Dossier voleibol 2013 14

UNITAT DIDÀCTICA 1: EL VOLEIBOL CRÈDIT COMÚ 1r. E.S.O. EDUCACIÓ FÍSICA

NOM I COGNOMS:___________________________GRUP:_____ 1

UNITAT DIDÀCTICA 1 : EL VOLEIBOL. 1.- BREU HISTÒRIA DEL VOLEIBOL. Va néixer el 9 de febrer de 1895 amb el nom de “mintonette” gràcies a un instructor de preparació física dels E.E.U.U., William G. Morgan. Coneixedor del bàsquet, inventà un joc diferent, sense contacte físic i amb poc risc de lesions. Les primeres regles del voleibol daten de 1896. Es va estendre ràpidament per Amèrica del Nord, el Canadà i les Filipines i, el 1908, arribà al Japó ; més endavant, als països de l’Extrem Orient i, després, als de l’Europa de l’Est. A Europa Occidental arribà gràcies a les tropes americanes de la Primera Guerra Mundial. El 1949 van començar els primers campionats mundials. El 1952 s’introduí la modalitat femenina. Adquirí categoria olímpica l’any 1964, i encara la conserva avui en dia.

A Espanya, el voleibol va començar a practicar-se a les platges de Catalunya el 1920. Però no va ser fins al 1960 quan es fundà la Federació Espanyola de Voleibol.

2.- CARACTERÍSTIQUES DEL JOC. El voleibol és un esport col·lectiu, jugat per dos equips de sis jugadors, en una pista que és un rectangle de 18 x 9 metres, rodejat d’una zona lliure de, com a mínim, 3 metres.

La pista es troba dividida en dos camps iguals per la línia central, sobre la qual es troba la xarxa, que té alçades diferents, ja siguin homes o dones les que realitzin el joc. L'alçada també és diferent en funció de les edats dels jugadors/es.

L’objectiu dels jugadors/es és enviar, sense cometre falta, la pilota pel damunt de la xarxa al terra del camp contrari (les línies del camp estan dins del terreny de joc).

La pilota es posa en joc amb un servei executat pel jugador saguer (defensa) dret col·locat en la zona de servei, o sigui, darrera la línia de fons. La pilota ha d’ésser colpejada amb una mà i enviada directament al camp contrari passant-la pel damunt la xarxa, dins dels límits laterals de limitats per les antenes.

Cada equip té dret a donar un màxim de tres cops a la pilota per impedir que aquesta toqui el terra del seu propi camp i enviar-la al camp contrari pel damunt de la xarxa.

La pilota pot ésser colpejada amb qualsevol part del cos i continua en joc mentre no toqui el terra, els murs, sostre ni altre objecte o fins que el jugador realitza una falta.

2

S’anota un punt l’equip que aconsegueix que la pilota caigui al camp contrari o realitzi falta. S’aconsegueix punt tant si es té el servei com si no. Si cau en el seu camp, l’adversari aconsegueix el dret al servei i ha de moure els seus jugadors una posició efectuant una rotació en el sentit de les agulles del rellotge.

L’Equip que guanya 25 punts amb una diferència mínima de dos punts sobre l’adversari, guanya un set o joc. El set podrà allargar-se indefinidament. L’equip que guanya tres sets obté la victòria. Si els equips empaten a dos sets, han de jugar un cinquè o definitiu set amb el mateix sistema que en els anteriors, o sigui, cada jugada és punt. Aquest últim set és al millor de 15 punts.

3.- ASPECTES DEL REGLAMENT. - EL TERRENY DE JOC : Pel que fa a les dimensions, la pista de joc és un rectangle de 18 x 9 metres, rodejat d’una zona lliure de 3 metres i una alçada mínima del pavelló de 7 metres. La superfície de joc ha d’ésser plana, horitzontal i uniforme perquè no existeixi perill de lesió. I pel que fa a les línies del camp han de tenir 5 cm. d’amplada, han d’ésser de color clar i diferent del terra.

- LA XARXA I ELS POSTES : La xarxa té 9.5 metres de llargada i 1 metre d’amplada. ha de tenir dues bandes de 5 cm. d’amplada i 1 metre de llargada que es col·loquen a la xarxa sobre les línies laterals delimitant el camp vertical de 9 metres. A la part exterior de les bandes es col·loquen dues antenes que sobresurten pel damunt de la xarxa 80 cm. i serveixen per delimitar l’espai de pas de la pilota. Acostumen a ser de color vermell i blanc.

