de Dosaigües a Pl. Reina) (Pl. Reina)

12.748

Paz,37 (d'Alfons el Magnànim a Comèdies) (Pl. Reina)

21.121

Paz / S.Vicent / Mª Cristina Pérez Bayer / Correos / Plaza Ayuntamiento / Sant Vicent Russafa / Xàtiva / Santo Vicent Sant Vicent (extramuros) / Pl. San Agustín / Sant Vicent Guillem de Castro / Guillem Sorolla Resulta obvio señalar también que los distintos aparcamientos de la zona generan a su vez la atracción de otros viajes por motivos de residencia, comerciales o de gestiones.

ELS DESPLAÇAMENTS A PEU

LOS DESPLAZAMIENTOS A PIE

Caminar pel centre històric de València resulta una7 tasca plena d'entrebancs, la qual cosa la converteix en molt dificultosa. És prou dir que en tota la zona central –molt poc en la resta de la ciutat– no hi ha una sola zona de passeig. Quant 8a les àrees d'estada, es redueixen a unes poques places on és possible practicar el descans o l'oci.

Caminar por el centro histórico de Valencia resulta una tarea llena de tropiezos, lo cual la convierte en muy dificultosa. Basta decir que en toda la zona central –muy poco en el resto de la ciudad– no hay una sola zona de paseo. En cuanto a las áreas de estancia, se reducen a unas pocas plazas donde es posible practicar el descanso o el ocio.

IMD Ciutat Vella 05/2011, 05/2012

9 Font: Ajuntament de València, Servici de Circulació i Transports. Dades en un dia laborable del mes de maig del 2004

9 Fuente: Ayuntamiento de Valencia, Servicio de Circulación y Transportes. Datos en un día laborable del mes de mayo del 2004

Principals “atalls” per al tràfic rodat. Principales “atajos” para el tráfico rodado.

Vorera al costat de l’esglèsia de Sant Joan Acera al lado de la iglesia de los Santos Juanes

Tant per a l'oci, per al simple passeig, per a la visita turística, per al joc o per al comerç, el centre històric de València presenta, a hores d’ara, unes característiques físiques i funcionals completament inapropiades.

Tanto para el ocio, para el simple paseo, para la visita turística, para el juego o para el comercio, el centro histórico de Valencia presenta, en estos momentos, unas características físicas y funcionales completamente inapropiadas.

Això contrasta amb el seu potencial: un centre històric monumental, topografia plana, clima no molt extrem, amb una llarga tradició comercial i cívica, que presenta les millors oportunitats per a convertir-se en una àrea de gran activitat econòmica i social.

Eso contrasta con su potencial: un centro histórico monumental, topografía plana, clima no muy extremo, con una larga tradición comercial y cívica, que presenta las mejores oportunidades para convertirse en un área de gran actividad económica y social.

En el nostre cas, tant les dos àrees majors –Mercat / Bruges– com els carrers afluents, confirmen la seua inapropiada estructura física per a caminar: contínues interrupcions amb l'asfalt, estretor de les voreres, múltiples obstacles relacionats amb la publicitat, les lluminàries, els artefactes de les xarxes de servicis, el mal anomenat mobiliari urbà, obres privades i públiques que afecten l'espai públic, barreres de vehicles aparcats -especialment notables en la plaça del Mercat- o simplement estacionats. Malgrat tot, els vianants se les arreglen per a obrir-se pas en este embolic d'obstacles, en una confluència de funcions diverses –turisme, comerç, residència, terciari–.

En nuestro caso, tanto las dos áreas mayores –Mercado / Brujas– como las calles afluentes, confirman su inapropiada estructura física para caminar: continuas interrupciones con el asfalto, estrechez de las aceras, múltiples obstáculos relacionados con la publicidad, las luminarias, los artefactos de las redes de servicios, el mal renombrado mobiliario urbano, obras privadas y públicas que afectan al espacio público, barreras de vehículos aparcados -especialmente notables en la Plaça del Mercat- o simplemente estacionados. A pesar de todo, los viandantes se las arreglan para abrirse paso en este lío de obstáculos, en una confluencia de funciones diversas –turismo, comercio, residencia, terciario–.

ELS DEPLAÇAMENTS EN TRANSPORT COL·LECTIU

LOS DESPLAZAMIENTOS EN TRANSPORTE COLECTIVO

Ja hem assenyalat que el centre històric de la nostra ciutat, i en particular l'entorn que analitzem, disposa d'una bona accessibilitat en transport col·lectiu. El cas de l'EMT mereix una breu reflexió.

Ya hemos señalado que el centro histórico de nuestra ciudad, y en particular el entorno que analizamos, dispone de una buena accesibilidad en transporte colectivo. El caso de la EMT merece una breve reflexión.

Pels mateixos eixos pels quals penetra el tràfic privat –en la majoria dels casos en clara competència negativa respecte del col·lectiu, llevat d'excepcions en què el bus disposa de carril reservat- circulen les línies de l'EMT. Podem dir –cal vore la documentació gràfica adjunta- que una bona part dels barris de la ciutat tenen la possibilitat d'accedir en bus al Mercat. I ho fan des de la ronda Interior, a través dels eixos esmentats anteriorment.

Por los mismos ejes por los cuales penetra el tráfico privado –en la mayoría de los casos en clara competencia negativa respeto del colectivo, con las excepciones en las que el bus dispone de carril reservado- circulan las líneas de la EMT. Podemos decir –hay que ver la documentación gráfica adjunta que una buena parte de los barrios de la ciudad tienen la posibilidad de acceder en bus al Mercado. Y lo hacen desde la ronda Interior, a través de los ejes mencionados anteriormente.

La Plaça de la Reina, la de l'Ajuntament i l'avinguda de l'Oest són els espais que concentren la majoria de les parades de les diferents línies. Totes elles a no més de 10 minuts a peu del Mercat. Més pròximes encara es troben les parades situades en la confluència de María Cristina amb plaça del Mercat (línies 7,27,28 i 81).

La Plaza de la Reina, la del Ayuntamiento y la avenida del Oeste son los espacios que concentran la mayoría de las paradas de las diferentes líneas. Todas ellas a no más de 10 minutos a pie del Mercado. Más próximas aún se encuentran los paradas situadas en la confluencia de María Cristina con Plaça del Mercat (líneas 7, 27, 28 y 81).

En tot cas, cal advertir que l'accessibilitat en bus queda minvada moltes vegades pel subsegüent recorregut de vianants, infestat d'obstacles, com ja hem apuntat. Es pot suposar que la finalització de les obres en la Plaça de Bruges permetrà una major eficàcia d'aquest servei essencial de la ciutat.

En todo caso, hay que advertir de que la accesibilidad en bus queda menguada muchas veces por el subsiguiente recorrido de viandantes, plagado de obstáculos, como ya hemos apuntado. Se puede suponer que la finalización de las obras en la Plaza de Brujas permitirá una mayor eficacia de este servicio esencial de la ciudad.

Pel que fa al metro, les estacions més pròximes tampoc representen una limitació per a accedir al Mercat, si bé cap la mateixa puntualització assenyalada per a l'itinerari posterior a peu. Anàleg comentari serveix per a l'estació del Nord, encara que en esta s’apunta, almenys en projecte, la possibilitat d'un distanciament en horitzontal i en vertical de l'emplaçament actual si es compleixen les previsions establides en el pla especial “Parc Central”, en el que per cert apareix també la possibilitat de construcció d'un nou centre comercial que suposaria una clara amenaça al comerç del centre històric, i per tant, al del nostre entorn.

En lo concerniente al metro, las estaciones más próximas tampoco representan una limitación para acceder al Mercado, si bien cabe hacer la misma puntualización señalada para el itinerario posterior a pie. Análogo comentario sirve para la estación del Norte, aunque en esta se apunta, al menos en proyecto, la posibilidad de un distanciamiento en horizontal y en vertical del emplazamiento actual si se cumplen las previsiones establecidas en el plan especial “Parque Central”, en el que por cierto aparece también la posibilidad de construcción de un nuevo centro comercial que supondría una clara amenaza al comercio del centro histórico, y por lo tanto, al de nuestro entorno.

Cap finalment apuntar les possibilitats, poc explotades fins al moment, del servici de taxis –recordem, un servici públiccom a potencial assistent tant per als viatges amb la càrrega de la compra com per a l'atenció de persones d'edat avançada o discapacitades. En definitiva, creiem que el transport col·lectiu no ha mostrat tot el seu potencial per a servir a una ciutat molt necessitada, on la reducció del trànsit privat no sols no causarà perjuís generals, sinó que millorarà l'accessibilitat general, i per suposat, en la nostra zona.

Cabe finalmente apuntar las posibilidades, poco explotadas hasta el momento, del servicio de taxis –recordemos, un servicio público- como potencial asistente tanto para los viajes con la carga de la compra como para la atención de personas de edad avanzada o discapacitadas. En definitiva, creemos que el transporte colectivo no ha mostrado todo su potencial para servir a una ciudad muy necesitada, donde la reducción del tránsito privado no solo no causará perjuicios generales, sino que mejorará la accesibilidad general, y por supuesto, en nuestra zona.

¿Cómo llegan los productos? 50%

25%

1.5. ANÁLISIS DE LA INFORMACIÓN OBTENIDA

En els darrers mesos, a través de reunions mantingudes amb la direcció del Mercat Central –MC– i d'altres departaments de l'administració, hem tingut accés a diversa informació, de moment encara insuficient, però que ens va donant algunes pistes sobre el comportament dels comerciants i –no tant– dels clients del MC. Resumim ara les principals conclusions.

En los últimos meses, a través de reuniones mantenidas con la dirección del Mercado Central –MC– y de otros departamentos de la administración, hemos tenido acceso a diversa información, de momento aún insuficiente, pero que nos va dando algunas pistas sobre el comportamiento de los comerciantes y –no tanto– de los clientes del MC. Resumimos ahora las principales conclusiones.

EL MOVIMENT DE LES MERCADERIES DEL MERCAT CENTRAL

0% 41%

30%

29%

Vehículo propio

Transporte proveedores

Ambos modos

Tipo de vehículo de descarga 50%

25%

1.5. ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ OBTINGUDA

22%

21%

57%

Coche particular

Camión

Furgoneta

El nombre de les parades actuals del Mercat és de 290, a la baixa en els últims anys com a conseqüència de la reagrupació. Els productes arriben al Mercat, bàsicament, des de MercaValencia (València Sud), Mercovasa (Mercat Costa València, El Puig) i diferents cooperatives. La descàrrega de productes es realitza majoritàriament de les 4 del matí a les 8, encara que continua durant tot el matí. El soterrani del propi Mercat serveix en eixe període amb un màxim de 1h 30 min. Es permet una hora extra després de les 8. Compta amb 60 places. El pàrquing del carrer Princesa -80 places- és també utilitzat durant tot el matí.

EL MOVIMIENTO DE LAS MERCANCÍAS DEL MERCADO CENTRAL El número de las paradas actuales del Mercado es de 290, a la baja en los últimos años como consecuencia de la reagrupación. Los productos llegan al Mercado, básicamente, desde MercaValencia (Valencia Sur), Mercovasa (Mercado Costa Valencia, El Puig) y diferentes cooperativas. La descarga de productos se realiza mayoritariamente de las 4 de la mañana a las 8, aunque continúa durante todo la mañana. El sótano del propio Mercado sirve en ese período con un máximo de 1h 30 min. Se permite una hora extra después de las 8. Cuenta con 60 plazas. El parking del solar del Princesa -80 plazas- es también utilizado durante todo la mañana.

Una enquesta realitzada recentment per la direcció del MC –que en algun moment caldrà completar- sobre els hàbits de descàrrega de mercaderies, aparcament de vehicles i desplaçaments dels propis comerciants, ens porta a afirmar que l'impacte de les seues activitats en el nostre entorn és considerable, la qual cosa dóna peu a afirmar que hi ha unes possibilitats reals de millora. Les millores, en esta fase d'anàlisi, ens portarien a sensibles increments de l'eficàcia, la qual cosa repercutiria en importants estalvis econòmics i ambientals.

Una encuesta realizada recientemente por la dirección del MC –que en algún momento habrá que completar- sobre los hábitos de descarga de mercancías, aparcamiento de vehículos y desplazamientos de los propios comerciantes, nos lleva a afirmar que el impacto de sus actividades en nuestro entorno es considerable, lo cual da pie a afirmar que hay unas posibilidades reales de mejora. Las mejoras, en esta fase de análisis, nos llevarían a sensibles incrementos de la eficacia, lo cual repercutiría en importantes ahorros económicos y ambientales.

Tant proveïdors com els propis comerciants són els que transporten les mercaderies, sense que siga possible esbrinar, de moment, quina part d'eixos servicis es realitzen per a més d'un venedor. Tampoc coneixem quin és l'origen detallat dels productes.

Tanto proveedores como los propios comerciantes son los que transportan las mercancías, sin que sea posible averiguar, de momento, que parte de esos servicios se realizan para más de un vendedor. Tampoco conocemos cuál es el origen pormenorizado de los productos.

Dels vehicles propis que porten les mercaderies, una quarta part els manté al llarg del matí com a magatzem. Quant a l'aparcament dels vehicles de càrrega, cal distingir entre els propis i els dels proveïdors. En general, podem dir que la meitat ho realitza en el carrer, un 40% en el propi soterrani del MC i un 7% en el solar del Princesa. El caràcter de rotació dels esmentats aparcaments ens impedeix, a la vista de l'enquesta, aprofundir en més detalls sobre els temps de permanència dels uns i els altres.

