Revista Idees 2011

es i

Revista nÂş 9 - Abril 2011

Portada i muntatge: Encarna MartĂ­nez Loscos

i de es 2011 2

SUMARI Convivència a Butsènit 2010-2011 Pàgs.

Un altre curs els alumnes de 1r d’ESO vam anar caminant fins a Butsènit el dia 24 de setembre per fer una jornada de convivència.

Entre jocs i rialles vam aprofitar per a conèixer-nos tots una mica.

I és que, d’ara endavant, comencem un camí d’uns quants anys

• • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Portada

•

Agraïments

1

Sumari / 1x1 /Nou Consell Escolar

2-3

Intercanvi

4-5 6-7

Treballs de recerca

8-11

Va de ciència Des de l’Aula d’ Acolllida

12-13

AMPA

14-17

Sortides

18-23 24

TV3 ens visita Tallers d’escriptura

25-31

Correspondència

32-33

Dels llibres a la pantalla

34-35

Salut i Escola

36-37 38

Jornades

39

A un col laborador / E.Física Educació Física : Esquí a la Molina

40-41

Passatemps

42-44 45

To finish in English Darrera hora...Brussel lesl / Sant Jordi

46-47 48

Educat 1x1

ADÉU A L’AULA D’INFORMÀTICA Les tecnologies de la informació i la comunicació han recorre- CONSELLS gut un llarg camí per a fomentar la innovació en l'ensenyament i millorar els processos i els resultats de l'aprenentatge. • No mostris el teu portàtil El Projecte eduCAT1x1, a més de noves dotacions a les aules en espais públics no (pissarres digitals interactives, més connectivitat wi-fi) i la segurs. disponibilitat d'un ordinador portàtil per cada alumne, comCal tenir cura i vigilar on prèn el desplegament exploratori dels llibres de text en for- • deixem el nostre en tot mat digital. Aquesta actuació vol ser una aportació més destimoment. nada a l'adquisició i el desenvolupament de les competències necessàries en la societat del coneixement.

• Personalitza el teu ordiA l’Institut d’Alcarràs s’està consolidant el projecte eduCAT1x1 als nivells de primer i segon d’ESO. Encara presenta algunes dificultats pel que fa a connectivitat amb els llibres digitals. Però estem avançant en la utilització de les pissarres digitals cada vegada més i també en la utilització dels ordinadors en les diferents classes. Podem dir que quan volem treballar digitalment, els equips docents i els alumnes de 1r i 2n d’ESO ja no anem a l’aula d’informàtica. Tenim les nostres aules informatitzades.

Ramon Baches, Director

nador amb adhesius

EDUCAT 1x1

i de es 2011 3

Ja els tenim aquí !!

Les noves tecnologies arriben a l’INS Alcarràs

Aquest any els alumnes de 1r i 2n d’ESO hem deixat una mica de banda els llibres de paper, les llibretes, els llapis, el guix i els retoladors Velleda, i els anem substituint pels ordinadors, els USB, els llibres digitals i les pissarres digitals perquè...

Tot va començar l’any passat, quan ens va arribar la proposta del pla “educat 1X1”. Els nostres pares la van acceptar i llavors la vam enviar a la Generalitat perquè l’aprovés. Passats uns mesos ens van comunicar que l’any següent, l’actual 2010-11, treballaríem amb ordinadors.

Setmanes després d’això va començar la digitalització de les aules. Es van posar, en lloc de canons i pantalles, un sol equip com-

post per: una pissarra digital amb els seus corresponents retoladors, un canó i uns altaveus. Després també ens van canviar l’ordinador i ens van instal lar una centraleta d’Internet a cada classe.

Quan tot això va estar arreglat, cap allà al desembre, van arribar els ordinadors.

Passats dos mesos ens van comunicar que ja podíem portar-los a l’aula.

De mica en mica van ficant més coses per ajudar el funcionament dels ordinadors i les classes: armaris per guardar els portàtils, ventiladors, un seguit de normes,...

Esperem que això segueixi igual de bé que ara, al menys pels que fem 1r i 2n, ja que els que vénen el curs vinent qui sap si podran gaudir d’ordinadors.

Laura Puyuelo, 2n d’ESO

Nou Consell Escolar de l’INS d’Alcarràs Direcció INS………………………...……………..

Cap d’estudis………………………………………...

Secretari ………………………………………………..

Representant Ajuntament ………………..

AMPA ……………………………………………………….

Pares ………………………………………………………..

Pares ………………………………………………………..

Professors……………………………………………….

Professors……………………………………………….

Professors……………………………………………….

Professors……………………………………………….

Professors……………………………………………….

Personal no docent,,…………………………….

Personal PAS (administr. i serveis) Alumnes,,,,,,…………………………………………….

Alumnes,,,,,,…………………………………………….

Ramon Baches …………………….

Enrique Infantes………………..

Jesús Campa ………………………

Antònia Ribes……………..………

Francesc Monné ………………..

Albert Sisó Miró ……………….

Ramon Costa …………………..….

Jaume Estiarte…………………..

Ignasi Guitart ………………………

Encarna Martínez ……………….

Karme Martínez ………………..

Pilar Prats …………………………..

Ismael Talarn…………………….

Carme Crous ……………………….

Ariadna Montoy………………….

Mireia Escolà……………………….

Nou curs i també renovació en el Consell Escolar del centre. Aquí teniu la relació dels nous membres i adreces de correu.

Us seran d’utilitat si, com a representants del vostre sector, voleu contactar amb algun d’ells per demanar aclariments o aportar suggeriments a debatre en el si d’aquest òrgan de govern de l’INS

c5007153@xtec.cat c5007153@xtec.cat c5007153@xtec.cat cultura@alcarras.cat ampaiesalcarras@gmail.com sisalbert@gmail.com esticalconsellescolar@gmail.com profesiesalcarras@gmail.com profesiesalcarras@gmail.com profesiesalcarras@gmail.com profesiesalcarras@gmail.com profesiesalcarras@gmail.com c5007153@xtec.cat c5007153@xtec.cat alumnesiesalcarras@gmail.com alumnesiesalcarras@gmail.com

i de es 2011 4

INTERCANVI El projecte Comenius de l’INS step by step

Tal i com anunciàvem en el número anterior de la revista IdeES, el nostre centre va presentar una sol licitud per participar en un projecte multilateral escolar de la xarxa Comenius.

Com ja sabeu, es tracta de projectes de col laboració entre diferents centres europeus d’ensenyament secundari i que consisteixen en la realització d’una sèrie d’activitats conjuntes durant dos cursos escolars i una sèrie de trobades de professors i alumnes en els diferents centres participants (Polònia, Grècia, Portugal, Bèlgica, Escòcia i Alcarràs). Es tracta de projectes que tenen com a objectiu treballar un centre d’interès comú, tot utilitzant, a més de les llengües dels països participants, una llengua comuna.

En el nostre projecte, l’anglès és la llengua que serveix per posar en

comú un seguit d’activitats tan diverses com ara l’elaboració d’un test sobre activitat física, un llibre de receptes de cuina, un disseny per a samarretes o flash-cards sobre lèxic esportiu i que ens serveixen per reflexionar sobre els hàbits de vida saludable.

Us expliquem el nostre projecte step by step.

First step/Primer pas: del 9 al 13 de gener de 2010: visita preparatòria a Dallmelington (Escòcia). Enmig d’un fred que a nosaltres ens semblava polar, les coordinadores de l’activitat, Marta Ingla i Gemma Aldevert, vam participar en una trobada a l’institut escocès per elaborar el projecte de col laboració: Health4life. Cinc dies de fred i de treball intensos, dels quals ja us vam informar en l’última edició de la revista.

Second step/Segon pas: el passat mes de juny de 2010 ens van confirmar que el projecte en què participa l’institut havia estat avaluat positivament i, per tant, la Unió Europea ens atorgava la subvenció per portar a terme les activitats i les trobades.

Third step/Tercer pas: El nostre centre va acollir del 4 al 8 d’octubre de 2010 la primera de les trobades. Durant cinc dies un grup de professors dels diferents centres participants vam estar dissenyant el calendari de trobades i donant els últims retocs a les activitats que vam dissenyar a la trobada d’Escòcia. El grup de professors visitants va quedar agradablement sorprès per les instal lacions del nostre institut i molt satisfet per l’acollida que vam donar-los tant l’alumnat, com l’AMPA, les autoritats locals i el professorat. Els nervis i les corredisses per preparar les jornades de treball i les

INTERCANVI

i de es 2011 5

Health 4 life

visites culturals a Lleida i Barcelona van tenir la seva recompensa. Des d’aquí, novament, donem les gràcies a tothom que d’una manera o altra va participar en la trobada i que va donar el “cop de mà” que tant s’agraeix.

Fourth step/Quart pas: del 21 al 25 de març dos professors del centre, Ramona Huguet i Baldiri Salvadó, juntament amb quatre alumnes de primer de Batxillerat ( Meritxell Escolà, Àxel Curcó, Joel Monné i Genís Sisó), han participat en la trobada celebrada a Charleroi, Bèlgica, i de la qual us informem amb més detall en la ressenya de la trobada que han fet els propis protagonistes.

Fifth step/Cinquè pas: del 9 al 13 de maig tindrà lloc la propera trobada del projecte, en aquest cas a Wielicki (Polònia). Juntament amb Marta Ingla i Gemma Aldevert, participaran en la trobada dues alumnes de quart d’ESO…….FALTA POSAR ELS NOMS!!!! Podreu llegir el diari de la setmana en el proper número d’IdeES. Les nostres col laborades us en faran un resum ben acurat, i més tenint en compte que el lloc que visitem no ens resulta pas proper!

Visita d’autoritats d’Alcarràs

Sixth and next steps/Sisè pas i següents: durant el proper any acadèmic tindran lloc les trobades a Grècia, Portugal i Escòcia, centre que com a coordinador del projecte tancarà l’última de les trobades. Us informarem també puntualment de totes les trobades en el proper número de la revista.

Marta Ingla i Gemma Aldevert

Lleida TV i el diari “Segre” van recollir la notícia de l’intercanvi

Logo guanyador del projecte Health 4 Life (Portugal)

i de es 2011 6

Treballs de recerca Un rellotge solar en el pati de l’INS

Tot va començar quan un bon dia del curs anterior el nostre professor de Ciències de la Terra, José Manuel Pérez, va entrar a la classe de 1r de Batxillerat i ens va proposar construir un rellotge de sol. En aquell moment ningú no va sortir voluntari però a mi em va seduir la idea del tema del Sol. Així doncs, a l’acabar la classe vaig anar a parlar amb ell i em vaig oferir per construir-lo.

Fins aquí sembla un treball fàcil de fer, però la cosa es va complicar a l’hora de marcarho a la fusta ja que, primer, vaig començar repassant les línies molt acuradament amb una punta d’acer perquè després, en cremar la fusta amb un pirogravador, el camp ja estigués fet.

Van anar passant els dies i el projecte tirava endavant, fins al punt que el José Manuel em va suggerir construir el rellotge de sol vertical, és a dir, col locant-lo a la paret. I així va ser com jo mateix em vaig ocupar de fer-ho.

De bon principi em pensava que no seria una feina de gaire complexitat, però m’equivocava. Vaig començar agafant les coordenades del centre per localitzar la ubicació del rellotge en un programa anomenat “Shadows 3.1”. Aquest programa seria el que ens proporcionaria els plànols per imprimir i calcar-los sobre la fusta d’avet.

Tot aquest treball, en el qual es necessitava molta paciència, va suposar invertir unes 24 hores de treball, repartides en una setmana. Una vegada acabat el rellotge es va haver de penjar a la paret d’on havíem obtingut les coordenades.

Ha estat un treball de bastantes hores de dedicació, però al veure el resultat crec que ha valgut la pena.

Raül Palau Roca, 2n Batxillerat

i de es 2011 7

Treballs de recerca Un rellotge solar en el pati de l’INS

El treball ”Exercicis amb el Sol" de Raül Palau, Palau alumne de 2n de batxillerat, ha estat seleccionat a les "Quartes jornades de treballs de recerca de batxillerat", batxillerat" de l’àmbit cientifico-tecnològic que convoca cada any l’Insistut Insistut d’Estudis Ilerdencs. dencs Les Jornades tindran lloc els dies 6 i 7 d’abril de 2011 a la seu de l’IEI a Lleida.

Felicitats, Raül

Resultat final del treball i situació del Rellotge Solar en el pati de l’INS d’Alcarràs.

i de es 2011 8

VA DE CIÈNCIA Initiation astronomy workshop

Last Friday,28 th January, José Manuel Juárez (Grup Amateur de Treballs Astronòmics del Montsec – GATAM) organized an initiation astronomy workshop for the INS Alcarras' students.

In this workshop, he taught us the relationship between photography and astronomy. He also told us how to use the program Registax which serves to catch photos from a video.

In this activity, we had fun and we learned a lot of new things about photography.

If you want to know more, visit our blog:

Lluna

elceldelalaiailaba.blogspot.com Alba Varela i Laia Martí, 3r d’ESO

Fotografies obtingudes al curs de vídeo de José Manuel Juárez Mart

Saturn

Vols formar part de GAIA? Sagitari-oest (GAIA)

T'agrada l'astronomia?

GAIA, el Grup d'Astronomia de l'INS Alcarràs, està format per alumnes i professors de l'institut.

Ens trobem el segon i quart dimecres de cada mes, de 7 a 11 de la nit.

