La Marina - Edició novembre 2017 by La Marina

23 anys de compromís amb el barri ENTREVISTA

Agustín Forteza, fotògraf del barri Creador de l'exposició fotogràfica "25 anys dels Jocs Olímpics" a la Biblioteca Francesc Candel

Pàg. 28

PERIÒDIC GRATUÏT

Pàgs. 14-15

Novembre 2017 / Núm. 265 Associació de Mitjans de Comunicació Local

DONA

La història de quatre dones que han patit violència masclista Pàg. 3

EDUCACIÓ

Adoctrinament a les escoles: MITE O VERITAT? OCI

El nou Esplai TR3SMON inicia la seva activitat Pàg. 7

Pàg. 4

El V5 i més millores a la xarxa de bus

MIRADES

Novembre 2017 // www.lamarina.cat



mirada positiva

L'alumne Luis Conde Blázquez rep el premi a millor rendiment acadèmic Fundador: Juan Antonio Reyes

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President AMCL Joan Barutel Consell d'operativa i continguts Eva Albiol, Aran Comín, Man Hoh Tang Edició i maquetació Aran Comín Redacció Eva Albiol, Alba Calpe, Anna Casas, Aran Comín, Lorena Hens, Sergi Segura, Man Hoh Tang, Montse Valls Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza Col·laboradors Mariluz Bailón CAP La Marina, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Soraya Diebra, Elena Garcia, Daniel Navarro, Esther Pardo, Marc Guallar, Antonio Rubio, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). Publicitat comercial@lamarina.cat AMCL (93 296 50 07) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

L'exalumne de l'INS Lluís Domènech i Montaner Luis Conde va rebre un reconeixement a la darrera edició dels Premios Nacionales de Educación per als estudis no universitaris fets públics el passat 8 de maig. La seva brillant carrera en els estudis post obligatoris i a les PAU han fet que Conde s'alcés també amb els reconeixements de la Conselleria d'Educació als Premis Extraordinaris de Batxillerat. Sobre el seu pas al batxillerat ha afirmat que "La valoració és positiva i demostra que empenyent l'arada i sense desistir podem aconseguir llaurar el terrer, com Hesíode ens exhortaria. I els dos guardons (tres si incloem la distinció a les PAU) en són testimoni". Aquest curs es troba cursant segon curs de la carrera d'Història a la Universitat de Barcelona i declara que malgrat "no tenir futur com a carrera" cal veure el passat per evitar cometre els mateixos errors que la societat ha repetit al llarg dels segles. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

EDITORIAL Tornar al debat amb serenor Els nostres barris continuen patint les conseqüències del xoc de legitimitats que ha traslladat als carrers la necessària iniciativa política que ha d’estar assentada en el diàleg i la concessió mútua. Cada vegada hi ha més estelades penjant dels balcons de La Marina i en les darreres setmanes s’ha multiplicat el número de banderes espanyoles fent visible una polarització que contamina els ambients de treball, la convivència entre veïns i les relacions personals i familiars. L’aposta decidida pel diàleg que fèiem en el darrer editorial es manté i es fa encara més necessària que mai. En aquestes quatre setmanes d’infart, la tensió ha crescut, s’han judicialitzat encara més les causes polítiques, s’ha especulat en excés amb la convocatòria electoral i s’ha desbordat l’ordre constitucional. Aquests dies històrics han servit per proclamar una república que no ha tingut cap trasllat a les condicions de vida dels ciutadans ni cap reconeixement internacional, s’ha produït una intervenció directa de les potestats de la Generalitat, s’ha dissolt el Parlament triat en unes eleccions democràtiques i s’ha destituït el Govern que n’emana. En l’àmbit judicial, s’ha privat de llibertat als líders de dos entitats cíviques amb gran suport social i també bona part dels membres del Govern de Carles Puigdemont, qui ha fugit per sorpresa a Brussel·les fent servir una legítima estratègia de defensa i aprofitant l’avinentesa per internacionalitzar un conflicte polític que s’hauria d’haver encarrilat a través de les nostres pròpies institucions democràtiques. Arribats a aquest punt, i quan les posicions semblen encara més irreconciliables que mai, nosaltres ens mantenim en la ferma petició de diàleg i de distensió, per difícils que siguin les circumstàncies i per autònoma que sigui aquesta dinamo política en la que per molt que es deixi de pedalar –que encara no s’ha fet– la inèrcia ens continua portant cap a l’abisme. La campanya electoral que començarà al desembre hauria de reservar un espai important al debat sobre les problemàtiques que tenen els nostres barris més enllà de l’encaix institucional. Cal que la comtessa electoral sigui de nou un intercanvi de punts de vista sobre el nostre model de societat on l’eix esquerra-dreta torni a tenir importància i on els lideratges sigui valents no només en el desafiament de legitimitats sinó també acceptant i assumint que no ens en sortirem si no cedim tots plegats pel bé del conjunt de la ciutadania. No es tracta de dibuixar una foto final de vencedors i vençuts, es tracta de trobar la manera de resoldre les diferències polítiques sense l’arbitratge de ningú que no sigui el Parlament que surti de la convocatòria electoral del 21 de desembre.

ACTUALITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

“Hem de sol·licitar ajuda, soles no podem afrontar-ho amb dignitat”: la història de 4 dones que han patit violència masclista Testimonis de víctimes del maltractament de gènere que van sortir d’un malson amb ajuda psicològica Aquests van ser els desencadenants que van impulsar a la Laura, a la Marta i a la Sílvia a denunciar aquests actes violents. En el cas de la Lídia l’atenuant per decidir-se a denunciar va ser quan va haver d’ingressar hospitalitzada a causa d'una agressió física.

“La cara de por dels meus fills i l’assessorament del personal sanitari em van ajudar a denunciar les agressions”

Rafel Vidal

|| Lorena Hens || Redacció Des de l’anonimat i amb l’objectiu de fer visibles quatre històries de quatre dones que han patit la violència en pròpies carns, la Laura, la Marta, la Lídia i la Sílvia sota noms ficticis expliquen com han viscut aquest maltractament, l’ajuda que han rebut i com se n’han sortit d’aquesta experiència. Totes elles coincideixen en què han patit maltractament físic i psicològic. “Valorat en el temps, la violència psicològica va començar des del principi de la relació i la física va aparèixer quan el vaig intentar deixar” ens explica la Laura. En el cas de la Marta i la Lídia, les actituds violentes van començar després del naixement dels seus fills. El testimoni de la Sílvia ens comenta que el maltractament també va ser econòmic, a més de rebre insults i menyspreus constants en la intimitat i davant dels seus fills, familiars i amics, l’agressor li controlava diàriament la gestió econòmica i li assignava una quantitat diària per a les compres: “rere una de les múltiples discussions pel control econòmic de la despesa de la compra diària, em va colpejar fins que em va deixar inconscient”. Un dels incidents més greus que comparteixen dues de les víctimes va ser quan la violència es va estendre cap als seus fills.

Dos dels testimonis, la Laura i la Marta mai ho han explicat a les seves famílies. La Lídia s’ho va acabar explicant a la seva mare, que va reaccionar amb estupor. “Vaig trigar anys a explicar-ho a la família. Primer van ser comprensius, però no em van ajudar a resoldre la situació. Em deien que havia d’aguantar pels meus fills”, ens explica la Sílvia. La reacció de les institucions, en el cas de la Marta i la Sílvia, va ser distant i freda. Segons comenta la Lídia, les institucions van intentar dissuadir la situació: “em volien convèncer que no posés la denúncia dient-me que seria pitjor en el moment que ell tornés a casa”. L’experiència de la Laura va ser diferent, en el seu cas els mossos van acudir immediatament al seu domicili. Totes elles van rebre suport legal o social, exceptuant la Marta, que no va obtenir ajuda de cap tipus. Sense l’ajuda psicològica cap de les víctimes hagués pogut gestionar la situació. A més a més, la Lídia i la Sílvia van haver de medicar-se per poder suportar el maltractament. La Laura, la Lídia i la Sílvia no van considerar que l’alcohol o les drogues fossin la causa de la violència, a diferència de la Marta que va relacionar l’agressió amb “una addicció a l'alcohol que a dia d’avui no reconeix”. Al 2009 es va aprovar al Congrés dels Diputats la consideració de l’alcohol i les drogues com agreujants específics i no una circumstància atenuant o eximent dels delictes relacionats amb la violència de gènere. Les supervivents comparteixen que el maltractament anul·la a la persona i que

destrossa la vida de les víctimes i dels fills, que també pateixen aquestes actuacions. La Laura aconsella que “davant la primera senyal d’avís de qualsevol tipus de maltractament, quan encara es conserva la integritat de raciocini, s’ha d’intentar contactar amb metges, serveis socials o amb serveis d’atenció a la dona”, a més a més, comenta que davant senyals de violència, s’ha d’avisar immediatament al 112. La Marta explica que s’ha de reconèixer que hi ha un problema: “no hem d’adaptar-nos a la situació de maltractament, hem de sol·licitar ajuda professional”. En la mateixa línia, la Sílvia afegeix “soles no podem afrontar-ho amb dignitat”. En l’actualitat, aquestes dones desenvolupen una vida laboral, familiar i social amb normalitat. Totes coincideixen en què ha quedat enrere aquest malson i estan satisfetes pel gir que ha donat la seva vida i la dels seus fills. Tot i això, afirmen que a pesar de les ajudes i el temps transcorregut, la violència masclista és una cosa que les acompanyarà per sempre.

El 25 de novembre és el dia per recordar a la societat la gravetat de la violència de gènere El Dia Internacional contra la Violència vers les dones El dia 25 de novembre és el dia escollit per associacions activistes de dones, governs i organismes internacionals per alçar la veu i recordar a la societat la gravetat del problema de la violència de gènere. Aquesta data té com a objectiu fer reflexionar al món sencer sobre les diferents formes en què es pot manifestar qualsevol tipus de violència

contra les dones, en els sistemes d’actuació i prevenció així com el tracte que reben les víctimes per part de les institucions. Una de les entitats que vetlla contra el maltractament de gènere al barri de la Marina és la Taula de Dones de la Marina, la qual va néixer l’any 2015 amb la voluntat de coordinar tot un seguit d’organitzacions des d’una perspectiva de gènere. La Marina en contra de la violència masclista En motiu de l’eliminació de la violència contra la dona que es celebra el 25 de novembre, la Taula de Dones de la Marina ha organitzat un conjunt d’activitats relacionades. La programació començarà el dissabte 18 de novembre amb l’anàlisi d’un seguit de cançons amb contingut sexista al Centre Cívic la Casa del Rellotge. L’activitat comptarà amb tres sessions d’una hora cadascuna, la qual començarà a les 10h i acabarà a les 13h. Del 23 de novembre a l’1 de desembre tindrà lloc l’exposició fotogràfica “No somos muñecas, no somos basura” a càrrec de la Marga Piñol Buika, que s’inaugurarà el dijous 23 a les 18h al Centre Cívic la Casa del Rellotge. El dia 25 a les 11h es celebrarà a la plaça de La Marina l’acte central liderat per la Taula de Dones de La Marina on presentaran el projecte comunitari “Espais liles” i el Facebook oficial. A més, tindrà lloc la lectura del Manifest del 25 de novembre i un acte simbòlic de denúncia de la violència de gènere. El mateix dia a les 12h hi haurà una obra de teatre per entendre els conflictes actuals amb l’actriu Fina Rius i un debat al voltant de la violència a la sala Pepita Casanellas. L’última activitat es celebrarà el dijous 30 de novembre a les 18h al centre cívic La Cadena i serà una xerrada sobre els aspectes que defineixen la violència masclista. ■

RECOLZA LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

LA TABERNA DEL CONDE c/Foneria 46 Barcelona 08038

SURTIDO DE TAPAS EMBUTIDOS IBÉRICOS QUESOS OVEJA – CABRA PESCADITO FRITO MARISCADA

MENÚ DIARIO 9,90€ MENÚ FIN DE SEMANA 15€ VEN A DEGUSTAR NUESTRA MAGNIFICA BARBACOA DE CARBÓN POLLO – CONEJO – PINCHITOS – ENTRECOT – CHULETÓN – BUTIFARRA – CHORIZO GALLEGO – MORCILLA DE CEBOLLA – PANCETA – CORDERO

RESERVAS 935.270.842 633.840.691

ACTUALITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Adoctrinament a les escoles: MITE O VERITAT? || Alba Calpe || Redacció En els darrers dies, les escoles catalanes s’han tornat l’objectiu de totes les acusacions per part del govern espanyol. Segons aquestes acusacions, els professors catalans adoctrinen els alumnes i als centres no es pot parlar en castellà, perquè si algú ho fa, està mal vist. El ministre d’educació, Méndez de Vigo, va assegurar que portaria aquest tema als tribunals a petició de Ciutadans –el diputat Toni Cantó va demanar explicacions al Congrés per “l’adoctrinament ideològic” en els nostres centre-. Per això, el ministre va enviar una carta a la Conselleria d’Ensenyament per una sèrie de denúncies rebudes en aquest sentit. El conjunt de professors, pares i estudiants van respondre immediatament a aquestes ofenses. De fet, a la plataforma de Change.org aproximadament 260 mil persones van signar una petició per demanar al Departament d’Ensenyament que denunciés el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, per sentenciar que “a la majoria d’escoles públiques de

Catalunya s’educa per odiar Espanya”. Actualment, les sensacions han canviat i el ministre Méndez de Vigo ja no diu que hi hagi adoctrinament, sinó que es tracta només de l’existència d’uns casos concrets, i ara ja “no hi ha cap controvèrsia ni conflicte de cap tipus amb l’educació a Catalunya”. Aquest tema ha sobresaltat la ciutadania i, per això, hem volgut preguntar a les escoles del barri què en pensen sobre aquestes acusacions. Malgrat que totes han mostrat el seu desacord amb les declaracions sosteses els últims dies, alguns centres no han volgut participar en aquest escrit. ■

Escola SEAT - Marta Pascual Gausachs, directora És una gran mentida que a les escoles de Catalunya s'adoctrinin als infants. La finalitat de la nostra escola, al igual que la de totes les altres, és formar als nostres alumnes perquè siguin persones lliures, responsables, que tinguin un pensament crític, capaces de resoldre els problemes que se'ls hi plantegin al llarg de la seva vida i tolerants amb la diversitat. Volem aconseguir que el nostre alumnat estigui preparat per a un futur desconegut i canviant constantment. Per tant, han de ser competents, oberts i capaços d’adaptar-se a les noves situacions. Tampoc és cert que no ensenyem castellà. L'escola garanteix que els nostres alumnes al sortir, siguin igual de competents en català com en castellà.

Escola Enric Granados Ana Pous, directora L'escola pública educa en la pluralitat i en la diversitat. L'escola no adoctrina, educa per crear ciutadans amb criteri i responsabilitat social. En definitiva, la tasca de l'escola és donar suport en l'educació dels nostres ciutadans com a valor afegit i realitzant la tasca encomanada per l'administració pública, de la qual en formem part.

Col·legi ALFAGEME - Isabel M. Orga, directora A la nostra escola s’està adoctrinant a l’alumnat per a que es decanti en un posicionament polític concret? NO. Per què no? La paraula clau és "adoctrinar". Segons la Real Academia de la llengua Espanyola: "Inculcar a alguien determinadas ideas o creencias". Inculcar es refereix només a UNA idea i DETERMINADES, només a una part d’un tot. A l’Alfageme el nostre projecte educatiu (penjat a la web) diu: "Educació en la igualtat, la coeducació i la inclusió, com a eina pel RESPECTE DELS DRETS DE TOTS." Per a nosaltres el respecte és la consideració de TOTS, no només d’una part com es feia en la dictadura.

Catalunya es prepara per a unes eleccions forçades el proper 21 de desembre || Man Hoh Tang || Redacció El passat 27 d’octubre el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont donava per activats els efectes legals de la declaració d’independència del passat 10 d’octubre pronunicada ambiguament després dels resultats de la convocatòria de referèndum de l’1 d’octubre. Disset dies més tard, i amb l’empresonament dels presidents de les dues organitzacions a favor de la independència, eren cridats per la jutge Carmen Lamela que va decretar presó per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per promoure el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre i invocant un presumpte delicte de sedició ambdós acusats. El passat dijous 2 de novembre la mateixa magistrada va decretar presó per al vicepresident català Oriol Junqueras i a set consellers més. Es proclamava la república catalana i, alhora, la Cambra Alta del Senat donava llum

verda al govern de Rajoy per a aplicar el temut article 155. Aquella matinada, tres BOE digitals recollien la decisió cohesionada dels partits nacionals (PP, PSOE i C’s) i del govern central (President i ministres): Puigdemont i els alts càrrecs del seu govern els eren extretes les seves facultats i càrrecs; els mitjans de comunicació públics de Catalunya no anaven a ser intervinguts finalment; entre altres afers que responen a la durabilitat de l’aplicació d’aquell BOE, els canvis departamentals, o assignaven a la Vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría les facultats de President de la Generalitat en funcions mentre no arribem a la convocatòria forçada d’unes eleccions autonòmiques convocades pel govern espanyol per al 21 de desembre d’aquest any, entre altres afers tècnics. De moment, encara es qüestiona si aquestes eleccions permetran concórrer a totes les forces polítiques amb les mateixes condicions. ■

INS Domènech i Muntaner Amparo Brull, directora No hi ha adoctrinament a la nostra escola. No tinc constància que es produeixi. Les classes es fan en català, però responc castellà si em pregunten en castellà. Evidentment hi ha desdoblament d’assignatures en castellà descrites així per normativa. Nosaltres no hem d´adoctrinar, la nostra feina és educar en tot el sentit ampli de la paraula EDUCACIÓ.

