projecte CEM
Projecte CEM: Escola de Secundària a Thionck Essyl, Senegal Com va començar
Objectius generals del projecte
Aquest primer projecte de foundawtion neix arrel d’una sèrie de viatges al sud de Senegal, que ens van permetre conèixer de primera mà la realitat dels pobles de Casamance. Vam establir un vincle especial amb Thionck Essyl, on juntament amb la població local, vam comprendre les necessitats dintre del context econòmic i social de la regió.
·Enfortiment de la infraestructura d’equipaments educatius i la millora de la qualitat educativa.
La col·laboració amb les forces de poder de la comunitat (ajuntament, associació de dones, responsables d’educació, etc.) ha estat una part molt important d’aquest procés, en el que, conjuntament, vam definir les mancances de la població i les possibles intervencions valorant com, amb els nostres coneixements, podiem millorar les condicions de vida dels habitants de la regió, tant a mitjà com llarg termini. Un cop definida la necessiat i intervenció prioritària: l’enfortiment del sistema educatiu amb la construcció d’un nou CEM (Centre d’Enseignement Moyen), vam procedir a fer un estudi de necessitats dintre del punt de vista urbanístic i arquitectònic. Vam fer un de concepte cosntructiu de l’escola i de la seva estructura.
·Millora de l’accés dels joves a l’educació dintre de la seva comunitat. ·Eduació constructiva de la població; la construcció com a mitjà formatiu. ·Investigació de materials i tècniques constructives sostenibles en països en vies de desenvolupament. ·Creació d’un sistema construcitu sostenible en el seu entorn, amb la utilització de materials locals adaptats a solucions constructives eficients i estructuralment exigents.
Senegal Context geogràfic La República de Senegal és un país al sud del riu Senegal , a l’Àfrica Occidental. Senegal limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb Mauritània al nord, amb Mali a l’est, i amb Guinea i GuineaBissau al sud. Gàmbia forma un enclavament virtual dintre de Senegal, seguint el riu Gàmbia durant més de 300km terra endins. La població del país s’estima en aproximadament 13 milions de persones. El clima és tropical amb dues estacions, una seca i una altra de pluges. El Senegal té una gran varietat de grups ètnics. El francès és la llengua oficial però només és utilitzada de forma corrent per una minoria. Els wòlofs representen el 43% de la població, seguits pels fulanis o peuls (24%), els serers (15%), els jola (4%) i els mandingues (3%), al costat d’altres petites comunitats. El 94% dels senegalesos són musulmans, sent els animistes només un 1%. El 30% de la població és urbana. La part oriental del país és gairebé deserta.
DADES ESTADÍSTIQUES Govern: República semipresidencialista Independència de França: 20 juny 1960
Deute extern: 2.763 milions $ (2009) Ingressos: 2.431 milions $ (2009) Despeses: 3 miliards $ (2009)
Economia A principis de la dècada de 2010, l’economia del Senegal es mostrava incapaç de seguir l’expansió econòmica que tenia lloc en molts països de l’Àfrica. Entre 2011 i 2015, el creixement dels 7 països africans amb més creixement econòmic estava entre el 6,8% de Nigèria i el 8,1% d’Etiòpia. En contraposició, el creixement de Senegal va ser del 2,7%. Si bé es podien trobar causes externes per aquesta situació, existien factors interns com la corrupció, el nepotisme i el clientelisme. Les èlits van dificultar qualsevol creixement industrial i van optar per enriquirse amb l’acumulació de llicències d’importació de queviures i de productes manufacturats. Un altre causa era la relació de submissió a França i els seus interessos, en detriment dels interessos propis de Senegal. El sector privat estava tot en mans de grups francesos com, per exemple, Bolloré, Bouyges, Total, France Telecom, Société General BNP-Paribas o Air France.