De los vehículos propios que llevan las mercancías, una cuarta parte los mantiene a lo largo de la mañana como almacén. En cuanto al aparcamiento de los vehículos de carga, hay que distinguir entre los propios y los de los proveedores. En general, podemos decir que la mitad lo realiza en la calle, un 40% en el propio sótano del MC y un 7% en el solar del Princesa. El carácter de rotación de los mencionados aparcamientos nos impide, a la vista de la encuesta, ahondar en más detalles sobre los tiempo de permanencia de los unos y los otros.

És d'esperar que els canvis en l'oferta –a l'alça- de places aporte solucions a esta situació, i en això estem disposats a oferir alternatives raonables.

Es de esperar que los cambios en la oferta –al alza- de plazas aporte soluciones a esta situación, y en eso estamos dispuestos a ofrecer alternativas razonables.

MOBILITAT DELS COMERCIANTS I CLIENTS DEL MERCAT CENTRAL

MOVILIDAD de los COMERCIANTES Y CLIENTES DEL MERCADO CENTRAL

Quant als desplaçaments dels propis comerciants i personal administratiu –més de 1.000 persones– les dades de l'enquesta pròpia apunten a pautes que no difereixen substancialment de les que cal imaginar per a la resta de comerciants i personal d'oficines de la zona. És a dir, que es tracta de desplaçaments per motius de treball, anàlegs als que realitza la resta de la població, amb l'única singularitat que la jornada laboral, en el nostre cas, arranca més prompte.

En lo relativo a los desplazamientos de los propios comerciantes y personal administrativo –más de 1.000 personas– los datos de lo encuesta propia apuntan a pautas que no difieren sustancialmente de las que hay que imaginar para el resto de comerciantes y personal de oficinas de la zona. Es decir, que se trata de desplazamientos por motivos de trabajo, análogos a los que realiza el resto de la población, con la única singularidad que la jornada laboral, en nuestro caso, arranca más pronto.

Un 60% arriba en vehicle privat –turisme, furgoneta o moto-, un 30% en transport col·lectiu –Metro, bus– i tan sols un 10% a peu o en bici. Per a aparcar, els comerciants utilitzen les places de rotació en el carrer –zona blava– o bé places en aparcaments (lloguer o pròpies) a parts quasi iguals. En les notes que s'enquadren a continuació apareixen dades de l'Estudi de mobilitat de l’Àrea Metropolitana de València AMV (Generalitat Valenciana, 2010), en el que, com veiem, l'estudi va més enllà de la simple descripció de la mobilitat actual.

Un 60% llega en vehículo privado –turismo, furgoneta o moto, un 30% en transporte colectivo –Metro, bus– y tan solo un 10% a pie o en bici. Para aparcar, los comerciantes utilizan las plazas de rotación en la calle –zona azul– o bien plazas en aparcamientos (alquiler o propias) a partes casi iguales. En las notas que se encuadran a continuación aparecen datos del Estudio de movilidad del Área Metropolitana de Valencia AMV (Generalidad Valenciana, 2010), en el que, como vemos, el estudio va más allá de la simple descripción de la movilidad actual.

¿Cómo llegan los vendedores? 50%

25%

0% 28%

23%

22%

10%

Turismo

FurgonetaAutobús Andando Metro

Moto

Bici

¿Dónde aparcan los vendedores? 50%

25%

0% 47%

21%

10%

Alquiler

Zona azul

Propiedad

En els viatges per motiu de treball, el 21,5% dels desplaçaments es realitza a peu o en bicicleta, en tant que el 59,5% dels viatges es realitza en vehicle privat. Només el 18,2% dels viatges per aquest motiu es realitza en transport públic. (Estudi de mobilitat del Àrea Metropolitana de València, Generalitat Valenciana, 2010) Quasi el 60% de viatges per motiu treball són en mode privat (fonamentalment cotxe), sent este un percentatge molt elevat i hauria de reduir-se per mitjà dels incentius a la migració a modes de transport col·lectiu alternatius que resulten competitius al vehicle privat (almenys en els temps de viatge) per al desplaçament a les principals zones d'ocupació del municipi. IBÍDEM

En los viajes por motivo de trabajo, el 21,5% de los desplazamientos se realiza a pie o en bicicleta, en tanto que el 59,5% de los viajes se realiza en vehículo privado. Solo el 18,2% de los viajes por este motivo se realiza en transporte público. (Estudio de movilidad del Área Metropolitana de Valencia, Generalidad Valenciana, 2010) Casi el 60% de viajes por motivo trabajo son en modo privado (fundamentalmente coche), siendo este un porcentaje muy elevado y debería reducirse por medio de los incentivos a la migración a modos de transporte colectivo alternativos que resulten competitivos al vehículo privado (al menos en los tiempo de viaje) para el desplazamiento a las principales zonas de empleo del municipio. IBÍDEM

10 Cal suposar que la bici té una participació molt menor 10 Es de suponer que la bici tiene una participación mucho menor.

Quant als desplaçaments dels clients del Mercat, cal assenyalar algunes notes:

En lo relativo a los desplazamientos de los clientes del Mercado, hay que señalar algunas notas:

Sorprenentment –I ací en caldrà prendre alguna decisió- no disposem d'enquestes que ens orienten sobre els dits comportaments, encara que no resulta molt arriscat formular algunes hipòtesis.

Asombrosamente –y aquí habrá que tomar alguna decisión- no disponemos de encuestas que nos orienten sobre dichos comportamientos, aunque no resulta mucho arriesgado formular alguna hipótesis.

El servici de venda a domicili, segons pareix amb bona acceptació entre els usuaris, resulta una opció interessant per a determinats supòsits, encara que els mercats públics sempre mantenen l'atractiu especial del contacte personal, associat al comerç tradicional. Segons el Mercat Central, no obstant això, les vendes per aquest mitjà han disminuït en els últims anys. No disposem de dades sobre el percentatge que representa aquest servici sobre el global de vendes del Mercat.

El servicio de venta a domicilio, según parece con buena aceptación entre los usuarios, resulta una opción interesante para determinados supuestos, aunque los mercados públicos siempre mantienen el atractivo especial del contacto personal, asociado al comercio tradicional. Según el Mercado Central, no obstante, las ventas por este medio han disminuido en los últimos años. No disponemos de datos sobre el porcentaje que representa este servicio sobre el global de ventas del Mercado.

Diguem de pas que tampoc disposem de xifres sobre el volum general i detallat –nombre de compres diàries– de negoci que es realitza en el propi Mercat. Encara que el mode a peu, o bicicleta (10), és àmpliament majoritari en viatges per motius de compra (64,7%), segons l'esmentat estudi de la Generalitat Valenciana, cal esperar un comportament particular en un centre de les dimensions i característiques del nostre Mercat. Unes pautes que segurament diferiran de l'entorn comercial pròxim per raons òbvies: el Mercat Central és un destí que pressuposa una decisió presa a propòsit, contràriament al comerç ocasional que es produeix mentre es passeja, es fa turisme o simplement s'atenen les necessitats un barri concret. Si, com és lògic, els desplaçaments a peu són majoritaris pel motiu “compra”, no ho són pel motiu “treball”. En l'enquesta de la Generalitat Valenciana per motiu de treball en l'AMV, el 21,5% dels desplaçaments es realitza a peu o en bicicleta, en tant que el 59,5% dels viatges es realitza en vehicle privat. Només el 18,2% dels viatges per aquest motiu es realitza en transport públic.

Digamos de paso que tampoco disponemos de cifras sobre el volumen general y pormenorizado –número de compras diarias– de negocio que se realiza en el propio Mercado. Aunque el modo a pie, o bicicleta, es sobradamente mayoritario en viajes por motivos de compra (64,7%), según el mencionado estudio de la Generalitat Valenciana, hay que esperar un comportamiento particular en un centro de las dimensiones y características de nuestro Mercado. Unas pautas que seguramente diferirán del entorno comercial próximo por razones obvias: el Mercado Central es un destino que presupone una decisión tomada a propósito, contrariamente al comercio ocasional que se produce mientras se pasea, se hace turismo o simplemente se atiendan a las necesidades de un barrio concreto. Si, como es lógico, los desplazamientos a pie son mayoritarios por el motivo “compra”, no lo son por el motivo “trabajo”. En lo encuesta de la Generalitat Valenciana por motivo de trabajo en el AMV (Area Metropolitana de València), el 21,5% de los desplazamientos se realiza a pie o en bicicleta, en tanto que el 59,5% de los viajes se realiza en vehículo privado. Solo el 18,2% de los viajes por este motivo se realiza en transporte público.

Si comparem estes xifres amb les què abans hem donat sobre els propis comerciants, veiem que coincideixen els percentatges d'usuaris del vehicle privat, encara que els primers usen més el transport col·lectiu, raó que s'explica pel fet que, com ja hem dit, l'oferta d'aquest servei és molt major en l'àrea del Mercat que en la mitjana de l'AMV.

Si comparamos estas cifras con las qué antes hemos dado sobre los propios comerciantes, vemos que coinciden los porcentajes de usuarios del vehículo privado, aunque los primeros usan más el transporte colectivo, razón que se explica debido a que, como ya hemos dicho, la oferta de este servicio es mucho mayor en la área del Mercado que en la media del AMV.

Ací es produeix –segurament, insistim, per la manca d'informació que proporcionaria una bona enquesta– una recurrent polèmica entre autoritats municipals, comerciants del MC i entorn, i determinades veus que vénen reclamant, des de fa dècades, actuacions contundents per a alliberar la pressió del trànsit motoritzat, i recuperar espai públic, en particular en l'emblemàtica Plaça del Mercat.

Aquí se produce –seguramente, insistimos, por la falta de información que proporcionaría una buena encuesta– una recurrente polémica entre autoridades municipales, comerciantes del MC y entorno, y determinadas voces que vienen reclamando, desde hace décadas, actuaciones contundentes para liberar la presión del tránsito motorizado, y recuperar espacio público, en particular en la emblemática Plaça del Mercat.

Encara que cal prendre amb precaució les dades d'altres ciutats, recents estudis econòmics duts a terme a Barcelona(11) assenyalaven (dades de l'any 2010) que per a anar a comprar, la gran majoria de clients, un 85%, es desplaçaven a peu, molt per damunt de la resta de modes –un 10% en cotxe i un 2% en transport públic–.

Aunque hay que tomar con precaución los datos de otras ciudades, recientes estudios económicos llevados a cabo en Barcelona señalaban (datos del año 2010) que para ir a comprar, la gran mayoría de clientes, un 85%, se desplazaban a pie, muy por encima del resto de modos –un 10% en coche y un 2% en transporte público–.

En un article propi(12) ja advertíem en 2004 –la situació no ha canviat substancialment, excepte la construcció del nou aparcament/estació de la Plaça de Bruges– que la situació en la plaça del Mercat resultava insuportable i que tant la solució que proposava l'Ajuntament (la desviació del trànsit per altres carrers), com les que plantejava l'agrupació de venedors del Mercat Central (el seu soterrament en túnel) no resultaven acceptables ni homologables amb àmbits patrimonials anàlegs en ciutats europees.

En un artículo propio ya advertíamos en 2004 –la situación no ha cambiado sustancialmente, excepto la construcción del nuevo aparcamiento/estación de la Plaza de Brujas– que la situación en la Plaza del Mercat resultaba insoportable y que tanto la solución que proponía el Ayuntamiento (la desviación del tránsito por otras calles), como las que planteaba la agrupación de vendedores del Mercado Central (su soterramiento en túnel) no resultaban aceptables ni homologables con ámbitos patrimoniales análogos en ciudades europeas.

És cert que des de les instàncies del Mercat Central –i també des de l'Ajuntament– sempre s'ha condicionat qualsevol reforma a la construcció d'una línia de ferrocarril subterrani que finalment va quallar en un projecte que, a hores d’ara no pareix que tinga data pròxima d'execució, malgrat les importants obres que durant quatre anys s'han anat realitzant en el subsòl, afectant negativament l'entorn, en especial a la plaça de Bruges.

Es cierto que desde las instancias del Mercado Central –y también desde el Ayuntamiento– siempre se ha condicionado cualquier reforma a la construcción de una línea de ferrocarril subterráneo que postreramente cuajó en un proyecto que, en estos momentos, no parece que tenga fecha próxima de ejecución, a pesar de las importantes obras que durante cuatro años se han ido realizando en el subsuelo, afectando negativamente al entorno, en especial a la plaza de Brujas.

Lugar de descarga 50%

25%

0% 40% Parking mercado

33% Zona descarga calle

20% Palafox

7% Princesa

Hora de descarga 50%

25%

0% 14% De 5 a 6

28% De 6 a 7

22% De 7 a 8

18% De 8 a 9

11 Vore els estudis de Mercats de Barcelona, en concret l’Enquesta Omnibús Mercats Municipals 2010.

11% A partir de las 9

15% Por la tarde

12 La plaza del Mercado, Joan Olmos, diari Levante, 22/02/04.

Vehículo como almacen

Descarga proveedores

50%

No s'entenen, per tant, les actituds contràries a la peatonalització, perquè la realitat, en altres països que van ser capdavanters en les zones de vianants, com Alemanya, resulta que eixes mesures es van prendre en funció, quasi exclusivament, de raons econòmiques: al final, el comerç es va revitalitzar i els preus de les vivendes van augmentar.