Escola Bàrkeno - Isabel Castelló, directora Estic molt d’acord amb la línia dels meus companys i les declaracions que hem anat fent, és inadmissible que a dia d’avui és qüestioni la nostra tasca. Son declaracions fortes i incorrectes i tenim ja molta feina amb l’ensenyança dia a dia dels nostres alumnes, que assegurem que la desenvolupem de forma ètica, democràtica i rigorosa.

El comitè d’empresa de Seat denuncia pressions “polítiques i monàrquiques” per marxar de Catalunya

Aran Comín

|| Redacció Matías Carnero, president del comitè d’empresa de Seat Martorell, va declarar en una entrevista a EITB, que l’empresa havia rebut pressions “polítiques i monàrquiques” perquè traslladi la seva seu oficial fora de Catalunya. Ha afegit que l’actual situació política a Catalunya no està afectant a la producció i la venta. A més, ha explicat que a la trobada a la Zarzuela després de la desfilada militar del 12-O es va parlar molt de la Seat i el seu futur. Per poder entendre el perquè d’aquestes pressions,

Carnero recorda que “el Rei i Mariano Rajoy coneixen els directius i els consells de Seat”, i que un dels consellers del consell administratiu és Josep Piqué, expresident del Partit Popular a Catalunya. Tot i així, Carnero ha assegurat que “no volen entrar en guerres polítiques” i que “la Seat seguirà fabricant i venent el màxim possible”. Seat és una empresa automobilística fundada per l’Institut Nacional de la Industria, l’any 1950. Des dels seus inicis, la fàbrica va estar ubicada a la Zona Franca de Barcelona. L’any 1993 es va decidir traslladar-la a Martorell. ■

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

PUBLICITAT

00000 5€

SÈRIE 000

ACTUALITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

La Unió d’Entitats demana que la gent participi a les entitats o que les creïn en el seu 30è aniversari || Redacció El passat dissabte set d’octubre, els membres de la Unió d’Entitats de la Marina van desplegar una festa al cor del barri. La plaça de la Marina va acollir una petita mostra de les activitats que les entitats desenvolupen al llarg de l’any. Veïns i curiosos, es van aplegar al moment més culminant de la jornada amb el dinar. Dues paelles, una de muntanya i verdures i l’altre de peix van ser la delícia dels assistents. LA MARINA va desenvolupar una programació radiofònica especial en directe des de la plaça de la Marina amb entrevistes, connexions amb diferents punts de la plaça i debats com l’organitzat al voltant de les mi-

llores al transport públic i la bicicleta al barri. La Regidora del Districte, Laura Pérez va felicitar el caràcter lluitador de les associacions de la Marina i creu que el pla desenvolupat pel seu govern, el Pla de Barris, afavorirà a recuperar espai públic per als veïns. I va dirigir-se a les entitats del barri, “cal donar espais per als joves i animar-los. Dotar-los d’un espai on se sentin còmodes i on poder tenir el seu espai de participació a la política”. Albert Deusedes, Conseller portaveu del grup municipal PSC al Districte, va declarar sobre el teixit associatiu del barri “sense la Unió d’Entitats, els barris de la Marina no serien el que són ara ni tindríem aquestes festes com el Nadal o el Carnestoltes” i seguia “no vull ni pensar com serien aquests barris

sense la seva tasca”. L’actual President de la Unió d’Entitats, Antonio Guillén, entre alegries va deixar caure mentre es produïa la seva improvisada intervenció “no són 30 anys exactes, sabem que abans que dels 30 anys hi havia veïns i associacions que van treballar molt abans per a que aquesta Unió d’Entitats funcionés”. “Queden coses per fer, coses importants per conquerir i el barri ha experimentat un canvi i podem estar-ne orgullosos” obria Guillén “volem aprofitar aquesta festa per reivindicar que volem que la gent participi més a les entitats, s’associï o que en creï de noves”. Podeu recuperar totes les entrevistes i els moments més destacats del programa especial a www.lamarina.cat ■

Fotografies: Rafel Vidal

46 anys de l'assessinat de Ruiz Villalba

Arxiu

|| Montse Valls || Redacció El passat dimecres 18 d’octubre es va celebrar una nova concentració en memòria d’Antonio Ruiz Villalba, treballador de la SEAT, ferit de mort per la policia franquista durant la ocupació de la fàbrica en defensa de la dignitat i la llibertat de la classe obrera. La primera trobada va tenir lloc a les 12h davant la placa commemorativa, ubicada en el recinte dels aparcaments de SEAT a la Zona Franca de Barcelona, al costat de Catalunya Motor SEAT, al carrer A, número 69. A les 13 h, la concentració es va realitzar a la plaça Ruiz Villalba, al barri de les Vivendes de SEAT. El 18 d’octubre de 1971 va haver-hi una vaga i ocupació pacífica de la fàbrica per la readmissió d’obrers acomiadats mesos anteriors, i Ruiz Villalba era un dels treballadors que va participar en la reivindicació. Davant aquesta demanda, l’empresa va sol·licitar intervenció policial. El cos de la policia va entrar armada dins la fàbrica, i es va produir una lluita que es fa allargar fins la nit. Va haver-hi trets i ferits, i Antonio Ruiz va resultar ferit de mort. Cada any, per aquesta data, l’Associació Memorial Democràtic de Treballadors/es de SEAT organitza la concentració al lloc dels fets per commemorar aquest fet que “representa la lluita i les víctimes que van caure per defensar les llibertats sindicals”, segons explica Carles Vallejo, president del Memorial. ■

Envelliment i pobresa energètica || Juli Carrere A dia d'avui està àmpliament acceptat que l'habitatge i les seves condicions estan relacionades amb la salut de les persones que hi resideixen. De fet, les condicions en que les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen són considerades les principals responsables de les desigualtats en salut. Un dels factors causants d’aquestes desigualtats en salut, transcorre en la intimitat del dia a dia de les llars, quan aquestes no tenen la capacitat de pagar una quantitat d'energia suficient per a cuinar, il·luminar i escalfar-se, o quan es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos per pagar la factura energètica dels seus habitatges. La influència de la pobresa energètica en la salut és una evidencia, és causa de més mortalitat, provoca i agreuja malalties respiratòries i cardiovasculars, i una situació de pobresa energètica prolongada té

conseqüències negatives per a la salut mental i pel rendiment físic i acadèmic. L’impacte de la pobresa energètica en la salut es distribueix de manera desigual entre grups de població, és a dir, davant una mateixa situació de vulnerabilitat energètica, ser de classe social baixa, de més edat, dona o d’origen immigrant pot empitjorar-la. Més encara si, algun d’aquests eixos de desigualtat interacciona. En la pobresa energètica, trobem alguns factors estretament relacionats amb la gent gran, que poden ser agreujants d’aquesta problemàtica i més si, es tracta d’una dona, gran, i de classe social desafavorida. Les persones grans presenten major susceptibilitat a l’exposició de temperatures fredes i a les humitats a l’interior de l’habitatge, per exemple agreujant problemes circulatoris, respiratoris, artritis i reumatismes. Les persones grans no sols són més susceptibles, les dones grans, també solen ser les que passen més temps a casa, per allò de que l’espai públic és d’homes i l’espai domèstic és de dones, i per tant es veuen més exposades. Altrament, és una població que pateix més

l’estigma del rebuts impagats, donant preferència al pagament de la factura energètica per davant d’altres necessitats bàsiques, com l’alimentació. El dilema de menjar o escalfar-se pot derivar en descompensacions alimentaries o agreujar els casos de diabetis. O pitjor, accidents domèstics com incendis per l’adopció de comportaments de risc per estalviar recursos, com utilitzar estufes de llenya inadequades, o caigudes per falta d’il· luminació derivat de l’ús d’espelmes. La Xarxa Estatal de voluntariat contra la pobresa energètica és una iniciativa finançada per l’Obra social de la Caixa impulsada per l’Associació Benestar i Desenvolupament i l’Associació ECOSERVEIS i Fundación Ecodes a Barcelona, Madrid, Saragossa i Andalusia que amb l’ajuda de persones voluntàries implicades ens hem unit per combatre la pobresa energètica des de tots els fronts en els que ens és possible, per a reduir una situació que és innecessària, evitable i èticament injusta. A casa nostra, l’any passat amb l’esforç de 40 voluntaris i voluntàries es va beneficiar de la nostra activitat més de 350 persones, realitzant punts d’informació,

tallers de sensibilització i intervencions directes. Enguany ens hem proposat treballar-ho amb la gent més gran, per aquest motiu en col·laboració amb Amics de la Gent Gran estem realitzant un cicle de vuit Tallers en diferents districtes de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de sensibilitzar, apoderar i ajudar a gestionar la factura energètica, per a pagar menys tot mantenint el necessari confort a la llar dels avis i avies. La pobresa energètica és un problema de salut pública rellevant i volem denunciar la insuficiència del Decret 897/2017, que regula el Bo social, que entrà en vigor el dia 7 d’octubre, i que sense entrar en un anàlisi profund, no garanteix moratòries durant els mesos freds i no protegeix al consumidor vulnerable per raons de salut i que per tant pot desencadenar o agreujar problemes socials o de salut innecessaris i evitables. ■ Juli Carrere, coordinador del programa Energia Justa de l'Aassociació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Ecoserveis

ACTUALITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

El nou esplai TR3SMON ja està en marxa || Montse Valls || Redacció Dissabte, 21 d’octubre, es va inaugurar la primera jornada d’activitats de l’Esplai TR3SMON, un nou esplai dins del barri de La Marina, que pretén cobrir “una mancança que havia sorgit en l’últim any”, segons explicava en Sergi Dot, un dels monitors de TR3SMON. La jornada tenia la finalitat de presentar tots els infants entre ells i conèixer, també, l’equip de monitors. A més, els monitors van poder estar 10 minuts amb cada grup perquè ells exposessin què volen i què esperen de l’esplai, ja que tenen la intenció de fer partícips els infants, amb l’objectiu de conèixer-los i adaptar l’esplai a les seves propostes, necessitats, i mancances.

Actualment, l’entitat està formada per 24 infants i 10 monitors, els quals treballen de forma assembleària i per comissions. Pel que fa als grups, de moment en tenen tres.

El grup de petits, que fan 2n – 3r de primària; el grup de mitjans, de 4t – 5è – 6è; i el grup de joves, que englobaria tots els cursos d’ESO. Els grups es reuneixen els dissabtes, cada 15 dies, i realitzen diferents activitats al llarg dels trimestres. “Durant el 1r trimestre farem una excursió d’un dia i una de cap de setmana, durant el 2n trimestre en farem una de cap de setmana, i al 3r trimestre en farem una d’un dia”, deia en Dot. Tot i que l’equip de monitors hagi superat les expectatives que tenien en un principi, volen que l’esplai continuï creixent, i puguin formar futurs monitors. Una de les coses que més volen potenciar és el grup de joves. Els volen formar perquè d’aquí dos o tres anys es pugui consolidar un altre equip de monitors que siguin capaços de portar l’entitat. “L’equip de monitors actual està format per persones de 22, 23 i 24 anys; necessitem a monitors joves dins l’equip. Nosaltres hem obert camí formant l’entitat, i volem formar

a gent perquè després siguin ells qui la puguin portar endavant. Volem créixer com a persones”, afirmava el monitor de l’esplai. La idea de formar l’esplai va sorgir quan, a partir de la connexió dels monitors de l’esplai TR3SMON amb la Unió d’Entitats de la Marina, es va fer saber que l’únic esplai actiu al barri fins al moment, l’esplai Spai-T, tenia una llarga llista d’espera. Cert és que dins La Marina hi ha poca oferta d’activitats d’educació no formal, com esplais o caus, i, en canvi, hi ha una forta demanda. Per tant, un dels motius principals de la creació d’aquest nou esplai és cobrir la mancança evident que hi havia, i hi ha. Per tal de cridar l’atenció al barri, i aconseguir més infants dins l’esplai, tenen pensat fer activitats a peu de carrer, per tal de mostrar com és l’entitat i per partícip a la gent, amb la finalitat de jugar mentre s’aprèn. Per exemple, una de les activitats que volen dur a terme és la dinàmica de la peixera: el grup es divideix en dos equips, i es proposa la mateixa pregunta als dos equips. Un haurà de defensar una posició, i l’altre haurà de defensar l’opinió contrària, però ho hauran de fer d’un a un, respectant el torn de paraula i escoltant als companys que parlen. ■

T'animes a apuntar-t'hi? Contacte:

etresmon@ gmail.com

TALENT TOUR BARCELONA

MANRESA

TARRAGONA

SABADELL

VILAFRANCA

MATARÓ

21 NOVEMBRE

22 DE NOVEMBRE 23 DE NOVEMBRE

28 DE NOVEMBRE 29 DE NOVEMBRE 30 DE NOVEMBRE

BUSQUEM 250 NOUS AMETLLERENCS Botiguers · Restauradors Carnissers/Xarcuters

Inscriu-te abans del 14/11 a: ametllerorigen.cat/treballa-amb-nosaltres

OPINIÓ

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

A les nostres xarxes

Els contenidors sobre la vorera

Nova línia de bus V5 i carrils bus

4El nou carril bus del carrer Mare de Déu de Port entre Mineria i Foneria ha fet que els contenidors s'hagin de col·locar sobre la vorera per manca d'espai a la calçada

Rosa Cebamanos: I per quan una línia de bus que passi per Sant Cristòfol? Pel carrer Energia, per exemple. Juan Luis: El què faltava, un sol carril des d'Alts Forns fins a Foc. Haurem d'esperar 2 o 3 semàfors per poder passar... Vicenç Larrotcha: Ara ja estava amb un carril perquè sempre hi havia vehicles aparcats en doble fila a totes hores. Pilar Loscos: Estan pintant el carril bus del V5 i ens heu ben fotut. No heu pensat en els problemes que portarà. Què bé es fan les coses des d'un despatx i omplir-se la boca amb la participació ciutadana!

Eva Torres: Qui vulgui que vagi en bicicleta, però no a costa que els cotxes facin més recorregut per arribar al mateix lloc. Tan ecos que són i no han pensat que així augmenta la contaminació ambiental, acústica i consum de combustibles fòssils. La Marina CAT

@lamarinacat

staria bé que les persones sordes o amb deficiència auditiva portessin un objecte distintiu per tal d’identificar-los, com el bastó blanc dels cecs, o la medalla dels diabètics. Els sords podrien portar una xapa blanca amb una orella vermella i el símbol del so, per exemple. Demano a l’Ajuntament o a alguna associació de persones sordes que contempli aquesta petició. Ramiro L. Grimau

La Federació de Persones Sordes de Catalunya respon

Arriben carrils bici al barri Emilio Espadas: Espero que quan entrin en funcionament es prohibeixin totalment les bicicletes sobre les voreres. Reforçat per una vigilància urbana el 1r mes i després per la ciutadania veïnal.

Identificar la deficiència auditiva

dels contenidors els inunda les cases, haver de demanar torn per poder passar ja que ens queda menys espai que fa 20 anys abans d’arreglar les voreres... això és realment una millora? Paloma Sánchez

FESOCA

Aran Comín

eneralment els contenidors estan situats a la calçada dels carrers. Però què passa amb els contenidors del tram Mineria/ Foneria? Sortir de la teva porteria i haver de menjar-te la brossa, veïns de les primeres plantes que no poden ventilar perquè l’olor

es de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) ens sembla una proposta res adient i innecessària. L’únic que demanem les persones sordes és que s’acompleixin les lleis i es garanteixi l’accessibilitat de les persones sordes a qualsevol àmbit de la vida, que és el que realment importa.

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@lamarina.cat

La gent opina Jordina, 40 anys Mestra.