Superfície: 196,190 km2 (87è) Població: 12.534.000 hab. (67è) Densitat: 63,7 hab./km² PIB (PPP): 22,38 milliards $ (2009) (118è) Taxa PIB: 1,7% (2009) PIB per càpita: 1.600 $ PIB per sector: agricultura 13,8%, 23,3%, comerç i serveis 62,9% (2009)
Indústries principals: processament de productes agrícoles i pesquers, mineria de fosfat, producció de fertilitzant; refinament de petroli, mineria de ferro, zirconi i or; materials de construcció, construcció i manutenció de vaixells
indústria
Inflació: 0,8 % (2009) Població per sota del llindar de la pobresa: 54% (2001)
Finalment, la política creditícia i de cotització de la moneda, importants pel desenvolupament, estaven lligades França per un mecanisme de zona franca. Mentre altres monedes africanes tenien una cotització surant, la moneda de Senegal tenia un canvi fix amb l’euro i era convertible i assimilable a aquesta moneda. Aquesta convertibilitat permetia
a les empreses franceses i a les classes dominants de Senegal transferir lliurement les fortunes acumulades ja que estaven protegides de qualsevol depreciació de la moneda. El sector agrícola, que ocupava al 60% de la població activa, mostrava una productivitat feble. El creixement mitjà anual de la producció (1,2%) no permetia respondre a les necessitats d’una població que creixia un 2,5%. Com a conseqüència, el país havia d’importar el 80% de l’arròs que consumia. La important producció de cacauet (podia arribar a ser d’un milió de tones a l’any) majoritàriament s’utilitzava per la producció artesanal de oli i de menjar per el bestiar. Al no existir un important producció industrial, el país es veia obligat a importar l’oli vegetal. La ramaderia presentava les mateixes mancances i s’havia d’importar la carn i la llet a uns preus exorbitants.
Casamance La regió natural de la Casamance engloba les regions administratives de Ziguinchor i Kolda. Es distingeixen l’Alta Casamance a l’est, la Mitja al centre i la Baixa Casamance a l’oest. La regió Meridional de Senegal està limitada al nord per la República de Gàmbia, a l’est per la regió administrativa de Tambacounda, al Sud per la República Guinea-Conakry i la República de Guinea Bissau; s’obre àmpliament a l’oest sobre l’Oceà Atlàntic (al voltant de 86 km de costes).
consta de zones de manglar inundades que conformen canals anomenats “bolongs” (més d’un 50% del territori), de zones forestals i zones agrícoles (principalment arròs i cacahuet). Las zones forestals caracteritzades per la seva densitat, especialment al sudoest d’Oussouye, cobert d’una capa vegetal guineana fetes de grans palmeres, fromagers mil·lenaris, bejucos, teca i mangos gegants. Fins la frontera gambiana, els boscos, sovint patrimonials, són densos i protegits, són els arrossars que dominen en gran mesura el paisatge agrícola de la Baixa Casamance.
La Casamance és una terra de simbiosis física, humana i cultural. Així com les ètnies a tot Senegal són la Wòlof al voltant de 40%, Sereres 14%, Peulh 12%, Toucouleurs 10,6%, Diola 5,3%, Mandinga 3,6%, etc. quasi bé tot aquest percentatge de Dioles habiten a la Casamance. La Baixa Casamance es la regió administrativa de Ziguinchor. Sobre 7339 km2
Les poblacions locals van desenvolupar un tipus de cultiu d’arròs original que malgrat les eines rudimentàries utilitzades (Kayandu) donen un rendiment ampli encara que no arriben a l’autosuficiència. La zona produeix i exporta xufles i també produeix mill, sorgo, blat de moro, arròs i verdures per al consum domèstic.
séléti
makouda touba donbondir
seves aigües encara són riques i permet al govern una bona entrada de divises mitjançant la venda de llicències de pesca a d’altres països, principalment a països de la Unió Europea i al Japó, darrerament també la Xina. Pel que fa al sector de la mineria, s’extreuen fosfats, una mica de ferro i s’esperen els resultats de les actuals prospeccions petrolíferes. L’economia és principalment tributària de la pesca amb els ports importants com els d’Elinkine, Abéné, Cap Skirring o Kafountine, del turisme (Cab Skirring i d’Abéné- Kafountine) i, en una mida molt més petita, de l’agricultura, principalment practicada per l’autoconsum.