25%

0% 76% No

24% Si

66% Zona descarga calle

26% Palafox

13% Donde pueden

10% Parking mercado

... -Los vecinos reclaman la nueva plaza del Mercado Central, les puede dar una fecha? -A mí me gustaría que esa obra estuviere ya lista, pero la Línea 2 del Metro es responsabilidad de la Generalitat. La estación parece que queda un poco pendiente, pero el aparcamiento está avanzado. La intención de la Consejería es que la estructura esté finalizada en julio o agosto. -Pero ya lleva retraso. -Sí algo de retraso, pero si todo va bien, habrá parking público bajo del Mercado Central a finales de este año o principios del próximo. ... De le entrevista con Alfonso Novo, regidor del ayuntamiento de Valencia , Diario La Razón, 6 de marzo de 2012.

En tot cas, en el marc del present treball continuarem estudiant propostes raonables per a la recuperació d'aquest emblemàtic espai monumental i cívic. Per cert, en aquell moment –recordem, any 2004– el llavors regidor de Trànsit afirmava que la peatonalització de l'entorn de la Llotja no tardaria menys de dos anys a resoldre's i que «no es farà res per sorpresa, sinó en consens amb els comerciants».

Per això és necessari revisar eixes polítiques, en altre temps molt valorades, i corregir els seus excessos –es referien a la desatenció d'altres funcions urbanes- a la llum de la situació actual, ja que el carrer lliure de cotxes no hauria de ser només el paradís dels consumidors, sinó també el lloc dels què tan sols busquen el sol, el passeig, el descans o la simple trobada casual. La percepció que es té de l'accés als nodes de transport col·lectiu queda a vegades distorsionada per les distàncies a què es troben parades o estacions. En el nostre cas, les estacions més pròximes es troben en Àngel Guimerá, Xàtiva o Colom/Pinazo, sense oblidar la proximitat de l'estació del Nord, a la que aflueixen cada dia milers de viatgers de rodalia. Quant als servicis de bus urbà que ofereix l'EMT municipal, pot veure's en la documentació gràfica que s'inclou en aquest estudi, que resulten amplis i molt repartits en les proximitats del Mercat, per molt que els comerciants reclamen constantment les parades immediates al mateix.

En todo caso, en el marco del presente trabajo continuaremos estudiando propuestas razonables para la recuperación de este emblemático espacio monumental y cívico. Por cierto, en aquel momento –recordemos, año 2004– el entonces concejal de Tránfico afirmaba que la peatonalización del entorno a la Lonja no tardaría menos de dos años a resolverse y que «no se hará nada por sorpresa, sino en consenso con los comerciantes». No se entienden, por lo tanto, las actitudes contrarias a la peatonalización, porque la realidad, en otros países que fueron abanderados de las zonas de viandantes, como Alemania, resulta que esas medidas se tomaron en función, casi exclusivamente, de razones económicas: al final, el comercio se revitalizó y los precios de las viviendas aumentaron. Por eso es necesario revisar esas políticas, en otro tiempo mucho valoradas, y corregir sus excesos –se referían a la desatención de otras funciones urbanas- a la luz de la situación actual, ya que la calle libre de coches no debería ser solo el paraíso de los consumidores, sino también el lugar de los qué tan solo buscan el sol, el paseo, el descanso o el simple encuentro casual. La percepción que se tiene del acceso a los nodos de transporte colectivo queda a veces distorsionada por las distancias a las que se encuentran las paradas o estaciones. En nuestro caso, las estaciones más próximas se encuentran en Ángel Guimerá, Xàtiva o Colón/Pinazo, sin olvidar la proximidad de la estación del Norte, a la que afluyen cada día miles de viajeros de cercanías. En cuanto a los servicios de bus urbano que ofrece la EMT municipal, puede verse en la documentación gráfica que se incluye en este estudio, que resultan amplios y muy repartidos en las proximidades del Mercado, por mucho que los comerciantes reclamen constantemente las paradas inmediatas al mismo.

PLÀNOL D’ÀPARCAMENTS EN L’ENTORN DEL MERCAT CENTRAL. Juliol 2012, Avanç

10m

50m

100m

Aparcament

Places

% Residents

Plantes

Plaça de la R eina

348

Comt e de P arcent

270

¿?

Plaça Br uges

473 (62 en el pr imer so ter rani)

¿?

Sant Agustí

803

22 %

Oest-Vinat ea

374

22 %

Vellut ers-Recar edo

211

00 % (buit)

Llant er na-Mer cé

517

100 %

So ter rani M.Centr al

Solar Pr incesa

venedors MC

Taula d’apar caments en subt er rani en l’ent orn del Mer cat Centr al. Juliol 20 12. Elabor ació pròpia i Ser vei de Cir culació de l’ Ajunt ament de V alència.

Cotxes

Motos

Doble ‘fila’

Càrrega / Descàrrega

P. Taxis

Avg. María Cr istina

10 en cor dó

Sí

Plaça del Mer cat

20 en bat er ia

Sí

C. de Bo telles

2 en cor dó

Plç. de Br uges

10 en bat ería t em p.

Avg. de l’Oest (f ins Gar rigues)

5 en cor dó

Sí

C. d’Eix arcs

15 en bat er ia

C. Peu de la Cr eu

3 en cor dó

C. de la Llant er na

5 en cor dó

C. de la Beat a

13 en cor dó

Taula d’apar caments en super ficie en l’ent orn del Mer cat Centr al. Juliol 20 12. Elabor ació pròpia.

2. APARCAMENTS VINCULATS AMB EL MERCAT CENTRAL

2. APARCAMIENTOS VINCULADOS CON EL MERCADO CENTRAL

2.1. APARCAMENTS PÚBLICS DEL MERCAT I EL SEU ENTORN D’INFLUÈNCIA

2.1. APARCAMIENTOS PÚBLICOS DEL MERCADO Y SU ENTORNO A INFLUENCIA

En sentit ample, hem de considerar aparcaments vinculats amb el Mercat Central tots els que s’utilitzen per accedir a ell. És a dir, els que per trobar-se a una distància assequible, i amb un trajecte còmode a peu, són o poden ser usats pels compradors i, per altres raons, pel personal que treballa en el Mercat. En funció del barri o municipi d’on es prové i l’accessibilitat viària a Ciutat Vella, el comprador pot dirigirse amb el seu vehicle a un o altre aparcament –també poden influir uns altres factors, com el cost econòmic del tiquet d’aparcar–.

En un sentido amplio, debemos considerar aparcamientos vinculados con el Mercado Central todos los que se utilizan por acceder a él. Es decir, los que por encontrarse a una distancia asequible, y con un trayecto cómodo a pie, son o pueden ser usados por los compradores y, por otras razones, por el personal que trabaja en el Mercado. En función del barrio o municipio de donde se proviene y la accesibilidad viaria a Ciutat Vella, el comprador puede dirigirse con su vehículo a uno u otro aparcamiento –también pueden influir otros factores, como el coste económico del ticket de aparcar–.

Ara bé, són dels aparcaments directament vinculats al Mercat Central dels que ens ocuparem ara, per bé que també sobre els altres (el de la Plaça de la Reina, el de Sant Agustí i el nou de l’Avinguda de l’Oest) haurem de fer una reflexió. Els tres aparcaments públics directament vinculats són el del propi Mercat, el de Parcent i el pendent de finalitzar a la Plaça de Bruges. Cadascun pot jugar un rol distint en relació al Mercat i el seu entorn d’influència. La nostra conclusió és la següent: l’aparcament de Parcent hauria de ser per a residents de la zona;

Levante EMV. 28/05/2012

El nou aparcament de Bruges haurà de ser bàsicament de rotació per a us dels compradors, tot i que també haurà de tindre un ús pels venedors; l’aparcament del Mercat ha de ser únicament per a ús dels venedors i les seues necessitats logístiques. En els següents apartats expliquem com haurien de funcionar i les modificacions que s’hi han d’introduir.

Ahora bien, son de los aparcamientos directamente vinculados al Mercado Central de los que nos ocuparemos ahora, aunque también sobre los otros (la de la Plaza de la Reina, el de San Agustín y el nuevo de la Avenida del Oeste) deberemos hacer una reflexión. Los tres aparcamientos públicos directamente vinculados son el del propio Mercado, el de Parcent y el pendiente de finalizar a la Plaza de Brujas. Cada uno puede jugar un rol distinto en relación al Mercado y su entorno de influencia. Nuestra conclusión es la siguiente: El aparcamiento de Parcent debería ser para residentes de la zona. El nuevo aparcamiento de Brujas deberá ser básicamente de rotación para uso de los compradores, aunque también deberá tener un uso por los vendedores; El aparcamiento del Mercado debe ser únicamente para uso de los vendedores y sus necesidades logísticas. En los siguientes apartados explicamos como deberían funcionar y las modificaciones que se deben introducir.

2.2. L’APARCAMENT DE COMTE DE PARCENT

2.2. EL APARCAMIENTO DE CONDE DE PARCENT

Per les seues dimensions, ubicació i accessos resulta convenient que l’aparcament de Parcent (270 places en dos nivells) es reserve per a residents. Actualment està connectat amb el de Bruges però sembla aconsellable desconnectar-los per evitar que s’entre al de Bruges a través del de Parcent: del contrari, podria generar-se confusió entre els accessos i, sobretot, es carregaria l’estret viari interior del Barri de Velluters amb el trànsit destinat a Bruges. La fluïdesa del tràfic interior de cadascun pensem que s’afavorirà també amb la separació.

Por sus dimensiones, ubicación y accesos resulta conveniente que el aparcamiento de Parcent (270 plazas en dos niveles) se reserve para residentes. Actualmente está conectado con el de Brujas pero parece aconsejable desconectarlos para evitar que se entre al de Brujas a través del de Parcent: de lo contrario, podría generarse confusión entre los accesos y, sobre todo, se cargaría el estrecho viario interior del Barrio de Velluters con el tránsito destinado a Brujas. La fluidez del tráfico interior de cada uno pensamos que se favorecerá también con la separación.

Les raons que, des del punt de vista de relació amb el Mercat Central, aconsellen la desvinculació dels dos aparcament són les següents: Les entrades i eixides diferenciades ajuda a clarificar cada ús. L’entrada a Parcent (a través dels carrers del Pintor Domingo i de Santa Teresa) és una miqueta més complicada, qüestió no problemàtica per a un usuari habitual (cas d’un resident), però si per un eventual (cas de molts compradors). No convé carregar més Bruges ni barrejar distints usuaris que exigeixen modalitats d’explotació diferenciades. Deixar Parcent per a residents fa l’aparcament de Bruges clarament dedicat al Mercat Central, als seus compradors i usuaris. L’aparcament de Parcent es troba en un estat precari, amb abundants patologies constructives i necessitats de reestructuració interna que obligaran a tancar-lo durant un període més o menys llarg. Sense la separació funcional clara des del principi, la impressió de provisionalitat, que tant pesa en tot l’entorn del Mercat, tornarà a reaparèixer. Hi ha una notable diferència de cota entre els primers soterranis dels dos aparcaments que ha produït un túnel de connexió amb un joc de rampes molt desafortunat, qüestió que aconsella condemnar eixe túnel.

Las razones que, desde el punto de vista de relación con el Mercado Central, aconsejan la desvinculación de los dos aparcamiento son las siguientes: Las entradas y salidas diferenciadas ayudan a clarificar cada uso. La entrada a Parcent (a través de las calles del Pintor Domingo y de Santa Teresa) es un poco más complicada, cuestión no problemática para un usuario habitual (caso de un residente), pero si para un eventual (caso de muchos compradores).

Entrada/eixida parking Parcent Entrada/salida parking Parcent

No conviene cargar más Brujas ni mezclar distintos usuarios que exigen modalidades de explotación diferenciadas. Dejar Parcent para residentes hace el aparcamiento de Brujas claramente dedicado al Mercado Central, a sus compradores y usuarios. El aparcamiento de Parcent se encuentra en un estado precario, con abundantes patologías constructivas y necesidades de reestructuración interna que obligarán a cerrarlo durante un período más o menos largo. Sin la separación funcional clara desde el principio, la impresión de provisionalidad, que tanto pesa en todo el entorno del Mercado, volverá a reaparecer. Hay una notable diferencia de cota entre los primeros sótanos de los dos aparcamientos que ha producido un túnel de conexión con un juego de rampas muy desafortunado, cuestión que aconseja condenar ese túnel.

Connexió rodada Parcent - Bruges Conexión rodada Parcent - Bruges

2. APARCAMENTS VINCULATS AMB EL MERCAT CENTRAL

2.3. L’APARCAMENT DE CIUTAT DE BRUGES

2.3. EL APARCAMIENTO DE CIUDAD DE BRUJAS

L’aparcament de Bruges (473 places segons plànols de projecte) es va planificar com una infraestructura dedicada a atendre l’accessibilitat en vehicle privat al Mercat Central, és a dir, facilitar que el sector dels compradors que vol utilitzar el cotxe per emportar-se les mercaderies puga fer-ho amb comoditat. Hi havia una raó íntimament lligada: buidar d’aparcaments la via pública en l’entorn de la Plaça del Mercat, autèntic cor de la València monumental, on hi ha el nostre únic edifici Patrimoni de la Humanitat. Així, l’aparcament de Bruges pretén resoldre una part de la forta pressió d’accessibilitat i crear condicions per l’ús peatonal en l’àmbit del Mercat-Llotja-Sants Joans.

El aparcamiento de Brujas (473 plazas según planos de proyecto) se planificó como una infraestructura dedicada a atender a la accesibilidad en vehículo privado al Mercado Central, es decir, facilitar que el sector de los compradores que quiere utilizar el coche por llevarse las mercancías pueda hacerlo con comodidad. Había una razón íntimamente relacionada: vaciar de aparcamientos la vía pública en el entorno de la Plaça del Mercat, auténtico corazón de la Valencia monumental, donde está nuestro único edificio Patrimonio de la Humanidad. Así, el aparcamiento de Brujas pretende resolver una parte de la fuerte presión de accesibilidad y crear condiciones por el uso peatonal en el ámbito del Mercado-Lonja-Santos Juanes.

