EL NAIXEMENT DEL PENSAMENT MODERN
LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN
Retorn de l’interés per la filosofia clàssica Escepticisme Antropocentrisme i Humanisme La Nova Ciència i la reflexió sobre el mètode
1. EL RETORN DELS CLÀSSICS Intensa lectura de tots els corrents del pensament antic
RENAIXEMENT
INTERÉS OPOSAT A LA LECTURA TEOLÒGICA DE L’EDAT MITJANA
ESCOLÀSTICA
EN EL RENAIXEMENT ES BUSCA EL SABER DE LA TRADICIÓ CLÀSSICA PER ELL MATEIX, NO COM A MITJÀ PER JUSTIFICAR LES VERITATS DE LA FE
LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN PLATONISME •Oblidat durant l’Edat Mitjana •Lectura, traducció i comentari de l’obra platònica: Acadèmia de Florència (Marsilio Ficino i Pico della Mirandola) •Mecenatge dels Medici ARISTOTELISME Estudiat a les universitats de Pàdua i Bolònia Pietro Pomponazzi. Defensa la mortalitat de l’ànima i s’acull a la teoria de la doble veritat
2. L’ESCEPTICISME MODERN En la modernitat torna a agafar força l’escepticisme hel·lenístic de Pirró d’Elis SUPOSA PRENDRE CONCIÈNCIA DE LA FAL·LIBILITAT I RELATIVISME DELS JUDICIS HUMANS
RAONS •Els sentits no són fiables. Els sentits són font d’error i proporcionen un coneixement subjectiu • Els raonaments no són totalment demostratius • A tota afirmació es pot oposar un contraargument
NO HI HA VERITATS ABSOLUTES
• No és possible trobar el consens entre els homes degut a la gran varietat d’opinions i de costums
L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA DOGMATISME
ESCEPTICISME Actitud consistent en
Es manifestava en… LA DISPUTA ENTRE LES RELIGIONS CRISTIANES PER MONOPOLITZAR LA VERITAT
CRITICAR
L’ETNOCENTRISME
Idea de superioritat de la cultura europea
Descobriment d’un Nou món, físic I humà
L’ARGUMENT D’AUTORITAT (INFAL·LIBILITAT DE LA BÍBLIA O EL PAPA
L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA Superació del conflicte entre la Raó i la Fe
RAÓ ≠ FE; FILOSOFIA, CIÈNCIA ≠ RELIGIÓ Guillem d’Occam (1280-1349) Empirista i nominalista Les idees no existeixen ni en la ment de Déu, ni en les coses. Només existeixen en la ment humana. Les idees són noms que es refereixen a semblances
Erasmo de Rotterdam
Michel de Montaigne
Subratlla els límits de la raó humana
Defensor del relativisme cultural enfront de l’etnocentrisme
LOS REPRESENTANTES DEL ESCEPTICISMO
3. ANTROPOCENTRISME I HUMANISME ANTROPOCENTRISME Exaltació de la persona humana i la seva dignitat Confiança en les capacitats de l’ésser humà i en la possibilitat de desenvolupar-les totes (Da Vinci) Individualisme: valoració de l’experiència, opinions, sentiments personals Optimisme
TEOCENTRISME Degradació de la persona humana en comparació amb Déu La persona humana resultat de la lliure voluntat de Déu Pesimisme, mil·lenarisme
4. LA CIÈNCIA MODERNA
La Revolució Científica suposa l’abandonament progressiu de la concepció física i cosmològica dominant des de l’Antiguitat fins al segle XVI.