Si vols més informació pots parlar amb el coordinador del grup, José Manuel Pérez.

Doble cúmul (GAIA)

i de es 2011 9

Cada any, per necessitats d’impressió d’IdeEs, hi ha activitats que no podem inclourehi perquè es realitzen poc abans o immediatament després de la seva publicació.

Aquí les recordem perquè l’INS i els nostres alumnes en són els protagonistas destacats.

RETALLS DE CIÈNCIA Dia de “La ciència al carrer”

El darrer dissabte de maig es cel lebra a Lleida el "Dia de la ciència al carrer".

Per segon cop els nostres alumnes de batxillerat van participar en aquest esdeveniment, aquest cop presentant l'activitat "El riu Segre a l'IEI". Després d'un gran treball durant els dies anteriors, aquella tarda van ensenyar els organismes que viuen al riu, utilitzant la peixera del laboratori, dos microscopis, dos lupes binoculars i 5 pòsters.

Van atendre centenars de persones, entre les que podem destacar el Conseller d'Educació en aquelles dates, Sr. Ernest Maragall, i el Delegat d'Educació a Lleida, Sr. Antonio López.

“Ciencia en acción” (Santiago de Compostela)

Els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 2010 Marc Guiu (alumne de batxillerat) i José Manuel Pérez (tutor del treball de recerca) van presentar el treball “El Sol” a “Ciencia en acción 2010” (Santiago de Compostela), on va ser premiat amb una “Mención de honor”.

El mateix treball va ser premiat a les “Jornades de treballs de recerca” que organitza l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida i a la “Jornada de treballs de recerca” de la Universitat de Lleida UdL

i de es 2011 10

QUÈ EN SABEU DE…?

L’Atlàntida

El filòsof i escriptor grec Plató, 300 anys abans del naixement de Jesucrist, va parlar en un dels seus llibres de l’existència d’un país, l’illa Atlàntida, situada més enllà de l’actual estret de Gibraltar.

Plató descriu l’illa destacant la seva grandesa i la peculiar característica de que estava habitada per gent molt sàvia i valenta; de fet la descriu com si fos el paradís. Malgrat tot, l’illa va ser víctima d’un cataclisme que la va enfonsar sota el mar.

Actualment, aquesta narració es considera una creació literària de Plató que la va inventar com a exemple per als habitants d’Atenes. No obstant els savis actuals creuen que l’illa d’Atlàntida va existir i estava situada aproximadament al lloc on la situa Plató. Únicament destacar que aquest continent va desaparèixer abans de que l’home aparegués sobre la Terra.

Així doncs, l’illa Atlàntida és una fantasia creada per Plató, encara que segons els investigadors hauria pogut existir.

Elisabet Solé Mingot, 2n ESO

L’aurora boreal Una aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar contra el camp magnètic de la Terra.

Aquest fenomen a les latituds situades en l'hemisferi nord es coneix com aurora boreal i a l'hemisferi sud com aurora austral.

Les aurores polars terrestres són causades per electrons, protons i partícules alfa, i la seva llum es produeix quan xoquen amb els ions de l'atmosfera del planeta, principalment d'oxigen i de nitrogen.

L’oxigen és el responsable dels colors primaris,

el verd/groc d’una transició d’energia a 557.7 nm, i el color més roig el produeix una transició menys freqüent, a 630.0 nm.

El nitrogen produeix llum blavosa.

Les partícules d’heli són les responsables del color roig/púrpura de les parts més baixes de les aurores i de les parts més externes corbades.

Neus Esteve, 3r d’ESO

i de es 2011 11 Les llúdries o llúdrigues són mamífers en perill d’extinció. La seva extinció es deguda a la davallada de peixos, causada per la contaminació de les aigües provocada per la mineria.

Per aquesta causa en molts llocs, està prohibida la seva caça. A Catalunya no n’hi ha moltes, però en uns dels rius on han tornat les llúdrigues és l’Ebre, en el tram que va des de l’aiguabarreig del Segre i el Cinca, a la Granja d’Escarp (el Segrià) fins a l’assut de Xerta (el Baix Ebre).

Són mamífers carnívors, membres de la gran família Mustelidae, i n’hi ha 13 espècies.

Posseeixen una pell impermeable que els permet conservar la calor del seu cos. Són juganeres, esquívoles i són grans nedadores, s’alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca.

Risc sísmic a Catalunya Poden haver terratrèmols a Catalunya?

Doncs la veritat es que sí, ja que Catalunya està situada en una zona de fregament entre dues plaques tectòniques. Mireu si en pot haver, que el dia 2 de febrer de 1428, en va haver un a Olot de 6,5 graus a l’escala de Richter. Va provocar més de 1000 morts. Aquest terratrèmol és el més important que ha sacsejat Catalunya fins ara.

QUÈ EN SABEU DE… Llúdries al Segre?

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l’any, no obstant la seva reproducció és lenta i irregular, encara que observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d’ells poden resultar dos o tres criatures que neixen cegues i sense dents.

Núria Esquerda, 2n d’ESO

ment, les Terres de l'Ebre són les que eviten més els terratrèmols i els seus efectes. Si pensem bé, sense els terratrèmols no hi hauria Pirineus!

Altres terratrèmols a Catalunya A principis del 1995 en va haver un a la Selva i la Garrotxa de 3 graus.

El 15 de maig altre a Barcelona que va saquejar tota la costa. Aquest terratrèmol va ser de 4,2 graus.

Un terratrèmol recent va ser el 21 de setembre de 2004 al Ripollès. Va produir danys lleus però es va sentir àmpliament a les comarques de Barcelona i Girona.

Anna Quílez, 2n d’ESO Quins són els llocs més propers a patir-ne un?

Informació de:

Destaquen la zona de la Garrotxa i el Ripollès, també els Pallars i la Vall d'Aran. En aquest grup també hi trobem la zona de l'Alt Maresme i el Montseny. En canvi, a la Plana de Lleida i al Camp de Tarragona hi ha menys terratrèmols i són de més baixa intensitat. Final-

http://www.anuaris.cat/continguts/ article.php?id=319 http://www.3cat24.cat/noticia/375697/ catalunya/Radiografia-sismica-de-Catalunya

ACOLLIDA

i de es 2011 12

Bon dia!

Com us ho diria?

Fa anys vaig començar aquesta tasca i no seria justa si no reconegués que a banda d’ensenyar llengua a moltíssims alumnes que hi han passat, també jo he après moltes coses.

He viatjat a cadascun dels seus records i vivències i m’han permès esgarrinxar una miqueta de la seva intimitat. Tot aprenent català hem enderrocat fronteres.

Em sento afortunada. Els vaig obrir la porLa vella Montserrat, desperta el barri A cops d'escombra tot cantant, Les primeres persianes, s’obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

ta i de fet, saben que sempre la tenen oberta. Moltes mercès.

Amb l’excusa que una de les primeres paraules que aprenen és BON DIA, he pensat en posar-vos una mítica cançó de Els Pets, i excepte la TORNADA, he traduït la lletra en cadascuna de les llengües d’aquest viatge que vaig començar fa vuit anys…

BLANCA NIUBÓ

蒙特塞拉特的老鄰居喚醒 mătură cântând si bătând as cortinas pesadas se abren esprigrisan JKL;M< CNK> ‫ة‬GHI>‫ ا‬CD;E ?@AB ‫وراء ا>=<;ج‬ und das Gespräch schmilzt wie Zucker im Kaffee

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, Damunt els caps un sol ben insolent Damunt els caps un sol ben insolent Il lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Il lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça La peixatera pren paciència amb la Consol Que remuga i regala Grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant L'avi Josep no es deixa perdre cap detall I amb esguard es pregunta Quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat, Veïnes que un cop has passat et critiquen.

Gent llençant la brossa d'amagat I un retardat que amb ulls burletes et mira I diu Bon dia...

En el centro de la plaza la pescadera atiende con paciencia a Consuelo że gaworzy i daje grandes souffles d’alcool 石凳和休息 bunicul Josep nu se lasă sa piardă niciun detaliu e com os olhos pergunta ‫ن‬c‫ ا‬JB`‫ أآ^] ه‬J[K[\ ‫;م‬B‫أ‬ Bon dia...

Kinder schreien, Katze Uringeruch vecinas que en cuanto has pasado te critican ludzie rzucają śmieci za et un attardé d’un air moqueur te regarde et dit...

BON DIA...

ACOLLIDA

i de es 2011 13

Sentiments

AQUESTA SERIA LA HISTÒRIA D’UNA ALUMNA D’ACOLLIDA PERÒ PODRIA SER BEN BÉ LA DE GAIREBÉ TOTS…

Canviar de país és una vivència molt forta. No saps amb què et trobaràs. No coneixes ni la cultura ni la llengua i et sents perduda. Tot és molt estrany. Ets en un lloc on ni tan sols el menjar s’assembla al teu.

Sents català per primer cop i penses...me’n sortiré?

Allà, ben lluny, has deixat la teva família i els amics. Allò que per a tu és el més important. Ja no ho tens. L’enyor és immens.

Poc a poc això canvia. Comences a conèixer i comences a tenir nova gent a la teva vida. Pots entendre. Pots fer. I malgrat el canvi és enorme i tot et costa molt saps que en treuràs profit a la teva vida i que aquest és el futur que els qui t’han portat volien per a tu.

P.C ELS FRUITS SABOROSOS

EL FRUIT MÉS GUSTÓS,,

Pels volts de la Castanyada i a partir de les fruites típiques de la tardor, els alumnes de l’Aula d’Acollida de segon any van treballar algun poema dels Fruits saborosos de Josep Carner.

el préssec És el fruit més gustós..

Avui encara és saborós..

Tot seguit podem llegir els poemes que van escriure ells mateixos.

És d’un color taronja preciós..

Alba Pascual

Ayoub Bouferma

LA FRUITA ÀCIDA Taronja,, la fruita per excel lència de la tardor..

D’un color taronja molt fort,,

LES CIRERES AROMÀTIQUES

que li agrada a tothom..

Dolça com la mel i sucosa com un glop d‘aigua freda..

Florencia Posse

A l’estiu es poden menjar.

Són rodones i petites, amb un gust aromàtic que a l’hivern no el trobes.

POMA

Té una forma rodona i el seu gust és dolç..

Evelina Baciu LES FIGUES GUSTOSES Són les fruites més gustoses,, són molt saboroses i tenen un color molt bonic..

Per dins són vermelles i per fora,, liles..

Són les fruites més bones del món!!

Georgiana Bogdan

I SÓN MADUIXES!!

És molt bona!!

Té un color vermell per fora i per dins és blanca..

Agrada molt a la gent..

Diries que és el fruit més dolç que hi ha..

Paula Castro

Té un color vermell molt alegre.. És molt saborós..

I avui encara és molt plaent..

Johana R.. Capera

i de es 2011 14 QUÈ ÉS L’AMPA ?

AMPA ORGANITZEM XERRADES

Som un col lectiu de mares i pares que opten Adreçades als pares, en temes d'interès que ens afecten per intervenir activament en l’educació dels seus en la relació amb els nostres fills. fills en una entitat sense ànim de lucre, reconeguda legalment al Registre d’Associacions i pre- COL LABOREM AMB LES ALTRES AMPES DEL POBLE sents en la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC).

Respecte a la promoció de les activitats de formació de pares, xerrades i activitats esportives conjuntes.

QUINES FUNCIONS TÉ L’AMPA? - Donar suport a les famílies, al professorat i a l’equip directiu del centre educatiu en tot el que PARTICIPEM I REPRESENTEM ELS PARES EN EL CONSELL ESCOLAR DE CENTRE es refereix a l’educació dels fills.

- Fer d’interlocutor amb l’equip directiu i els pro- Participem al Consell Escolar de Centre,l'òrgan màxim de fessors per tractar els temes que afecten tot el govern dels centres educatius, a través dels suggeriments i les propostes que fem arribar als nostres representats. col lectiu de famílies.

Què fem?

FINANCEM ACTIVITATS DE L'INSTITUT Donem suport logístic a actes i activitats del centre (Festa de la Pau, lliurament de les orles de final de curs, etc) i econòmic a les excursions educatives.

Els nostres associats gaudeixen gratuïtament de la fotografia de final de curs.

COL LABOREM EN L'ADQUISICIÓ DE MATERIAL ESCOLAR EDUCATIU i ESPORTIU Donem suport a les activitats que proposen els professors amb iniciatives personals que pretenen millorar la qualitat de l'ensenyament dels nostres fills.

GESTIONEM SERVEIS L'AMPA gestiona el servei de guixetes del centre i dóna suport a la venda de llibres amb descomptes per als nostres associats.

SUPERVISEM ACTIVITATS I SERVEIS

ACTIVITITATS EXTRAESCOLARS Actualment fem les activitats de reforç de matemàtiques i de deures per els alumnes que vulguin millorar el seu nivell, i us recordem que l'AMPA organitza qualsevol activitat en la qual tinguin interès, com a mínim, 3 alumnes del centre.

COMISSIONS EN MARXA Us recordem que si esteu interessats a formar part d’alguna comissió, com la de seguiment dels menús del menjador, gestió d’activitats extraescolar, poseu-vos en contacte amb la Junta. Entre tots farem que les coses vagin millor!