Una vegada s’ha portat a terme tan costosa inversió, al pàrking de Bruges se li hauria de donar l’exclusiva de l’aparcament de rotació en la zona per ajudar-li a rendibilitzar-se i constituirlo en servidor principal del Mercat, fins i tot amb identitat denominativa: “Aparcament o Pàrking Mercat Central”. Guanyaria així atractiu per a qui s’interesse en adjudicar-se la seua explotació. Ha de ser un pàrking pensat per a la comoditat dels usuaris, amb espais adequats per a cada funció i classe de vehicles –autos, motos i bicis–. L’aparcament ocupa les cinc plantes superiores del volum de set plantes excavat a la Plaça de Bruges, volum que alberga també l’estació de la Línia T2 del metro que en un futur indeterminat ocuparia les dos inferiors. Ara bé, la infraestructura està feta per acollir l’aparcament i l’estació però, a hores d’ara, en la situació de penúria pressupostària actual, no hi ha la menor perspectiva de l’arribada del metro. El traçat de la Línia T2 pel Mercat Central no té les obres iniciades, ni tampoc adjudicades, a hores d’ara no té consignació econòmica ni calendari per a proveir-ne. Quina és la perspectiva? En la situació actual, allò realista és considerar que la T2 no arribarà a l’estació en molt anys. Potser vint? I qui ens diu que transcorreguts eixos anys no es reconsidere la conveniència d’eixa línia de transport o d’eixe sistema soterrat? Hem de

Una vez se ha llevado a cabo tan costosa inversión, al parking de Brujas se le debería dar la exclusiva del aparcamiento de rotación en la zona para ayudarle a rentabilizarse y constituirlo en servidor principal del Mercado, incluso con identidad denominativa: “Aparcamiento o Párking Mercat Central”. Ganaría así atractivo para quien se interese en adjudicarse su explotación. Debe ser un parking pensado para la comodidad de los usuarios, con espacios adecuados para cada función y clase de vehículos –autos, motos y bicis–. El aparcamiento ocupa las cinco plantas superioras del volumen de siete plantas excavado a la Plaza de Brujas, volumen que alberga también la estación de la Línea T2 del metro que en un futuro indeterminado ocuparía las dos inferiores. Ahora bien, la infraestructura está hecha para acoger el aparcamiento y la estación, sin embargo, en estos momentos, en la situación de penuria presupuestaria actual, no hay la menor perspectiva de la llegada del metro. El trazado de la Línea T2 por el Mercado Central no tiene las obras iniciadas, ni tampoco adjudicadas, en estos momentos no tiene consignación económica ni calendario para proveerla. ¿Cuál es la perspectiva? En la situación actual, lo realista es considerar que la T2 no llegará a la estación en muchos años. ¿Quizá veinte? ¿Y quién nos dice que transcurridos esos

partir de què el volum de set plantes excavat es dedica, per tant, a l’aparcament. I en exclusiva per molt de temps. Una altra cosa seria si les dues plantes inferiors es reserven inútils mentrestant o si mereixen habilitar-se provisionalment com extensió del pàrking. De les cinc plantes de l’aparcament de Bruges, la primera té una major altura lliure i va ser concebuda per albergar una quantitat menor de places per aparcar perquè havia de contindre el vestíbul o hall de l’estació, a més de ser la recepció del propi aparcament i entrada directa dels usuaris al soterrani del Mercat. Les quatre plantes següents estan dedicades en exclusiva a aparcar –hem de pensar que quan més avall més incòmodes–. Si el primer soterrani havia d’acollir el hall de l’estació, ara perdrà eixa funció per temps indefinit i quedarà només com a recepció peatonal de les persones que vagen en vehicle particular al Mercat. Eixa funció de recepció del Mercat Central és molt important perquè segons les seues condicions invitarà o no a usar l’aparcament i, per tant, a anar al propi Mercat.

años no se reconsidere la conveniencia de esa línea de transporte o de ese sistema soterrado? Debemos partir de qué el volumen de siete plantas excavado se dedica, por lo tanto, al aparcamiento. Y en exclusiva por mucho tiempo. Otra cosa sería si las dos plantas inferiores se quedan inútiles entretanto o si merecen habilitarse provisionalmente como extensión del parking. De las cinco plantas del aparcamiento de Brujas, la primera tiene una mayor altura libre y fue concebida para albergar una cantidad menor de plazas para aparcar porque debía contener el vestíbulo o hall de la estación, además de ser la recepción del propio aparcamiento y entrada directa de los usuarios al sótano del Mercado. Las cuatro plantas siguientes están dedicadas en exclusiva a aparcar –debemos pensar que cuando más abajo más incómodas–. Si el primer sótano debía acoger el hall de la estación, ahora perderá esa función por tiempo indefinido y quedará solo como recepción peatonal de las personas que vayan en vehículo particular al Mercado. Esa función de recepción del Mercado Central es muy importante porque según sus condiciones invitará o no a usar el aparcamiento y, por lo tanto, a ir al propio Mercado.

En eixe sentit, hem de pensar que la desaparició de la funció ‘vestíbul de l’estació’ pot ser una oportunitat que hauria d’aprofitar-se per potenciar una ordenació de la primera planta del soterrani de Bruges decididament al servei del Mercat Central i de l’espai públic de la plaça que té damunt. El vestíbul s’hauria de considerar del Mercat.

En ese sentido, debemos pensar que la desaparición de la función ‘vestíbulo de la estación' puede ser una oportunidad que debería aprovecharse para potenciar una ordenación de la primera planta del sótano de Brujas decididamente al servicio del Mercado Central y del espacio público de la plaza que tiene encima. El vestíbulo se tendría que considerar del Mercado.

L’ordenació del conjunt de la primera planta del primer soterrani de Bruges, com la remodelació de la plaça, que està íntimament lligada a l’aparcament, ha de fer-se amb patrons de disseny i materials de qualitat, que ens fan pensar fins i tot en la conveniència d’ampliar la superfície que inicialment es projectava dedicar a vestíbul. En coherència amb la destinació de l’aparcament a la modalitat de rotació, és a dir, amb una previsible i notòria diversitat de visitants, el vestíbul i la plaça passen a ser recepció i, en cert sentit, part constitutiva del Mercat Central. La possibilitat d’ampliar el vestíbul i reservar superfície per a logística dels venedors, s’emmarcaria dins la perspectiva de millorar la vinculació espacial i funcional de l’aparcament al servei del Mercat i de la ciutat.

La ordenación del conjunto de la primera planta del primer sótano de Brujas, como la remodelación de la plaza, que está íntimamente relacionada con el aparcamiento, debe hacerse con patrones de diseño y materiales de calidad, que nos hacen pensar incluso en la conveniencia de ampliar la superficie que inicialmente se pensaba dedicar a vestíbulo. En coherencia con la destino del aparcamiento a la modalidad de rotación, es decir, con una previsible y notoria diversidad de visitantes, el vestíbulo y la plaza pasan a ser recepción y, en cierto sentido, parte constitutiva del Mercado Central. La posibilidad de ampliar el vestíbulo y reservar superficie para logística de los vendedores, se enmarcaría dentro la perspectiva de mejorar la vinculación espacial y funcional del aparcamiento al servicio del Mercado y de la ciudad.

Primer soterrani parking Bruges, gàlib = 3, 80 m. Primer sótano parking Bruges, gálibo = 3,80 m.

L’atracció de l’aparcament depén també dels seus accessos. Analitzats els projectats i uns altres possibles pensem que els prevists són ara per ara, tot i que siga per qüestions d’oportunitat i viabilitat, els més adequats. L’entrada està prevista per una rampa situada en l’embocadura del carrer Editor Manuel Aguilar amb l’Avinguda de l’Oest.

Futura rampa d’accés a l’aparcament de Bruges per Guillem Sorolla Futura rampa de acceso al aparcamiento de Brujas por Guillem Sorolla

La atracción del aparcamiento depende también de sus accesos. Analizados los proyectados y otros posibles pensamos que los previstos son hoy por hoy, aunque sea por cuestiones de oportunidad y viabilidad, los más adecuados. La entrada está prevista por una rampa situada en la embocadura de la calle Editor Manuel Aguilar con la Avenida del Oeste.

Es tracta d’una solució inclosa en el projecte original, encara no executada, que utilitza la via rectilínia Manuel AguilarGuillem Sorolla a la que s’accedeix directament des de Guillem de Castro. Aparentment, accedir des de la circumval·lació pot semblar llarg però no és així en termes motoritzats: l’accés actual al Mercat per Maria Cristina ho és més, no té la claredat viària de l’entrada que es proposa, creua innecessàriament pel centre urbà i, en definitiva, a Maria Cristina també s’accedeix des de la circumval·lació atesa la forma urbana de la Ciutat Vella. Quan es pose en funcionament, la qüestió decisiva serà popularitzar l’entrada a l’aparcament i senyalitzar-la des de la pròpia circumval·lació. La identitat denominativa ‘Pàrking Mercat Central’ pot ajudar-hi enormement.

Se trata de una solución incluida en el proyecto original, aún no ejecutada, que utiliza la vía rectilínea Manuel AguilarGuillem Sorolla a la que se accede directamente desde Guillem de Castro. Aparentemente, acceder desde la circunvalación puede parecer largo pero no es así en términos motorizados: el acceso actual al Mercado por Maria Cristina lo es más, no tiene la claridad viaria de la entrada que se propone, cruza innecesariamente por el centro urbano y, en definitiva, a Maria Cristina también se accede desde la circunvalación, dada la forma urbana de la Ciutat Vella. Cuando se ponga en funcionamiento, la cuestión decisiva será popularizar la entrada al aparcamiento y señalizarla desde la propia circunvalación. La identidad denominativa ‘Pàrking Mercat Central’ puede ayudar enormemente.

És important saber que la rampa a construir té finançament adjudicat i és realista considerar pròxima la seua construcció. L’entrada prevista planteja també algun problema, com és la forma curvilínia de l’accés a la rampa per a evitar un edifici protegit del carrer Editor Manuel Aguilar que sobreïx de l’alineació, edifici pendent de descatalogar-se i expropiar-se tal i com s’havia anunciat a l’inici de les obres.

Es importante saber que la rampa a construir tiene financiación adjudicada y es realista considerar próxima su construcción. La entrada prevista plantea también algún problema, como es la forma curvilínea del acceso a la rampa para evitar un edificio protegido de la calle Editora Manuel Aguilar que sobresale de la alineación, edificio pendiente de descatalogarse y expropiarse tal y como se había anunciado al inicio de las obras.

L’eixida se situa pràcticament en el mateix lloc en que estava la de l’aparcament precedent, de manera que eixirà a l’Avinguda de l’Oest cap a la plaça de Sant Agustí, en la circumval·lació. Un itinerari clar que haurà de ser més fluid en la mesura que l’ordenació de l’entorn del Mercat limite el caos que provoca els aparcaments incontrolats en superfície.

La salida se sitúa prácticamente en el mismo lugar en que estaba la del aparcamiento precedente, de manera que se saldrá a la Avenida del Oeste hacia la plaza de San Agustín, en la circunvalación. Un itinerario claro que deberá ser más fluido en la medida en que la ordenación del entorno al Mercado limite el caos que provocan los aparcamientos incontrolados en superficie.

2.4. L’APARCAMENT DEL MERCAT CENTRAL

2.4. EL APARCAMIENTO DEL MERCADO CENTRAL

Que el Mercat Central, projectat fa cent anys, continga un soterrani dedicat a l’accés de vehicles i la provisió logística és tot un indicatiu de l’encertada perspectiva de la seua concepció: el soterrani o aparcament del Mercat és, inclosa la seua qualitat arquitectònica, un dels seus grans valors encara que mai se’l destaque. La seua capacitat i dimensions degueren de funcionar bé durant dècades però passaren a ser insuficients quan començà a utilitzar-se per acollir vehicles externs i les necessitat logístiques –d’instal·lacions generals i també d’accessos de mercaderies– augmentaren.

Que el Mercado Central, proyectado hace cien años, contenga un sótano dedicado al acceso de vehículos y la provisión logística es todo un indicativo de la acertada perspectiva de su concepción: el sótano o aparcamiento del Mercado es, incluida su calidad arquitectónica, uno de sus grandes valores aunque nunca se destaque. Su capacidad y dimensiones debieron de funcionar bien durante décadas pero pasaron a ser insuficientes cuando comenzó a utilizarse para acoger vehículos externos y las necesidad logísticas –de instalaciones generales y también de accesos de mercancías– aumentaron.

El soterrani del Mercat està saturat d’usos. La situació pot començar a resoldre’s ara que s’ha construït l’aparcament de Bruges, que alliberarà el del Mercat de vehicles dels compradors.

El sótano del Mercado está saturado de usos. La situación puede comenzar a resolverse ahora que se ha construido el aparcamiento de Brujas, que liberará el del Mercado de vehículos de los compradores.

‘L’aparcament’ del Mercat ha de començar a perdre eixa denominació i passar a ser exclusivament per als venedors, incloent en això els subministres de tercers, és a dir, l’arribada de mercaderies que no són dutes amb vehicles dels venedors, per a la qual cosa s’hauran d’habilitar els passes d’accés específics. Aquesta funció també podrà ser complementada en la primera planta de l’aparcament de Bruges.

‘El aparcamiento' del Mercado debe comenzar a perder esa denominación y pasar a ser exclusivamente para los vendedores, incluyendo en ello los suministros de terceros, es decir, la llegada de mercancías que no son traídas con vehículos de los vendedores, para lo que se deberán habilitar los pases de acceso específicos. Esta función también podrá ser complementada en la primera planta del aparcamiento de Brujas.