Realment crec que és un barri força incívic, perquè tenim bastantes infraestructures que estan molt bé, hi ha molts serveis perquè tot pugui estar nets, i després els carrers estan molt bruts.

Creus que hi ha prou civisme al barri?

Jo crec que, en comparació amb altres barriades, no hi ha prou civisme. Es veuen els carrers bruts, sobretot pels gossos.

Alfredo Pérez, 67 anys Jubilat.

Blas Martí, 86 anys Jubilat.

Crec que hi ha prou civisme. Passen bastant a netejar, i la gent d’aquí és molt maca.

Jo no fa molts anys que visc aquí, però és cert que cada dos per tres hi ha baralles. També hem de mantenir l’entorn més net, tenir-ne més cura i anar més amb compte.

M. Teresa Corbera, 70 anys Jubilada.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

OPINIÓ

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

L’acomodador

El jardí

Punts de vista

Juan Bibian

Xavier Sanz

Marc Guallar

Un parell de reflexions

Detroit (Kathryn Bigelow)

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

esprés de convertir-se en la gran cronista del costat fosc de les campanyes militars estatunidenques a l'Orient Mitjà amb “En tierra hostil” i “La noche más oscura”, Kathryn Bigelow ara enfoca la seva mirada cap al costat fosc de la història interior del seu país, recreant uns terribles successos que van tenir lloc a la ciutat de Detroit durant els disturbis racials de l'estiu de 1967. Com ella mateixa aclareix en els crèdits finals, la idea no és tant fer una crònica fidedigna dels fets ocorreguts (entre altres coses, perquè seria impossible, ja que no s'ha aclarit mai del tot), sinó interpretar-los per denunciar el racisme i la injustícia social que, avui com ahir, campaven als seus aires pels Estats Units. Rodada amb una càmera tan nerviosa com els mateixos protagonistes, amb un muntatge elèctric i amb una fotografia tan fosca com la ment d'alguns i la pell d'altres, el film genera una tensió que per moments es fa insuportable i angoixant. I l'espectador, com pretén una Bigelow que té molt clar el que vol, no pot sinó deixar-se arrossegar per la indignació davant el sense sentit i la irracionalitat. Avui com ahir... Cinquanta anys després, la brutal relació entre la policia i els negres dels Estats Units no pot haver canviat molt. Em remeto a un fantàstic film d'aquell 1967, "En el calor de la noche" de Norman Jewison amb Sidney Poitier i Rod Steiger amb similituds diverses malgrat aquests 50 anys transcorreguts. Com diu la mateixa directora: "Qualsevol oportunitat per combatre el racisme és important". ■

ertament han passat moltes coses en l’actualitat política i social de casa nostra des de la nostra darrera cita en aquestes pàgines. I en seguiran passant moltes més, de ben segur. De tot el que s’ha escrit aquests dies, vull reflexionar al voltant de dues idees que de forma continuada apareixen als mitjans. L’imperi de la llei, o la llei com a norma suprema de totes les nostres vides. La vida en societat necessita unes normes per poder-se gestionar, un funcionament fruit del consens de la majoria; però la llei ha de recollir també el sentit d’una societat, els seus anhels i les seves aspiracions, si no esdevé una llosa no un element que aporti cohesió. I la mobilització social. Ben coneguda als barris, com La Marina, on milers de persones ja es van mobilitzar els anys 70 i 80 per a reivindicar serveis, habitatges, escoles, ambulatoris, etc. Ara la gent torna al carrer per altres objectius però amb la mateixa lluita solidària que uneix a gent d’orígens diversos amb reptes compartits. Per cert, aquest escrit com la majoria d’aquesta publicació es fan en català perquè els idiomes mai han estat una barrera sinó una sort i aquesta revista n’és una bona mostra. ■

El perill de barrejar-ho tot

quests dies, on tot passa molt ràpid i on les notícies duren molt poc, estem veient com s’estan començant a barrejar les coses i per tant a la ciutadania de cop se li poden complicar les coses. Després de veure totes les accions en vers el que està passant a Catalunya, alguns es pensen que el millor és trencar acords i governs municipals, un dels que podria caure, per cert, és el de Barcelona. Crec que no estem entenent les coses o sincerament comencem a patir una ceguera tremenda. Posar en risc els governs municipals, vol dir posar en risc la poca estabilitat que queda de cara als ciutadans. És cert que no s’ha actuat de la millor manera, per part dels dos governs, però el que no hauríem de permetre es que tota aquesta barreja de mala política, idees i demés ens porti a un carreró sense sortida on ni als ajuntaments es parli del que toca. És hora, crec jo, de pitjar per un moment el “pause” i començar a parlar d’allò que preocupa a la ciutadania, de buscar solucions a aquelles demandes que tant treballadors, aturats, jubilats, joves... necessitem que es cobreixin. Parlem de la vida quotidiana de la gent, i deixem-nos les barreges per més endavant, quan en un moment de calma, si arriba, puguem parlar de tot allò que ara ho emboira tot. ■

Oblidats. Pels nostres líders veïnals del barri.

a mesos va morir el fundador de l’Associació de Veïns de Port, Basilio González, i vaig pensar, ja quedem pocs dirigents veïnals de la Marina. Fa uns cinquanta anys, en Basilio González, en Julio Baños Soria de l’AAVV del Port, el president dels Centres Socials del Polvorí, Juan Antonio Reyes Blanco, Jose Mª Irurtia de l’AAVV de la Viña, en Pedro Asensio Cuadrado del barri d’Eduardo Aunós, i jo mateix de Can Clos, vam aconseguir el Poliesportiu La Bàscula, l’Ambulatori Carles Ribas, l’institut, treure la via del tren que tantes morts havia causat. També vam aconseguir que s’asfaltés el carrer, que hi hagués bona il·luminació, que arribés l’autobús 13, els parcs de Can Sabaté i el del carrer de Mineria. Amb explicacions a cada barri sobre les brosses, i amb una barricada humana de catorze hores, vam aconseguir que es deixessin de tirar escombraries a Montjuïc. A més, vam fer que no ens fessin fora de Can Clos i del Polvorí, vam fer treure els dipòsits d’aigua i en vam fer posar d’aigua directa. Vaig aconseguir pisos a Can Clos, en Pedro Asensio a Eduardo Aunós, i Juan Antonio Reyes al Polvorí. Normalment, es concedeixen noms de carrers a futbolistes, polítics i actors. A la Marina tenim la biblioteca Francesc Candel, l’ambulatori Carles Ribas, el

Centre Pepita Casanellas i la plaça Elías Ortiz. Els quatre s’ho van merèixer, però en falten més. Per exemple, el Dr. José Mas Sivera cobrava una misèria i, en canvi, va fer molt per tots nosaltres, com salvar-nos la vida a en Juan Bibián, a mi, i altres. És per aquest motiu que sol·licito que hi hagi una plaça o carrer en memòria dels difunts Dr. Mas, Basilio González, i José Mª Irutia, i per als que encara estem vius. Demano a l’Ajuntament que faci un escrit que a la nostra mort posin el nom d’un carrer a Julio Baños Soria, Juan Antonio Reyes Blanco, Pedro Asensio Cuadrado i aquest que escriu. Molts podran pensar que sóc un oportunista, perquè m’aprofito de demanar carrers per altres i m’hi incloc, però no és així. Escric això perquè ningú reivindicarà per nosaltres. Jo vaig aconseguir els pisos de Can Clos i quan es van començar a construir, vaig dimitir del meu càrrec de president de l’Associació de Veïns. Més tard, quan es van inaugurar els pisos, no m‘hi van convidar. El cas d‘en Cipriano García encara va ser pitjor. Quan era diputat pel PSUC va fer molts favors al barri, com impedir la paralització de les obres dels pisos. El dia que es van lliurar els pisos, García ja no era diputat i, encara que el van convidar, no el van deixar parlar. Jo, que vaig ser el cervell d'aquesta victòria,

com que no tenia càrrec no em van convidar i Cipriano García, com que ja no era diputat, no el van deixar parlar. Aquesta és la terrible realitat. Els grans sabem que en l'època de Franco, la Policia i la Guàrdia Civil podia pegar-te, detenir-te, torturar, empresonar o matar-te. A Juan Antonio Reyes el van disparar a la panxa, a Pere Asensio a l'espatlla, i els dos van estar a l'hospital i a la presó. No van morir perquè en el fons van tenir sort. D'altres no la van tenir i van morir. Això és el que hi havia en aquella època i vam lluitar, per això, reclamo el nom d'un carrer per a nosaltres perquè ens ho mereixem més que un futbolista que guanya molts diners jugant i no fa res pel seu barri. Ho demano perquè ningú demanarà un carrer per a nosaltres. Només esperem l'oblit i no és just, perquè en comptes de gaudir de la nostra família, ens jugàvem la vida i podríem haver passat anys a la presó per defensar-nos del poder feixista de Franco. En el meu antic barri, Can Clos, van haver homes valents que també es van

jugar la llibertat o la vida. Alguns van ser detinguts, torturats i es van passar anys a la presó com en José Expósito Carrascosa, que va aconseguir el Centre Social i pisos per als que es casaven i vivien amb els pares; l‘Angel Doménech, comunista i en Pere Rica Gozález, cristià, van fundar Comissions Obreres i la van presentar a l'església de Sant Medir a cara descoberta. A la sortida van ser detinguts, torturats, empresonats i oblidats. Per aquest motiu, també sol·licito un carrer per a José Expósito, Ángel Doménech i Pere Rica. Se l'han guanyat i estan oblidats com nosaltres i, això, no és just! Emilio Suárez Sánchez

10 ACTUALITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quins beneficis aportarà l’aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania als veïns del barri?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. La RGC és un “DRET” que garanteix Sergi Sarri uns ingressos mínims a totes les persones i té en compte les situJordi Fexas Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en acions familiars i personals. Al Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat. Barcelona. Llic. en Història. Activista sonostre barri, amb un nivell cial i polític. Ciutadà compromès amb el de renda dels més baixos, La renda garantida, impulsada pel govern de Camoviment veïnal i associatiu. ajudarà a reduir el risc talunya, permetrà que més veïns i veïnes puguin d’estar per sota el llinÉs una bon inici per pal·liar la vulnerabilitat augmentar el seu nivell de benestar disposant de dar de la pobresa i de les persones i famílies del barri. La Renda més recursos per viure dignament. Des d’aquest les seves consela rebrà qualsevol ciutadà que ho necessiti sense any, l’objectiu és que el 2020 ningú rebi una qüències, espediferenciar on viu, només acreditant que és mereiprestació inferior al índex de renda de cialment en xedor/a i se li concedirà. És un mínim de drets suficiència de Catalunya (664€). els infants. dignes fins ara no garantits i no són puntuals, són de per vida.

David Labrador Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. La RGC aprova per unanimitat al Parlament de Catalunya, i vigent des d'aquest mes de setembre, és un DRET que garanteix uns ingressos mínims a les persones i a les famílies que es trobin en determinades situacions. En barris com La Marina on per desgràcia tenim un nivell de renda dels més baixos, és una molt bona notícia per reduir el risc d'exJosé Antonio clusió d'alguns dels Calleja nostres veïns i veïFuncionari de la Generalitat. Llines. cenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. Confiem que s'assegurin uns ingressos mínims per a les persones que no tenen prou recursos per viure però critiquem la cobertura de la llei que no arribarà a les famílies nombroses (es rebrà el mateix per dos fills que per 3 o 4). El Parlament ha de calcular bé els costos de la renda per evitar que siguin els ajuntaments els que hagin d’assumir el cost de l’ajuda.

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc. Des de Cs ens sembla una bona mesura, que ampliarà la quantitat de gent que es beneficiarà d'aquestes ajudes i plans, ja que arribarà a més persones del districte. Això és fonamental, ja que la lenta recuperació econòmica en la que estem ara mateix està deixant enrere a gent que encara sofreix les conseqüències de la crisis. Per això serveixen els recursos púM. Lluïsa Pahissa blics. Barcelona. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència. La RGC ajudarà una mica les persones que pateixen misèria, però no va a l’arrel del problema. Aquesta nova prestació passa dels 425€ de la RMI a 564€. Continua essent insuficient per fer front a les despeses d'alimentació i habitatge, tal i com estan els preus del lloguer al barri i la manca de pisos socials.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

ACTUALITAT 11

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Els comerços han de tancar a les 9 del vespre, com a màxim, amb el nou horari d'hivern

Breus

Entre juny i setembre podran obrir entre les 7 del matí i les 10 de la nit

Jordi Motlló

|| Aran Comín || Redacció Des de l’1 d’octubre, coincidint amb l’entrada en vigor de l'horari comercial d'hivern segons la nova llei catalana de comerç, els establiments comercials ja no poden romandre oberts ni dur a terme cap activitat de venda entre les 21h i les 6h. Aquest horari d’hivern compren els mesos d’octubre a maig, mentre que la llei recull que els mesos d’estiu —juny, juliol, agost i setembre—, l’obligació de tancament serà entre les 22h i les 7h. Així mateix, els comerços catalans poden obrir fins a 75 hores setmanals, com

Els contenidors no deixen veure si ve cap vehicle al pas de vianants de Foneria amb Jane Addams Toni Reverte Veí. 15/06/17

a màxim, repartides de dilluns a dissabte, sempre que estiguin dins les franges horàries establertes. D’altra banda, el nombre de diumenges i festius en què podran romandre oberts serà de vuit a l’any. Aquestes mesures responen a la voluntat d’afavorir la conciliació familiar i de contribuir a la reforma horària prevista per la Generalitat, per tal que culmini l’any 2025. Les grans superfícies comercials com el Gran Via 2, han adaptat el seu horari entre les 9h (9:30h per les botigues) i les 21h. Laura Ribó, directora de màrqueting del centre, afirmava que “les botigues obren una mica més tard perquè per vendes i visites creuen que és més adient obrir mitja hora més tard”. Fins fa poc, el centre co-

mercial mantenia les botigues obertes fins les 22h. Les opinions sobre aquest canvi d’horari són força variades. Alguns clients s’han trobat que, en sortir més tard de les 9 de la feina, ara ja no poden aprofitar el quart d’hora o mitja hora que alguns comerços allargaven abans de tancar. Els treballadors, com Mei Márquez, propietària del comerç Art i Decoració i vocal de l’Associació de Comerciants de la Marina, sí que celebren el canvi, ja que consideren que ara “serà més fàcil per poder conciliar millor la vida laboral i la familiar” de molts treballadors. Márquez també ha volgut destacar que l’idoni seria que els horaris s’adeqüessin a l’horari europeu. Això implicaria tancar menys estona al migdia (tot reduint el temps per dinar) i tancar encara més d’hora a la tarda. Preguntada per un possible benefici del comerç de proximitat, amb la igualació d’horaris de les grans superfícies, afirma que no creu que millori la situació de competència, encara que “si les grans superfícies no et queden al barri mateix, segurament et quedis més a prop de casa i no facis una distància tan llarga”. Caldrà esperar a l’estiu per veure si els comerços decideixen obrir més tard de les nou amb la possibilitat d’allargar fins les deu, o prefereixen mantenir l’horari actual. ■

Demanem una font pública entre Passeig Zona Franca i carrer del Foc

Volem que tots els comerços del barri siguin accessibles

Manuel Illa Metalco Consell Barri 27/03/17

Sandra (UPC) Consell de barri 27/03/17

Ajuntament de Barcelona

El plenari de Districte més breu

El ple, ajornat al 26 d'octubre, només va durar 9 minuts. El Grup Demòcrata, ERC i la CUP -que havien demanat que es tornés a ajornar per l'excepcionalitat política- no hi van assistir. El ple es va celebrar després de l'Audiència Pública, en què la Coordinadora d'AVV i Com. va insistir en la petició d'informació sobre la requalificació dels terrenys de la futura presó de Zona Franca.

Banc dels Aliments

El Gran Recapte busca 27.500 voluntaris per la 9a edició

Enguany s'eleva el nombre de voluntaris necessaris per cobrir més de 2.500 punts de recollida els dies 1 i 2 de desembre. L'any passat es van assolir 4.374.000kg i s'espera repetir una xifra similar.