tambakounda
baragues
tanbouye
narangs
komboli guiter
mahamoudall koulobori
koudioubé kartong
La pesca és important tant per al consum nacional com per a l’exportació. Les
koba
ouniak
diakoye djioundji
guibara
bassene
guilankoumou sambouladian dar silam
missara
diouloulou
guiral
poukene
karantaba
néma
koba katiou
kandiadou
djibidone goriam
darou haïré
dioloulou
kaleo
massaran
essom
balenian
essom
kabadio katababadjikounda
bandjikaki
bouyem
katipa brikamandine
bitibiti tandine
balandine
karantaba abéné
katinong diannah
teloum silik
niankite
mahmouda suelle
ebinako
kandounie tankoron
katoudié
djinaki
koulaye
sindian suelle
kariaye
silinki koulaye
diacopere
binnkine kafountine
diatang
kakene
kagnarou
badiama diakine
kourouk
erinndian
bougoutoum
baïla
boutolet
kafesse
kaparan
dinaki
thiobon
oussak
diegoune kaouadir
samouna
djimakakor
pakao
morikounda
tangori
yassine mandina
kolonba
radone
boulandor
bignona
sandinier
djiguipoum
kassankili
kandiou
mangagoulak
balmadou
kiniending
niamone badiaol
karantaba
santak
kiniending binntine
guerina
diengi
mandegana
bagaya
yassine
souda
kalounayes tenndiamane
bari
sansamba
djitoukoubon
bangilore
diatok fontama
diana ba
diangho
bignona
djimande
boutegol
sakar
sindialong
falmere
diourou
tendouck
tendouck
marakissa
dieba marsassoum
bougolor
dikes
ediamate
bouhinor
diegoune diarone
kabaline
hilol
thionck essyl
mankono ba
kourouk diondene
oubeme
tendieme
kagnobon mlonp kayéla
kolda
djipakoum diabrinkindiong
kassel kartiack
mampalago
djipakoum
diagon
fangoume tobor
diagoubel
ouonk
bouidate-karanba
boudie
sédhiou
babate
papao kediela
bagaga
djiguinoume
elana kabalang bouteme boukiak
afiniam
boulingue koubalane
djilakoune boutomale
tobor
niandane
atioum koubanao finntiok tanaf sibikouroto
niomoune efok
pointe st. george
itou
adeane
sinbandi
baganha sinndone mankolikounda
sidiounfour dimassane
gurinnhol
bandial
diogue
ziguinchor
kalinguene djifangor kanbinnta
karabane
mlomp
djibelor
kafar nikine
loudia djola
samatit
badiat
sifoka
oukout
diantene
karounate
ourong diakene ouolof diakene djola
yaran
diorere
satioum
blaze
bayettes etafoune
kaguite parc national de la basse-casamance
niassa mpak
nianbalan emaye
katakalousse
kabrousse
djibanar
kaguil bounao
bafikane dioere
ayoune boukitimgo
mangaroungou
fogni
darsalam
boukot ouolof
cap skirring
yatakounda teranbassi
oussouye oukout
guitonhate ehidj
petikan
borofaye
kamobeul
vindaye djémbéreng
djibelor
essil enampore
loudia ouolof
pantodosse djola birkama
mandina
brin
etama séléki
santiaba ouolof elinkine
kachiouane
kaour bissine
boutoute
kagnout
simakounda
fanda djinokouna niaguisse
bafata
fassada
Thionck Essyl Context
Pla de desenvolupament de Thionck Essyl
El municipi rural de Thionck Essyl es troba situat al sud-oest del Senegal, departament de Bignona, a la regió de Casamance i separada del nord del país per Gàmbia. La població estimada de ThiockEssyl és de 15.000 habitants.
El Consell Municipal de Thionck Essyl va aprovar el 25 de febrer de 2003 un “Pla d’Inversió Comunal” com a conseqüència d’un procés participatiu realitzat en el Marc de Concertació Comunal. Dins els eixos principal d’aquest Pla, figuraven la importància de millora i el creament de nous equipaments i serveis. Principalment es mencionava millorar la cobertura sanitària amb la construcció d’un nou centre de salut (la seva construcció va finalitzar el 2011) i la necessitat d’ampliar la cobertura educativa amb la ampliació de les escoles existents i la construcció de nous centres educatius.
