ARISTÒTIL
Aristòtil: idees bàsiques •
•
•
•
Monisme Ontològic: no hi ha dues realitats separades, sinó una: el món sensible que podem observar i palpar. Hilemorfisme: tot el que existeix és un compost de dos principis, la matèria i la forma. Dualisme Antropològic: l’home no està fet de dues substàncies separades (cos i ànima). L’ànima i el cos no poden existir de forma separada. El cos mor quan l’ànima s’esvaeix. Teoria del Coneixement: Importància del coneixement sensible. Tot el que sabem comença pels sentits. La ment ordena la diversitat del món sensible i li dóna categoria de coneixement universal.
Aristòtil: idees bàsiques •
•
•
•
Teoria del canvi: el canvi és real. Tot canvia perquè tot està sotmès a dos principis: la potència i l’acte. La matèria és potència. La forma és acte. Teoria de les 4 causes: tot el que existeix es deu a 4 causes: material, formal, eficient i final. La més important de totes és la final. L’atzar no existeix. Teoria Ètica: La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la recerca del coneixement. La virtut sempre es troba en el terme mig de totes les coses. Teoria política: l’home és un animal polític. Només es pot viure a la polis.
Aristòtil: teoria del coneixement ●
●
●
Quan naixem no sabem res (contra Plató), la nostra ment està en blanc. A mesura que els sentits es desperten, la ment s’omple de percepcions, les quals es guarden a la memòria, la qual permet acumular experiència. El procés del coneixement es completa quan l’enteniment rep l’experiència i crea, per mitjà de l’abstracció, els conceptes generals que seran la base de la ciència: home, mamífer, salut, malaltia, vertebrat, temperatura...
Aristòtil: teoria del coneixement
ciència
Aristòtil: teoria del coneixement Aristòtil distingeix 3 graus de coneixement:
●
●
●
Sensació: registre d'un fet singular, individual. Experiència: registre de múltiples fets singulars semblants. Inducció. Ciència: coneixement de les causes dels fets. Causes universals de les coses = arché, lógos.
Aristòtil: les quatre causes
Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II / Curs 08-09
7
Aristòtil: les quatre causes Causa material
Causa formal
Causa eficient
Causa final
El substrat físic de tot ésser
El que fa que un ésser sigui el que és i no un altre (essència)
L’agent que produeix l’ésser (l’home, la natura)
La finalitat per la qual l’ésser és
Aristòtil: teoria hilemòrfica ●
Tot ésser és matèria + forma. No es poden separar una de l’altra: matèria + forma = ésser
●
●
●
La forma és principi d’intel.ligibilitat de l’ésser: vol dir que l’ànima coneix els éssers per la forma, no per la matèria . La forma representa el mateix que la idea en Plató: allò que una cosa és en si mateixa (essència). Aristòtil també l'anomena substància. Però Aristòtil trenca amb Plató: les idees (formes) són part constitutiva dels éssers, i no poden existir separades de la matèria.
Aristòtil: teoria hilemòrfica Una poma és poma perquè ta forma de poma (característiques essencials= substància)
Diferent substància
Un pomer sempre ens donarà pomes, mai peres. El que distingeix el pomer del perer és la substància En canvi, una poma vermella no és més poma que una poma groga. La seva diferència és accidental
Mateixa substància Diferents accidents
Aristòtil: teoria antropològica ●
L’home és un compost de matèria (el cos) i forma (l’ànima) que no es poden separar. La mort d’un equival a la mort de l’altra. ànima Unió substancial
cos
• En tots els éssers vius, l’ànima és un principi vital, la portadora de vida. • En l’home, a més, l’ànima és un principi intel.lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix dels altres animals. (home = animal racional)
Aristòtil: teoria antropològica Aristòtil distingeix tres tipus d’ànima, amb tres funcions específiques
TIPUS D'ÀNIMA
ÉSSERS
FUNCIONS
Ànima vegetativa
Plantes
Nutrició i reproducció
Ànima sensitiva
Animals
Percepció sensible, moviment local
Ànima racional
Humans
Enteniment i Raó
Aristòtil: teoria ètica LA FINALITAT ÚLTIMA DE L’HOME ÉS LA FELICITAT
La felicitat és una activitat de l’ànima conforme a la virtut
•El bé suprem de l’ésser humà és la felicitat. •La felicitat és un bé perfecte, definitu, que es busca en funció de si mateix (ètica teleològica) •La felicitat és exclussiva de l’èsser humà adult •La felicitat es troba a través de l’ús de la raó. Feliç és aquella persona que dirigeix la seva vida segons la raó (el seny: memòria + intel·ligència) •Dirigir la vida segons la raó és saber decidir a cada moment allò que ens convé: prudència.