La marquesina del carrer Mineria, davant del supermercat Lidl, s'omple de fang quan plou Dolores Torello Veïna 07/07/17

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

ACTUALITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

L’Ajuntament preveu l’edificació d’una residència geriàtrica i un centre de dia als jardins de Can Ferrero || Lorena Hens || Redacció L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una iniciativa per edificar els jardins de Can Ferrero, la qual es recull en el pla especial urbanístic i de millora urbana. L’objectiu d’aquest pla és ordenar l’interior de l’illa delimitada pel passeig de la Zona Franca i pels carrers dels Alts Forns de la Mare de Déu del Port i del Foc amb la re urbanització dels jardins i la ubicació d’un nou equipament assistencial per preservar l’interior i per oferir front a l’espai públic del carrer del Foc. La proposta de l’edificació pretén definir la configuració d’un nou equipament de barri en base la necessitat d’ampliar el centre cívic actual, preveure la reordenació d’espais lliures, la seva accessibilitat i la seva interconnexió amb l’objectiu d’ajustar les qualificacions urbanístiques mantenint l’equilibri de sistemes i en especial, la superfície d’espais lliures. L’equipament assistencial, que vol donar resposta a un gran nombre d’exigències funcionals, serà la residència geriàtrica que comptarà amb un total de 120 places disponibles. A més, permetrà una connexió fluida entre els espais verds i definirà el límit de l’illa. La planta residencial comptarà amb 4 plantes de 30 llits cadascuna. A la planta baixa (situada al nivell de Cal Sèbio) se situaran els serveis d’atenció centralitzats que representaran la part més pública de l’equipament (centre de dia). A la planta soterrània hi haurà els serveis d’hosteleria, els serveis de gestió tècnica, els serveis complementaris i l’aparcament. Les terrasses

Beta Architecture

de la residència estaran vinculades amb les principals sales d’estar per aprofitar més la llum natural. Les actuacions referents a aquest equipament tenen com a finalitat l’ajust de les condicions paisatgístiques als requeriments de les noves edificacions i la integració d’aquestes en el conjunt dels jardins Can Ferrero i Can Sèbio. L’equipament cultural serà l’ampliació del centre cívic a la ludoteca Casa dels Colors, on es farà un petit edifici de forma quadrada de planta baixa i dues plantes que formaran part de l’ampliació vinculada al centre cívic La Casa del Rellotge. L’extensió d’equipament de la Casa dels Colors serà un volum que complementi la Torre del Rellotge, per tant hi haurà una relació entre els dos degut a la seva posició oposada a l’esplanada. La ubicació triangular dels tres equipaments els dotarà de màxima independència

Un nou correbars volta pel barri amb èxit

i flexibilitat de funcionament. Les separacions entre els edificis facilitaran la integració de Can Ferrero amb el sistema d’espais verds del barri i a la vegada, permetran el contacte visual entre els habitatges que hi ha i les zones verdes de Cal Sèbio. La resta de la superfície de l’àmbit PEUMU (que ocupa un total de 19.358 m2) quedarà lliure d’edificació amb la finalitat de mantenir l’equilibri de sistemes i en especial la superfície d’espais lliures. Es compensarà la reducció de superfície mitjançant la requalificació d’una franja d’aquesta.

Tot i que encara no s’ha començat aquest projecte d’edificació, aprovat inicialment l’any 2008, les edificacions i requalificacions es portaran a terme en un plaç aproximat de dos anys. ■

Jornada sobre la construcció de l'skatepark || Redacció

Aran Comín

|| Redacció Un centenar de veïns es van aplegar dissabte 21 a les portes de l'Ateneu Popular l'Engranatge per recórrer els carrers de la Marina mentre gaudien de tapes i begudes. La iniciativa, organitzada per la Festa Alternativa La Marina - Zona Franca, conduïa els participants a les diferents parades amb una bastida mòbil i un altaveu que feia sonar música per ambientar la festa. Malgrat que només un únic bar –Toma

Tapa– va participar al correbars de tardor d'enguany, els organitzadors van saber compensar-ho amb cerveses, begudes i tapetes, com ara trossos de truita, frankfurts, o barquetes de pernil salat. A més, es van organitzar jocs com encistellar una pilota en un cabàs, que premiava qui ho aconseguia amb begudes extra de regal. En total, 4 tapes i 6 begudes, per un preu de 9€, que ajudaran, de ben segur, a organitzar una nova edició de la Festa Major Alternativa al barri. ■

Agustín Forteza

La trobada pretenia fer partícips els veïns i veïnes del barri de la Marina en les decisions sobre com serà aquest skatepark, i com es pot fer el màxim profitós. Per això es va organitzar una exhibició d’skate per iniciar el procés de disseny. L’obra per construir el parc de patinatge entra dins del Pla de Barris de la Marina, el qual proposa la construcció d’un skatepark a Porta Fira, entre el carrer del Foc i el Passeig de la Zona Franca. La finalitat de la construcció del parc és aconseguir la millora i revitalització de la plaça per convertir-la en un espai de qualitat per la gent de la Marina. El projecte es realitzarà mitjançant un procés participatiu dinamitzat per un grup d’experts, amb la col·laboració dels veïns i les veïnes de la Marina i els agents del territori. Les properes reunions seran els dies 8 i 22 de novembre i 11 de desembre de 18 h a 20 h al Centre Cívic Casa del Rellotge. ■

PUBLICITAT 13

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Nova xarxa de bus

LA XARXA DE BUS QUE ENS UNEIX El 13 de novembre avancem amb la implantació de les noves línies de bus. Fes teva la xarxa!

V5 Mare de Déu de Port / Pedralbes

Informa-te’n a: · barcelona.cat/nova-xarxa-bus · #busbcn #nxbus · 010 (servei gratuït 24 h) · tmb.cat · @TMBinfo · TMB App · Punts TMB · 902 075 027 (de 8.00 a 21.00 h)

V29 Diagonal Mar / Roquetes

V31 Mar Bella / Trinitat Vella

D40 Plaça d’Espanya / Via Favència

14 TEMA DEL MES

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

La nova línia V5, i altres millores de la xarxa de transport públic al barri, ja són aquí L’arribada del V5 comunicarà La Marina amb barris de Barcelona que fins ara no tenien una connexió directa || Montse Valls || Redacció El pròxim dilluns, 13 de novembre, la cinquena fase de la Nova Xarxa de Busos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) entrarà en vigor, i s’estendrà fins la tardor de 2018. Aquesta cinquena fase comporta la inauguració de quatre noves línies de busos: la D40, Plaça d’Espanya – Via Favència; la V29, Diagonal Mar – Roquetes; la V31, Mar Bella – Trinitat Vella; i la V5, Mare de Déu de Port – Pedralbes. Arribada del V5 a La Marina Aquesta última línia de bus, el V5, connectarà el barri de La Marina amb Sants, les Corts i Pedralbes, amb la finalitat de “donar suport de mobilitat i transferència en uns barris on no hi ha”, segons declarava el director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Adrià Gomila, a la roda de premsa celebrada el 25 d’octubre. La freqüència de pas que s’estima que tindrà el bus és d’entre 6 a 8 minuts, element que caracteritza les noves línies que formen part d’aquesta Nova Xarxa de Busos de TMB. Esther Pérez, consellera del barri de La Marina, exposa que “el V5 també ajuda a apropar els barris de Can Clos i del Polvorí, i els dona una línia nova més propera i, a més, amb una regularitat horària habitual de pocs minuts”.

"El V5 també ajuda a apropar els barris de Can Clos i del Polvorí" Des de la Coordinadora d’Entitats de la Marina i l’Engranatge, veuen d’una manera positiva l’arribada d’aquest bus al barri, ja que els permet comunicar-se amb barris com Sants, les Corts i Pedralbes d’una manera directa, sense haver de fer cap transbord. “Aporta que una part del barri, que

fins ara havia de desplaçar-se fins el Passeig de la Zona Franca per agafar el bus, pugui agafar-lo des d’un punt més a prop”, comentava en Xavi González, de l’Engranatge. Eli Rolando, president de la Coordinadora d’Entitats de la Marina, deia que “qualsevol transport que connecti el barri amb d’altres de la ciutat de Barcelona, sempre serà benvingut”.

A la Marina s'inauguraran quatre carrils bus per assegurar la freqüència de pas del nou V5 Nous carrils bus Aquestes noves línies venen acompanyades de 19 km de nous carrils bus a tota la ciutat de Barcelona, per tal de garantir una xarxa de mobilitat “més ràpida, eficient i útil”, tal i com explicava Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat i presidenta de TMB. Segons Vidal, la construcció de nous carrils bus té la finalitat de donar als busos el seu lloc corresponent, ja que “el transport públic ha de tenir més prioritat que altres transports motoritzats”. Concretament, al barri s’inauguraran quatre carrils bus, a Ferrocarrils Catalans, a dos trams de Mare de Déu de Port, i a Mineria. Alguns d’aquests carrils podrien ser “multiús”, així que servirien com a aparcament nocturn quan la línia no efectuï el seu servei, amb l’objectiu de contrarestar la pèrdua de places d’aparcament. Eli Rolando creu que l’eliminació de les places d’aparcament “és un problema, ja que molta gent es queda sense aparcament i, per molt que es pugui aparcar de nit, no surt a compte perquè a primera hora del matí el vehicle ha de ser retirat perquè el bus pugui circular. I, si no has de perquè aixecar-te aviat, és una molèstia haver de retirar el cotxe”. No obstant això, Esther Pérez contradiu aquesta opinió afirmant que “el govern

TMB

info 1

Novembre 2017 // www.tiaflm.org

info

Sessions formatives de Gènere pàg. 2

Jornades TIAF

Novembre 2017 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 39

pàg. 3

La Marina Memòria Musical pàg. 4

Nota Editorial Solem associar “nivell de vida” a un major consum, i una “bona compra” al “bueno, bonito, barato”. És menys habitual, en canvi, tenir pressent que per comprar més hem de treballar també més -a costa del nostre temps “lliure”-, que trobem roba barata perquè ara es produeix en països llunyans (quan tenim altes xifres dátur!) i amb sous molt baixos , o que láire embrutat pels cotxes causa unes 3000 morts prematures a lány a Barcelona.

DE LA SOCIETAT DE CONSUM...

... AL CONSUM RESPONSABLE

El consum conscient aposta pel “bon viure”: vides senzilles i agradables alhora que compromeses amb un entorn saludable i sostenible (tant a nivell econòmic com social i ambiental). Ens proposa anar incorporant, mica amb mica i en la mida de les nostres possibilitats, pràctiques com: -Comprar menys coses (però de més qualitat), reutilitzar, reparar, llogar, intercanviar… -Recolzar tant els productes i comerços locals (especialment els petits), com les opcions compromeses amb models ètics (de banca, assegurances o telefonia), electricitat renovable, alimentació agroecològica… Aquestes iniciatives alternatives constitueixen el “mercat social” i el model econòmic que coneixem com economia solidària.

A L'HORA D'EDUCAR...

A més de “predicar amb léxemple” més que amb la paraula, i dápostar per la seducció i la motivació com a motors del canvi (evitant la culpa!), disposem de bones fonts dínformació i recursos a internet com la Revista Opcions o la guia “Som Part del Canvi”, mapes com Bcn + Sostenible o Pam a Pam, o el propi web de lÓMIC de Barcelona.

Toni Lodeiro, Revista Opcions i la col·laboració de la Direcció Executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat, Barcelona Activa

info

Novembre 2017 // www.tiaflm.org

Consum responsable: una oportunitat per educar i créixer Ser crítics respecte al consum ajuda als membres de la família a aprendre a guiar-se pel principi de realitat i no només pel del plaer.

En la societat en la qual vivim el consum té un paper molt rellevant. La publicitat i moltes estratègies de màrqueting influeixen en les nostres voluntats, les dels adults, en els nostres hàbits i, desafortunadament, els nostres fills/es no se salven d'aquesta influència. Sabem molt bé el que pot arribar a generar un "vull això!", un "em compres aquest altre?". Parlem d'enfrontaments entre pares i fills, de gelosia entre germans, de discussions entre la parella, etc. Com s'actua dins la família, comportaments diaris, comentaris i valors, acaben repercutint, positivament i negativament, en la formació de la personalitat dels fills/ es. Aquesta personalitat es va modelant gràcies a tot el que veuen, senten i viuen en primer lloc dins de la família, però també en altres contextos: escola, espais d'oci i similars.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel. -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Ana Garcia (Agència de Salut Pública). -Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). Edició i maquetació: Man Hoh Tang Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

A través d'una educació al consum responsable, els pares i les mares poden oferir als seus fills la possibilitat d'aprendre a sentir-se guiats també pel principi de la necessitat real i no pel de la impulsivitat, el voler "tot ja". Pot resultar útil que passi algun temps entre el moment en què es manifesta el desig de comprar i el de la seva satisfacció, igual estipulant pactes i que la satisfacció del desig acabi sent el resultat d'alguna cosa que els infants s'hauran guanyat. Es pot educar també parlant de consum responsable. El diàleg entre pares i fills permet crear una consciència sobre el consum necessari, responsable, sobre les possibilitats econòmiques de la família. Ofereix, a més, l'oportunitat de donar suport, educar i sostenir els sentiments de frustració pels desitjos irrealitzables. Quan el nen o la nena hagi anat aprenent a manejar bé les seves reaccions, llavors podrà evitar més fàcilment reaccions impulsives, violentes i contraproduents. Concloent, raonar conjuntament sobre un consum responsable facilita la creació d'un espai familiar on educar i preparar els infants perquè puguin viure de forma més sana el seu futur, no exclusivament regulat pels desitjos, sinó també per la necessitat, la possibilitat, el dret i el deure, el treball i els resultats de l'esforç realitzat. Daniele Vasta, Psicòleg familiar

Sessió formativa sobre perspectiva de gènere

Donant continuïtat als plenaris de la TIAF, el passat 21 de setembre es va desenvolupar una Sessió Formativa sobre Perspectiva de Gènere. La formació tenia com a objectiu proporcionar una base teòrica sòlida per l’abordatge d’aspectes relacionats amb l’aplicació de la perspectiva de gènere a la tasca professional dels i les assistents. En total hi van participar una vintena de persones provinents de diferents entitats, serveis i equipaments de la Marina.

La sessió va estar dinamitzada per un i una formadora del CIRD (Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones). La formació va tenir una part més teòrica incloent un marc conceptual i normatiu, i una de més pràctica. La valoració de la sessió per part dels participants va ser positiva. TIAF

info 3

Novembre 2017 // www.tiaflm.org

ESPAI FAMILIAR CASA DELS COLORS, UN ESPAI COMUNITARI A la Casa dels Colors hi assisteixen, majoritàriament, famílies amb infants de 0 a 3 anys de la Marina, i dels altres barris del districte de Sants-Montjuïc. Són famílies que representen la pluralitat i diversitat existent en l’entorn. Diversitat pel que fa al lloc de provinença, cultural i lingüística, amb estils de vida propis i -com tothom-, amb dificultats diverses així com amb un munt d’il·lusions i reptes. Són famílies que s’estrenen en la maternitat i paternitat, amb tots els canvis que aquest fet implica a nivell personal, de parella i família àmplia, i amb dubtes, incerteses, inseguretats..., així com amb il·lusions i expectatives com a mares i pares. A la Casa dels Colors, les famílies hi troben un ambient on poder parlar, escoltar i ser escoltat, conformant entre tots i totes una COMUNITAT en la que es comparteixen sabers i experiències en relació a l’educació i criança dels infants, aprenent els uns dels altres, i establint una xarxa de relacions que, en alguns casos, va més enllà de l’Espai Familiar. Algunes famílies fan amistat i es troben per anar al parc amb els seus fills i filles, fan celebracions juntes i s’ajuden mútuament.

V Jornades TIAF 16, 17 i 18 de novembre

Arriben les Jornades anuals de la TIAF, i enguany es desenvoluparan els dies 16, 17 i 18 de novembre. El dia 16 de novembre es desenvoluparà una jornada organitzada conjuntament amb la Taula d’esports i col. laboració amb la Bàscula i les escoles de la Marina. S’han triat 10 drets de la Infància per donar-los a conèixer de manera especial i alhora es practicaran diferents esports. Sota els eixos de Participació i Salut emocional, ens trobarem el dia 17 en una jornada d’intercanvi i de treball compartit; reforçant i potenciant el treball en xarxa. I el dia 18 us convidem a una Jornada d’activitats entorn dels Drets De la Infància, per tots els infants, adolescents i joves i les seves famílies dinamitzades per les entitats de lleure del barri i altres grups de la Marina. Us esperem, el dissabte al matí als Jardins de Can Ferrero. TIAF

La Noemí, mare d’en Leo i l’Èlia defineix molt be l’esperit comunitari de la Casa dels Colors: “En mi filosofía de cómo ha de ser la crianza de un hijo, un espacio como este ha sido imprescindible... Un espacio de libertad, adaptado a los niños y las niñas y a nosotras... Me gusta imaginar que parte de la energía de este lugar es gracias a la suma de todos los que han pasado por aquí”. La Casa dels Colors també és un espai que facilita la inserció de les famílies nouvingudes en la vida comunitària del barri i del districte. La Sophie, mare de la Maya, ho exemplifica dient: “Llevo 10 años viviendo en Barcelona y hasta que no llegué a la Casa dels Colors no me he sentido formando parte de aquí. Yo estaba en casa con mi familia pero no tenía mucho contacto fuera. Aquí he encontrado personas con quien hablar y compartir, escucho y aprendo palabras en catalán...”. Espai Familiar Casa dels Colors

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Novembre 2017 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

#LMMM o La Marina Memòria Musical El curs 2017-18 ja està en marxa i amb ell el projecte La Marina Memòria Musical. 17 joves de 1r ESO de l’INS Montjuïc s’apropen cada dimarts a l’Espai Jove La Bàscula per participar d’aquest projecte, un procés creatiu amb un col.lectiu de gent gran del barri.