LA IMAGO MUNDI ARISTOTÈLICOPTOLEMAICA La cosmovisió aristotèlica revisada per Ptolomeu en el s. II es va convertir durant l’Edat Mitjana en un obstacle per al desenvolupament de la ciència Criticar-la era una heretgia
Tema
3
Aristóteles
Imagen 7
HISTORIA DE LA FILOSOFÍA - 2º BACHILLERATO
LA COSMOLOGÍA ARISTOTÉLICA
LA COSMOLOGÍA ARISTOTÉLICA Básicamente finalística
nada es casual, sino causal
Todo está en movimiento
tipos de causas
necesidad de un primer motor inmóvil
material formal eficiente final
Afirmaciones Geocentrismo
la Tierra es el centro del Universo
Esfericidad del Universo
Es finito y en él no existe el vacío
Mundo supralunar Heterogeneidad del Universo Mundo sublunar
perfecto compuesto de éter los astros son esferas perfectas compuesto por
Existe una causa extrínseca e inmaterial del movimiento
con movimiento circular y constante
tierra agua aire fuego Dios
corruptibles tienden a su lugar natural
LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA Interpretació matemàtica de les observacions. Recuperació de les idees de pitagòrics i platònics. •
Desenvolupament de nous mitjans d’observació. Aportacions de noves dades
•
Valoració positiva de la tècnica
•
Reflexió sobre el mètode científic
LA REVOLUCIÓ ASTRONÒMICA
L’HELIOCENTRISME DE COPÈRNIC LES LLEIS DEL MOVIMENT DE KEPLER
L’HELIOCENTRISME Copèrnic va substituir la Terra pel Sol com a centre de l’univers, perquè això simplificava el model ptolemàic.
1473-1543
Les òrbites són esfèriques Els moviments dels astres són circulars La Terra té un moviment natural
L’heliocentrisme va mantenir moltes idees del model ptolemàic
LES LLEIS DE KEPLER
APORTACIONS: -Perfeccionament del sistema heliocèntric copernicà -Ensorrament del sistema ptolemàic: els moviments són el·líptics i no uniformes.
GALILEU: L’ASTRONOMIA
Els descobriments realitzats amb aquest telescopi van destruir els mites aristotèlics dels dos móns o de la centralitat de la Terra e l’univers
OBSERVACIONS DE GALILEU
Eppur si muove
Galileu i l’església
Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església. L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil. Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments. Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. Galileu finalment es va retractar. Arrest domiciliari. El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó.
Isaac Newton (1642-1723) "Si he vist més [que altres], és estant dret a les espatlles de Gegants."
Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Consolidació de la nova imatge del món: Gravitació universal; Càlcul infinitesimal; Espai i Temps absoluts.
Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica. Regles a seguir: simplicitat, uniformitat, experimentació no fingir hipòtesis (Hipotesis non fingo).
CONSEQUÈNCIES FILOSÒFIQUES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA 1. El reduccionisme = matematizació de la realitat - La realitat es redueix a les seves propietats mesurables o primàries (figura, massa, moviment…) - La realitat no és tal i com se’ns mostra a l’observació directa 2. El mecanicisme: L’univers és una màquina en moviment explicable segons les lleis de la mecànica. Només l’ànima s’escapa a les explicacions físiques (Descartes) 3. La defensa de l’autonomia de la raó contra el principi d’autoritat medieval. Cientifisme.
EL CIENTIFICISME La nova ideologia moderna que perdura fins a l’actualitat
• La ciència és la nova i exclussiva font del saber, en substitució de la religió i la filosofia. • Es confia en què la ciència és el mitjà que comportarà la millora de la vida humana sense límit I per tant la felicitat. • El métode de la ciència (las matemáticas i la física) serè el model a seguir per la resta de sabers.
EL MÉTODE El desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el métode adequat per a l’obtenció del coneixement vertader
Aristòtil
EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT L’experiència
Plató
La raó
En la Modernitat
EMPIRISME ANGLÉS
RACIONALISME CONTINENTAL
Locke
Hume
Descartes
IDEALISME TRASCENDENTAL Kant
LA DISCUSIÓ SOBRE EL MÉTODE: EMPIRISME VERSUS RACIONALISME BACON
1.
Defensor de la inducció: generalització a partir e l’experiència concreta
2.
Va establir un protocol sofistica per a obtenir bones induccions
Empirista Es el pare del CIENTIFISME. Només es pot dominar la natura i posar-la al servei del progrés humà, si se la coneix
Defensor del métode de resolució-composició
GALILEU
•
Resolució o anàlisi: reducció del problema a elements mesurables
•
Composició o síntesi: Construcción d’hipòtesis explicatives de caràcter matemàtic
•
Verificació: Comprovació de les conseqüències a través de l’observació, o per mitjà d’experiments (ideals)
Es l’antecedent del METODE EXPERIMENTAL DE I. NEWTON
DESCARTES Racionalista
Es partidari de l’aplicació del METODE MATEMÁTIC a totes les ciències