Capacitat de saber escollir el terme mitjà entre dos extrems (excés/defecte) ne relació a una determinada emoció, acció u objecte
La felicitat és un hàbit: resultat de la pràctica i constant S’aprèn a ser feliç a base de corregir els errors en les decisions
OBJECTE
DEFECTE
MITJÀ
EXCÉS
POR
CONVARDIA
VALENTIA
TEMERITAT
PLAER
INSENSIBILITAT
TEMPLANÇA
DESENFRÉ
DINERS
GASIVERIA
GENEROSITAT
PRODIGALITAT
VERGONYA
PUSILANIMITAT
MODÈSTIA
FANFARRONERIA
Aristòtil: teoria política El problema de la sociabilitat
Com apareix la societat? Es la societat un producte natural o convencional?
Es necessària la societat? Podria l’èsser humà viure fora de la societat?
2 teories NATURALISME
CONTRACTUALISME
Idees bàsiques
Idees bàsiques
La societat és natural La societat és necessària No és possible viure fora
La societat és convencional L’home és per naturalesa antisocial Es possible viure fora
Aristòtil: teoria política «És evident que la ciutat és una cosa natural i que l’home és per naturalesa un animal polític...” Zõon politikón
Què vol dir “animal polític”? Què no tenen societats la resta dels animals? Quines diferències hi ha entre els animals i els humans? Què vol dir “per naturalesa”? Quines condicions s’han de complir per anomenar “ciutat” a un grup humà?
Aristòtil: teoria política Què vol dir animal polític L’ésser humà és una animal que, a diferència de la resta, viu en societat
COMUNITAT (CIUTAT)
AGREGAT
gregarisme
L’ésser humà perdria la seva condició si deixés de viure en societat ORGANICISME
Doctrina filosòfica que concep la societat al mode d’un organisme El tot depén de les parts i les parts depenen del tot
Aristòtil: teoria política Un exemple d’organicisme: els infants salvatges
Què succeeix quan un nen creix criat per animals, totalment allunyat de la companyia humana? Es possible recuperar-lo per a la societat? Són innates o adquirides les habilitats socials? Segons Aristòtil i el naturalisme, l’ésser humà que creix fora de la societat es converteix en un animal (o bé és un déu)
Aristòtil: teoria política Es impossible viure fora de la societat i ser humà. La societat forma part de la naturalesa (condició) humana. Som humans perquè vivim en societat i vivim en societat perquè sóm humans. Per què només l’ésser humàpot viure en societat
PARLA
Els animals tenen veu (phoné) per expressar sensacions (dolor, plaer) però no tenen llenguatge articulat per expressar idees. Els animals no disposen de racionalitat per crear conceptes abstractes ni de capacitat per expressar-los.
MORALITAT
Els animals no tenen sentit del bé i del mal en general, només del dolor i el plaer individuals.
SENTIT DE LA JUSTÍCIA
Els animals no tenen sentit de la justícia. Els animals no elaboren lleis. No disposen d’una justícia meditada, consensuada, escrita, imparcial.