Treball col·lectiu, memòria musical, cultura de barri musicals amb un col·lectiu de gent gran. Gustos personals, estils marcats i èpoques memorables entraran en joc amb aquest intercanvi intergeneracional realitats musicals, que serán el punt de partida per a la creació d’una peça musical conjunta (cançó) que es presentarà en directe el juny del 2018.

Avis i àvies de La Marina! Ja sou aquí? Des de l'Espai jove La Bàscula fem una crida a la gent gran del barri a participar activament d'aquesta engrescadora iniciativa que passa a casa nostra. #LMMM és un projecte que vol potenciar l’intercanvi intergeneracional. Joves i gent gran estableixen espais on es compartir gustos i cultura musical mitjançant un procés creatiu. Seran 8 mesos de treball que es materialitzaran en la creació d'una peça musical en clau de veu, percussió i música electrònica. Aquesta proposta s'emmarca en la relació de projectes en col· laboració amb els instituts del territori. La coordinació musical corre a càrrec del músic Robert González, però aquest és un procés creatiu col.lectiu, on els joves, les seves mestres, els professionals de l’entorn de La Bàscula hi juguen un paper fonamental. I també la gent gran.

CONSULTA JOVE FOC

CAP Carles Ribas - Dijous de 17h a 19.30h

ANNA: Hola sóc l’Anna. Tinc una parella i estic prenent pastilles anticonceptives. L’altre dia em vaig oblidar de prendre’m una i no vaig saber que fer. vaig deixar de prendre i vaig tenir relacions sexuals amb la meva parella i ara tinc por que estigui embarassada. Que em recomanes fer? .  

CONSULTA JOVE FOC:

Hola Anna.

Actualment el projecte es troba en la fase inicial en la qual els alumnes estan experimentant i coneixent conceptes com el ritme, l'harmonia i la cadència a partir de cercles de percussió, beatmachines i altres tècniques musicals i jocs. La segona fase se centrarà en l'intercanvi de coneixements

Primer de tot no hauries d’haver deixa t de prendre les pastilles, ja que si no han passat més de 12h de l’horari en que habitualment la pren s, no passa res i el dia següent te la prens en l’horari de sempre. Si han passat més de 12hores, te l’has de prendre en el moment en que t’enrecordis i pren s la que et toqui aquell dia en l’horari de sempre. Però els 7 dies següents després del descuit, hauries de fer servir preservatiu, perq uè si no ho fas et pots quedar embarassada. Tenint en compte que has tingut relac ions amb risc, sinó et ve la regla, deixem passar 10 dies i farem una prove d’embaràs. Per aiò has de venir a la Consulta jove els dijous de 17 a 20h.  

Josep Pla

Villarroel

Vilamarí

Gran Via de les Corts Catalanes

ar l

·le

Parada actual Parada anul·lada ▶ Modificació del recorregut de la línia de bus H16 Nova parada

sempre ha apostat per la mobilitat sostenible i, per tant, no és d’estranyar que es penalitzi el transport privat i es treguin places d’aparcaments amb la finalitat d’afavorir el transport públic”. A més a més, afegeix que “de totes maneres, s’han tret molt poques places en comparació amb les que es podrien haver tret. S’ha intentat ser el màxim equilibrat, sempre apostant per la mobilitat sostenible”. González, de l’Engranatge, coincideix amb la consellera argumentant que “quan el cotxe ocupa més del 40 % de la calçada, està clar que a qui se li ha de treure espai és al cotxe, perquè sinó no es pot millorar el transport públic. El cotxe no ha de ser el vehicle principal per moure’s dins la ciutat de Barcelona”.

"El cotxe no ha de ser el vehicle principal per moure's dins la ciutat de Barcelona" Modificacions d’altres línies A part d’aquesta nova línia de bus dins de La Marina, hi haurà més canvis en els busos que circulen pel barri. El primer és la desaparició de la línia 37, que connectava l’Hospital Clínic amb la Zona Franca. Per tal de substituir el servei que donava aquest bus, s’han modificat els recorreguts del busos H16 i 109. Quan es va anunciar que el bus 37 desapareixeria, es van iniciar una sèrie de mo-

Comte Urgell

Tamarit

Comte Borrell

Floridablanca

Rocafort

Entença

Viladomat

istr

Calàbria

Av. M

Sepúlveda

.P Av

atuït

Plànol canvis carrer Manso

Llei da

Pla bar

TEMA DEL MES 15

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Manso

Trajecte actual Trajecte anul·lat Nou trajecte

TMB

bilitzacions sota el lema “El 37 no es toca”. Per aquest motiu, des de TMB i l’Ajuntament de Barcelona es va decidir proposar unes millores en les altres línies de bus que passen pel barri, per tal d’acontentar els veïns que no veien amb bons ulls l’eliminació de bus que els portava fins l’Hospital Clínic i el CAP de Manso. Els canvis els trobem, per una part, en l’H16, que anava des del Fòrum fins el Passeig de la Zona Franca, de tornada no passarà pel carrer de Sepúlveda, sinó que anirà pel carrer de Manso, i així poder arribar fins el CAP de Manso, on passava la línia 37. A més, allargarà el recorregut fins el nou Campus Universitari del Besòs, per tal de poder donar-hi una cobertura que actualment no té. Per una altra part, la línia 109, que actualment connectava l’Estació de Sants amb el Polígon de la Zona Franca, prolongarà el seu trajecte fins a l’Hospital Clínic, i comptarà amb un nou origen i final a Provença – Villarroel. Totes aquestes modificacions, que segons explica la consellera del barri de La Marina s’havien enunciat en una reunió celebrada fa un any i que comptava amb el suport del veïnat present, “han estat per simplificar la prestació del bus 37”. Pérez afegeix que “es van comprometre a garantir els serveis que donava el 37, i així ho han fet”. Segons Rolando i González, aquests canvis els semblen acceptables, ja que el més important és que el transport des del barri fins els establiments sanitaris es mantinguin. Tot i així González adverteix que “s’ha de vigilar amb la freqüència de pas dels busos, i comprovar que real-

▶ Modificació i perllongament del recorregut de la línia de bus 109

ment compleixen els seus horaris, ja que, per exemple, el 109 baixarà la seva freqüència de pas”. Metro al barri Relacionat amb el transport públic a La Marina, la línia 10 Sud de metro arribarà, amb dues parades, als barris de la Marina el juliol de 2018. El metro arribarà, després de moltes reivindicacions, amb l’objectiu de connectar el barri amb els polígons i els tallers de la Zona Franca, i amb la zona de la Torrassa, Collblanc i Zona Universitària.

TMB

La Línia 10 Sud arribarà, amb dues parades, als barris de la Marina el juliol de 2018 A més d’això, pel febrer i octubre de 2019 està prevista l’arribada de dues noves estacions, Provençana i Idelfons Cerdà, de manera que també es podrà arribar a aquests punts de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. ■

Google Earth

▶ Previsió d'obertura de parades de metro la futura Línia 10 Sud

La Marina (PREMSA | 102.5 FM | .CAT)

PUBLICITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona posa en marxa un projecte de remolcador impulsat per gas natural Aquesta tardor també s’inicien les proves pilot d’un generador mòbil per a subministrar electricitat a vaixells ro-ro El Port de Barcelona ha endegat un projecte de remolcador a gas natural, inclòs en el seu Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire i en el programa CORE LNGas hive, cofinançat per la Unió Europea (UE), coordinat per Enagás i liderat per Puertos del Estado. Aquest nou projecte s’incorpora als que ja estan en marxa, alguns dels quals entraran en la fase de prova pilot durant aquesta tardor. El Port i les empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona estan implicats de forma activa en el desenvolupament d’aquests projectes destinats a reduir de manera efectiva les emissions contaminants de l’activitat portuària. Recentment s’han celebrat les reunions dels socis integrants de tres projectes pilot basats en l’ús de gas natural com a combustible alternatiu per a naus, vehicles i maquinaria al Port de Barcelona: l’adaptació de dues straddle carrier a gas natural, la posada en servei d’un generador mòbil per a subministrar electricitat a vaixells ro-ro i el disseny d’un remolcador impulsat per gas natural. Aquests projectes que s’estan desenvolupant a Barcelona volen ser una solució versàtil i flexible per a minimitzar les emissions als ports, ja que han estat dissenyats per a ser eficients i amb uns costos

molt reduïts amb l’objectiu que puguin ser aplicables a qualsevol vaixell i en qualsevol port europeu. Estudi de viabilitat econòmica El projecte de remolcador impulsat a gas natural inclou totes les fases de disseny i viabilitat: estudi de les necessitats i prestacions del remolcador, disseny conceptual, estudi de la logística del subministrament, anàlisi de riscs, anàlisi tècnic de l’operativa i estudi de la viabilitat econòmica de l’explotació. Així, l’objectiu del projecte és dissenyar un tipus de remolcador impulsat a gas natural que sigui competitiu, tant des del vist econòmic com operatiu, respecte dels remolcadors que operen actualment al Port de Barcelona. Amb un pressupost superior als 190.000 euros es preveu la seva finalització el desembre del 2018. Unitat mòbil generadora per a vaixells ro-ro El projecte per a posar en servei una unitat mòbil generadora elèctrica a gas per a vaixells ro-ro durant l’estada a port, substituint el funcionament dels motors auxiliars de la nau, també avança a bon ritme. Els socis integrats en el grup de treball encarregat d’aquest projecte han finalitzat bona part de les fases, la unitat mòbil ge-

▶ Així és la unitat mòbil generadora elèctrica a gas per a vaixells ro-ro

neradora elèctrica ja està al Port de Barcelona i s’espera l’arribada dels tancs de GNL properament. També està molt avançat l’adaptació de les connexions elèctriques i del panell de control del vaixell L’Audace, de la naviliera Flota Suardíaz, amb el qual es realitzarà aquesta prova pilot durant els propers mesos. Straddle carriers a gas natural La posada en funcionament de dues màquines straddle carrier propulsades a

Port de Barcelona

gas natural és el tercer projecte que ha estat valorat la setmana passada. El projecte compta amb la participació de les dues terminals de contenidors del Port –APM Terminals Barcelona i BEST– que n’han cedit les màquines i consisteix en la modificació dels motors de dues straddle carrier propulsades a dièsel perquè puguin funcionar amb gas natural (motors dual-fuel o motors 100% gas) i la incorporació dels corresponents tancs de GNL. ■

La WFZO confirma que Barcelona serà la seu del Congrés Mundial de Zones Franques 2019 El congrés tindrà lloc juntament amb el Saló Internacional de la Logística (SIL) al juny de l’any 2019 i implicarà el desplaçament a Barcelona d’aproximadament un miler de delegats de zones franques

Aquest 30 d'octubre s’ha confirmat que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona serà l’entitat organitzadora del Congrés Mundial de Zones Franques, conegut internacionalment comaWorld FZO Annual International Conference and Exhibition (AICE). Tindrà lloc el mes de juny de 2019 conjuntament amb el Saló Internacional de la Logística (SIL). El Consell de Direcció de l’Organització Mundial de Zones Franques, presidit per Mohammed Al Zarooni, s’ha reunit avui a Barcelona per aprovar el pressupost de 2018, entre d’altres assumptes ordinaris de l’entitat. La direcció del CZFB ha signat l’acord per a l’organització del congrés mundial de 2019; Barcelona acollirà l’oficina regional del Mediterrani.

Mohammed Al Zarooni s’ha felicitat “pel continu creixement de la WFZO i per la seva utilitat com a plataforma internacional d’innovació i sostenibilitat. Mostra el paper clau de les zones franques en el comerç mundial i la seva contribució al desenvolupament socioeconòmic”. Jordi Cornet, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, ha destacat la conveniència de mantenir el protagonisme de Barcelona en el món econòmic “com a ciutat oberta, integradora i cosmopolita” i ha afegit que “l’experiència del CZFB en l’organització de fires i congressos internacionals, el prestigi d’Espanya com a plataforma logística mundial i l’atractiu de Barcelona com a capital del Mediterrani han estat factors determinants per acollir el congrés.”

En aquest sentit ha agraït “a l’Ajuntament de Barcelona i, molt especialment, a la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el seu suport perquè Barcelona sigui la seu d’aquest congrés, la qual cosa és una excel·lent notícia per a Espanya, per a Catalunya i per a la ciutat; es demostra així que la unitat d’acció i la suma d’esforços permeten assolir els reptes que ens planteja el món globalitzat.” El congrés d’AICE atraurà a Barcelona a un miler de representants de zones franques del món. Les anteriors edicions de l’AICEhan tingut lloc al2015 i 2016 a Dubai -seu permanent de l’Organització Mundial de Zones Franques-, i a Cartagena d’Índies (2017). L’edició del 2018 tindrà lloc als Emirats Àrabs Units. En 2019 serà el torn de Barcelona, que acollirà la cinquena edició de l’AICE com a Ciutat enclavi de comerç internacional. La reunió barcelonina de la direcció de la WFZO ha coincidit amb una visita al CZFB de l’America’s Free Zone Association (AZFA), de manera que els membres de les dues organitzacions i la direcció del Consorci han mantingut contactes de networking. Jordi Cornet, delegat Especial de l’Estat

i president executiu del CZFB ha estat nomenat recentment president de l’Associació Espanyola de Zones Franques d’Espanya, una decisió que és una aposta més de l’entitat espanyola pel CZFB i del seu lideratge en el sector. L’associació agrupa les actuals 7 Zones Franques d’Espanya (Barcelona, Cadis, Vigo, Tenerife, Gran Canaria, Santander i Sevilla). La WFZO agrupa a 350 zones franques de 78 països. Segons aquesta organització, en el món hi ha unes 3.500 zones franques en 130 països, que representen més de 70 milions de llocs de treball, el que equival aproximadament a l’1% de la població activa mundial registrada. El CZFB és una entitat pública creada al 1916 pel govern espanyol, l’Ajuntament de Barcelona i els estaments econòmics de la ciutat que, amb un històric esperit de concertació, es dedica a la generació d’activitat comercial logística i econòmica. Gestiona el Polígon Industrial de la Zona Franca de Barcelona, la seva zona franca duanera i promou àrees industrials, logístiques i urbanes, així com esdeveniments firals d’interès empresarial, immobiliari i logístic, com és el cas del Saló Internacional de la Logística (SIL). ■

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

PUBLICITAT 17

18 L A

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Ja és aquí “La Marina Tapea”

MARINA TAPEA

DEL 27 D’OCTUBRE L’1 DE DESEMBRE

TOTS ELS DIVENDRES DE 19h A 23h

Celler La Marina

TAPA + BEGUDA Amb el suport de:

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09

AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

ELECTRODOMÈSTICS CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mineria, 18-20

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02

ELECTRODOMÈSTICS FOTOGRAFIA VANWARD PG. Zona Franca, 124 GALERA FOTOGRAFIA Telf. 93 535 52 52 PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA GELATERIA Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 JIJONENCA MINERIA

MASCOTAS c/Mare de Déu de Port, 256 Telf. 93.174.66.06 PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71

EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES ANNA MARIA MADRID FARMÀCIA CUSCÓ ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29 GESTORIA FRANCISCO FARMÀCIA FORNS-GIRÓ JAVIER BOFILL LAMA Mare de Déu de Port, 234 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 93 332 21 94 Telf. 609932494 / 932989977 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS AUTOESCOLA FIRA Pg. Zona Franca, 226 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN Telf. 93.332.34.47 Telf. 610 16 84 07 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS ▶ CELLER LA MARINA (NOU SOCI!) Aviador Duran, 2 Telf. 680 188 509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

la Taberna del Conde, Toma Tapa, Pizzeria Ciao Gió, la Sal del Port). Vota la teva tapa preferida i si fas la ruta sencera podràs guanyar un sopar per a dues persones al Restaurant amb les millor valoracions dels consumidors. Activitat organitzada pel restauradors de la Marina i l’Associació de Comerciants la Marina. ■