La regió de Casamance, que ha patit vint anys de lluita armada, va arribar al març de 2001 a un acord d’alt el foc entre el govern del Senegal i el Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance per tal de facilitar un acord de pau tot i que en l’actualitat, en alguna ocasió, hi ha enfrontaments de petits nuclis d’ex-guerrillers amb la població i l’exèrcit. Aquest acord va propiciar la presentació de diferents candidatures a les eleccions municipals del maig de 2002 (tot i tenint en compte que l’autonomia local al Senegal és mínima). La Casamance va viure, per primer cop, una elecció plural i democràtica de les seves col·lectivitats locals, sense el soroll de les armes. Aquestes van portar a incorporar al capdavant d’alguns d’aquests ajuntaments (sobretot de la baixa Casamance) persones arribades de l’exili amb un talant democràtic i participatiu amb la intenció de potenciar millores per aquesta zona i una millor qualitat de vida de la seva població, ja que la manca d’inversions dels diversos governs anteriors i degut al conflicte armat han fet de la zona una de les pitjors del Senegal, per la manca d’infraestructures, equipaments i altres serveis. Aquesta darrera realitat ha provocat una forta migració del l’àmbit rural (fonamentalment homes) cap a les grans ciutats del Senegal i als països de l’entorn (Gàmbia i Guinea-Bissau) per tal d’intentar fer aportacions econòmiques a la resta de la família que s’ha quedat a la Casamance, fet que ha portat a la destrucció, en molts casos, de l’estructura familiar tradicional de la zona amb la conseqüent crisi d’autoritat parental i fent que tot el pes de la vida social, familiar i productiva recaigui quasi exclusivament en les dones.
Anàlisi de necessitats de Thionck Essyl En un informe realitzat com a resum de les conclusions extretes del “Congrès de diàlegs comunals” celebrat al febrer de 2003 es va realitzar un diagnòstic sobre els equipaments i serveis, les activitats econòmiques i les capacitats institucionals per al desenvolupament local de Thionck Essyl, definint també les mancances i problemes de la comuna i les accions necessàries pel desenvolupament i millora de la localitat. Els plans de millores descrits en el citat informe són els que segueixen:
Millorar i completar la cobertura sanitària i
rehabilitar
les
instal·lacions
Ampliar i mantenir els equipaments hidràulics Creació i manteniment d’una xarxa de clavegueram Assegurar una gestió de residus sostenible i eficaç Enfortir les instal·lacions implicació dels joves
esportives
Garantitzar el manteniment millorar el trànsit urbà
de
carreteres
i
Millora de la cobertura de telefonia, ràdio i televisió Modernitzar i ampliar la xarxa elèctrica Millorar la xarxa de serveis urbans Garantitzar el desenvolupament dels molls i el dragatge del riu Desenvolupar un Pla d’Ocupaciò del Sòl Desenvolupament de les capacitats de bon govern
Millora de l’accés als serveis socials Enfortir escolars
Promoure la circulació de béns i persones
i
la
Valorització de la cultura local Assegurar el desenvolupament econòmic sostenible Incrementar els ingressos de les dones i els joves fabricants Desenvolupar l’agricultura urbana i la ramaderia Crear unitats d’emmagatzematge i transformació de productes agrícoles Enfortir la infraestructura comercial (mercat) Modernitzar i equipar el sector de la pesca Promoure la recepció i la qualitat del turisme Proporcionar suport als productors agrícoles Garantitzar una gestió sostenible dels recursos naturals
Proporcionar a la “commune” d’un ajuntament
Principals necessitats en equipaments i infraestructures Sanitat: Construcció d’un centre rehabilitació i equipament del centre de
mèdic,
salut i els de maternitat i adquisició de vehicles d’evacuació. Educació: Construcció de noves centre de formació polivalent i
escoles,
d’un
rehabilitació del centre de formació a la pesca.
Millorar els recursos financers del municipi
Vida municipal: Construcció d’un nou ajuntament, construcció d’un estadi, un centre
Millorar l’eficiència dels serveis de gestió i administració
cultural i renovació de la biblioteca.