Els socis de l’AMPA són l’element essencial de l’Associació. Us convidem a participar-hi formant par de la Junta Directiva, assistint a les assemblees, participant en les activitats o aportant les vostres reflexions i comentaris a ampaiesalcarras@gmail.com

Formem part de l'Associació Esportiva de l'INS i fem el seguiSecretaria de l'AMPA ment del servei de menjador, vetllant perquè el seu funcionament sigui correcte.

Aquest curs dotarem el servei de cuidadores d'un carret de L’ horari d'atenció al públic és el diservei, i tindrem material esportiu per als alumnes que es mecres d’11 a 14 hores. L'oficina la queden a dinar. trobareu al vestíbul de l'institut

(pregunteu a consergeria).El telèfon és el 663648336 (Maricel Castells) o també podeu enviar un correu Ens fem ressò de les queixes i problemes que els fills dels electrònic a l’adreça: ASSESORACIÓ I MEDIACIÓ ENTRE PARES I CENTRE

nostres associats poden tenir a l'institut o vinculat amb ell (queixes respecte professors, problemes d'adaptació, etc) i fem accions de mediació per tal de solventar-los.

FEM ACTIVITATS EXTRAESCOLARS Orientades a millorar el rendiment i a uns preus assequibles.

ampaiesalcarras@gmail.com

i de es 2011 15

AMPA/Informacions

Parlem de reforç educatiu quan ens referim a una acció puntual sobre un alumne que es realitza durant un període de temps i que està referit a continguts ja treballats. Es realitza amb alumnes que encara que no presenten necessitats educatives especials si que presenten certa dificultat en algun aspecte d'alguna a s si g n a t u r a determinada.

Classes de reforç Volem comentar també que hi ha alumnes que fan ús de les classes de reforç o bé per afany de superació, perquè els pares els han donat permís per fer-ho a condició de treure el màxim nivell de notes.

L'AMPA posa a l'abast dels seus associats aquest Les classes de reforç sempre han estat servei per aquelles assignatures en què hi hagi un considerades com l'eina per resoldre els promínim de 3 alumnes interessats a fer-la. blemes que els nostres fills tenen en el moContacteu amb la secretaria del AMPA per més inment que una assignatura es posa travesseformació. ra, però l'assistència a classes de HORARIS PREUS repàs es utilitzada amb d'altres REFORÇ DE MATEMÀTIQUES finalitats que també hem de tenir dilluns i dijous Socis: 12€/mes present com a pares en la respon- A més de fer les activitats de sabilitat de l'educació dels fills. que es alumnes tenen, el professor explica els temes i 17.15 a 18.45 No socis: 24 € Ens referim a la prevenció del fra- resol els dubtes dels alumcas escolar mitjançant una forma- nes. ció més solida, que els hi permeti entendre a la primera el que el REFORÇ DE DEURES professor explica, i amb la possibidimarts i dijous Socis: 12€/mes litat d'una segona oportunitat per Fan els deures i al mateix de aclarir els dubtes de classe al re- temps el professorat fa les 17.15 a 18.45 No socis: 24 € pàs, deixant els apunts enllestits explicacions necessàries sono tan sols per treure l'examen de bre els dubtes que tenen els torn, sinó perque el dia de demà, alumnes en les diferents maque no sigui una formació secun- tèries. dària dèbil el que li tanqui les por- És molt important que un tes del que vulgui continuar estu- alumne, quan acaba els deures, estigui segur que els ha diant. fet bé!

Nous horaris bus Torres-Alcarràs MODIFICACIÓ D’HORARIS DEL TORRES DE SEGRE - ALCARRÀS

SERVEI

Una de les reivindicacions que des de l'AMPA teníem com a prioritària era la modificació de l’horari del servei de transport públic entre Torres de Segre i Alcarràs.

Aquest fet permetrà que els alumnes que un cop acabada l’ESO vulguin continuar fent batxillerat no tinguin l'inconvenient del transport per anar a les classes, evitant la dispersió cap altres centres educatius millor comunicats.

Les gestions per part dels membres de la Junta assignats per aquesta tasca han estat decisives, i els donem l’enhorabona per la tasca ben feta.

Us adjuntem la informació que la ATM posa a disposició dels usuaris: A partir del proper dilluns 4 d'octubre de 2010, les expedicions d'anada i tornada entre Torres de Segre i Alcarràs es modifiquen d'hora, amb l'objectiu d’adaptar els horaris de la línia Torres de Segre – Alcarràs a les entrades i

sortides de l’Institut d’Alcarràs.

Els nous horaris per tal de donar resposta a la necessitat dels alumnes de Torres de Segre que estudien a l’INS d’Alcarràs són els següents:

- Sortides de Torres a les 8:45 - Sortides d’Alcarràs a les 15:00

i de es 2011 16 Aquesta pregunta me la faig jo tot sovint quan observo molt joves que m’envolten.

Gran part de la joventut actual sembla creure que les coses en aquesta vida, títols acadèmics, feina, parella .... els seran concedides per la gràcia de l’Esperit Sant.

Degut a la meva feina tracto contínuament amb adolescents i veig que la majoria d’ells no senten la més mínima necessitat d’esforçar-se, ja no per treure bones notes!! sinó tan sols per aprovar. Quan han de fer una tasca, el que més els preocupa és quant de temps els portarà ferla, no els interessa fer-la ben feta, tan sols acabar-la ràpid; tampoc no els interessa fer-la per aprendre, només perquè no els posin un negatiu.

AMPA/Escola de pares On és la cultura de l’esforç? va mare, aquesta era la nostra obligació com a estudiants, donar el màxim de nosaltres mateixos.

Treure bones notes no era motiu de burla entre els companys, sinó de respecte.

Ser polit, lliurar treballs amb cara i ulls, ser responsables ...és una manera de mostrar-nos al nostre entorn i al món.

No és només una obligació, és una carta de presentació.

Expliquem-ho als nostre fills i alumnes.

Recordo els meus temps d’estudiant d’institut, on tant jo com els meus companys ens passàvem força temps fent les tasques acadèmiques, caps de setmana sense sortir per preparar els exàmens de la setmana següent (ja que entre setmana arribàvem a casa prop les 8 de la tarda). Ens llevàvem aviat per acabar de repassar abans del control , ens amagàvem als soterranis de l’Institut Marius Torres, després de dinar, perquè ens deixessin tancats allí i poder estudiar amb tranquil litat per l’examen de la tarda.... Sabíem que per obtenir resultat calia esforçar-s’hi i treballar durament, perquè ningú no ens regalaria res, ni allí ni enlloc.

Quan preparàvem un examen o una tasca no teníem un temps prefixat i després tant si estava bé o no la deixàvem perquè ja era l’hora, ens hi estàvem el temps necessari per tal que la feina estigués acabada i ben feta.

Avui en dia s’ha perdut la cultura de l’esforç, no tan sols a nivell acadèmic, també dins la societat en general.

Quan veig certs programes televisius, on l’únic mèrit que han fet alguns contertulians per estar allí és haver participat en algun “realityshow”, m’irrita notablement, perquè el que estan transmetent als nostres fills, és que l’important a la vida és ser famós i guanyar diners, no gràcies al propi esforç (que llavors encara tindria disculpa) sinó a costa de qualsevol cosa.

Per què estudiar periodisme? per exemple,si qualsevol personatge d’aquests shows pot treballar a la TV i guanyar-hi molts diners sense haver-s’ho treballat durant anys?

Dons bé, jo el que els diria a tots aquests joves és que contràriament al que pensin ara, a poc a poc ja s’adonaran que normalment tot en aquest vida té un preu.

Per treure`s uns estudis, cal esforçar-s’hi; per trobar feina, cal esforçar-s’hi; per mantenir-la, cal esforçar-s’hi; per tenir parella, cal esforçars’hi .... o sigui que per aconseguir qualsevol cosa a la vida que valgui la pena, CAL ESFORÇAR-S’HI!.

Junta de l’Ampa

El normal no era que et quedessin 4 o 5 assignatures cada trimestre sinó que les aprovessis totes, i si te’n quedava alguna procuraves recuperar-la i que el trimestre següent anés millor, entre altres coses perquè els nostres pares potser no eren tan comprensius amb els suspensos com ho som nosaltres ara, i perquè com em deia sempre la me-

AMPA/Escola de pares

i de es 2011 17 "Els temps avancen que és una barbaritat", ja som al segle XXI i la utilització de les noves tecnologies ha deixat de ser ciència ficció per passar a ser una eina bàsica en la vida quotidiana.

Des de l'AMPA hem començat a introduir-nos en el tema de les comunicacions utilitzant els mitjans que la tecnologia actual posa al nostre abast i és per això que estem actualitzant les adreces de correu electrònic dels associats, per tal d'establir un canal de comunicació ràpid i efectiu, amb el qual poder tenirvos informats de les activitats que des de la Junta organitzem.

Fins ara ens comunicàvem mitjançant notificacions en fotocòpies que donàvem als alumnes, i que la major part de les vegades acaben al fons de la cartera en el millor dels casos; per tant, volem millorar aquesta via de comunicació amb nous mitjans.

Els correus electrònics ens permeten arribar

AMPA 2.0 directament als pares, amb una informació mes completa, i al mateix temps ofereix una resposta directa i personalitzada per part nostra. Una altra eina és la nostra pàgina web, on publiquem les xerrades i activitats que fem, i els SMS, la nostra via ràpida de contacte.

http://www.alcarras participa.cat/ampaies Actualment estem enllestint altres canals com són el blog, les RSS, facebook i twitter, esperant que de cara al curs vinent estaran ja al servei de tots.

Si esteu interessats a rebre les notificacions de l'AMPA per via electrònica, envieu-nos un correu electrònic a l'adreça ampaiesalcarras@gmail.com amb el vostre nom i el del alumne en el cas de que actualment no rebeu cap missatge nostre per aquesta via.

L’esmorzar, el gran oblidat L’esmorzar és la primera menjada important, i d’alguna forma, condiciona la ingesta d’aliments i de nutrients en l’equilibri nutricional diari.

La contribució de l’esmorzar a la ingesta energètica suggereix que hauria d’aportar entre un 25 i 30% de les necessitats diàries, i la seva qualitat nutricional es veuria afavorida per la inclusió de làctics, fruita i cereals.

Diversos estudis posen de manifest des de fa temps la influència que l’esmorzar té sobre el rendiment físic i intel lectual en les activitats realitzades durant el matí.

Cada cop més, l’esmorzar passa a un segon pla davant el ritme frenètic que existeix en totes les llars a primera hora del matí.

En la majoria de les famílies els nostres fills surten de casa, preparats per afrontar tot un matí ple de clas-

ses i tasques acadèmiques amb tan sols un got de llet al seu cos, després d’haver estat 8 o 9 hores sense ingerir cap aliment.

Si bé és cert que a mig matí (al voltant de les 11:30) tots ells mengen algun entrepà, fruita..., no fóra millor fer-ho a l’inrevés?, hauríem d’intentar que surtin esmorzats de casa, havent fet un àpat abundant i equilibrat, que aportés la suficient energia als postres fills per poder fer front a les activitats i reptes que els esperen.

Difícilment es pot rendir acadèmicament, si el cervell no té l’energia necessària per treballar d’una forma plena i satisfactòria.

Aquest fet condiciona l’aprenentatge dels nostres fills i comporta un descens en el seu rendiment acadèmic.

L’esmorzar o la carència d’aquest, influeix en l’estat físic, mental i emocional, no tan sols dels infants i adolescents, sinó de qualsevol persona, sigui quina sigui la seva edat.

Junta de l’AMPA

SORTIDES

i de es 2011 18

Escola Bressol d’Alcarràs

El curs passat un grup d’alumnes de 2n i de 1r d’ESO vam anar a visitar els nens i nenes de l’Escola Bressol d’Alcarràs.

Ens van agradar tant aquells petitons que vam decidir fer-los-hi un regal: Una representació del conte “ La rateta presumida “.

A les senyoretes de l’escola Bressol els hi va semblar molt bona idea i vam començar a triar personatges, assajar i ens vam divertir molt fent les màscares per representar el conte la setmana de Sant Jordi.

El dia de la representació estàvem bastant nerviosos, però tot va sortir molt bé i els nens i nenes ens van aplaudir molt.

Ens va semblar una experiència tan interessant que ara ja estem preparant una altra representació pel proper Sant Jordi: “Les set cabretes i el llop”.

Noemí, Lidia, Ismael, Raimon, Pau, Abdessamí, Àlex, Ianos, Beni i Paco.

Revista “Altanto” d’Alcarràs Alguns alumnes de 3r C i 2n D el dia 10 de novembre vam visitar la revista ALTANTO d’Alcarràs perquè a l’Institut estem aprenent a redactar notícies locals..

L’Anna, una periodista de la revista, ens va explicar què és una notícia i com es redacta. Amb exemples pràctics ens va ensenyar a diferenciar els fets que són notícia dels que no ho són.

Ens ho va explicar molt i molt bé. Després a l’Institut vam començar a redactar notícies a partir de les 6Q, tal i com l’Anna ens va ensenyar.

Fins i tot vam sortir com a notícia a la revista Altanto nº 8 de gener de 2011 en la secció d’actualitat.

Gràcies, Anna.

Laura Charles, 2n d’ESO

i de es 2011 19

SORTIDES Biblioteca Joaquim Montoy (Alcarràs)

El dimarts 8 de febrer de 2011 alumnes de 3r C i de 2n D vam visitar la biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs .

A l’ Institut estem treballant les notícies dels diaris i volíem conèixer les diferents revistes que tenen a la biblioteca per a la nostra edat i tot el que hi podem trobar.