MODA I COMPLEMENTS CARNISSERIA ÀNGEL WALA SPORT Pg. Zona Franca, Foneria, 26 b. 93 332 64 44 191-205. Telf. 93 332 04 13 CONDIS SUPERMERCATS ROBA AMIGA (Projecte home) Pg. Zona Franca, 210- 214 c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93 431 84 78 REFORMES INTEGRALS Telf. 93. 298. 98.75 NOUESPAI, S.C.P GARIBAL (Tienda de Cristales Pg. de la Zona Franca, 177 y tachuelas) Telf. 93.517.63.18 c/Mare de Déu de Port, 252, TENMAN REFORMES local 17. Telf. 93.192.73.66 c/Mare de Déu de Port, 407-409 ÒPTIQUES Telf. 629.82.92.85 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, RESTAURACIÓ 155. 93 432 24 98 TAVERNA DEL CONDE VISTA ÒPTICA Foneria, 46. 93 527 08 42 Mare de Déu de Port, 252 GRANJA ELENA, S.C.P Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 228 PAPERERIES Telf. 93 296 98 43 PAPELERIA NAVARRO LA PATATONA Pg. Zona Franca, 181 Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 Telf. 93 332 57 94 BAR EL BOCAITO PASTISSERIA CREATIVA c/Mare de Déu de Port, 261 ZAS! CAKE 93 422 15 99 Mare de Déu de Port, 272 BAR JUEVES 5 Telf. 93 141 97 75 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn PERFUMERIES I DROGUERIES 934324022 DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 TOMA TAPA Jardins de la Mediterranea, DROGUERIA RAMIRO local 11. Telf. 93 166 76 23 LÓPEZ GARCÍA ENRIC I PAU Pg. Zona Franca, 228 Minería, 4-6. 93 332 25 62 Tel. 93 332 22 12

LA SAL DEL PORT PERRUQUERIES Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs BAR PADDOCK MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Passeig de la Zona Franca, 145local 3. Telf. 93 422 10 48 MACARRO 149. Telf. 93 331 84 33 Ferrocarrils Catalans, 87-89. DANI FERNANDEZ COMERCIAL ÁLVAREZ Telf. 93 332 78 56 BAR RTE. CAL CAMPÀ ESTILISTES Energia, 20. 93 421 59 77 Passeig de la Zona Franca, 109 Paseo de la Zona Franca, 132 MOBLES Telf. 93 360 68 69 934 32 15 90 TU CERRAJERIA.COM MUEBLES EL CISNE BAR-RESTAURANTE Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 QUADRES I MARCS O'RINCÓN Gran Via, 158 ART I DECORACIÓ FORNS DE PA MacMOBLES ZONA FRANCA Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 93. 461. 61.48 Pg. Zona Franca, 141 365. CAFÈ I FORN DE PA I CAFETERIA CERVECERIA LA DOR Telf. 93 432 37 99 DEGUSTACIÓ QUEVIURES c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 Mare de Déu de Port, 271 ALIMENTACIÓN RUIZ MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93 421 87 26 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 FERRETERIES -LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 421 49 22

LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72

El passat 3 de novembre la Rosa Belda amb 9 anys d’experiència en el món del vi i la seva filla Helena Freire van inaugurar un nou celler, Celler la Marina, al carrer Aviador Duran, 2. ■

PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191 RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385 LLUNA DE MEL c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 SOLUCIONS-ENGINYERIACLIMATITZACIÓ VALCÁRCEL INGS., S.A Carrer del Gaià, 10, Telf. 933 31 58 12 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

2.40€

Arriba la tardor i torna la Marina Tapea! Des del 27 d’octubre fins a l’1 de desembre, gaudeix cada divendres d’una Tapa + Beguda per tan sols 2,40€. Deixa’t sorprendre pels diferents sabors de les millors tapes fetes pels locals de restauració de la Marina. (O’Rincón, El Pasaje, Enric i Pau, Bar Paddok, Bar Jueves 5, Entre Tapes, la Patatona, la Dor,

SALUT 19

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Alimentació i càncer

En general la nutrició és un aspecte rellevant per al manteniment de la salut. Però des del moment del diagnòstic de càncer la nutrició esdevé un element essencial per a les funcions biològiques i la sensació de benestar. Segons la situació individual de cada persona, el tipus de càncer i el tipus de tractament, les necessitats de nutrició poden ser diferents. En tots els casos una dieta adequada contribuirà a: • Millorar el funcionament general del cos. • Evitar oscil·lacions de pes importants. • Tenir més energia i sensació de fortalesa. • Ajudar al millor funcionament dels tractaments • Afrontar en millors condicions físiques els possibles efectes secundaris dels tractaments. • Tenir més sensació de benestar i qualitat de vida. La clau és aconseguir un equilibri entre les necessitats i les aportacions de tots i cadascun dels nutrients que l'organisme requereix en cada moment i situació: Durant el tractament poden aparèixer efectes secundaris que interfereixin amb l’alimentació; l’objectiu principal és mantenir una nutrició correcta. En aquest sentit no hi ha regles rígides i es poden adoptar solucions alternatives i imaginatives per mantenir una bona nutrició, de manera que menjar continuï sent una activitat agradable de la vida.

Consells generals Li proposem que segueixi aquests consells generals quan no tingui cap símptoma específic causat pel tractament: 1. Faci un mínim de 4 àpats al dia: esmorzar, dinar, berenar i sopar. Realitzi àpats de petit volum, però que siguin molt nutritius. 2. Cal que els àpats siguin complets al dinar i al sopar. És molt útil l’opció de fer un plat únic on estiguin units el primer i el segon plat. Sempre hi haurà verdures, fècules (cereals, llegums, patata, arròs o pasta) i proteïnes (carn, peix o ous). 3. Cuini els aliments de forma senzilla per tal de facilitar-ne la digestió i que els aliments conservin totes les vitamines i minerals: al vapor, bullits, al forn, en el microones, a la papillota, a la planxa a temperatura suau. 4. Es poden prendre guisats suaus preparats amb verdures com el carbassó, la pastanaga, les cebes... 5. Es recomana el consum moderat de greixos, especialment els d’origen animal. Consumeixi carns magres o blanques (pollastre, vedella magra, conill) i peix. 6. Mengi fruita diverses vegades al dia, perquè són riques en vitamines i minerals. Procuri menjar aliments frescos, propis de cada estació. 7. Substitueixi els aliments que no li sentin bé per d’altres de la mateixa família. Per

exemple, la carn greixosa (porc, xai, ànec) pot ser substituïda per pollastre o per peix blanc. 8. Procuri beure un mínim de 6 gots de líquid al dia, millor fora dels àpats (aigua, infusions, brous, sucs). 9. Manipuli els aliments de forma higiènica: renti les fruites i verdures abans de pelar-les, guardi els aliments a la nevera ben tapats... Mantingui una bona higiene oral. Renti’s les dents amb un raspall suau i esbandeixi’s la boca abans i després de cada àpat amb infusions de camamilla o farigola. L'alimentació adequada L'obesitat és un dels factors de risc més importants en el desenvolupament d’un càncer. Els tumors més relacionats amb l'obesitat son els d'esòfag, estómac, còlon, mama, úter i fetge. Una alimentació saludable, el manteniment del pes corporal i la realització d’exercici físic podem contribuir a reduir la incidència del càncer entre un 30 i 40%, fonamentalment, el de mama, còlon i esòfag. Una alimentació adequada pot prevenir alguns càncers i pot ajudar a la curació de forma molt important. La fundació Alicia ha editat una Guia per l’alimentació durant el tractament del càncer que es pot veure al web www.alicia.cat ■ CAP Carles Ribas

Comença la campanya de vacunació antigripal: vacuna’t La grip és causada pel virus Influenza., es transmet amb facilitat d'una persona a una altra i afecta entre el 5 i el 20% de la població. El període d'incubació és normalment de dos dies. La grip comença de forma brusca i els símptomes són: febre alta (39 ºC - 40 ºC), dolor muscular, tos seca, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat, sensació d'enfredoriment, secreció nasal i/o cruiximent. En persones amb un bon estat de salut, els símptomes desapareixen en una o dues setmanes (sense tractament mèdic), però la tos i el cansament poden allargar-se fins a tres setmanes. Cal diferenciar la grip d'altres infeccions víriques més benignes que donen símptomes semblants, com pot ser el refredat. Consulteu centre d’atenció primària si no milloreu a partir del quart dia o si teniu ofec o sou una persona gran o amb malaltia crònica.

Qui s'ha de vacunar? Les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip, com ara: Persones de més de 60 anys, adults i infants amb malalties cròniques o immunodeprimits, persones amb obesitat mòrbida i dones embarassades. També s'adreça a les persones o grups que poden transmetre la grip a persones en situació d'alt risc: Professionals de la salut, treballadors/es de residències geriàtriques, professionals d'assistència domiciliària i persones que conviuen amb persones d'alt risc. Per què vacunar-se? L’objectiu principal de la vacunació és evitar les complicacions i la mortalitat associada a la grip. Si formes part dels grups de risc, a partir del 23 d’Octubre sol·licita cita al teu centre d’atenció primària.

Per més informació podeu consultar el web: http://canalsalut.gencat.cat ■ CAP La Marina

La tardor Esther Pardo i Gimeno Naturòpata Ja som a l'època en què les fulles es desenganxen dels arbres perquè aquests puguin passar l'hivern, i es deixen portar per l'aire fins a tocar el terra. I tot s'omple de colors torrats; tots els tons dels marrons, i també del vermell fins al groc. Si ens hi fixem bé, podem comprovar que els fruits que la Terra ens dóna per aquesta època, també tenen aquest color. Pensem en la castanya. Un fruit sec de gran mida, molt nutritiva, conté un 40% d'hidrats de carboni, també àcid fòlic i vitamina E i una bona quantitat de potassi. En alguns llocs les fan servir a la cuina com si fossin patates i els francesos les confiten en un deliciós postre que anomenen marron glacé. Els moniatos ens aporten vitamines A, C i E i àcid fòlic; també ajuden a depurar el fetge. La magrana té molta aigua i molt pocs sucres, però també ve carregada de vitamines A, C i B; també conté minerals: potassi, calci i magnesi. El caqui és de les fruites més riques en antioxidants (Vitamines A, C i E) i també ens aporta licopè com els tomàquets. També és un regulador intestinal pel seu contingut tant en tanins com en fibra de la qual ajuda a baixar el nivell de colesterol. Aquests són aliments amb l'energia concentrada i els colors de la tardor. No oblidem que a començament de la tardor, també es cullen els llegums secs, que són els que guardarem per l'hivern. Ara és bon moment per començar a posar-los a la llista d'aliments a consumir, quan ja comença a fer fred. Com sempre, la naturalesa ens diu el que hem de fer en cada moment. És la nostra opció escoltar-la o no. ■

20 PUBLICITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

ENTRETENIMENT 21

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

CARRERS DEL BARRI

Sopa de lletres

J AOC G N HGU I Z X I L Z V H QCU J D V Z J R K X D QWB T VSWY B RMAW Z XUCG A U A L R K R D L T VUNQNOK T V Q L L E S I C C C AY TMBWENERG I ACTDR C I H I M I W I I O I UWO NM I B H S Z SNRO F S T L AM N N AYGCM J UTHL H YANTNH F GY I T Í Y À Z U A L G R X E VB U I I HXD Z S HAGGU Y C J EDO A U RQDV E Z R FQE A QOAGSQ R E L VDYWU SEBB DHESB T A I RENOF F M L S B R O N Z E RHWDN F R S G Q P Z D V V X Q B S K C T V G S F Y E T I E Z L Z Z QO L G J U H XMS H P O J RNF O CMH B L D W L OPG B H H

> T'hi havies fixat mai? Molts dels carrers dels barris de la Marina tenen noms relacionats amb la indústria.

Troba 10 d'aquests carrers a la sopa de lletres de la dreta!

Les 7 diferències

> Saps d'on és aquesta foto? És la porta de l'Associació de veïns d'Eduard Aunós, l'antic barri de Cases Barates, a la Marina del Prat Vermell!

Sudokus Dificultat: mitjana

Dificultat: baixa

DIFICULTAT: BAIXA

9 1

3 8 7 9 6 5 1 2

9 1 5 8 4 2 3 7

7 6 3 2 9 8 5 4

8 9 4 5 1 7 6 3

5 2 1 4 3 6 9 8

4 7 6 1 5 3 2 9

8 4 2

3 8 8 2 5 1 7 6 9 1 3 2 5 2 7 6 3 1 9 7 9 9 8 3 6 4 2 3 7 1 8 5

Dificultat: alta

DIFICULTAT: MITJANA

1 3 8 7 2 9 4 6

2 5 9 6 8 4 7 1

2 7 8 2 6

4 8 5

3 8 2 9

3 9 6 1 7 6 5 9 1 3 2 7 4

8 4 2 7 6 9 5 3

3 1 7 5 4 8 6 9

1 9 3 4 8 5 2 6

DIFICULTAT: ALTA

2 8 5 3 7 6 9 1

7 1 8 9

1 4 7 6 9 2 1 8 5

5 2 1 8 9 4 3 7

7 6 4 5 5 3 1 8

9 3 8 6 1 7 4 2

7 5 9 2 4 6 1 3

6 8 7 3 8 6 3 1 7 2 5 8 5 6 2 8 5 6 4

2 7 4 6 3 8 4 5 1

4 2 3 8 1 5 6 9

5 3 2 7 6 8 4 1

1 6 8 3 7 9 2 4

9 8 4 6 2 3 7 5

3 1 6 9 5 7 8 2

Troba totes les respostes a la PÀGINA 26!

2 7 5 1 8 4 9 6

6 9 7 4 3 1 5 8

8 4 1 5 9 2 3 7

FONERIA ALTSFORNS MINERIA FOC BRONZE CISELL ENERGIA COURE MECÀNICA QUÍMICA

22 ACTUALITAT

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Míriam Hatibi: “S’ha fallat en moltes coses en relació a les polítiques d’integració” || Redacció - AMIC Va ser el rostre que els televidents de TV3 van poder veure en diverses ocasions just després dels atemptats del 17 d’agost i que va ajudar a ponderar, des de la comunitat musulmana local, els perquès del que havia passat. De totes maneres ella insisteix a recordar que aquesta comunitat no existeix com a tal sinó que inclou tantes opinions com les de la societat on s’insereix. El seu català d’origen lleidatà denota que va passar la seva infància a Bellpuig, Lleida. Nascuda a Barcelona el 1993 de pares marroquins, és analista de dades en una agència de comunicació, així com portaveu de la Fundació Ibn Battuta, una entitat creada per potenciar l'intercanvi sociocultural i la difusió del coneixement científic entre Marroc i Espanya. -Vostè es va fer molt popular durant els dies dels atemptats perquè va ensenyar una cara amable de l'islam a Catalunya. Sempre amb el seu vel, a més. Potser ha ajudat a normalitzar-ne la presència en públic? No ho sé. A mi m’agradaria pensar que això és així però també és veritat que són coses molt puntuals i al final no hauria de sorprendre, que jo o una persona com jo estigués allí. Si ha ajudat a normalitzar o no ho sabrem amb el temps; en tot cas no haurà estat gràcies a mi sinó a moltíssima més gent que fa anys que treballa per normalitzar la presència d’aquests símbols. Però tot això ho sabrem amb el temps. El que sí que hi estem dedicant molts esforços. -Anem al fons de la qüestió. Els atemptats de les Rambles i de Cambrils són una anècdota enmig d'un mar de joves efectivament integrats a casa nostra o, pel contrari, demostren que no estem sent capaços d'integrar la població nouvinguda tan bé com semblava? No hem de perdre de vista que els atemptats van ser una acció d’un grup de persones i per tant no podem generalitzar i dir que tots els joves musulmans són potencials terroristes. Però és veritat que el fet que hagi passat això ens ha fet pensar en què s’ha fet fins ara. I més enllà de la radicalització està clar que s’ha fallat en moltes coses en relació a la integració. I això és una cosa que hem de pensar no només en el sentit de “si no integrem bé, aquests nois se’ns radicalitzen” sinó en el sentit de plantejar-nos el model social que tenim. I en això hi ha moltíssim a fer. -Què es fa bé i què es fa malament en aquests moments a Catalunya a l'hora d'acollir la població musulmana? El que s’ha fet bé és que s’està començant a treballar de forma transversal. Ha costat que es faci però ha començat a fer-se. Al final, la gestió de la diversitat no pot ser que es faci només des d’un departament de l’Ajuntament o l’administració que sigui i que els altres no en tinguin ni idea d’això. Ha de ser una cosa transversal. Tota la lluita per la igualtat de gènere ens ha ajudat bastant, en això. En aquest sentit, sí que hi ha camí i hi ha hagut molta voluntat política. Ara bé, hi ha hagut un moment en què s’han seguit considerant nous ciutadans persones que ja eren ciutadans de

ple dret. En el tema del dret a vot cal incidir-hi, en el tema de les polítiques que es fan cap a aquestes comunitats s’ha de dir que segueixen sent molt paternalistes, tot el tema de parlar de segona generació, que és un error... és tan senzill com crear un sentiment de ciutadania i de pertinença que sigui compartit. Que els immigrants o fills d’immigrants se sentin ciutadans part de la societat... i que la societat els senti com a part. Hi ha moltíssimes persones que han aconseguit arribar a aquest nivell però n’hi ha d’altres que fa 25 anys que són aquí i els segueixen veient com “els de fora”. -Podríem dir que s’ha obert la veda a la islamofòbia? Crec que és una cosa que ens queda molt per fer. Estem començant ara a adonar-nos de tots els nivell d’islamofòbia que hi pot haver, des de la islamofòbia de la ignorància, de la maldat... és quelcom que no sé quant temps necessitarem per eradicar però ens hi hem de començar a posar, i tant. -En què es diferencia racisme d’islamofòbia? La islamofòbia és una forma de racisme. Simplement que la islamofòbia està dirigida cap a persones musulmanes o que semblen musulmanes. Per exemple, una persona que és de Tunísia però és cristiana, si té un nom àrab segurament patirà islamofòbia perquè se la identificarà com a musulmana. Una persona que es diu Ramon que es va convertir a l’Islam fa trenta anys... no en patirà, a no ser que ell s’identifiqui com a tal.