Mobilizar els joves per la participació en el desenvolupament local Promoure la restauració de la pau
Equipaments comercials: Construcció d’un mercat i una estació d’autobusos. Altres xarxes: Millora de les vies urbanes, del subministrament d’aigua i el sistema elèctric
Sistema educatiu a Thionck Essyl
ar Da k
El sistema educatiu senegalès es basa en la mateixa estructura que el sistema francès, i per tant, consisteix en una educació preescolar prèvia a la primària, que es comença a l’edat de 6 anys i compta amb 5 cursos. L’educació secundària consisteix en dos cicles de quatre i tres (o quatre, segons els estudis). El primer cicle es duu a terme als CEM, “Collège d’Enseignment Moyen”(dels 11 als 15 anys) i, el segon al “Lycée” (dels 15 als 17/18 anys).
ció lota
r cho
exp
in Zigu
ca
tal
s pe
s fore
o Bign
agric
t) sita ces ª ne
(p er ç com
.1 rod
na
ultur a recursos artes anat tradicional ia ramader econòmics
Thionck Essyl és l’únic poble de la regió de Boulouf (regió al sud-oest de Bignona) que compta amb tots els centres educatius des de preescolar fins la secundària. No va ser fins 1985 que es va construir el primer CEM i, posteriorment al 2002, aquest mateix centre va integrar els cursos corresponents del Lycée fins el 2010, quan es va construir aquest equipament.
%
99 la
dio
Thionck Essyl
(est. 2007)
39
de
sa n
eja me
nt
a
/h
b ha n
ç for re
de
co l’e
infraestructues
ació
it abil (reh
ce
dic mè tre cen mercat (en curs ) esta ció
i eq
ent) am
uip
t d’a men
tra minis sub a de xarx xarxa elèctr se ica (m rve illora) id en ete ja ig es tió de r
xa rxa
necessitats principals ia om
equip ame nts
eul
1% p
Actualment existeixen quatre escoles primàries, tres de les quals integren un curs d’educació preescolar en les seves instal•lacions, un CEM i un Lycée.
8507* hab
es id
us
igua
) tació abili (reh
El total nombre d’alumnes de primària a Thionck Essyl avui dia és 1,7 vegades el nombre d’alumnes del CEM, lo qual indica que, per manca d’instal•lacions molts joves marxen a altres poblacions en finalitzar la primària per continuar l’educació mitjana en altres centres. La migració d’alumnes entre els pobles de la Baixa Casamance és un fet habitual ja que pocs pobles de zones rurals compten amb tots els equipaments educatius necessaris.
e ntr
se ca du
s(
tiu cc tr u ns co ió i re ) ció
a bilit
ha
Els centres d’educació primària estan distribuïts en els diferents barris de Thionck Essyl: Kamanar (481 alumnes), Batine (472 alumnes), Daga (575 alumnes) i Niaganane (560 alumnes). Tots aquests centres tenen manca d’instal•lacions i molts cursos es fan en construccions provisionals degut a la falta de mitjans econòmics.
El CEM de Thionck Essyl es situa a l’oest del poble, al barri de Niaganane. L’escola va ser construïda al 1985 i la última ampliació es va fer al 2004. Al igual que la resta de centres educatius, les edificacions mostren un deteriorament notable però en aquest cas, el més greu és la manca d’instal·lacions ja que, actualment, el rati d’alumnes per aula és de 53. Lo qual suposa un problema important quant a la qualitat de l’aprenentatge.
no mp co ten
Equipaments educatius
Al 2002 el CEM va incloure els cursos corresponents al Lycée, per tal de millorar el sistema educatiu a Thionck Essyl. No obstant amb la integració de més cursos en un centre ja al límit de la seva capacitat, aviat el CEM-Lycée es va veure saturat. Aquest problema es va pal•liar temporalment amb la ampliació al 2004 de 4 aules construïdes en el solar adjacent.