L’alçada de la xarxa en categories absolutes és de 2,43 metres en homes i de 2,24 en dones, i en funció de les edats i categories l’alçada de la xarxa es va modificant. Per exemple en categoria infantil (1r i 2n ESO) l’alçada de la xarxa és de 2.10 en femení i 2.18 en masculí.

3

4.- LA POSICIÓ DELS JUGADORS I LA ROTACIÓ .

LES POSICIONS I LES ROTACIONS: En el moment en que la pilota és colpejada pel jugador al servei, i excepte aquest, cada equip ha d’estar col·locat en el seu propi camp en dues línies de tres jugadors.

Els tres jugadors col·locats més aprop de la xarxa són davanters i ocupen les posicions 4 (davanter esquerre), 3 (davanter central) i 2 (davanter dret); els altres tres jugadors més propers a la línia de fons són saguers i ocupen les posicions 5 (saguer esquerre), 6 (saguer central) i 1(saguer dret).

Les posicions dels jugadors es determinen per la seva col·locació dels peus en contacte amb el terra. Cada jugador davanter ha de tenir part d’un peu més aprop de la línia central o a la xarxa que els peus del corresponent jugador saguer. Cada jugador dret o esquerre haurà de tenir, com a mínim, part del seu peu més aprop de la línia lateral corresponent que els peus del jugador central de la seva línia respectiva.

Els jugadors cometen falta de posició si no estan en posició reglamentària en el moment en que el jugador al servei colpeja la pilota; després del colpeig poden ocupar qualsevol posició en el seu propi camp i en la zona lliure corresponent.

El jugador que realitza el servei no comet falta de posició.

La falta de posició es castiga amb la pèrdua de la jugada i els jugadors tornen a les seves posicions correctes.

Quan l’equip receptor guanya el dret al servei, els seus jugadors han d’efectuar una rotació en la direcció de les manetes del rellotge: el jugador de la posició 2 rota a la posició 1 per sacar, el jugador de la posició 1 passa a la posició 6 i així anar fent tots els jugadors.

4

5.- EL JOC AMB LA PILOTA. Cada equip té dret a un màxim de tres tocs (a més del bloqueig) abans de passar la pilota pel damunt de la xarxa al camp contrari.

Un jugador no pot tocar dues vegades consecutives la pilota (excepte en el bloqueig).

Quan dos companys toquen la pilota simultàniament es compte dos tocs (excepte en el bloqueig) i continua el joc.

Si el toc simultani es dóna sobre la xarxa per dos jugadors de diferent equip i la pilota segueix en joc, l’equip receptor de la pilota té dret a tres tocs més. Si aquesta pilota va fora, la falta és de l’equip que està en el costat contrari.

Dins de l’àrea de joc, un jugador no pot recolzar-se en un company o en un objecte amb la finalitat de tocar la pilota.

6.- CARACTERÍSTIQUES DEL TOC DE PILOTA. La pilota pot ser tocada amb qualsevol part del cos, tot i que és poc habitual veure els jugadors tocar la pilota amb les extremitats inferiors. Ha d’ésser colpejada, no agafada ni llançada, ni acompanyada.

La pilota pot tocar varies parts del cos, sempre que els contactes siguin simultanis.

Les faltes de toc de pilota poden ésser: dobles, acompanyament i retenció, 4 tocs.

7.- LES TÈCNIQUES BÀSIQUES. 

LES PASSADES

Les passades són els elements tècnics que permeten establir les relacions de col·laboració entre els membres d’un equip. Són sens dubte, els elements sobre els quals es construeix el joc col·lectiu del voleibol, són elements imprescindibles perquè aquest esport sigui realment d’equip.

Dins d’aquest grup d’elements destaquen: - la passada d’avantbraços (també anomenat recepció), en el que la pilota “rebota” sobre la superfície de contacte, i - la passada de dits, en el que “s’empeny” la pilota, doncs aquesta es queda durant un breu instant dins les nostres mans.

5

La passada de dits: La posició del cos equilibrada, els peus estan separats a l’amplada de les espatlles, un d’ells lleugerament avançat, les puntes del peus senyalant sempre la direcció on volem enviar la pilota.