La Dolors i la Montse, les bibliotecàries, ens van ensenyar moltes revistes juvenils, sobretot d’animals i de natura amb imatges molt vistoses que ens ajudaven a comprendre el text. En aquestes publicacions també hi havia reportatges breus, informacions de música, còmics, personatges, passatemps...

Entre les dues ens van preparar un treball que ens ensenyava a buscar les notícies de les revistes. Aquest treball, el vam fer a la biblioteca amb la seva ajuda. Treballàvem per parelles i buscàvem la informació en un munt d’exemplars que ens tenien preparats. Tot ens ho van fer a par-

tir de jocs perquè trobéssim les revistes al lloc corresponent segons el tema que elles ens indicaven.

La Dolors i la Montse ens van rebre molt bé i ens ho van preparar amb molt d’afecte. Per això els volem agrair l’atenció que tenen amb nosaltres sempre que hi anem.

$$$$$$$$$$ USEE

i de es 2011 20

SORTIDES Gardeny i els templers

Aquestes notes són els meus apunts presos durant la sortida de socials al museu de Lleida. Els companys de classe i el professor m´han ajudat a expressar millor allò que volia comunicar.

M´agradaria compartir-los amb tots vosaltres a fi que ens serveixin per recordar aquesta sortida escolar.

Danjo Diawara, 2n d’ESO

•

•

•

•

Els comtes catalans, Ramon Berenguer IV i Ermengol VI van donar als templers, uns monjos guerrers, els terrenys de Gardeny per haver-los ajudat en la conquesta de Lleida sobre els musulmans.

Gardeny va ser una comanda dels templers fundada l´any 1156, que tenia com a seu el turó del mateix nom. Aquest espai va ser cedit per Ramon Berenguer IV als Templers en agraïment a l´ajuda que van tenir en la conquesta de la ciutat de Lleida. I allà van situar la seva comanda i van construir el Castell de Gardeny.

L´Orde del Temple va ser una institució medieval de caràcter religiós i militar, nascuda poc després de la primera croada. Les croades eren lluites entre els musulmans i els cristians per conquerir Jerusalem.

El comte de Barcelona prometé al Temple la desena part dels territoris que fossin incorporats a la Corona i la cinquena part de tot allò que fos guanyat als musulmans.

L’any 1149, Ramon Berenguer IV s’establí al turó de Gardeny per a començar el setge, la paga donada pel comte de Barcelona als templers per la presa de Lleida fou el turó i castell de Gardeny.

i de es 2011 21

SORTIDES Notes de la Lleida medieval

•

A Lleida, a començament del s.XIII, es va crear la primera universitat del país. Era la Universitat de Lleida. Els estudiants venien a Lleida des d’altres llocs. Aquesta universitat estava on fins fa poc hi havia el mercat del Pla.

•

Després de la conquesta de Lleida (1149), en aquesta ciutat hi van conviure tres cultures i tres religions: la cristiana, la jueva i la musulmana.

•

El barri musulmà estava situat on avui hi ha l’església de Sant Llorenç. El barri jueu es trobava damunt del carrer Major, en l´anomenat "seminari vell"; s´hi accedia per la costa del Jan, unes escales donaven accés al barri de la jueria o call. La resta de Lleida l’ocupen els cristians .

•

A Lleida hi havia adoberies, lloc on es treballa ven les pells. Aquetes es trobaven prop de l´actual carrer de l´Audiència.

SÍMBOLS DE LES TRES CULTURES

Canelobre de set braços (jueu)

La mà de Fàtima (musulmà)

Crismó (cristià)

Antiga Costa del Jan (call jueu)

Rodalies de Sant Llorenç (barri musulmà)

• En el museu de Lleida vam veure les pintures murals de la Pia Almoina que era un menjador per a pobres. Estava situat dalt de la Seu Vella. Allí hi passaven i menjaven els pelegrins que anaven a Santiago de Compostella. Segons es veu en les pintures murals el menjar era: vi, bols de brou i pa. L´únic cobert que feien servir era el ganivet.

• Els personatges rics de la ciutat amb les seves donacions mantenien els pobres de la Pia Almoina.

En el museu de Lleida també vam veure una porta de la Seu Vella de fa 800 anys, amb decoració musulmana perquè a Lleida havia artesans musulmans.

I una escultura de la marededéu del Blau.

• •

Mare de Déu del Blau La imatge és una escultura en pedra policromada realitzada per l’escultor Jordi Safont l’any 1447 i que va ser creada per ser col locada

… i la seva llegenda Diu la llegenda que el mestre artesà va fer una escultura de la marededéu,

a la porta dels apòstols de la Seu

però el seu alumne en va fer

Vella (Catedral Vella) de Lleida.

una altra i li va sortir millor

Actualment es venerada en la cate-

que la del mestre. Aquest ,

dral de Lleida,

enfadat, li va donar un cop

on ha estat

col locada recentment al lateral dret de l’ altar. La seva festivitat es celebra el 2 de febrer .

El nom li ve perquè té un blau en el front.

de martell al front i per això rep el nom de la marededéu del Blau.

i de es 2011 22

SORTIDES Una sortida “especial”

El passat mes d ’ o c t u b r e l’alumnat de Batxillerat va fer una sortida extraescolar a Barcelona. El projecte inicial era fer al matí una visita a la Universitat Politècnica (UPC) pe r visitar e l se u “superordinador” i assistir a una sessió de teatre a la tarda. Ja sabem, però, que res mai no surt com teníem pensat i dos dies abans de la sortida la universitat ens va comunicar que cancel lava la visita degut a motius tècnics.

El departament de tecnologia es va posar en marxa i va remoure cel i terra per buscar una visita alternativa que acceptés, d’avui per demà, 50 alumnes. Us ben assegurem que la tasca no va ser fàcil. A cada nova trucada topàvem amb un “no”. Finalment, ens vam haver de conformar amb una visita pels diferents edificis de la Universitat amb un guia “de la casa”: de casa nostra, volem dir perquè va ser un dels professors acompanyants, Jesús Campa, qui ens va guiar pel campus. Per arrodonir el matí, i sense gaire convicció, tot s’ha de dir, vam arranjar un recorregut pel port de Barcelona a bord d’una de les populars “golondrines”.

La visita, però, va ser una autèntica sorpresa i les explicacions de la tripulació de l’embarcació sobre el port i la fina ironia del pilot, tot s’ha de dir, van satisfer la curiositat de tots plegats. Una visita molt i molt recomanable.

de preparar degudament: textos poètics, barrejats amb fragments d’epístoles i esquitxats amb fragments d’articles periodístics demanaven, ho hem de reconèixer, una lectura bastant acurada de l’obra maragalliana. “Si hi poguéssim tornar ara!” ha estat el comentari repetit una i altra vegada pels alumnes de literatura catalana que han llegit i comentat l’antologia de textos de Maragall quan el calendari de la matèria ho preveia.

Va ser una sortida una mica accidentada, arranjada sobre la marxa, però creiem que el bon humor de tothom i les ganes de passar-ho bé -combinades amb una crítica ferotge de l’obra de teatre al llarg del viatge de tornada- ens compensen dels alts i baixos del dia. Tornarem l’any vinent. Esperem que la fortuna ens sigui més favorable!

Departament de Tecnologia i Departament de Llengua Catalana.

La tarda va ser una nova sorpresa, aquesta vegada, però, amb un cert to negatiu. L’obra que anàvem a veure, Joan Maragall, la llei de l’amor, exigia una preparació sobre la vida i els textos del poeta que bona part del públic, inclosa una part del nostre alumnat, no havia tingut temps

i de es 2011 23 UNA EXPERIÈNCIA PER RECORDAR

Aviat farà ja un any que la nostra breu visita txeca va acabar. Era al març de l'any passat que els alumnes que ara estem cursant segon de Batxillerat vam estar a Praga, la capital de la República Txeca.

La nostra estança allí es va allargar una setmana (i ens va semblar massa poc). Vam sortir del nostre institut ben d'hora per poder agafar el vol des de Barcelona. En arribar, un autocar, que havia estat del president, ens va traslladar al que seria el nostre allotjament "l' Hotel Vitoria".

Només arribar ens vam adonar de seguida que aquella ciutat era força diferent al que nosaltres estàvem acostumats a veure. Praga és una ciutat històrica, plena d'encant i subtilesa. És antiga, pels seus edificis emblemàtics i moderna en els grans carrers principals on les botigues s'apleguen.

Les normes allí també contrasten amb les nostres.

Destaquem la manera en què es circula: els motociclistes, per exemple, no duien casc.

Parlarem ara de tot allò que vam visitar. Cada dia vam poder veure un lloc diferent, un racó nou per explorar i que ens sorprengué gratament. Volem seleccionar aquelles destinacions que més ens van sobtar, com el pont de Sant Carles, el camp de concentració de Tezerin, la plaça del rellotge astronòmic, així com un petit passeig amb barca pel riu Moldava. També volem ressaltar una escenificació al Teatre Negre, molt curiosa i interessant.

Per Praga ens movíem amb tramvia, un dels transports més utilitzats allà. A més a més, volem recomanar-vos el petit però fantàstic pub TikiTaka que ens va acollir meravellosament cada nit.

En resum, vam aprofitar molt aquesta setmana i creiem fermament que, gràcies a l’organització que ja dúiem programada, vam ser espectadors del millor que pot oferir la capital txeca. No ens importaria, però, tornar-hi ja que segurament Praga té molts racons amagats que no vam tenir temps de descobrir.

Els alumnes de segon de batxillerat recomanem a tots aquells que puguin, que viatgin a Praga. És una ciutat que no us decebrà i on podeu trobar entreteniment tant de dia com de nit.

ALUMNES DE SEGON DE BATXILLERAT (PROMOCIÓ 2010-2011)

SORTIDES Praga

i de es 2011 24

DEL LLIBRE A LA PANTALLA

Romeu i Julieta

A la ciutat de Verona hi ha dues famílies enfrontades des de fa moltes generacions: Els Capulet i els Montagut. Els Capulet donen una festa de disfresses en la qual s'infiltren, coberts amb màscares uns quants joves de la família Montagut. Entre ells està l'únic fill dels Montagut, Romeu.

Julieta, la filla dels Capulet, s'ha promès aquell mateix dia al comte Paris però en la festa coneix Romeu i els dos s'enamoren.

Aquella mateixa nit, Romeu acudeix a la finestra de la seva estimada i es juren amor etern. A l'endemà, Romeu va a la capella de Fra Llorenç perquè els casi secretament. Tibald, cosí de Julieta, sospita l'amor que Romeu sent per la seva cosina i el repta a un duel, cosa que està severament prohibida pel príncep de Verona, que vol evitar el constant vessament de sang capuleta i monteguesca. Romeu, que ja està secretament casat amb Julieta, intenta dissuadir Tibald però aquest insisteix i al final és Mercutio, íntim amic de Romeu qui mor a les mans de Tibald. Romeu perd la calma i es bat llavors amb Tibald per a venjar la mort de Mercutio, com resultat Romeu mata a Tibald.

El príncep de Verona decreta l'exili per a Romeu que ha de partir a Màntua. L'última nit la passa

(W.Shakespeare)

amb la seva jove esposa i després se'n va. Julieta està desesperada i, per a alleujar els seus mals, Capulet accelera les noces de la seva filla amb el comte Paris, però Julieta es nega a casar-se i el seu pare l'amenaça amb repudiar-la si no accedeix a la boda. Julieta acudeix a demanar consell a Fra Llorenç i aquest li dóna una poció amb la qual romandrà com morta durant dos dies i després tornarà a la vida. Julieta pren la poció i és enterrada amb gran pompa en el panteó dels Capulet. Però el patge de Romeu és més ràpid que el missatger de Fra Llorenç i com a conseqüència Romeu creu que Julieta ha mort veritablement.

Romeu cavalca cap a Verona i s'introdueix en el panteó on jeu la seva estimada i es lleva la vida als peus de la tomba de Julieta.

Quan aquesta desperta troba el cos sense vida de Romeu i ella, al seu torn, es lleva la vida.

En el solemne enterrament que és procurat als joves esposos, les famílies Montagut i Capulet juren que les seves rivalitats acabaran definitivament.

Ariadna Montoy, 2n BTX

West Side Story (Director: Robert Wise) Al barri West Side de Nova York Riff és el cap dels "Jets" i Bernat el de "Els Taurons”. Són enemics.

En un ball es prepara un bon desafiament. Per Maria el ball és també molt important. En el ball i en plena rivalitat arriba Tony, ex-membre dels "Jets". Tots dos experimenten una mútua atracció. En ballar els dos junts, es provoca l'incident i l'ocasió que Riff desafiï Bernat. En la lluita, Bernat mata Riff, i Tony, amb el ganivet de Riff, apunyala Bernat.

Maria, que el vol odiar per la seva acció, no pot perquè l'estima. Una confusió fa creure a Tony que Maria ha mort a mans del Xinès, que era el promès de Maria; un Tauró. Trontollant, surt al carrer cridant: "vine i dispara sobre el meu, Xinès". De sobte apareix Maria i Tony, incrèdul, es dirigeix cap a ella, moment que aprofita el Xinès per disparar. Tony mor i Maria corre cap a ell, el rep als seus braços. Darrere d'ells, les dues colles comencen a reunir-se. Aixecant el cos de Tony acaba la pel lícula.

