Dossier atletisme 2n 2013 14

Page 1

UNITAT DIDÀCTICA: ATLETISME. CURS: 2n ESO

USSAIN BOLT (Doble campió olímpic i del món de 100m, 200m i 4x100m) NOM ALUMNE:_________________________________________________CURS:______

1


LES INSTAL·LACIONS L'atletisme agrupa una sèrie de disciplines esportives que tenen la seva base en els gestos més naturals del cos humà: la marxa, la cursa, els salts i els llançaments. Per poder posar en pràctica aquestes proves, es sol utilitzar un estadi d'atletisme, que podrà ser de pista coberta o a l'aire lliure. Nosaltres en aquest crèdit treballarem majoritàriament les proves a l'aire lliure. Un estadi d'atletisme “tipus” a l'aire lliure podria ser el següent.

De cara al control de conceptes caldrà conèixer totes aquestes zones i identificar-les a les pistes d'atletisme municipals de “La Muntanyeta”. A continuació pots veure una pista a l'aire lliure i una pista coberta instal·lada dins un pavelló.

Pista a l'aire lliure (400m de corda)

Pista coberta (200 m de corda) 2


LES CURSES LES CURSES DE VELOCITAT (ELS 100 M. LLISOS) 1. DESCRIPCIÓ. La prova de 100 metres és una de les més atractives dins de l'atletisme. En ella, els atletes intenten recórrer 100 metres en el mínim temps possible. Aquesta carrera, a diferència de les altres curses de velocitat (200 i 400 m), es disputa en una única recta, concretament a la que es troba la línia d'arribada. Cada atleta (8 com a mínim) es situa en un carrer i es manté en aquest al llarg de tota la cursa sense poder sortir d'ell ni trepitjar la línia que separa els carrers. És molt freqüent l'ús de la foto-finish, ja que a vegades entre els atletes només hi ha diferències de dècimes i centèsimes de segon. És molt característic l'ús dels tacs de sortida. A les proves de velocitat (100, 200 i 400 m) s'usen per donar un major impuls i acceleració a la sortida.

Foto finish 2. TÈCNICA: La cursa, l'esport atlètic bàsic, pot considerar-se, a la vegada, cosa senzilla i difícil; senzilla perquè es tracta d'una habilitat natural que tots els éssers humans realitzen alguna vegada a la vida; però difícil per la complexitat de la seva mecànica.

3


1. FASES DE LA CURSA: Les fases de la cursa són: esmorteïment, recolzament, impuls i vol. 1. Esmorteïment. Moment de contacte amb el taló. 2. Recolzament: Moment de màxim recolzament amb el peu al terra. 3. Impuls: Moment d'impuls amb la puntera 4. Vol: Fase aèria sense contacte amb el terra. 2. POSICIÓ DEL TRONC Ha de facilitar el moviment de les extremitats. S'ha de realitzar una lleugera inclinació del tronc endavant, sempre en funció de la velocitat. 3. POSICIÓ DEL CAP. El cap haurà de mantenir-se en prolongació del tronc, mantenint la mirada en un punt llunyà. 4. ACCIÓ DELS BRAÇOS: La funció dels braços consisteix en coordinar els seus moviments amb les extremitats inferiors equilibrant-se de forma rítmica. Els braços solen estar flexionats en un angle que oscil·la entre els 80 i els 100 graus. 5. SORTIDA AMB ELS TACS La col·locació dels tacs és personal de cada atleta. Cadascú els pot adaptar com vulgui. Els tacs serveixen per donar impuls en el moment del tret de sortida.

Tacs de sortida 6. LA SORTIDA DE VELOCITAT. Els atletes, abans d'iniciar la seva cursa seguiran els següents passos: 1. Als llocs: El corredor, que es troba situat darrera dels tacs de sortida, ha de situar-se en contacte amb els tacs i les mans i un genoll en contacte amb el terra. 2. Llestos: En aquest moment l'atleta alça els malucs i desplaça el cos lleugerament desequilibrat cap endavant. El pes del cos cau sobre les mans. 3. Tret de sortida: L'atleta exerceix pressió contra els tacs de sortida i intenta sortir el més ràpid possible. Durant els primers passos es produeix una acceleració, augmentant l'amplitud de les passes. La mirada i el tronc es van incorporant lentament.