"La islamofòbia és una forma de racisme (...) dirigida cap a persones musulmanes o que semblen musulmanes" -És absurd parlar de població musulmana en la mesura que no tots parlen àrab -molts parlen amazic- i que ni tan sols tots són del Magreb? Hauríem de desconstruir això de "Els musulmans"? Quan diem comunitat musulmana estem parlant de tots els musulmans que hi ha a en una comunitat. El que passa que quan parlem de “musulmans” molta gent ho associa a immigrants àrabs, perquè la comunitat musulmana d’aquí està formada també aquí per immigrants asiàtics, per persones que s’han convertit a l’Islam o per fills d’immigrants. És una comunitat que sovint ens n’oblidem de com n’és de diversa. I aquest és el problema: englobar la comunitat musulmana com si fos “el musulmà”, quant n’hi ha de molts tipus. Dins la comunitat musulmana hi ha persones que practiquen la religió de moltes formes diferents, que tenen perfils molt diferents i que tenen opinions molt diferents. I això és important que ho recordem. -Els atemptats terroristes van succeir el 17 d’agost, ara fa dos mesos, però en canvi tots ens n’hem oblidat ràpidament perquè hi ha un altre tema candent sobre la taula, la resolució del Procés. Hem perdut una oportunitat per a reflexionar a fons

sobre la qüestió? Han desaparegut dels mitjans de comunicació però la feina que s’estava fent al voltant de la integració és feina que s’estava fent i que s’ha seguit fent. És veritat, però, que els atemptats ens han fet replantejar coses. Per tant no se’n parla tant als mitjans però la gent que treballem al voltant d’aquesta qüestió ho tenim molt present. -La filòsofa Marina Garcés, en el pregó de la Mercè, va insinuar que als joves de Ripoll que van cometre els atemptats eren també víctimes. Hi està d'acord? Jo crec que hi ha una fase en què ets víctima, que és la fase en què se’ls està captant, en què se’ls està identificant com a persones vulnerables, però després hi ha una fase en què hi ha una responsabilitat individual i crec que la majoria de persones podem saber el què està bé i el què està malament i hi ha coses que és evident que estan malament. Per tant dir que són víctimes i no botxins... és també un tipus de paternalisme que nega la visió individual de cada persona. Primer van ser víctimes però després es van convertir en assassins, sense cap dubte ni justificació. -La dona musulmana, a Catalunya, en la mesura que viu aquí diria vostè que és més fàcil que s'emancipi i pugui anar a treballar, si ho desitja? O precisament per estar fora del lloc de naixement potser s'agreuja aquesta idea de "tu t'has de quedar a casa i prou"? O això tan sols és un prejudici nostre? És un prejudici, perquè la pregunta que em fas està plantejada des de l’esquema de: països musulmans-dona oprimida i països occidentals-dona alliberada. Com si el procés migratori fos un procés que implica necessàriament l’alliberament de la dona. I no necessàriament és així. Hi ha processos d’alliberament en països de majoria musulmana i també hi ha processos d’opressió de la dona en països que, en relació a això, estan més desenvolupats. Hi ha moltes coses. Potser per algunes dones, el veure que altres dones treballen... això les emancipa. Ara bé, treballar vol dir necessàriament estar més emancipades? Perquè clar, hi ha dones immigrants que treballen perquè no tenen alternativa. En canvi, al seu país podien permetre’s no treballar perquè no ho necessitaven, perquè així ho havien decidit,

i no havien de sortir de casa a treballar a 2/4 de 5 de la matinada. Estar llicenciat en enginyeria al Marroc i no treballar perquè no et cal i venir aquí i estar treballant de la neteja... jo crec que estàs molt més emancipada estant allà i decidint el que fas que no pas venint aquí. Cada cas és un món.... A més, hi ha moviments feministes occidentals que es pensen que quan has aconseguit tenir un lloc de responsabilitat en una empresa i anar ben vestida, ja has aconseguit el màxim... I a vegades dóna la sensació que només quedi dir “doctors i doctores” o “advocats i advocades”... realment queda molt per fer a Occident en termes de feminisme, igual que queda molt per fer en països de majoria musulmana, és clar. A vegades hi ha cert paternalisme en el feminisme occidental envers altres tipus de feminisme, ja no només respecte l’islàmic.

"Queda molt per fer a Occident en termes de feminisme" -Per cert, com viu la comunitat musulmana tot el que està passant aquestes dies a Catalunya i a Espanya? La comunitat musulmana és molt diversa i està formada per persones molt diferents. Per tant, tots els tipus de sentiments que t’hagis pogut trobar en la població general tenen cabuda dins això que en diem la comunitat musulmana. Des de gent independentista i activista fins a gent que no vol participar-hi per por al no votar perquè es considera que no va ser un referèndum amb legitimitat... totes les postures que et puguis imaginar, les pots trobar. La única diferència que hi ha és que els immigrants musulmans no van poder votar, perquè calia tenir la nacionalitat espanyola, i per tant alguns d’aquests van participar en la campanya prèvia però molts no perquè ja sabien que no podrien anar a votar. I després hi ha el fet que quan els immigrants s’impliquen en política –i també els seus fills– se’ls diu que “se’n vagin a fer-ho al seu país”. Per tant, el tema també està aquí: quan tu reivindiques una posició política, hi ha moltíssima gent que considera que no estan legitimats a fer-ho. ■

COMUNICACIÓ 23

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

5 temporades de "Més a prop teu" amb Javier Artiga

Man Hoh Tang

|| Redacció La llum vermella de l’estudi s’engega al so del “Bon dia” narrat per la veu del locutor Javier Artiga. L’espai “Més a prop teu” celebra aquest curs cinc anys amb una audiència fidel i agraïda a les explicacions, curiositats i selecció musical del capità de la franja matinal de La Marina (102.5FM). Javier Artiga celebra que “la major satisfacció és fer allò que t’agrada, estar en contacte amb aquelles persones que t’escolten cada dia i en conseqüència no necessàriament no es un esforç, és un plaer”. El conductor reconeix que el seu pas per la televisió va ser treballar en equip i a la ràdio és treballar individualment, “em sento més còmode a la ràdio, perquè et permet

ser més jo mateix”. Pel seu aniversari té una tradició “fa anys quan arribava el meu aniversari, posava 33 años de Julio Iglesias, però va arribar un temps que aquest tema es quedava curta malgrat que deia 33 anys més la voluntat. Avui m’he de resignar amb l’altre cançó que sona sempre pel meu aniversari Me olvidé de vivir". I acaba amb un missatge “Després de quatre anys de sentir-me més a prop dels oients de La Marina és el que sincerament repeteixo cada dia és gràcies pel vostre carinyo, atenció i lleialtat”. Glòria Salvador, la dona de barri i col· laboradora del programa, va començar al món de la ràdio al poble de Falset d’on va créixer. Corria l’any 1957, encara recorda

aquells tocadiscos i la paraula deejay encara sonava verge al nostre país. Els anuncis es recitaven “a viva veu” entre cançó i cançó i parlaven en castellà. Dona de ràdio, mare i actualment àvia s’enfronta cada matí per recórrer els indrets més inhòspits de la nostra geografia amb aquell encant que sona a sarsuela els caps de setmana. “Després de disset anys fent ràdio aquí em sento segura. He viscut pel barri i allà on feia falta em presentava. He participat orgullosa als afers del barri” “M’agradaria que la ràdio s’engrandís, que la gent jove participés, encara més que ara i que els veïns es sentissin orgullosos de la radio que tenen”. L’11 de novembre el Javier i la glòria te-

nen una cita amb les oients en un sopar que han organitzat amb els oients més propers. Una celebració com cal Per festejar les cinc temporades, el dissabte 11 de novembre s'organitzarà un sopar de gala al Restaurant Nou Mediterrani de la Ronda Sant Pere, 42. A les 20h, en Javier rebrà personalment als assistents per donar-los la benvinguda, prendre un cocktail i presentar els amics i amigues perquè des del primer moment hi hagi un clima amistós. Un disc-jòquei posarà música ambiental per acompanyar l'exquisit menú gastronòmic. L'aforament és limitat a 50 persones, i queden poques places. Podeu reservar taula trucant al 93 319 24 70 (Marisa) als matins. El preu és de 35€, iva inclòs.■

24 CULTURA

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

TRADICIONS: Tant el Halloween com la Castanyada es viuen a la Marina Fotos: La Marina Viva

JOC DEL FANTASMA Unes 300 persones van participar a la Festa de la Castanyada al Centre Cívic de Casa del Rellotge que es va celebrar conjuntament amb el final de la nova edició del Joc del Fantasma. El primer premi del joc de la recerca va ser pel grup 'Squad'. Els segons premis van ser pels grups 'Crazy Boom', 'Las Primas' i 'Los G'. Enguany el dibuix guanyador del Joc del Fantasma és de l'artista Natalia López Alarcón de 2n de primària.

Els infants van poder gaudir d’unes tres hores d’ambient festiu, incloent un tast del producte estrella d’aquesta temporada, les castanyes, i la pólvora d’un correfoc celebrat als Jardins de Can Ferrero. L’acte va ser organitzat pel Centre Cívic Casa del Rellotge i la Ludoteca Casa dels Colors, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació de La Marina, Artistes de la Marina i els voluntaris de La Marina Viva, que van aprofitar per disfressar-se per l’ocasió. ■

Dibuix guanyador

HALLOWEEN JOVE Un centenar de joves es van aplegar a La Bàscula per celebrar el primer "Hallowen Jove". La festa, adreçada a nois i noies d'entre 14 i 22 anys, comptava amb diverses activitats simultànies als diferents espais del recinte. Els assistents van poder ser maquillats per fer més por, però també van poder aprendre a fer còctels terrorífics gràcies a un taller. A més, l'activitat estrella de la jornada, l'Escape Room, va rebre molt bones crítiques dels qui van atrevir-se a entrar a la sala. Aquesta emocionant aventura va fer que els nois i noies se sentissin com els protagonistes d’una pel·lícula. A l’entrar a la sala es tancaven les portes i tenien 20 minuts per descobrir i resoldre els diferents enigmes. La jornada organitzada per l'Espai Jove va acabar amb un pica-pica ben complet per sopar i la sala gran de La Bàscula, caracteritzada amb la temàtica del terror, va acollir la gran festa final fent vibrar tothom amb música i bon ambient fins les dotze de la nit.■

Fotos: Aran Comín

PROJECTE IMAGINA'T Dimarts 31 vam celebrar la Castanyada. Ens va acompanyar una veïna molt estimada, la Margarita, col·laboradora de l'Imagina't i que ve sovint a explicar històries. Aquesta vegada ens va explicar la història de la Castanyera, i després alguns nens es van animar i també ens van explicar històries creades en parelles. Després,

per Nieves Batista vam acompanyar la Margarita a repartir castanyes entre els veïns de la Marina del Prat Vermell. Dijous 2 vam organitzar una passada de dos vídeos de microterror per als nostres nens i nenes. Primer "Five nights at Freddy's" i després "El heladero". El més interessant va ser després, quan en roda, vam conversar sobre què els havia fet por, com

Dificultat: baixa

9 1

PÀGINA 21

Respostes als passatemps de la

Solucion

7 3 8 2 5 1 6 9 1 3 5 2 7 6 3 1 9 7 9 9 8 6 4 2 3 7 1 8 5 9

3 8 7 9 6 5 1 2 4

BAIXA

9 1 5 8 4 2 3 7 6

7 6 3 2 9 8 5 4 1

8 9 4 5 1 7 6 3 2

5 2 1 4 3 6 9 8 7

4 7 6 1 5 3 2 9 8

. . . . . . . . . . . 2. . . 8 . . 7 . . 2 . . . . . . 3

1 3 8 7 2 9 4 6 5

. . . . . . . . . B . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ENE . . . . . . . .8 . . . . 4 9 . . . . E . 2 .1 . . R . . . . U4 . . 2. R O N8 Z 5E . C . . . . . . .3 . 9 . 6. .

Dificultat: mitjana

5 9 6 8 4 7 1 3

5 9 1 3 2 7 4 8

4 2 7 6 9 5 3 1

1 7 5 4 8 6 9 2

MITJANA

1 9 3 4 8 5 2 6 7

4 7 6 9 2 1 8 5 3

. . . . . . . . . . . . . . . RG I A . . . . . S 2. . .7 A . 8 2 6 . . . I . .3 .8 . R . . .9 . E . . . . N7 . . . .1 I . 1 O C8 M . F 9

2 8 5 3 7 6 9 1 4

5 2 1 8 9 4 3 7 6

7 6 4 5 5 3 1 8 9

9 3 8 6 1 7 4 2 5

. . . . . . . . . . . . NRO . . . . . . 3 . . . . . A1 . . .5 . . .6 . . . Dificultat: alta

7 5 9 2 4 6 1 3 8

4 2 3 8 1 5 6 9 7

ALTA

. . . . . . . . . . . A L LES I C . . . . . I FST L AM . . . 3. . Í 6 8 7 . . . . . U 8 6 2 . . . . . Q 3 I7 R2E 5N O 8 F 6 . . . . . 8. .2 . . 8. . 4. . . 5 . . 6. 1. 4

1 6 8 3 7 9 2 4 5

9 8 4 6 2 3 7 5 1

3 1 6 9 5 7 8 2 4

2 7 5 1 8 4 9 6 3

5 3 2 7 6 8 4 1 9

. . . . . . . 7 . 4 .3 . .5 .

. A C I N À C E M . . .

6 9 7 4 3 1 5 8 2

8 4 1 5 9 2 3 7 6

van reaccionar els personatges, què haurien fet ells. A partir d'allí, ens vam abocar a construir cada grup una història. Tots van participar-hi, ja fos aportant els personatges, elaborant la trama a partir de situacions que els fan por, o creant màscares dels personatges de cada història. Han estat dues jornades enriquidores per a tots i totes! ■

CULTURA 25

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

La Cadena celebra 15 anys de tallers al barri

Mireia Plans

|| Redacció Dissabte 11 de novembre el centre cívic la Cadena obre les seves portes celebrant 15 anys de tallers, espectacles i activitats al barri. En tot aquest període, milers de veïns i veïnes han gaudit i participat de la seva oferta d’entreteniment, formatiu i participatiu al barri de la Marina. El centre celebra quinze anys d’activitat com a centre cívic, però anteriorment va ser un centre de barri coordinat per l’antiga As-

sociació de veïns de la Marina. Actualment el centre rep la visita d’uns 300 usuaris per trimestre, el que podríem especular que en tot aquest període hi podrien haver donat cobertura a més de 10.000 usuaris. Ofereixen activitats similars als d’un centre cívic municipal (activitats esportives, idiomes, musicals i teatrals...), però amb especial atenció al cicle d’igualtat de gènere, desenvolupant així un espai per a les dones. Dori Garcia, directora actual del centre, ha declarat a La Marina “crec que ha sigut un centre que ha ajudat que a estendre els temes culturals i suplir un poliesportiu que no tenim”. Ha fet menció dels reptes dels quals han de trobar resposta, “el principal problema és la falta d’espai, aquest any ha crescut molt en tallers i propostes i l’espai és limitat i el repte és encabir-ho.” Sobre els preparatius de l’aniversari, “hem arreglat la sala més gran on s’acullen els cicles d’igualtat i dóna’t més i hem posat cortines.