Podem trobar moltes semblances entre ambdues històries. El tema principal en tots dos casos seria un amor impedit per les seves famílies o entorn social ja que a Romeu i Julieta són dos enamorats que pertanyen a famílies enfrontades i a West Side Story són dos amors

que han de lluitar molt per estar junts perquè pertanyen a bàndols i classes socials diferents, encara que al final Tony mor.

Hem llegit Romeu i Julieta, i també hem vist West Side Story perquè la pel lícula del director Robert Wise està basada en l’obra immortal de Shakespeare i portada a la modernitat.

Ariadna Montoy, 2n BTX

i de es 2011 25

DE LIBROS A PELÍCULAS Nosotros, los alumnos de segundo de la ESO del instituto de Alcarràs, tuvimos la magnífica oportunidad de leer el libro Rebeldes (The Outsiders en versión original) durante el primer trimestre. El libro es uno de los mejores que he leído hasta la fecha, muy interesante y enganchaba mucho.

La autora del libro Susan E. Hinton se inspiró en las bandas adolescentes que pelean entre ellas para ser más populares o mejor vistas en la comunidad. El libro tuvo tanto éxito que en 1983 el director de cine Francis Ford Coppola lo llevó a la gran pantalla.

La autora, muy contenta de su gran éxito, escribió una segunda parte pero con diferentes personajes.

El libro se titula La ley de la calle (Rumble Fish en versión original) y realmente es un muy buen libro, pero me gustó más Rebeldes.

En esta ocasión Susan E. Hinton basa los hechos en un solo chico que tiene un hermano mayor que fue el lider de una banda de su ciudad y él soñaba con ser como su hermano, pero en su época ya no existian las bandas...

En Rebeldes todo lo que allí era placidez y luz, aquí es nervio y sombras. Y aunque en aquella, a pesar de la dureza en el retrato de una juventud desamparada, aún quedaba algo de esperanza, en esta se siente la pérdida de la ilusión.

Esos adolescentes vagan por las oscuras calles de la ciudad, haciendo fiestas en el río con chicas al azar, desconocidas, fumando y bebiendo cualquier cosa que se les ponía delante.

Al final del libro se ve dónde realmente la autora quería llegar: Los peces de colores luchadores.

De ahí viene el títu-

lo en inglés, Rumble Fish. Los peces de colores que luchan para que los otros no les roben su comida ni su espacio; esos peces que son estos dos adolescentes que protagonizan la historia robaron, y por esa acción se les llevó a los dos de vuelta al reformatorio, donde ya habían estado pocos años atrás.

Este segundo libro, como era de esperar, también tuvo mucho éxito y Francis Ford Coppola volvió a llevar la segunda parte del libro a la gran pantalla, pocos meses después de Rebeldes (“The Outsiders”). El director afirma que dirigir estas dos películas ha sido lo más grande de su carrera.

Andrea Bosch Cazorla, 2º de ESO

TV3 ENS VISITA

i de es 2011 26

No m’ho puc treure del cap Tot va començar un divendres quan la nostra tutora, la Mª Àngels Claramunt, ens va donar una inesperada notícia. El programa de TV3 “No me la puc treure del cap” vindria a gravar a la classe de 1rC. Per

una estona seríem actors!

El dia 20 de desembre tots ens vam despertar molt nerviosos, alguns no podíem ni dormir...

El matí va començar força malament, amb un examen de matemàtiques, però a les classes següents no vam fer brot. A l’hora del pati, vam veure que la MªÀngels portava una safata d’entrepans a l’equip de TV3 i nosaltres la vam seguir.

Després del pati, l’equip de TV3 ens va col locar de la forma més adient, per poder gravar amb les millors condicions possibles. Ens van fer preguntes sobre la cançó “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat.

Quan van començar a gravar, no es sentia ni el trepig d’una formiga, però després ens vam oblidar de la càmera i ens vam comportar amb naturalitat. Quan havia passat una hora vam fer un petit descans, la majoria de nosaltres, vam marxar amb l’excusa de anar al lavabo, però ens vam anar a pentinar i a buscar paper perquè l’equip de TV3 firmés autògrafs.

Ella em va estimar tant...

Jo me l'estimo encara.

Plegats vam travessar una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir, era tot el meu món llavors quan en la llar cremàvem només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comediants.

D'històries d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és, ella qui sap on para.

La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc, de lluny m'arriba una cançó.

Velles notes, vells acords, velles paraules d'amor…

Quan va acabar la gravació ens els van firmar autògrafs. Ens vam sentir com formant part d’un fet històric.

Alumnes de 1r d’ESO

"Després de mirar el programa m'he sentit molt bé però amb molts nervis. Quan hem sortit a la televió els telèfons de casa no paraven de sonar...En el moment en què em viag veure per televisió em sentia un personatge important. Va ser una experiència inoblidable que recordaré tota la vida.

Quan vaig anar a dormir no vaig poder aclucar l'ull durant molta estona perquè encara no em tranquil·litzava dels nervis” MAFANTA DIABY

Paraules d’amor (J.M.Serrat)

TALLERS D’ESCRIPTURA

i de es 2011 27

Carta als Reis A Melcior, Gaspar i Baltasar:

Aquest any he tingut algunes estones de bons comportaments i algunes de no tan bones; per això us demano un cavall que no estigui domat per poder-lo ensenyar jo com els meus pares fan amb mi.

Li ensenyaria que s’ha de compartir tot el que tenim com regals, material escolar, rialles i alguns diners. Si me’l portéssiu viatjaria amb ell fins i tot als països poc desenvolupats per poder donar tots els meus regals dels anys passats o tot allò que m'hagués quedat petit, com la roba.

També donaria alguns estalvis dels que he aconseguit perquè allí poguessin tenir la mateixa educació que estic rebent jo, tant dels pares com de l'INS i , quan tornés contaria als amics les meves històries tan entretingudes i, amb totes elles publicaria un llibre d’aventures.

BoN nAdAl Rubèn Monclús, 1r d’ESO

El senyor Ramon Després d’esperar-los amb candeletes, tant com es desitja l’arribada dels Reis, finalment tenim portàtils i estem decidits a fer-ne ús per animar-nos a escriure.

Aquí teniu una mostra d’algunes pràctiques que hem fet amb la descripció.

Vesteix uns pantalons grisos amb camisa i corbata. És redactor d’un diari d’esports, en concret de la secció de futbol i això li suposa anar a veure els partits en directe el dia que es juguen. Aquest fet li dóna valor a la seva feina, doncs el que explica als lectors ho ha viscut prèviament. Malgrat tot, anar a veure tants partits de futbol li ha fet veure de mica en mica la realitat: nervis, insults, crits..., no ho entenc, deia quan ho explicava.

A partir d’aleshores els seus comentaris afegeixen una frase més:

El senyor Ramon és un home d’uns cinquanta-cinc anys. És una persona una mica grassoneta i no gaire alta, aproximadament fa un metre i seixanta-cinc centímetres. Té la pell d’un color pàl lid. El seu cabell és de color negre, amb algun pèl blanc de tant en tant. Té la cara arrodonida amb ulls foscos, el nas una mica punxegut, la boca gran amb els llavis secs i una mirada fixa, observadora. És molt callat i no li agrada parlar per parlar.

“calma, senyors, que només és futbol”.

Roger Mesalles Juncà, 1r d’ESO

TALLERS D’ESCRIPTURA

i de es 2011 28

La casa de la meva àvia

La casa de la meva àvia era una casa vella, molt antiga. Era una casa gran, plena de mobles vells.

Tenia unes portes molt altes i al mig de la façana unes grans finestres. Les parets eren d’un color molt fosc, estaven fetes de pedra i tenia un sostre alt de fusta.

A la casa hi havia una cuina enorme amb un rebost molt ampli i fred i una cuina antiga amb la qual, a més de fer menjar, també s’escalfava l’espai.

Al jardí del darrere hi tenia un pou molt gran i fondo , amb una tapa feta de fusta perquè no entrés res.

També hi havia una sala enorme on hi guardava la palla i el menjar per a les gallines. A més, al costat de la casa tenien un gran estable on hi criava dos porcs i una dotzena de gallines i a l’entrada ho vigilava tot un gos amb molt males puces.

Alin Ciortan, 1r d’ESO

… i aquella altra en el mar La casa que jo descriuré, està just al costat del mar, damunt d’un turonet des d’on podem divisar tots els voltants i contemplar com s’amaga el sol al vespre.

La casa havia estat habitada per un mariner, que segons conten estava boig per culpa d’una tempesta que li va destrossar el vaixell. Des de llavors deia que el mar estava embruixat per culpa del mal que vivia en les profunditats de l’immens oceà.

La casa, d’una sola planta, té una porta petita i dues finestres per on es veu l’ampli menjador en el qual, al fons, en un racó, hi ha un gran foc terra; i en un costat, una gran taula de fusta que damunt té, dins d’una ampolla de vidre, un vaixell de vela. Sobre la teulada hi jeuen dos gats que sembla que prenguin el sol, i de tant en tant juguen amb les teules gastades pels anys i per la humitat del mar.

Prop de la casa, sobre la sorra, hi descansa una petita barca amb la pintura feta malbé per culpa del sol que li toca cada dia, i per totes les hores que ha estat dins del mar, acompanyant als mariners en la pesca.

Ara un bosc d’herba i matolls, que abans havia estat un bonic jardí de flors i arbres, envolta la casa, i un caminet mig amagat per la sorra ens porta fins la platja on els pescadors preparen les seves barques i els seus estris de pesca, per sortir quan es faci l’hora.

Elena Companys, 1r d’ESO

i de es 2011 29

TALLERS D’ESCRIPTURA

És una casa vella, feta de maons de fang, amb el sostre fet de canyes i fang i per dintre unes bigues de fusta que aguanten el pes de la teulada.

La distribució és la d’una casa antiga de pagès: el paviment és de terra. Hi havia un menjador gran amb un foc a terra en un extrem de la casa, per donar calentor i fer el menjar i una gran taula al mig, de fusta, amb les seves cadires; tantes, com habitants de la casa.

A més hi havia dues habitacions separades per cortines amb llits de matalàs de palla, cadascun amb el seu orinal a sota i al costat dret del capçal una tauleta petita de fusta.

De lavabos no n’hi havia i s’havia d’anar a

Una casa de pagès fora a fer les necessitats, normalment on estaven els animals, als corrals, i per rentar-se les mans i la cara s’omplia amb aigua d’una gerra una mena de gibrell que desprès abocaven al carrer.

Al costat de la casa hi tenien l’estable, amb els cavalls, les vaques i alguna cabra. El corral, on tenien les gallines, algun porc per matar-lo a l’hivern i tenir carn, no estava gaire lluny.

Al davant hi havia també un solar on, a les nits d’estiu, prenien la fresca i on jugaven els nens.

Clàudia Camarasa 1r d’ESO

Presó abandonada

Construïda en una illa de grans penya-segats i a vuit quilòmetres de la costa hi ha una antiga presó de màxima seguretat. Només s’hi pot arribar en vaixell i es tarda uns vint-icinc minuts a fer la travessa.

La presó té quatre torres de vigilància col locades estratègicament al perímetre i un mur de formigó de tres metres d’altura. La presó té tres plantes; la primera, on hi ha l’entrada i el departament dels guàr-

dies, la segona, on hi ha la cuina, el menjador i la sala comunitària i la tercera, on hi ha els calabossos. Aquests tenen inscripcions de tots els presos que han passat per la presó i també algunes amenaces de mort per als guàrdies. A la primera planta bona part del mobiliari està fet malbé perquè els reclusos, quan tenien algun atac de còlera, el reprimien contra aquest. A la cuina hi ha una colònia de rates cada vegada més petita pels pocs aliments que encara hi queden.

En un calabós, al final d’un passadís, hi viuen dos ratpenats que sempre fan un soroll que produeix esgarrifança.

Roger Mesalles Juncà, 1r d’ESO

i de es 2011 30 Hi havia una total obscuritat. Feia poc que m’havia aixecat de dormir i no hi havia res de llum. De cop recordo que ahir portava a la butxaca una llanterna i l’agafo,.L’engego, estava molt espantat perquè la llanterna no feia gaire llum. Les finestres estaven tapades com si ho fossin amb una làmina de ferro, les parets eren de fusta, com el terra. Hi havia molta

TALLERS D’ESCRIPTURA A les palpentes humitat, ensumava la seva olor i feia fred, com si estés a la muntanya, però no tenia ni idea d’on estava. A les parets semblava que hi havia dibuixos però no ho sabria dir exactament . No ho veia gaire i la pila de la llanterna s’acabava. Intento anar a la porta però estava tancada, no sé si amb cadenat. Ja no veia res. La pila s’havia acabat.

Oriol Ribes, 1r d’ESO

Després de la pluja Era un paisatge fosc, molt humit per la pluja que havia caigut feia unes hores. La lluna es reflectia en l'aigua clara i dolça.

Feia olor a terra humida i ara es sentien els cants dels grills i, si caminaves, t'arribava el soroll de quan s’aixafen els caragols. De tant en tant t’entrebancaves amb

les pedres del camí...

Unes hores més tard,entre els núvols blancs, sortia el sol.

Em semblà que ja podria tornar a casa.

Eduard Escolà, 1r d’ESO

Mots, mots i mots...

Les parets eren pintades d’un tètric color blanc brut, desgastades pel temps que havia passat sobre elles. El terra es veia tot escrit. Mots, mots de gent que abans que jo havien estat aquí, en aquesta cambra tan inquietant i esgarrifosa, sabent que era el seu final i volien que algú els recordés, encara que només fos per un instant.