4


LES CURSES DE MIG FONS (ELS 800 METRES LLISSOS). 1. DESCRIPCIÓ. Prova de mig fons en la que es realitzen dues voltes a la pista d'atletisme. Els atletes de 800 metres hauran de córrer cadascú pel seu carrer fins al final de la primera corba, utilitzant tots els carrers disponibles. Les sortides, per tant, seran esglaonades per compensar la corba i per que tots realitzin la mateixa distància. Al finalitzar la primera corba, els atletes ja no tenen que córrer per carrers, i es solen utilitzar els carrers més interiors de la pista (carrer 1 i 2). A partir d'aquesta distància ja no s'utilitzen els tacs de sortida. S'utilitza una sortida anomenada sortida de peu. Així doncs, les veus de sortida són tan sols dues: “als llocs” i “el tret de sortida”, suprimint la paraula “llestos”, propi de les curses de velocitat. 2. TÈCNICA: La primera part de la tècnica d'aquest prova (tècnica de carrera) és bàsicament igual a la prova de 100 metres. Les principals adaptacions de la tècnica de carrera per aquesta prova són: 1. Cos més baix, no cal anar tan tens. 2. Braços penjats amb naturalitat. Ajudant en el braceig a l'acció de cursa. 3. Gambada (passa) més àmplia. 4. Ajust de l'alçada del genoll. 5. Recolzament del peu. Es recolza més la planta que a les curses de velocitat. 6. Control del ritme i dosificació de l'esforç. Si es surt massa fort, la prova es pot fer molt llarga.

David Rudisha i Mariya Savinova (Campions mundials i Olímpics a Londres 2012)

5


LES CURSES DE TANQUES (100/110 metres tanques) 1. DESCRIPCIÓ: Les curses de tanques són proves de velocitat en les que l'atleta ha de passar una sèrie de 10 tanques. El programa olímpic inclou 4 proves: 110 metres per homes, 100 per dones i 400 per dones i homes. Nosaltres parlarem de les proves de 100 i 110 m.t. En aquestes proves hi ha 10 tanques, la situació de les quals serà diferent en 110 i 100. • En els 100 metres tanques femenins, la primera tanca es troba a 13 metres de la sortida i la resta es separen de 8'5 metres. La tanca té una alçada de 84 cm. • En els 110 metres tanques masculins la primera es troba a 13'72 metres de la sortida i la resta es separen a 9'14 metres. L'alçada és de 1'06 m.

Aries Merritt (campió olímpic Londres 2012) 12,92 s El REGLAMENT diu que cada atleta té el seu carrer, i un corredor serà desqualificat per qualsevol d'aquests motius: • Si el corredor passa els peus o la cama per l'exterior de la tanca. • Si passa per una tanca que no està en el seu carrer. • Si tomba intencionadament amb la mà o el peu les tanques. 2. TÈCNICA:

• •

• •

Dividirem la cursa en 4 fases: SORTIDA: La sortida serà similar a les sortides de velocitat, però cal tenir en compte que cal incorporar el tronc amb més rapidesa per no menjar-se la primera tanca. EL PAS DE LA TANCA: Per passar correctament la tanca i no caure, cal tenir en compte el següent: ◦ La cama d'atac: És la cama que es llença contra la tanca, com si la volguéssim tirar amb el taló. Un cop superada la tanca, es busca ràpidament el contacte amb el terra. ◦ La cama d'impuls: És la cama amb la que saltem o ens impulsem i passa doblegada en paral·lel al terra i en un angle aproximat de 90º amb el tronc. ◦ Acció del tronc i cap: El tronc i el cap, com una peça única, fan un flexió endavant com si anessin a buscar la cama d'atac. ◦ El punt de batuda: Cal calcular bé el lloc des d'on es realitza el salt, ni molt a prop ni molt llunyà a la tanca. LA CURSA ENTRE TANQUES: A partir del primer contacte amb el terra, l'atleta dóna tres passos fins que torna a atacar la següent tanca, coincidint sempre la mateixa cama d'atac. EL FINAL: Un cop passada la darrera tanca, l'atleta intentarà recórrer el darrer tram el més ràpid possible 6


LES CURSES DE RELLEUS (4 X 100m) 1. DESCRIPCIÓ: Al contrari que moltes proves atlètiques, els relleus són unes proves en equip en la que 4 corredors corren cadascun una part, anomenada tram o relleu, de la distància total. Hi ha la prova dels 4x100 m i la dels 4x400 m. Nosaltres parlarem de la primera. Cada membre de l'equip és escollit per les seves característiques. El corredor amb millor sortida i acceleració corre primer, els corredors més forts corren segon i últims aprofitant les rectes, i el millor corrents a la corba corre tercer. • EL TESTIMONI: Un tub anomenat “testimoni” es passa del primer corredor al segon i així successivament. El testimoni de relleus és llis i buit per dins. Mesura uns 30 cm i pesa 50 gr. Acostuma a ser de colors vius de metall o plàstic.