Hem de tenir el tronc recte i les espatlles orientant-se també cap a l’objectiu del passe. Els braços flexionats davant nostre formant un angle de 90º, tenint els colzes lleugerament més oberts que l’amplada de les espatlles i més alts que aquestes. Les mans obertes i relaxades, dits separats, adaptant-se a la forma de la pilota. Els dits polzes i índexs en projecció formarien un triangle.

La pilota l’hem de tocar per la part interna de les darreres falanges de tots els dits i les segones falanges del polze, índex i mig. El contacte ha de ser suau i coordinat, els braços estan pràcticament estesos en el moment en que la pilota entra en les nostres mans i totalment estesos quan la pilota ja ha sortit de les mans.

6

La passada d’avantbraços Aquesta acció consisteix en un moviment realitzat globalment per tot el cos, essent els avantbraços la zona de contacte amb la pilota i les extremitats inferiors la zona on el moviment és més gran dins de la tècnica.

En aquest gest tècnic el cos adopta un posició més baixa que en el toc de dits, estant les cames flexionades, els genolls estan lleugerament més endavant que les puntes dels peus. Els peus separats a l’amplada de les espatlles i un lleugerament més avançat que l’altre, les puntes dels peus mirant cap a l’objectiu on volem enviar la pilota.

El centre de gravetat queda desplaçat cap avall i endavant, el tronc està una mica flexionat i la línia de les espatlles orientada cap a l’objectiu.

L’angle que formen els braços respecte al terra és de 45º, els canells queden en extensió, per oferir la part interna dels nostres avantbraços a la pilota.

Les mans s’agafen per a consolidar les superfícies de contacte, tenir-les a la mateixa alçada i que no quedin separades davant el contacte de pilotes molt ràpides.

La mà baixa no és un colpeig, és un rebot.

7



EL SERVEI.

El servei és el mitjà pel qual es posa la pilota en joc pel defensa dretà, col·locat a la zona de servei, qui colpeja la pilota amb una mà o un braç.

El servei és la primera possibilitat que té un equip de puntuar, però a la vegada perdre el servei suposa donar la iniciativa del joc a l’equip contrari, per això és convenient realitzar primerament un servei més segur, per a posteriorment cercar l’eficàcia amb el servei, no buscant el punt directe, sinó senzillament impossibilitant que el contrari pugui fer l’atac en bones condicions.

Existeixen diversos tipus de serveis, els podem classificar en funció del lloc per on es contacte amb la pilota, així tenim: 1.- Serveis de mà baixa: Seguretat o frontal.

Lateral.

2.- Servies per dalt: Tennis.

Ganxo.

En salt (“xino”) Flotant Dins del primer grup hi trobem els serveis més senzills que no requereixen elevats nivells de força ni de coordinació per poder-los portar a terme. Mentre el segon grup es reserva per nivells més avançats, on els requeriments de força són superiors.

Seguidament explicarem el SERVEI DE SEGURETAT O FRONTAL. Les cames lleugerament separades amb la cama contrària al braç executor més avançada. Els genolls amb un lleugera flexió. El tronc inclinat endavant i la pilota aguantada amb la mà contrària. En el moment de sentir el xiulet de l'àrbitre, realitzar un balanceig del cos traslladant el pes del darrera al davant acompanyant el moviment de pèndol del braç executor, colpejant la pilota amb el puny tancat i en direcció al camp contrari.

SERVEI PER DALT (TIPUS TENNIS)

8



LA REMATADA

L’acció de la rematada o remat és la més espectacular de les tècniques que s’utilitzen en el volei. És l’acció mitjançant la qual s’envia la pilota al terreny contrari per intentar aconseguir el punt. Normalment el colpeig d’atac o remat és el tercer toc d’equip, tot i que també es pot considerar colpeig d’atac un primer toc o un segon toc.

Pensem però, que el primer toc que realitza un equip és per evitar que la pilota enviada pe l’altre equip contacti amb el propi terra, el segon toc serveix per preparar l’atac i el tercer és el colpeig a través del qual es busca el terreny de l’adversari.

Les fases en que podem dividir el remat són les següents: Anem a parlar de cada una de les fases: La cursa, acostuma a ser de dues, tres o quatre passes com a molt. Ha de ser ràpida però controlada, i a la darrera passa realitzar un descens del centre de gravetat, o sigui, flexionant les cames, per tal d’iniciar la fase de batuda.