Tot estava molt fosc, totes les finestres eren tancades, totes menys una que quedava entreoberta i deixava passar una mica de claror. A través de les reixes entrava claror d’una llum fluorescent. Tot restava en silenci, tot menys un soroll de fons, que semblava com una aixeta que degotava aigua o alguna altra substància, qui sap.

M’agradaria saber què els va passar. El meu destí serà el mateix? Tinc molta por.

Em quedo en silenci i quieta en un racó, esperant.

Shakira Faridi 1r d’ESO

i de es

TALLERS D’ESCRIPTURA 2011

31

Desde el área de Lengua Castellana nos han propuesto escribir relatos cortos en los que los protagonistas fueran objetos cotidianos.

Aquí tenéis una muestra. ¡¡Que sean de vuestro agrado!!

Historia de una pizarra Hola, soy la pizarra de la clase de segundo B. Estoy muy triste porque han traído a la clase una pizarra digital, más cómoda y práctica que yo, que me hace la competencia. Sus rotuladores son más divertidos que los míos. Temo que tengan que llevarme a otro sitio y que nunca pueda ver más niños. Pero tengo una ventaja, de momento los profesores no saben utilizarla y, mientras, me usan a mí. Me encanta ver los niños cómo se ríen de los profesores cuando sus bolígrafos no rayan. Sin duda los niños siempre tendrán que aprender a escribir y siempre tendrán que recurrir a mí.

Arnau Castells, 2º de ESO

Un muñeco de nieve Este año ha nevado mucho, y por esta razón la familia Pérez me han formado a mí.

Los otros niños de la calle también han hecho unos muñecos de nieve.

Es muy divertido porque todos nosotros nos creamos en la calle los días que hace mucho frío. Primero sólo notas como un cosquilleo por todo el cuerpo, que es cuando los humanos recogen la nieve de nuestro alrededor y empiezan a hacernos las piernas. Al cabo de un rato, tienes una sensación como si acabaras de comer y te sientes empachado, que supongo que es cuando te construyen la barriga. Entonces notas un dolor de cabeza impresionante, que es cuando te hacen la cabeza. A partir de aquel momento hasta que te acaban de formar, sabes que ya estás en el mundo pero no lo puedes percibir. Cuando por fin te ponen los ojos, la boca, la nariz y los brazos puedes saber dónde estás situado.

Cuando era pequeño disfruté un montón, porque todos los niños se fijaban en mí. Me apreciaban tanto que me ponían sus gorros y sus bufandas para que yo no tuviese frío. Pasábamos horas juntos, jugábamos hasta que oscurecía, entonces los niños iban a sus ca-

sas y para mí llegaba la hora de descansar. Eran días felices…

Empezó a hacer más calor y yo me puse muy triste porque mis nuevos amigos ahora preferían ir en bicicleta. Además tenía un enemigo, el sol. Cada vez brillaba con más fuerza y hacía que envejeciera muy rápido. La familia Pérez vino hacia mí y me quitaron los ojos, la nariz y la boca. Entonces solo podía percibir por el tacto; notaba que de repente me podía tocar los pies. Estaba llegando la hora, mis días estaban llegando a su fin.

Lídia Escolá, 2º de ESO

i de es

TALLERS D’ESCRIPTURA 2011

32

Hoja seca recién caída del árbol...

Ahí está el árbol que he visto crecer y un día voy a ver desaparecer. Las hojas caerán, el árbol se romperá, se desmayará y caerá…

Hace frío y las hojas se mueven, se tambalean a punto de caer. Su color ha desaparecido, del verde tierno de la primavera, al café oscuro seco y duro del otoño. Muchas hojas mueren, el viento se las lleva, o simplemente desaparecen…

Y de repente el viento se lleva un hoja, se desprende de la rama y vuela.

Me pregunto hasta dónde la llevará… ¿Por donde pasará?... pasará por miles de lugares, miles de playas, miles de calles, a lo mejor hasta vuelve al árbol que le dió la vida y la creó o irá a un parque, jardín, campo, casa, donde conozca miles y miles de hojas más que el viento se las llevó y de la rama cayeron. Y esperarán a que un niño salte en el montón de hojas, y ría y ría sin parar, y llegará el otoño otra vez y la hoja se endurecerá y entonces alguien la pisará, y se partirá en miles y miles de pedaci-

tos pequeñitos de hoja que volarán y volarán, ¿Pero.. dónde irán?...

Y me doy cuenta, miles y miles de hojas caen, se encuentran, viven, pasan por miles de calles, playas, casas… conocen mundo, viajan a toda partes, donde el viento las lleve…

Lucía Arias, 2º de ESO

Un juguete viejo y roto ron limpieza de su habitación, cambiaron los peluches por los pintalabios, los pósters de dibujos animados por los de cantantes de moda… y yo no podía ser menos, también me cambió, y eso que era su muñeca favorita, tanto que hasta me puso nombre: Rosita, por el vestidito rosa que llevaba…

Soy una muñeca de trapo, bueno, no sé si se me puede decir muñeca, porque al escuchar este nombre, seguro que a la cabeza te viene una muñeca bonita, bien vestida... pero soy todo lo contrario.

Al principio todo era muy bonito, era la más bonita de la tienda, llevaba un vestido rosa, con unos zapatitos negros de charol... por eso me compraron y me regalaron en el quinto cumpleaños de una niña llamada Martita, ahora Marta.

Ahora ella tiene trece años, ya es una adolescente y hace aproximadamente unos dos años que ni me mira. Ella y su madre hicie-

Me cogieron, me tiraron en la caja de juguetes viejos, y me llevaron a una ONG para que jueguen conmigo otras niñas de diferentes países del mundo. Seguramente pocas querrán jugar conmigo, porque estoy sucia, tengo un ojo que no me cierra bien, ya no llevo aquellos zapatos de charol, ni aquel vestido tan bonito de color rosa… pero puedo estar contenta de una cosa, y es que he hecho feliz la infancia de Martita.

Eso para un juguete es lo más importante que le puede pasar, hacer feliz la infancia de un niño.

Meritxell Arcal, 2º de ESO

i de es

TALLERS D’ESCRIPTURA 2011

33

La peor hora: las ocho de la mañana

Por desgracia, se repite constantemente, todos los días.

Yo, una pobre mochila, tengo mis horas de reposo absoluto y horas de trabajo total.

Mi día empieza a las ocho de la mañana, cuando Javier se levanta, se va a almorzar. Después vuelve a la habitación y empieza lo peor: me echa todos los libros encima, me carga sobre su espalda y ¡al trabajo!

Javier ya es un chico que hace segundo de ESO y lleva la mochila muy cargada, así que me toca sufrir todo el día con unos cinco kilos a la espalda.

Después de tanto trabajo, agradezco mucho cuando llega la noche, me saca todos los libros de encima, y puedo dormir tranquila. ¡La noche es fantástica! Y a las ocho ¡de vuelta al trabajo!

Oriol Mesalles, 2º de ESO

Pasar de ser algo a no ser nada…

Estoy dentro de una caja de cartón de unos 9 centímetros de largo por 6 de ancho con muchos compañeros.

Estoy apretujado. ¡Deseo salir de aquí! Aunque antes prefiero saber a dónde iría a parar porque dos de mis compañeros han conseguido salir, pero no han vuelto a entrar. Supongo que será porque se está mejor ahí afuera que no aquí dentro encerrado, rodeado de demasiados compañeros.

Hay algunos que no conozco, pero… ¿cómo será el mundo exterior? ¡Oh Dios mío! ¡se está abriendo la caja! ¡Otro de mis compañeros se va!. ¡Silencio!...

De repente se oye: -¡Qué lindo es estar aquí afuera!

Creíamos haber oído algo sobre Fuego. ¡Qué espanto!

Al principio deseábamos salir de aquí, pero ahora deseamos que no se abra más la caja.

Al cabo de unos 20 minutos de repente la tapa se abre otra vez y… ¡me tocó a mí!

No ¡Por favor! ¡Socorro!...

Vi la llama del mechero de tan cerca que…

Jessica Ungria, 2º de ESO

¡Un momento! ¿Qué es eso? ¡FUEGO! ! ¡OH! ¡NO!,¡NO!,NO, ¡POR FAVOR!...

Todos desde dentro estábamos aterrorizados por los llantos de nuestro compañero.

CORRESPONDÈNCIA

i de es 2011 34

Tres dias del padre de Anna Frank 8 de enero del 1953

Querida Ana: No puedo describir el dolor que siento. Han pasado ya tres años desde mi liberación en el campo de Auschwitz, he tardado meses a descubrir lo ocurrido y sé que no volveréis conmigo. Quiero reflejar, aquí, al igual que tú, en un diario, todo aquello que no fui capaz de decirte en vida, porque ahora sé que tendría que haber demostrado mi cariño y afecto.

Después de todos los contratiempos y problemas ocurridos, he hecho realidad tu sueño, tu diario ha sido publicado y ahora, mundialmente conocido. El día en de nuestra captura, Miep fue al anexo y cogió todos los libros, fotos y documentos, entre ellos tu diario, el cual conservó hasta mi liberación.

Me siento afortunado, por ser yo el único superviviente, pero ahora me arrepiento; tal vez tu hubieras tenido que ser la elegida y disfrutar ahora de mi privilegio.

Como ya sabrás, mamá y Margot han fallecido y en estos momentos tan difíciles estoy solo.

10 de enero de 1953 Querida Ana: Ha terminado todo, los judíos son libres. La verdad es que ahora, en la situación en la que me encuentro, ser libre ya no me hace tan feliz. Y es que si pienso que hace años, cuando estábamos escondidos, deseábamos escuchar estas palabras, poder salir a la calle, y vivir la vida como antes, con libertad, cuando lo oigo ahora yo, siento la mitad de esta alegría, ya que una libertad sin una familia a la que querer, no es nada; os necesito a vosotras para ser feliz.

Tres años, este es el tiempo que ha pasado desde que os fuisteis, y continúo igual, sintiendo miedo, y sin duda, soledad.

Vivir así duele.

i de es 2011 35

CORRESPONDÈNCIA Tres dias del padre de Anna Frank 13 de enero de 1953

Querida Ana: Actualmente vivo en Basilea, Suiza, junto a mi hermano y hermana. Resido en una pequeña casa de campo, aislada de cualquier centro urbano. Ana, cómo te hubiese gustado estar aquí, compré la casa pensando cómo hubieras jugado en los prados junto a tu hermana y hubieseis cogido frutos de los árboles más altos y frondosos. Cada día, cuando en la puesta del sol salgo al jardín, te veo a ti, sentada cerca de la ventana del anexo, contemplando uno de los mejores momentos del día. Oh Ana, la tristeza me invade el alma cada día a esa hora, al recordar tu sonrisa, y tu mirada. Oh Ana, pensar que os he perdido me envenena, y lloro todas las noches vuestra muerte. Solo una cosa me consuela, tu diario, Ana lo he leído un millón de veces y aún soy incapaz de creer lo mucho que maduraste esos dos años. En aquellos días yo aún pensaba que eras una niña, como cuando aún íbamos al parque, no quise ver que habías crecido, y tú te diste cuenta.

Aquí podéis leer unas hipotéticas cartas que Otto Frank, padre de Anna Frank, bien pudiera haber escrito a la hija que había perdido.

Textos redactados por Nathalia Alarcón y Elisabet Solé de 2º de ESO a partir de la lectura de El diario de Ana Frank

i de es

2011

SALUT I ESCOLA

36

Un any més del Salut i Escola

En el marc del Programa Salut i Desembre Novembre Escola, les activitats formatives en Jornada contra la Sida Esmorzars saludables matèria d’educació per a la salut es van succeint trimestre rere trimestre amb la finalitat de millorar les competències personals dels adolescents per tal de Programa promoure la salut i estimular l’adquisició d’hàbits Exposició “Classes sense fum” saludables.

“Drogues, educar Això es tradueix en la voluntat de prevenir les per prevenir” conductes de risc i de f o m e n t ar l’autoresponsabilització dels joves en la cura de Exposició la seva salut.

“Febre del Disessió interactiva posvendres nit” terior. Els alumnes de Per dur a terme aquestes activitats, la infermera 2n a 4t han tingut 2 referent del programa, l’Alícia, ha participat i sessions a l’aula. Els participa en algunes hores de tutoria abordant alumnes de 1r i 2n participen en el programa diferents temes relacionats amb la salut.

“Classes sense fum”, que és un concurs per prevenir l’inici de l’hàbit En concret, aquest curs 2010-2011, s’ha trebatabàquic. Els alumnes llat al primer trimestre l’alimentació. Tots els de 4rt han visitat i I ja sabeu, per qualcursos de l’ESO han tingut una sessió i a més treballat l’exposició sevol dubte, pregunta, durant el mes de novembre, tots el divendres es “Febre del Divendres qüestió, informació... va muntar a l’hora del pati l’activitat “Esmorzars nit”. saludables”, on els alumnes de 1er curs prepararelacionada amb temes ven i repartien fruita, làctics i pa amb oli. de salut, esteu conviAl tercer trimestre dats a venir. Ah! I és està programat trebaAprofitant el dia mundial contra la sida -l’1 de llar el tema de la salut totalment confidencial!!! desembrees va organitzar, amb la col laboració d’un grup d’alumnes de 4rt, una gimcana oberta a tot l’institut per tal de sensibilitzar sobre la malaltia i prevenir el contagi del VIH. Els cartells resultants de la gimcana van estar exposats a la Plaça St. Joan de Lleida tot el dia.

afectiva i sexual.