LA ZONA DE TRANSFERÈNCIA (O DE CANVI) I PREZONA : El canvi de relleu ha de tenir un lloc dins d'una zona determinada de 20 metres, anomenada zona de canvi o transferència. Si el canvi no té lloc en aquesta zona l'equip queda desqualificat. ◦ La “prezona” té 10 metres de llargada, i permet a l'atleta que ha de rebre el testimoni pugui accelerar fins a la zona de canvi. ◦ Si cau el testimoni, l'equip queda eliminat. ◦ Tampoc es pot molestar a la resta de participants i ni envair els carrers dels altres equips.

2. TÈCNICA: Per guanyar aquesta prova no és suficient en tenir a 4 atletes molts ràpids, si no que cal conjuntar-los de tal manera que en el moment del canvi de relleu no es perdi velocitat. • TÈCNIQUES DE CANVI DE TESTIMONI: ◦ De dalt a baix: El corredor que ha de rebre es col·locarà en la direcció de la cursa amb el palmell de la mà mirant cap amunt, els dits units i dirigits cap a l'exterior excepte el polze. El portador del testimoni només haurà de dipositar el relleu sobre el palmell del company amb un moviment de dalt a baix. ◦ De baix a dalt: En aquest cas es col·loquen els dits junts mirant cap al terra i amb el dit polze formant una “V” invertida. El portador introdueix el testimoni dins aquest “V”. • COL·LOCACIÓ DELS ATLETES : El primer rellevista que corre en corba es col·locarà als tacs de sortida. Aquest portarà el relleu amb la mà dreta per entregar al segon rellevista a la mà esquerra. Així doncs el primer i tercer rellevista corren amb el testimoni a la mà dreta i el segon i el quart amb la mà esquerra. Si l'atleta ho desitja també es pot canviar de mà el relleu.

7


EL SALT D'ALÇADA 1. DESCRIPCIÓ: En les proves de salt d'alçada, tan homes com dones tracten de superar una barra o llistó subjecte per dos suports. La barra o llistó s'eleva després d'haver superat l'alçada anterior. És, per tant, un salt vertical. La caiguda es realitza en un matalàs, i els competidors calcen bambes amb claus per tenir major adherència. •

COM ES COMPETEIX: ◦ Hi ha una altura inicial indicada pel jutge. Després de cada ronda, el llistó s'eleva no menys de 2 cm. ◦ Els competidors decideixen el tipus de cursa, han de saltar amb un sol peu, però ho poden fer de cara o d'esquena al matalàs. ◦ Cada atleta compte amb tres intents per cada alçada. ◦ Els atletes opten per saltar l'alçada assenyalada o bé passar torn i intentar saltar una alçada superior més tard. No és obligatori intentar saltar totes les alçades. ◦ Es considera salt nul si la barra cau. ◦ Després d'un primer salt nul, els competidors poden optar per no intentar un segon o tercer salt a aquesta alçada, i guardar-se els intents per una alçada superior. ◦ Tres intents nuls consecutius implica quedar desqualificat. ◦ Les rondes continuen fins que tan sols quedi un competidor i els altres són eliminats.