Al 2013 els pares dels alumnes de l’escola de Niaganane va començar la fabricació de blocs de
Les necessitats més importants són aquelles que afecten directament a la qualitat de l’educació en relació amb les infraestructures: 1. Construcció de més aules per aconseguir reduir la quantitat d’alumnes per classe. 2. Substitució de les aules provisionals per construccions permanents. 3. Rehabilitació de les construccions existents. 4. Crear i rehabilitar la infraestructura d’autoabastament d’aigua corrent i electricitat.
mala qualitat dels el·lements de construcció
patis sense ombra
mala execució constructiva
ES
Als anys 90 Unicef va ajudar a la millora de les infraestructures educatives construint una biblioteca i un aula a l’escola de Niaganane i dotant a la resta d’escoles de primària amb sanitaris i dipòsits per l’emmagatzematge d’aigua.
Un cop definides les diferents problemàtiques en les infraestructures educatives de Thionck Essyl, podem observar que hi ha moltes mancances que necessiten d’una solució a curt o mitjà termini per evitar el seu agreujament.
TIV UC
Mentrestant, les escoles d’educació primària han vist créixer la seva demanda però no disposen dels mitjans per renovar l’estat precari de les seves aules ni tampoc per fer les ampliacions necessàries que responguin al creixent nombre d’alumnes. Actualment intenten solucionar el problema amb la construcció d’aules provisionals fetes amb branques i fulles de palmera.
Anàlisi de les necessitats actuals
TR NS CO
Al 2010, part de la càrrega del CEM es va veure alleugerida gràcies a la construcció d’un Lycée.
Actualment les associacions de pares d’alumnes treballa conjuntament amb la comunitat per la millora de les infraestructures educatives però sense l’ajuda del govern central o la intervenció de organitzacions externes (ONGs) aquesta tasca esdevé gairebé impossible amb els mitjans actuals.
FU N
falta de recursos per rehabilitacions i ampliacions
NAL CIO
S
falta de previsió a futures ampliacions
PROBLEMÀTIQUES COMUNS
fonamentació infradimensionada
S
Fins l’any 1985 en que es va construir el CEM, Thionck Essyl només contava amb equipaments d’educació primària provocant un important èxode de joves que es veien obligats a marxar a altres poblacions per continuar els estudis.
L’última ajuda a la millora dels equipaments es va realitzar al 2014 per part d’una ONG espanyola amb la construcció de 4 aules per l’escola de Kamanar.
ÒM IQ UE
Des dels anys 30, quan es va construir la primera escola a Thionck Essyl (liceu francès que van construir els colons juntament amb una església catòlica), el sistema educatiu d’aquesta població ha anat desenvolupant-se poc a poc però sempre a un ritme més baix que el creixement de la població.
ciment per la construcció d’un tancament per l’escola (la manca de tanca a l’escola provoca l’absentisme escolar i la presència de bestiar als patis) però el projecte va quedar parat degut a les dificultats econòmiques de la comunitat.
EC ON
Centres educatius públics existents
falta de mitjans per fer un manteniment adequat
dependència de la xarxa elèctrica
dependència de la xarxa de subministrament d’aigua
falta de recursos per pagar factures de subministraments urbans
no mp co ten
am CURS
es
alg un
co
pis pro
es a
tr en
rad
es é
Després d’analitzar les diferents necessitats i la repercussió de les possibles solucions, s’ha arribat a la conclusió, conjuntament amb la opinió general de la comunitat de Thionck Essyl, que la prioritat més important actualment és la creació d’un nou CEM, ja que l’existent és el que compta amb un major rati d’alumnes per aula i el que deixa fora a més nombre de joves per la seva falta de capacitat.
Jardin d’enfants
les
llars d’infants
necessitat de més aules
EDAT
400 alumnes
Petite section Moyene section Grand section
3 4 5
reh il ab ció ita d’a
més au les
escoles primàries
recari
tat p en es aules
École élémentaire
x4
s ule
necess itat de
2163 alumnes
CI CP C1 C2 CEM1 CEM2
6 7 8 9 10 11
ce
ne
alu mn
oso
er
alumn
t rehabili
falt a es pe
d’e
EM uC
la ofe rta (60
sp
no
ió de
xcl
’un
satura c
es e
td
centres educatius
ita ss
Amb la construcció d’aquest nou centre, s’han de preveure les problemàtiques que es donen amb més freqüència en els centres actuals com és la pobresa constructiva, la manca de previsió per noves infraestructures i ampliacions del centre que puguin quedar integrades en l’espai de l’escola. Per tant el projecte del segon CEM ha de comptar amb un sistema constructiu durable i replicable que pugi fàcilment integrar futures ampliacions ja que, com hem vist, quan no es disposen dels mitjans econòmics suficients, la població tendeix a créixer amb més velocitat que les infraestructures i per tant aquestes queden ràpidament saturades.