El segon trimestre el dediquem a la prevenció de les drogodependències. Aquest tema es treballa paral lelament amb pares i alumnes. La reunió amb els pares va consistir en la visita a l’exposició “Drogues, educar per prevenir” i una

Alícia

Consulta Oberta a l’institut funciona tots els divendres de 9 a 12h i s’ubica a l’aula de mediació.

Esmorzars saludables Des d’aquesta publicació volem agrair la col laboració que vénen fent amb la campanya “ESMORZARS SALUDABLES” les següents entitats, empreses i comerços locals:

Ajuntament d’Alcarràs Bodega Jordi Bon Preu Fruits de Ponent SCCL Pastisseria Gòdia Pastisseria Montero

SALUT I ESCOLA

i de es 2011 37 El día 1 de diciembre se conmemora el día mundial de la lucha contra el sida.

Lucha contra el sida ¿Quién tendría que hacerse la prueba?

¿Qué es el sida ?

El sida es una enfermedad infecciosa producida por un virus llamado VIH.

¿Cuándo fué descubierto?

El virus fue descubierto a principios de los años 80, cuando algunos pacientes en los hospitales se quejaban de unas neumonías muy raras. Los que se quejaban de esto, normalmente, eran pacientes con defensas bajas. Probablemente estaban infectados por el VIH. ¿Qué significa tener el sida?

Se trata de la aparición de una o varias enfermedades, debido a que las defensas están bajas, por lo que se le llama síndrome. Entonces la persona infectada pierde la capacidad de defenderse de las infecciones como podrían ser una faringitis , una gripe …

Los hombres y mujeres que han tenido relaciones sexuales sin preservativo.

Las mujeres embarazadas o que piensan tener un hijo.

Las parejas estables que quieren dejar de utilizar el preservativo en sus relaciones sexuales.

Las personas que han compartido el material de inyecciones.

Las personas que han tenido alguna infección de transmisión sexual.

La mejor manera para combatir la presencia y la resistencia del SIDA en nuestra sociedad es la PREVENCIÓN y la INFORMACIÓN. Eso implica, sobre todo, RESPONSABILIDAD. ¿Qué debemos saber sobre el sida?

•

¿Cómo se transmite el VIH?

La transmisión por la sangre Se puede transmitir cuando se comparten agujas , jeringuillas y otros objetos como podrían ser el uso de drogas inyectadas. La sangre que queda en estos objetos puede ser suficiente para transmitir el virus.

La transmisión sexual A través de la práctica sexual. De ahí la necesidad de conocer los métodos de prevención, como los preservativos, y usarlos con responsabilidad.

La transmisión perinatal Cuando una mujer infectada por el VIH está embarazada, durante el embarazo la madre puede transmitir el virus a su hijo. Las probabilidades están entre el 20% y el 25%. ¿Por qué hay que hacerse la prueba ?

En el mundo hay muchas personas que desconocen tener el VIH. Al principio no lo notan, pero a lo largo de los años el virus se va extendiendo y bajan las defensas y empiezan a aparecer enfermedades raras y que se van complicando. Por eso es conveniente hacerse la prueba, que consiste en un sencillo análisis de sangre que detecta la presencia de anticuerpos del VIH.

• • • •

•

Es muy poco resistente a las condiciones ambientales.

No se propaga por vía aérea.

No se transmite por vía digestiva.

Se destruye con el calor, con los detergentes etc.

Si lo pensamos bien, el riesgo de infección se encuentra limitado a unos pocos tipos de contactos que, generalmente, se producen de forma voluntaria.

Por eso si algún familiar, amigo o compañero tiene el virus no debemos evitarlo ni marginarlo .

Y por eso también, el día 1 de diciembre en el Instituto hicimos una gincama para informarnos mejor sobre el VIH/sida.

Allí hicimos muchas actividades sobre el sida.

Teníamos que dibujar nuestra mano en un papel y pegarla en un mural, escribir una frase sobre el sida referente a las precauciones que debíamos tomar, y hacer una encuesta sobre el sida. Al acabar las actividades, nos daban un bolígrafo de color rojo o unos imanes y papeles, revistas y documentación para infomarnos mejor.

Alba Ibars y Sandra Godia. 1º ESO

JORNADES

i de es 2011 38

Diada Anti-Sida

Imatges de les activitats de la gimcana que es va organitzar en el pati el dia 1 de desembre amb motiu de la Jornada mundial de lluita contra la Sida.

Els cartells que es van fer van ser exposats després a la plaça de Sant Joan de Lleida per l’entitat Anti-sida de Lleida.

Dia de la No Violència i la Pau “ Es basa en una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.”

Nosaltres a l’ Institut el dia 28 de gener vam celebrar un acte simbòlic al pati fomentant valors com l’altruisme , la cooperació, el compartir, l’ajudar...

El Dia Mundial de la No-violència i la Pau (DENIP) es celebra el 30 de gener , o els dies propers a l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Aquesta diada vol ser una reflexió per prendre consciència que arreu del món hi ha conflictes bèl lics, causats quasi sempre per l’ambició d’uns quants, i és la població civil qui rep totes les conseqüències.

Segons Llorenç Vidal, fundador del DENIP, aquesta celebració:

Alumnes de 1r i 2n d ‘ESO, i d’altres molt generosos, van portar pastissos fets a casa. A l’hora del pati ens vam concentrar tot l’alumnat del centre per fer un esmorzar solidari acompanyat de lectures d’alumnes i de música relacionada amb el tema de la Pau , i comptant amb el suport de l’ AMPA. L’esmorzar va ser molt participatiu i d’esplèndida presentació, resultant, per 2n any consecutiu un acte lluït. A més l’activitat implicava una aportació econòmica voluntària, que ens ha permès fer una senzilla col laboració a MANS UNIDES de 214 € pels nens i nenes d’arreu que no poden viure ni jugar en llibertat.

Teresa Olomí, Depart. de Psicopedagogia, USEE

EDUCACIÓ FÍSICA

i de es 2011 39

Activitats 2010-11

Esquí Escolar Els dies 26, 27 i 28 de gener l'IES Alcarràs realitzà una sortida a la natura. El lloc escollit era l'estació d'esquí de la Molina. Malgrat fer bastant fred vam poder gaudir de la pràctica de l'esquí, aprofitar al màxim els serveis que ens oferia l'estació i posar en pràctica tot el que els professors d'esquí ens ensenyaven. Tot va anar força bé, llevat de una desgraciada caiguda del Patri Castillo que li ocasionà la fractura de la tíbia. Li desitgem una recuperació ràpida i total.

Pla Català Esport a l’Escola Aquest any com a activitats continuades en horari extraescolar, es fa tennis (20 alumnes), handbol cadet masculí ( 16 alumnes), voleibol mixte ( 12 alumnes) , bàdminton ( 7 alumnes) , funky ( 8 alumnes) futbol sala infantil femení (10 alumnes) i bicicleta tot camí ( 12 alumnes). =0=0=0= Està previst participar en l’Olimpíada Escolar a Alcarràs. =0=0=0=

=0=0=0= També participarem en futbol 7 infantil i cadet en categoria femenina i masculina, i juvenil masculí , en el marc dels Jocs Escolars de Catalunya. =0=0=0= Trobada de secundària a Mollerussa, el dia 31 de març per alumnat de 2n d’ESO

Cursa solidària “Kilòmetres de solidaritat”.

S’havia de fer el 21 de desembre, però la pluja ens ho impedí. Es posposà fins al dia 5 d’abril . =0=0=0= Ignasi Guitart, Dept E. Física

=0=0=0=

Al col·laborador incondicional ELS TRUCS D’EN GERARD Recordes Gerard ?

A finals del curs passat alguns alumnes de 1r i 2n et vam proposar que ens fessis uns trucs de màgia, ja que durant el curs t’apropaves i ens feies uns tastets de la teva màgia acompanyada del teu saber fer amb bon humor, carinyo i simpatia...... i ens deixaves embadalits.

Així doncs al juny ens vas dedicar una festa màgica, ens vas mostrar una sèrie d’entreteniments amb objectes que sortien de la teva caixa màgica: cartes, llet, barrets, espasa, ulleres, foc, una taronja....

Al final ens vas explicar un secret dels teus trucs de màgia , ens vas fer jugar amb la nostra imaginació i ens vas tenir amb molta atenció i entusiasme fins al final.

Ens va agradar molt la teva actuació.

i de es 2011 40

EDUCACIÓ FÍSICA El punt de vista d’un professor

Tarda del dimarts, després d’una tarda enfeinada… a les 10 de la nit i sense sopar, em disposo a fer la motxilla per a l’excursió d’esquí amb l’institut. Aquest és el meu primer any, anem amb 78 alumnes, a passar tres dies d’esquí a la Molina.

Cap allà les 11 em disposo a passar a net el llistat de les habitacions dels alumnes. Tot va bé fins que a l’hora d’imprimir, missatge de la impressora: “capçal danyat o incompatible amb la impressora” Comença bé l’excursió: no puc imprimir la llista!! Pensava que això era l’excusa preferida dels alumnes a l’hora d’entregar els treballs però veig que també passa als profes.

El despertador sona a les 3.40 del matí. Tot endormiscat i xocant amb tots els mobles em disposo a fer els entrepans per al dia d’avui. Agafo les motxilles vigilant que no em deixi res i cap a les 4.30 em passen a buscar per anar a Alcarràs.

Arribem sobre les 5 a l’institut on els més matiners ja ens esperen. Al carrer fa un fred…… A les 5.30 aproximadament enfilem l’autobús, passem llista i cap a la Molina falta gent!!

Arribem a les pistes puntuals, després d’esmorzar a Organyà. Els responsables distribueixen el material per als alumnes. Els més petits tenen unes feinades ... “aquestes botes no volen entrar!!! “. A les 12 tots els i les alumnes puntuals comencen les classes d’esquí. El primer dia l’aprenentatge és molt gran i els alumnes estan contents.

De tornada a l’alberg anècdotes i històries són els temes de conversa. El temps ha acompanyat des del primer moment, un sol radiant ens ha il luminat durant tot el dia.

Arribem a l’alberg i després dels petits malentesos típics amb les habitacions, sopem sobre les 8 de la tarda. Per cert, un senyor sopar! Crec que ni l’Obèlix es podria acabar tot el menjar que ens han donat.!

Molts de nosaltres, després de sopar aprofitem per veure el Barça, que torna a golejar.

Finalment i sobre les 12.30 imposem el toc de queda, com sempre hi ha alumnes que s’hi resisteixen i s’empesquen les estratègies més inimaginables per burlar-lo. Tot i així no hi ha cap problema i tots i totes dormim sense cap problema.

Dijous. Esmorzem puntualment, o aquesta era la intenció.

Ens enfilem cap a la Molina després de deixar-nos alguna cosa i haver de baixar del bus per enèsima vegada. Avui el temps ja no ens acompanya i com si d’un mal presagi es tractés comença a nevar quan arribem. Ens posem les botes, i cap a esquiar! Fins que a mig matí un alumne es fa mal a les pistes i ens traslladem a la infermeria. Allí ens trobem que el Patri s’ha trencat la tíbia per tres llocs! Finalment un professor acompanya l’alumne cap a Lleida amb taxi el mateix dijous a la tarda.

A tots ens sap molt de greu, esperem que et recuperis aviat Patri!

26 De tornada al bus se’ns ocorre que podríem f e r uns jocs després de sopar amb tots els alumnes. Dit i fet! Alguns alumnes m’ajuden a preparar uns jocs en que esperem riure molt i molt. Així que després de sopar i micròfon en mà comença el xou!! Acudits, teatre, animals, princeses…. Un gran espectacle!

A l’acabar torna la creativitat dels alumnes per eludir el toc de queda; finalment la guàrdia al passadís acaba i tots i totes podem descansar.

Hora d’esmorzar i sembla que a molts no els ha sonat el despertador. En acabar, motxilles al coll i habitacions netes, corredisses, sacs de dormir que no volen ficarse a la funda, coses que no volen aparèixer, papers que no volen anar a la paperera… Finalment tornem a dirigir-nos cap a la Molina per última vegada.

Avui els alumnes ja estan més cansats.

Com sempre el ritual de posar-se les botes, esquís… Avui hi ha una mica de boira que dificulta els descensos però els nostres alumnes són valents i esquien fins a l’últim moment.

Tornem cap a casa i sembla que tots dormen, han estat tres dies intensos.

Els més petits han hagut d’espavilar-se solets, els més grans han estat responsables, hem aprés moltes coses, i ens ho hem passat molt i molt bé tots junts!!

Fortu Solé, Dept d’Educació Física

i de es 2011 41 Esquiada Tot va començar el dia 26 de gener. Ens vam aixecar a les 5 del matí i vam començar el camí cap a La Molina de 3 a 4 hores de camí.

Quan vam arribar directes a buscar els esquís i, quan tothom ja els tenia, van deixar-nos un temps lliure i després a treballar amb els monitors.

El primer dia tot molt bé i una bona esquiada.

Cap a les cinc van donar una hora més lliure i, després de deixar els esquis, vam pujar a l’autocar i cap a l’alberg. Allí es van repartir les claus de les habitacions menys els que no tenien grup, desgraciadament jo era un d’ ells, així és que els que vam quedar ens vam ajuntar tots i ens vam donar l’habitació 22, si no recordo malament. Vam agafar la llitera en que qual dormiríem i vam deixar les maletes. Després a esperar a l’hora de sopar i a les 8:30, si no m’equivoco, vam sortit de l’habitació i vam anar a fer cua per sopar. Sort que hi havia poca gent!