2. TÈCNICA: En el salt d'alçada destaquem dues tècniques de superació del llistó: Estil Fosbury (d'esquena) o “Rodillo Ventral” (frontal). Actualment és difícil trobar un atleta professional que no desenvolupi l'estil Fosbury. Per això explicarem aquesta tècnica amb més profunditat. “RODILLO VENTRAL”

8


ESTIL FOSBURY: ◦ Fase de cursa: La cursa no és de velocitat sinó tècnica, per aconseguir una bona aproximació al llistó. Hi ha una part recte i una part en corba. Si es salta amb la cama esquerra es fa la cursa per la dreta i a l'inrevés. ◦ Fase de batuda: La batuda es realitza amb la cama més allunyada del matalàs, seguit d'una elevació de la cama contrària i una rotació del tronc per entrar d'esquena al llistó. Els braços fan una acció de balanceig per donar més impuls. ◦ Fase de vol i caiguda: Un cop a l'aire el cos adopta una posició de pont, elevant malucs, baixant espatlles i deixant els peus penjant. Cal evitar tocar el llistó amb els glutis. Un cop els malucs superen el llistó, les cames fan una extensió per evitar tombar el llistó. Cal caure amb l'esquena i evitar que els genolls ens impactin a la cara.

JAVIER SOTOMAYOR (RECORMAN MUNDIAL) 2,45 m

ESTIL FOSBURY

ANNA CHICHEROVA (Campiona mundial i olímpica Londres 2012) 2,05 m

IVAN UKHOV (Campió Olímpic Londres 2012) 2,38 m

9


EL SALT DE LLARGADA 1. DESCRIPCIÓ: Aquesta prova, juntament a la de triple salt, constitueixen els únics salts de tipus horitzontal. Els competidors (homes i dones) corren a màxima velocitat per una pista d'acceleració i salten des d'un punt (taula de batuda) fixat al terra fins a un banc de sorra. • La pista d'acceleració no té una llargada concreta, però sol mesurar 45 m. • La taula de batuda estarà situada entre 1 i 3 m abans del fossar de sorra. A continuació d'aquesta es col·locarà una taula coberta de plastilina o similar que permeti la visibilitat de la prova en cas de ser trepitjada. Així es dictaminarà salt vàlid o nul. • L'àrea d'aterratge o fossar és un banc de sorra humida, de 3m d'ample i 10 m de llargada. • Els competidors calcen sabatilles de claus. • COM ES COMPETEIX?: ◦ No hi ha una distància concreta de cursa abans del salt. El salt es considera nul si el competidor. ▪ Toca la taula de plastilina. (queda marcada) ▪ Sobrepassa la taula de batuda. ▪ Camina d'esquena sobre la zona d'aterratge. ◦ La mesura es pren des del límit més proper de la marca a la sorra, respecte a la línia de batuda, deixada per qualsevol part del cos de l'atleta. ◦ Cada saltador executa 3 salts de qualificació. ◦ Quan hi hagi més de 8 participants, cadascun tindrà dret a 3 intents i els 8 millors realitzaran tres intents de millora. ◦ Es declara guanyador/a la persona que aconsegueix major llargada en el salt.

2. TÈCNICA:

El salt de llargada constitueix l'especialitat més natural dins dels salts. Té varies fases: Fase de cursa: Cal realitzar un talonament, o sigui, mesurar exactament el lloc de sortida per intentar arribar a la zona de batuda amb la cama ideal. El penúltim recolzament és més llarg que els altres i l'últim és més curt. Fase de batuda: La batuda transforma la cursa en salt. Comença amb el recolzament del peu de batuda sobre la taula i acaba amb la pèrdua de contacte. Cal fer una acció explosiva de cames i braços. Fase de suspensió o vol: Per salts de poca llargada i principiants, la cama de batuda s'uneix a la lliure i en aquesta posició d'extensió-flexió realitzarem la caiguda. Els braços tenen una funció equilibradora. L'acció acaba amb una flexió de tronc endavant. Fase de caiguda al fossar: La caiguda es realitza sobre els talons i amb les cames estirades, intentant caure el més allunyat possible de la línia de batuda. 10


Mike Powell (recordman mundial) 8,95 m

Greg Rutherford (campi贸 Ol铆mpic Londres 2012) 8,31 m 11


EL LLANÇAMENT DE JAVELINA 1. DESCRIPCIÓ: Homes i dones llencen una llança fina de metall, darrera del límit que marca una línia corba, al final de la pista de llançament. La javelina pot ésser de fusta, metall lleuger o de fibra de carboni, amb tires de corda per aguantar-la.

COM ES COMPETEIX? ◦ Cal començar en una posició parada, aguantant la javelina per la part de subjecció amb una mà. ◦ Cal llençar la javelina pel damunt de l'espatlla. ◦ És obligatori mantenir-se a la pista de cursa fins que la javelina aterri. ◦ La javelina ha de caure entre les línies indicades i clavar-se cap avall, del contrari serà intent nul. ◦ Els participants tenen tres intents de classificació i els 8 millors tenen 3 llançaments més.