La dimensió de del soterrani del Mercat –parcialment ocupat per unes 60 places–, l’ocupació parcial pels habitacles de magatzem i d’instal·lacions, i la pròpia reserva de vies de distribució interior, fa que no siga possible pensar en l’assignació de places permanents i que siga necessari continuar gestionant els temps d’accés i estada, per bé que ara hi haurà la possibilitat que determinades places de l’aparcament de Bruges es dediquen als venedors i proveïdors del Mercat Central. En eixe sentit proposem:

La dimensión del sótano del Mercado –parcialmente ocupado por unas 60 plazas–, la ocupación parcial por los habitáculos de almacén y de instalaciones, y la propia reserva de vías de distribución interior, hace que no sea posible pensar en la asignación de plazas permanentes y que sea necesario continuar gestionando los tiempos de acceso y estancia, aunque ahora habrá la posibilidad de que determinadas plazas del aparcamiento de Brujas se dediquen a los vendedores y proveedores del Mercado Central. En ese sentido proponemos:

Entrada actual a l’aparcament del Mercat, Gálib = 3,10 m. Entrada actual al aparcamiento del Mercado, Gálibo = 3,10 m.

Interior de l’aparcament actual del Mercat Interior del aparcamiento actual del Mercado

Reservar places de la primera planta de l’aparcament de Bruges per a vehicles comercials dels venedors i proveïdors, en concret aquells de dimensions més grans;

Reservar plazas de la primera planta del aparcamiento de Brujas para vehículos comerciales de los vendedores y proveedores, en concreto aquellos de dimensiones más grandes;

Incloure en el plec de condicions de l’aparcament de Bruges l’aparcament de vehicles dels venedors –automòbils particulars i furgonetes– amb tarifa més reduïda, per tal de poder prescindir de l’aparcament permanent en el soterrani del Mercat i, a mitjà termini, eliminar el del solar del Princesa –també seria bo animar el personal a usar el transport públic–;

Incluir en el pliego de condiciones del aparcamiento de Brujas el aparcamiento de vehículos de los vendedores –autos particulares y furgonetas– con tarifa más reducida, para poder prescindir del aparcamiento permanente en el sótano del Mercado y, a medio plazo, eliminar el del solar del Princesa –también sería bueno animar a usar el transporte público–;

Si cal, l’estacionament de determinats camions més grans de mercaderies, els que tinguen dificultats d’accés al soterrani del Mercat, podria fer-se a la plaça de Bruges, en franja horària restringida.

Vista privilegiada des de la rampa històrica del Mercat a Sant Joan

L’entrada de vehicles d’aprovisionament al soterrani del Mercat ha de a ser a través de l’aparcament de Bruges. L’ordenació del tràfic del conjunt de la zona, més en la perspectiva d’una peatonalització de l’entorn del Mercat, fa que eixe accés siga el més directe i viable. La forma de gestionar l’entrada per Bruges: mitjançant targeta magnètica i/o sensor que permeta identificar que es tracta d’un vehicle del Mercat o amb autorització del Mercat Central (cas dels subministradors no venedors). Al passar de Bruges al soterrani del Mercat, el xip de la targeta i/o l’ordinador de l’aparcament comprovaria que no s’ha quedat en Bruges. I, en el trajecte invers, li donaria pas lliure quan tornara a passar a Bruges per a eixir al carrer sense càrrec.

Interior Mercado de Colón, Valencia

La rampa actual, la històrica, del Mercat podria continuar usant-se ocasionalment amb condicions molt restrictives –situacions taxades o d’emergència, franja horària limitada, en direcció i per carrers molt concrets– però és del tot aconsellable que s’utilitzen preferentment les rampes d’entrada i eixida del propi aparcament de Bruges. Segons l’ordenació del tràfic que finalment s’arbitre per al conjunt de la zona, pot resultar encara més complicat el trajecte viari en relació amb la rampa vella, havent-se d’evitar servituds de pas per la Plaça

De ser necesario, el estacionamiento de determinados camiones más grandes de mercancías, los que tengan dificultades de acceso al sótano del Mercado, podría hacerse a la plaza de Brujas, en franja horaria restrictiva. La entrada de vehículos de aprovisionamiento al sótano del Mercado ha de a ser a través del aparcamiento de Brujas. La ordenación del tráfico del conjunto de la zona, más en la perspectiva de una peatonalización del entorno del Mercado, hace que ese acceso sea el más directo y viable. La forma de gestionar la entrada por Brujas: mediante tarjeta magnética y/o sensor que permita identificar que se trata de un vehículo del Mercado o con autorización del Mercado Central (caso de los suministradores no vendedores). Al pasar de Brujas al sótano del Mercado, el chip de la tarjeta y/o el ordenador del aparcamiento comprobaría que no se ha quedado en Brujas. Y, en el trayecto inverso, le daría paso libre cuando volviera a pasar a Brujas para salir a la calle sin cargo. La rampa actual, la histórica, del Mercado podría continuar usándose ocasionalmente con condiciones muy restrictivas –situaciones tasadas o de emergencia, franja horaria limitada, en dirección y por calles muy concretas– pero es del todo aconsejable que se utilicen preferentemente las rampas de entrada y salida del propio aparcamiento de Brujas. Según la ordenación del tráfico que finalmente se arbitre para el conjunto de la zona, puede resultar aún más complicado el trayecto viario en relación con la rampa vieja, debiendo evitarse servidumbres de paso por la Plaça del Mercat y Vell de la Palla que más

del Mercat i Vell de la Palla que més tard o d’hora acabaran, lògicament, peatonalitzant-se. La reflexió sobre els usos de la rampa vella la continuarem en la segona part del present estudi. 2.5. LES CONNEXIONS BRUGES-MERCAT LA CONNEXIÓ RODADA Les connexions funcionals entre l’aparcament de Bruges i el soterrani del Mercat plantegen problemes relacionats amb la concepció del projecte de Bruges i, sobretot, amb l’execució de les obres –per exemple, amb l’estructura acabada, la diferència entre cotes de nivell dels dos soterranis és superior a la raonable–.

pronto que tarde acabarán, lógicamente, peatonalizándose. La reflexión sobre los usos de la rampa vieja la continuaremos en la segunda parte del presente estudio. 2.5. LAS CONEXIONES BRUJAS-MERCADO LA CONEXIÓN RODADA Las conexiones funcionales entre el aparcamiento de Brujas y el sótano del Mercado plantean problemas relacionados con la concepción del proyecto de Brujas y, sobretodo, con la ejecución de las obras –por ejemplo, con la estructura acabada, la diferencia entre cotas de nivel de los dos sótanos es superior a la razonable–.

Pel que fa a l’entrada de vehicles al soterrani del Mercat des de Bruges, hi ha dues qüestions: una rampa de pendent major a la desitjable i l’ample de pas en l’accés al Mercat que s’estrangula obstaculitzat pel recinte que alberga la maquinària de l’aire condicionat. La intensitat de trànsit al soterrani del Mercat i la maniobrabilitat dels vehicles exigeix una solució dràstica i acurada del problema.

En lo concerniente a la entrada de vehículos al sótano del Mercado desde Brujas, hay dos cuestiones: una rampa de pendiente mayor a la deseable y el ancho de paso en el acceso al Mercado que se estrangula obstaculizado por el recinto que alberga la maquinaria del aire acondicionado. La intensidad de tránsito al sótano del Mercado y la maniobrabilidad de los vehículos exige una solución drástica y cuidadiosa del problema.

La planta de la rampa deu ser de geometria clara, amb una pendent adequada i feta amb materials propis del trànsit de rodadura. S’han de reestudiar les condicions de la zona prèvia a la rampa en la part de Bruges, per a fer còmode el gir d’accés i dissenyar amb amplitud la planta de la pròpia rampa.

La planta de la rampa debe ser de geometría clara, con una pendiente adecuada y hecha con materiales propios del tránsito de rodadura. Se han de reestudiar las condiciones de la zona previa a la rampa en la parte de Brujas, para hacer cómodo el giro de acceso y diseñar con amplitud la planta de la propia rampa.

L’ample de l’accés al soterrani del Mercat deu ser, almenys, el mateix del de la rampa històrica. Això s’aconseguiria deixant lliure al complet el pas entre els dos pilars del pòrtic en que es localitza el pas de connexió en traslladar a una posició contigua la sala de maquinària de l’aire condicionat.

El ancho del acceso al sótano del Mercado debe ser, al menos, el mismo del de la rampa histórica. Eso se conseguiría dejando libre al completo el paso entre los dos pilares del pórtico en que se localiza el paso de conexión al trasladar a una posición contigua la sala de maquinaria del aire acondicionado.

En definitiva, s’ha de reestudiar la connexió rodada entre els dos aparcaments, dins d’una reconsideració del conjunt del primer soterrani de Bruges.

En definitiva, se ha de reestudiar la conexión rodada entre los dos aparcamientos, dentro de una reconsideración del conjunto del primer sótano de Brujas.

Possible connexió rodada Bruges - Mercat Posible conexión rodada Brujas - Mercado

Possible connexió peatonal Bruges - Mercat Posible conexión peatonal Brujas - Mercado

La seua complexitat contrasta amb la de les quatre plantes inferiors, dedicades en exclusiva a places per aparcar. El primer soterrani alberga el vestíbul que donarà pas peatonal al Mercat, les rampes d’entrada i eixida generals del pàrking, les rampes de connexió amb les plantes inferiors, la circulació de vehicles per al pas al soterrani del Mercat, ascensors, ventilacions, infraestructures, etc., i és necessari assegurar la seua coherència funcional.

Su complejidad contrasta con la de las cuatro plantas inferiores, dedicadas en exclusiva a plazas por aparcar. El primer sótano alberga el vestíbulo que dará paso peatonal al Mercado, las rampas de entrada y salida generales del parking, las rampas de conexión con las plantas inferiores, la circulación de vehículos para el paso al sótano del Mercado, ascensores, ventilaciones, infraestructuras, etc., y es necesario asegurar su coherencia funcional.

LA CONNEXIÓ PEATONAL

LA CONEXIÓN PEATONAL

La connexió peatonal entre l’aparcament de Bruges i el Mercat deu de realitzar-se a través de la planta soterrani. Per bé que el vianant sempre podrà eixir al carrer per a passar d’un a altre àmbit, la preferència l’ha de tindre connectar-se amb facilitat per dins.

La conexión peatonal entre el aparcamiento de Brujas y el Mercado debe de realizarse a través de la planta sótano. Aunque el viandante siempre podrá salir a la calle para pasar de uno a otro ámbito, la preferencia la debe tener conectarse con facilidad por dentro.

Això suposa comptar amb un vestíbul en el pàrking i un pas connector amb el Mercat en condicions adequades. Eixos dos espais han de ser una invitació, han de tindre l’atractiu d’aconseguir que el visitant els interprete com a part constitutiva del Mercat Central. Hauran de ser espais de bona factura arquitectònica, amb característiques de:

Eso supone contar con un vestíbulo en el parking y un paso conector con el Mercado en condiciones adecuadas. Esos dos espacios deben ser una invitación, deben tener el atractivo de lograr que el visitante los interprete como parte constitutiva del Mercado Central. Deberán ser espacios de buena factura arquitectónica, con características de:

qualitat espacial i material.

calidad espacial y material.

fàcil trànsit per al vianant.

fácil tránsito para el viandante.

bona il·luminació i ventilació.

buena iluminación y ventilación.

clara lectura per a l’usuari, bona visualització.

clara lectura para el usuario, buena visualización.

atractiu estètic com a recepció del Mercat.

atractivo estético como recepción del Mercado.

El vestíbul ha de ser l’espai inicialment projectat per a servir conjuntament a l’estació del metro –però hui sense perspectiva de tindre eixa funció–. Eixe espai presenta dos components positius: una és la major altura lliure del primer soterrani, que el diferencia de la resta de plantes, i l’accés de llum natural a traves del pati interior, qüestions que es poden potenciar si es fa un bon projecte d’arquitectura. Ara bé, planteja diversos problemes:

El vestíbulo debe ser el espacio inicialmente proyectado para servir conjuntamente a la estación del metro –pero hoy sin perspectiva de tener esa función–. Ese espacio presenta dos componentes positivos: una es la mayor altura libre del primer sótano, que le diferencia del resto de plantas, y el acceso de luz natural a trabas del patio interior, cuestiones que se pueden potenciar si se hace un buen proyecto de arquitectura. Ahora bien, plantea varios problemas:

Encara sense les servituds i tràfec de la futura estació, la superfície del vestíbul és més aviat reduïda com a escenari de les coses que hi hauran de passar: accedir al Mercat i retornar al pàrking, pagar o cancel·lar tiquets, portar càrrega de la compra, eixir a la plaça o a l’Avinguda… Exigeix, per tant, unes bones condicions de qualitat arquitectònica i no una simple habilitació tècnica.

Aún sin las servidumbres y ajetreo de la futura estación, la superficie del vestíbulo es más bien reducida como escenario de las cosas que deberán pasar: acceder al Mercado y retornar al parking, pagar o cancelar tickets, llevar carga de la compra, salir a la plaza o a la Avenida… Exige, por lo tanto, unas buenas condiciones de calidad arquitectónica y no una simple habilitación técnica.

El problema més complicat és el que planteja l’espai connector amb el Mercat Central. La seua planta en forma d’embut no és adequada, però allò realment greu és la manera prevista per a salvar el desnivell aparegut entre el vestíbul i el propi Mercat, una disparitat entre nivells injustificable que s’haurà de remeiar pels seus responsables.

