noves IdeES: suplement DiA DE LA CIÈNCIA Revista de l’Institut d’Alcarràs, núm. Dotze/1II (primavera 2014)
El passat dia 25 d’abril es va repetir un cop més la jornada científica anomenada “Dia de la ciència” en el nostre institut, que juntament amb altres activitats com el “Dia de l’esport” o la “Diada de Sant Jordi” formen part de la setmana cultural, una setmana plena de tallers didàctics interactius mitjançant els quals podem obtenir nous coneixements de diverses matèries. Com ja havíem previst, la meteorologia no va ser la nostra companya. No obstant, les nostres ganes de dur a terme aquests tallers tan interessants no van minvar. Vam traslladar totes les activitats a l’interior de l’institut que, per un dia, esdevingué tot un centre científic. Les activitats eren molt variades i provenien de diversos departaments: matemàtiques, química, física, biologia, geologia… Una de les activitats més innovadores va ser el taller d’arqueologia que van preparar els alumnes de primer de batxillerat i dirigit pel professor Jaume Estiarte, del Departament de Ciències Socials. Constava d’una recreació arqueològica en la qual qualsevol alumne podia endinsar-se i cercar “antigues relíquies”. Després de trobar-ne les peces, les gerres eren reconstruïdes a partir d’aigua i fang. Per l’altra banda hi havia tallers més formals, com les experiències i exposicions dels treballs de recerca que van dur a terme els alumnes de segon de batxillerat on també es parlava de temes polèmics com l’avortament entre d’altres. Va ser d’allò més útil pels alumnes de quart d’ESO i, sobretot, primer de batxillerat que encara no saben què els espera... Seguint la tradició, el taller de papiroflèxia tampoc podia faltar enguany. Sempre és interessant poder impressionar els amics o família elaborant figuretes de paper més o menys complexes. Segons els participants entrevistats, el taller no podia faltar ja que era típic de l’institut. A part de tanta ciència i complexitat, també vam poder protagonitzar un dels concursos de dibuix que es feien al centre. Aquest concurs consistia a fer un dibuix de la façana de l’institut dintre d’un temps establert. Tots els participants s’ho van passaar molt bé i els dibuixos, ara conservats a l’aula de dibuix, van ser esplèndids. I per últim, a causa de la poca participació dels alumnes, el taller de simulació d’empreses, dirigit pel professor Francesc Barra-china, del Departament de Tecnologia, va haver de tancar les portes i no participar en el dia de la ciència al cap de poca estona d’haver començat a funcionar. Ivet Béjar i Robert Domènech (4t d’ESO)
El professor Jaume Estiarte orientant uns alumnes en la reconstrucció d’unes peces de ceràmica que han trobat en un jaciment arqueològic simulat que podem veure a la imatge de sota
Una colla d’alumnes de 3r d’ESO a la plaça Arquitecte Ignasi Miquel dibuixant la façana de l’institut sota les directrius del Francesc Plana, professor de dibuix tècnic i director del Departament de Visual i Plàstica La redacció de la revista agraeix la seva col·laboració a l’equip de reporters i reporteres de l’institut.
Reciclatge de paper utilitzat En aquest taller es tractava d’elaborar paper a partir de bocins de paper ja utilitzat, és a dir, paper reciclat. Per poder dur-lo a terme s’han de seguir cinc passos: 1.
Trossejar el paper usat en bocins petits.
Crear una emissora de ràdio amb el programa Audacity Es tractava d’una freqüència única on s’emetien gravacions fetes anteriorment parlant sobre l’institut. A més van fer alguna entrevista i també van posar música. Aquest taller el van dur a terme els alumnes de 4t ESO juntament amb la professora de tecnologia Carme Dadón. /Natzaret Aranda i Xavier Charles, 3r d’ESO
2. Posar en remull els bocins i tirar-hi lleixiu per treure’n la tinta (aquesta mescla s’ha de deixar reposar una setmana aproximadament).
