El naixement de la Filosofia

El naixement de la Filosofia Els filósofs presocràtics

1. El pas del mite al logos La filosofia i la ciència van néixer a la Grècia antiga al segle VII a.C.

1. El pas del mite al logos Què representa l'aparició de la filosofia i la ciencia?

El naixement del PENSAMENT RACIONAL

Superació de formes de pensament protocièntífiques

Separació entre el pensament i la religió

Astronomia observacional/astronomia matemàtica Medicina espiritualista/medicina empírica

Pas del mite al logos

1. El pas del mite al logos Els primers científics-filòsofs es proposen trobar les CAUSES NATURALS dels fenòmens. Rebutgen les entitats sobrenaturals, inobservables, immaterials, etc.

Imatge de la terra segons Tales

Imatge de les aigües segons els mites

1. El pas del mite al logos

Els primers filòsofs-científics volen trobar una explicació màximament general sobre L'ORIGEN de TOT EL QUE HI HA i les LLEIS que ho governen

ARCHÉ ARCHÉ

Zeus, la llei divina que governa el món

PHYSYS PHYSYS Demòcrit: un univers sense déus governat per forces mecàniques

2. Physis i arché La physis (món = univers = tot allò que hi ha) és un cicle continu de ser-no ser Estacions de l’any Cicle de les collites Dia-nit Marees Fases lunars Son vigília Dinasties dels reis…

El món està en canvi constant, en constant esdevenir i no hi ha res immutable

Heráclit d’Efés

Tot flueix, i no ens podem banyar dos cops en les aigües del mateix riu

2. Physis i arché

Aprofita el dia, no confiïs a demà

La Roda de la Fortuna, motiu iconògràfic que representa la inestabilitat de la vida humana

La serp que es mossega la cua, símbol de la circularitat del temps

2. Physis i arché El canvi no té lloc a l’atzar, sinó que segueix un ordre Si el món presenta un ordre, vol dir que el món està governat per un llei (la llei de la naturalesa). Aquesta llei es diu arché.

Chaos

Kosmos

Albert Einstein: “Déu no juga a daus en l’univers”

2. Els filòsofs presocràtics

Els presocràtics són els primers pensadors que van començar el pas del mite al logos S´anomenen així perquè van viure abans de Sòcrates No tots van escriure, i dels que ho van fer no conservem els seus textos complets, només fragments i notícies No van formar cap escola, ni possiblement es coneixien entre ells

ESCOLA DE MILET • TALES • ANAXÍMENES • ANAXIMANDRE

Tales de Milet (640-548 a.C.) Feina científica: mesurar i calcular (eclipsi) Construcció d’instruments Redacció de lleis Arché = aigua Cosmologies babilòniques-egípcies Aigua font de vida

La terra és com un plat que sura sobre l’aigua

SAVI SAVI

Anaxímenes de Milet (584-524 a.C.)

L’arjé és l’aire

RAREFACCIÓ

Aire = pneuma = alé vital

FOC

CONDENSACIÓ VENT

NÚVOL

Ens manté vius i s’extèn per tot el cos

AIGUA

TERRA

Anaximandre de Milet (618-548a.C.) • L’arjé és L’APEIRON, allò indeterminat • L’univers va néixer en separarse els contraris. Allò fred i humit es va separar d’allò calent.

Matèria originària sense cap qualitat conreta = Chaos

FOC AIRE AIGUA TERRA

• Els elements es distribueixen seguint un ordre, ocupant el lloc que els hi toca: harmonia = justícia La terra és cilindríca com un pastís. Està en repòs i no es recolza en cap lloc

Pitàgores de Samos (572-496 a.C.) Va fundar una secta filosòfico-religiosa Comunitat de bens, culte a l’amistat Comunitat de saber, iniciació

Comunitat religiosa

•Immortalitat de l’ànima •Transmigració (metempsicosis) •Purificació (katharsis) per mitjà de pràctiques i rituals

Pitàgores de Samos (572-496 a.C.) L’arché és el número, el món s’explica per mitjà de la matemàtica Reducció de les qualitats sensibles a quantitat

Immaterialisme: les coses no tenen una composició física, sinó matemàtica Correspondència entre aritmètica i geometria UNITAT

1

PUNT

L‘origen de totes les coses

DIADA

2

LÍNIA

El dualisme intern de tots els éssers

TRIADA

3

PLA

Els 3 nivells del món: celestial, terrenal i infernal

TÈTRADA

4

SÒLID

A partir del primer sòlid (foc) es genera la resta d’elements

Pitàgores de Samos (572-496 a.C.)

El pentagrama

Tetraktys, símbol de la perfecció pitagòrica

El dodecaedre

PitĂ gores de Samos (572-496 a.C.) MĂşsica i kosmos

ELS PLURALISTES



EMPÈDOCLES



ANAXÀGORES



DEMÒCRIT

Empèdocles d’Agrigent (495-435 a.C.)







La realitat és una esfera amb 4 elements o arrels: aire, aigua, terra i foc. De la seva barreja surten totes les coses L’odi separa els elements i es forma el món. Però després es produeix el caos, Gràcies a l’amor es torna a formar l’esfera, començant el cicle

Anaxàgores de Clazomene (500-428 a.C.)







Tot està compots de llavors, tot està en tot (homeomeries) Els canvis es produeixen per un remolí que barreja les llavors Qui produeix el remolí es el Noûs, un esperit o intel·ligència poderosa i sàvia El sol és una massa de pedra ardnet i la lluna reflexa la llum del Sol

Demòcrit d’Abdera (460-370 a.C.) Dos principis de les coses: àtoms i buit.

Característiques dels àtoms: indivisibles, infinits, eterns, impassibles.

Els àtoms no tenen qualitats secundàries (color, olor, sabor temperatura) Els àtoms només tenen qualitats primàries (volum, forma, pes i moviment) Si els àtoms no poden patir alteracions, per què les coses les pateixen?

Si els àtoms no tenen propietats secundàries, per què les coses sí les tenen?

El Elcanvi canvide delalaphysis physiss’explica s’explicaper percanvis canvisen en lalacombinació combinacióatòmica atòmicade deles lescoses. coses.No Nohihiha ha més méscanvi canvique queelelcanvi canvide deposició posiciódels dels àtoms. àtoms.MATERIALISME. MATERIALISME. La Lapercépció percépcióés éselelresultat resultatde del’efecte l’efecteque queels els àtoms àtomsde delalasuperfície superfíciedels delsobjectes objectes produeixen produeixenen enels elsorgans organsdels delsnostres nostres sentits. sentits.FENOMENISME. FENOMENISME.

Heràclit d’Efés (544-484 a.C.) 





L’arché és el foc, que és el símbol del constant néixer i morir del món (etern retorn) A causa de la lluita de contraris es produeix el canvi.

Hi ha una raó o LOGOS que governa l’univers i als homes, encara que la majoria no la coneix

Parmènides d’Elea (540-470 a.C.) 







Va exposar les seves idees en un poema.

En el poema una deessa li explica que existeixen dues vies: la de la veritat i la de l’opinió (que és enganyosa) La veritat consisteix en saber que només existeix el SER. No hi ha no-ser, ni buit, ni canvi El ser és únic, etern i immòbil