El problema más complicado es el que plantea el espacio conector con el Mercado Central. Su planta forma de embudo no es adecuada, pero lo realmente grave es la manera prevista para salvar el desnivel aparecido entre el vestíbulo y el propio Mercado, una disparidad entre niveles injustificable que se deberá remediar por sus responsables.

La solució en rampes que coneguem no és bona per la seua notòria incomoditat, la distorsió que produeix en el vestíbul pel protagonisme visual que tindria i per obstaculitzar la resta de circulacions –cas del pas a les escales del carrer–. L’espai connector peatonal entre el vestíbul situat a l’aparcament de Bruges i el soterrani del Mercat ha de ser:

La solución en rampas que conocemos no es buena por su notoria incomodidad, la distorsión que produce en el vestíbulo por el protagonismo visual que tendría y por obstaculizar el resto de circulaciones –caso del paso a las escaleras de la calle–. El espacio conector peatonal entre el vestíbulo situado en el aparcamiento de Brujas y el sótano del Mercado debe ser:

Funcionalment curt de trajecte, d’entrada i eixida fàcil al Mercat, de comprensió ràpida per al visitant;

Funcionalmente corto de trayecto, de entrada y salida fácil al Mercado, de comprensión rápida para el visitante;

Còmode, de mínim esforç físic, que no induisca fatiga a l’usuari que vaja carregat;

Cómodo, de mínimo esfuerzo físico, que no induzca fatiga al usuario que vaya cargado;

Atractiu ambientalment, en concordància amb la força del Mercat del qual és recepció, símbol del que li ofereix.

Atractivo ambientalmente, en concordancia con la fuerza del Mercado del que es recepción, símbolo de lo que le ofrece.

La solució òptima és accedir als ascensors a peu pla, sense escalons ni rampes prèvies. Si la infraestructura acabada de construir és, com ens temem, inamovible, l’única manera raonable d’aconseguir-ho és rebaixar la cota d’embarcament a l’ascensor, reordenar la entrada al soterrani de l’edifici d’oficines del Mercat i replantejar l’espai o franja de connexió. Donar facilitats als usuaris i eliminar barreres exigeix també ficar més ascensors d’accés a la planta principal del Mercat en eixa zona reordenada. Al mateix temps s’ha d’estudiar la conveniència de que siguen de major capacitat, adequats per als carrets de la compra.

La solución óptima es acceder a los ascensores a pie llano, sin escalones ni rampas previas. Si la infraestructura acabada de construir es, como nos tememos, inamovible, la única manera razonable de lograrlo es rebajar la cota de embarque al ascensor, reordenar la entrada al sótano del edificio de oficinas del Mercado y replantear el espacio o franja de conexión. Dar facilidades a los usuarios y eliminar barreras exige también poner más ascensores de acceso a la planta principal del Mercado en esa zona reordenada. Al mismo tiempo se debe estudiar la conveniencia de que sean de mayor capacidad, adecuados para los carritos de la compra.

Connexió a peu pla proposada al projecte de rehabilitació del Mercat amb un futur aparcament, 2006 Conexión a la misma cota propuesta en el proyecto de rehabilitación del Mercado con un futuro aparcamiento, 2006

Secció transversal P. Bruges - Mercat. Elaboració pròpia. Juliol 2012 Sección transversal P. Brujas - Mercado. Elaboración propia. Julio 2012

Proposta del Servei de Circulació de l’Ajuntament de València. Simulació virtual de la connexió peatonal P. Bruges - Mercat. Elaboració pròpia. Juliol 2012 Propuesta del Servicio de Circulación del Ayuntamiento de Valencia. Simulación virtual de la conexión peatonal P. Brujas Mercado. Elaboración propia. Julio 2012

El conjunt de l’operació habilitadora del vestíbul i l’espai connector ha de respondre al nivell d’un àmbit monumental com és el Mercat Central i a les necessitats dels seus usuaris, raons per les quals hauria de ser parangonable als paràmetres de disseny i materialització utilitzats al Mercat de Colom.

El conjunto de la operación habilitadora del vestíbulo y el espacio conector debe responder al nivel de un ámbito monumental como es el Mercado Central y a las necesidades de sus usuarios, razones por las que debería ser parangonable a los parámetros de diseño y materialización utilizados en el Mercado de Colón.

És necessari un projecte d’arquitectura que estudie amb detall l’aparcament de Bruges, l’espai connector i la reordenació del soterrani de l’edifici d’oficines del Mercat Central, en relació també amb la urbanització de la plaça. En la plaça hi hauran i s’expressaran elements del soterrani de l’aparcament –caixes d’escales, patis de ventilació, etc.– i allò lògic seria dotar el nou àmbit d’una urbanització de qualitat material i d’estètica coherent.

Es necesario un proyecto de arquitectura que estudie con detalle el aparcamiento de Brujas, el espacio conector y la reordenación del sótano del edificio de oficinas del Mercado Central, en relación también con la urbanización de la plaza. En la plaza habrán y se expresarán elementos del sótano del aparcamiento –cajas de escalera, patios de ventilación, etc.– y lo lógico sería dotar el nuevo ámbito de una urbanización de calidad material y de estética coherente.

Els problemes que acabem d’exposar semblen, en una primera lectura, responsabilitat de l’actuació en curs o de l’administració que la promou. Això amb independència de la possible atribució de qüestions referides a l’habilitació posterior a càrrec de l’Ajuntament o delegades al futur adjudicatari de l’”Aparcament Mercat Central”, com proposem anomenar-lo.

Los problemas que acabamos de exponer parecen, en una primera lectura, responsabilidad de la actuación en curso o de la administración que la promueve. Eso con independencia de la posible atribución de cuestiones referidas a la habilitación posterior a cargo del Ayuntamiento o delegadas al futuro adjudicatario del ”Aparcament Mercat Central”, como proponemos nombrarlo.

Exterior Mercat de Colom

Proposta de senyalització del nou aparcament del Mercat. Elaboració pròpia. Juliol 2012 Propuesta de señalización del nuevo aparcamiento del Mercado. Elaboración propia. Julio 2012

3. CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE EL PROJECTE DE LA PLAÇA CIUTAT DE BRUGES

3. CONSIDERACIONES GENERALES SOBRE EL PROYECTO DE LA PLAZA CIUDAD DE BRUJAS

La falta d’informació exacta sobre el projecte de reurbanització de l’anomenada Plaça de Ciutat de Bruges –un dels secrets millor guardats segons els mitjans de comunicació (13)–, dissenyat per l’arquitecte Javier Pérez Igualada, comporta que només puguem aportar unes consideracions generals al respecte sobre les següents qüestions:

La falta de información exacta sobre lo proyecto de reurbanización de la denominada Plaza de Ciudad de Brujas –uno de los secretos mejor guardados según los medios de comunicación–, diseñado por el arquitecto Javier Pérez Igualada, supone que en este momento solo podamos aportar unas consideraciones generales al respecto sobre las siguientes cuestiones:

Àmbit del projecte. Circulació motoritzada. Espai públic.

Carrer de Palafox, Mercat Central 13 Así será la plaza del Mercado Central. Paco Moreno. Las Provincias, 10/9/2011.

Ámbito del proyecto. Circulación motorizada. Espacio público.

ÁMBIT DEL PROJECTE

ÁMBITO DEL PROYECTO

Per començar, aquesta intervenció no es pot desvincular d’una requalificació més general que abaste, com a mínim, l’avinguda de Baró de Càrcer –al menys des del creuer Garrigues/Hospital–, els carrers de Botelles, Vell de la Palla, de Belluga i la pròpia plaça del Mercat fins Maria Cristina/Sant Vicent, sense oblidar-se’n de l’arc de ponent, representat pel carrer Santa Teresa, i l’arc de llevant, representat per Corretgeria.

Para comenzar, esta intervención no se puede desvincular de una recalificación más general que incluya, como mínimo, la avenida de Barón de Cárcer –al menos desde el cruce Garrigues/Hospital–, las calles de Botellas, Vell de la Palla, de Belluga y la propia Plaça del Mercat hasta María Cristina/Sant Vicent, sin olvidarse del arco de poniente, representado por la calle santa Teresa, y el arco de levante, representado por Corretgería.

L’actuació s’ha d’acompanyar d’una estratègia de mobilitat que contemple els distints graus de peatonalització –tenint en compte els accessos peatonals al Mercat Central que, a més, apleguen a trobar-se a una diferència de cota d’1,6 metres precisament en la part més representativa–, es limite la circulació motoritzada i reordene les línies de transport públic oferint un funcionament coherent al conjunt, segons diverses alternatives de secció, circulació motoritzada i incidència sobre el Transport Públic com vorem en la segona part d’aquest treball.

La actuación se debe acompañar de una estrategia de movilidad que contemple los distintos grados de peatonalización –teniendo en cuenta los accesos peatonales al Mercado Central que, además, llegan a encontrarse a una diferencia de cota de 1,6 metros precisamente en la parte más representativa–, se limite la circulación motorizada y reordene las líneas de transporte público ofreciendo un funcionamiento coherente al conjunto, según diversas alternativas de sección, circulación motorizada e incidencia sobre el Transporte Público, como veremos en la segunda parte de este trabajo.

Per una altra banda, per a poder definir les recomanacions tècniques cal abans aclarir quines actuacions en curs de la Conselleria d’Infraestructures van a resoldre a nivell ‘infraestructural’ algunes de les qüestions que afecten a la superfície tant de Bruges com de Parcent i Mercat. Açò de cara a la recepció municipal de les obres i la subsegüent adjudicació de l’explotació dels aparcaments amb unes servituds clares sobre la remodelació i habilitació necessàries abans de posar els aparcaments en ús.

Por otra parte, para poder definir las recomendaciones técnicas hay que aclarar antes que actuaciones en curso de la Consejería de Infraestructuras van a resolver a nivel infraestructural algunas de las cuestiones que afectan a la superficie tanto de Brujas como de Parcent y Mercado. Esto de cara a la recepción municipal de las obras y la subsiguiente adjudicación de la explotación de los aparcamientos con unas servidumbres claras sobre la remodelación y habilitación necesarias antes de poner los aparcamientos en uso.

CIRCULACIÓ MOTORITZADA

CIRCULACIÓN MOTORIZADA

En aquest moment, mentre es desenvolupen les obres de l’aparcament, s’ha habilitat transitòriament un carril de pas de circulació motoritzada –i una banda en bateria d’aparcaments, inclosa la càrrega/descàrrega– en sentit Nord-Sud per la plaça Ciutat de Bruges des del carrer de les Botelles, usant-se també com eixida de l’aparcament del Mercat Central a partir de la rampa històrica del carrer Vell de la Palla, reobert també a la circulació indiscriminada des de la Plaça del Mercat. A més, es permet el pas –sense parada– de les línies d’autobusos núm. 27 i 28 (14) que giren des de l’Avinguda de Maria Cristina, Mercat i Botelles en direcció a Baró de Càrcer.

En este momento, mientras se desarrollan las obras del aparcamiento, se ha habilitado transitoriamente un carril de paso de circulación motorizada –y una banda en batería de aparcamientos, incluida la carga/descarga– sentido Norte-Sur por la plaza Cdad de Brujas desde la calle de las Botellas, usándose también como salida del aparcamiento del M. Central a partir de la rampa histórica de la calle Vella de la Palla, reabierto también a la circulación indiscriminada desde la Plç. del Mercat. Además, se permite el paso –sin paro– de las líneas de autobuses núm. 27 y 28 que giran desde la Avenida de María Cristina, Mercat y Botellas en dirección a B. de Cárcer.

La previsió segons el Servei de Circulació i Transport de l’Ajuntament de València, amb l’excusa de la futura i incerta peatonalització de la plaça del Mercat, en contradicció amb els informes patrimonials de la Conselleria de Cultura, és deixar en el futur dos carrils de trànsit en el carrer Botelles, sentit NordSud o bé alterns, amb la reducció considerable de l’espai front a la porta principal de l’Església dels Sants Joans.

La previsión, según el Servicio de Circulación y Transporte del Ayto. de Valencia, con le excusa de la futura e incierta peatonalización de la Plç. del Mercat, en contradicción con los informes patrimoniales de la Consejería de Cultura, es dejar en el futuro dos carriles de tránsito en la C/ Botellas, sentido NorteSur o bien alternos, con la reducción considerable del espacio frente a la puerta principal de la Iglesia de los Stos Juanes.

Considerem que cal debatre alternatives a la necessarietat de circulació motoritzada pel carrer Botelles, limitant-lo per al pas d’autobusos si el seu recorregut, dins d’un esquema global, fóra inevitable a la fi de no perdre accessibilitat al barri del Carme i establir, si escau, la reclamada parada del Mercat Central.

Consideramos que hay que debatir alternativas a la necesidad de circulación motorizada por la calle Botellas, limitándola para el paso de autobuses si su recorrido, dentro de un esquema global, fuera inevitable a fin de no perder accesibilidad al barrio del Carmen y establecer, si hiciera falta, la reclamada parada del Mercat Central.

Aquest decisió sols serà vàlida després de sospesar tots els pros i contres, atés que hi ha altres esquemes viables de circulació i accessibilitat que permetrien configurar definitivament aquest espai com una plaça i no un espai posterior monofuncional del Mercat, en correspondència i sinèrgia positiva amb la Plaça del Mercat que més prompte o més tard ha d’acabar peatonalitzant-se . Així s’aconseguiria, a més a més, dignificar el final de Baró de Càrcer, respectar els espais socialrituals i de gaudi patrimonial de l’Església del Sant Joan i incentivar la rehabilitació dels palaus gòtics d’Eixarcs, convertint-los en punts d’allotjament privilegiat.