La batuda requereix un moviment explosiu per tal d’aconseguir el màxim d’alçada possible, tot desfent el moviment de descens del centre de gravetat iniciat a la fase de la cursa.

La suspensió és la fase en que el cos s’ha d’arquejar enrere i realitzar un armat del braç executor, per posteriorment desfer aquest arqueig i realitzar el colpeig de la pilota. En el moment del colpeig el braç ha d’estar estirat, i la mà de contacte en posició rígida.

El colpeig es realitza amb el braç estirat, la mà rígida i tenint en compte que no està permès acompanyar la pilota, per tant ha d’ésser un colpeig net i sec amb el palmell de la mà.

La caiguda es realitza amb les dues cames alhora per evitar lesions, flexionant els genolls en el moment de contacte amb el terra per evitar un impacte excessivament sec.

9

8.- ELS SISTEMES DE JOC En el voleibol, com en la resta d'esports col·lectius, el joc en equip és molt important; per aquest motiu hi ha tres tipus de sistemes: per rebre la pilota del servei, per atacar i per defensar-se de l'atac de l'equip contrari. La situació dels jugadors en el camp ha de permetre cobrir tot l'espai i afavorir la possibilitat d'ajudes entre els companys o companyes.

•

Sistemes per rebre la pilota: Es la disposició de l'equip per rebre el servei de l'equip contrari.

◦

•

1:3:2 o en W: Aquest és el sistema més bàsic, podríem dir que és el més utilitzat en iniciació. La principal característica és que el col·locador acostuma a ser el jugador de la zona 3 i aquest se situa molt a prop de la xarxa, i el defensa de la zona 6 s'avança. Els jugador es situen de la següent manera.

Sistemes d'atac: Són els que s'utilitzen quan es té la pilota i es vol atacar. Els dos sistemes més utilitzats són:

◦

Col·locador per torns. Consisteix en el fet que el jugador que es troba a la zona 3 fa les funcions de col·locador. D'aquesta manera tots els jugadors passen per totes les posicions, i tots exerceixen la funció de col·locador.

◦

•

4 rematadors i 2 col·locadors. És on apareixen els jugadors que es converteixen en especialistes per jugar per una zona del camp. A la línia d'atac i a la defensa hi ha 2 rematadors i 1 col·locador. Per mantenir els col·locadors a les zones de col·locació, després de realitzar el servei els jugadors poden modificar la seva situació en el camp.

Sistemes de defensa: Situació dels jugadors/es quan es pretén evitar l'atac de l'equip contrari. El sistema més utilitzat és: ◦ 3:1:2 o central avançat: Els tres davanters se situen aprop de la xarxa amb la intenció de bloquejar la pilota, i el defensa de la zona 6 s'avança.

10

CONCEPTES DE VOLEIBOL EN ANGLÈS • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

VOLLEYBALL: Voleibol TEAM: Equip.

NET: Xarxa.

BALL: Pilota.

COURT: (En esport) Pista.

RULES: Normes.

SCORE: Puntuació.

POINT: Punt.

“RALLY”: Piloteig, intercanvi de cops.

LINE: Línia.

PLAYER: Jugador.

FOUL: Falta.

JUMP: Saltar.

OFFENSIVE AND DEFENSIVE: Ofensiu o atacant i defensiu.

BACK ROW: Línia defensiva.

FRONT ROW: Línia atacant.

FREE ZONE: Zona lliure.

OPPOSING TEAM: Equip contrari.

FOREARM PASS: Recepció o passada d'avantbraços.

RECEPTION: Recepció.

CLOCKWISE MANNER: En el sentit de les agulles del rellotge.

LIBERO PLAYER: Jugador lliure (samarreta de color diferent) TEAMMATES: Companys/es d'equip.

SKILLS: Habilitats.

SERVE: Servir SERVICE: Servei.

PASS: Passar.

SET o DEFENSE: (En esport) Preparació de l'atac, o sigui col·locació. Generalment segon toc.

ATTACK o SPIKE: Atacar.

BLOCK: Bloquejar.

DIG: (En esport). Defensa.

MAIN OBJECTIVE: Objectiu principal.

ACE: Punt directe de servei.

UNDERHAND SERVE: Servei de mà baixa.

OVERHAND SERVE: Servei per dalt.

FLOAT: Servei “flotant”.

JUMP SERVE: Servei en salt 11