bc
inte g
Justificació del projecte
spa i
r aula
)
les
u ació d’a
College d’enseignament moyen
x1
escola secundària 1246 alumnes
x1 institut
con
l it a stru
1 20
1
Sixième Cinquième Quatrième Troisième
12 13 14 15
Lycée
817 alumnes
Seconde Première Terminalle Terminalle profesionelle
16 17 18 18
El projecte El projecte s’adapta a les necessitats i la situació econòmica de les persones de la regió i respon a les condicions climàtiques aportando un sistema sostenible. Això implica conscienciar a la població local del potencial dels materials de la construcción tradicional, aixi com dels valors de l’organització constructiva i arquitectónica del seu llegat cultural. El programa està condicionat pels principis d’un disseny que garanteixi el comfort climàtic i una construcció de baix cost; que s’aconsegueix treient el màxim partit als materials locals i al potencial laboral de la comunitat local.
Ombres i places. Retícula nord-sud 10x6 metres.
Subjacent al projecte, hi ha un fort component didàctic. És un sistema constructiu concebut com un exemple que ajudi a reforçar la confiança en el materials tradicionals, millorant els processos de producció i construcció amb tècniques senzilles que requereixen de nous coneixements. El projecte s’enten com un sistema adaptable en el temps; mòduls que es poden ordenar dins d’una retícula, permetent així que el creixement de l’escola com la construcció de noves aules -mòduls- segons les necessitats. Rel·lació programa dels volums i places. Una plaça per cada curs
Els arbres donen un valor al projecte, i per tant esdevenen elements organitzadors del mateix, acompanyant els patis/places de cada curs escolar. Aquesta forma d’organització arquitectònica al voltant d’un pati recorda a la manera en com s’ordenen les construccions familiars tradicionals, on l’ombra de l’arbre i l’espai lliure configuren un espai de reunió dintre de l’activitat familiar quotidiana.
Plànol de ple i buit. Thionck Essyl
Visions transversals. Rel·lació d’espais
Emplaรงament
Planta general
Seccions
dawoffice s.l.p c/ l’alzina 1 local 1 08024 barcelona
ABRIL 2015
Mòdul-aula
Pressupost
2015/2016 FASE 0
6 350.63 €
1 2 6ème
F0
3
6
FASE 1
5ème
50 452.66 €
4
5 4ème
F1
3ème
2016/2017 F2
2017/2018 FASE 2
43 925.84 € 1. 2. 3. 4. 5. 6.
Lavabos Sala de professors Biblioteca Aules d’informàtica i biologia Pista de bàsquet Camp de futbol
AWLA Costos directes: 6 054.44 euros/3 885 758 XOF Costos indirectes: 296.19 euros/194 288 XOF Preu final módul aïllat: 6 174.44 euros
Fonamentació
12%
715.18 euros 891.37 euros
15%
38%
Estructura
37%
33% Coberta
Façana
32%
10% 10%
Acabats
7% 7%
2219.79 euros
1928.06 euros
575.67 euros
439.54 euros
Calendari
Calendari set
oct
nov
dec
gen
feb
mar
abr
mai
jun
1 AWLA
fase 0 - prototip BLOCS DE TERRA
COBERTA
FONAMENTS
2015/16
VOLTA
FAÇANA
CINDRI
fase 1
ACABATS
9 AWLES + instal·lacions
MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS BLOCS DE TERRA VOLTA
2016/17
COBERTA SOLERA FAÇANA INSTAL·LACIONS
fase 2
11 AWLES + urbanització
MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS BLOCS DE TERRA
2017/18
VOLTA COBERTA SOLERA FAÇANA URBANITZACIÓ
jul
ago