Esta decisión solo será válida después de sopesar todos los pros y contras, dado que hay otros esquemas viables de circulación y accesibilidad que permitirían configurar definitivamente este espacio como una plaza y no un espacio posterior monofuncional del Mercado, en correspondencia y sinergia positiva con la P. del Mercat que más pronto o más tarde debe acabar peatonalizándose. Así se aconseguiría, además, dignificar el final de B. de Cárcer, respetar los espacios socialrituales y de goce patrimonial de la Iglesia de los Stos Juanes e incentivar la rehabilitación de los palacios góticos de Eixarcs, convirtiéndolos por ejemplo en puntos de alojamiento privilegiado.

Las Provincias. 25/03/2011

Portada Sant Joan

14 El núm. 27 recorre Mercat Central La Torre i el núm. 28, Ciutat Artista Faller – Mercat Central. 14 El nº. 27 recorre Mercat Central La Torre y el nº. 28, Ciutat Artista Faller – Mercat Central.

Proposta d’urbanització de la Plaça Ciutat de Bruges. Consellería de Transport. Juliol 2012 Propuesta de urbanización de la Plaza Ciudad de Brujas. Consellería de Transport. Julio 2012

FOTO VINATEA (FALTA)

Recent urbanització del parking Vinatea/Hospital. Juny 2012 Reciente urbanización del parking Vinatea/Hospital. Junio 2012

15 L’exemple més recent de baixa qualitat el trobem en la plaça de Vinatea i inici del carrer de l’Hospital, acabada d’urbanitzar en maig de 2012.

15 El ejemplo más reciente de baja cualidad urbana lo encontramos en la plaza de Vinatea e inicio de la calle del Hospital, acabada de urbanizar en mayo de 2012.

ESPAI PÚBLIC

ESPACIO PÚBLICO

En els darrers temps (15), al centre de València, trobem que el disseny de les places amb soterrani destinat a aparcament, és el resultat limitat d’un projecte d’urbanització que tracta d’esquivar en forma de simple pavimentació més o menys contínua, tots els elements que apareixen en superfície: caixes d’escales –també mecàniques–, patis d’il·luminació/ventilació, ascensors i resta d’elements emergents.

En los últimos tiempos (15), en el centro de Valencia, encontramos que el diseño de las plazas con sótano adscrito a aparcamiento, es el resultado limitado de un proyecto de urbanización que trata de esquivar en forma de simple pavimentación más o menos continua, todos los elementos que aparecen en superficie: cajas de escalas –también mecánicas–, patios de iluminación/ventilación, ascensores y resto de elementos emergentes.

Aquest plantejament de baix cap amunt, sense garantir-ne el compliment de la reserva legal d’un metre de reblit de terra des de la rasant per a l’arrelament de vegetació i sense comptar amb una idea projectual de conjunt, minva la qualitat de l’espai públic superior, massa vegades considerat com la mera reposició viària de l’estat precedent. D’altra banda, és molt habitual que el pressupost es veja reduït després de l’excés de cost de la infraestructura soterrada amb la conseqüent flexibilització del plec de condicions de la superfície. I si de cas es preveuen polèmiques, es fa una encomanda a corre-cuita, amb les obres pràcticament fetes, d’un arquitecte que faça quatre ratlles per ‘fer bonic’ amb els mínims recursos: una pobre pavimentació, un toc verd amb algun exemplar arbustiu i un mobiliari de certa aparença.

Este planteamiento de abajo hacia arriba, sin garantizar el cumplimiento de la reserva legal de un metro de relleno de tierra desde la rasante para el arraigo de vegetación y sin contar con una idea proyectual de conjunto, merma la calidad del espacio público superior, demasiadas veces considerado como la mera reposición viaria del estado precedente. Por otro lado, es muy habitual que el presupuesto se vea reducido después del exceso de coste de la infraestructura enterrada con la consecuente flexibilización del pliego de condiciones de la superficie. Y si acaso se prevén polémicas, se hace un encargo deprisa y corriendo, con las obras prácticamente hechas, a un arquitecto para que haga 4 rayas para ‘hacer bonito' con los mínimos recursos: una pobre pavimentación, un toque verde con algún ejemplar arbustivo y un mobiliario de cierta apariencia.

El plantejament correcte ha de ser lògicament el contrari. Ha de partir-se d’un disseny integral de qualitat, interior/exterior, fins el punt de descartar-se el plantejament d’una infraestructura si la seua repercussió sobre l’espai urbà i els usos característics de la ciutat no resulten satisfactòria. Lamentablement, en el cas que ens ocupa no s’ha actuat d'aquesta manera i s’han consolidat massa condicionants irreversibles, però encara hi ha marge de maniobra per a reconduir-ne les conseqüències de forma favorable per al Mercat, per a l’espai públic i per al conjunt de la ciutat.

El planteamiento correcto debe ser lógicamente el contrario. Partir de un diseño integral de calidad, interior/exterior, hasta el punto de descartarse el planteamiento de una infraestructura si su repercusión sobre el espacio urbano y los usos característicos de la ciudad no resulta satisfactoria. Lamentablemente, en el caso de que nos ocupa no se ha actuado de esta manera y se han consolidado demasiados condicionantes irreversibles, pero aún hay margen de maniobra para reconducir las consecuencias de forma favorable para el Mercado, para el espacio público y para el conjunto de la ciudad.

En aquest sentit, cal i es fa urgent, proveir un avantprojecte unitari d’arquitectura que abaste tota l’àrea necessària –veure plànol– per a estudiar amb detall les relacions verticals i horitzontals entre els soterranis de Bruges/Mercat Central, tenint en compte les servituds d’urbanització i connexió amb l’espai públic que li dóna cobertura.

En este sentido, es necesario y se hace urgente, proveer un anteproyecto unitario de arquitectura que comprenda toda el área –ver plano– para estudiar con detalle las relaciones verticales y horizontales entre los sótanos de Brujas/Mercado Central, teniendo en cuenta las servidumbres de urbanización y conexión con el espacio público que le da cobertura.

Advertim que es tracta de pensar l’espai públic no com unes obres residuals, sinó com el marc social, representatiu i funcional del propi Mercat i l’entorn monumental que l’envolta, sent necessari uns patrons de projecte i materials de qualitat per estar a l’alçada del patrimoni tan singular (16) que caracteritza l'àmbit.

Advertimos de que se trata de pensar el espacio público no como unas obras residuales, sino como el marco social, representativo y funcional del propio Mercado y el entorno monumental que le rodea, siente necesario unos patrones de proyecto y materiales de calidad para estar a la altura del patrimonio tan singular que caracteriza el ámbito.

Per això, s’ha de posar atenció, per exemple, al respecte funcional i simbòlic de la Portada Principal –la de la O– de Sant Joan, com a premissa indefugible de l’ús i tractament reurbanitzador de la Plaça de Bruges, en forma de peatonalització ‘blaneta’. I, de ser inevitable, mínima càrrega i ocupació viària de trànsit de pas en única direcció, eliminant durant les hores laborals l’eixida de vehicles per la rampa històrica del propi Mercat. D’altra banda, aquest espai de relació és fonamental també a la fi d’atraure activitat a tots els extrems de l’edifici comercial.

Por ello, se debe poner atención, por ejemplo, en el respeto funcional y simbólico de la Puerta principal –la de la O– de Santos Juanes, como premisa insoslayable del uso y tratamiento reurbanizador de la Plaza de Brujas, en forma de peatonalización ‘blanda'. Y, de ser inevitable, mínima carga y ocupación viaria de tránsito de paso en única dirección, eliminando durante las horas laborales la salida de vehículos por la rampa histórica del propio Mercado. Por otro lado, este espacio de relación es fundamental también al fin de atraer actividad a todos los extremos del edificio comercial.

En resum, hi ha una contradicció evident entre el concepte de plaça que, segons les dades publicades, es vol materialitzar des de l’administració pública amb un únic paviment i el voler travessar-la amb un trànsit longitudinal de dos carrils de circulació acotats per pilons o ‘bolardos’. Això fa evident una fragmentació de les decisions, traduïda literalment en una fragmentació d’usos i espais que va en deteriorament de la identitat de l’entorn del Mercat Central. Encara estem a temps per fixar un full de ruta que incorpore aquestes consideracions al projecte en curs de la plaça de Ciutat de Bruges.

En resumen, hay una contradicción evidente entre el concepto de plaza que, según los datos publicados, se quiere materializar desde la administración pública con un único pavimento y el querer atravesarla con un tránsito longitudinal de dos carriles de circulación acotados por bolardos. Eso hace evidente una fragmentación de las decisiones, traducida literalmente en una fragmentación de usos y espacios que va en deterioro de la identidad del entorno del Mercado Central. Aún estamos a tiempo de fijar una hoja de ruta que incorpore estas consideraciones al proyecto en curso de la plaza de Ciudad de Brujas.

Carrer Vell de la Palla. Estat actual Calle Vieja de la Paja. Estado actual

16 El cas de la urbanització de l’entorn del Mercat de Colom és una bona referència, amb uns paràmetres que es poden reclamar pel Mercat Central. 16 El caso de la urbanización del entorno del Mercado de Colon es una buena referencia, con unos parámetros que se pueden reclamar por el Mercat Central.

Distància

Temps

Plaça de la R eina

Por ta pr incipal Mer cat

350 m

3 / 5 min

Avg.Oest – Guillem Sor olla

Por ta oest Mer cat

60 m

< 1 min

Avg. Oest – Hospit al – Gar riges

Por ta oest Mer cat

210 m

3 min

Mar ia Cr istina – Sant V icent

Por ta lat eral/sud Mer cat

216 m

Por ta pr incipal Mer cat

226 m

2 / 3 min

Plaça de l’ Ajunt ament

Por ta pr incipal MEr cat

420 m

4 min / 6 min

Plaça de Sant Agustí

Por ta oest Mer cat

500 m

5 min / 7 min

Distància

Temps

Ángel Guimerà – F . Catòlic

Por ta oest Mer cat

700 m

7 / 10 min

Xàtiva – M. de So telo – Ajunt ament

Por ta pr incipal Mer cat

750 m

8 / 11 min

Colom – Pinazo

Por ta pr incipal Mer cat

850 m

9 / 13 min

Taula de distàncies (A -B) del me tro al Mer cat Centr al. Juliol 20 12. Elabor ació pròpia.

Carrer

Valoració

Guillem Sor olla (R onda int er ior)

Favorable

Problemes

Millores

1. L’espai per a la r ampa en el cas de no regular itzar l’alineació del car rer.

1. Treur e les par ades de bus.

2. La ser vitut del pr opi car rer en r elació a la seua capacit at viàr ia i la incidencia d’hipo tètiq ues cues q ue la min varien.

3. Treur e el car ril bus.

2. Treur e el semàf or.

4. Asime tria de la secció del car rer. 5. Potenciar Car nissers com a senda de vianants i Pint or Domingo per a trànsit de r esidents. 6. Repensar la situación de la r ampa.

Avg. Oest / Baró de Càr cer (R onda int er ior)

Possible

1. Sobr eposa la funció infr aestr uctur al per damunt del paisatge urbà, per dent l’opor tunit at de r ambla comer cial.

1 Requalif icar, amb im por tants ser vituts la secció de l’a vinguda.

2. Inducció de trànsit al cor comer cial tradicional de Ciut at Vella. 3. Dificult a el dr enatge d’una accessibilit de trànsit en bucles. Car abasses (Túnel Mª Cr istina)

Negativ a

1. Condiciona l’a vinguda de MªCr istina i el tràfic pel car rer de la P au. 2. Alt cost i t emps en r ealizar un túnel a niv el del 2n so ter rani. 3. Afecció estr uctur al al patr imoni i les vivendes.

Juan de V ilar rasa (Pint or Domingo-P arcent

Negativ a

Taula d’a valuació de les alt er nativ es d’accés a l’apar

1. Inducció i colapse de trànsit per car innadeq uats de V ellut ers.

rers

2. Estat pèsim d’acondicionament de P

arcent.

cament de Br uges / Mer cat. Juliol 20 12. Elabor ació pròpia.

Escalons de La Llotja Escalones de La Lonja

www.viverodeiniativasciudadanas.net

4. CONCLUSONS

4. CONCLUSONES

SOBRE L'ESPAI PÚBLIC

SOBRE EL ESPACIO PÚBLICO

Sense una aposta decidida per recuperar l'espai públic qualsevol política urbanística de protecció, de reforma interior o revitalització del centre històric està condemnada al fracàs.

Sin una apuesta decidida por recuperar el espacio público cualquier política urbanística de protección, de reforma interior o revitalización del centro histórico está condenada al fracaso.

Els intents de recuperació parcial d'alguns barris no deixaran de ser intervencions aïllades, inconnexes i insuficients, com mostra l'experiència dels últims anys. Els recursos invertits, alguns amb resultats positius, altres més discutibles, de recuperació d'espais en la Ciutat Vella, no han generat l'impuls necessari per a promoure una dinàmica de recuperació integral del centre històric. El nostre àmbit concentra totes les característiques necessàries per a convertir-se en un àmbit “d'excel·lència urbana”.

Los intentos de recuperación parcial de algunos barrios no dejarán de ser intervenciones aisladas, inconexas e insuficientes, como muestra la experiencia de los últimos años. Los recursos invertidos, algunos con resultados positivos, otros más discutibles, de recuperación de espacios en la Ciutat Vella, no han generado el impulso necesario para promover una dinámica de recuperación integral del centro histórico. Nuestro ámbito concentra todas las características necesarias para convertirse en un ámbito “de excelencia urbana”.