Una alumna de 4t d’ESO tot entrevistant una professora de l’institut
3. Formació de la pasta afegint-hi cola blanca i triturant-ho tot.
4. Tintar la pasta i col·locar-la en un bastidor.
Noves invencions En aquest taller ens va explicar el funcionament d’un nou material preparat amb fluids i olis reciclats, el qual quan entra en contacte amb diferents materials el fan reaccionar. Per tant aquest fluid és molt útil ja que si s’impregna una peça de roba o calçat amb aquest líquid no s’embruta. Per exemple, en el cas de treballar amb fang, aquest material fa que sigui possible no embrutar-se ja que fa relliscar el fang i aquest no queda enganxat, sinó que rellisca. /Natzaret Aranda i Xavier Charles, 3r d’ESO
5. Deixar-ho assecar durant una setmana.
Per Natzaret Aranda i Xavier Charles, 3r d’ESO
Un alumne bocabadat veient en un vídeo com una de les dues sabates roman neta malgrat haver estat embrutada amb fang
REFLEXOS (per Noemí i Mireia Marsal, 2n ESO) El taller de Reflexos és un joc que consisteix a prémer els botons de color vermell que es mouen aleatòriament per la pantalla el més ràpid possible en un temps limitat. Està organitzat pel departament de tecnologia i informàtica. Tres alumnes supervisaven que funcionés bé i s’anaven canviant després d'un determinat temps.
JOCS MATEMÀTICS En aquest taller hi havia diversos jocs: l’hexàgon màgic, un laberint, diversos sudokus, el micado i el quadrat màgic. L’hexàgon màgic consistia a sumar els nombres en totes les direccions i els resultats havien de ser catorze. El quadrat màgic consistia a sumar els nombres en totes les direccions i el resultat havia de ser quinze. El laberint consistia a trobar el camí per poder arribar fins al final. El sudoku consistia a no repetir el mateix nombre ni verticalment ni horitzontalment ni en el mateix quadre per poder-lo tenir acabat. El micado consistia a abocar una caixa de palets en una taula i anar-los traient estratègicament per no moure l’estructura i obtenir el major nombre de punts possibles.
JOC DEL CAVALL(Noemí i Mireia Marsal, 2n ESO) El joc del cavall és un joc que consisteix a −mitjançant el moviment del cavall d’escacs, en un tauler d’aquest mateix joc− tancar el màxim de quadrats possible. Aquest taller també forma part del departament de tecnologia. Cada deu minuts hi havia una persona diferent ensenyant com funcionava el joc a la gent que passava per allí.
JOCS DE LA CIÈNCIA
CELESTÍ CAPELL(Noemí i Mireia Marsal, 2n ESO) Durant el dia de la ciència els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat que van voler, van assistir a la demostració de Celestí Capell. Va fer diverses demostracions amb aparells creats per ell mateix, la majoria amb objectes reciclats; no eren massa complexes perquè els poguessin entendre bé. Els va mostrar un petit tren de levitació, una pantalla per la qual tan sols podies veure’n el contingut a través de la càmera del mòbil; va fer levitar una bola; va fer una cadena humana per passar electricitat, etc. Tots els alumnes van gaudir molt durant les demostracions i les explicacions.
En aquest taller hi havia diversos jocs: el Pasapalabra, el Trívial, jocs sobre la taula periòdica, el bingo, el dòmino. El Pasapalabra consistia a encertar el nom de les definicions, sobre la ciència que ens donaven. El Trívial consistia a encertar unes preguntes sobre alguns temes determinats i cada vegada que encertaves l’opció correcta agafaves el formatget amb el color del tema. Els jocs sobre la taula periòdica consistien a relacionar els símbols amb els seus elements corresponents. El bingo consistia a marcar els nombres que dictava el que treia les boles i si els marcaves tots tenies bingo. El dòmino consistia a ajuntar els elements amb el seu símbol.
