LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
Característiques generals •Període comprés entre el segle IV aC i el segle I dC. •De la polis a l’imperi (Alexandre el Gran): gran expansió de la cultura grega, que es fa explicita en dos centres culturals: Atenes i Alexandria •El ciutadà abandona l’ideal de la polis i la seva participació en la vida política i el substitueix per l’individualisme •La filosofia deixa de ser una disciplina especulativa i adquireix un caràcter antropològic i pràctic; es converteix en norma de vida i de conducta que té per finalitat indicar a l’individu el camí que li permetrà assolir la felicitat individual •La filosofia s’ocupa de tres àmbits: la teoria del coneixement, la física i l’ètica
Escoles hel·lenístiques ● ● ●
Epicureisme Estoicisme Escepticisme
També continúen: ● L’Acadèmia de Plató ● El Liceu d’Aristòtil
Epicureisme ● ●
●
●
●
Fundat per Epicur (341-270) Considera que per arribar a la felicitat hem de perseguir el plaer. Però per ell el plaer no és més que l'absència de dolor i pertany a l'ànima i no al cos. Aquest amb poca cosa pot ésser contentat. Però per tenir l'ànima tranquila, per arribar a l'ataraxia haurem d'evitar el dolor. No hem de tenir por ni dels deus ni de la mort. De vegades però, cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i, de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivarà un plaer futur.
L’estoïcisme ● ●
●
Zenó de Cítium ●
●
Sèneca Sèneca de Còrdova
Fundat per Zenó de Cítium (336 – 264) Considera que l'ésser humà per aconseguir la felicitat ha de seguir el curs de la naturalesa, i això implica seguir la raó. A l’igual que Heràclit, consideren que hi ha una raó universal i que tot succeeix seguint el curs d’aquesta raó. Per això, no té sentit oposar-se a allò que succeeix. Abstine et sustine (sofreix i aguanta).
L’escepticisme ●
El pensador, ● d’August Rodin
●
●
Fundat per Pirró d‘Elis (360 270) Considera que no es pot conèixer amb certesa, per tant, hem de mantenir sempre el dubte. El silenci ens conduirà cap a la felicitat, a la pau del esperit. A la pràctica hem d'acceptar els costums del país on vivim.
La fi de la filosofia grega: Roma ●
●
●
●
Roma assumeix el llegat grec. A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec. Continúen amb variacions les escoles de Grècia. Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables.
Ciceró (106-43)
Lucreci (99-55)
Sèneca (4 aC-65 dC)
Plotí: el neoplatonisme ●
● ●
Plotí fa una interpretació del platonisme. Tot emana de l’U. L’U no crea sinó que emana l’ésser, tal com es difonen el foc o la llum. Plotí (205-250), Egipte