2. TÈCNICA:

Per l'estudi del llançament de javelina, dividirem la tècnica en les següents fases: POSICIÓ DE SORTIDA: L'atleta es col·loca de cara a la direcció del llançament amb el braç alçat i la javelina agafada per la zona del cordatge. El braç està semi-flexionat.

CURS D'APROXIMACIÓ: Té una llargada que oscil·la entre els 25 i els 30 m, intentant arribar a la màxima velocitat al final de la zona. Cal mantenir la línia de les espatlles i malucs perpendiculars a la direcció del llançament, accelerant progressivament.

12


FINAL: Just abans del llançament l'atleta es troba en posició de “arc tens”, i a partir d'aquest moment el braç realitza el que s'anomena “latigazo” o “fuetada” llençant la javelina en un angle de 32º a 36º.

JAN ZELEZNY (RECORDMAN MUNDIAL) 98,48 m

Barbora Spotakova (campiona Olímpica a Londres 2012) 69,55 m Keshorn Walcott (Campió Olímpic Londres 2012) 84,58 m

13


LLANÇAMENT DE PES 1. DESCRIPCIÓ: Homes i dones llencen una bola o pes, des de l'interior d'una àrea circular, cap una àrea de caiguda marcada. Les característiques de l'àrea de llançament i del pes són les que pots observar en aquests gràfics:

El llançament només es pot realitzar amb una mà. El pes es col·loca a l'espatlla i el llançament es realitza des de aprop de la barbeta. La mesura del llançament es realitza des de la marca més propera del pes en el terreny de joc, fins al cercle de llançament.

Thomasz Majewski (Campió Olímpic Londres 2012) 21,89 m 2. TÈCNICA: En aquest tipus de llançament destaquen dues tècniques: llançament rectilini i llançament en rotació. Nosaltres ens basarem en el llançament rectilini. L'atleta està situat d'esquena a la zona de llançament amb el peu dret recolzat al terra i l'esquera fent equilibri amb la punta del peu (pels llançadors dretans). Es realitza un moviment de flexió de tot el cos, per posteriorment llençar la cama endarrerida (l'esquerra) fins col·locar-la a la zona límit de fusta, tot arrossegant la cama dreta. L'atleta realitza una rotació de tot el seu cos, girant-se fins a col·locar-se de cara a la zona de llançament. Posteriorment es realitza el llançament de la bola de pes amb un angle aproximat de 40º. Cal evitar sobrepassar la zona delimitada amb una fusta, si la sobrepassem l'intent serà nul. No podem sortir de la zona de llançament fins que la bola de pes ha contactat amb el terra.

14


LES PROVES COMBINADES (DECATLÓ-HEPTATLÓ) 1. DESCRIPCIÓ: Les proves combinades són les úniques modalitats atlètiques en què el resultat final no s'expressa en unitats físiques, sinó en punts. Els resultats parcials, es puntuen segons unes taules de la Federació Internacional d'Atletisme. Guanya aquell atleta que major nombre de punts assoleix al finalitzar totes les proves. N'hi ha de diferents tipus però tan sols en destacarem les dues modalitats olímpiques actuals: Decatló masculí i heptatló femení. •

PROVES DEL DECATLÓ (masculí) ◦ PRIMER DIA: 100 metres llisos, Salt de llargada, Llançament de pes, Salt d'alçada, 400 metres ◦ SEGON DIA: 110 metres tanques, Llançament de disc, Salt de perxa, Llançament de javelina, 1500 metres llisos. PROVES DE L'HEPTATLÓ (femení) ◦ PRIMER DIA: 100 metres tanques, Salt d'alçada, Llançament de pes, 400 metres. ◦ SEGON DIA: Salt de llargada, Llançament de javelina, 800 metres llisos.

Ashton Eaton (campió Olímpic Londres 2012)

Jessica Ennis (campiona olímpica Londres 2012)

8869 punts

6955 punts

Aquest estiu s'ha celebrat el Campionat del món d'atletisme a Moscou, si voleu conèixer tots els resultats i les marques obtingudes pels atletes entreu a la pàgina de la federació internacional d'atletisme.

http://www.iaaf.org/

15


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.