Per Oriol Farrús i Ferran Siscart, 1r d’ESO
Visions del dia de la ciència per dues humanistes de Batxillerat Érem un mar de dubtes. Enmig d’una sufocant setmana d’exàmens en què sortir-ne viu és tot un repte, s’afegí a la batalla la proposta del professor de Literatura Castellana. No sabíem què fer ni com encarar-ho però, finalment, cal dir que la idea ens va captivar. Principalment, vam pensar que era una bona oportunitat per desconnectar alhora que ens divertíem. Que irònic; això significava que ens endinsàvem en el món de la ciència, per nosaltres desconegut, ja que creiem que allà on hi ha l’art de la paraula sobren les fórmules. Sí, som humanístiques. Havia arribat l’hora. Era un 25 d’abril i ja des del primer moment la incògnita del que succeiria aquell matí es removia dins nostre com l’esclat d’una flor enmig de la dolça primavera. El vent acariciava, tot i que violentament, les cares dels alumnes endormiscats que recorrien l’institut en busca de refugi. L’aventura va canviar de rumb a causa d’aquest vent cada vegada més insuportable. Així doncs, els passadissos del nostre centre es van omplir com ho fa un llac després d’una calorosa pluja de setembre. Ens vam endinsar dins d’aquests carrers que recordaven el mercat de Santa Llúcia quan arriben les èpoques de Nadal. Tot i que amb un petit canvi: els caganers, arbrets i tions s’havien transformat en erlenmeyers i gran quantitat d’elements químics. Tots, engrescats amb els seus tallers, aportaven com millor sabien el seu granet de sorra per fer possible aquest dia. Meravellades per grans piràmides efímeres de petites peces de fusta ens vam sentir atretes per acostar-nos-hi i poder aprendre’n més. Després de parlar amb els seus representants vam extreure’n moltes conclusions. Era un taller del departament de matemàtiques i consistia a construir figures amb peces de fusta de la mateixa mida. Més tard, ens vam adonar que una paret lluïa uns bonics murals on aquest joc, anomenat Kapla, hi era explicat amb la finalitat d’atreure l’interès de la gent.
era a la mateixa aula que un dels tallers d’informàtica. Aquest portava el nom de Sketch-up i, basat en la creació d’estructures arquitectòniques de tota mena, deixava volar la imaginació als futurs dissenyadors. No vam tenir el plaer de saber-ne més ja que estava desert i no hi havia cap representant present. De fet, potser sí que estava una mica abandonat, però no pas caigut en l’oblit. Recorrent i observant com ho fan dos turistes que han arribat nous a la gran ciutat, ens plantàvem davant el taller de 3r d’ESO. Diversos experiments ens recorrien la vista i milers de preguntes rondaven pel nostre cervell intentant treure la pols d’aquelles classes de física i química que ja feia almenys dos anys que havíem enterrat. De manera difuminada ens apareixien a la ment els múltiples elements de la taula periòdica que un dia vam haver de fer l’esforç de memoritzar. Mitjançant jocs com el famós “passaparaula” o el típic dòmino, uníem la diversió amb l’aprenentatge mentre els alumnes gaudien recordant la graella d’elements químics. La nostra aventura finalitzava als tallers del departament de física i química que van preparar els alumnes de 4t d’ESO. Va ser tot un plaer gaudir de tanta diversitat d’experiments que, com cada any, ens van deixar ben bocabadats. Amb materials tan bàsics com aigua i maicena, reptaven els estats de la matèria aconseguint que una simple massa passés de líquid a sòlid i a l’inrevés com si fos un truc de màgia.
Així mateix, encara recordant el dia de Sant Jordi, on les roses i els llibres es converteixen en l’emblema de l’amor, els més veterans de l’ESO van voler mostrar que amb el dibuix d’una rosa en una cartolina blanca i un líquid específic, aquesta pot arribar a tenyir-se de color rosa. Grans i petits, professors i alumnes, són els protagonistes d’aquesta diada que, plegats, va acabar sent tot un èxit. De fet, aquell dia ens vam adonar que teníem una idea errònia de la ciència i que entre tots podem arribar a gaudir-ne. Fins i tot aquells que, com nosaltres, creuen que El següent capítol tenia lloc en un espai compartit, ja que el do de la paraula és l’arma dels valents. Núria Esquerda i Elisabeth Solé, 1r Batxillerat B