Estaria bé ampliar l’espai pel nombre de persones que rebem. Actualment el centre no té possibilitats d’ampliació si no fos a través d’un trasllat. Antonio Guillén, com a president de la Unió d’Entitats, ja els ha comunicat aquesta denúncia de manca d’espai a la consellera i als tècnics, però no directament a la regidora.” D’aquests 15 anys al barri, Garcia ha mostrat la seva bona rebuda i qualifica de “molt positivament” una gestió cívica “on hem recollit les sensibilitats de les entitats i dels usuaris i comprenem les necessitats de la gent que ens demana i treballem conjuntament amb les entitats i tràmits com la cessió d’espais s’agilitzen”. Activitats d’aniversari El dissabte 11 de novembre les activitats pensades per a la celebració tindran un tret de sortida a les 18 hores amb l’actuació de les Balkan Paradise Orchestra a l’entrada del parc de Can Sabater, situat al carrer de la Mineria. L’agrupació va ser guardonada el 2015 amb

L'agenda de novembre Centre Cívic La Cadena

Biblioteca Francesc Candel Espai Jove la Bàscula Dilluns, 6

Dissabte, 11

CELEBRACIONS

EXPOSICIÓ

CONCERTS GÜRU Hora: 20.30 h La banda del conegut guitarrista David Palau presenta el seu últim àlbum “RED”.

Dissabte, 11

el Cabal Musical celebrat a l’Ateneu Popular 9 Barris i ofereixen un repartiment de músiques balcàniques amb instruments de la família de vent i de la percussió. A dos quarts de set, el swing ocuparà el Parc de Can Sabater amb una exhibició. El swing, també conegut com swing jazz, és un estil de jazz que es va originar als Estats Units a finals dels anys 20. A les set de la tarda, s’espera que es produeixin els parlaments institucionals. Obrirà els parlaments la directora del centre, Dori Garcia, seguidament la Regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez i tancarà la consellera del barri de la Marina, Esther Pérez. Un cop finalitzat l’acte institucional, s’obrirà al públic l’exposició de fotografies i missatges que els usuaris dels tallers del centre han preparat i s’oferirà un refrigeri als assistents. Paral·lelament a les activitats, de sis a vuit de la tarda, s’habilitarà una sala de jocs infantils. ■

L'agenda de cada cap de setmana ESCANEJA AQUEST CODI QR!

El Far Hora: 18 h El centre celebra 15 anys al barri amb una festa amb les actuacions de la Balkan Paradise Orchestra, una exhibició de swing, jocs infantils i un refrigeri als assistents.

PRESENTACIÓ

EXPOSICIÓ De l'11 de novembre a l'1 de desembre Exposició 'Un espai...', fotografies i imatges realitzades pels usuaris del centre amb motiu de la celebració del quinzè aniversari del centre.

Dissabte, 18 CINEMA D'IGUALTAT

Hora: 19 h 'Historia de SEAT: Nostalgia de una época'

Dimecres, 15

Hora: 18 h Projecció de la pel·lícula "Corazón de león". La Ivana s'enamora de l'home que ha trobat el seu mòbil perdut, en parlar-hi per telèfon. Quan finalment el coneix en persona s'enduu una gran sorpresa.

Dissabte, 25 CICLE DISSABTES EN CADENA Hora: 11 h Taller 'Amb "J" de jocs educatius'. Lectures de contes, esmorzar i jocs de taula educatius. Cal inscripció prèvia, places limitades.

Avui no llegim!

Hora: 19 h (inauguració) 25 anys dels Jocs Olímpics. Mostra fotogràfica a càrrec de l'autor Agustín Forteza.

RACÓ DELS PARES Hora: 17.30 h Primeres passes: 'Món de música', a càrrec d'Àngels Cases. A partir de la veu cantada i el moviment del cos experimentarem diverses sensacions que fomentaran la complicitat entre adults i petits generant emocions i vivències plaents.

CC Casa del Rellotge Sala Pepita Casanellas Diumenge, 19

TALLER FAMILIAR DE HIP HOP Hora: 18 h Un espai obert a infants i joves i adults que vulguin compartir, passar-s'ho bé amb les danses urbanes.

THE STINGERS Hora: 22.00 h Un important repàs a l’extensa carrera de la banda alemanya Scorpions, a la vegada que donaran a conèixer el seu primer LP de temes propis. Preu: 12 € Lloc: Sala Gran

Ds, 18 - Dg, 19 VIDEOJOCS

PRIMER TORNEIG LOL LEAGUE OF LEGENDS ZONA FRANCA Hora: 10 h (18/11) - 22 h (19/11) Organitza: Ateneu l'Engranatge i La Bàscula

Divendres, 24 TAW AL CARRER Concert rap: ZZ Crew, TKS, TNA, Nart MC, Izan MC Hora: 18.30 h Lloc: Plaça la Marina

La biblioteca Francesc Candel aquest any inicia un club de lectura infantil: “CLUB DE NO-LECTURA: AVUI NO LLEGIM!”. Vols passar una estona divertida? Si tens entre 10 i 12 anys, apunta't al club de No lectura! Passa per la biblio, inscriu-te i recull el teu llibre. Te'l llegeixes si t'agrada i ens trobarem l'últim dijous de mes a partir del gener fins al juny per fer activitats. Te l'hagis llegit o no, perquè el més important és que tu vinguis. Escoltarem el relat, llegirem àlbums il·lustrats, novel·les curtes, històries de por... La finalitat és apropar-se a la lectura des de la no-lectura. La tallerista oferirà una activitat que és un pas previ a la lectura, donarà les eines per comprendre els conceptes bàsics del llibre mitjançant activitats que parteixen de la realitat personal del jove (què té a veure aquell llibre amb ells i de què els pot servir llegir llibres). En cas d’haver llegit el llibre prèviament, l’assistent podrà aprofundir més en els conceptes i activitats. Destinat a nois i noies de cinquè i sisè de primària. A càrrec de l’Olga de Cercós, formada en magisteri de Primària, teatre, i psicopedagogía. Ha treballat en l’àmbit de la dinamització lectora per a la Fundació Berelsmann, escoles i biblioteques. No t’ho pots perdre!!!

26 ESPORTS

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

Presentació de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza

El sènior del CE La Marina segueix sense remuntar || Aran Comín || Redacció

|| Alba Calpe || Redacció L’Escola de Futbol Ángel Pedraza exhibeix la seva escola al públic de la Bàscula. El passat 12 d’octubre el club va viure un dia de festa i goig, més de 200 nens van omplir el camp principal del recinte. Els pares cobrien les graderies i aplaudien a tots els presentats. Es respirava felicitat en una festa en honor a l’esport. Aquesta temporada són 16 els equips que té l’Escola, des dels 4 anys fins els 18. En general, la marxa esportiva de l’Escola està una mica per sobre respecte a la temporada passada. El nivell futbolístic està

pujant als entrenaments, i això es reflexa en les classificacions. Des de la direcció del club treballen durament per la continuïtat de l’Escola, per seguir donant un servei als nens i convidant-los a fer esport, sigui quina sigui la disciplina que vulguin escollir. L’Escola persegueix la formació de valors claus en la vida dels nens: educació, ètica i el respecte als altres, sobretot al contrari. Aquests valors també es representen a la direcció del club, on no deixen que cap nen es quedi sense jugar “Ningú es queda fora per no saber jugar o no poder pagar. Sempre hi ha alternatives” assegura Guillermo Sáez, president del club. ■

Ningú va dir que després de l’ascens a tercera catalana tot serien flors i violes. Els sèniors del Club Esportiu La Marina ja acumulen 5 derrotes contra les 2 victòries de finals de setembre i principis d’octubre. El president del club, Andreu Farrera, ha assegurat que l’equip està lluitant molt per fer-se un lloc a tercera. “Estem fent molta teràpia per agafar ànims i, de pas, també una mica més de força”, ha assegurat a LA MARINA. És per això que els nois estan mirant activament com poden millorar i es troben en sopars de grup. Igualment, Farrera ha mostrat el seu descontent amb l’arbitratge que està rebent l’equip en els darrers partits, ja que van en contra dels equips dèbils. Encara que ha volgut deixat clar que no es tracta de cap excusa, afirma que “a tercera, no tenim

nom, i aquests arbitratges van a favor dels que sí que tenen nom”. Per evidenciar-ho, posa com exemple el partit contra el SESE B, que va suposar una derrota ajustada pels del barri de 71-82. Aquell dia, el marcador estava molt igualat, però a partir del tercer quart, el CE La Marina va acumular 35 faltes personals contra 2 del SESE B. “No els comptaven cap falta, i això no pot ser”, es queixa Farrera. Les esperances, però, no han disminuït, sinó al contrari. Esperen que abans de Nadal agafin una mica de ratxa, amb un objectiu ben clar: estar per la meitat de la taula classificatòria. Nota: aquesta edició es va tancar abans del partit que van disputar contra l’IPSI el passat 5 de novembre, de manera que, a l’hora del tancament, desconeixíem el resultat del partit. Igualment, desitgem molta sort al CE La Marina. ■ Arxiu

PUBLICITAT 27

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

! Y A D I R F K C A L B PISTES DE PÀDEL PISCINES DE NATACIÓ I D’ACTIVITATS FITNESS AMB APARELLS D’ÚLTIMA GENERACIÓ CLUB DE RUNNING ZONA D’AIGÜES SOLÀRIUM MÉS DE 400 ACTIVITATS DIRIGIDES SETMANALS PILATES, ATLES CYCLING, ZUMBA®, CROSS TRAINING, IOGA... ENTRENAMENTS PERSONALS SERVEIS D’ESTÈTICA FISIOTERÀPIA CLUB TRIATLÓ ATLES ENTRENAMENTS I SEGUIMENT VIA APP GRATUÏTA SERVEI DE NUTRICIÓ CAFETERIA SABÓ A LES DUTXES ASSECADORS DE CABELL LLOGUER DE TOVALLOLES PRÉSTEC DE RELLOTGE DE RUNNING GPS WIFI

A T Ï U T A R G A L MATRÍCU BRE DEL 2017 M

E V O N E D 7 2 L A 0 2 L E D

Tria la teva instal·lació i gaudeix d’aquesta promoció! Promoció aplicable només per a quota Premium. Cal una permanència mínima de 3 mesos. Promoció vàlida fins del 20 al 27 de novembre del 2017. 10% de descompte en tots els productes i serveis del 23 al 25 de novembre ddel 2017.

I DEL 23 AL 25 DE NOVEMBRE...

10% DE DESCOMPTE

EN TOTS ELS PRODUCTES I SERVEIS HORARI ACTUALITZAT D’ACTIVITATS I MONITORS

Segueix Atles Esports! Noguera Pallaresa, 34-42 Parc Espanya Industrial, s/n Davant de la plaça de la Farga Al costat de l’Estació de Sants

EL TEU ENTRENAMENT QUAN I ON VULGUIS

descarrega’t LA nostra app

Novembre 2017 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA

“Només dels JJOO i dels paralímpics en dec tenir com unes dues mil instantànies” Man Hoh Tang - Redacció Per a Agustín Forteza el seu pas per Catalunya aquests 40 anys li han servit per fer vida amb els veïns i les veïnes. Nascut a Argentina, pare de quatre fills, aquest novembre protagonitza l’homenatge que fa a les olimpíades de Barcelona del 92 amb una exposició que es podrà veure a la Biblioteca Francesc Candel fins el 2 de desembre. Com vas arribar a la Marina? Per decisió afectiva, la meva dona vivia aquí. D’on surt la teva passió per la fotografia? Fa més de cinquanta anys em van regalar una màquina Voigtlander, era petita i què millor per aprendre que utilitzar els teus fills com a models. De tant en tant, sortia al carrer i prenia fotos del parc, de la gent, de les mobilitzacions que eren bastant freqüents. Quan la vaig perdre a Moscou i vaig venir, vaig estalviar fins que em vaig comprar una màquina nova. Com vas aprendre a fer-la servir? De manera autodidàctica, primer sol i després cercant llibres especialitzats. I a les meves estones lliures entre la feina i la política agafava els llibres i anava aplicant les tècniques del que em deien mentre llegia. Què en penses de l’evolució del món de la fotografia? Crec que com a professió s’està perdent, l’evolució aporta noves formes de fer imatges, però no és el mateix. Ara pots llençar centenars d’imatges que una et sortirà bé, abans havies de mesurar-ho tot. Ha perdut qualitat la fotografia digital sobre l’analògica? Primer, del pas de l’analògic al digital el famós granulat amb l’analògic es veia viu i alegre, mentre que al digital és criminal. L’aficionat entenc que pot caure en aquest error, però el fet de tenir un aparell que pugui fer-ne dos mil tirs, no tens en compte la perspectiva, la llum...

“Quan vaig haver de sortir cames ajudeu-me d’Argentina vaig perdre unes deu mil que les vaig abandonar allà”

Agustín Forteza, veí del barri, 75 anys.

Man Hoh Tang

Fotògraf apassionat, s’ha dedicat a tasques de comercial, va ser atleta del Club Natació Montjuïc i carrega sobre les esquenes, entre negatius i imatges, una col·lecció d’unes cent mil fotografies de les quals només en veurem 40 a la sala polivalent de la biblioteca. Va haver d'emigrar d'Argentina per les seves idees polítiques. Un cop arribat aquí, es va fer militant del PSUC. Ha col·laborat amb La Marina des de fa vint anys, d'aquest pas en destaquen els seus reportatges a les lluites en contra de la incineradora, la reclamació del metro i diverses manifestacions socials, polítiques i culturals.

“Soc un home d’esport des de tota la vida” Quantes imatges has pogut fer al llarg de la teva vida fins avui? Dec tenir sobre unes cent mil imatges, entre carrets, negatius i impreses. Quan vaig haver de sortir cames ajudeu-me d’Argentina vaig perdre unes deu mil que les vaig abandonar allà, més els carrets de la càmera de Moscou, que se'm van velar tots. Quina és la imatge que per a tu és la que t’ha sigut més valuosa d’aconseguir? Quan va néixer la meva filla Ainoa la vaig fotografiar al moment del part, quan la netejaven per primer cop i són d’aquestes imatges privades que a tothom els semblen molt entranyables i li guardo un especial afecte. També recordo amb el cor encongit a una nena malalta, que li van dedicar un festival de dansa on ballava al C.C. Estrellas Altas, posava somrient davant la càmera. Va acabar morint amb només set anys. A quin personatge t’agradaria haver fotografiat, viu o mort, però que t’hagis quedat amb les ganes? A Lenin (1870-1924), per les seves idees, el que va significar. Va lluitar per un món més equitatiu, igualitari, més humà. On intentava donar solució en un país on regnava la pobresa més absoluta i a més, jo la

Agustín Forteza

vaig viure a Moscou al llarg de tres anys. Sempre m’ha atret, i amb qui em voldria fotografiar ha estat Charles Chaplin (18891977). Va ser l’humà creatiu més gran de la història del setè art. Geni com a persona, artista, músic, i amb ell inclús li demanaria una abraçada prèviament a la foto.

“L’atletisme és l’esport més complet des del punt de vista de la varietat que té” Què va significar per a tu les olimpíades de Barcelona 1992? Soc un home d’esport des de tota la vida, jugava al futbol i treia la raqueta al carrer, entre altres esports. El meu amic Juan Aguilar, em va fer atleta. Ell em va proposar a participar en la meva primera competició. Quan al 86 Samaranch va dir allò de «A la ville de Barcelona» jo estava a plaça Catalunya quan ho vaig escoltar, em va emocionar tant... va ser per a mi quelcom espectacular. Va ser la millor olimpíada de la història, tothom ho diu, tothom va prendre part d’aquella festa, realment ho va ser una festa. La meva dona, embarassada de

l’Ainoa, m’acompanyava a tots els esdeveniments possibles. Considero que l’atletisme és l’esport més complet des del punt de vista de la varietat que té. A què respon la selecció fotogràfica de l’exposició? La selecció respon a la vinculació amb el barri amb l’olimpíada amb el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic Lluís Companys, però també poso l’accent a l’esforç dels atletes paralímpics. Per a mi tenen un valor que només comentar-ho se’m genera un nus i ells, més que cap altre, coneixen el significat de la paraula sacrifici. Barcelona era admirable, veure l’estadi ple de gom a gom amb l’arribada dels jocs paralímpics aclamant als atletes. Va ser una festa meravellosa complementària de l’anterior. A les tribunes, veies gent emocionada que li saltaven les llàgrimes al veure’ls competir i en tinc una imatge d’un saltador de llargària clavat per la cama ortopèdica a la sorra. Aquesta estarà exposada. Només dels JJOO i dels paralímpics en dec tenir com unes dues mil instantànies i això sense estar acreditat. Per a l’exposició en vaig presentar entre seixanta a setanta imatges de les quals els visitants podran veure una selecció de quaranta. ■

Agustín Forteza