Graus del coneixement: opini贸, creen莽a, saber i certesa
conèixer [p. p. conegut; ind. pr. 1 conec, 2 coneixes; subj. pr. conegui, etc.; subj. imperf. conegués, etc.] 1 1 v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa (d’algú o d’alguna cosa). Per la cara se li coneix que ha plorat. 1 2 v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa de la manera d’ésser (d’algú), de les característiques (d’alguna cosa). Conèixer les propietats d’una substància. 1 5 v. tr. [LC] Tenir la ciència, l’art, la pràctica (d’alguna cosa). Conèixer el grec i el llatí. 1 8 v. tr. [LC] Haver experimentat (alguna cosa). És un home que no coneix la fatiga. 2 1 tr. [LC] Haver vist, haver tractat més o menys, (una persona). Coneixeu molta gent, en aquesta ciutat?
Coneixement 1 m. [LC] [FS] Facultat i acte de conèixer. És una criatura que encara no té coneixement. 2 1 m. [LC] [FS] Consciència de si mateix i dels propis actes. Ha mort amb tot el coneixement. 2 2 [LC] perdre el coneixement .Perdre la consciència.
La teoria del coneixement (gnoseologia o epistemologia) és la disciplina filosòfica que intenta definir: 1.Què és el coneixement (coneixem només els humans o també els animals?) 2.El procés de formació del coneixement (coneixem a través dels sentits o a través de la raó?) 3.Els límits del coneixement (podem realment conéixer les coses? Es possible un coneixement objectiu?) 4.Els tipus de coneixements (és el mateix coneixement que saber? I que opinió? o creença?)
Coneixement: relació entre un subjecte i un objecte en la qual el primer obté informació del segon. L’objecte és aquella part de la realitat susceptible de ser captada per les nostres estructures cognitives. El subjecte designa l’individu que pretén conéixer. Posseix unes estructures cognitives que configuren les possibilitats de conéixer l’obejcte. El coneixement és el resultat del procés d’aprehensió de l’objecte per part del subjecte. Es una representació mental de la realitat.
OPINIÓ Estat de coneixement en el qual el subjecte considera quelcom com a vertader, pot aportar proves o arguments, però aquests no són objectius i/o indubtables
“Opino que fa calor en aquesta habitació”
“Opino que CR9 és el millor jugador de tots els temps”
Les raons que aporto (sensacions tèrmiques) no són objectives sinó subjectives. Crec que fa calor, però no estic segur, potser tinc febre. En les opinions no hi ha seguretat.
Les raons que aporto (dades estadístiques, crítiques d’experts, etc.) no són inqüestionables Tot depèn de què considerem “bon jugador”. La me va opinió no necessàriament ha de ser acceptada per qualsevol ésser racional que l’examini.
CREENÇA Estat de coneixement en el qual el subjecte considera quelcom com a vertader, tot i que no pot aportar proves o arguments. En aquest sentit pot ser sinònim de fe.
“Opino que els extraterrestres ens visiten en naus espacials i aviat em portaran amb ells perquè falta un mes per a que el món es destrueixi”
Estem davant d’una creença quan és impossible aportar cap argument o prova. Això les fa indestructibles i gratuïtes alhora.
SABER Opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. Qui afirma “Jo sé X” pot donar proves o arguments vàlids de forma objectiva.
“Sé que la Terra és esfèrica i no plana com opinen alguns”
Estem davant d’un coneixement quan podem aportar proves objectives que van més enllà de la simple opinió. Quan parlem de saber parlem de ciència. La ciència ens diu de quin tipus han de ser les proves que avalin que un coneixement sigui saber.
CERTESA Saber del qual és imposible dubtar. Un saber és cert quan els arguments que el recolzen no només són vàlids objectivament sinó que, a més, resulten indiscutibles. Entre les veritats que tenen la qualitat de ser certes s’hi troben: Le veritats de la lògica: els principis logics A = A Principi d’identitat Nó és possible que A i no-A Principi de contradicció I les veritats de la matemàtica Per un punt exterior a una recta només passa una paral·lela