Allí vam agafar el menjar que més ens agradava, del que podíem elegir clar, i en acabar tots a l’habitació a jugar una mica mentre es feia l’hora de veure el Barça, que aquell dia justament jugava. Quan va acabar ja sí que tots ens vam anar a dormir i a esperar que l’endemà els professors ens despertessin...

Ja eren les 7 del matí. Ens aixequem, anem a esmorzar i a ficar-nos el mono d’esquí i a l’autocar. Sobre les 8 van repartir esquís i tot bé, de moment.

Va ser llavors, quan estava esquiant amb un amic, després que havíem baixat la pista moltes vegades amb normalitat , quan vaig dir:

EDUCACIÓ FÍSICA i el d’un alumne.

“Aquesta és l’última que baixem i anem amb el monitor”, i quan estàvem a mitja pista rellisco pel gel i... patacada i al terra!! .

El que menys esperava va passar: em doblego el peu i... ohhhhhh!, que no em puc aixecar!!!!.

Em feia molt mal i no em podia moure!! Estava molt preocupat pel que m’havia fet. Els meus amics van cridar al professor i un guarda de zona, em van venir a buscar en una moto de neu on vaig pujar com vaig poder i vam anar a l’ hospital de La Molina. Allí vaig entrar amb cadira de rodes perquè no podia caminar, em van fer radiografies i...el resultat va ser: TÍBIA TRENCADA PER TRES LLOCS!!

No m’ho podia acabar de creure, però sí, m’havia trencat la cama. Em van enguixar tot, des del peu fins dalt i vaig estar en una camilla fins que van trucar als pares, els van informar i van trucar un taxi perquè em portés a l‘hospital de Lleida acompanyat d’un professor.

Després de tres hores vam entrar ja amb els pares a l’hospital, amb cadira de rodes, em va atendre el metge, van fer-me noves radiografies, van treure el guix que portava i em van posar un altre millor. Finalment vaig sortir de l’hospital i vaig anar a casa amb les crosses.

No m’acaba de creure el que va passar però sí, us ho asseguro, va passar.

Patricio Castillo Hierro, 1r d’ESO

ESQUÍ A LA MOLINA

PASSATEMPS

i de es 2011 42

Incògnites matemàtiques

ACUDIT Un home compra una bossa de patates al bar i paga amb un bitllet de 500 €.

- Ho sento", li diu al cambrer. No tinc cap moneda de 1 €.

- No s’amoïni, respon. Aviat en tindrà 499.

BALANÇA Tenim 8 boles de mida semblant, però una d’elles pesa més que les altres. Tenim una balança de platets. Amb dues pesades intenta descobrir la bola que pesa més.

LES TRES EDATS A la classe de Matemàtiques un estudiant intenta saber certa informació sobre la seva professora.

Peter: Quants fills té vostè, Mrs Smith?

Mrs Smith: Tres.

Peter: Quants anys tenen?

Mrs Smith: Si multipliques les tres edats, obtindràs el número 72.

Peter: Aquesta dada no és suficient, Mrs Smith.

Mrs Smith: Si sumes les tres edats obtindràs el número del rètol d’aquesta classe.

Peter: Encara no en tinc prou per saber les tres edats, Mrs Smith Mrs Smith: La més petita es diu Amanda.

Peter: Gràcies. Ara ja sé quants anys tenen!

QUANTS ANYS TENEN?

X= -4 + 52 +1

gina 47 a la pà s n io c Solu

PASSATEMPS

i de es 2011 43

Sudoku i Laberint Orienta’t i ajuda al personatge a sortir del laberint.

Sabràs fer-ho?

Ah! I què me’n dius d’intentar fer un SUDOKU ??

Recordes com?

El SUDOKU és un trencaclosques que consisteix en omplir les cel les amb xifres de l’1 al 9 amb tres condicions: - No repetir cap xifra en les 9 cel les verticals.

- No repetir cap en les 9 horitzontals.

- No repetir cap número de l’1 al 9 en els requadres de 3x3 que tens en blanc i acolorits.

SORT!!!

Solucion

7

1

3 4

9

1

1

8

2

3

8 2

9

3

1

5 8

9

8

9

6

1

2

5

7

3 9

gina 47 s a la pà

1.- Què diries que és una llamborda?

A) Allò que es veu d’un sol cop d’ull.

B) Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres.

C) Lladruc amenaçador d’un gos.

2.- I llambrejar?

A) Emetre rajos de llum per reflexió.

B) El soroll que feia la Lambretta quan es posava en marxa.

C) Qui lo sa...

3. - Stromboli és...

A) Un grup musical de Constantí B) El nom de la pizzeria de la cantonada C) Una illa situada en el mar Tirrè 4.– Si et parlen de Malpensa...

A) És el que fan els profes quan remeno l’estoig en un examen o sota la taula.

B) Estic a l’aeroport de Milà.

C) És que una persona no s’ha entès amb el seu interlocutor.

Per als més savis !!

5.– Per cert, amb què relacionaries Lambretta?

A) Amb una maqueta de l’Alhambra de Granada.

B) Un electrodomèstic per a netejar i planxar amb vapor. c) Tipus de motocicleta 6. - Enguany s’han produït moviments de protesta en diversos països àrabs. Amb quin país relaciones Muḥammad Ḥusnī Sayyid Mubārak A) Egipte B) Tunísia C) Líbia 7.– Marca l’expressió correcta A) Hem d’incloure les dades de les urbanitzacions dels afores en la gràfica actualitzada.

B) Hem d’incloure les dades de les urbanitzacions de les afores en la gràfica actualitzada.

C) Tenim que incloure les dades de les urbanitzacions dels afores en la gràfica actualitzada.

8. - Pedra de Tartera és una novel la de: A) Jaume Cabré B) Maria Barbal C) Jesús Moncada

i de es 2011 44

PASSATEMPS Jocs lingüístics

Un cop hagis solucionat aquests mots encreuats, trobaràs dotze paraules en què l’ortografia de B i V en català és diferent de la del castellà.

En aquesta sopa de lletres hi ha paraules antònimes de cada una de les dòcil:……………………………. següents: dòcil,divertit,disminuir, resistit, deixar, despert i prim. Ets capaç de trobar-ne tres?.Les pots trobar escrites en qualsevol direcció. …………………………………………

Classifica-les en quatre llistes, una per a cada grup d’antònims divertit:……………………….

………………………………………… disminuir:……………………… ………………………………………… resistir:………………………… ………………………………………… deixar:…………………………. ………………………………………… despert:………………………. ………………………………………… prim:……………………………. …………………………………………

i de es 2011 45 Most students have done English since the first year of Primary school, but they really learn about this language in Secondary school.

In fact, for learning, we need reading.

For this reason, this year many students have discovered the world of books.

Parents and teachers told us to read more in Spanish and Catalan because we make a lot of mistakes and we can learn some

TO FINISH IN ENGLISH!!

Enjoy reading new things. Now, imagine, we are reading in English…

There is a lot of vocabulary we don’t know and we have to look it up in the dictionary or some typical English expressions that we didn’t learn in lessons.

If you read, you can stop the time, learn more, explore the world, dream, imagine, grow and the most important, have a good time!

Elisabeth Solé 2nd ESO

TO FINISH IN ENGLISH !!

Reading means learning Some people say that reading means learning. Is this true?

Some scientists say that reading helps you learn more about what you are reading and at the same time it helps you learn vocabulary and grammar of the language you are reading this book in.

We, the students of second grade of “ESO”, can check if this rumour is true. In this term, we all read some books that our teacher taught us and, I can swear you, they all were incredible! We all enjoyed every single story of every single book and we could learn vocabulary, grammar and a lot of things!

In my opinion, I wish we can repeat this whole thing the next term and all the next grades.

I really recommend reading, it helps you so much and it’s really fun!.

Andrea Bosch, 2nd ESO

i de es 2011 46

DARRERA HORA...

Tot just acabats d’arribar de Brussel·les

Les 4 de la matinada Dins un taxi, nosaltres, la Ramona i el Baldiri ens dirigíem cap a Barcelona-El Prat. Carregats d'il lusió; les ganes eren moltes, les paraules, poques. Us assegurem que en aquesta hora l'ésser humà té minvada la seva capacitat de parlar. Vàrem intentar dormir, tots una mica, però poc a poc, entre paraula i paraula, la conversa es va animar, i ja érem a Barcelona. Esperant l'avió, varèm anar a fer el cafè. Aquest fet ja va provocar la total explosió de paraules. Havíem despertat.

Un cop a Bèlgica, vam estar dinant amb els dos coordinadors principals, l'Arlette i el Jan. La situació era bonica. Sis persones de tres nacionalitats diferents, a Bèlgica, dinant en un restaurant italià.

Al capvespre, van començar a arribar els estudiants dels altres països, els components del projecte Comènius: Escòcia, Grècia, Portugal, Polònia, Bèlgica i Catalunya. Poc a poc, ens vam agafar confiança, a l'hora de conèixer, de parlar, de riure. És una experiència gratificant veure com persones de 6 nacionalitats diferents, amb 6 llengües diferents enceten tantes converses ajudant-se de l'anglès, de la comunicació no verbal i de les ganes de ferho. Va ser aquest fet, el dia a dia, el que més ens va enriquir, per sobre dels debats o del programa establert. Referent als debats, vam estar comentant els diferents graus de salut. Quin era l'esport principal, quantes vegades a la setmana es feia esport a cada país, hàbits alimentaris hi havia a cada lloc, entre d'altres. Aprofitant aquest punt us recomanem a tots seguir forts amb l'esport, i menjant saludable, bastant-vos en la dieta mediterrània. Aquesta dieta és un model a seguir a tota Europa! No sabeu com vàrem trobar a faltar l'oli, o la tomata, o l'hora de l'esmorzar. Depèn de vosaltres estar com nosaltres, que som forts com un roure! No, ara, deixant estar la broma, el camí de la vida saludable és el més bonic que podreu trobar. És hora de situar-nos al mapa. Estem ben entrats en el text i encara no ho hem fet. Estàvem a Charleroi, a tocar de Brussel les. De Charleroi, és destacable que va veure néixer un gran autor com és Hergé, pare de còmics com el marsupilami, o Lucky Luke. Brussel les, és capital, és ciutat gran. Vam visitar el Manneken pis, o el museu de la xocolata entre d'altres. No podíem passar per Brussel les sense degustar l'excel lent xocolata que hi ha!

Estàvem a la vigília de la nostra estada, i vàrem gaudir d'un dels moments més entranyables, quan alumnes i professors vam fer una barbacoa. Acompanyats per la música d'un cantautor que tocava versions conegudes com Losing My Religion de REM. Vam gaudir d'una magnifica vetllada que es va acabar amb un afectuós comiat. L'endemà, carregats de grans records i quantitats immenses de xocolata, tornàvem a casa. Àxel Curcó, Meritxell Escolà, Joel Monné i Genís Sisó (1r. Batxillerat)

i de es 2011 47

I COM SEMPRE...

Sant Jordi, la princesa i … un drac

de “Marraco”? a, esfeskera rep el nom eu en ac dr e explica la llegend s qu u en ns go Sabíe se , e a i el drac qu t Jordi, la princes Aquí tenim San habitants. uspirr--se els seus cr de t lla perquè an aç en esporuguir la cana d’ t reïa la població am ga rre ca en monstre p en arraco ha estat el eat per primer co A Lleida, Lo M en el 1907 fou cr an qu , at ss pa des del segle fessin bondat ja cartró.

LES CL AUS

Per als savis de debò

1. B 2. A 3. C 4. B

5. C 6. A 7. A 8. B

Solucionari als passatemps BALANÇA  Primer agafem 6 boles i les repartim en els platets de la balança, tres a un costat i tres a l’altre.  Si pesen igual, la més gran està entre les altres dues i amb una altra pesada en tenim prou.  Si pesen diferent, agafem dues boles del grup més pesat i les posem a la balança. Si pesen diferent, la més pesada és la que ha quedat fora.

LES TRES EDATS: Hay 12 conjuntos de tres números cuyos productos son 72: [1, 1, 72], [1, 2, 36], [ 1, 3, 24], [1, 4, 18], [1, 6, 12], [1, 8, 9], [2, 2, 18], [2, 3, 12], [2, 4, 9], [2, 6, 6], [3, 3, 8] y [3, 4, 6].

Pero, ¿qué ocurre con el número de la clase? ¿Cómo le ayuda a Sally la respuesta de Mrs Smith?

Suponemos que Sally conoce ese número. Todas las ternas de números suman cantidades diferentes EXCEPTO [2,6,6] y [3,3,8], que suman ambas 14.

Por tanto, el número de la clase debe ser 14, ya que en otro caso la información que le dio la profesora hubiese sido suficiente para averiguar las tres edades.

En consecuencia, la terna correcta tiene que ser una de esas dos.

Finalmente, puesto que Amanda es la más pequeña, ella no puede ser una de los gemelos, y la terna correcta es [2, 6, 6].

Por tanto, ya sabemos que Mrs Smith tiene una hija de 2 años que se llama Amanda y dos gemelos que tienen 6 años.

Un nou curs i nous agra誰ments a tots els que feu possible IdeES Gemma & Encarna