El Mercat representa l'element dinamitzador d'esta part de Ciutat Vella, no sols com a element comercial, sinó com a articulador urbà.

El Mercado representa el elemento dinamizador de esta parte de Ciutat Vella, no solo como elemento comercial, sino como a articulador urbano.

SOBRE LA MOBILITAT

SOBRE LA MOVILIDAD

L'entorn del Merca està actualment sotmès a unes condicions urbanístiques i de mobilitat que estrangulen en gran manera les possibilitats de millora ambiental. Els costos d'una inadequada gestió de la mobilitat, l'aparcament, el tractament de l'espai públic i en general, les mesures d'atenció ambiental, resulten un fre per al potencial que la zona té respecte del comerç, la residència i la imatge de la ciutat.

El entorno al Mercado está actualmente sometido a unas condiciones urbanísticas y de movilidad que estrangulan en grande manera las posibilidades de mejora ambiental. Los costes de una inadecuada gestión de la movilidad, el aparcamiento, el tratamiento del espacio público y en general, las medidas de atención ambiental, resultan un freno para el potencial que la zona tiene respeto del comercio, la residencia y la imagen de la ciudad.

No tenim cap dubte –vistes les experiències d'altres ciutats europees– que el propi Mercat i la seua activitat econòmica milloraran amb eixes mesures que ara s'enuncien i més avant, en la segona part del treball, tractarem d'aproximar.

No tenemos ninguna duda –vistas las experiencias de otras ciudades europeas– que el propio Mercado y su actividad económica mejorarán con esas medidas que ahora se enuncian y más adelante, en la segunda parte del trabajo, trataremos de aproximar.

Resulta imprescindible reduir la pressió del trànsit motoritzat en tot l'àmbit, en especial en l'entorn físic del propi Mercat.

Levante - EMV 21/06/2012

Menys trànsit significa menys conflictes i –contra el que sol pensar-se– més accessibilitat, menys costos socials i ambientals, major activitat econòmica. Eixa és l'experiència europea i de moltes altres ciutats del planeta.

Resulta imprescindible reducir la presión del tránsito motorizado en todo el ámbito, en especial en el entorno físico del Mercado. Menos tránsito significa menos conflictos y –contra lo que suele pensarse– más accesibilidad, menos costes sociales y ambientales, mayor actividad económica. Esa es la experiencia europea y de muchas otras ciudades del planeta.

És precís escometre en breu una fiable enquesta sobre els clients –actuals i potencials- del Mercat per a conèixer els seus hàbits de desplaçaments per a comprar i les seues crítiques a les dificultats que puguen patir.

Es preciso acometer en breve una fiable encuesta sobre los clientes –actuales y potenciales- del Mercado para conocer sus hábitos de desplazamientos para comprar y sus críticas a las dificultades que puedan sufrir.

Resulta imprescindible subratllar que qualsevol modificació que proposem ha de reunir el consens del màxim nombre de sectors afectats.

Resulta imprescindible subrayar que cualquiera modificación que proponemos debe reunir el consenso del máximo número de sectores afectados.

SOBRE LA CÀRREGA I DESCÀRREGA

SOBRE LA CARGA Y DESCARGA

La informació proporcionada pel MC sobre esta activitat, referida als seus propis comerciants, apunta a unes possibilitats reals de racionalització, en la línia del que hui es coneix com a:

La información proporcionada por el MC sobre esta actividad, referida a sus propios comerciantes, apunta a unas posibilidades reales de racionalización, en la línea de lo que se conoce como:

‘Logística urbana’, que no és una altra cosa que disminuir l'impacte físic de molts vehicles, tant en el carrer com en els aparcaments, a fi de reduir costos de qualsevol tipus.

‘Logística urbana', que no es otra cosa que disminuir el impacto físico de muchos vehículos, tanto en la calle como en los aparcamientos, con el fin de reducir costes de cualquiera tipo.

Les actuacions van dirigides tant a actuar en l'origen dels subministraments majoristes com en els vehicles de repartiment, i destí de les mercaderies, amb la integració de les noves tecnologies per a l'optimització dels recursos.

Las actuaciones van dirigidas tanto a actuar en el origen de los suministros mayoristas como en los vehículos de reparto,y destino de las mercancías, con la integración de las nuevas tecnologías para el optimización de los recursos.

SOBRE ELS APARCAMENTS VINCULATS AL MERCAT

SOBRE LOS APARCAMIENTOS VINCULADOS AL MERCADO

Els tres aparcaments públics directament vinculats són el del propi Mercat, el de Parcent i el pendent de finalitzar a la Plaça de Bruges. Cadascun pot jugar un rol distint en relació al Mercat i el seu entorn. Es proposa la desvinculació de l’aparcament de Parcent i de l’aparcament de Bruges, deixant el primer només per a residents.

Los tres aparcamientos públicos directamente vinculados son el del propio Mercado, el de Parcent y el pendiente de finalizar en la Plaza de Brujas. Cada uno puede jugar un rol distinto en relación al Mercado y su entorno. Se propone la desvinculación del aparcamiento de Parcent y del aparcamiento de Brujas, dejando el primero solo para residentes.

Al pàrking de Bruges se li hauria de donar l’exclusiva de l’aparcament de rotació en la zona i constituir-lo en servidor principal del Mercat, ajudant-li així a rendabilitzar-se.

Al parking de Brujas se le debería dar la exclusiva del aparcamiento de rotación en la zona y constituirlo en servidor principal del Mercado, ayudando así a rentabilitzarse.

El soterrani del Mercat ha de ser un espai dedicat en exclusiva als venedors, concretament a les seues necessitats logístiques, incloent en això els subministres de tercers, funció que també podrà ser complementada en la primera planta de l’aparcament de Bruges.

El sótano del Mercado debe ser un espacio dedicado en exclusiva a los vendedores, concretamente a sus necesidades logísticas, incluyendo en eso los suministros de terceros, función que también podrá ser complementada en la primera planta del aparcamiento de Brujas.

Solar C/ Princesa, 80 furgos

Desnivell d’un metre en el soterrani del Mercat Desnivel de un metro en el sótano del Mercado

SOBRE LES CONNEXIONS BRUGES-MERCAT

SOBRE LAS CONEXIONES BRUJAS-MERCADO

La connexió rodada i la peatonal entre el nou aparcament de Bruges i el soterrani del Mercat que s'han projectat i estan parcialment executes, presenten greus problemes de funcionalitat i atractiu d'us. S’han de reestudiar dins d’una reconsideració global de la primera planta de l’aparcament de Bruges.

La conexión rodada y la peatonal entre el nuevo aparcamiento de Brujas y el sótano del Mercado que se han proyectado y están parcialmente ejecutadas, presentan graves problemas de funcionalidad y atractivo de uso. Se han de reestudiar dentro de una reconsideración global de la primera planta del aparc. de Brujas.

En la connexió rodada s'ha de revisar la materialització de la rampa i, sobretot, l'ample de pas entre els dos soterranis.

En la conexión rodada se debe revisar la materialización de la rampa y, sobretodo, el ancho de paso entre los dos sótanos.

Especial atenció mereixen la connexió peatonal, per la seua forma en embut, i la manera prevista per a resoldre l'important desnivell entre el vestíbul del pàrking de Bruges i el Mercat. El vestíbul peatonal a habilitar ha de ser de dimensions suficients i de qualitat arquitectònica com a recepció que dóna pas al Mercat Central. L'espai connector entre el vestíbul i el Mercat ha de ser funcionalment còmode i atractiu per als usuaris. Als ascensors s'hauria d'accedir a peu pla des del vestíbul.

Especial atención merece la conexión peatonal, por su forma en embudo y la manera prevista para resolver el importante desnivel entre el vestíbulo del parking de Brujas y el Mercado. El vestíbulo peatonal a habilitar debe ser de dimensiones suficientes y de calidad arquitectónica como recepción que da paso al Mercado Central. El espacio conector entre el vestíbulo y el Mercado debe ser funcionalmente cómodo y atractivo para los usuarios. A los ascensores se debería acceder a pie llano desde el vestíbulo.

SOBRE LA REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA CIUTAT DE BRUGES

SOBRE LA REURBANIZACIÓN DE LA PLAZA CIUDAD DE BRUJAS

Aquesta intervenció no es pot desvincular d’una requalificació més general que abaste, com a mínim, l’avinguda de Baró de Càrcer –al menys des del creuer Garrigues/Hospital–, els carrers de Botelles, Vell de la Palla, de Belluga i la pròpia plaça del Mercat fins Maria Cristina/Sant Vicent. Sense oblidar-se’n de l’arc de ponent representat pel carrer Santa Teresa i l’arc de llevant representat per Corretgeria.

Esta intervención no se puede desvincular de una recalificación más general que incluya, como mínimo, la avd. B. de Cárcer –al menos desde el cruce Garrigas/Hospital–, las calles de Botellas, Vell de la Palla, de Belluga y la propia Plç. del Mercat hasta M. Cristina/S. Vicent. Sin olvidarse del arco de poniente, representado por la C/Sta Teresa, y el arco de levante, representado por Corretgería.

Cal un projecte unitari d’arquitectura que abaste tota l’àrea necessària –de manera no fragmentària– per a estudiar amb detall les relacions verticals i horitzontals entre els soterranis de Bruges/Mercat Central, tenint en compte les servituds d’urbanitza-ció i connexió amb l’espai públic que li dóna cobertura.

Es necesario un proyecto unitario de arquitectura que incluya toda el área precisa –de manera no fragmentaria– para estudiar con detalle las relaciones verticales y horizontales entre los sótanos de Brujas/Mercado Central, teniendo en cuenta las servidumbres de urbanización y conexión con el espacio público que le da cobertura.

SOBRE L’AVANÇ

SOBRE EL AVANCE

L’objecte del present Avanç ha segut avaluar la situació derivada de la construcció de l’aparcament de Bruges per a què l’Associació de Venedors del Mercat Central tinga les eines suficients per a consensuar amb l’Ajuntament el plec de condicions i debatre les possibilitats d’ús, disseny i gestió de l’obra de l’aparcament de Bruges en relació al Mercat i la plaça en superfície.

El objetivo del presente Avance ha sido evaluar la situación derivada de la construcción del aparcamiento de Brujas para que la Asociación de Vendedores del Mercado Central tenga las herramientas suficientes para consensuar con el Ayuntamiento el pliego de condiciones y debatir las posibilidades de uso, diseño y gestión de lo obra del aparcamiento de Brujas en relación al Mercado y la plaza en superficie.

PERSPECTIVA

Les conclusions consensuades amb el Mercat Central han de servir per a un diàleg amb els distints representants polítics i tècnics de les Àrees Municipals i les Conselleries implicades, que fixe les bases de la futura licitació de l’aparcament de Bruges, el qual proposem rebatejar ja amb el nom de “Pàrking Mercat Central”, Però també per començar a teixir aquestes i altres aliances per a incentivar la conformació d’un espai públic amable, identitari, digne i competitiu en tot l’entorn del Mercat Central.

Las conclusiones consensuadas con el Mercado Central deben servir para un diálogo con los distintos representantes políticos y técnicos de las Áreas Municipales y las Consejerías implicadas, que fije las bazas de la futura licitación del aparcamiento de Brujas, el cual proponemos rebautizar ya con el nombre de “Pàrking Mercat Central”, Pero también para empezar a tejer éstas y otras alianzas para incentivar la conformación de un espacio público amable, identitario, digno y competitivo en todo el entorno al Mercado Central.

Avinguda de l’Oest Avenida del Oeste

ÀMBIT DE LA INFRAESTRUCTURA A VINCULAR/SERVIR AL MERCAT I A L’ESPAI PÚBLIC DE SOBRE SEU I ÀREA MÍNIMA D’INCIDÈNCIA PROJECTUAL. Juliol 2012, Avanç

UAL

PLÇ. PARCENT Residents 270 plç.

MEN

PLÇ. BRUGES 473 plç. P1: Magatzems Vestibul Logística

A MIG PLAÇ

ACT

OPTIMITZAR TRANSPORT AGRUPAT Mercavalencia (Sud) Mercovasa (Nord)

SUBTERRANI MERCAT CENTRAL 60 plç. Venedors

~ 140 FURGONES A CURT PLAÇ

SOLAR PRINCESSA 80 plç.

P2 - P3 - P4: Clients 300 rotació

APARCAMENTS BUITS

P5: Venedors 100 plç.

Velluters / Recaredo

290 llocs 1000 empleats 400 clients - vehicle privat (diven/dissab)

ENQUESTA MOBILITAT ORIGE/DESTÍ

ÚS / HORARI OPTIMITZACIÓ 4.00 - 8.30 càrrega/descàrrega

Dificultat de trobar concessionari

NECESSITATS (aprox.):

accés per Bruges/Mercat

8.30 - 14.00 suministradors VESPRADA - ---> altres usos

“BURBUJA APARCAMIENTOS” - PARCENT - S. AGUSTÍ - LLANTERNA - VINATEA / OEST - BRUGES - VELLUTERS/RECAREDO - REINA - Etc... APROX. 3.000 PLACES

+ TRANSPORT PÚBLIC + PREU GASOLINA

Vore informe del RACC

MINVAR TRÀFIC C/ LA PAU + C/ S. VICENT BAIXAR EL PREU DELS PARKINGS SUBTERRANIS ELIMINAR PLACES D’APARCAMENT EN SUPERFICIE DE L’ENTORN DEL MERCAT

Consens: Mercat Central / A. Comerciants Centre Històric / Concessionàries Parkings / Administració pública

PROJECTE UNITARI D’ARQUITECTURA/ESPAI PÚBLIC PER L’ENTORN DEL MERCAT CENTRAL